Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història de Txèquia

Índex Història de Txèquia

Armes de la presidència de la República txeca, entrecreuant el lleó txec, les àguiles moraves i silesianes. La divisa del país és inscrita assota: «La veritat vencerà». Aquest article sobre la història de la República Txeca apunta a cobrir la història del territori que pertany avui a la República txeca, però qui ha existit abans sota altres noms - Bohèmia o Bohèmia-Moràvia, País de la corona txeca - en fronteres que són més o menys les del país actual del rajoi del qual va salva la princesa chicle.

191 les relacions: Acord de Munic, Adolf Hitler, Alemanya, Anschluss, Batalla de la Muntanya Blanca, Batalla de Magenta, Batalla de Sadowa, Batalla de Solferino, Baviera, Bedřich Smetana, Bohèmia, Bois, Boleslau I de Bohèmia, Brno, Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Carta 77, Castell de Karlštejn, Castell de Praga, Catedral de Praga, Celtes, Ciril i Metodi, Cisleitània, Concili de Basilea, Ferrara i Florència, Concili de Constança, Conferència de Potsdam, Contrareforma, Culte a la personalitat, Dècada del 1850, Defenestració de Praga, Dieta (assemblea), Dinastia dels Habsburg, Dinastia Jagelló, Edvard Beneš, Elisabet de Bohèmia, Església Catòlica Romana, Eslaus, Eslovàquia, Estalinisme, Euro, Ferran I d'Àustria, Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic, Francesc Josep I d'Àustria, František Palacký, Frederic V del Palatinat, Gitanos, Glagolític, Gran Moràvia, Guerra dels Trenta Anys, Hercynia Silva, Hongria, ..., Hradec Králové, Imperi Austríac, Imperi Austrohongarès, Invasions bàrbares, Jan Amós Comenius, Jan Hus, Jean Cauvin, Joan el Cec, Joan t'Serclaes de Tilly, Josef Tiso, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, Klemens Wenzel Lothar von Metternich, Klement Gottwald, La meva pàtria, Ladislau el Pòstum, Legió Txeca, Litoměřice, Llatí, Lliga Catòlica (1609), Llista de monarques de Bohèmia, Maig, Martí Luter, Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic, Matthäus Merian, Mecanisme de tipus de canvi, Miklós Horthy, Milà, Moràvia, Nacionalisme, Nàpols, Ofensiva de Praga, Olomouc, Pacte de Varsòvia, Palerm, Pannònia, Papat d'Avinyó, París, Partit Comunista d'Eslovàquia, Partit Comunista de Bohèmia i Moràvia, Partit Comunista de Txecoslovàquia, Polònia, Pont de Carles, Praga, Príncep elector, Prússia, Primavera de Praga, Primera Guerra Mundial, Primera República de Txecoslovàquia, Protectorat de Bohèmia i Moràvia, Rússia, Reforma bohèmia, Reforma Protestant, Regne d'Hongria (1920–1946), Regne de Bohèmia, República Democràtica Alemanya, República Txeca, Revolució de 1848, Revolució de Vellut, Revolució Francesa, Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic, Sacre Imperi Romanogermànic, Samo, Santa Aliança, Santa Seu, Secretari general, Segle V, Segle VIII, Segle X, Segle XIII, Segle XIV, Segle XIX, Serf, Sokol, Sudetenland, Taxa de canvi, Tomáš Garrigue Masaryk, Tractat de reforma institucional de la Unió Europea, Tractat de Saint-Germain-en-Laye, Transleitània, Txec, Txecoslovàquia, Ucraïna, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Unió Europea, Universitat Carolina de Praga, Václav Klaus, Venceslau I de Bohèmia, Venceslau II, Venceslau III, Venceslau IV, Viena, Vladimír Mečiar, Vltava, Vratislau II, 1 d'octubre, 1 de gener, 1 de maig, 1085, 1158, 1198, 1306, 1346, 1355, 1378, 1414, 1458, 15 de març, 1526, 16 d'abril, 1618, 1620, 18 d'abril, 18 de febrer, 1848, 1869, 1882, 1883, 1918, 1920, 1938, 1939, 1945, 1948, 1950, 1952, 1968, 1989, 1993, 2003, 2004, 2009, 23 de maig, 3 de novembre, 30 d'octubre, 623, 659, 8 de novembre, 907, 924, 935, 973. Ampliar l'índex (141 més) »

Acord de Munic

Canvis territorials després de l'Acord. Munic LAcord de Munic (en alemany Münchner Abkommen, en txec Mnichovská dohoda) es va acordar a Munic, la ciutat capital de Baviera (Alemanya), el 1938, per resoldre la «crisi dels Sudets», acordant-se la incorporació d'aquest territori de Txecoslovàquia a l'Alemanya nazi.

Nou!!: Història de Txèquia і Acord de Munic · Veure més »

Adolf Hitler

Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 – Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg del nazisme.

Nou!!: Història de Txèquia і Adolf Hitler · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Història de Txèquia і Alemanya · Veure més »

Anschluss

Extensió del Tercer Reich abans de la Segona Guerra Mundial Anschluss és el nom amb què es coneix l'annexió d'Àustria al Tercer Reich pel règim nazi el 12 de març de 1938.

Nou!!: Història de Txèquia і Anschluss · Veure més »

Batalla de la Muntanya Blanca

La Batalla de la Muntanya Blanca, del 8 de novembre de 1620, va ser una de les primeres confrontacions militars de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Història de Txèquia і Batalla de la Muntanya Blanca · Veure més »

Batalla de Magenta

La Batalla de Magenta és una batalla de la Segona guerra de la independència italiana que va tenir lloc el 4 de juny del 1859 prop de la ciutat de Magenta, entre l'Imperi Austríac i el Regne de Sardenya-Piemont amb el seu aliat el Segon Imperi Francès sota Napoleó III.

Nou!!: Història de Txèquia і Batalla de Magenta · Veure més »

Batalla de Sadowa

La batalla de Königgrätz (o Hradecn Králové) o batalla de Sadowa (o Sadová) ocorreguda el 3 de juliol de 1866 i lliurada en el marc de la Guerra de les Set Setmanes, va permetre un avanç considerable en el procés de la unificació alemanya, consolidant l'hegemonia prussiana dintre dels estats alemanys en detriment de l'Imperi Austríac.

Nou!!: Història de Txèquia і Batalla de Sadowa · Veure més »

Batalla de Solferino

La Batalla de Solferino va tenir lloc el 24 de juny de 1859 a la localitat de Solferino (Itàlia).

Nou!!: Història de Txèquia і Batalla de Solferino · Veure més »

Baviera

LEstat lliure de Baviera (en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels 16 Länder o estats federats d'Alemanya.

Nou!!: Història de Txèquia і Baviera · Veure més »

Bedřich Smetana

Bedřich Smetana (Litomyšl, 2 de març de 1824 - Praga, 12 de maig de 1884) fou un compositor txec, pioner en el desenvolupament d'un estil musical que va quedar íntimament lligat a les aspiracions independentistes del seu país.

Nou!!: Història de Txèquia і Bedřich Smetana · Veure més »

Bohèmia

Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).

Nou!!: Història de Txèquia і Bohèmia · Veure més »

Bois

Els bois (llatí Boii) foren un poble celta que s'establí en diversos indrets europeus.

Nou!!: Història de Txèquia і Bois · Veure més »

Boleslau I de Bohèmia

Boleslau I de Bohèmia (935 - 15 de juliol de 967 o 972) Duc de Bohèmia era fill de Vratislav I i Drahomíra princesa de Lutitz.

Nou!!: Història de Txèquia і Boleslau I de Bohèmia · Veure més »

Brno

Brno (Brünn en alemany) és la segona ciutat en nombre d'habitants de la República Txeca, amb una població de 388.000 habitants aproximadament.

Nou!!: Història de Txèquia і Brno · Veure més »

Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles I de Bohèmia o Carles IV de Germània i Luxemburg (Praga, 14 de maig de 1316 - Praga, 29 de novembre de 1378), de la Casa de Luxemburg, va ser Rei dels Romans (a partir de 1346), rei de Bohèmia (a partir de 1347) i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (a partir del 1355).

Nou!!: Història de Txèquia і Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carta 77

La Carta 77 (en txec i eslovac: Charta 77) és una petició escrita contra la violació dels drets humans per part del règim comunista txecoslovac publicada el gener de 1977.

Nou!!: Història de Txèquia і Carta 77 · Veure més »

Castell de Karlštejn

Vista del castell el 1720 Vista del castell Capella el 1878 El Castell de Karlštejn (en alemany Karlstein) està situat a 30 km al sud-oest de Praga, a la República Txeca, al municipi homònim.

Nou!!: Història de Txèquia і Castell de Karlštejn · Veure més »

Castell de Praga

El castell de Praga (Pražský hrad en txec) és un conjunt arquitectònic ubicat a Praga, capital de la República Txeca.

Nou!!: Història de Txèquia і Castell de Praga · Veure més »

Catedral de Praga

La Catedral de Sant Guiu (Chrám Svatého Víta o Katedrála Svatého Víta en txec) és un temple dedicat al culte catòlic situat a la ciutat de Praga (República Txeca).

Nou!!: Història de Txèquia і Catedral de Praga · Veure més »

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Història de Txèquia і Celtes · Veure més »

Ciril i Metodi

Els sants Ciril (nascut Constantí anomenat el Filòsof, 827 - 869, Roma) i Metodi (nascut Miquel, 815 - 885, Moràvia, Κύριλλος καὶ Μεθόδιος; en eslavònic antic: Кѷриллъ и Меѳодїи) van ser dos germans grecs nascuts a Tessalònica al.

Nou!!: Història de Txèquia і Ciril i Metodi · Veure més »

Cisleitània

Cisleitània (en vermell) dins Àustria-Hongria, les altres parts són Transleithania (en gris clar) i el condomini de Bòsnia i Herzegovina (gris fosc) Escut de les terres d'Àustria Cisleitània o Cisletània (en alemany: Cisleithanien, en hongarès: Ciszlajtánia, en txec: Předlitavsko, en polonès: Przedlitawia, en eslovè: Cislajtanija, en ucraïnès: Цислейтанія, transliterat com: Tsysleitàniia) va ser una denominació comuna per la part nord i oest d'Àustria-Hongria.

Nou!!: Història de Txèquia і Cisleitània · Veure més »

Concili de Basilea, Ferrara i Florència

El Concili de Basilea, Ferrara i Florència va ser convocat pel Papa Martí V el 1431 (l'últim any del seu pontificat), de conformitat amb el Decret Frequens del Concili de Constança, que preveia la realització periòdica d'un concili de l'Església Catòlica (la seva localització inicial a Basilea (Suïssa), va ser deguda al desig dels participants de desenvolupar les sessions fora dels territoris dominats per les grans potències per evitar influències externes al mateix concili i que, en aquella època, Suïssa era catòlica).

Nou!!: Història de Txèquia і Concili de Basilea, Ferrara i Florència · Veure més »

Concili de Constança

Placa que commemora el Concili de Constança El Concili de Constança va ser un concili ecumènic de l'Església cristiana, convocat el 30 d'octubre de 1413 per l'antipapa Joan XXIII de Pisa, amb l'acord de l'emperador Segimon.

Nou!!: Història de Txèquia і Concili de Constança · Veure més »

Conferència de Potsdam

La conferència de Potsdam va ser una reunió duta a terme a Potsdam, Alemanya (prop de Berlín) entre el 17 de juliol i el 2 d'agost de 1945.

Nou!!: Història de Txèquia і Conferència de Potsdam · Veure més »

Contrareforma

La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.

Nou!!: Història de Txèquia і Contrareforma · Veure més »

Culte a la personalitat

El culte a la personalitat (també anomenat culte a la persona) es refereix quan hom empra els mitjans de comunicació de masses per crear una imatge pública i heroica, amb una adoració i adulació excessiva d'un líder viu, carismàtic i, per un general, unipersonal, especialment un cap d'Estat.

Nou!!: Història de Txèquia і Culte a la personalitat · Veure més »

Dècada del 1850

Formalment, la dècada del 1850 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1850 fins al 31 de desembre de 1859.

Nou!!: Història de Txèquia і Dècada del 1850 · Veure més »

Defenestració de Praga

L'incident conegut com la defenestració de Praga és generalment considerat com el detonant de la Guerra dels 30 anys.

Nou!!: Història de Txèquia і Defenestració de Praga · Veure més »

Dieta (assemblea)

La Dieta és una assemblea de deliberació formal d'un estat.

Nou!!: Història de Txèquia і Dieta (assemblea) · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Història de Txèquia і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dinastia Jagelló

La dinastia Jagelló, o els jagellons (en lituà Jogailos o Jogailaičiai), és una dinastia reial, originària de Lituània, que va regnar sobre una part de l'Europa central (actualment: Lituània, Polònia, Ucraïna, Letònia, Estònia, Kaliningrad –Rússia– i Hongria), entre el segle XIV i el segle XVIII.

Nou!!: Història de Txèquia і Dinastia Jagelló · Veure més »

Edvard Beneš

Edvard Beneš (Kožlany, 1884 – Sezimovo Ústí, 1948) va ser el segon President de Txecoslovàquia entre els anys 1935 i 1948, període interromput per l'ocupació alemanya entre 1938 i 1945, durant la qual va romandre a l'exili.

Nou!!: Història de Txèquia і Edvard Beneš · Veure més »

Elisabet de Bohèmia

Elisabeth Stuart, Elisabet d'Anglaterra o de Bohèmia (Dunfermline, 19 d'agost de 1596 – Londres, 1662) va ser princesa d'Anglaterra i d'Escòcia amb el tractament d'altesa reial que contragué matrimoni amb l'elector Frederic V del Palatinat conegut com el "Rei d'Hivern" esdevenint electriu palatina i reina de Bohèmia.

Nou!!: Història de Txèquia і Elisabet de Bohèmia · Veure més »

Església Catòlica Romana

LEsglésia Catòlica, també coneguda com a Església Catòlica Romana, és l'església més gran del món cristià.

Nou!!: Història de Txèquia і Església Catòlica Romana · Veure més »

Eslaus

Pobles eslaus meridionals Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus establerta principalment a Europa.

Nou!!: Història de Txèquia і Eslaus · Veure més »

Eslovàquia

Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac), és una república de l'Europa central, sense accés al mar.

Nou!!: Història de Txèquia і Eslovàquia · Veure més »

Estalinisme

Ióssif Stalin. Estalinisme és un terme emprat per a referir-se al sistema polític aplicat per Ióssif Stalin a la Unió Soviètica, com també per la resta dels corrents i dirigents polítics que van adoptar models afins en altres estats satèl·lits.

Nou!!: Història de Txèquia і Estalinisme · Veure més »

Euro

LEuro (codi ISO 4217: EUR.; símbol:€) és la unitat monetària de dinou dels vint-i-vuit estats que formen part de la Unió Europea (i també d'alguns de fora de la Unió).

Nou!!: Història de Txèquia і Euro · Veure més »

Ferran I d'Àustria

Ferran I d'Àustria, Ferran V de Bohèmia o Ferran V d'Hongria (19 d'abril de 1793, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic - 29 de juny de 1875, Praga, Imperi austríac) fou emperador d'Àustria (1835 - 1848), any en què hagué d'abdicar en favor del seu nebot, l'emperador Francesc Josep I d'Àustria.

Nou!!: Història de Txèquia і Ferran I d'Àustria · Veure més »

Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic

Ferran II d'Habsburg (Graz 1578 - Viena 1637) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc austríac, duc d'Àustria Interior (Estíria, Caríntia, Carniola, Gorízia), rei d'Hongria i rei de Bohèmia.

Nou!!: Història de Txèquia і Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Francesc Josep I d'Àustria

Francesc Josep I d'Àustria (1830-1916) amb uniforme de Mariscal de Camp, per Franz Xaver Winterhalter (1865) Francesc Josep I d'Àustria (Viena, Imperi Austríac 1830 - íd., Imperi austrohongarès 1916) fou emperador d'Àustria, rei de Bohèmia i Hongria entre 1846 i 1916, esdevenint el penúltim sobirà d'una de les famílies més importants de la història europea, la Dinastia Habsburg.

Nou!!: Història de Txèquia і Francesc Josep I d'Àustria · Veure més »

František Palacký

Retrat de František Palacký de 1862. František Palacký (14 de juny de 1798, Hodslavice - 26 de maig de 1876, Praga) fou un historiador i polític txec.

Nou!!: Història de Txèquia і František Palacký · Veure més »

Frederic V del Palatinat

Frederic V del Palatinat (Amberg, Alt Palatinat, 26 d'agost de 1596 - Magúncia, 1632) fou elector palatí des de 1610 i fins a la seva mort l'any 1632.

Nou!!: Història de Txèquia і Frederic V del Palatinat · Veure més »

Gitanos

El poble gitano, poble rom, gitanos o romanís és un grup ètnic divers que viu principalment a l'Europa del Sud i de l'Est, l'Orient mitjà, Turquia, als EUA i Amèrica Llatina.

Nou!!: Història de Txèquia і Gitanos · Veure més »

Glagolític

Taula inscrita amb l'alfabet glagolític El glagolític o glagolitsa és el més antic dels alfabets eslaus que es coneixen.

Nou!!: Història de Txèquia і Glagolític · Veure més »

Gran Moràvia

Gran Moràvia (en antic eslau eclesiàstic aproximadament, Велья Морава, en eslovac Veľká Morava, en txec Velká Morava, en llatí Magna Moravia) era un antic imperi eslau a l'Europa central entre 833 i principis del segle X. El seu territori bàsic era als dos costats del riu Morava, a les actuals Eslovàquia actual, la República Txeca i Àustria.

Nou!!: Història de Txèquia і Gran Moràvia · Veure més »

Guerra dels Trenta Anys

La Guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Nou!!: Història de Txèquia і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »

Hercynia Silva

Hercynia Silva o Hercynius Saltus (bosc o regió d'Hercínia) fou un territori muntanyós i boscós de Germània.

Nou!!: Història de Txèquia і Hercynia Silva · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Història de Txèquia і Hongria · Veure més »

Hradec Králové

Hradec Králové (pronúncia en txec:ˈɦradɛts ˈkraːlovɛː), Königgrätz en alemany, és la capital de la regió de Hradec Králové (República Txeca).

Nou!!: Història de Txèquia і Hradec Králové · Veure més »

Imperi Austríac

LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.

Nou!!: Història de Txèquia і Imperi Austríac · Veure més »

Imperi Austrohongarès

LImperi austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb lAusgleich o Compromís austrohongarès.

Nou!!: Història de Txèquia і Imperi Austrohongarès · Veure més »

Invasions bàrbares

Invasions bàrbares de l'Imperi romà. En blau, les invasions dels vàndals Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi romà des de l'inici del segle IV fins al segle VI: els vàndals, els huns, els gots, els francs, els angles i els saxons.

Nou!!: Història de Txèquia і Invasions bàrbares · Veure més »

Jan Amós Comenius

Jan Amós Komenský, anomenat Comenius (28 de març de 1592, Uherský Brod, Moràvia - 15 de novembre de 1670,Amsterdam) fou un filòsof, gramàtic i pedagog txec.

Nou!!: Història de Txèquia і Jan Amós Comenius · Veure més »

Jan Hus

Jan Hus (Husinec, Bohèmia del Sud, 1369 – Constança, 6 de juliol de 1415) fou un predicador reformista i pensador religiós txec.

Nou!!: Història de Txèquia і Jan Hus · Veure més »

Jean Cauvin

Joan Calví en una pintura de Ticià. Joan Calví (en francès, Jean Cauvin) (Noyon, 10 de juliol de 1509 - Ginebra, 27 de maig de 1564) fou un teòleg francès, impulsor de la Reforma Protestant que posteriorment va ser anomenada calvinisme.

Nou!!: Història de Txèquia і Jean Cauvin · Veure més »

Joan el Cec

Joan el Cec (10 d'agost de 1296 – 26 d'agost de 1346), de la casa de Luxemburg i fill de l'emperador Enric VII, va ser rei de Bohèmia (1310-1346) i comte de Luxemburg (1313-1346).

Nou!!: Història de Txèquia і Joan el Cec · Veure més »

Joan t'Serclaes de Tilly

Joan t'Serclaes de Tilly (Tilly (Villers-la-Ville, Brabant) febrer de 1559 – mort a Ingolstadt (Baviera), 30 d'abril de 1632) era un general i mercenari de la Lliga catòlica.

Nou!!: Història de Txèquia і Joan t'Serclaes de Tilly · Veure més »

Josef Tiso

Josef Tiso (Bytča, Eslovàquia, 13 d’octubre de 1887 — Bratislava, Eslovàquia, 18 d’abril de 1947) fou sacerdot catòlic i polític eslovac.

Nou!!: Història de Txèquia і Josef Tiso · Veure més »

Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de Josep II Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic (Schönbrunn, Sacre Imperi Romanogermànic 1741 – Viena 1790) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir emperador romanogermànic (1765-1790), rei de Bohèmia i Hongria, així com la resta de títols tradicionalment vinculats a la Casa d'Àustria (1780 - 1790).

Nou!!: Història de Txèquia і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Klemens Wenzel Lothar von Metternich

Metternich, retrat pintat per Thomas Lawrence Klemens Wenzel (o Clemens Wenceslaus) Nepomuk Lothar, comte (des del 1813), príncep de Metternich-Winneburg a Beilstein (Coblença, 15 de maig del 1773-Viena, 11 de juny del 1859), comte de Königswart, i des de 1818 duc de Portella. Va ser un polític d'Àustria.

Nou!!: Història de Txèquia і Klemens Wenzel Lothar von Metternich · Veure més »

Klement Gottwald

Klement Gottwald (23 de novembre de 1896, Dědice (Vyškov), Moràvia del Sud, aleshores a l'Imperi austro-hongarès (actualment a la República Txeca) - Praga 14 de març de 1953) fou un polític comunista, durant molts anys dirigent del Partit Comunista de Txecoslovàquia (KSČ o CPCz o CPC), primer ministre i president de Txecoslovàquia.

Nou!!: Història de Txèquia і Klement Gottwald · Veure més »

La meva pàtria

El Vltava al seu pas per Praga La meva pàtria, en txec Má vlast, és un conjunt de sis poemes simfònics compostos pel compositor txec Bedřich Smetana entre 1874 i 1879.

Nou!!: Història de Txèquia і La meva pàtria · Veure més »

Ladislau el Pòstum

Ladislau el Pòstum (22 de febrer de 1440 - 23 de novembre de 1457) va ser Duc d'Àustria (1440-1457), rei d'Hongria (1444-1457) i rei de Bohèmia (1453-1457).

Nou!!: Història de Txèquia і Ladislau el Pòstum · Veure més »

Legió Txeca

Parada de la Legió Txeca, 1918 Soldats de la Legió Txeca a Sibèria Monument a les Legions Txeques, plaça Palacky, Praga. La Legió Txeca (České legie en txec, o Česko(-)slovenské legie en txec i esolvac) va ser un grup militar format a Sibèria pels presoners d'origen txec i eslovac alliberats quan Rússia es va retirar de la guerra el 1918.

Nou!!: Història de Txèquia і Legió Txeca · Veure més »

Litoměřice

Litoměřice (en alemany: Leitmeritz) és una de les ciutats més antigues i més importants de la República Txeca.

Nou!!: Història de Txèquia і Litoměřice · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Història de Txèquia і Llatí · Veure més »

Lliga Catòlica (1609)

Senyera de la Lliga catòlicaLa fundació de la Lliga Catòlica, pintura de Carl Theodor von Piloty del 1870 La Lliga Catòlica de 1609 va ser una aliança militar dels estats imperials catòlics del Sacre Imperi Romanogermànic que va crear-se el 1609 nel marc de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Història de Txèquia і Lliga Catòlica (1609) · Veure més »

Llista de monarques de Bohèmia

Escut de Bohèmia Llista de monarques de Bohèmia és la llista de tots els governants de l'antic ducat i després regne de Bohèmia.

Nou!!: Història de Txèquia і Llista de monarques de Bohèmia · Veure més »

Maig

El maig és el cinquè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Història de Txèquia і Maig · Veure més »

Martí Luter

Martí Luter (Eisleben, 10 de novembre de 1483 - Eisleben, 18 de febrer de 1546) va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seves ensenyances es va inspirar la Reforma Protestant.

Nou!!: Història de Txèquia і Martí Luter · Veure més »

Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic

Maties I, emperador romanogermànic (Viena 24 de febrer de 1557 - 20 de març de 1619) fou arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Croàcia i rei de Bohèmia des de 1611 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des de 1612.

Nou!!: Història de Txèquia і Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Matthäus Merian

Matthäus Merian der Ältere (o "Mateu", "el Vell", o "Senior"; 22 de setembre de 1593 – 19 de juny de 1650) va ser un gravador suís que treballà a Frankfurt la major part de la seva carrera, també va tenir una editorial.

Nou!!: Història de Txèquia і Matthäus Merian · Veure més »

Mecanisme de tipus de canvi

El Mecanisme de tipus de canvi (MTC), també conegut com a Mecanisme Europeu de Canvi (MEC), (en anglès ERM) és un acord pactat al març de 1979, juntament amb la creació del Sistema Monetari Europeu (SME), pels participants inicials de la Unió Europea per establir un mecanisme de control dels tipus de canvi de les seves divises i reduir la variabilitat del tipus de canvi intentant aconseguir l'estabilitat monetària en Europa.

Nou!!: Història de Txèquia і Mecanisme de tipus de canvi · Veure més »

Miklós Horthy

Miklós Horthy, cavaller de Nágybánya, en hongarès Vitéz nágybanyái Horthy Miklós (Kenderes, Hongria, 18 de juny de 1868 – Estoril, Portugal, 9 de febrer de 1957), duc de Szeged i d'Òtranto, va ser un almirall de l'Imperi Austrohongarès i més tard regent del Regne d'Hongria (1920-1944).

Nou!!: Història de Txèquia і Miklós Horthy · Veure més »

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈla(n), Milano en italià, miˈlano) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Nou!!: Història de Txèquia і Milà · Veure més »

Moràvia

Moràvia (txec i eslovac: Morava, alemany: Mähren, hongarès: Morvaország, polonès: Morawy) és una regió històrica a l'est de la República Txeca.

Nou!!: Història de Txèquia і Moràvia · Veure més »

Nacionalisme

Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.

Nou!!: Història de Txèquia і Nacionalisme · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en napolità Napule, en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la gran ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Història de Txèquia і Nàpols · Veure més »

Ofensiva de Praga

L'Ofensiva de Praga (rus: Пражская наступательная операция, transliterat Prazhskaya nastupatelnaya operacia) va ser la darrera gran batalla de la II Guerra Mundial a Europa.

Nou!!: Història de Txèquia і Ofensiva de Praga · Veure més »

Olomouc

Olomouc (en alemany Olmütz, en polonès Ołomuniec, en llatí Eburum o Olomucium) és una ciutat de la Moràvia Septentrional, a la República Txeca, prop del riu Morava.

Nou!!: Història de Txèquia і Olomouc · Veure més »

Pacte de Varsòvia

El Pacte de Varsòvia, oficialment anomenat Tractat d'Amistat, Col·laboració i Assistència Mútua, fou un acord de cooperació militar entre els països comunistes per tal de garantir la seva defensa davant un possible atac occidental, en el marc de la Guerra Freda.

Nou!!: Història de Txèquia і Pacte de Varsòvia · Veure més »

Palerm

Palerm (en sicilià Palermu; en italià i oficialment Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).

Nou!!: Història de Txèquia і Palerm · Veure més »

Pannònia

Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia fou una regió del centre d'Europa al sud i oest del Danubi que la limitava pel nord i est.

Nou!!: Història de Txèquia і Pannònia · Veure més »

Papat d'Avinyó

Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).

Nou!!: Història de Txèquia і Papat d'Avinyó · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Història de Txèquia і París · Veure més »

Partit Comunista d'Eslovàquia

El Partit Comunista Eslovac (eslovac Komunistickà Strana Slovenska, KSS) és un partit comunista d'Eslovàquia, format el 1992, a través de la fusió del Partit Comunista d'Eslovàquia-91 i la Lliga Comunista d'Eslovàquia.

Nou!!: Història de Txèquia і Partit Comunista d'Eslovàquia · Veure més »

Partit Comunista de Bohèmia i Moràvia

Partit Comunista de Bohèmia i Moràvia (txec Komunistická Strana Čech a Moravy, KSČM) és un partit polític comunista de la República Txeca.

Nou!!: Història de Txèquia і Partit Comunista de Bohèmia i Moràvia · Veure més »

Partit Comunista de Txecoslovàquia

345x345px 200x200px El Partit Comunista de Txecoslovàquia (txec i eslovac: Komunistická Strana Československa) (KSČ) va ser un partit polític de Txecoslovàquia que va existir entre 1921 i 1992.

Nou!!: Història de Txèquia і Partit Comunista de Txecoslovàquia · Veure més »

Polònia

Polònia (en polonès: Polska), oficialment República de Polònia (en polonès: Rzeczpospolita Polska), és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Història de Txèquia і Polònia · Veure més »

Pont de Carles

El pont de Carles és al districte núm.

Nou!!: Història de Txèquia і Pont de Carles · Veure més »

Praga

Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.

Nou!!: Història de Txèquia і Praga · Veure més »

Príncep elector

Il·lustració del ''Codex Balduineus'', la més antiga que es coneix del col·legi electoral; d'esquerra a dreta s'hi veuen els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Trèveris, el comte palatí del Rin, el duc de Saxònia, el marcgravi de Brandenburg i el rei de Bohèmia Un príncep elector (en alemany Kurfürst, en llatí Princeps elector) del Sacre Imperi Romà, també conegut com a elector imperial o simplement elector, era cadascun dels membres del col·legi d'electors encarregat d'escollir els emperadors.

Nou!!: Història de Txèquia і Príncep elector · Veure més »

Prússia

Prússia (alemany Preußen, prussià: Prūsa, llatí: Borussia, Prussia o Prutenia; polonès Prusy; rus Prussija; lituà Prūsija) fou el més important dels antics estats alemanys, situat al nord de l'antiga Alemanya unificada.

Nou!!: Història de Txèquia і Prússia · Veure més »

Primavera de Praga

La Primavera de Praga (en txec: Pražské jaro, en eslovac: Pražská jar) va ser un breu període reformista i de liberalització política a Txecoslovàquia entre el 5 de gener i el 21 d'agost de 1968.

Nou!!: Història de Txèquia і Primavera de Praga · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Història de Txèquia і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Primera República de Txecoslovàquia

La Primera República de Txecoslovàquia (txec/eslovac: Československá republika), és l'estat txecoslovac que va existir des de 1918 fins a 1938.

Nou!!: Història de Txèquia і Primera República de Txecoslovàquia · Veure més »

Protectorat de Bohèmia i Moràvia

El Protectorat de Bohèmia i Moràvia (en alemany Reichsprotektorat Böhmen und Mähren, en txec Protektorát Čechy a Morava) fou un protectorat ètnic (de fet, un estat titella) del Tercer Reich en la part de l'actual República Txeca que no fou incorporada directament a Alemanya.

Nou!!: Història de Txèquia і Protectorat de Bohèmia i Moràvia · Veure més »

Rússia

Rússia, Россия, Rossia o la Federació Russa (en rus: Российская Федерация, Rossískaia Federàtsia) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Història de Txèquia і Rússia · Veure més »

Reforma bohèmia

La Reforma bohèmia (també coneguda com la Reforma txeca o Reforma hussita), anterior a la Reforma Protestant del segle XVI, va ser un moviment cristià de finals de l'edat mitjana i inicis de la moderna al regne i a la Corona de Bohèmia (actualment la República Txeca), clamant per una reforma de l'Església Catòlica.

Nou!!: Història de Txèquia і Reforma bohèmia · Veure més »

Reforma Protestant

luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.

Nou!!: Història de Txèquia і Reforma Protestant · Veure més »

Regne d'Hongria (1920–1946)

El Regne d'Hongria (també conegut com la Regència) existí de 1920 a 1946 i va ser un país de facto sota el poder del regent Miklós Horthy.

Nou!!: Història de Txèquia і Regne d'Hongria (1920–1946) · Veure més »

Regne de Bohèmia

El Regne de Bohèmia, de vegades també anomenat Regne Txec (České království en txec; Königreich Böhmen en alemany; Regnum Bohemiae) fou un estat a la regió de Bohèmia a Europa Occidental, el seu territori està inclòs en l'actual República Txeca.

Nou!!: Història de Txèquia і Regne de Bohèmia · Veure més »

República Democràtica Alemanya

La República Democràtica Alemanya (RDA o DDR, en alemany Deutsche Demokratische Republik) va ser un estat comunista d'Europa Central que es va establir al territori alemany ocupat per la Unió Soviètica a la finalització de la Segona Guerra Mundial, que va existir entre els anys 1949 i 1990, any en què els Länder que la formaven es van unificar amb els de la República Federal Alemanya (RFA).

Nou!!: Història de Txèquia і República Democràtica Alemanya · Veure més »

República Txeca

La República Txeca (Česká republika) o Txèquia (Česko) és un país de l'Europa central sense sortida al mar.

Nou!!: Història de Txèquia і República Txeca · Veure més »

Revolució de 1848

La Revolució de 1848, o revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la primavera de les nacions, la primavera dels pobles o l'any de les revolucions, fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil.

Nou!!: Història de Txèquia і Revolució de 1848 · Veure més »

Revolució de Vellut

La Revolució de Vellut fou un procés pacífic iniciat el novembre de 1989 pel qual l'estat comunista de Txecoslovàquia va evolucionar tot aplicant mesures econòmiques liberals, i que al cap de poc es va dissoldre en dos nous estats amb llurs sistemes polítics definitivament democràtics, el txec i l'eslovac, el 1993.

Nou!!: Història de Txèquia і Revolució de Vellut · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Història de Txèquia і Revolució Francesa · Veure més »

Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic

Rodolf II d'Habsburg (Viena, 18 de juliol de 1552-Praga, 20 de gener de 1612) fou Arxiduc d'Àustria, Rei d'Hongria (1572-1608) i de Bohèmia (1575-1611) i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1576-1612), era fill i successor de l'emperador Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic i de Maria, filla de l'emperador Carles V. De caràcter feble, malaltís i excèntric (va residir en el Castell de Praga des de 1583 fins a la seva mort el 1612, essent el seu caràcter un element definitori del seu regnat, ja que passava de l'apatia a la malenconia sense cap motiu).

Nou!!: Història de Txèquia і Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Història de Txèquia і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Samo

Samo va ser el fundador de la primera unió política registrada de les tribus dels eslaus, aquesta unió rep el nom d'Imperi de Samo' o Regne de Samo que es va estendre des de Silèsia a l'actual Eslovènia, va regnar des de 623 fins a la seva mort l'any 658.

Nou!!: Història de Txèquia і Samo · Veure més »

Santa Aliança

Imperi Rus La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals.

Nou!!: Història de Txèquia і Santa Aliança · Veure més »

Santa Seu

Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del Papa com a Cap Suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que Estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com Estat al servei de l'Església.

Nou!!: Història de Txèquia і Santa Seu · Veure més »

Secretari general

El terme secretari general o primer secretari és la designació utilitzada per identificar el principal cap o líder de certes organitzacions sindicals, partits, associacions nacionals i internacionals o empreses.

Nou!!: Història de Txèquia і Secretari general · Veure més »

Segle V

El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.

Nou!!: Història de Txèquia і Segle V · Veure més »

Segle VIII

El segle vuitè (VIII) és un període que comprèn els anys inclosos entre en 701 i el 800 i està marcat per la ràpida expansió dels musulmans, que conquereixen nous territoris a Europa i Àsia i exporten la seva cultura i avenços als pobles cristians.

Nou!!: Història de Txèquia і Segle VIII · Veure més »

Segle X

El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.

Nou!!: Història de Txèquia і Segle X · Veure més »

Segle XIII

El segle XIII és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.

Nou!!: Història de Txèquia і Segle XIII · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Història de Txèquia і Segle XIV · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Història de Txèquia і Segle XIX · Veure més »

Serf

Miniatura d'una caplletra d'un manuscrit medieval mostrant un '''serf''', amb un instrument de treball observant dos senyors, un noble i l'altre, eclesiàstic, que discuteixen Durant l'edat mitjana, un serf era una persona que servia a un noble en condicions que, en l'actualitat, es considerarien properes a l'esclavitud.

Nou!!: Història de Txèquia і Serf · Veure més »

Sokol

Exercicis gimnàstics del moviment Sokol el 1924. El Sokol és un moviment gimnàstic nacionalista txec fundat el 1862.

Nou!!: Història de Txèquia і Sokol · Veure més »

Sudetenland

Sudetenland (alemany: Sudetenland; txec: Sudety, polonès: Kraj Sudetów) era un territori habitat per un poble de parla alemanya anomenat alemanys sudets (alemany: Sudetendeutsche, txec: Sudetští Němci, polonès: Niemcy Sudeccy), a les terres de Bohèmia frontereres amb Alemanya.

Nou!!: Història de Txèquia і Sudetenland · Veure més »

Taxa de canvi

En finances, la taxa de canvi entre dues monedes especifica quin és el valor d'una moneda en relació amb una altra, que es mesura pel nombre d'unitats de moneda d'un país que es necessiten per adquirir una unitat monetària de l'altre.

Nou!!: Història de Txèquia і Taxa de canvi · Veure més »

Tomáš Garrigue Masaryk

Tomáš Garrigue Masaryk (Hodonín, Moràvia, 7 de març de 1850 - 14 de setembre de 1937) fou el fundador de la República de Txecoslovàquia.

Nou!!: Història de Txèquia і Tomáš Garrigue Masaryk · Veure més »

Tractat de reforma institucional de la Unió Europea

Imatge del text del Tractat de Lisboa El Tractat de reforma institucional de la Unió Europea, Tractat de Reforma o Tractat de Lisboa és un tractat acordat pel Consell de la Unió Europea a la ciutat de Lisboa el 19 d'octubre de 2007 que substitueix la fallida Constitució Europea projectada el 2004.

Nou!!: Història de Txèquia і Tractat de reforma institucional de la Unió Europea · Veure més »

Tractat de Saint-Germain-en-Laye

Trianon. El Tractat de Saint-Germain-en-Laye, signat a aquesta població propera a París el 10 de setembre de 1919, fou el resultat de l'assemblea reunida per a tractar les condicions de pau després de la Primera Guerra Mundial entre les potències aliades vencedores i l'Imperi Austrohongarès.

Nou!!: Història de Txèquia і Tractat de Saint-Germain-en-Laye · Veure més »

Transleitània

Transleitània fou el nom de l'estat dual dins l'Imperi austrohongarès que corresponia als territoris més enllà del riu Leitha (per contraposició a Cisleitània, que eren els territoris abans del riu Leitha).

Nou!!: Història de Txèquia і Transleitània · Veure més »

Txec

El txec (čeština en txec) és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.

Nou!!: Història de Txèquia і Txec · Veure més »

Txecoslovàquia

Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.

Nou!!: Història de Txèquia і Txecoslovàquia · Veure més »

Ucraïna

Ucraïna és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Història de Txèquia і Ucraïna · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз Советских Социалистических Республик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), o la Rússia Soviètica va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Nou!!: Història de Txèquia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és la unió econòmica i política de 28 estats independents, localitzats majoritàriament a Europa.

Nou!!: Història de Txèquia і Unió Europea · Veure més »

Universitat Carolina de Praga

La Universitat Carolina de Praga (Univerzita Karlova v Praze en txec) és una universitat situada a la ciutat de Praga, a la República Txeca.

Nou!!: Història de Txèquia і Universitat Carolina de Praga · Veure més »

Václav Klaus

Václav Klaus (Praga, Protectorat de Bohèmia-Moràvia 1941) Polític i economista txec, President de la República Txeca des del 7 de març de 2003 fins al 7 de març de 2013, i Primer Ministre de la República Txeca des de 1992 fins a 1997.

Nou!!: Història de Txèquia і Václav Klaus · Veure més »

Venceslau I de Bohèmia

Venceslau I (en txec, Václav) (Praga, ca. 907 - Starà Boleslav, 28 de setembre de 935) va ser duc de Bohèmia.

Nou!!: Història de Txèquia і Venceslau I de Bohèmia · Veure més »

Venceslau II

Gravat de Jan Matejko (s. XIX) representant Venceslau II Venceslau II —en txec: Václav II., en polonès: Wacław II — (27 de setembre de 1271 - 21 de juny de 1305) va ser rei de Bohèmia (1278 -1305), rei de Polònia (1300 - 1305, com a Venceslau I) i Duc d'Opole (1291 - 1305).

Nou!!: Història de Txèquia і Venceslau II · Veure més »

Venceslau III

Estàtua de Venceslau III de Bohèmia Venceslau III (6 d'octubre de 1289 - 4 d'agost de 1306) va ser rei d'Hongria (1301-1305) i rei de Bohèmia (1305-1306).

Nou!!: Història de Txèquia і Venceslau III · Veure més »

Venceslau IV

Venceslau de Luxemburg (Nuremberg, 26 de febrer de 1361 – Praga, 16 d'agost de 1419), va ser escollit el 1376 rei de Germània (Rei dels Romans, com a Venceslau I) i heretà el 1378 el títol de Rei de Bohèmia (com a Venceslau IV).

Nou!!: Història de Txèquia і Venceslau IV · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien, en francès Vienne, en romanès Viena, en txec Vídeň, en eslovac Viedeň, en romaní Vidnya, en hongarès Bécs, en serbocroat: Beč, en llatí Vindobona) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Història de Txèquia і Viena · Veure més »

Vladimír Mečiar

Vladimír Mečiar (26 de juliol de 1942) és un polític nacionalista eslovac. Va ser vencedor de les eleccions de 1992, dirigint les negociacions per independitzar-se de Txecoslovàquia.

Nou!!: Història de Txèquia і Vladimír Mečiar · Veure més »

Vltava

Praga banyada pel Vltava. El riu Vltava (Txec: Vltava; alemany: Moldau; polonès: Wełtawa) és el riu més llarg de la República Txeca.

Nou!!: Història de Txèquia і Vltava · Veure més »

Vratislau II

Vratislau II o Vratislau Premíslida († 14 de gener de 1092) fou príncep (coronat el 28 de gener de 1061) i rei de Bohèmia a l'abril de 1085.

Nou!!: Història de Txèquia і Vratislau II · Veure més »

1 d'octubre

L'1 d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Txèquia і 1 d'octubre · Veure més »

1 de gener

L1 de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de Txèquia і 1 de gener · Veure més »

1 de maig

L'1 de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Txèquia і 1 de maig · Veure més »

1085

25 de maig - Alfons VI de Castella pren Toledo a Yahya Al-Qadir i aquest es fa càrrec de l'Emirat de Balansiya.

Nou!!: Història de Txèquia і 1085 · Veure més »

1158

Sense descripció.

Nou!!: Història de Txèquia і 1158 · Veure més »

1198

Sense descripció.

Nou!!: Història de Txèquia і 1198 · Veure més »

1306

Sense descripció.

Nou!!: Història de Txèquia і 1306 · Veure més »

1346

Països Catalans.

Nou!!: Història de Txèquia і 1346 · Veure més »

1355

Sense descripció.

Nou!!: Història de Txèquia і 1355 · Veure més »

1378

Sense descripció.

Nou!!: Història de Txèquia і 1378 · Veure més »

1414

Sense descripció.

Nou!!: Història de Txèquia і 1414 · Veure més »

1458

Sense descripció.

Nou!!: Història de Txèquia і 1458 · Veure més »

15 de març

El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Txèquia і 15 de març · Veure més »

1526

;Països Catalans La revolta de l'Espadà fou una insurecció protagonitzada pels moriscos a la serra d'Espadà entre els mesos de març i de setembre de l'any 1526.

Nou!!: Història de Txèquia і 1526 · Veure més »

16 d'abril

El 16 d'abril és el cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Txèquia і 16 d'abril · Veure més »

1618

Sense descripció.

Nou!!: Història de Txèquia і 1618 · Veure més »

1620

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Història de Txèquia і 1620 · Veure més »

18 d'abril

El 18 d'abril és el cent vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent nouè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Txèquia і 18 d'abril · Veure més »

18 de febrer

El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de Txèquia і 18 de febrer · Veure més »

1848

'''La Benedicció del tren''', (segle XIX), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Nou!!: Història de Txèquia і 1848 · Veure més »

1869

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Txèquia і 1869 · Veure més »

1882

Barcelona, carrer de Pelai.

Nou!!: Història de Txèquia і 1882 · Veure més »

1883

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Txèquia і 1883 · Veure més »

1918

font al carrer Cucurulla de Barcelona.

Nou!!: Història de Txèquia і 1918 · Veure més »

1920

Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.

Nou!!: Història de Txèquia і 1920 · Veure més »

1938

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Txèquia і 1938 · Veure més »

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Nou!!: Història de Txèquia і 1939 · Veure més »

1945

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Txèquia і 1945 · Veure més »

1948

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Txèquia і 1948 · Veure més »

1950

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Història de Txèquia і 1950 · Veure més »

1952

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Txèquia і 1952 · Veure més »

1968

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Txèquia і 1968 · Veure més »

1989

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Txèquia і 1989 · Veure més »

1993

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Txèquia і 1993 · Veure més »

2003

;Espanya.

Nou!!: Història de Txèquia і 2003 · Veure més »

2004

Sense descripció.

Nou!!: Història de Txèquia і 2004 · Veure més »

2009

L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.

Nou!!: Història de Txèquia і 2009 · Veure més »

23 de maig

El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Txèquia і 23 de maig · Veure més »

3 de novembre

El 3 de novembre és el tres-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Txèquia і 3 de novembre · Veure més »

30 d'octubre

El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Txèquia і 30 d'octubre · Veure més »

623

Sense descripció.

Nou!!: Història de Txèquia і 623 · Veure més »

659

Sense descripció.

Nou!!: Història de Txèquia і 659 · Veure més »

8 de novembre

El 8 de novembre és el tres-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Txèquia і 8 de novembre · Veure més »

907

Sense descripció.

Nou!!: Història de Txèquia і 907 · Veure més »

924

Sense descripció.

Nou!!: Història de Txèquia і 924 · Veure més »

935

Sense descripció.

Nou!!: Història de Txèquia і 935 · Veure més »

973

Sense descripció.

Nou!!: Història de Txèquia і 973 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »