Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història de l'Azerbaidjan

Índex Història de l'Azerbaidjan

Azerbaidjan (en àzeri) és un país a la regió caucàsica d'Euràsia.

290 les relacions: Abarshahr, Abbas I el Gran, Abbas III, Abkhàzia, Abu Said Bahadur Khan, Acheulià, Adiabene, Afganistan, Agha Muhàmmad Khan Qajar, Alans, Alí ibn Abi-Tàlib, Albània del Caucas, Alexandre el Gran, Alt Karabagh, Alto el foc, Amir Coban, Antiga Grècia, Antiga Roma, Aq Qoyunlu, Armènia, Arsàcides, Asoristan, Assíria, Assemblea Nacional de la República de l'Azerbaidjan, Atabeg, Atropatene, Autoritarisme, Şahdəniz, Şamaxı, Azerbaidjan, Şəmkir, Azəri-Çıraq-Günəşli, Índex de Democràcia, Índia, Àhmad Sanjar, Àsia Central, Bactriana, Bakú, Balasagun, Bàssora, Bektaixisme, Biblioteca del Congrés dels Estats Units, Bolxevisme, BP, Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica, Buwàyhides, Califat abbàssida, Caucas, Cimmeris, Cir II el Gran, ..., Comuna de Bakú, Comunitat d'Estats Independents, Conferència de Pau de París (1919), Congost de Darial, Consell de Seguretat de les Nacions Unides, Cop d'Estat a la Unió Soviètica, Corrupció, Coves de Lascaux, Cristianisme, Daguestan, Daixnak, Dècada del 1330, Dècada del 1580, Dècada del 1870, Dècada del 1930, Dècada del 1940, Dècada del 1950, Dècada del 1960, Dècada del 1980, De facto, Delhi, Derbent, Desplaçat intern, Dictadura de la Càspia Central, Dinastia Anuixtigínida, Dinastia jalayírida, Dinastia qajar, Dinastia Zand, Districte de Şamaxı, Djebé, Domicià, Edat de pedra, Edat del bronze, Elam, Elburz, Enciclopèdia de l'Islam, Escites, Euràsia, Exèrcit Roig, Fatali Khan Khoyski, Fàtima az-Zahrà, Gandja, Gasoducte Bakú–Tbilisi–Erzurum, Gasoducte Nabucco, Gaznèvides, Gúria, Geòrgia, Gener Negre, General Major, Glàsnost, Gneu Pompeu Magne, Gorja d'Olduvai, Gran Purga, Gregori l'Il·luminador, Guerra Civil russa, Guerra de l'Alt Karabagh, Guerra russojaponesa, Guerres de l'Azerbaidjan, Hasan Buzurg, Heidar Aliev, Heroi de la Unió Soviètica, Hircània, Història d'Armènia, Història d'Europa, Història de Geòrgia, Història de Rússia, Història de Turquia, Història del Caucas, Horda d'Or, Humà, Hummet, Huns, Hurufisme, Ióssif Stalin, Ildegiz, Ilham Alíev, Imam, Imerètia, Imperi Aquemènida, Imperi Bizantí, Imperi Mede, Imperi Otomà, Imperi Part, Imperi Romà, Imperi Rus, Imperi safàvida, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Imperi Seljúcida, Intel·liguèntsia, Iran, Ismaïl I, Israel, Jahan-Xah, Jalal-ad-Din Mangubertí, Khalwatiyya, Khanat d'Erevan, Khanat de Gandja, Khanat de Karabagh, Khanat de Maku, Khanat de Nakhitxevan, Khanat de Quba, Khanat de Xaki, Khanat de Xirvan, Khàzars, Khuzestan, Kirman, Kizilbaix, Kufa, Legió XII Fulminata, Llac Urmia, Llibertat de premsa, Mahoma, Mammed Amin Rasulzade, Manna, Maquelons, Mar Càspia, Margiana, Massacre de Khojali, Müsavat, Menxevic, Merv, Mesene, Mesolític, Mikhaïl Gorbatxov, Mingrèlia, Miniatura persa, Mirzə Fətəli Axundov, Mongols, Mugan, Muntanyes del Caucas, Musafírides, Mussa al-Kàdhim, Musulmà, Nacionalisme, Nakhtxivan, Nàdir-Xah Afxar, Neolític, Nepotisme, Nidham-al-Mulk, Nizami Gandjawi, Oghuz, Ogodei, Oleoducte Bakú-Tbilisi-Ceyhan, Oman, Omeies, Paganisme, Pakistan, Paleolític, Panarabisme, Partit Comunista de l'Azerbaidjan, Partit del Moviment Nacionalista, Pàrtia, Període hel·lenístic, Pere I de Rússia, Perestroika, Perses, Persis, Pobles turquesos, Politburó, President de l'Azerbaidjan, Primer califat, Primera Guerra Mundial, Província de Fars, Qara Qoyunlu, Qara Yússuf, Rawwàdides, Ràtzia, Regió d'Escítia, Regió de Makran, Regió del Karabagh, Regne d'Ibèria, República Democràtica de Geòrgia, República Democràtica de l'Azerbaidjan, República Democràtica Federal de Transcaucàsia, República Federal Soviètica de Transcaucàsia, República Socialista Soviètica d'Armènia, República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan, Reuters, Revolució Russa, Revolució russa de 1905, Riu Kura, Romania, Rus de Kíev, Safi al-Din Ardabili, Sàjides, Segle I aC, Segle II aC, Segle III aC, Segle IV aC, Segle XI, Segle XII, Segle XVI, Segle XXI, Sistan, Soviet Suprem, Subotai, Sufisme, Suhrawardí, Sultan Ahmad ibn Abu Said, Sumer, Sumqayit, Sunnisme, Susiana, Suzerania, Tabriz, Tadjikistan, Tahmasp I, Tahmasp II, Tamerlà, Tanzània, Tercer Reich, The Economist, The Huffington Post, Timúrides, Toktamix, Tractat de Gulistan, Tractat de Turkmantxai, Transcaucàsia, Turan, Turcmans, Turquia, Udi, Ulema, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Urartu, Uways ibn Hasan, Uzun Hasan, Valí, Xaïkh Djunayd, Xaddàdides, Xah Rukh (timúrida), Xiisme, Xirvan, Xirvanxah, Zoroastrisme, Zviad Gamsakhúrdia, 1 de gener, 2012, 323 aC. Ampliar l'índex (240 més) »

Abarshahr

Abarshahr fou el nom d'una província de l'imperi sassànida que tenia per capital la ciutat del mateix nom, que després, sota domini musulmà fou Nishapur al Khorasan.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Abarshahr · Veure més »

Abbas I el Gran

Abbas I de Pèrsia (en persa: شاه عباس بزرگ, Shăh Abbās-e bozorg), també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Abbas I el Gran · Veure més »

Abbas III

Abbas III (1732 - 1740) fou xa safàvida de Pèrsia (1732 - 1736).

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Abbas III · Veure més »

Abkhàzia

Abkhazia Abkhàzia o Abcàsia (abkhaz: Аҧсны Apsny; georgià: აფხაზეთი Apkhazeti, o Abkhazeti; rus: Абха́зия Abhazia) és una república autodeclarada independent del Caucas, per bé que la comunitat internacional la reconeix com a part de Geòrgia.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Abkhàzia · Veure més »

Abu Said Bahadur Khan

Abu-Saïd Bahadur-Khan (Ujan, 2 de juny de 1305-Karabagh, 30 de novembre de 1335), fou el novè Il-khan de Pèrsia, fill i successor d'Oljeitu, i la seva mare era Hajji Khatun.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Abu Said Bahadur Khan · Veure més »

Acheulià

L'acheulià és el nom donat a una indústria lítica d'eines de pedra associada amb els homínids prehistòrics durant el paleolític inferior a través de l'Àfrica i fins a l'Àsia occidental i Europa.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Acheulià · Veure més »

Adiabene

Adiabene fou el nom clàssic de l'antiga regió anomenada també Assíria, entre Armènia (al nord), el Tigris (al sud i sud-oest), Susiana (al sud-est), i Atropatene (a l'est).

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Adiabene · Veure més »

Afganistan

L'Afganistan és una república islàmica de l'Àsia Central, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Afganistan · Veure més »

Agha Muhàmmad Khan Qajar

Agha Muhammad Xah o Agha Muhammad Khan Qajar (1742-1797) fou el fundador de la dinastia qajar de Pèrsia.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Agha Muhàmmad Khan Qajar · Veure més »

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Alans · Veure més »

Alí ibn Abi-Tàlib

Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib —en àrab: أبو الحسن علي بن أبي طالب الهاشمي, Abū l-Ḥasan ʿAlī ibn Abī Ṭālib al-Hāximī— (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'Islam (656-659).

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »

Albània del Caucas

Albània del Caucas —Albānia en llatí, Ἀλβανία, Albanía en grec, Աղուանք Ałuankʿ o Aghuanken armeni antic, Ardhan en part,: Arran en Persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana. Aghuània fou el nom del país del Aghuans o Aluanqs, que el romans van conèixer com albans i el país com Albània (Albània del Caucas). La capital fou Kapałak o Kapaghak i després P'artaw (Bardaa). L'Albània caucàsica s'ubicava a la part sud-oriental de les muntanyes del Caucas Major. Limitava amb la Ibèria del Caucas (actual Geòrgia) a l'oest, amb Sarmàcia al nord, amb la Mar Càspia a l'est, i amb les províncies armènies d'Artsakh i Utik a l'oest al llarg del riu Kura. Aquests límits, però, no foren probablement mai estàtics, ja que a vegades el territori d'Albània caucàsica incloïa terres a l'oest del riu Kura.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Albània del Caucas · Veure més »

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Alexandre el Gran · Veure més »

Alt Karabagh

LAlt Karabagh és una regió internacionalment reconeguda com a part de l'Azerbaidjan, de població armènia, actualment en rebel·lió.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Alt Karabagh · Veure més »

Alto el foc

Un alto el foc (en plural, altos el foc), també anomenat cesseu el foc, és l'aturada temporal d'una guerra, o de qualsevol conflicte armat, en què els bàndols enfrontats acorden, de mutu acord o bé de manera unilateral, el cessament de les hostilitats.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Alto el foc · Veure més »

Amir Coban

Amir Coban o Čoban (امیر چوپان سلدوز) fou un amir o cap militar mongol, que va exercir gran influència al khanat mongol de Pèrsia (Il-khan).

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Amir Coban · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia, o Grècia clàssica, és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre el Gran, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Antiga Grècia · Veure més »

Antiga Roma

L'antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX aC.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Antiga Roma · Veure més »

Aq Qoyunlu

Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Aq Qoyunlu · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Hayastani Hanrapetut'yun; o Հայաստան, Hayastan) (Armínia en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, des del 1990 una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Armènia · Veure més »

Arsàcides

Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Arsàcides · Veure més »

Asoristan

Asoristan fou el nom sassànida de la província (shahr o šahr) de Babilònia segons les inscripcions perses; els grecs li van donar la forma "Assíria", en arameu Bet Aramaye.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Asoristan · Veure més »

Assíria

Escultura assíria. Assíria (sirià) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Assíria · Veure més »

Assemblea Nacional de la República de l'Azerbaidjan

L'Assemblea Nacional de la República de l'Azerbaidjan (Azərbaycan Respublikasının Milli Məclisi) és l'òrgan unicameral que gestiona el poder legislatiu a l'Azerbaidjan.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Assemblea Nacional de la República de l'Azerbaidjan · Veure més »

Atabeg

Atabeg (també atabek o Atabak) fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Atabeg · Veure més »

Atropatene

Atropatene és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Atropatene · Veure més »

Autoritarisme

L'autoritarisme descriu una forma de govern caracteritzada per l'obediència estricta a l'autoritat de l'Estat el qual manté el control social per mitjà de polítiques opressives.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Autoritarisme · Veure més »

Şahdəniz

Şahdəniz (pot aparèixer també com a Shah-Deniz, Shah Deniz i Sahdeniz, és un jaciment gasístic a les aigües del sud del Mar Caspi. És també el jaciment més important de l'Azerbaidjan. S'estima que conté prop d'1 bilió de metres cúbics de gas. (en àzeri) Fou descobert el 1999.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Şahdəniz · Veure més »

Şamaxı

Şamaxı Şamaxı (nom oficial en àzeri tot i que apareix escrit també com Schemacha, Shamakhy, Shammakhi o Shammakha i Shemakha), és una ciutat de l'Azerbaidjan capital del rayon o districte de Şamaxı.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Şamaxı · Veure més »

Azerbaidjan

L'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan), oficialment la República de l'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan Respublikası), és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Azerbaidjan · Veure més »

Şəmkir

Şəmkir (també, Anino, Annenfel’d, Annino, Shamkir i Shamkhor) és una ciutat i la capital del Raion de Şəmkir a l'Azerbaidjan.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Şəmkir · Veure més »

Azəri-Çıraq-Günəşli

Azəri-Çıraq-Günəşli (ACG) en un extens complex de camps petroliers al Mar Caspi, a prop de 120 quilòmetres de la costa de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Azəri-Çıraq-Günəşli · Veure més »

Índex de Democràcia

Estats del món segons el seu índex de democràcia (2008) La revista britànica The Economist ha elaborat un estudi sobre l'estat de la democràcia en 167 estats independents i provà de quantificar-lo mitjançant un Índex de Democràcia del Economist Intelligence Unit (EIU), el qual s'enfoca en cinc categories.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Índex de Democràcia · Veure més »

Índia

LÍndia (en hindi भारत, Bhārat)", oficialment la República de l'Índia (en hindi भारत गणराज्य, Bhārat Gaṇarājya) és un Estat del sud de l'Àsia.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Índia · Veure més »

Àhmad Sanjar

Àhmad Sanjar, en persa Ahmad-e Sanjar o en turc Ahmed Sancar, també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Àhmad Sanjar · Veure més »

Àsia Central

L'Àsia central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Àsia Central · Veure més »

Bactriana

La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'imperi persa i després de l'imperi selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Bactriana · Veure més »

Bakú

Bakú (en àzeri: Bakı; en persa: باکو) és la capital i la ciutat més gran de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Bakú · Veure més »

Balasagun

Balasagun (Balassagun, Balasaghun, Karabalsagun; 八剌沙衮.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Balasagun · Veure més »

Bàssora

Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora; àrab البصرة) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Bàssora · Veure més »

Bektaixisme

Hacı Bektaş Veli La tariqa bektaixita o el bektaixisme (en turc modern bektaşilik) fou un orde de dervixos turc fundat per Hajji Bektaix Wali (Hacı Bektaş Veli), la primera biografia del qual fou escrita al segle XV, i és en part llegendària; hauria viscut al segle XIII a l'Anatòlia (Àsia Menor) i era originari del Khurasan; probablement fou deixeble de Baba Ishak (revoltat el 1240).

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Bektaixisme · Veure més »

Biblioteca del Congrés dels Estats Units

La Biblioteca del Congrés dels Estats Units (Library of Congress en anglès), situada a Washington DC, és la biblioteca nacional del país i arxiu administratiu del Congrés.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Biblioteca del Congrés dels Estats Units · Veure més »

Bolxevisme

Els bolxevics (del rus большевик, bolxevik, "membre de la majoria") eren un grup polític radicalitzat dins del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, dirigit per Vladímir Ílitx Uliànov «Lenin», contraposat als menxevics, dirigits per Julius Martov.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Bolxevisme · Veure més »

BP

BP, plc (antigament denominada British Petroleum) és una companyia d'energia dedicada principalment al petroli i al gas natural, que té la seva seu a Londres, Anglaterra.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і BP · Veure més »

Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica

El Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica, més conegut com a simplement Politburó (rus: Политбюрó) va ser el màxim òrgan del govern i direcció del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS).

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica · Veure més »

Buwàyhides

El buwàyhides o búyides foren una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Buwàyhides · Veure més »

Califat abbàssida

Els abbàssides (en àrab العباسيون, al-ʿabbāsiyyūn o بنو العباس, Banū al-ʿAbbās) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Califat abbàssida · Veure més »

Caucas

Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre el mar Negre i el mar Caspi.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Caucas · Veure més »

Cimmeris

Els cimmeris foren un poble nòmada que va viure a la moderna Ucraïna, el Caucas nord-oriental i el Quersonès Tauric) fins al segle VII aC quan va envair l'Àsia Menor. Eren molts propers als escites ètnicament i arqueològicament idèntics. Segurament els escites van expulsar els cimmeris dels seus hàbitats originals i llavors van iniciar la invasió de l'Àsia Menor. Els cimmeris van donar el nom a Crimea. Els assiris els anomenen Ga-mir o Gi-mir-a-a (Gimirri), que voldria dir poble que va i ve. Els arqueòlegs els identifiquen amb la cultura de Novočerkass a les planes d'herba entre el Pruth i el Don, cultura que va florir entre el 900 i el 650 aC. Vers el final del segle VIII aC els cimmeris es van començar a desplaçar cap al Caucas, van passar per Còlquida i fins al riu Halys envaint l'Àsia Menor a l'oest d'aquest riu, i van atacar Urartu i Assíria. Abans del 675 aC van destruir el regne dels mushki (frigis) on regnava Mides IV. Mentre a la part occidental del regne sorgia el regne de Lídia, a les planes de Frígia es van establir el cimmeris. En els següents anys van atacar Urartu i Assíria. Van atacar també Lídia però foren rebutjats pel rei Giges. Un segon atac devastador es va produir vers el 644 en el que la capital Sardes fou saquejada. Encara durant uns anys van atacar el regne així com Urartu i Assíria, estenent-se cap a Paflagònia (on van ocupar Sinope i van destruir moltes colònies gregues de la costa nord de l'Euxí) però el progressiu assentament els va fer menys actius i progressivament els lidis van ocupar part del seu territori sota el rei Aliates II; en canvi Urartu va desaparèixer al començament del segle VI aC a mans d'una branca dels cimmeris i després es van aliar als medes. Foren aturats a les portes cilícies pel rei assiri Assurbanipal. Quasi al mateix temps que desapareixia Urartu els cimmeris també van desaparèixer de la historia. El romans van identificar als cimmeris amb els cimbres però això fou un error originat per la similitud dels noms. Categoria:Grups sàrmates.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Cimmeris · Veure més »

Cir II el Gran

Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei de reis de l'imperi Persa.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Cir II el Gran · Veure més »

Comuna de Bakú

La Comuna de Bakú va ser un govern que crearen els comunistes de l'Azerbaidjan, rebel·lats el 15 de novembre de 1917, establert formalment a Bakú el 8 de maig de 1918.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Comuna de Bakú · Veure més »

Comunitat d'Estats Independents

La Comunitat d'Estats Independents (CEI) (en rus: Содружество Независимых Государств (СНГ) - Sodrújestvo Nezavísimikh Gosudarstv) és una confederació o aliança d'onze de les quinze exrepúbliques soviètiques de la Unió Soviètica: Armènia, l'Azerbaidjan, Bielorússia, Geòrgia, el Kazakhstan, el Kirguizistan, Moldàvia, Rússia, el Tadjikistan i l'Uzbekistan.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Comunitat d'Estats Independents · Veure més »

Conferència de Pau de París (1919)

Lloyd George, Vittorio Orlando, Georges Clemenceau, i Woodrow Wilson. La conferència de pau de París de 1919, també coneguda com a Conferència de Pau de Versalles per ser el palau homònim seu de les deliberacions, fou una reunió internacional, organitzada pels guanyadors de la Primera Guerra Mundial per tal de negociar els tractats de pau entre els aliats i les potències centrals.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Conferència de Pau de París (1919) · Veure més »

Congost de Darial

Congost de Darial El congost de Darial (en rus, Дарьяльское ущелье; en osseta, Дайраны ком; en georgià, დარიალის ხეობა) és un pas natural entre Geòrgia i Rússia situat al centre de la carena del Gran Caucas.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Congost de Darial · Veure més »

Consell de Seguretat de les Nacions Unides

El Consell de Seguretat de l'ONU és l'òrgan més poderós de les Nacions Unides.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Consell de Seguretat de les Nacions Unides · Veure més »

Cop d'Estat a la Unió Soviètica

El Cop d'Estat a la Unió Soviètica va ser realitzat, l'agost de 1991, pels propis militars soviètics que estaven especialment ressentits amb la perestroika.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Cop d'Estat a la Unió Soviètica · Veure més »

Corrupció

La corrupció (del llatí corruptio) és l'alteració perjudicial de la substància d'alguna cosa o persona.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Corrupció · Veure més »

Coves de Lascaux

Les coves de Lascaux (occità: Las Caus) contenen un dels conjunts més importants de pintures rupestres del paleolític superior pel nombre i la qualitat estètica de les seves obres.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Coves de Lascaux · Veure més »

Cristianisme

El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristos, Crist, literalment, 'l'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article ""); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Cristianisme · Veure més »

Daguestan

La República del Daguestan -Республика Дагестан - és un subjecte federal (república) de la Federació Russa.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Daguestan · Veure més »

Daixnak

Fundadors del Daixnak, d'esquerra a dreta: Stepan Zorian, Christapor Mikaelian, Simon Zavarian El Daixnak (de l'armeni Hay Heghapokhakan Daixnaktsutiun, Federació Revolucionària Armènia) és un partit polític d'Armènia que dirigí la independència (1917-1918) i la República Democràtica d'Armènia (1918-1921).

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Daixnak · Veure més »

Dècada del 1330

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Dècada del 1330 · Veure més »

Dècada del 1580

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Dècada del 1580 · Veure més »

Dècada del 1870

Formalment, la dècada del 1870 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1870 fins al 31 de desembre de 1879.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Dècada del 1870 · Veure més »

Dècada del 1930

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Dècada del 1930 · Veure més »

Dècada del 1940

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Dècada del 1940 · Veure més »

Dècada del 1950

La dècada de 1950 comprèn el període d'anys entre el 1950 i el 1959, tots dos inclosos.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Dècada del 1950 · Veure més »

Dècada del 1960

La dècada de 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Dècada del 1960 · Veure més »

Dècada del 1980

La dècada de 1980 comprèn el període d'anys entre el 1980 i el 1989, tots dos inclosos.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Dècada del 1980 · Veure més »

De facto

De facto és una expressió llatina que vol dir «de fet» o «pràcticament», i fa referència a situacions que no estan compreses en una llei però que es donen de fet, fent omissió de qualsevol contracte, llei, o situació legal.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і De facto · Veure més »

Delhi

Delhi (hindi: दिल्ली, urdú: دیلی, panjabi: ਦਿੱਲੀ, IPA:; en hindi Dil·li i a l'Atles Català de 1385, Delli, és a dir, Del·li) és la metròpoli més poblada de l'Índia i la segona més poblada del món amb una població de 22,7 milions d'habitants.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Delhi · Veure més »

Derbent

Derbent (en rus: Дербент; en lesguià: Дербент; en àzeri: Dərbənd; en àvar: Дербенд; en persa: دربند) és una ciutat del Daguestan (república constituent de Rússia), prop de la frontera amb l'Azerbaidjan, i a la vora del riu Rubas.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Derbent · Veure més »

Desplaçat intern

Grangers fugint dels grets al camp de desplaçats interns durant la batalla de Goma Sastre al camp de Labuje a Uganda. Un desplaçat intern (en anglès Internally displaced person o IDP) és una persona obligada a deixar la seva llar per alguna crisi, però que, a diferència del refugiat, roman dins de les fronteres del seu país d'origen.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Desplaçat intern · Veure més »

Dictadura de la Càspia Central

Bandera de la Dictadura de la Càspia Central La Dictadura de la Càspia central (en rus: Диктатура Центрокаспия, Diktatura Tsentrokaspiya) (en azerí: Sentrokaspi Diktaturası) fou un govern menxevic que va existir de l'agost del 1918 al setembre de 1918 a l'Azerbaidjan.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Dictadura de la Càspia Central · Veure més »

Dinastia Anuixtigínida

La dinastia anuixtigínida, més coneguda com la dinastia dels Khwarazm-xah o Khwarizm-xah (erròniament ja que aquest títol fou propi de diverses dinasties) fou una dinastia musulmana iniciada a la regió de Khwarizm, centrada al voltant de Khivà, que va governar lImperi Khwarizm del 1077 al 1220 i en alguns territoris del 1224 fins al 1231.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Dinastia Anuixtigínida · Veure més »

Dinastia jalayírida

Mapa La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia ilkhànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Dinastia jalayírida · Veure més »

Dinastia qajar

La dinastia qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Dinastia qajar · Veure més »

Dinastia Zand

La dinastia Zand (persa: زندیان Zandiān) fou una nissaga que va regnar sobre Pèrsia de 1750 a 1794.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Dinastia Zand · Veure més »

Districte de Şamaxı

Şamaxı és una divisió administrativa de l'Azerbaidjan (rayon.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Districte de Şamaxı · Veure més »

Djebé

Djebé o Jebe (? - 1225) fou un general mongol de la primera meitat del segle XIII.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Djebé · Veure més »

Domicià

Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Domicià · Veure més »

Edat de pedra

L'edat de pedra és el període de la prehistòria durant el qual els éssers humans creaven eines de pedra a partir de la tecnologia existent.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Edat de pedra · Veure més »

Edat del bronze

L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Edat del bronze · Veure més »

Elam

Elam, casa reial Elam fou un regne de la part sud-oest Khuzestan de l'actual Iran, constituït per una federació de regnes o regions de població elamita.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Elam · Veure més »

Elburz

Elburz o Alborz és una cadena muntanyosa que separa l'altiplà central iranià de la depressió de la mar Càspia i, d'altra part, estableix la continuïtat entre el Caucas i l'Hindu Kush (Paropamisades).

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Elburz · Veure més »

Enciclopèdia de l'Islam

L'Enciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »

Escites

Extensió aproximada d'Escítia i Sarmàtia al segle I aC Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Escites · Veure més »

Euràsia

Euràsia és la massa continental terrestre composta per Europa i Àsia.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Euràsia · Veure més »

Exèrcit Roig

Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Exèrcit Roig · Veure més »

Fatali Khan Khoyski

Fatali Khan Iskender oglu Khoyski (7 de desembre de 1875, Shaki - 19 de juny, 1920, Tbilisi) fou un prominent polític àzeri que va servir com a primer ministre de la República Democràtica de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Fatali Khan Khoyski · Veure més »

Fàtima az-Zahrà

Fàtima az-Zahrà (en àrab فاطمة الزهراء, Fāṭima az-Zahrāʾ) (605–632) és la filla menor del profeta Muhàmmad i mare de la línia dinàstica del califat fatimita.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Fàtima az-Zahrà · Veure més »

Gandja

Gandja (en àzeri Gəncə) és la segona ciutat més important de l'Azerbaidjan, que durant el període tsarista es va dir Elizavetpol i durant el període soviètic Kirovabad.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Gandja · Veure més »

Gasoducte Bakú–Tbilisi–Erzurum

Mapa de les conduccions que surten de Bakú. El gasoducte Bakú-Tbilissi-Erzurum (BTE) est un gasoducte que uneix en 692 km Bakú a l'Azerbaidjan amb Erzurum a Turquia, passant per Tbilissi a Geòrgia.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Gasoducte Bakú–Tbilisi–Erzurum · Veure més »

Gasoducte Nabucco

Traçat del futur gasoducte El gasoducte Nabucco és un projecte de gasoducte per al transport de gas natural des d'Erzurum, a Turquia, a Baumgarten an der March, a Àustria.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Gasoducte Nabucco · Veure més »

Gaznèvides

Els gaznèvides foren una dinastia turc que va governar a part d'Àsia Central, Pèrsia, l'Afganistan i part de l'Índia.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Gaznèvides · Veure més »

Gúria

Gúria (georgià: გურია) és una regió de Geòrgia al nord d'Adjària, a l'oest d'Imerètia, i al sud de Mingrèlia.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Gúria · Veure més »

Geòrgia

Geòrgia (en georgià საქართველო, transcrit Sakartvelo) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Geòrgia · Veure més »

Gener Negre

Segell àzeri sobre el gener negre. El Gener Negre (Qara Yanvar, Чёрный январь) va tenir lloc el 20 de gener 1990 a Bakú (la capital de República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan, avui Azerbaidjan).

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Gener Negre · Veure més »

General Major

General major, major general, major-general, general de divisió,Països defineixen com l'OTAN codi rang OF-7 només.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і General Major · Veure més »

Glàsnost

(del rus гла́сность, que vol dir "transparència") va ser la política portada a terme juntament amb la perestroika per Mikhaïl Gorbatxov, dirigent de la Unió Soviètica entre 1985 i 1991.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Glàsnost · Veure més »

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Cnaeus Pompeius Magnus — sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC) fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Gneu Pompeu Magne · Veure més »

Gorja d'Olduvai

Olduvai, el febrer de 2006 Olduvai, gorja d'Olduvai o Oldupai és un jaciment arqueològic africà de Tanzània a la Gran Vall del Rift.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Gorja d'Olduvai · Veure més »

Gran Purga

La Gran Purga o el Gran Terror (Большо́й терро́р transcrit Bolxoi terror) van ser una sèrie de campanyes de repressió política i persecució que van tenir lloc a la Unió Soviètica entre 1937 i 1938, orquestrades per Ióssif Stalin.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Gran Purga · Veure més »

Gregori l'Il·luminador

Gregori l'Il·luminat (en armeni: Գրիգոր Լուսաւորիչ, Grigor Lusavorich, en grec: Γρηγόριος Φωστήρ/Φωτιστής), (257-325), fou el primer patriarca d'Armènia (298-325).

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Gregori l'Il·luminador · Veure més »

Guerra Civil russa

Front de la Guerra Civil russa al front occidental, 1918-1920 La Guerra Civil russa va ser un conflicte armat múltiple que va tenir lloc entre 1917 i 1923 en el territori del dissolt Imperi rus, entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Roig, en el poder des de la Revolució d'octubre de 1917, i de l'altra banda els militars de l'exèrcit tsarista i opositors al bolxevisme, agrupats en el denominat Moviment Blanc, d'ideologia tsarista i ortodoxa.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Guerra Civil russa · Veure més »

Guerra de l'Alt Karabagh

La Guerra de l'Alt Karabagh fou un conflicte armat ocorregut entre febrer de 1988 i maig de 1994, en el petit enclavament ètnic de l'Alt Karabagh (o Nagorno-Karabakh), a la regió sud-est del Caucas, una antiga província soviètica poblada per armenis i envoltada completament per la República de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Guerra de l'Alt Karabagh · Veure més »

Guerra russojaponesa

La guerra russojaponesa (febrer 1904 - setembre 1905) va ser un dels primers grans conflictes entre les grans potències mundials al segle XX.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Guerra russojaponesa · Veure més »

Guerres de l'Azerbaidjan

Aquesta pàgina fa referència a aquelles guerres en què s'ha vist involucrada Azerbaidjan durant la seva primera independència entre 1918-1920 i la seva segona independència des de 1991.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Guerres de l'Azerbaidjan · Veure més »

Hasan Buzurg

Xeic Hasan, anomenat  "Buzurg" ("El Gran"), fou el primer dels diversos de facto independents governants jalayírides governants d'Iraq i Iran central.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Hasan Buzurg · Veure més »

Heidar Aliev

Heidar Aliev (Naxçıvan, 10 de maig de 1923 – Cleveland, 12 de desembre de 2003) fou secretari general del Partit Comunista de l'Azerbaidjan (Azərbaycan Kommunist Partiyası) i president de l'Azerbaidjan soviètic entre 1969 i 1982, i després de l'Azerbaidjan independent pel Partit del Nou Azerbaidjan (Yeni Azərbaycan Partiyası) des d'octubre del 1993 fins octubre del 2003, quan el va succeir el seu fill Ilham Alíev, en el que constitueix el primer cas de dinastia política als països sorgits de l'antiga URSS.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Heidar Aliev · Veure més »

Heroi de la Unió Soviètica

Imatge de l'estel d'or L'Estel d'Or d'Heroi de la Unió Soviètica (en rus: Геро́й Сове́тского Сою́за, transliterat com Geroy Sovetskogo Soyuza) era el títol honorífic superior i el màxim grau de distinció de la Unió Soviètica instaurat per Stalin el 16 d'abril de 1934, i era atorgada per les extraordinàries accions d'heroisme en servei a l'estat.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Heroi de la Unió Soviètica · Veure més »

Hircània

Mapa d'Iran i països del costat (incloent-hi el Turkmenistan), que mostra la ubicació d'Hircània, on avui es troba la província iraniana de Golestan Mapa de l'Imperi aquemènida amb Hircània Hircània o Verkâna (en llatí: Hyrcania, en grec: Hyrkania) fou una satrapia i regió de Pèrsia al sud de la mar Càspia (anomenada en l'antiguitat mar Hircània. Limitava al nord-est amb l'Oxus (Amudarià), que el separava de la Margiana; al sud-est, limitava amb la Margiana; al sud, amb les muntanyes Sariphi (avui Hazari), que la separaven d'Ariana i la satrapia de Pàrtia (al sud-oest); i a l'oest, amb les muntanyes Coronus i el riu Charindas, que la separaven de Mèdia Menor. Tot i això, els límits no en foren permanents al llarg de la seva història. El seu nom va originar el modern Gurgan o Djorkan, nom que porta una ciutat a l'est d'Astarabad. Al nord-est, hi vivien tribus escites com els danes (danae) i, a l'oest, els mardis o amardis i els tapuris.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Hircània · Veure més »

Història d'Armènia

Imperi armeni Els armenis van entrar a Urartu vers el 610 aC.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Història d'Armènia · Veure més »

Història d'Europa

El Partenó de l'Acròpoli d'Atenes és un símbol universal de l'antiga Grècia i un dels principals testimoniatges de la civilització occidental La història d'Europa es refereix al conjunt de successos relatius al continent europeu, des que va ser poblat pels primers éssers humans fins a l'actualitat.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Història d'Europa · Veure més »

Història de Geòrgia

Escut de Geòrgia adoptat l'1 d'octubre del 2004 La història de Geòrgia comença al Paleolític, des d'aquell moment la zona va estar habitada constantment.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Història de Geòrgia · Veure més »

Història de Rússia

Tot i que el territori rus havia estat habitat des de l'edat antiga per diversos pobles i tribus, la història de Rússia, referint-se al poble eslau rus, comença amb l'arribada dels eslaus orientals, el grup ètnic de què posteriorment derivarien els russos, ucraïnesos i bielorussos.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Història de Rússia · Veure més »

Història de Turquia

La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, "terra dels turcs"), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia Oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Història de Turquia · Veure més »

Història del Caucas

Pobles caucàsics en l'antiguitat La història del Caucas es pot dividir en la història de Geòrgia (amb Abkhàzia i Adjària), Armènia i Azerbaidjan per un costat, i la del Caucas del Nord de l'altra.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Història del Caucas · Veure més »

Horda d'Or

L'Horda d'Or (en mongol: Алтан Орд Altan Ord; en kazakh: Алтын Орда, Altyn Orda; en tàtar: Altın Urda; en rus: Золотая Орда, Zolotaya Orda; en turc: Altın Ordu) va ser un khanat mongol fundat per Batu el 1237.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Horda d'Or · Veure més »

Humà

Els humans, éssers humans o homes (Homo sapiens) són primats bípedes de la família dels homínids.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Humà · Veure més »

Hummet

Hummet (en àzeri Hümmət) és el nom d'un partit polític de tendència socialista creat pels musulmans de l'Azerbaidjan, que va actuar en tot el període de la Revolució Russa i els anys anteriors i següents.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Hummet · Veure més »

Huns

Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del segle IV dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Huns · Veure més »

Hurufisme

El hurufisme (en àrab حروفية, Hurufiyya, adjectiu hurufí) fou un corrent sufí de caràcter cabalístic que es va desenvolupar en zones de l'occident de Pèrsia i Azerbaidjan durant els segles XIV i XV.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Hurufisme · Veure més »

Ióssif Stalin

(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Ioseb Besarionis Dze Jughashvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1880-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Ióssif Stalin · Veure més »

Ildegiz

Xams al-Din Ildegiz, Eldiguz, Ildeguz, Ildegoz, Eldigiz i altres variacions (en àzeri: شمس الدین الدنگز, شمس الدین الدنیز Şəmsəddin Eldəniz, mort el 1175) fou el fundador de la dinastia ildegízida o dels atabegs de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Ildegiz · Veure més »

Ilham Alíev

Ilham Alíev (nom complet en àzeri: İlham Heydər oğlu Əliyev), (Bakú, 24 de desembre de 1961) és el president actual de l'Azerbaidjan des del 2003, que va succeir al seu pare Heidar Alíev, que havia presidit el país entre 1993 i 2003.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Ilham Alíev · Veure més »

Imam

Un imam (en àrab إمام, imām, en plural أئمة, aʾimma; en persa امام) és, dins de l'islam, la persona encarregada de presidir i dirigir l'oració col·lectiva.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Imam · Veure més »

Imerètia

Dissolució | 1753 Annexió a Rússia |- | Llengua oficial | georgià | Imerètia fou un regne a l'actual Geòrgia que ocupava la major part de l'actual regió d'Imerètia.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Imerètia · Veure més »

Imperi Aquemènida

Limperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Imperi Aquemènida · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Imperi Bizantí · Veure més »

Imperi Mede

L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en assiri Mataa) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Imperi Mede · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Part

L'imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Imperi Part · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Rus

Limperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Imperi Rus · Veure més »

Imperi safàvida

Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al XVIII.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Imperi safàvida · Veure més »

Imperi Sassànida

L'Imperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Imperi Sassànida · Veure més »

Imperi Selèucida

Limperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Imperi Selèucida · Veure més »

Imperi Seljúcida

L'imperi seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l’Àsia menor entre els segles XI i XIII.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Imperi Seljúcida · Veure més »

Intel·liguèntsia

La intel·liguèntsia (del llatí intelligentia) és una classe social composta per persones involucrades en complexes activitats mentals i creatives orientades al desenvolupament i la disseminació de la cultura, incloent-hi intel·lectuals i grups socials propers a ells.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Intel·liguèntsia · Veure més »

Iran

La República Islàmica de l'Iran és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Iran · Veure més »

Ismaïl I

Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Ismaïl I · Veure més »

Israel

Israel (en hebreu: יִשְרָאֵל, Yisrael; en àrab:, Isrā'īl), oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu: מְדִינַת יִשְרָאֵל, Medinat Yisrael; en àrab: دَوْلَةْ إِسْرَائِيل, Dawlat Isrā'īl), és un Estat de l'Orient Mitjà, localitzat a la regió oriental de la mar Mediterrània.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Israel · Veure més »

Jahan-Xah

Jahan-Xah (en persa جهانشاه قراقویونلو) fou emir i sultà dels qara qoyunlu, el més gran de la dinastia sota el qual els seus dominis van arribar a la seva màxima extensió i poder.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Jahan-Xah · Veure més »

Jalal-ad-Din Mangubertí

Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Jalal-ad-Din Mangubertí · Veure més »

Khalwatiyya

La confraria khalwatiyya (en turc Halvetiyye, de khalwa o khalwat, 'seclusió') és una tariqa avui dia estesa per diversos llocs del món musulmà.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Khalwatiyya · Veure més »

Khanat d'Erevan

El Khanat d'Erevan (en persa: آرون) va ser un principat musulmà sota el domini de l'Imperi persa entre 1747 i 1828.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Khanat d'Erevan · Veure més »

Khanat de Gandja

Mapa dels khanat al segle XIX, el de Ganja a la part superior, sota la línia de frontera russo-àzeri just a la dreta -est- del llac Sevan El Kanat de Gandja (àzeri Gəncə xanlığı) fou un estat musulmà principalment sota sobiranua de Pèrsia que va existir al territori de l'Azerbaidjan del 1747 al 1805.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Khanat de Gandja · Veure més »

Khanat de Karabagh

El khanat de Karabagh fou un estat que va existir entre 1606 i 1822 a la regió del Karabakh.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Khanat de Karabagh · Veure més »

Khanat de Maku

El khanat de Maku fou un estat que va existir al nord del modern Azerbaidjan persa del 1747 al 1923.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Khanat de Maku · Veure més »

Khanat de Nakhitxevan

Khanats d'Erevan, de Nakhitxevam i veïns El khanat de Nakhitxevan (en persa خانات نخجوان) fou un petit Estat que es va constituir al sud-est de l'Armènia històrica sota sobirania feudal iraniana.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Khanat de Nakhitxevan · Veure més »

Khanat de Quba

El khanat de Quba Kubba o Kuba fou un estat del Caucas, entre Bakú i Derbent.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Khanat de Quba · Veure més »

Khanat de Xaki

Bandera Entrada al palau dels khans El Khanat de Xaki (en àzeri Şəki xanlığı), també esmentat com a Sheki, Shekin, Shakki i altres variacions, fou un estat generalment independent que va existir del 1743 al 1819 al territori del modern Azerbaidjan amb capital a Xaki, després Nukha.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Khanat de Xaki · Veure més »

Khanat de Xirvan

El Khanat de Xirvan fou un estat a l'actual Azerbaidjan, a la regió de Xirvan, que va existir del 1748 fins al 1805.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Khanat de Xirvan · Veure més »

Khàzars

Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al segle V com a confederació tribal i que al començament del segle VII es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Khàzars · Veure més »

Khuzestan

Comtats de Khuzestan Khuzestān (persa: خوزستان) és una de les 31 províncies d'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Khuzestan · Veure més »

Kirman

Kirman (en persa کرمان Kerman) fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Kirman · Veure més »

Kizilbaix

Kizilbaix (cap vermell) són diversos grups o sectes a Turquia, entre les quals la principal és la dels alevis.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Kizilbaix · Veure més »

Kufa

Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa —en àrab الكوفة, al-Kūfa— és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Kufa · Veure més »

Legió XII Fulminata

La Legio XII Fulminata (dotzena legió «llamp»), també coneguda com a Paterna, Victrix, Antiqua, Certamen Constans i Galliena, va ser una legió romana, formada per Juli Cèsar l'any 58 aC, que el va acompanyar durant la Guerra de les Gàl·lies fins al 49 aC La unitat estava encara guardant la cruïlla del riu Eufrates prop de Melitene al començament del segle V. L'emblema de la legió era un llamp (Fulmen).

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Legió XII Fulminata · Veure més »

Llac Urmia

Vídeo que mostra el procés de dessecació del llac Urmia entre 1984 i 2014. El llac Urmia (en farsi دریاچهٔ ارومیه) és un llac salat de l'Azerbaidjan iranià, al nord-oest de l'Iran, situat al costat est de la ciutat d'Urmia.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Llac Urmia · Veure més »

Llibertat de premsa

Índex de llibertat de premsa, segons l'organització Reporters Sense FronteresLa llibertat de premsa és la llibertat o la immunitat dels mitjans de comunicació per a publicar o disseminar informació, ja sigui mitjançant la impressió o emissió o publicació electrònica, sense cap tipus de control governamental o censura.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Llibertat de premsa · Veure més »

Mahoma

Mahoma o Muhàmmad —de l'àrab محمد, Muḥammad — de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy —en àrab أبو القاسم محمد بن عبد الله بن عبد المطلب بن هاشم بن عبد مناف بن قصي, Abū l-Qāsim Muḥammad b. ʿAbd Allāh b. ʿAbd al-Muttalib b. Hāxim b. ʿAbd Manāf b. Quṣayy—, fou el fundador de l'islam.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Mahoma · Veure més »

Mammed Amin Rasulzade

Mammed Amin Rasulzade (també es pot trobar escrit com a Mehmet Emin Rasulzade; en àzeri, Məmməd Əmin Rəsulzadə) (nascut el 31 de gener del 1884 a Novkhana/Novxanı - 6 de març del 1955 a Ankara, Turquia) fou un polític i pensador de l'Azerbaidjan; és considerat un dels fundadors de la primera república democràtica del món musulmà.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Mammed Amin Rasulzade · Veure més »

Manna

Manna (també Mannea, accadi Mannai, hebreu Minni) fou un regne que va existir dels segles X a VII aC, vassall d'Urartu i d'Assíria, situat al sud de la ciutat i del llac d'Urmia (país d'Utxnu (Ushnu), Maiyandab i Sakkis) o sigui a l'entorn de la moderna Mahabad.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Manna · Veure més »

Maquelons

Maquelons (machelones, Μαχελῶνες), també makelons o makhelons, foren una tribu pòntica de la Còlquida que vivia al sud del Fasis (Phasis).

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Maquelons · Veure més »

Mar Càspia

La mar Càspia o mar Caspiana (i mar Caspi) és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que forma part de la gran depressió aralocaspiana.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Mar Càspia · Veure més »

Margiana

Extensió de la Margiana cap al 300 aC superposada a les fronteres actuals Margiana (en grec Margiana, Μαργιανή, i en persa antic Margu o Marguš) fou una satrapia sassànida i després selèucida.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Margiana · Veure més »

Massacre de Khojali

La massacre de Khojali (Xocalı soyqırımı) fou una matança de centenars de civils àzeris a la ciutat de Khojali a l'Azerbaidjan entre el 25 i 26 de febrer de 1992 durant la Guerra de l'Alt Karabagh per part de les forces armades d'Armènia i Rússia.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Massacre de Khojali · Veure més »

Müsavat

El Müsavat és un partit polític de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Müsavat · Veure més »

Menxevic

Líders del Partit Menxevic a Norra Bantorget, Estocolm, Suècia, maig de 1917. Pàvel Akselrod, Iuli Màrtov i Aleksandr Martinov Els menxevics (en rus: меньшевики, menxeviki, "membre de la minoria") eren la facció moderada del Partit Socialdemòcrata Obrer Rus, que es va escindir l'any 1903 arran de disputes ideològiques amb la facció liderada per Vladímir Ilitx Uliànov (Lenin), que al seu torn prendria el nom de bolxevic.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Menxevic · Veure més »

Merv

Merv o Merw (en persa: مرو transliterat Marw o Mary; en xinès: 木鹿, Mulu, per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw al-Shahidjan o Marw al-Shāhidjān), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Merv · Veure més »

Mesene

Mesene (Μεσηνή) fou una regió de Mesopotàmia situada a l'extrem sud.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Mesene · Veure més »

Mesolític

El mesolític és un període cultural al final del paleolític superior, com a transició entre aquesta època i el període neolític, i la seva datació és aproximadament de cap al 9000 aC fins al 6000 aC.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Mesolític · Veure més »

Mikhaïl Gorbatxov

Mikhaïl Serguéievitx Gorbatxov Михаи́л Серге́евич Горбачёв AFI / mʲɪxɐˈil sʲɪrˈɡʲejɪvʲɪtɕ ɡərbɐˈtɕɵf / (Privólnoie, Rússia, URSS, 2 de març de 1931) és un polític soviètic que va exercir com a secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) entre 1985 i 1991, i com a president de la Unió Soviètica entre 1988 i 1991.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Mikhaïl Gorbatxov · Veure més »

Mingrèlia

Mingrèlia és la regió més occidental de Geòrgia, tocant a Abkhàzia amb la qual fa frontera.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Mingrèlia · Veure més »

Miniatura persa

Miniatura persa que representa al profeta Mahoma ascendint als cels, un viatge que es coneix com Miraj. Una miniatura persa és una petita pintura, ja sigui una il·lustració d'un llibre o d'una obra d'art independent destinada a ser guardada en un àlbum d'aquesta mateixa obra.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Miniatura persa · Veure més »

Mirzə Fətəli Axundov

Mirzə Fətəli Axundov (1812-1878), Мирза́ Фатали́ Аху́ндов, Mirzà Fatalí Akhúndov, també conegut com a Mirza Fath-Ali Akhundzade (farsi میرزا فتحعلی آخوندزاده) fou el primer escriptor de peces de teatre originals en llengua àzeri.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Mirzə Fətəli Axundov · Veure més »

Mongols

Distribució actual de les ètnies mongols i màxima expansió del seu Imperi. Els mongols (en mongol: Mongol en mongol Mongγol; mongol cirílic: Монгол Mongol) són un grup ètnic originari de la Mongòlia actual, Rússia i la República Popular de la Xina, principalment en el que avui dia és la regió autònoma de Mongòlia interior i les repúbliques Buriàtia, Kalmukia, Tuvá i Yakutia de la Federació Russa.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Mongols · Veure més »

Mugan

Mugan, Mughan, Mughan o Mukan o país Talix, Talish o Talyx és una regió de l'Azerbaidjan, que forma la seva part més meridional.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Mugan · Veure més »

Muntanyes del Caucas

Les muntanyes del Caucas són una serralada situada a Euràsia, entre el mar Negre i el mar Caspi a la regió del Caucas.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Muntanyes del Caucas · Veure més »

Musafírides

Els musafírides (també kangàrides o sallàrides foren una dinastia (dinastia musafírida) de l'Azerbaidjan. Té el seu origen a la família Kangari, que es va apoderar del castell de Shamiran al Tarum, districte de Kazwin. El fundador fou Musafir (en realitat Aswar) el fill del qual, Muhammad ben Musafir es va casar amb Kharatsuya, filla del príncep Djustànida de Rubhar (al Daylam, on la dinastia va existir del al 928 sobiranament i com a poder local fins al 1042) Djustam III (que governava vers el 900). El 919 Muhammad va matar l'oncle de la seva dona Ali ben Wahsudan per venjar la mort del seu sogre Djustan ben Wahsudan, i des de llavors ambdues famílies van estar enfrontades. L'emir djustànida es va refugiar a les terres del daylamita Asfar de Rayy i Kazwin, qui va enviar al Ziyàrida Mardawij contra Muhammad, però Mardawij es va aliar a Muhammad i va derrotar i matar Asfar. El 941 els dos fills de Muhammad, Marzuban i Wahsudan, van prendre el control de Shamiran i van empresonar al pare, i es van repartir els dominis: Wahsudan va quedar amo del Tarum (amb Shamiran) i Marzuban va anar a les terres a l'Azerbaidjan i a Armènia. Marzuban va passar a l'Azerbaidjan on des del 926 els sadjides havien començat la descomposició del seu poder enfrontats amb el cap kharigita kurd Daysam ben Ibrahim, i el Gilànida Lashkari ben Mardi, suportats alternativament pel Ziyàrida Wushmgir. Lashkari va morir en lluita a Armènia i Daysam fou traït pel seu ministre Abul Kasim Ali ben Djafar, que es va aliar amb Marzuban (que com ell era batinita, una branca ismaïlita). Marzuban es va apoderar de Tauris (Tabriz) i Ardabil i finalment va obligar a Daysam a rendir-se (va rebre un petit feu al Tarum). Marzuban va estendre el seu domini cap al nord, fins a Derbent incloent l'Arran. El 943 els russos van arribar a la regió de l'Arran i es van apoderar de Bardaa on van romandre quasi un any. Després va haver de lluitar contra l'hamdànida de Mosul, Abu Abd Allah Husayn ben Said ben Hamdan, i el seu aliat, l'emir kurd hadbhànida Djafar ben Shakuya, que havia arribat fins a Salmas, que finalment fou cridat a Mosul pel nou emir Nasir al-Dawla. El 946 el Buwàyhida Rukn al-Dawla va ocupar Rayy (que es disputaven els Ziyàrides i els Samànides). El 947 Marzuban va iniciar la guerra contra els buwàyhides però Rukn al-Dawla va rebre reforços d'altres prínceps de la nissaga i el 949 el va derrotar prop de Kazwin, i va quedar presoner essent tancat a la fortalesa de Summirim (al Fars). Els seus caps militars van alliberar al seu pare Muhammad i van ocupar Ardabil mentre Wahsudan continuava retenint Shamiran. Muhammed, que tenia un caràcter difícil, aviat es va barallar amb família i caps militars i fou enderrocat per Wahsudan i tancat altra vegada a una fortalesa esmentada com Shisagan. El Buwàyhida Rukn al-Dawla va enviar contra els musafírides a l'Azerbaidjan a Muhammad ben Abd al-Razzak, ex governador samànida de Tus, ara al seu servei. Daysam va ocupar Ardabil i Wahsudan li va reconèixer i va buscar la seva aliança, però Daysam fou derrotat per Abd al-Razzak, que, disgustat per les intrigues contínues, es va retirar a Rayy, amb lo que Daysam va poder recuperar Ardabil però llavors fou atacat pel seu aliat Wahsudan, que va enviar contra ell a Ali ben Mishki, i va haver de fugir a territori dels Ardzruni del Vaspurakan. El 953 Marzuban es va escapar de la presó i va recuperar tot els seus dominis gràcies al suport dels caps militars. El 955 Daysam, després de peregrinar a Mosul, Bagdad i Alep, va tornar amb un exèrcit i va ocupar Salmas on va fer la khutba (oració) en nom de Sayf al-Dawla d'Alep. Marzuban va sufocar una revolta a Derbent i va marxar contra ell, que va fugir altre cop al Vaspurakan, però fou entregat a Marzuban per orde del rei d'aquest país. En aquest moment eren tributaris de Marzuban els prínceps de Xirvan, d'Abkhaz (territori al nord de Shirwan i no pas Abkhàzia), Shakki, Gurziwan-Saghiyan (a l'oest de Shirwan), Siunia Oriental, Ahar, Wazarkan (ambdós al nord-est de Tabriz), Khizan (al nord de Baku), Vaspurakan, els bagràtides d'Armènia i els prínceps (probablement armenis) de Khashen a l'oest de Bardaa. Va morir el desembre del 957. Va deixar hereu al seu germà Wahsudan però es va oblidar d'anul·lar el testament a favor dels seus tres fills grans Djustan, Ibrahim i Nasir (el petit Kay Khusraw ben Marzuban no hi fou inclòs). Els caps militars van reconèixer a aquests fills. Djustan finalment fou reconegut com a únic emir però només li va interessar el seu harem. El general Djustan ben Sharmazan es va revoltar a Urmia i va proclamar a Ibrahim, amb el qual va ocupar Maragha. El 960 es va rebel·lar a Gilan el nét del califa Al-Muktafi, de nom Ishak ben Isa, que es va proclamar califa amb el nom d'Al-Mustadjir billah, però Ibrahim i el general Djustan el van derrotar el Mukan (Mughan). Wahsudan va donar suport a Nasir, el tercer germà (que fins llavors era favorable a Djustan que romania senyor d'una part dels dominis). Djustan i Nasir van anar a Shamiran convidats per Wahsudan, però allí foren traïdorament empresonats i Wahsudan va enviar a l'Azerbaidjan al seu fill Ismail ben Wahsudan. Mentre Ibrahim, que governava a Dwin, a Armènia, va simular un atac a Shamiran el 961 i Wahsudan va fer matar els presoners. Però Ismail va morir a Ardabil i Ibrahim va poder reunificar les possessions musafírides i va atacar Shamiran, d'on Wahsudan va fugir cap al Daylam. Però el seu general Sharmazan ben Mishki va derrotar a Ibrahim, que, abandonat pel seu exèrcit, va haver de refugiar-se amb el seu cunyat buwàyhida Rukn al-Dawla (casat amb una germana). Així Wahsudan tornava a recuperar el poder però Rukn al-Dawla va donar un exèrcit a Ibrahim sota comandament del seu ministre Ibn al-Amid, que va reinstal·lar a Ibrahim i el va ajudar a sotmetre els kurds i a Djustan ben Sharmazan que havia assolit part del poder i Wahsudan només va conservar el Tarum, Zandjan, Abhar i Suhraward (els tres districtes darrers conquestes que havia fet Wahsudan); potser inclòs va perdre Tarum per algun temps. Ibn al-Amid fou cridat a Rayy i els afers van començar a anar malament. Vers el 979 Ibrahim fou enderrocat pels emirs rawwàdides que governaven a Tauris o Tabriz. Abul Haidja ben Ibrahim va conservar el poder a Dwin (a l'única font armènia disponible, Esteve Asolik, l'esmenta com Ablhadj Delmastani) i va fer una expedició a Armènia el 892 cridat pel rei Mushel de Kars, però fou rebutjat per profanar esglésies; llavors va ser derrotat per Abu Dulaf al-Shaybani (a Esteve Asolik Abutlup), emir de Goltn (amb capital a Orduad o Ordubad) que va ocupar Dwin. El rawwàdida Abul Haidja Husayn (a Esteve Asolik se'l esmenta com Abhladj ben Rovd, emir de l'Atrapatakan, és a dir de l'Atropatene), va derrotar a Abu Dulaf i li va prendre Salar, Goltn amb Ordubad i Dwin el 987. Abu Dulaf va anar a Armènia i Bizanci buscant ajuda per recuperar el poder fins que fou assassinat pel seu criat quan era a la província armènia d'Uti. Wahsudan va retenir amb problemes el poder a Tarum i a les conquestes que havia fet a la regió (Zandjan, Abhar i Suhraward) i va morir el 966. El seu fill Ismail ben Wahsudan el devia succeir. El 989 va morir el seu germà Nuh ben Wahsudan i va deixar un fill infant de nom probablement Djustan. L'emir buwàyhida Fakhr al-Dawla va anar a Shamiran, la va ocupar i va deposar al jove Djustan i es va casar amb la seva mare i vídua de Nuh. A la mort de Fakr al-Dawla, un jove emir de nom Ibrahim ben Marzuban ben Ismail ben Marzuban, que era nét d'Ismail ben Wahsudan i besnét de Wahsudan, es va apoderar de la fortalesa de Sardjihan i del Tarum i va restablir el domini familiar que va engrandir notablement i el 1020 dominava Kazwin. El 1022 Mamhmud de Gazni va ocupar Rayy i va enviar contra els musafírides al daylàmita Kharamil, però no va obtenir resultats i Mahmud va retornar al Khurasan el 1029; però el fill de Mahmud, Masud, després de provar-ho militarment, va capturar a Ibrahim mitjançant un parany. Però el fill d'Ibrahim, anomenat "el Salar de Tarum" va conservar Sardjihan, i el 1037 dominava altre cop els dominis paterns. Aquest fill era probablement el mateix Djustan ben Ibrahim del que parla amb elogi el viatger i historiador Nasir-i-Khusraw el 1045, i que diu que portava els títols de "Marzuban al-Daylam Gil-i-Gilan (Djil-i-Djilan) Abu Salih mawla amir al-muminim". El 1062 Tarum, governat per un príncep de nom Musafir, va haver de pagar tribut a Toghril Beg I. Algun temps després se suposa que les seves fortaleses foren ocupades pels ismaïlites d'Alamut.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Musafírides · Veure més »

Mussa al-Kàdhim

Mussa al-Kàdhim o al-Kazim ("el Que es contreu" o "el Que guarda silenci") fou el setè imam dels xiïtes duodecimans.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Mussa al-Kàdhim · Veure més »

Musulmà

260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Musulmà · Veure més »

Nacionalisme

Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Nacionalisme · Veure més »

Nakhtxivan

La República Autònoma de Nakhtxivan (en àzeri, Naxçıvan Muxtar Respublikası) és un territori del sud del Caucas pertanyent a l'Azerbaidjan, enclavat entre Armènia al nord i a l'est, i l'Iran al sud i a l'oest.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Nakhtxivan · Veure més »

Nàdir-Xah Afxar

Nàdir-Xah Afxar (Kubkan, Coràsmia, 1688 - Fathabad, 20 de juny del 1747) fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, "nou", i λίθος, líthos, "pedra") és un període de la prehistòria en el qual van tenir lloc innovacions d'una gran transcendència: els éssers humans descobreixen l'agricultura i la ramaderia, i es fan sedentaris, procés conegut com la revolució neolítica.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Neolític · Veure més »

Nepotisme

Napoleó Bonaparte va nomenar al seu germà gran rei d'Espanya El nepotisme, informalment també amiguisme, és l'abús de poder comès a favor de parents o amics, ja sigui per proporcionar béns, serveis o càrrecs de confiança.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Nepotisme · Veure més »

Nidham-al-Mulk

Abu-Alí al-Hàssan ibn Alí at-Tussí, conegut com a Nidham-al-Mulk (Radkan, 10 d'abril de 1018 - Sihna, 14 d'octubre de 1092), fou un destacat visir seljúcida dels sultans Alp Arslan i Màlik-Xah I.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Nidham-al-Mulk · Veure més »

Nizami Gandjawi

Nizami Gandjawi, Elyās Yūsof Neẓāmī Ganjavī, (Gandja, 1141 – Gandja, 1209) fou un dels més grans poetes, escriptors i pensadors perses.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Nizami Gandjawi · Veure més »

Oghuz

Els oghuz (en turc Oğuz; en àrab غز, ḡuzz; en grec bizantí Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses semi-nòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Oghuz · Veure més »

Ogodei

Ogodei (vers 1186 - 1241), fou el tercer fill de Genguis Khan i de la seva dona Borte, i el segon khan suprem o gran khan (kakhan) de les tribus turcomongoles o imperi mongol, en el que va succeir al seu pare.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Ogodei · Veure més »

Oleoducte Bakú-Tbilisi-Ceyhan

Recorregut de l'oleoducte L Oleoducte Bakú-Tbilisi-Ceyhan és un oleoducte construït el 2006 per al transport del petroli extret de jaciment d'Azəri-Çıraq-Günəşli al Mar Caspi.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Oleoducte Bakú-Tbilisi-Ceyhan · Veure més »

Oman

El Sultanat d'Oman és un estat d'Àsia situat a l'Orient Mitjà, a la punta sud-est de la península d'Aràbia.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Oman · Veure més »

Omeies

Els Banu Umayya o omeies (en àrab بنو أمية, Banū Umayya) van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Omeies · Veure més »

Paganisme

El paganisme (del llatí pagus, 'món rural') és la religió dels pagans.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Paganisme · Veure més »

Pakistan

La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat en el centre-sud d'Àsia.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Pakistan · Veure més »

Paleolític

El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Paleolític · Veure més »

Panarabisme

El panarabisme és una ideologia política pròpia del nacionalisme àrab que propugna que tots els pobles àrabs conformen una única nació i que han de caminar cap a la seva unitat política.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Panarabisme · Veure més »

Partit Comunista de l'Azerbaidjan

El Partit Comunista de l'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan Kommunist Partiyası; en rus: Коммунистическая партия Азербайджана) va ser un partit comunista que controlava la República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan entre 1920 i 1991.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Partit Comunista de l'Azerbaidjan · Veure més »

Partit del Moviment Nacionalista

El Partit del Moviment Nacionalista (en turc Milliyetçi Hareket Partisi, MHP), és un partit polític nacionalista i de dreta a Turquia.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Partit del Moviment Nacionalista · Veure més »

Pàrtia

La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Pàrtia · Veure més »

Període hel·lenístic

El període hel·lenístic o època hel·lenística (del segle IV aC al segle I aC), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi romà que el succeiria.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Període hel·lenístic · Veure més »

Pere I de Rússia

Pere I el Gran o Pere Alekséievitx Romànov (Moscou, 9 de juny de 1672 - Sant Petersburg, 8 de febrer de 1725) fou un tsar de Rússia (1682-1725).

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Pere I de Rússia · Veure més »

Perestroika

Segell soviètic del 1988, dedicat a la Perestroika. перестройка "reconstrucció", "reestructuració", és un nom comú per al procés de transformació del sistema socialista a la Unió Soviètica en els anys 1985-1991.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Perestroika · Veure més »

Perses

Els perses van ser una branca del poble ari establert a l'Altiplà Iranià, que vivia a la província coneguda per Persis.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Perses · Veure més »

Persis

Persis o Pèrsida (Perside) (''Parsa''.; پارس, Pars) fou una regió de l'antiga Pèrsia al Iran considerada el cor de Pèrsia i el districte que dóna nom al poble dels perses entre les muntanyes Zagros o el llac Urmia.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Persis · Veure més »

Pobles turquesos

Els pobles turquesos del nord i el centre d'Euràsia són pobles que parlen llengües de la família turquesa, i que comparteixen diversos trets històrics i culturals en diferents graus.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Pobles turquesos · Veure més »

Politburó

El politburó és el màxim òrgan executiu dels partits comunistes.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Politburó · Veure més »

President de l'Azerbaidjan

El President de l'Azerbaidjan és el cap d'estat de la República de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і President de l'Azerbaidjan · Veure més »

Primer califat

El primer califat, altrament anomenat califat dels califes ben guiats o califat dels raixidun —en àrab الخلافة الراشدية, al-ẖilāfa ar-rāxidiyya; també conegut com a califat perfecte o califat ortodox—, va ser el primer califat islàmic regit pels quatre primers successors (califes) del profeta Muhàmmad, coneguts tradicionalment com els «califes ben guiats», al-khulafà ar-raixidun, en àrab.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Primer califat · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Província de Fars

Ruïnes de Persèpolis. Fars (en persa: فارس, Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Província de Fars · Veure més »

Qara Qoyunlu

Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (en àzeri: Qaraqoyunlu; en turc: Karakoyunlu; en persa: قرا قویونلو, "els xais negres") foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Qara Qoyunlu · Veure més »

Qara Yússuf

Qara Yússuf (? - 13 de novembre de 1420) fou emir dels qara qoyunlu i sultà.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Qara Yússuf · Veure més »

Rawwàdides

La dinastia rawwàdida o dels rawwàdides també coneguda per Banu Rawwad o Banu Rawad, nom original tot i que més tard a les fonts apareixen com a rawàdides o rawàdida es va originar de tribus àrabs azdites que es van establir a Tabriz i a Maragha i es van barrejar amb elements kurds.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Rawwàdides · Veure més »

Ràtzia

Una ràtzia (de l'àrab algerià ḡāyzyah غزو, "unitat de cavalleria militar", que alhora prové de ḡazwa, "batalla") és un atac ràpid i fet per sorpresa contra una base enemiga, sovint amb l'objectiu d'acaparar un botí.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Ràtzia · Veure més »

Regió d'Escítia

Extensió aproximada d'Escítia i Sarmàtia al segle I aC La regió coneguda com a Escítia era una gran àrea de la meitat oriental d'Europa i l'oest d'Àsia fins a l'Àsia central.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Regió d'Escítia · Veure més »

Regió de Makran

Makran (Makkuran) és una regió del sud-oest de Pakistan i sud-est de l'Iran (prdu/persa: مکران) semidesèrtica i que ocupa la zona de la costa de la mar d'Aràbia.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Regió de Makran · Veure més »

Regió del Karabagh

Karabakh o Kara Bagh, nom turc-persa que vol dir «jardí negre», és una regió del sud-oest de l'Azerbaidjan, avui dia una part autoproclamada independent com a la República d'Artsakh i la resta sota ocupació d'aquesta república.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Regió del Karabagh · Veure més »

Regne d'Ibèria

El Regne d'Ibèria va ser un antic regne del Caucas, format per la confederació tribal georgiana dels Saspers cap a finals del segle IV aC.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Regne d'Ibèria · Veure més »

República Democràtica de Geòrgia

La República Democràtica de Geòrgia (georgià: საქართველოს დემოკრატიული რესპუბლიკა, Sakartvelos Demokratiuli Respublika), 1918–1921, fou el primer govern modern de la república de Geòrgia.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і República Democràtica de Geòrgia · Veure més »

República Democràtica de l'Azerbaidjan

La República Democràtica de l'Azerbaidjan (Azərbaycan Xalq Cümhuriyyəti, آذربایجان جومهوریتی) fou el primer estat modern proclamat a l'Azerbaidjan.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і República Democràtica de l'Azerbaidjan · Veure més »

República Democràtica Federal de Transcaucàsia

La República Democràtica Federativa de Transcaucàsia (RDFT, Закавказская демократическая Федеративная Республика (ЗКДФР), transcrit Zakavkàzskaya Demokratítxeskaya Federatívnaya Respúblika (ZKDFR); també coneguda com a Federació Transcaucasiana) (febrer 1918 – maig 1918) fou un estat de curta durada que comprenia els actuals estats d'Armènia, Azerbaidjan, i Geòrgia.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і República Democràtica Federal de Transcaucàsia · Veure més »

República Federal Soviètica de Transcaucàsia

La República Federal Soviètica de Transcaucàsia fou un estat nominalment independent que va existir entre el 12 de març de 1922 al 30 de desembre de 1922.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і República Federal Soviètica de Transcaucàsia · Veure més »

República Socialista Soviètica d'Armènia

La República Socialista Soviètica d'Armènia (RSS d'Armènia) és el nom que va rebre Armènia quan va formar part de la Unió Soviètica des del 1936 fins al 1991.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і República Socialista Soviètica d'Armènia · Veure més »

República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan

La República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan (RSS de l'Azerbaidjan) és el nom que va rebre l'Azerbaidjan quan va formar part de la Unió Soviètica des del 1936 fins al 1991.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan · Veure més »

Reuters

La Reuters Group PLC és una agència d'informació fundada a Londres, el 1851, per Paul Julius Reuter, que proporciona notícies de tot el món a diaris i cadenes televisives.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Reuters · Veure més »

Revolució Russa

La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que porta a l'establiment de la Unió Soviètica.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Revolució Russa · Veure més »

Revolució russa de 1905

La Revolució russa del 1905 va ser una revolta, antigovernamental i espontània, generalitzada arreu de l'Imperi Rus.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Revolució russa de 1905 · Veure més »

Riu Kura

El riu Kura (georgià, მტკვარი Mtkvari, 'lent', o derivat de mdimnaré, paraula del dialecte kartali que vol dir 'riu'; àzeri, Kür; àrab, Nahr al-Kurr) és un riu del Caucas que desaigua a la mar Càspia, després de creuar Geòrgia i l'Azerbaidjan.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Riu Kura · Veure més »

Romania

Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est d'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat pel mar Negre. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Romania · Veure més »

Rus de Kíev

Mapa del Principat de Kíev, segle XI La Rus de Kíev fou el primer estat eslau oriental, dirigit des de la ciutat de Kíev, ciutat capital de l'actual Ucraïna, des d'aproximadament 880 fins a mitjans del segle XII.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Rus de Kíev · Veure més »

Safi al-Din Ardabili

Tomba de Safi al-Din Ardabili, a Ardabil. Safi al-Din Ardabili (en persa: شیخ صفیالدین اردبیلی, Xeic Safī ad-Dīn Ardabilī), -d' Ardabil-, (1252-1334), fou el fundador de la confraria safavís, origen dels safàvides que varen regnar a l'Iran entre els segles XVI i XVII.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Safi al-Din Ardabili · Veure més »

Sàjides

La dinastia sàjida o dels sàjides va governar l'Azerbaidjan, Arran i Armènia, nominalment com emirs governadors del califat abbàssida del 889 al 929.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Sàjides · Veure més »

Segle I aC

Vil·la romana de can Llauder, relacionada amb Gai Mari a Mataró, '''segle I aC''', segle III dC El segle I aC és un període de l'edat antiga marcat per la forta crisi a Roma, que acaba suposant un canvi de règim amb l'esfondrament de la república i l'inici de l'imperi.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Segle I aC · Veure més »

Segle II aC

El segle II aC està dins del període hel·lenístic i comprèn els anys inclosos entre el 200 aC i el 101 aC.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Segle II aC · Veure més »

Segle III aC

El segle III aC és un període de l'edat antiga caracteritzat per l'auge de Roma, que s'acaba imposant a l'etern rival, Cartago, en una sèrie de guerres que afecten a tota la Mediterrània.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Segle III aC · Veure més »

Segle IV aC

El segle IV aC és un període de l'antiguitat clàssica que comprèn els anys inclosos entre el 400 i el 301 aC.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Segle IV aC · Veure més »

Segle XI

El segle XI és un període de l'alta edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 1001 i el 1100.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Segle XI · Veure més »

Segle XII

El segle XII correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Segle XII · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Segle XVI · Veure més »

Segle XXI

Formalment, el segle XXI comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 2001 fins al 31 de desembre de 2100, tots dos inclosos.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Segle XXI · Veure més »

Sistan

Sistan (Persa: سیستان) fou una regió de Pèrsia.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Sistan · Veure més »

Soviet Suprem

El Soviet Suprem de l'URSS (en rus Верховный Совет СССР, Verkhovni Soviet SSSR) era l'òrgan federal legislatiu de la Unió Soviètica, compost de 2 assemblees renovables cada quatre anys.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Soviet Suprem · Veure més »

Subotai

Subotai també Subugatai, i pronunciat subotai o subutai (1176 -1248) fou un gran general de Genguis Khan.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Subotai · Veure més »

Sufisme

Ritual sufí a Khartum El sufisme o tassàwwuf (en àrab: تصوف, taṣawwuf; en persa: صوفی‌گری, sufigari; en turc: tasavvuf; en urdú: تصوف) és una tradició mística islàmica de caràcter esotèric, practicada per musulmans però també per no musulmans, que abasta una gran amplitud de pràctiques dedicades a l'amor diví i al cultiu del cor.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Sufisme · Veure més »

Suhrawardí

Abu-l-Futuh Xihab-ad-Din Yahya ibn Hàbaix ibn Amírak as-Suhrawardí (Suhraward, a prop de Zanjan, Iran, 1155 - Alep, Síria, 1191), més conegut simplement per as-Suhrawardí o Suhrawardí, va ser un filòsof persa medieval, fundador de l'anomenada Escola de la Il·luminació sufí o «teosofia oriental,» moviment influït pel zoroastrisme i el platonisme.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Suhrawardí · Veure més »

Sultan Ahmad ibn Abu Said

Sultan Ahmad ibn Abu Said o Sultan Ahmad Mirza (1451-1494) fou príncep timúrida de Samarcanda del 1469 al 1494.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Sultan Ahmad ibn Abu Said · Veure més »

Sumer

Bau, deessa sumèria. Sumer (ki-en-gi en sumeri, šumer en accadi) fou una regió al sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Sumer · Veure més »

Sumqayit

Localització de Sumqayit, ressaltada en vermell, al mapa de l'Azerbaidjan. Sumqayit, el desembre de 2011. Sumqayit (en àzeri: Sumqayıt), és una de les onze ciutats autònomes de la República de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Sumqayit · Veure més »

Sunnisme

El sunnisme (en àrab أهل السنة والجماعة, ahl as-sunna wa-l-jamāʿa, "gent de la tradició i la comunitat", o simplement ahl as-sunna) és la branca principal de l'islam, representant prop del 90% dels musulmans.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Sunnisme · Veure més »

Susiana

Susiana (Σουσιανή) fou una regió i satrapia de l'Imperi Persa i després selèucida que limitava al nord amb la Mèdia; a l'est amb les muntanyes Parachoathras i el riu Oroatis; al sud el golf Pèrsic; i a l'oest les planes de Babilònia.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Susiana · Veure més »

Suzerania

La suzerania era una situació en la qual una regió o un poble donava tribut a una entitat més poderosa que permetia al tributari una autonomia domèstica limitada per administrar les seves relacions internacionals.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Suzerania · Veure més »

Tabriz

Tabriz (antigament enc català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Tabriz · Veure més »

Tadjikistan

El Tadjikistan (en tadjik: Тоҷикистон, transcrit Tojikiston), oficialment República de Tadjikistan, és un estat de l'Àsia central.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Tadjikistan · Veure més »

Tahmasp I

Taçlı Begüm (turc:Senyora amb corona), la seva mare Tahmasp I (22 de febrer de 1514-14 de maig de 1576) va ser un xa de Pèrsia de la dinastia safàvida.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Tahmasp I · Veure més »

Tahmasp II

Moneda de Tahmasp II Tahmasp II (1704? – 1740) fou xa safàvida de Pèrsia (1722 - 1732).

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Tahmasp II · Veure més »

Tamerlà

Tamerlà (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 8 d'abril de 1336 - Otrar, 14 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Tamerlà · Veure més »

Tanzània

Tanzània és un país situat a l'Àfrica Oriental.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Tanzània · Veure més »

Tercer Reich

El Tercer Reich és el nom que rebé el darrer Imperi Alemany entre el 1934 i 1945, que s'identifica amb el nazisme.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Tercer Reich · Veure més »

The Economist

The Economist és un setmanari britànic d'informació econòmica i política en llengua anglesa.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і The Economist · Veure més »

The Huffington Post

The Huffington Post (sovint anomenat HuffPo) és un diari en línia i blog agregador de notícies, fundat per Arianna Huffington, Kenneth Lerer i Jonah Peretti, que presenta diverses fonts de notícies i columnistes.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і The Huffington Post · Veure més »

Timúrides

Els timúrides (en persa: گوركانى, anomenada per ells mateixos Gurkānī) foren una dinastia musulmana d'origen turcomongol.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Timúrides · Veure més »

Toktamix

Toktamix (mitjans del - vers 1406) fou un guerrer mongol del llinatge de Genguis Khan per via de Jotxi.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Toktamix · Veure més »

Tractat de Gulistan

El tractat de Gulistan fou un acord de pau signat entre l'Imperi rus i la dinastia qajar el 12 d'octubre de 1813 al poble de Gulistan, a Nagorno Karabagh, a l'Azerbaidjan, llavors un poble del Caucas.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Tractat de Gulistan · Veure més »

Tractat de Turkmantxai

El tractat de Turkmantxai (Rus: Туркманчайский договор, Persa: عهدنامه ترکمنچای) fou un acord de pau negociat a Turkmantxai, al Caucas, al final de la guerra russo-persa del 1826-1828 (amb derrota persa), pel qual els qajars (la dinastia persa) reconeixien la sobirania russa sobre els khanats de Nakhitxevan, Erevan i Talish amb les regions d'Ordubad i Mughan, establint el riu Aras (Araxes) com a frontera entre l'Imperi Rus i Pèrsia confirmant les disposicions del tractat de Gulistan.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Tractat de Turkmantxai · Veure més »

Transcaucàsia

Bandera de la República Democràtica Federal de Transcaucàsia Bandera de la República Socialista Federativa Soviètica de Transcaucàsia La Transcaucàsia és una regió del Caucas que comprèn les repúbliques d'Armènia, Geòrgia i l'Azerbaidjan.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Transcaucàsia · Veure més »

Turan

* Turan (ciutat de Tuva), ciutat de la República russa de Tuva.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Turan · Veure més »

Turcmans

Els turcmans és un terme col·lectiu que designa als pobles turcs nòmades de l'Àsia Central.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Turcmans · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest de l'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Turquia · Veure més »

Udi

Els udi o udin són un poble d'uns centenars de persones al Caucas rus a la ciutat de Nidzh.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Udi · Veure més »

Ulema

Un ulema (de l'àrab علماء, ʿulamāʾ, sing. عالم, ʿālim, lit. "que sap") és un doctor de la llei islàmica expert en qüestions jurídiques i teològiques.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Ulema · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз Советских Социалистических Республик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), o la Rússia Soviètica va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Urartu

Urartu fou un regne a la zona del llac Van a Armènia.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Urartu · Veure més »

Uways ibn Hasan

Shaykh Uways ibn Hasan-i Buzurg o Uways I fou un emir jalayírida que va governar a l'Iraq central i del sud, i a l'Azerbaidjan i Pèrsia occidental del 1356 al 1374.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Uways ibn Hasan · Veure més »

Uzun Hasan

Abu Nasr Uzun Hasan ibn Ali ibn Kara Yoluk Uthman (1425 –1478) fou un emir dels turcmans Aq Qoyunlu (1454-1478).

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Uzun Hasan · Veure més »

Valí

El valí (de l'àrab والٍ, wālin, pl. ولاة, walā) és un càrrec administratiu islàmic.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Valí · Veure més »

Xaïkh Djunayd

Xaykh Junayd ibn Ibrahim (? - 4 de març de 1460) fou el quart xeic safàvida, successor del seu pare Ibrahim com a líder de l'organització a Ardabil el 1447/1448.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Xaïkh Djunayd · Veure més »

Xaddàdides

Els Xaddàdides foren una dinastia que va governar a Gandja i a Dwin i més tard una branca a Ani.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Xaddàdides · Veure més »

Xah Rukh (timúrida)

Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (20 d'agost de 1377 –13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà al que va succeir a la seva mort el 18 de febrer de 1405.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Xah Rukh (timúrida) · Veure més »

Xiisme

El xiisme (en àrab الشيعة, ax-xīʿa, etimològicament de l'expressió "شيعة علي", "xī'at 'Alī", "partit d'Alí" o "facció d'Alí") és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Xiisme · Veure més »

Xirvan

Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Xirvan · Veure més »

Xirvanxah

Xirvanxah era el sobirà de Xirvan.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Xirvanxah · Veure més »

Zoroastrisme

El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme (culte d'Ahura Mazda) era la religió dels antics perses abans de l'arribada de l'islam, basada en la doctrina predicada per Zoroastre a l'Iran.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Zoroastrisme · Veure més »

Zviad Gamsakhúrdia

Zviad Konstantines dze Gamsakhúrdia (georgià: ზვიად კონსტანტინეს ძე გამსახურდია), Звиа́д Константи́нович Гамсаху́рдия Zviad Konstantínovitx Gamsakhúrdia (31 de març, 1939 — 31 de desembre, 1993) fou un dissident, científic i escriptor, el primer President de la República de Geòrgia escollit democràticament en l'era postsoviètica.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і Zviad Gamsakhúrdia · Veure més »

1 de gener

L1 de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і 1 de gener · Veure més »

2012

L'any 2012 és un any de traspàs començat en diumenge.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і 2012 · Veure més »

323 aC

; Roma: Els samnites, confiant en què la renúncia del dictador Papiri Cursor suposava una disminució del poder romà, van trencar la treva aviat.

Nou!!: Història de l'Azerbaidjan і 323 aC · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »