Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història de Xipre

Índex Història de Xipre

Vers el 1400 aC l'illa va caure en mans dels hitites.

148 les relacions: Administració provincial romana, Adrià, Akrotiri i Dekélia, Alexandre el Gran, Amalric II de Lusignan, Amalric II de Xipre, Antígon el Borni, Aqueus, Artaxerxes III de Pèrsia, Attarisiya, Àccium, Cambises II de Pèrsia, Carlota de Xipre, Casa de Lusignan, Caterina Cornaro, Cilícia, Cimó II, Cirene, Civilització micènica, Constant II, Constantí IV, Darios el Gran, Dècada del 1000 aC, Dècada del 520 aC, Dècada del 700 aC, Demetri Poliorcetes, Domicià, Egipte, Enric I de Xipre, Enric II de Xipre, Evàgores I, Guiu de Lusignan, Harun ar-Raixid, Hittites, Hug I de Xipre, Hug II de Xipre, Hug III de Xipre, Hug IV de Xipre, Illa de Rodes, Imperi Bizantí, Janus de Xipre, Jaume I de Xipre, Jaume II de Xipre, Jaume III de Xipre, Joan II de Jerusalem, Justinià II, Madduwattas, Makàrios III, Menelau de Xipre, Nicèfor II, ..., Nicòsia, Nicocreó, Pafos, Palestina, Pau d'Antàlcides, Pere I de Xipre, Pere II de Xipre, Pnitàgores de Salamina, Pobles de la mar, Polícrates d'Argos, Primera Guerra Mundial, Ptolemeu de Xipre, Ptolemeu IX Làtir, Ptolemeu V Epífanes, Ptolemeu VI Filomètor, Ptolemeu VII Neofilopàtor, Ptolemeu VIII Evèrgetes II, Ptolemeu X Alexandre I, Rauf Denktaş, Regne d'Arzawa, Ricard Cor de Lleó, Salamina (Xipre), Sargon II, Seychelles, Tir, Tróodos, Venècia, Zippasla, 1 de maig, 109 aC, 114 aC, 115, 116, 1191, 1489, 15 de juliol, 154 aC, 1570, 1571, 1572, 16 d'agost, 1624, 1625, 1668, 1821, 1878, 1914, 1925, 1931, 1946, 1949, 1950, 1955, 1956, 1957, 1960, 1963, 1974, 1975, 1977, 1983, 1988, 1993, 20 de juliol, 2003, 2004, 217 aC, 22 aC, 23 de juliol, 24 d'abril, 27 aC, 28 de febrer, 295 aC, 3 d'agost, 30 aC, 301 aC, 306 aC, 31 aC, 310 aC, 335, 344 aC, 350, 350 aC, 386 aC, 411 aC, 486 aC, 490 aC, 499 aC, 51 aC, 58 aC, 648, 683, 688, 7 de desembre, 803, 806, 88 aC, 965. Ampliar l'índex (98 més) »

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Nou!!: Història de Xipre і Administració provincial romana · Veure més »

Adrià

Adrià (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi romà del 117 al 138.

Nou!!: Història de Xipre і Adrià · Veure més »

Akrotiri i Dekélia

Situació a l'illa de Xipre d'Akrotiri (al sud) i Dekélia (a l'est) Akrotiri i Dekélia (en anglès:Akrotiri and Dhekelia, en grec: Ακρωτήρι και Δεκέλεια) són dues bases militars sobiranes del Regne Unit a l'illa de Xipre, que antigament era una colònia britànica.

Nou!!: Història de Xipre і Akrotiri i Dekélia · Veure més »

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: Història de Xipre і Alexandre el Gran · Veure més »

Amalric II de Lusignan

Amalric II de Lusignan, nascut cap a 1145 al Poitou, mort a Sant Joan d'Acre l'1 d'abril del 1205, fou el quart fill d'Hug VIII el Vell, senyor de Lusignan i comte de la Marca, i de Borgonya de Rançon.

Nou!!: Història de Xipre і Amalric II de Lusignan · Veure més »

Amalric II de Xipre

Amalric de Lusignan (en francès, príncep de Tir i governador-rector-regent de Xipre (aprox. 1272 – Nicòsia, 5 de juny de 1310), de la família Lusignan, fill d'Hug III de Xipre i Isabel d'Ibelin; va usurpar el tron de Xipre al seu germà gran Enric II i es va mantenir al poder fins que fou assassinat quatre anys després.

Nou!!: Història de Xipre і Amalric II de Xipre · Veure més »

Antígon el Borni

Antígon el Borni Ἀντίγονος en grec - (vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.

Nou!!: Història de Xipre і Antígon el Borni · Veure més »

Aqueus

Combat dels aqueus, Museu Pio-Clementino Els aqueus (en grec: Ἀχαιοί, Akhaioí) eren un poble indoeuropeu que va poblar part de Grècia i va donar nom a l'Acaia.

Nou!!: Història de Xipre і Aqueus · Veure més »

Artaxerxes III de Pèrsia

L'Imperi Persa al començament del regant d'Artaxerxes III (verd) i les seves conquestes (gris fosc) Tomba d'Artaxerxes III a Persèpolis Artaxerxes III Ocos fou rei de reis de l'Imperi Persa del 358 aC al 338 aC.

Nou!!: Història de Xipre і Artaxerxes III de Pèrsia · Veure més »

Attarisiya

Attarisiya o Attarisiyas fou un cap dels aqueus (Ahhiya) esmentat durant el regnat de l'hitita Tudhalias II.

Nou!!: Història de Xipre і Attarisiya · Veure més »

Àccium

Âccium (grec Aktios, llatí Actium) fou un promontori d'Acarnània al golf d'Arta, enfront del qual es van lliurar dues batalles.

Nou!!: Història de Xipre і Àccium · Veure més »

Cambises II de Pèrsia

Cambises II (en persa Kambujiya کمبوجیه) fou rei de Pèrsia del 530 aC fins al 521 aC.

Nou!!: Història de Xipre і Cambises II de Pèrsia · Veure més »

Carlota de Xipre

Carlota de Lusignan, nascuda el 28 de juny del 1444 a Nicòsia, morta el 16 de juliol del 1487 a Roma, reina de Xipre (1458-1460), fou la filla de Joan II de Xipre i d'Helena Peleòloga.

Nou!!: Història de Xipre і Carlota de Xipre · Veure més »

Casa de Lusignan

reis de Xipre senyors d'Issoudun La Casa de Lusignan fou una família senyorial originada a la senyoria homònima del Regne de França, localitzada al Poitou, que també governaren als comtats de la Marca i Angulema, i foren reis de Jerusalem, Xipre i Armènia Menor.

Nou!!: Història de Xipre і Casa de Lusignan · Veure més »

Caterina Cornaro

Caterina Cornaro (Venècia; 1454 - 10 de juliol de 1510), noble veneciana, va arribar a ser reina de Xipre pel seu matrimoni amb Jaume II de Xipre; va ser regent del seu fill i reina sota control de la República de Venècia.

Nou!!: Història de Xipre і Caterina Cornaro · Veure més »

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Nou!!: Història de Xipre і Cilícia · Veure més »

Cimó II

L'''ostrakon'' amb el nom de Cimó II, que va servir per enviar-lo a l'exili. Cimó II (Cimon, Kímon, Κίμων) fou un general atenenc, fill de Milcíades II.

Nou!!: Història de Xipre і Cimó II · Veure més »

Cirene

Cirene fou una ciutat grega de Líbia, a la regió que va prendre el nom de Cirenaica.Està inscrita a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1982.

Nou!!: Història de Xipre і Cirene · Veure més »

Civilització micènica

La civilització micènica (de Micenes) va ser una cultura avantpassada de la grega.

Nou!!: Història de Xipre і Civilització micènica · Veure més »

Constant II

Constant II (?, 630 - Siracusa, 668) fou emperador bizantí entre el 641 i el 668.

Nou!!: Història de Xipre і Constant II · Veure més »

Constantí IV

Constantí IV (en llatí Flavius Constantinus) de sobrenom Pogonatos (Pogonatus) o Barbatos (Barbatus) fou emperador bizantí del 668 al 685.

Nou!!: Història de Xipre і Constantí IV · Veure més »

Darios el Gran

Darios I el Gran (vers 540 aC– 485 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.

Nou!!: Història de Xipre і Darios el Gran · Veure més »

Dècada del 1000 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de Xipre і Dècada del 1000 aC · Veure més »

Dècada del 520 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de Xipre і Dècada del 520 aC · Veure més »

Dècada del 700 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de Xipre і Dècada del 700 aC · Veure més »

Demetri Poliorcetes

Moneda amb l'efígie de Demetri Poliorcetes. Demetri Poliorcetes (Demetrius Poliorcetes, Δημήτριος Πολιορκητής) o Demetri I de Macedònia (337 aC-283 aC), fou rei de Macedònia.

Nou!!: Història de Xipre і Demetri Poliorcetes · Veure més »

Domicià

Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).

Nou!!: Història de Xipre і Domicià · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Història de Xipre і Egipte · Veure més »

Enric I de Xipre

Enric I de Xipre, anomenat el Gros, o Enric de Lusignan (1217 - 1254) va ser rei de Xipre des del 1218 fins al 1253.

Nou!!: Història de Xipre і Enric I de Xipre · Veure més »

Enric II de Xipre

Enric II de Lusignan (en francès:, grec:; juny del 1270 – Strovolos, 31 de març de 1324), rei de Xipre des del 1285 fins al 1306 i novament des del 1310 fins al 1324, príncep titular d'Antioquia i comte titular de Trípoli des del 1308.

Nou!!: Història de Xipre і Enric II de Xipre · Veure més »

Evàgores I

Evàgores I (Evagoras, Εὐαγόρας) fou rei de Salamina (Xipre).

Nou!!: Història de Xipre і Evàgores I · Veure més »

Guiu de Lusignan

Guiu (Guy) de Lusignan, Guiu de Jerusalem o Guiu de Xipre (vers 1150 o 1159/1160 – Nicòsia, 18 de juliol de 1194) fou un cavaller francès que a través del matrimoni amb Sibil·la de Jerusalem va esdevenir rei de Jerusalem, i va portar al regne al desastre a la Batalla de Hattin el 1187; el 1189 va assetjar Acre, que va conquerir finalment Ricard Cor de Lleó.

Nou!!: Història de Xipre і Guiu de Lusignan · Veure més »

Harun ar-Raixid

Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid —en àrab أبو جعفر هارون الرشيد, Abū Jaʿfar Hārūn ar-Raxīd— (Rey, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.

Nou!!: Història de Xipre і Harun ar-Raixid · Veure més »

Hittites

Els hittites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.

Nou!!: Història de Xipre і Hittites · Veure més »

Hug I de Xipre

Hug I de Xipre o Hug de Lusignan (1194/1195 - 10 de gener del 1218), va ascendir al tron del Regne de Xipre l'1 d'abril del 1205, sent encara menor d'edat, en morir el seu ancià pare Amalric de Lusignan, rei de Xipre i rei consort de Jerusalem.

Nou!!: Història de Xipre і Hug I de Xipre · Veure més »

Hug II de Xipre

Hug II de Lusignan (1252 - 1267), rei de Xipre (1254-1267), fou fill d'Enric I el Gros, rei de Xipre, i de Plasència d'Antioquia.

Nou!!: Història de Xipre і Hug II de Xipre · Veure més »

Hug III de Xipre

Hug III de Xipre (en francès:, en grec:; 1235 - 24 de març del 1284), dit el Gran, va ser rei de Xipre des del 1267 i rei de Jerusalem des del 1268 (com Hug I de Jerusalem).

Nou!!: Història de Xipre і Hug III de Xipre · Veure més »

Hug IV de Xipre

Hug IV de Xipre o Hug IV de Lusignan, (1293 a 1296 - 10 d'octubre 1359) va ser rei de Xipre del 31 de març del 1324 fins a la seva abdicació, el 24 de novembre de 1358 i, en teoria, rei de Jerusalem, com Hug II, fins a la seva mort, a més de príncep titular de Antioquia i comte titular de Trípoli.

Nou!!: Història de Xipre і Hug IV de Xipre · Veure més »

Illa de Rodes

Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.

Nou!!: Història de Xipre і Illa de Rodes · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Història de Xipre і Imperi Bizantí · Veure més »

Janus de Xipre

Janus de Lusignan, també conegut com Joan de Lusignan (1375, Gènova – 29 juny 1432, Nicòsia) fou rei de Xipre, després del seu pare Jaume I de Xipre el 1398 fins a la seva mot el 1432.

Nou!!: Història de Xipre і Janus de Xipre · Veure més »

Jaume I de Xipre

Jaume I de Xipre o Jaume I de Lusignan (1334 – 9 de setembre del 1398) fou regent de Xipre pel seu nebot infant Pere II des del 1369.

Nou!!: Història de Xipre і Jaume I de Xipre · Veure més »

Jaume II de Xipre

Jaume II de Xipre dit «el bastard» o «l'Arquebisbe» (Nicòsia, v. 1438/1440 - Famagusta, 10 de juliol del 1473), era el fill il·legítim de Joan II de Xipre i Marieta de Patres.

Nou!!: Història de Xipre і Jaume II de Xipre · Veure més »

Jaume III de Xipre

Jaume III de Lusignan, dit el Pòstum, nascut el 8 d'agost de 1473 i mort el 26 d'agost de 1474 quan tenia un any, fou rei de Xipre (1473-1474), fill de Jaume II de Xipre i de Caterina Cornaro.

Nou!!: Història de Xipre і Jaume III de Xipre · Veure més »

Joan II de Jerusalem

Joan I de Xipre (1259 o 1267 - Nicòsia, 20 de maig de 1285) va ser el fill gran d'Hug III de Xipre i d'Isabel d'Ibelin.

Nou!!: Història de Xipre і Joan II de Jerusalem · Veure més »

Justinià II

Justinià II de sobrenom Rinotmet (Rhinotmetus, «El del nas tallat») fou emperador bizantí del 685 al 695 i del 704 al 711.

Nou!!: Història de Xipre і Justinià II · Veure més »

Madduwattas

Madduwatas o Madduwatta (forma grega probablement Madiates) fou rei de Zippasla i després d'Arzawa (després del 1400 aC fins vers el 1350 aC).

Nou!!: Història de Xipre і Madduwattas · Veure més »

Makàrios III

Mikhaïl Khristódulos Muskos (Ano Panaia, Pafos, Xipre, 1913 – Nicòsia, 1977), conegut com a Makàrios III en el seu càrrec eclesiàstic, fou un líder grecoxipriota, arquebisbe i primat de l'Església Ortodoxa de Xipre.

Nou!!: Història de Xipre і Makàrios III · Veure més »

Menelau de Xipre

Menelau (Menelaus) fou fill de Lagos i germà de Ptolemeu I Sòter.

Nou!!: Història de Xipre і Menelau de Xipre · Veure més »

Nicèfor II

Nicèfor II (Nicephorus, Nikephóros) (912-969) fou emperador bizantí del 963 al 969.

Nou!!: Història de Xipre і Nicèfor II · Veure més »

Nicòsia

Nicòsia amb una població de 200.686 habitants el 2001, és la capital de Xipre i de la República Turca de Xipre del Nord, reconeguda només per Turquia. Situada vora el riu Pedieos, el més important de l'illa, Nicòsia és el centre d'un districte administratiu i actualment és l'única capital dividida del món, amb la part septentrional (turca) i la meridional (grega) dividides per la "Línia Verda", una zona desmilitaritzada sota la vigilància de les Nacions Unides, tot i que, a diferència de les denominacions de "Berlín Est" i "Berlín Oest" de la Guerra Freda, no s'acostumen a utilitzar els termes "Nicòsia Nord" i "Nicòsia Sud". La ciutat és un centre comercial i manufacturer (tèxtils, pell, ceràmica, plàstics i altres productes). A prop hi ha mines de coure. Nicòsia és la seu de la Universitat de Xipre. L'any 2005, l'alcalde de la ciutat era Mihalis Zambelas, tot i que a la part nord de la ciutat, al sector controlat per la RTXN, l'alcalde és Kutlay Erk. Antigament s'anomenava Leucòsia (Leucosia, Λευκωσία, Λευκουσία). Degué ser poc important perquè només és esmentada per Hierocles i per l'historiador eclesiàstic Sozomen. El nom modern és Lefkosia o Nikosia, i és la capital del país.

Nou!!: Història de Xipre і Nicòsia · Veure més »

Nicocreó

Nicocreó (Nicocreon, Nikokréon) fou rei de Salamina de Xipre, probablement successor de Pintàgores de Salamina que es va declarar pel conqueridor (334 aC) com els altres prínceps de l'illa.

Nou!!: Història de Xipre і Nicocreó · Veure més »

Pafos

Pafos (llatí Paphus, grec Paphos) és una ciutat del sud-oest de Xipre.

Nou!!: Història de Xipre і Pafos · Veure més »

Palestina

Israel-Palestina Palestina (en grec: Παλαιστίνη (Palaistinē); en llatí: Syria Palæstina; en àrab: فلسطين (Filasṭīn, Falasṭīn, Filisṭīn); en hebreu: פלשת - פלשתינה (Pléixet - Palestina) o ארץ ישראל (Eretz Israel)) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el riu Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins Ocupats, sota l'Autoritat Nacional Palestina.

Nou!!: Història de Xipre і Palestina · Veure més »

Pau d'Antàlcides

La pau d'Antàlcides fou un acord general de pau imposat per Pèrsia el 387 aC, però sota influència de les conveniències d'Esparta i fou comunicada als estats grecs l'hivern del 387 al 386 aC.

Nou!!: Història de Xipre і Pau d'Antàlcides · Veure més »

Pere I de Xipre

Pere I de Xipre o Pere I de Lusignan (Nicòsia, 9 d'octubre del 1328 - Nicòsia, 17 de gener del 1369) va ser rei de Xipre, i rei titular de Jerusalem des de l'abdicació del seu pare el 24 de novembre del 1358 fins a la seva pròpia mort el 1369.

Nou!!: Història de Xipre і Pere I de Xipre · Veure més »

Pere II de Xipre

Pere II de Xipre o Pere II el Gros de Lusignan (vers 1354 o 1357 − 13 octubre 1382), dit Pere el Gros, fou rei de Xipre del 17 de gener del 1369 fins a la seva mort el 1382.

Nou!!: Història de Xipre і Pere II de Xipre · Veure més »

Pnitàgores de Salamina

Pnitàgores o Pintàgores (Pnytagoras) fou rei de Salamina de Xipre, on segurament va succeir en el tron a Nicocles.

Nou!!: Història de Xipre і Pnitàgores de Salamina · Veure més »

Pobles de la mar

Els pobles de la mar són un conjunt de pobles que van fer un moviment migratori entre el 1450 i el 1150 aC.

Nou!!: Història de Xipre і Pobles de la mar · Veure més »

Polícrates d'Argos

Polícrates d'Argos (Polycrates) fill de Mnasiades, descendent d'una il·lustre família d'Argos, fou un militar grec.

Nou!!: Història de Xipre і Polícrates d'Argos · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Història de Xipre і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Ptolemeu de Xipre

Ptolemeu de Xipre anomenat Noto que vol dir bastard (mort 58 aC) fou rei de Xipre del 80 aC al 58 aC.

Nou!!: Història de Xipre і Ptolemeu de Xipre · Veure més »

Ptolemeu IX Làtir

Ptolemeu IX Làtir, o Ptolemeu IX Soter II o Ptolemeu IX Filomètor II o Ptolemeu IX Filadelf II (Πτολεμαῖος) vers 142 aC-80 aC, fou rei d'Egipte i de Xipre.

Nou!!: Història de Xipre і Ptolemeu IX Làtir · Veure més »

Ptolemeu V Epífanes

Ptolemeu V Epífanes - Πτολεμαῖος - (209 aC-180 aC) fou rei d'Egipte (204 aC-180 aC).

Nou!!: Història de Xipre і Ptolemeu V Epífanes · Veure més »

Ptolemeu VI Filomètor

Moneda de Ptolemeu VI Ptolemeu VI Filomètor(Πτολεμαῖος) (vers 185 aC-145 aC) fou rei d'Egipte del 180 aC al 145 aC.

Nou!!: Història de Xipre і Ptolemeu VI Filomètor · Veure més »

Ptolemeu VII Neofilopàtor

Ptolemeu VII Neofilopàtor o Eupàtor (vers 161 aC-144 aC) fou rei d'Egipte del 145 aC al 144 aC.

Nou!!: Història de Xipre і Ptolemeu VII Neofilopàtor · Veure més »

Ptolemeu VIII Evèrgetes II

Ptolemeu VIII Evèrgetes II conegut també com a Ptolemeu Fiscó (Πτολεμαῖος Φύσκων), vers 182 aC-116 aC) fou rei d'Egipte proclamat a Alexandria el 170 aC i formalment coregent el 169 aC, rei únic del 164 aC al 163 aC, rei de Cirene del 163 aC al 144 aC i rei d'Egipte del 144 aC al 116 aC. El nom de Fiscó li van donar els alexandrins a causa del seu aspecte inflat i poc àgil. Era fill de Ptolemeu V Epífanes i de Cleòpatra I. Fou pupil d'Aristarc. Fou autor d'una sèrie de 24 llibres anomenats Memòries (Ὑπομνήματα) que fou esmentat repetidament per Ateneos però no es conserva. Al seu regnat s'atribueix la prohibició d'exportar papirs, suposadament per gelosia de la cort de Pèrgam on la cultura s'estava desenvolupant fins a competir amb Alexandria. Quan el selèucida Antíoc IV Epífanes va fer presoner a Ptolemeu VI Filomètor junt a la germana-esposa Cleòpatra II, els alexandrins van proclamar a Ptolemeu que va agafar el nom d'Evèrgetes i es va col·locar la diadema reial (170 aC). A finals d'any Antíoc, sota pressió de Roma es va haver de retirar però va deixar instal·lats com a reis vassalls amb seu a Memfis a Ptolemeu VI Filomètor i la seva germana-esposa Cleòpatra II. Aquests van entrar en contacte amb Evèrgetes i es va establir (169 aC) un govern tripartit. Aquest acord va enfurismar a Antíoc IV que va reprendre la guerra i va enviar una flota a conquerir Xipre mentre ell mateix tornava a Egipte (169 aC). Els tres germans no es van poder oposar a la invasió amb mitjans militars i Alexandria fou altra vegada assetjada. Allí va anar una ambaixada romana dirigida per Marc Popil·li Laenes III que va ordenar als selèucides la retirada i ho van haver de fer per evitar la guerra. Alexandria es va salvar i Antíoc es va retirar (168 aC). Els germans van enviar una ambaixada conjunta a Roma per agrair la seva intervenció. Però els conflictes entre els dos no van tardar a esclatar. El 164 aC Evèrgetes va a aconseguir fer fora del poder a son germà. Filomètor va sortir d'Alexandria i es va presentar a Roma el mateix any, on va ser rebut pel senat romà amb honors i se li van assignar ajudants per acompanyar-lo a Egipte i restablir-lo al poder. Efectivament abans del maig del 163 aC una petita força romana el va acompanyar a Alexandria on el rei Evèrgetes que no tenia el suport popular fou enderrocat en un cop intern i Filomètor reinstal·lat com a rei sense cap resistència. El nou rei va perdonar a son germà i li va cedir Cirene com a regne separat, acord que fou aprovat pels delegats romans. No va tardar Ptolemeu Evèrgetes de Cirene a queixar-se de la seva sort, i va comparèixer davant el senat romà al que va convèncer per afegir Xipre al seu regne. Amb tres ambaixadors romans Evèrgetes es va dirigir a Egipte a reclamar l'illa (156 aC) però els ambaixadors romans van advertir prèviament al rei que no podia ocupar l'illa per les armes, i que hauria de romandre a Cirene mentre duressin les negociacions que portarien els romans. Filomètor va rebre els ambaixadors a Alexandria, però va demorar les negociacions i no va fer cap concessió. Això va posar nerviós a Evèrgetes que va agafar les armes i va atacar Egipte (155 aC) però una revolta al seu propi país quasi li va costar el tron i la vida, i va haver d'abandonar els seus plans. Sembla que fou llavors quan Demetri I Soter es va apoderar de l'illa de Xipre. El següent any (154 aC) els dos germans van enviar ambaixadors a Roma, però mentre els de Filomètor foren mal rebuts (se'ls va ordenar sortir de la ciutat) els d'Evèrgetes foren rebuts però sense donar-li cap suport pràctic. El mateix Evèrgetes va tornar a Roma per demanar l'assistència del senat que altre cop li va donar cinc llegats amb l'encàrrec de posar-lo en possessió de Xipre però sense soldats. Filomètor va enviar a l'illa una potent força militar i una flota i la va recuperar i quan son germà va desembarcar a l'illa amb un petit exèrcit mercenari el va derrotar ràpidament i va quedar arraconat a la ciutat de Lapethos on es va haver de rendir. Filomètor altra vegada el va perdonar i el va enviar de tornada Cirene, amb l'única condició que es conformés amb aquest regne i renunciés a la possessió de Xipre. Els romans no es va oposar i un tractat en aquests termes va quedar signat. Quan va morir Filomètor, Evèrgetes va fer tota classe de pressions a la seva germana Cleòpatra II (la viuda) regent del jove Ptolemeu VII Neofilopàtor, i finalment va presentar a Alexandria amb un exèrcit, però els romans van impedir la lluita i van forçar el matrimoni dels germans Cleòpatra II i Evèrgetes. El mateix dia del casament el jove Neofilopàtor fou assassinat. Evèrgetes va donar mostres repetides (com ja havia fet a Cirene) de la seva tirania. El poble l'anomenava Kakergetes. Des que va agafar el poder va començar la repressió contra tots aquells que no li havien donat suport i centenars de ciutadans foren executats pels seus mercenaris. Milers de persones van haver de fugir fins al punt de què es va haver de convidar estrangers a viure a la ciutat per evitar que quedés deserta. Individualment es va dedicar als plaers i la indolència i es va fer més gros i quasi no podia ni caminar el que li va valer el sobrenom de Fiscó (Physkon). La seva unió amb Cleòpatra II no va durar. Després de tenir un fill, Ptolemeu Memfita, Evèrgetes es va casar amb la filla de Cleòpatra II i neboda seva, Cleopatra III, i va abandonar a la mare per casar-se amb la filla (142 aC). Si hi va haver divorci és una qüestió que no està aclarida. El poble va augmentar el seu descontentament però el seu general Hierax va reprimir amb mà de ferro qualsevol intent. Amb Roma hi va mantenir una estreta aliança i va rebre cordialment a Escipió l'Africà i els seus companys quan van visitar Egipte. Finalment la fúria del poble va esclatar; el general Marsias es va aixecar i el tumult es va estendre ràpidament i el palau fou incendiat. Evèrgetes va sortir per una porta secreta i es va escapar cap a Xipre. Cleòpatra II fou proclamada reina. Evèrgetes va fer matar al seu propi fill Ptolemeu Memfita i el cap i les mans foren enviades a la seva mare el dia del seu aniversari. Però això va reforçar el suport popular d'aquesta i l'hostilitat a Evèrgetes. Cleòpatra II va buscar la protecció del seu veí selèucida i va oferir casar-se amb Demetri II Nicàtor. Aquesta proposta no fou ben acollida pel poble i fou enderrocada en un cop d'estat i obligada a marxar cap a Síria (127 aC). Els que havien fet la revolució eren hostils a l'aliança síria i havien tingut el suport dels partidaris d'Evèrgetes; aquest partidaris, davant el perill que representaven els selèucides, i segurament per manca de cap candidat amb carisma, van poder imposar el retorn d'Evèrgetes. Se li devien imposar condicions perquè des llavor va governar més suau i moderadament. Va perdonar a Marsias que segurament havia participat en l'enderrocament de Cleòpatra II i no es coneixen actes repressius almenys de caràcter massiu. Tampoc no es van produir nous disturbis. Demetri Nicàtor va abraçar la causa de la seva dona i es va presentar a Pelusium però la deserció de les seves tropes el va obligar a desertar. Llavors un personatge presentat com a príncep selèucida, anomenat Alexandre Zabinas, amb suport d'Evèrgetes i dels jueus, va entrar a Síria amb un contingent donat pel rei egipci. Demetri II fou derrotar i Zabinas es va proclamar rei (Alexandre II Zabinas). Demetri va fugir a Tir, una de les ciutats de Fenícia que encara li eren lleials, però la ciutat va caure en mans d'Alexandre II junt amb altres ciutats fenícies i Demetri va fugir però fou derrotat prop de Damasc i fou fet presoner (126 aC) i va morir sota tortura. El 124 aC Alexandre II, que no havia complert les obligacions de dependència que el rei egipci esperava, va perdre el suport d'Evèrgetes. Aquest es va reconciliar amb la seva germana Cleòpatra II a la que va permetre el retorn a Egipte. També va fer aliança amb Antíoc Gripos fill de Demetri II Nicàtor i de Cleòpatra Thea, al que va donar a la seva filla Trifena en matrimoni i després li va donar una força militar auxiliar per recuperar el poder. Antíoc VIII Grypos aviat va derrotar a Alexandre II Zabinas. Com a darrer recurs Zabinas es va retirar a la capital selèucida, Antioquia, va saquejar els temples i diuen que va fer broma sobre fondre una figura d'una al·legoria de la victòria que era a les mans de Zeus, explicant que amb el metall podria dir que Zeus li havia donat la victòria. Enfadats per les seva falta de fe i les seves bromes, els ciutadans d'Antioquia es van revoltar i van expulsar a Zabinas que va fugir però fou capturat per uns pirates i entregat al sobirà egipci que el va fer executar poc després. Les bones relacions entre Egipte i Síria van ser la norma des de llavors. En una data posterior al 29 d'octubre del 116 aC va morir Ptolemeu VIII Evèrgetes II. Ell contava els seus anys de regnat des de la seva proclamació el 170 aC (per tant 54 anys). Va tenir un fill amb Cleòpatra II (el ja esmentat Ptolemeu Memfita) i dos amb Cleòpatra III: Ptolemeu IX Làtir o Soter II; i Ptolemeu X Alexandre I; i tres filles; Cleòpatra IV (casada amb Ptolemeu Làtir), Trifena, casada amb Antíoc VIII Grypos, i Selene, soltera al temps de la mort del seu pare. Un fill bastard, Ptolemeu Apió, va rebre després el regne de Cirene. Categoria:Ptolemeus.

Nou!!: Història de Xipre і Ptolemeu VIII Evèrgetes II · Veure més »

Ptolemeu X Alexandre I

Ptolemeu X Alexandre I (Πτολεμαῖος vers 140 aC-188 aC) fou rei d'Egipte del 107 aC al 88 aC.

Nou!!: Història de Xipre і Ptolemeu X Alexandre I · Veure més »

Rauf Denktaş

Rauf Denktaş (Pafos, 27 de gener de 1924 - Nicòsia, 13 de gener de 2012) era un líder turc-xipriota i president de l'autoproclamada República Turca de Xipre del Nord (en turc: Kuzey Kıbrıs Türk Cumhuriyeti - KKTC).

Nou!!: Història de Xipre і Rauf Denktaş · Veure més »

Regne d'Arzawa

Arzawa fou un antic regne d'Anatòlia occidental, la situació exacta del qual es desconeix però el centre als darrers anys era Apasa (Efes).

Nou!!: Història de Xipre і Regne d'Arzawa · Veure més »

Ricard Cor de Lleó

Ricard I d'Anglaterra va ser rei d'Anglaterra des del 6 de juliol de 1189 fins a la seva mort.

Nou!!: Història de Xipre і Ricard Cor de Lleó · Veure més »

Salamina (Xipre)

Gimnàs de Salamina. Salamina (en grec Σαλαμίς, Salamís; en llatí Salamis) fou una ciutat de la costa oriental de Xipre, a la riba del riu Pedieos, 6 km al nord de l'actual Famagusta.

Nou!!: Història de Xipre і Salamina (Xipre) · Veure més »

Sargon II

Sargon II fou rei d'Assíria durant l'Imperi Nou (del qual fou l'efectiu fundador) del gener del 722 aC fins al 705 aC.

Nou!!: Història de Xipre і Sargon II · Veure més »

Seychelles

La República de les Seychelles és un estat insular de l'oceà Índic situat a l'est del continent africà i al nord-est de Madagascar, format per l'arxipèlag homònim.

Nou!!: Història de Xipre і Seychelles · Veure més »

Tir

Tir és una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.

Nou!!: Història de Xipre і Tir · Veure més »

Tróodos

Les muntanyes del '''Tróodos''' El Tróodos (en grec: Τρόοδος) és el principal sistema muntanyós de Xipre, situat al centre de l'illa.

Nou!!: Història de Xipre і Tróodos · Veure més »

Venècia

Venècia (en vènet: Venessia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Història de Xipre і Venècia · Veure més »

Zippasla

Zippasla fou un regne de l'Àsia Menor situat al sud de la clàssica Frígia, que rebia el seu nom de la muntanya Zippasla.

Nou!!: Història de Xipre і Zippasla · Veure més »

1 de maig

L'1 de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Xipre і 1 de maig · Veure més »

109 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de Xipre і 109 aC · Veure més »

114 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de Xipre і 114 aC · Veure més »

115

Sense descripció.

Nou!!: Història de Xipre і 115 · Veure més »

116

Sense descripció.

Nou!!: Història de Xipre і 116 · Veure més »

1191

Sense descripció.

Nou!!: Història de Xipre і 1191 · Veure més »

1489

Sense descripció.

Nou!!: Història de Xipre і 1489 · Veure més »

15 de juliol

El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Xipre і 15 de juliol · Veure més »

154 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de Xipre і 154 aC · Veure més »

1570

;Països Catalans;Resa del món.

Nou!!: Història de Xipre і 1570 · Veure més »

1571

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Xipre і 1571 · Veure més »

1572

L'any 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.

Nou!!: Història de Xipre і 1572 · Veure més »

16 d'agost

El 16 d'agost és el dos-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Xipre і 16 d'agost · Veure més »

1624

Sense descripció.

Nou!!: Història de Xipre і 1624 · Veure més »

1625

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Història de Xipre і 1625 · Veure més »

1668

Sense descripció.

Nou!!: Història de Xipre і 1668 · Veure més »

1821

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Xipre і 1821 · Veure més »

1878

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Xipre і 1878 · Veure més »

1914

Providence (Rhode Island);Països Catalans.

Nou!!: Història de Xipre і 1914 · Veure més »

1925

''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).

Nou!!: Història de Xipre і 1925 · Veure més »

1931

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Xipre і 1931 · Veure més »

1946

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Xipre і 1946 · Veure més »

1949

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Xipre і 1949 · Veure més »

1950

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Història de Xipre і 1950 · Veure més »

1955

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Xipre і 1955 · Veure més »

1956

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Xipre і 1956 · Veure més »

1957

colònia africana que aconsegueix la independència.

Nou!!: Història de Xipre і 1957 · Veure més »

1960

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Xipre і 1960 · Veure més »

1963

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Xipre і 1963 · Veure més »

1974

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Xipre і 1974 · Veure més »

1975

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Xipre і 1975 · Veure més »

1977

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Xipre і 1977 · Veure més »

1983

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Xipre і 1983 · Veure més »

1988

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Xipre і 1988 · Veure més »

1993

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Xipre і 1993 · Veure més »

20 de juliol

El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Xipre і 20 de juliol · Veure més »

2003

;Espanya.

Nou!!: Història de Xipre і 2003 · Veure més »

2004

Sense descripció.

Nou!!: Història de Xipre і 2004 · Veure més »

217 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de Xipre і 217 aC · Veure més »

22 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de Xipre і 22 aC · Veure més »

23 de juliol

El 23 de juliol és el dos-cents quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Xipre і 23 de juliol · Veure més »

24 d'abril

El 24 d'abril és el cent catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quinzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Xipre і 24 d'abril · Veure més »

27 aC

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i 117 D (verd).

Nou!!: Història de Xipre і 27 aC · Veure més »

28 de febrer

El 28 de febrer és el cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de Xipre і 28 de febrer · Veure més »

295 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de Xipre і 295 aC · Veure més »

3 d'agost

El 3 d'agost és el dos-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Xipre і 3 d'agost · Veure més »

30 aC

; Imperi romà.

Nou!!: Història de Xipre і 30 aC · Veure més »

301 aC

L'any 301 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Història de Xipre і 301 aC · Veure més »

306 aC

L'any 306 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Història de Xipre і 306 aC · Veure més »

31 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de Xipre і 31 aC · Veure més »

310 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de Xipre і 310 aC · Veure més »

335

Sense descripció.

Nou!!: Història de Xipre і 335 · Veure més »

344 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de Xipre і 344 aC · Veure més »

350

Sense descripció.

Nou!!: Història de Xipre і 350 · Veure més »

350 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de Xipre і 350 aC · Veure més »

386 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de Xipre і 386 aC · Veure més »

411 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de Xipre і 411 aC · Veure més »

486 aC

L'any 486 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Història de Xipre і 486 aC · Veure més »

490 aC

L'any 490 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Història de Xipre і 490 aC · Veure més »

499 aC

Campanyes de la Revolta jònica. L'any 499 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Història de Xipre і 499 aC · Veure més »

51 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de Xipre і 51 aC · Veure més »

58 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de Xipre і 58 aC · Veure més »

648

L'any 648 (DCXLVIII) fou un any bixest començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Història de Xipre і 648 · Veure més »

683

Sense descripció.

Nou!!: Història de Xipre і 683 · Veure més »

688

Sense descripció.

Nou!!: Història de Xipre і 688 · Veure més »

7 de desembre

El 7 de desembre és el tres-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Xipre і 7 de desembre · Veure més »

803

Sense descripció.

Nou!!: Història de Xipre і 803 · Veure més »

806

Sense descripció.

Nou!!: Història de Xipre і 806 · Veure més »

88 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de Xipre і 88 aC · Veure més »

965

Sense descripció.

Nou!!: Història de Xipre і 965 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »