Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història de Xiraz

Índex Història de Xiraz

Xiraz té una història de més de mil tres-cents anys en els quals ha arribat a ser més d'una vegada la capital de Pèrsia.

134 les relacions: Abaix Khatun, Abaqa, Abbas I el Gran, Abu-Ishaq Jamal-ad-Din, Abu-Kalijar, Abu-Saïd (timúrida), Adud-ad-Dawla, Agha Muhàmmad Khan Qajar, Al-Hajjaj ibn Yússuf, Amr ibn al-Layth, Aq Qoyunlu, Arghun Khan, Azerbaidjan, Índia, Àzeris, Bagdad, Buixehr, Buwàyhides, Buz Abeh, Cobànides, Companyia Britànica de les Índies Orientals, Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals, Dhu l-Kadr, Dinastia jalayírida, Dinastia qajar, Enciclopèdia de l'Islam, Encyclopædia Iranica, Fadlawayh, Fat·h-Alí Xah Qajar, Fúlad-Sutun, Ghilzai, Golf Pèrsic, Gran Khorasan, Hamsa, Hasan Kücük, Hülegü, Ibn Battuta, Ibrahim ibn Xahrukh, Il-khanat, Imad-ad-Dawla, Imperi safàvida, Imperi Sassànida, Imperi Seljúcida, Iran, Iraq, Iraq ajamita, Isfahan, Iskandar ibn Úmar Xaykh, Jafar Khan Zand, Jahan-Xah, ..., Kara Yülük Osman Bey, Karim Khan Zand, Kays, Khutba, Khwarizm, Kirman, Laks, Luris, Lutf Ali Khan Zand, Mahmud Ghazan, Massud ibn Muhàmmad, Masud Xah Djalal al-Din, Màlik Aixraf, Màlik-Xah I, Mudhàffar-ad-Din Súnqur ibn Mawdud, Mudhàffar-ad-Din Zanguí ibn Mawdud, Muhammad Xah Qajar, Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Muhàmmad Xams al-Din, Muzaffar al-Din Kutlugh, Muzaffàrida, Nàdir-Xah Afxar, Nom àrab, Ogodei, Pèrsia, Portugal, Potències Centrals, Primera Guerra Mundial, Província de Fars, Província de Lorestan, Qaixqais, Qara Qoyunlu, Qawurd, Qazvín, Qeshm, Rayy, Regió del Karabagh, Reza I de l'Iran, Rukn-ad-Dawla, Saffàrida, Safi de Pèrsia, Samsam-ad-Dawla, Sayyid Alí Muhàmmad, Segona Guerra Mundial, Seljuq ibn Salghur, Sultaniyya, Tabriz, Tamerlà, Teheran, Tekla, Timúrides, Toghril Beg I, Toghrul ibn Sunkur, Ulema, Uzun Hasan, Xa Jahan, Xabanqara, Xah Rukh (timúrida), Xaraf al-Din Mahmud Xah, Xihna, Xiraz, Xuixtar, Yaghi Basti, Yakub ibn al-Layth, Yezd, 1147, 12 de novembre, 12 de setembre, 1229, 1230, 1289, 1340, 1341, 1342, 1358, 1446, 1447, 1469, 1736, 1747, 1779, 1797, 1834, 23 d'octubre. Ampliar l'índex (84 més) »

Abaix Khatun

Abaix Khatun (1263-1284) fou la darrera sobirana del Fars de la dinastia salghúrida d'atabegs (1264-1284).

Nou!!: Història de Xiraz і Abaix Khatun · Veure més »

Abaqa

Abaqa (1234 - 1282) fou el segon khan mongol de Pèrsia (il-khan), successor del seu pare Hulegu.

Nou!!: Història de Xiraz і Abaqa · Veure més »

Abbas I el Gran

Abbas I de Pèrsia (en persa: شاه عباس بزرگ, Shăh Abbās-e bozorg), també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.

Nou!!: Història de Xiraz і Abbas I el Gran · Veure més »

Abu-Ishaq Jamal-ad-Din

Abu-Ishaq Jamal-ad-Din (Abu Ishaq Indju Djamal al-Din Xah Xaykh Abu Ishaq ibn Mahmud Xah Indju) fou un governant del Fars, Iraq Adjemí (Isfahan) i part del sud d'Iran del 1343 al 1354 probablement amb el títol de sultà o xa (shah), però inicialment com a amir.

Nou!!: Història de Xiraz і Abu-Ishaq Jamal-ad-Din · Veure més »

Abu-Kalijar

Abu-Kalijar al-Marziban ibn Sultan-ad-Dawla (Bàssora, maig/juny del 1009 - 1048) fou un soldà buwàyhida.

Nou!!: Història de Xiraz і Abu-Kalijar · Veure més »

Abu-Saïd (timúrida)

Abu-Saïd ibn Muhàmmad ibn Miran-xah ibn Timur -en àrab أبو سعيد بن محمد بن ميران شاه بن تيمور, Abū Saʿīd b. Muḥammad ibn Mīrān-Xāh b. Tīmūr- (1424-1469) fou un soldà timúrida, fill d'un Sultan Muhammad Mirza que seria al seu torn fill de Mihran Shah.

Nou!!: Història de Xiraz і Abu-Saïd (timúrida) · Veure més »

Adud-ad-Dawla

Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Adud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).

Nou!!: Història de Xiraz і Adud-ad-Dawla · Veure més »

Agha Muhàmmad Khan Qajar

Agha Muhammad Xah o Agha Muhammad Khan Qajar (1742-1797) fou el fundador de la dinastia qajar de Pèrsia.

Nou!!: Història de Xiraz і Agha Muhàmmad Khan Qajar · Veure més »

Al-Hajjaj ibn Yússuf

Moneda d'al-Hajjaj ibn Yússuf Abu-Muhàmmad al-Hajjaj ibn Yússuf ibn al-Hàkam ibn Aqil ath-Thaqafí, més conegut simplement com a al-Hajjaj ibn Yússuf —en àrab أبو محمد الحجاج بن يوسف بن الحكم بن عقيل الثقفي, Abū Muḥammad al-Ḥajjāj ibn Yūsuf ibn al-Ḥakam ibn ʿAqīl aṯ-Ṯaqafī o أبو محمد الحجاج بن يوسف بن أبي عقيل بن الحكم الثقفي, Abū Muḥammad al-Ḥajjāj ibn Yūsuf ibn Abī ʿAqīl ibn al-Ḥakam aṯ-Ṯaqafī— (Taïf, 661 - Wasit, 714), fou un destacat general i governador omeia, membre del clan Ahlaf dels Banu Thaqif, nascut en una humil família de portadors de pedres.

Nou!!: Història de Xiraz і Al-Hajjaj ibn Yússuf · Veure més »

Amr ibn al-Layth

Amr ibn al-Layth fou un general persa, germà i successor de Yakub ibn al-Layth fundador de la dinastia saffàrida del Sistan (Sidjistan).

Nou!!: Història de Xiraz і Amr ibn al-Layth · Veure més »

Aq Qoyunlu

Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.

Nou!!: Història de Xiraz і Aq Qoyunlu · Veure més »

Arghun Khan

Arghun Khan (vers 1258- 7 de març de 1291) fou el quart khan dels Il-khan de Pèrsia, del 1284 al 1291.

Nou!!: Història de Xiraz і Arghun Khan · Veure més »

Azerbaidjan

L'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan), oficialment la República de l'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan Respublikası), és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Nou!!: Història de Xiraz і Azerbaidjan · Veure més »

Índia

LÍndia (en hindi भारत, Bhārat)", oficialment la República de l'Índia (en hindi भारत गणराज्य, Bhārat Gaṇarājya) és un Estat del sud de l'Àsia.

Nou!!: Història de Xiraz і Índia · Veure més »

Àzeris

Distribució de la llengua àzeri Els àzeris o azerbaidjanesos són un grup ètnic turc que habita principalment al nord-oest de l'Iran i a l'Azerbaidjan.

Nou!!: Història de Xiraz і Àzeris · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en àrab بغداد, Baḡdād) és la capital d'Iraq i de la província de Bagdad.

Nou!!: Història de Xiraz і Bagdad · Veure més »

Buixehr

Bushehr Buixehr Bushire Bushir, Bushihr o Bushahr (en persa:بوشهر) és una ciutat d'Iran amb una població de 165.377 habitants (cens del 2005), a la costa sud-oest del Golf Pèrsic.

Nou!!: Història de Xiraz і Buixehr · Veure més »

Buwàyhides

El buwàyhides o búyides foren una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.

Nou!!: Història de Xiraz і Buwàyhides · Veure més »

Buz Abeh

Buz Abeh o Boz-Abeh (mort 1147) fou governador de Fars en temps dels seljúcides.

Nou!!: Història de Xiraz і Buz Abeh · Veure més »

Cobànides

Mapa Cobànides o Cubànides (Čubànides o Čobànides, Cupànides o Copànides, Cupanites o Cubanites, persa سلسله امرای چوپانی Amir Chupani) fou una dinastia d'amirs mongols.

Nou!!: Història de Xiraz і Cobànides · Veure més »

Companyia Britànica de les Índies Orientals

La ''East India House'', seu de la companyia, en un dibuix de 1817. La Companyia Britànica de les Índies Orientals (British East India Company; també coneguda com John Company) fou una companyia d'inversors fundada el 31 de desembre de 1600 sobre la Carta Reial atorgada per la Reina Isabel I d'Anglaterra i que garantia certs privilegis en el comerç amb l'Índia.

Nou!!: Història de Xiraz і Companyia Britànica de les Índies Orientals · Veure més »

Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals

Atlàntic. La Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals (Verenigde Oostindische Compagnie, abreujat VOC en neerlandès, literalment Companyia Unida de les Índies Orientals).

Nou!!: Història de Xiraz і Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals · Veure més »

Dhu l-Kadr

Dhu l-Kadr o Dhu-l-Qadr (en àrab ذو القدر, Ḏū l-Qadr; en turc Dulkadırlılar) fou una dinastia turcmana que va governar entre el 1337 i el 1522 a Elbistan, a la regió entre Maraix i Malatya, primer com a vassalla dels mamelucs i després dels otomans.

Nou!!: Història de Xiraz і Dhu l-Kadr · Veure més »

Dinastia jalayírida

Mapa La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia ilkhànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).

Nou!!: Història de Xiraz і Dinastia jalayírida · Veure més »

Dinastia qajar

La dinastia qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.

Nou!!: Història de Xiraz і Dinastia qajar · Veure més »

Enciclopèdia de l'Islam

L'Enciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.

Nou!!: Història de Xiraz і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »

Encyclopædia Iranica

LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.

Nou!!: Història de Xiraz і Encyclopædia Iranica · Veure més »

Fadlawayh

Abu l-Abbas Fadlawayh ibn Ali ibn al-Hasan ibn Ayyub (Fadlun segons Ibn al-Athir, Fazluya en persa), que portà el títol de Nizam al-Din Fazl Allah, fou cap de la subtribu kurda dels Ramani dins dels Xabanqara (també es pot trobar com a Šabānkāra o shabankares) que governava a la regió muntanyosa de Kohgiluya dins la regió anomenada també Xabankara.

Nou!!: Història de Xiraz і Fadlawayh · Veure més »

Fat·h-Alí Xah Qajar

Fat·h-Alí Xah Qajar (25 de setembre de 1772-23 d'octubre de 1834) nascut Baba-Khan, fou el segon xa de la dinastia qajar de Pèrsia.

Nou!!: Història de Xiraz і Fat·h-Alí Xah Qajar · Veure més »

Fúlad-Sutun

Abu Mansur Fulad Sutun (+ 1062) fou emir buwàyhida de Fars, governant del 1048 al 1051/1052 i del 1053/1054 al 1056 i en lluita del 1056 a la seva mort.

Nou!!: Història de Xiraz і Fúlad-Sutun · Veure més »

Ghilzai

Els Ghilzai (Ghilzay, Ghalzay, Ghalzai, Ghiliji o Ghalji) són una important tribu paixtu del sud-est de l'Afganistan entre Kandahar i Gazni fins a la frontera amb Pakistan on també viuen.

Nou!!: Història de Xiraz і Ghilzai · Veure més »

Golf Pèrsic

Mapa El golf Pèrsic (en llatí Persicus Sinus; en grec Περσικός κόλπος, Persikos kolpos; en persa خلیج فارس, Khalij-e-Fars; en àrab الخليج العربي, al-Ḫalīj al-ʿArabī, literalment "golf Aràbic", i, menys usual, الخليج الفارسي, al-Ḫalīj al-Fārisī, "golf Pèrsic", tot i que històricament també بحر فارس, Baḥr Fāris, "mar de Pèrsia", entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.

Nou!!: Història de Xiraz і Golf Pèrsic · Veure més »

Gran Khorasan

El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.

Nou!!: Història de Xiraz і Gran Khorasan · Veure més »

Hamsa

Khamsa tunisenca El hamsa o khamsa —en àrab خمسة, ẖamsa, literalment «cinc»— és un símbol que consisteix en una mà amb un ull enmig.

Nou!!: Història de Xiraz і Hamsa · Veure més »

Hasan Kücük

Hasan Kücük o Hasan Küçük, també Hasan-i Kuček, Hasan-i Kučik o Hasan Kučak (حسن کوچک), (vers 1319 – 15 de desembre de 1343) fou un príncep cobànida, fill de Timurtash Coban.

Nou!!: Història de Xiraz і Hasan Kücük · Veure més »

Hülegü

Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-khan de Pèrsia (1256-1265).

Nou!!: Història de Xiraz і Hülegü · Veure més »

Ibn Battuta

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Battuta, més conegut simplement com a Ibn Battuta —en àrab أبو عبد الله محمد ابن عبد الله اللواتي الطنجي بن بطوطة, Abū 'Abd Allāh Muhammad ibn 'Abd Allāh ibn Battūta—, (Tànger, 25 de febrer de 1304 – 1368 o 1369) va ser un viatger, explorador i erudit (ulema) musulmà berber de l'època de la dinastia marínida que és conegut pels seus viatges anomenats Rihla.

Nou!!: Història de Xiraz і Ibn Battuta · Veure més »

Ibrahim ibn Xahrukh

Ibrahim ibn Xahrukh (26 d'agost de 1394 - Xiraz 3 de maig de 1435) fou un príncep timúrida, segon fill de Xah Rukh de nom de naixement Abu l-Fath Mirza Ibrahim Sultan Bahadur.

Nou!!: Història de Xiraz і Ibrahim ibn Xahrukh · Veure més »

Il-khanat

L’il-khanat va ser un khanat mongol establert a Pèrsia al segle XIII, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.

Nou!!: Història de Xiraz і Il-khanat · Veure més »

Imad-ad-Dawla

Alí ibn Buwayh o Buya, més tard conegut amb el làqab d'Imad-ad-Dawla (? - 949), fou un dels tres germans fundadors de la dinastia buwàyhida.

Nou!!: Història de Xiraz і Imad-ad-Dawla · Veure més »

Imperi safàvida

Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al XVIII.

Nou!!: Història de Xiraz і Imperi safàvida · Veure més »

Imperi Sassànida

L'Imperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Història de Xiraz і Imperi Sassànida · Veure més »

Imperi Seljúcida

L'imperi seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l’Àsia menor entre els segles XI i XIII.

Nou!!: Història de Xiraz і Imperi Seljúcida · Veure més »

Iran

La República Islàmica de l'Iran és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Història de Xiraz і Iran · Veure més »

Iraq

LIraq (en àrab العراق, al-ʿIrāq), o el seu nom oficial República de l'Iraq (en àrab الجمهورية العراقية, al-Jumhūriyya al-ʿIrāqiyya), és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Nou!!: Història de Xiraz і Iraq · Veure més »

Iraq ajamita

mapa del Jibal L'Iraq ajamita —en àrab عراق العجم Iraq al-ʿajam; en persa عراق عجم Iraq-i Ajam; literalment «Iraq dels perses»— fou una regió de Pèrsia.

Nou!!: Història de Xiraz і Iraq ajamita · Veure més »

Isfahan

Hotel Abbasi Isfahan o Ispahan (en persa اصفهان Esfahān), localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashhad).

Nou!!: Història de Xiraz і Isfahan · Veure més »

Iskandar ibn Úmar Xaykh

Iskandar ibn Úmar Xaykh (Uzgand, 25 d'abril de 1384-Isfahan, 1415) fou un príncep timúrida, fill d'Umar Xaikh i nét de Tamerlà.

Nou!!: Història de Xiraz і Iskandar ibn Úmar Xaykh · Veure més »

Jafar Khan Zand

Jafar Khan Zand (+1789) fou un xa de Pèrsia de la dinastia Zand.

Nou!!: Història de Xiraz і Jafar Khan Zand · Veure més »

Jahan-Xah

Jahan-Xah (en persa جهانشاه قراقویونلو) fou emir i sultà dels qara qoyunlu, el més gran de la dinastia sota el qual els seus dominis van arribar a la seva màxima extensió i poder.

Nou!!: Història de Xiraz і Jahan-Xah · Veure més »

Kara Yülük Osman Bey

Kara Yülük Osman Bey (Azerí: Qara Yuluq Osman Bəy, àrab: Kara Yuluk Uthman Beg) (governa del 1378 al 1435) fou un cap tribal turcman de finals del segle XIV i principis del segle XV que va liderar la federació tribal turcman dels Aq Qoyunlu en el que avui dia és la part oriental de Turquia i zones de l'Iran, Azerbaidjan i l'Iraq.

Nou!!: Història de Xiraz і Kara Yülük Osman Bey · Veure més »

Karim Khan Zand

Muhammad Karim, conegut com a Karim Khan Zand, (? - Xiraz, 2 de març de 1779) fou sobirà (no pas xa) de Pèrsia, de la dinastia dels Zand.

Nou!!: Història de Xiraz і Karim Khan Zand · Veure més »

Kays

mapa L'illa de Kish (en persa کیش, històricament Kays) és un territori insular de l'Iran, dependent de la província d'Hormozgan, declarada zona de lliure comerç (free trade zone) el que l'ha convertit en un paradís del consumidor amb gran nombre de malls, centres comercials, atraccions turístiques i hotels.

Nou!!: Història de Xiraz і Kays · Veure més »

Khutba

La khutba —en àrab خطبة, ẖuṭba— és el sermó del khatib, que el fa abans de l'oració del divendres, així com en alguns serveis religiosos en ocasions especials, com a la celebració de les dues festes islàmiques principals, Al-Id al-Kabir i Id al-Fitr.

Nou!!: Història de Xiraz і Khutba · Veure més »

Khwarizm

Khwarizm (Khwarazm, Khorazm, Khwarezm, Khorezm) anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amur Darya (Oxus).

Nou!!: Història de Xiraz і Khwarizm · Veure més »

Kirman

Kirman (en persa کرمان Kerman) fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.

Nou!!: Història de Xiraz і Kirman · Veure més »

Laks

Bandera ètnica dels laks, model 1 Bandera ètnica dels laks, model 2 Els laks o qaziqumuks o khazi kumukhs (de l'àrab ghazi "combatent de la fe" i Kumukh, centre econòmic, polític i social del seu territori), són una ètnia que parla el lak, i que practiquen l'islam sunnita xafïta.

Nou!!: Història de Xiraz і Laks · Veure més »

Luris

Els Luris són una branca dels pobles iranians que viuen sobretot al sud-oest de l'Iran.

Nou!!: Història de Xiraz і Luris · Veure més »

Lutf Ali Khan Zand

Lutf Ali Khan Zand o Loft Ali Khan (1769-1794) fou el darrer sobirà de la dinastia persa dels zand.

Nou!!: Història de Xiraz і Lutf Ali Khan Zand · Veure més »

Mahmud Ghazan

Ghazan als braços del seu pare Arghun i el seu avi Abaqa Ghazan i esposa la cort dirham de plata de Ghazan.informació numismàtica a: http://mehmeteti.150m.com/ilkhanids/ghazanmahmud.htm Coins of Ghazan, http://mehmeteti.150m.com/ilkhanids/hpags-pa.htm Lectura de monedes Ilkhànides. Llegenda al davant en àrab: ﻢﻠﺳﻭ ﻪﻴﻠﻋ ﻰﻠﺻ ﻪﻠﻟﺍﻝﻮﺳﺭ ﺪﻤﺤﻣ ﻪﻠﻟﺍﻻﺍﻪﻟﺍﻻ/ ﺰﻳﺮﺒﺗ ﺏﺮﺿ/... ﻊﺒﺳ ﺔﻨﺳ ﻰﻓ ''Lailahe illallah Muhammed resulullah salli aleyhe. Duribe Tebriz fi sene xxx'': "No hi ha més Déu que Al·là i Mahoma és el seu Profeta. Fou encunyada a Tabriz en data desconeguda. La llegenda al darrere en uigur excepte el seu nom que és en àrab, diu: ''Tengri-yin Küchündür. Ghazan Mahmud. Ghasanu Deledkegülügsen'': "Per la força del Cel/ Ghazan Mahmud/ Moneda encunyada per Ghazan". Tabriz quatre grams de plata. Ghazan i el rei d'Armènia Hethum II.In "Le Royaume Armenien de Cilicie", p.74-75 Segell de Mahmud Ghazan a la seva carta de 1302 al Papa; el segell en xinès diu: "Segell que certifica l'autoritat de l'Altesa Reial per establir un estat i governar el seu poble"Yahia Michaud (Oxford Centre for Islamic Studies) (2002). Ibn Taymiyya, Texts Espirituals I-XVI", Capitol XI moneda d'or de Ghazan, 1301 Mahmud Ghazan o Ghazan Khan (en mongol Газан, Хасан, en xinès 合贊) (5 de novembre de 1271-11 de maig de 1304) va ser un khan ilkhànida de Pèrsia que va regnar del 1295 al 1304.

Nou!!: Història de Xiraz і Mahmud Ghazan · Veure més »

Massud ibn Muhàmmad

Abu-l-Fat·h Massud Ghiyath-ad-Dunya wa-d-Din ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, més conegut senzillament com a Massud ibn Muhàmmad (? - 13 de setembre de 1152) fou un sultà seljúcida que va regnar a Pèrsia occidental i l'Iraq del 1134 al 1152.

Nou!!: Història de Xiraz і Massud ibn Muhàmmad · Veure més »

Masud Xah Djalal al-Din

Masud Shah Djalal al-Din (+ 1342) fou emir indjúida de Fars.

Nou!!: Història de Xiraz і Masud Xah Djalal al-Din · Veure més »

Màlik Aixraf

Màlik Aixraf (ملک اشرف), (mort 1357) fou un príncep cobànida, fill de Timurtaix Coban, i darrer sobirà de la família.

Nou!!: Història de Xiraz і Màlik Aixraf · Veure més »

Màlik-Xah I

Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fath Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou sultà gran seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.

Nou!!: Història de Xiraz і Màlik-Xah I · Veure més »

Mudhàffar-ad-Din Súnqur ibn Mawdud

Mudhàffar-ad-Din Súnqur ibn Mawdud fou el primer atabeg salghúrida de Fars, nebot del cap tribal amir Būz Aba, que va prendre el poder al Fars el 1148 però va reconèixer als seljúcides.

Nou!!: Història de Xiraz і Mudhàffar-ad-Din Súnqur ibn Mawdud · Veure més »

Mudhàffar-ad-Din Zanguí ibn Mawdud

Mudhàffar-ad-Din Zanguí ibn Mawdud fou el segon atabeg salghúrida de Fars.

Nou!!: Història de Xiraz і Mudhàffar-ad-Din Zanguí ibn Mawdud · Veure més »

Muhammad Xah Qajar

Muhammad Xah Qajar o محمد شاه قاجار Muhammad Mirza (5 de gener de 1808 - 4 de setembre de 1848) fou xa de la dinastia qajar de Pèrsia (1735-1748) fill d'Abbas Mirza.

Nou!!: Història de Xiraz і Muhammad Xah Qajar · Veure més »

Muhàmmad ibn Màlik-Xah

Abu-Xujà Ghiyath-ad-dunya wa-d-din Muhàmmad ibn Màlik-Xah o, més senzillament, Muhàmmad ibn Màlik-Xah (gener de 1082-abril de 1118) conegut també com a Muhàmmad I (Muhammad I Tapar o Muhammad I ibn Malik Shah, en àrab أبو شجاع غياث الدنيا و الدين محمد بن ملكشاه) fou gran sultà seljúcida (1105–1118) a l'Iraq i Pèrsia occidental.

Nou!!: Història de Xiraz і Muhàmmad ibn Màlik-Xah · Veure més »

Muhàmmad Xams al-Din

Muhammad Shams al-Din (+1339) fou emir indjúida de Fars per un mes.

Nou!!: Història de Xiraz і Muhàmmad Xams al-Din · Veure més »

Muzaffar al-Din Kutlugh

Abu-Bakr ibn Sad ibn Zangi ibn Mawdud conegut com a Mudhàffar-ad-Din Kutlugh Khan fou atabeg salghúrida de Fars del 1226 al 1260.

Nou!!: Història de Xiraz і Muzaffar al-Din Kutlugh · Veure més »

Muzaffàrida

Mapa de Pèrsia a la meitat del segle XIV La dinastia muzaffàrida o dels muzaffàrides fou una nissaga que va governar Pèrsia central i occidental quan es va desfer l'imperi mongol ilkhànida.

Nou!!: Història de Xiraz і Muzaffàrida · Veure més »

Nàdir-Xah Afxar

Nàdir-Xah Afxar (Kubkan, Coràsmia, 1688 - Fathabad, 20 de juny del 1747) fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.

Nou!!: Història de Xiraz і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »

Nom àrab

El nom àrab clàssic estava compost de diverses parts, on l'ordre no es mantenia sempre igual i algunes parts podien ser omeses.

Nou!!: Història de Xiraz і Nom àrab · Veure més »

Ogodei

Ogodei (vers 1186 - 1241), fou el tercer fill de Genguis Khan i de la seva dona Borte, i el segon khan suprem o gran khan (kakhan) de les tribus turcomongoles o imperi mongol, en el que va succeir al seu pare.

Nou!!: Història de Xiraz і Ogodei · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Història de Xiraz і Pèrsia · Veure més »

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Nou!!: Història de Xiraz і Portugal · Veure més »

Potències Centrals

Aliats en gris i els neutrals en groc. Aliats i llurs colònies són en verd, les Potències Centrals i llurs colònies en taronja, i els neutrals en gris. Les Potències Centrals foren els nacions d'Alemanya, Àustria-Hongria, l'Imperi Otomà, i Bulgària, que lluitaren contra els Aliats durant la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Història de Xiraz і Potències Centrals · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Història de Xiraz і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Província de Fars

Ruïnes de Persèpolis. Fars (en persa: فارس, Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.

Nou!!: Història de Xiraz і Província de Fars · Veure més »

Província de Lorestan

Comtats de Lorestan Khorramabad La província de Lorestan (també província de Luristan, de Lurestan o de Loristan; en persa Lorestān; en lori: Luressu) és una divisió administrativa de l'Iran a la part occidental del país, a les muntanyes Zagros.

Nou!!: Història de Xiraz і Província de Lorestan · Veure més »

Qaixqais

Qaixqai (també es pot trobar transcrit com a Qashqai, Kashkay, Kashkai, Ghashghai, Qashqa'i, en persa قشقائی) són un poble turcman de l'Iran que parlen una llengua turca i viuen principalment al Fars i Khuzestan.

Nou!!: Història de Xiraz і Qaixqais · Veure més »

Qara Qoyunlu

Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (en àzeri: Qaraqoyunlu; en turc: Karakoyunlu; en persa: قرا قویونلو, "els xais negres") foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.

Nou!!: Història de Xiraz і Qara Qoyunlu · Veure més »

Qawurd

Qawurd (Kawurd) ibn Txaghri Beg Dawud conegut també com a Qawurd Beg o Kara Arslan Beg (nom que apareix a les seves monedes) fou el fundador de la dinastia seljúcida de Kirman que va governar 140 anys al Kirman.

Nou!!: Història de Xiraz і Qawurd · Veure més »

Qazvín

Qazvín (en farsi قزوین, Qazvīn), també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.

Nou!!: Història de Xiraz і Qazvín · Veure més »

Qeshm

Mapa Castell portugués Un lloc de l'illa Qeshm (Persa: قشم - pronunciat kē´shm, arabitzat Kishm, nom àrab Jazira al-Tawila) és una illa de l'Iran a l'estret d'Hormuz, la més gran de les illes del golf Pèrsic.

Nou!!: Història de Xiraz і Qeshm · Veure més »

Rayy

Rayy, Ray o Rey (en persa ری, Rayy) és una antiga ciutat iraniana de l’ostan o província de Teheran.

Nou!!: Història de Xiraz і Rayy · Veure més »

Regió del Karabagh

Karabakh o Kara Bagh, nom turc-persa que vol dir «jardí negre», és una regió del sud-oest de l'Azerbaidjan, avui dia una part autoproclamada independent com a la República d'Artsakh i la resta sota ocupació d'aquesta república.

Nou!!: Història de Xiraz і Regió del Karabagh · Veure més »

Reza I de l'Iran

Reza I de l'Iran (Sevah Kuh, Mazanderan, 16 de març de 1878 - Johannesburg, 26 de juliol de 1944) va regnar com a xa de l'Iran des de 1925 fins a 1941.

Nou!!: Història de Xiraz і Reza I de l'Iran · Veure més »

Rukn-ad-Dawla

Abu-Alí al-Hàssan ibn Buya (o Buwayh), conegut com a Rukn-ad-Dawla (+ setembre del 976), fou el primer sobirà búyida o buwàyhida del centre i nord de Pèrsia (vers 935-976).

Nou!!: Història de Xiraz і Rukn-ad-Dawla · Veure més »

Saffàrida

La dinastia saffàrida o dels saffàrides de l'Iran va governar un efímer imperi centrat sobre el Sistan, una regió fronterera entre l'Afganistan i l'Iran actuals, entre 861 i 1003.

Nou!!: Història de Xiraz і Saffàrida · Veure més »

Safi de Pèrsia

Safi de Pèrsia (històricament Safi I de Pèrsia, ja que durant uns mesos el xa Sulayman I de Pèrsia va regnar amb el nom de Safi II de Pèrsia, persaشاه صفی) fou xa de Pèrsia de la dinastia safàvida del 1629 al 1642.

Nou!!: Història de Xiraz і Safi de Pèrsia · Veure més »

Samsam-ad-Dawla

Samsam-ad-Dawla (964-998) fou un príncep (emir) buwàyhida, fill gran d'Adud-ad-Dawla.

Nou!!: Història de Xiraz і Samsam-ad-Dawla · Veure més »

Sayyid Alí Muhàmmad

Sayyid Alí Muhàmmad Xirazí (Xiraz, 20 d'octubre de 1819 - Tabriz, 9 de juliol de 1850) conegut com a el Báb, fou el fundador de la fe babí i precursor del profeta Bahà'u'llàh, fundador de la religió bahà'í.

Nou!!: Història de Xiraz і Sayyid Alí Muhàmmad · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Història de Xiraz і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Seljuq ibn Salghur

Saljuq ibn Salghur o Selçuk ibn Salgur fou atabeg salghúrida del Fars, successor del seu germà Muhammad II ibn Salghur el 1263.

Nou!!: Història de Xiraz і Seljuq ibn Salghur · Veure més »

Sultaniyya

Sultaniyya o Soltaniyeh (Persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.

Nou!!: Història de Xiraz і Sultaniyya · Veure més »

Tabriz

Tabriz (antigament enc català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.

Nou!!: Història de Xiraz і Tabriz · Veure més »

Tamerlà

Tamerlà (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 8 d'abril de 1336 - Otrar, 14 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Nou!!: Història de Xiraz і Tamerlà · Veure més »

Teheran

Teheran és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.

Nou!!: Història de Xiraz і Teheran · Veure més »

Tekla

Tekla, Tekele, Dakla o Degele fou un atabeg salghúrida de Fars, successor del seu pare Mudhàffar-ad-Din Zanguí vers 1175 (entre 1174 i 1178).

Nou!!: Història de Xiraz і Tekla · Veure més »

Timúrides

Els timúrides (en persa: گوركانى, anomenada per ells mateixos Gurkānī) foren una dinastia musulmana d'origen turcomongol.

Nou!!: Història de Xiraz і Timúrides · Veure més »

Toghril Beg I

Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.

Nou!!: Història de Xiraz і Toghril Beg I · Veure més »

Toghrul ibn Sunkur

Toghrul ibn Sunkur fou un príncep salghúrida del Fars que el 1182 es va revoltar contra l'atabeg Tekla, que era el seu cosí, i va arribar a dominar alguns territoris però fou finalment derrotat i va haver de fugir.

Nou!!: Història de Xiraz і Toghrul ibn Sunkur · Veure més »

Ulema

Un ulema (de l'àrab علماء, ʿulamāʾ, sing. عالم, ʿālim, lit. "que sap") és un doctor de la llei islàmica expert en qüestions jurídiques i teològiques.

Nou!!: Història de Xiraz і Ulema · Veure més »

Uzun Hasan

Abu Nasr Uzun Hasan ibn Ali ibn Kara Yoluk Uthman (1425 –1478) fou un emir dels turcmans Aq Qoyunlu (1454-1478).

Nou!!: Història de Xiraz і Uzun Hasan · Veure més »

Xa Jahan

Xahab-ud-din Muhammad Xa Jahan I -en persa: شاه ‌جهان, "rei del món"- (5 de gener de 1592 - 22 de gener de 1666) va ser el cinquè emperador mogol de l'Índia des de 1628 fins a 1658.

Nou!!: Història de Xiraz і Xa Jahan · Veure més »

Xabanqara

Els xabanqara foren una tribu kurda de la Pèrsia meridional que van donar nom a una regió a l'edat mitjana.

Nou!!: Història de Xiraz і Xabanqara · Veure més »

Xah Rukh (timúrida)

Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (20 d'agost de 1377 –13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà al que va succeir a la seva mort el 18 de febrer de 1405.

Nou!!: Història de Xiraz і Xah Rukh (timúrida) · Veure més »

Xaraf al-Din Mahmud Xah

Xaraf al-Din Mahmud Xah fou el fundador de la dinastia coneguda com a indjúida que va regnar al Fars, Isfahan i Luristan al.

Nou!!: Història de Xiraz і Xaraf al-Din Mahmud Xah · Veure més »

Xihna

Xihna (pot aparèixer com a Shihna) fou un govern militar en alguns estats musulmans.

Nou!!: Història de Xiraz і Xihna · Veure més »

Xiraz

Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.

Nou!!: Història de Xiraz і Xiraz · Veure més »

Xuixtar

Xuixtar (Persa: شوشتر, àrab Tustar) és una ciutat i antiga fortalesa a la província de Khuzestan a l'Iran a uns 92 km d'Ahwaz, la capital provincial.

Nou!!: Història de Xiraz і Xuixtar · Veure més »

Yaghi Basti

Yaghi Basti (mort vers 1344) fou un príncep cobànida, temporal senyor de Fars.

Nou!!: Història de Xiraz і Yaghi Basti · Veure més »

Yakub ibn al-Layth

Abu-Yússuf Yaqub (I) ibn al-Layth as-Saffar (en àrab أبو يوسف يعقوب بن الليث الصفار, Abū Yūsuf Yaʿqūb b. al-Layṯ aṣ-Ṣaffār) o, més senzillament, Yaqub (I) ibn al-Layth (? - 879) fou el fundador de la dinastia saffàrida.

Nou!!: Història de Xiraz і Yakub ibn al-Layth · Veure més »

Yezd

Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al segle XIX restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus coreligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).

Nou!!: Història de Xiraz і Yezd · Veure més »

1147

Sense descripció.

Nou!!: Història de Xiraz і 1147 · Veure més »

12 de novembre

El 12 de novembre és el tres-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Xiraz і 12 de novembre · Veure més »

12 de setembre

El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Xiraz і 12 de setembre · Veure més »

1229

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Xiraz і 1229 · Veure més »

1230

Sense descripció.

Nou!!: Història de Xiraz і 1230 · Veure més »

1289

Sense descripció.

Nou!!: Història de Xiraz і 1289 · Veure més »

1340

Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.

Nou!!: Història de Xiraz і 1340 · Veure més »

1341

Sense descripció.

Nou!!: Història de Xiraz і 1341 · Veure més »

1342

Sense descripció.

Nou!!: Història de Xiraz і 1342 · Veure més »

1358

Sense descripció.

Nou!!: Història de Xiraz і 1358 · Veure més »

1446

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Xiraz і 1446 · Veure més »

1447

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Història de Xiraz і 1447 · Veure més »

1469

Sense descripció.

Nou!!: Història de Xiraz і 1469 · Veure més »

1736

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Xiraz і 1736 · Veure més »

1747

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Xiraz і 1747 · Veure més »

1779

;Països catalans.

Nou!!: Història de Xiraz і 1779 · Veure més »

1797

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Xiraz і 1797 · Veure més »

1834

;Països catalans.

Nou!!: Història de Xiraz і 1834 · Veure més »

23 d'octubre

El 23 d'octubre és el dos-cents noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Xiraz і 23 d'octubre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Història de Shiraz.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »