Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història de l'Aragó

Índex Història de l'Aragó

Aragó Primer testimoni de l'escut d'Aragó. Fabricio Vagad, imprès a Saragossa el 1499 per Pablo Hurus. El territori d'Aragó ha tingut una presència històrica humana que data des de fa molts mil·lennis, tot i que, com la majoria de regions europees històriques, sorgeix a l'Edat mitjana.

171 les relacions: Aigua, Al-Àndalus, Alamans, Alfons el Bataller, Alta edat mitjana, Alta Velocitat Espanyola, Alteracions d'Aragó, Antiga Roma, Aragó, Bagaudes, Banu Hud, Banu Qassi, Batalla d'Almansa, Batalla de l'Ebre, Batalla de Terol, Bílbilis, Belchite, Calataiud, Califat de Còrdova, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlisme, Casa reial d'Aragó, Casp, Catalunya, Cesaraugusta, Cinco Villas (comarca d'Aragó), Compromís de Casp, Comtat d'Aragó, Comtat de Barcelona, Comte, Comunitat autònoma, Consell de Castella, Consell Regional de Defensa d'Aragó, Corona d'Aragó, Corts d'Aragó, Corts Espanyoles, Corts Generals, Dècada del 1960, Dècada del 1970, Dècada del 1990, Decrets de Nova Planta, Desenvolupament sostenible, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Trastàmara, Diputació del General del Regne d'Aragó, Divisió territorial d'Espanya de 1833, Dret foral, Ebre, Edat del bronze, Edat del ferro, ..., Edat mitjana, Edat moderna, Eixea, Emirat de Saraqusta, Epipaleolític, Escut de l'Aragó, Espanya, Estatut d'Autonomia d'Aragó (1982), Etruscs, Exposició Internacional de Saragossa de 2008, Felip II de Castella, Felip V d'Espanya, Fenicis, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Ferran VII d'Espanya, Fraga, França, Francs, Franquisme, Furs, Garcia Sanxes III de Pamplona, Grecs, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerres Carlines, Guerres Napoleòniques, Hispània, Hispània Citerior, Ibers, Ilergets, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Isabel I de Castella, Islam, Jerónimo Zurita y Castro, Joan Carles I d'Espanya, Llibertats civils, Madrid, Mar Mediterrània, Marc Porci Cató Censorí, Martí l'Humà, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Monarquia, Monarquia Catòlica, Muladita, Nacionalitat, Nacionalitat històrica, Napoleó Bonaparte, Nàpols, Osca, Paleolític superior, Pere el Cerimoniós, Pere I d'Aragó i Pamplona, Pirineus, Plistocè, Prepirineus, President del govern, Província d'Osca, Província de Guadalajara, Província de Saragossa, Província de Sòria, Província de Terol, Quarsita, Ramir I d'Aragó, Ramir II d'Aragó, Regionalisme, Regne d'Aragó, Regne de Mallorca, Regne de Navarra, Regne de Toledo, Regne de València, Ribagorça, Riu Aragó, Roma, Sanç I d'Aragó i Pamplona, Sanç III de Pamplona, Sanç IV de Pamplona, Saragossa, Saraqusta, Sílex, Segle I, Segle III, Segle V, Segle VIII, Segle XI, Segle XV, Segle XVII, Segle XX, Segle XXI, Segona República Espanyola, Senat, Sicília, Sobrarb, Taifa, Tarassona, Tarraconense, Terol, Tudela, Valladolid, Valtierra, Viquitexts, Visigots, 10 d'agost, 1035, 1076, 1137, 1591, 1601, 1808, 1820, 1908, 1978, 1982, 1992, 1996, 2007, 23 d'abril, 7 de maig, 828. Ampliar l'índex (121 més) »

Aigua

Gota d'aigua Laigua és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.

Nou!!: Història de l'Aragó і Aigua · Veure més »

Al-Àndalus

Al-Àndalus o lÀndalus (en àrab الأندلس, al-Andalus) és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Història de l'Aragó і Al-Àndalus · Veure més »

Alamans

Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alammani), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.

Nou!!: Història de l'Aragó і Alamans · Veure més »

Alfons el Bataller

Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.

Nou!!: Història de l'Aragó і Alfons el Bataller · Veure més »

Alta edat mitjana

L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi romà fins a l'any 1000.

Nou!!: Història de l'Aragó і Alta edat mitjana · Veure més »

Alta Velocitat Espanyola

Alta Velocitat Espanyola, més coneguda per les sigles AVE, és la marca comercial creada el 1992 de la companyia ferroviària espanyola Renfe Operadora per als seus trens de gamma més alta.

Nou!!: Història de l'Aragó і Alta Velocitat Espanyola · Veure més »

Alteracions d'Aragó

Les tropes castellanes entren a Saragossa el 1591. Les Alteracions d'Aragó és el nom que la historiografia actual dóna als conflictes esdevinguts al regne d'Aragó durant la dècada de 1580 i els primers anys del 1590 al regne d'Aragó.

Nou!!: Història de l'Aragó і Alteracions d'Aragó · Veure més »

Antiga Roma

L'antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX aC.

Nou!!: Història de l'Aragó і Antiga Roma · Veure més »

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma d'Espanya, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un Estatut d'Autonomia.

Nou!!: Història de l'Aragó і Aragó · Veure més »

Bagaudes

Durant l'antic Imperi romà, primer al sud de les Gal·lies i després a les Hispànies, reberen el nom genèric de bagaudes aquelles partides revoltades de camperols pobres lliures, esclaus i/o soldats desertors que s'enfrontaren violentament contra els latifundis i l'autoritat imperial.

Nou!!: Història de l'Aragó і Bagaudes · Veure més »

Banu Hud

Detall del Palau de l'Aljaferia, construït per Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir. Els Banu Hud o húdides (en àrab بنو هود, Banū Hūd, que significa descendents de Hud) fou una dinastia local d'emirs que durant un segle va governar l'emirat de Làrida, l'emirat de Saraqusta i altres llocs de la frontera nord de l'Àndalus entre el 1039 i el 1139.

Nou!!: Història de l'Aragó і Banu Hud · Veure més »

Banu Qassi

emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi —en àrab بنو قاسي, Banū Qāsī, literalment «descendents de Cassi»— fou una important dinastia musulmana muladita que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles VIII i X.Mestre, 1998: p. 94, entrada: "banū Qasī" La seva complexa política d'aliances fou basculant: a vegades restava fidel a Còrdova, però sovint també obtingueren l'ajuda dels seus parents de la banda cristiana.

Nou!!: Història de l'Aragó і Banu Qassi · Veure més »

Batalla d'Almansa

En la Batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), les tropes de Felip V (nét de Lluís XIV de França) derroten les de l'arxiduc Carles d'Àustria en el context de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Història de l'Aragó і Batalla d'Almansa · Veure més »

Batalla de l'Ebre

La batalla de l'Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l'any 1938, a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà.

Nou!!: Història de l'Aragó і Batalla de l'Ebre · Veure més »

Batalla de Terol

La Batalla de Terol fou el conjunt d'operacions militars que, durant la Guerra Civil espanyola, van tenir lloc entre el 15 de desembre del 1937 i el 7 de gener de 1938 a la ciutat de Terol i els seus voltants.

Nou!!: Història de l'Aragó і Batalla de Terol · Veure més »

Bílbilis

Bílbilis (llatí Bilbilis) fou una ciutat de la Tarraconense, la segona ciutat dels Celtibers després de Segòbriga.

Nou!!: Història de l'Aragó і Bílbilis · Veure més »

Belchite

Belchite és un municipi de la província de Saragossa.

Nou!!: Història de l'Aragó і Belchite · Veure més »

Calataiud

Calataiud (Calatauit en català antic, Calatayú en aragonès i Calatayud, en castellà) és una ciutat aragonesa de 21.000 habitants, a la vora del riu Jalón, a la província de Saragossa.

Nou!!: Història de l'Aragó і Calataiud · Veure més »

Califat de Còrdova

El califat de Còrdova, també conegut com a califat omeia de Còrdova o califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929, posant així fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.

Nou!!: Història de l'Aragó і Califat de Còrdova · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740) en l'àmbit catalanoaragonès conegut sobretot com a arxiduc Carles, o Carles III d'Aragó com a pretendent al tron de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió Espanyola, aconseguint el suport del Principat de Catalunya (1706-1714), dels regnes d'Aragó i de València (1706-1707 / 1714), del Regne de Mallorques (1706-1715) i del Regne de Sardenya (1706-1720), territoris en els quals va governar amb el nom de Carles III.

Nou!!: Història de l'Aragó і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carlisme

Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.

Nou!!: Història de l'Aragó і Carlisme · Veure més »

Casa reial d'Aragó

Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.

Nou!!: Història de l'Aragó і Casa reial d'Aragó · Veure més »

Casp

Casp (en aragonès i català Casp, en castellà i oficialment Caspe) és un municipi de l'Aragó, a la comarca del Baix Aragó-Casp.

Nou!!: Història de l'Aragó і Casp · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Història de l'Aragó і Catalunya · Veure més »

Cesaraugusta

NOTA Caesaraugusta o Caesar Augusta va ser el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma en l'any 14 aC,Guillermo Fatás (dir.), Guía Histórico-Artística de Zaragoza, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico»-Ayto.

Nou!!: Història de l'Aragó і Cesaraugusta · Veure més »

Cinco Villas (comarca d'Aragó)

Las Cinco Villas és una de les comarques de l'Aragó.

Nou!!: Història de l'Aragó і Cinco Villas (comarca d'Aragó) · Veure més »

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria a l'últim rei del casal de Barcelona, Martí l'Humà, mort el 1410.

Nou!!: Història de l'Aragó і Compromís de Casp · Veure més »

Comtat d'Aragó

Comtats de la Marca hispànica a principis del segle IX El comtat d'Aragó es va originar, a inicis del segle IX, en una franja muntanyenca al Pirineu central, que comprenia les valls d'Ansó, Hecho i Canfranc.

Nou!!: Història de l'Aragó і Comtat d'Aragó · Veure més »

Comtat de Barcelona

El comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'imperi carolingi erigiren al segle IX sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Història de l'Aragó і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comte

Corona comtalComte és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.

Nou!!: Història de l'Aragó і Comte · Veure més »

Comunitat autònoma

Mapa autonòmic de l'Estat espanyol Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.

Nou!!: Història de l'Aragó і Comunitat autònoma · Veure més »

Consell de Castella

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Real i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'Edat Moderna (segles XVI al XIX), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.

Nou!!: Història de l'Aragó і Consell de Castella · Veure més »

Consell Regional de Defensa d'Aragó

Escut del Consell Regional de Defensa d'Aragó El Consell Regional de Defensa d'Aragó (CRDA), o també Consell d'Aragó, fou una entitat administrativa creada el setembre de 1936 sota la Segona República Espanyola de Francisco Largo Caballero i en el context de la Revolució social espanyola de 1936, a l'inici la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Història de l'Aragó і Consell Regional de Defensa d'Aragó · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Història de l'Aragó і Corona d'Aragó · Veure més »

Corts d'Aragó

Les Corts d'Aragó exerceixen la funció legislativa de la comunitat autònoma d'Aragó, segons s'estableix en l'article 12 de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó.

Nou!!: Història de l'Aragó і Corts d'Aragó · Veure més »

Corts Espanyoles

Les Corts Espanyoles van constituir durant bona part del règim franquista (legalment entre 1942-1977) l'òrgan superior de participació del poble espanyol en les tasques de l'Estat.

Nou!!: Història de l'Aragó і Corts Espanyoles · Veure més »

Corts Generals

Les Corts Generals són un òrgan constitucional de l'estat espanyol constituït i regulat segons el títol tercer de la constitució espanyola de 1978.

Nou!!: Història de l'Aragó і Corts Generals · Veure més »

Dècada del 1960

La dècada de 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.

Nou!!: Història de l'Aragó і Dècada del 1960 · Veure més »

Dècada del 1970

La dècada de 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.

Nou!!: Història de l'Aragó і Dècada del 1970 · Veure més »

Dècada del 1990

La dècada de 1990 comprèn el període d'anys entre el 1990 i el 1999, tots dos inclosos.

Nou!!: Història de l'Aragó і Dècada del 1990 · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Història de l'Aragó і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Desenvolupament sostenible

El terme desenvolupament sostenible o durable, davant a l'anterior desenvolupament simple, va ser formalitzat per primera vegada el 1987 dins de l'Informe Brundtland que va redactar la Comissió Mundial de Medi Ambient i Desenvolupament de les Nacions Unides, creada a l'Assemblea de les Nacions Unides de 1983.

Nou!!: Història de l'Aragó і Desenvolupament sostenible · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Història de l'Aragó і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dinastia Trastàmara

Es dóna el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.

Nou!!: Història de l'Aragó і Dinastia Trastàmara · Veure més »

Diputació del General del Regne d'Aragó

La Diputació del General del Regne d'Aragó té els seus orígens històrics en la Diputació del Regne d'Aragó que va néixer a les Corts Generals de Montsó en 1362, sota el regnat de Pere IV.

Nou!!: Història de l'Aragó і Diputació del General del Regne d'Aragó · Veure més »

Divisió territorial d'Espanya de 1833

Mapa polític de la divisió territorial d'Espanya en 1833 marcant els límit provincials i acolorint les regions La divisió territorial d'Espanya de 1833 fou una gran reforma de l'organització administrativa d'Espanya, que passà d'organitzar-se en corregiments a províncies canviant no només els noms d'aquests sinó reorganitzant els territoris a l'entorn d'una capital dotada dels instruments més típics de l'estat (caserna, jutjat i governador civil), dependents directament pel govern d'Espanya.

Nou!!: Història de l'Aragó і Divisió territorial d'Espanya de 1833 · Veure més »

Dret foral

El dret foral és l'ordenament jurídic provinent d'aquesta paraula.

Nou!!: Història de l'Aragó і Dret foral · Veure més »

Ebre

Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (en castellà, basc i aragonès Ebro, en llatí Hiberus Flumen, en àrab أبرة Ibruh) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que aboca a la Mediterrània.

Nou!!: Història de l'Aragó і Ebre · Veure més »

Edat del bronze

L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.

Nou!!: Història de l'Aragó і Edat del bronze · Veure més »

Edat del ferro

L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.

Nou!!: Història de l'Aragó і Edat del ferro · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Història de l'Aragó і Edat mitjana · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la tercera de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Història de l'Aragó і Edat moderna · Veure més »

Eixea

Eixea (en castellà i oficialment Ejea de los Caballeros) és un municipi d'Aragó a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de les Cinco Villas.

Nou!!: Història de l'Aragó і Eixea · Veure més »

Emirat de Saraqusta

L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del segle XI tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.

Nou!!: Història de l'Aragó і Emirat de Saraqusta · Veure més »

Epipaleolític

Vistes diferents d'una punta de l'azilià L'epipaleolític és una fase de la prehistòria.

Nou!!: Història de l'Aragó і Epipaleolític · Veure més »

Escut de l'Aragó

L'Escut de l'Aragó està definit en l'Estatut d'Autonomia d'Aragó (Ley Orgánica 8/1982, 10 de agosto) en el seu article 3.2, Ley Orgánica 8/1982, de 10 de agosto.

Nou!!: Història de l'Aragó і Escut de l'Aragó · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Història de l'Aragó і Espanya · Veure més »

Estatut d'Autonomia d'Aragó (1982)

Estatut d'Autonomia d'Aragó és la norma bàsica d'Aragó.

Nou!!: Història de l'Aragó і Estatut d'Autonomia d'Aragó (1982) · Veure més »

Etruscs

Els etruscs eren una civilització de la Itàlia central tirrena del a l'I aC (Etrúria).

Nou!!: Història de l'Aragó і Etruscs · Veure més »

Exposició Internacional de Saragossa de 2008

Vista general de l'Expo 2008 des de la ''Torre del agua'' L'Expo Saragossa 2008 fou una Exposició Internacional que es va celebrar a Saragossa del 14 de juny al 14 de setembre de 2008 i l'eix temàtic de la qual fou «Aigua i desenvolupament sostenible».

Nou!!: Història de l'Aragó і Exposició Internacional de Saragossa de 2008 · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Nou!!: Història de l'Aragó і Felip II de Castella · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip V d'Espanya, dit l'Animós (el Animoso en castellà), també conegut com a Felip V de Castella i IV d'Aragó, i com Felip d'Anjou, títol que va ostentar abans de convertir-se en rei, (Versalles, França, 19 de desembre de 1683 - Madrid, Espanya, 9 de juliol de 1746) va ser monarca d'Espanya del 1700 al 1746, amb una breu interrupció el 1724, durant la qual va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Història de l'Aragó і Felip V d'Espanya · Veure més »

Fenicis

Fenícia. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.

Nou!!: Història de l'Aragó і Fenicis · Veure més »

Ferran d'Antequera

Ferran I d'Aragó, anomenat el d'Antequera, de Trastàmara, el Just i lHonest (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416), i regent de Castella (1406 - 1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Nou!!: Història de l'Aragó і Ferran d'Antequera · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Història de l'Aragó і Ferran el Catòlic · Veure més »

Ferran VII d'Espanya

Ferran VII d'Espanya el Deseado (el Desitjat) (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 — Madrid, 29 de setembre de 1833), príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808) i (1814-1833).

Nou!!: Història de l'Aragó і Ferran VII d'Espanya · Veure més »

Fraga

Fraga és una localitat aragonesa de parla catalana situada a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la Vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida).

Nou!!: Història de l'Aragó і Fraga · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Història de l'Aragó і França · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Història de l'Aragó і Francs · Veure més »

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Nou!!: Història de l'Aragó і Franquisme · Veure més »

Furs

Mapa del segle XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Nació, Principat o Regne un territori conquerit.

Nou!!: Història de l'Aragó і Furs · Veure més »

Garcia Sanxes III de Pamplona

Garcia Sanxes III, dit el de Nájera (d 1020 - Atapuerca 1054), rei de Pamplona (1035-1054).

Nou!!: Història de l'Aragó і Garcia Sanxes III de Pamplona · Veure més »

Grecs

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Aragó і Grecs · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Història de l'Aragó і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Història de l'Aragó і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: Història de l'Aragó і Guerra del Francès · Veure més »

Guerres Carlines

Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al segle XIX com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del segle XIX sostingueren els carlistes (absolutistes), partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i els liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.

Nou!!: Història de l'Aragó і Guerres Carlines · Veure més »

Guerres Napoleòniques

Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.

Nou!!: Història de l'Aragó і Guerres Napoleòniques · Veure més »

Hispània

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'imperi romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Història de l'Aragó і Hispània · Veure més »

Hispània Citerior

La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.

Nou!!: Història de l'Aragó і Hispània Citerior · Veure més »

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Ruf Fest Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys des del: elisyces, sordons, cerretans, airenosis, andosins, bergistans, ausetans, indigets, castel·lans, lacetans, laietans, cossetans, ilergets, iacetans, suessetans, sedetans, ilercavons, edetans, contestans, oretans, bastetans i turdetans.

Nou!!: Història de l'Aragó і Ibers · Veure més »

Ilergets

estàtua idealitzada del 1946. Els ilergets eren un dels pobles ibers que ocupaven part de la península Ibèrica abans de l'arribada dels romans.

Nou!!: Història de l'Aragó і Ilergets · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Història de l'Aragó і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'imperi Romà d'Occident és l'estat successor de l'Imperi Romà, quan aquest es va dividir el 395 dC a la mort de Teodosi I el gran, que va deixar la part occidental de l'imperi al seu fill Honori, i la part oriental al seu fill Arcadi.

Nou!!: Història de l'Aragó і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Isabel I de Castella

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 1451 - Medina del Campo, 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).

Nou!!: Història de l'Aragó і Isabel I de Castella · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam (en àrab الإسلام, al-islām, «submissió »)Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Història de l'Aragó і Islam · Veure més »

Jerónimo Zurita y Castro

Jerónimo Zurita y Castro (Saragossa, 1512-1580) fou un historiador aragonès.

Nou!!: Història de l'Aragó і Jerónimo Zurita y Castro · Veure més »

Joan Carles I d'Espanya

Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938), sota el nom de Joan Carles I fou rei d'Espanya entre 1975 i 2014.

Nou!!: Història de l'Aragó і Joan Carles I d'Espanya · Veure més »

Llibertats civils

Les llibertats públiques o llibertats civils són garanties i llibertats personals que el govern no pot saltar-se, ja sigui per llei o per interpretació judicial sense el degut procés.

Nou!!: Història de l'Aragó і Llibertats civils · Veure més »

Madrid

Madrid (nom oficial i estàndard en català, l'ús de Madrit es considera vàlid però arcaic) és la capital d'Espanya i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Història de l'Aragó і Madrid · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Història de l'Aragó і Mar Mediterrània · Veure més »

Marc Porci Cató Censorí

Marc Porci Cató Censorí (Tusculum, 234 aC - 149 aC), fou un cònsol, militar i escriptor romà de família plebea.

Nou!!: Història de l'Aragó і Marc Porci Cató Censorí · Veure més »

Martí l'Humà

Martí l'Humà o l'Eclesiàstic (dit també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410) va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407), i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília (1409).

Nou!!: Història de l'Aragó і Martí l'Humà · Veure més »

Miguel Primo de Rivera Orbaneja

Alfons XIII i el dictador Primo de Rivera, març 1930. Monument a Miguel Primo de Rivera a la Plaça de l'Arenal de Jerez de la Frontera (1929) Miguel Primo de Rivera, II marquès d'Estella i VII de Sobremonte (Jerez de la Frontera, Andalusia, 8 de gener de 1870 - París, 16 de març de 1930) fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).

Nou!!: Història de l'Aragó і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: Història de l'Aragó і Monarquia · Veure més »

Monarquia Catòlica

Monarquia Catòlica és el nom que es donà al conjunt de territoris que estaven sota la sobirania dels Reis Catòlics des que aquests conveniren la Concòrdia de Segòvia (1475).

Nou!!: Història de l'Aragó і Monarquia Catòlica · Veure més »

Muladita

Un muladita o muladí (de l'àrab المولدون, al-muwalladūn, plural dal-muwallad) era, a l'Àndalus, un musulmà que havia estat cristià.

Nou!!: Història de l'Aragó і Muladita · Veure més »

Nacionalitat

La nacionalitat, en el dret civil i polític, és la condició o l'estatus de pertinença o d'identitat legal amb una nació o estat.

Nou!!: Història de l'Aragó і Nacionalitat · Veure més »

Nacionalitat històrica

comunitats autònomes d'avui en dia no els hi està oficialment permés crear lligams que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Nacionalitat històrica, realitat nacional, caràcter nacional o, simplement, nacionalitat són termes que s'han vingut emprant des de la reinstauració democràtica a Espanya per a referir-se a aquelles comunitats autònomes que tenen un sentiment nacional, plasmat en nivells competencials diferenciats.

Nou!!: Història de l'Aragó і Nacionalitat històrica · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Història de l'Aragó і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en napolità Napule, en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la gran ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Història de l'Aragó і Nàpols · Veure més »

Osca

Osca (Uesca en aragonès, Huesca en castellà, oficialment Huesca/Uesca) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.

Nou!!: Història de l'Aragó і Osca · Veure més »

Paleolític superior

El paleolític superior és un període prehistòric que s'estén aproximadament entre l'any 33.000 aC i el 9000 aC.

Nou!!: Història de l'Aragó і Paleolític superior · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, (dit també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó) signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer, Principat de Catalunya - 5 de gener de 1387, Barcelona, Principat de Catalunya) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387).

Nou!!: Història de l'Aragó і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere I d'Aragó i Pamplona

Pere Sanxes (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).

Nou!!: Història de l'Aragó і Pere I d'Aragó i Pamplona · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o el Pirineu (endotopònims: Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneu en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són un conjunt de serres (és a dir, una serralada) situades al nord de la península Ibèrica i recorren tot l'istme que l'uneix a Europa.

Nou!!: Història de l'Aragó і Pirineus · Veure més »

Plistocè

El Plistocè, de vegades Pleistocè, és un període geològic.

Nou!!: Història de l'Aragó і Plistocè · Veure més »

Prepirineus

Els Prepirineus, o Prepirineu, són un conjunt de serres muntanyoses situades paral·lelament a banda i banda del Pirineu axial.

Nou!!: Història de l'Aragó і Prepirineus · Veure més »

President del govern

En alguns Estats amb una forma de govern parlamentària, un president del govern és el càrrec del poder executiu que actua com a cap de govern.

Nou!!: Història de l'Aragó і President del govern · Veure més »

Província d'Osca

Osca (Huesca en castellà, Uesca en aragonès) és una província del nord d'Espanya, en la part nord de l'Aragó.

Nou!!: Història de l'Aragó і Província d'Osca · Veure més »

Província de Guadalajara

La província de Guadalajara és una província de Castella - la Manxa, amb capital a la ciutat homònima.

Nou!!: Història de l'Aragó і Província de Guadalajara · Veure més »

Província de Saragossa

La Província de Saragossa està ubicada en el nord d'Espanya i en el centre de la comunitat autònoma d'Aragó.

Nou!!: Història de l'Aragó і Província de Saragossa · Veure més »

Província de Sòria

La província de Sòria (en castellà i oficilment Soria) és una província espanyola amb capital a Sòria que forma part de Castella i Lleó.

Nou!!: Història de l'Aragó і Província de Sòria · Veure més »

Província de Terol

Terol (Teruel en castellà, Tergüel en aragonès) és una província espanyola, la més meridional de les tres províncies aragoneses.

Nou!!: Història de l'Aragó і Província de Terol · Veure més »

Quarsita

La quarsita o metaquarsita és una roca metamòrfica no foliada d'origen sedimentari, formada per la consolidació amb ciment silícic de roques sorrenques quarsoses.

Nou!!: Història de l'Aragó і Quarsita · Veure més »

Ramir I d'Aragó

Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).

Nou!!: Història de l'Aragó і Ramir I d'Aragó · Veure més »

Ramir II d'Aragó

Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i comte de Sobrarb (1134-1137).

Nou!!: Història de l'Aragó і Ramir II d'Aragó · Veure més »

Regionalisme

El regionalisme és un moviment cultural i polític de recuperació de la identitat pròpia (idioma, història, dret, tradicions i altres peculiaritats).

Nou!!: Història de l'Aragó і Regionalisme · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Història de l'Aragó і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Història de l'Aragó і Regne de Mallorca · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra va ser un dels nuclis pirinencs a la marca hispànica de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, igual que el Regne d'Aragó i els comtats catalans, o el Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Història de l'Aragó і Regne de Navarra · Veure més »

Regne de Toledo

El Regne de Toledo és el nom donat al regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.

Nou!!: Història de l'Aragó і Regne de Toledo · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne pertanyent a la Corona d'Aragó que abastava gran part de les actuals terres valencianes.

Nou!!: Història de l'Aragó і Regne de València · Veure més »

Ribagorça

Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord. La Ribagorça (en castellà i aragonès, Ribagorza) és una de les comarques de l'Aragó.

Nou!!: Història de l'Aragó і Ribagorça · Veure més »

Riu Aragó

L'Aragó és un riu de la conca de l'Ebre.

Nou!!: Història de l'Aragó і Riu Aragó · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Història de l'Aragó і Roma · Veure més »

Sanç I d'Aragó i Pamplona

Sanç I d'Aragó i Pamplona, també conegut com a Sanç Ramires i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).

Nou!!: Història de l'Aragó і Sanç I d'Aragó i Pamplona · Veure més »

Sanç III de Pamplona

Sanç III de Pamplona, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III (v. 992 - 22 d'octubre de 1035), dit el Gran (el Mayor en castellà), fou rei de Navarra, comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).

Nou!!: Història de l'Aragó і Sanç III de Pamplona · Veure més »

Sanç IV de Pamplona

Sanç IV de Pamplona o Sanç Garcés IV, dit el de Peñalén (v 1039 - Peñalén Guadalajara 1076), rei de Navarra (1054-1076).

Nou!!: Història de l'Aragó і Sanç IV de Pamplona · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Història de l'Aragó і Saragossa · Veure més »

Saraqusta

Almussara Saraqusta (en àrab سرقسطة; en hebreu סרקסטא), també coneguda com Medina Albaida (en àrab, ciutat blanca, pel color dels seus edificis), era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la zona.

Nou!!: Història de l'Aragó і Saraqusta · Veure més »

Sílex

Sílex groc d'Itaboraí, Rio de Janeiro (Brasil). El sílex, també conegut com pedra foguera (en realitat, la pedra foguera és una varietat d'aquest), és una forma sedimentària criptocristal·lina del quars, també anomenada pedrenyal, en la seva varietat nodular de color negre.

Nou!!: Història de l'Aragó і Sílex · Veure més »

Segle I

El segle I és un període que comprèn des de l'any 1 fins a l'any 100 dC.

Nou!!: Història de l'Aragó і Segle I · Veure més »

Segle III

El segle III comprèn els anys inclosos entre el 201 i el 300 i suposa un període de gran inestabilitat per a Roma; per això, tota l'època es coneix com a ''crisi del'' ''segle III''.

Nou!!: Història de l'Aragó і Segle III · Veure més »

Segle V

El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.

Nou!!: Història de l'Aragó і Segle V · Veure més »

Segle VIII

El segle vuitè (VIII) és un període que comprèn els anys inclosos entre en 701 i el 800 i està marcat per la ràpida expansió dels musulmans, que conquereixen nous territoris a Europa i Àsia i exporten la seva cultura i avenços als pobles cristians.

Nou!!: Història de l'Aragó і Segle VIII · Veure més »

Segle XI

El segle XI és un període de l'alta edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 1001 i el 1100.

Nou!!: Història de l'Aragó і Segle XI · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Història de l'Aragó і Segle XV · Veure més »

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que suposa un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avenços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Nou!!: Història de l'Aragó і Segle XVII · Veure més »

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Història de l'Aragó і Segle XX · Veure més »

Segle XXI

Formalment, el segle XXI comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 2001 fins al 31 de desembre de 2100, tots dos inclosos.

Nou!!: Història de l'Aragó і Segle XXI · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura del general Franco).

Nou!!: Història de l'Aragó і Segona República Espanyola · Veure més »

Senat

El Senat és una cambra de representació, existent en els països amb sistemes bicamerals, i que és considerada la cambra alta, formant junt amb la cambra baixa, el parlament.

Nou!!: Història de l'Aragó і Senat · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat Italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Història de l'Aragó і Sicília · Veure més »

Sobrarb

El Sobrarb és una de les comarques de l'Aragó, a ponent de la Ribagorça i al nord de la comarca del Somontano de Barbastre.

Nou!!: Història de l'Aragó і Sobrarb · Veure més »

Taifa

Les taifes (de l'àrab طائفة, tā'ifa, 'part', 'secció', 'grup', 'facció') eren els petits nuclis polítics i militars (fins a 39) en què es va esberlar el califat de Còrdova després que fos destronat Hixam III, de la dinastia dels omeies, l'any 1031.

Nou!!: Història de l'Aragó і Taifa · Veure més »

Tarassona

Tarassona (Tarazona, en castellà i nom oficial) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i cap de la comarca de Tarassona i el Moncayo.

Nou!!: Història de l'Aragó і Tarassona · Veure més »

Tarraconense

La Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).

Nou!!: Història de l'Aragó і Tarraconense · Veure més »

Terol

Terol (en castellà i oficialment: Teruel) és una ciutat a la zona meridional d'Aragó.

Nou!!: Història de l'Aragó і Terol · Veure més »

Tudela

Tudela (en castellà i oficialment) o Tutera (en basc) és una ciutat de Navarra, a la comarca de Tudela dins la merindad de Tudela.

Nou!!: Història de l'Aragó і Tudela · Veure més »

Valladolid

Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.

Nou!!: Història de l'Aragó і Valladolid · Veure més »

Valtierra

Valtierra és un municipi de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela.

Nou!!: Història de l'Aragó і Valtierra · Veure més »

Viquitexts

Viquitexts (Wikisource originalment en anglès) és una biblioteca digital en un wiki de texts originals lliures mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre.

Nou!!: Història de l'Aragó і Viquitexts · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria "gots de l'oest".

Nou!!: Història de l'Aragó і Visigots · Veure més »

10 d'agost

El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Aragó і 10 d'agost · Veure més »

1035

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Aragó і 1035 · Veure més »

1076

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Aragó і 1076 · Veure més »

1137

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Aragó і 1137 · Veure més »

1591

Llinda de la Casa Vila Moner de Figueres.

Nou!!: Història de l'Aragó і 1591 · Veure més »

1601

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Aragó і 1601 · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Història de l'Aragó і 1808 · Veure més »

1820

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Aragó і 1820 · Veure més »

1908

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Aragó і 1908 · Veure més »

1978

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Aragó і 1978 · Veure més »

1982

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Aragó і 1982 · Veure més »

1992

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Aragó і 1992 · Veure més »

1996

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Aragó і 1996 · Veure més »

2007

; Gener.

Nou!!: Història de l'Aragó і 2007 · Veure més »

23 d'abril

El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Aragó і 23 d'abril · Veure més »

7 de maig

El 7 de maig és el cent vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Aragó і 7 de maig · Veure més »

828

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Aragó і 828 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Història d'Aragó.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »