Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història de Tarragona

Índex Història de Tarragona

La història de Tarragona s'estén durant més de dos mil·lennis fins a l'actualitat i és la següent.

148 les relacions: Adrià, Al-Àndalus, Altafulla, Amfiteatre de Tarragona, Andalusia, Antigons, Aqüeducte de les Ferreres, Aragó, Arc de Berà, August, Àkhila II, Baptisteri, Barcelona, Basílica, Batalla de Cissa, Bàrcino, Borrell II, Caiguda de l'Imperi Romà, Camp de Tarragona, Carlemany, Cartagena, Cartago, Catalunya, Catalunya Central, Catedral de Tarragona, Circ romà de Tarragona, Ciutat, Combat de Torredembarra, Comtat de Barcelona, Comtats catalans, Conjunt arqueològic de Tàrraco, Constantí, Cossetans, Déu, Decrets de Nova Planta, Diaca, Dioclecià, El Serrallo, Empúries, Est, Euric, Fòrum de la Colònia (Tarragona), Fòrum Provincial (Tarragona), Felip V d'Espanya, Festes de Santa Tecla de Tarragona, Francolí, Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona, Galba, Germans Nebot, Gneu Corneli Escipió Calb, ..., Guerra Civil catalana, Guerra Civil espanyola, Guerra del Francès, Guerra dels Segadors, Hannó (218 aC), Hispània, Hispània Citerior, Ibers, Imperi Romà, Indíbil, Juli Cèsar, La Pineda (Vila-seca), La Selva del Camp, Lleida, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llista de poblacions ibèriques de Catalunya, Marca Hispànica, Muralles romanes de Tarragona, Mussa ibn Nussayr, Narbona, Necròpolis paleocristiana de Tarragona, Neró, Oppidum, Paretdelgada, Part Alta, Pedrera romana del Mèdol, Pesta negra, Port, Pròsper de Tarragona, Primera batalla naval de Tarragona, Principat de Tarragona, Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC), Rafael de Nebot i Font, Rambla Nova de Tarragona, Ramon Berenguer III, Ròmul August, Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco, Reconquesta, Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia, Reus, Robert d'Aguiló, Roma, Sàpiens, Segle I, Segle III, Segle IV, Segle V aC, Segle XII, Segle XIII, Segle XV, Segle XVI, Segle XVII, Segona batalla naval de Tarragona, Segona Guerra Púnica, Segona República Espanyola, Setge de Tarragona (1462), Setge de Tarragona (1641), Setge de Tarragona (1644), Setge de Tarragona (1811), Setge de Turtuixa (1148), Siurana, Tarraconense, Tarragona, Tàrraco, Teatre romà de Tarragona, Toledo, Tolosa de Llenguadoc, Torre dels Escipions, Tractat d'Utrecht, Vàndals, Vespasià, Via Augusta, Vila-seca, Vil·la romana de Centcelles, Vil·la romana dels Munts, Visigots, 1116, 1148, 1149, 1154, 1321, 1348, 1666, 1705, 1769, 1811, 1813, 1856, 218 aC, 259, 260, 285, 476, 480, 713, 714, 718, 960. Ampliar l'índex (98 més) »

Adrià

Adrià (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi romà del 117 al 138.

Nou!!: Història de Tarragona і Adrià · Veure més »

Al-Àndalus

Al-Àndalus o lÀndalus (en àrab الأندلس, al-Andalus) és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Història de Tarragona і Al-Àndalus · Veure més »

Altafulla

Altafulla és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès i de la subcomarca del Baix Gaià.

Nou!!: Història de Tarragona і Altafulla · Veure més »

Amfiteatre de Tarragona

Amfiteatre romà de Tàrraco Lamfiteatre de Tarragona és una edificació romana de l'antiga Tàrraco que actualment es conserva relativament restaurada.

Nou!!: Història de Tarragona і Amfiteatre de Tarragona · Veure més »

Andalusia

Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.

Nou!!: Història de Tarragona і Andalusia · Veure més »

Antigons

Els Antigons és una partida del terme de Reus tocant al de la Canonja, a uns 5 km del centre de Reus, i que té com a límits l'autovia de Reus a Tarragona, i la carretera que des d'aquesta va a La Canonja.

Nou!!: Història de Tarragona і Antigons · Veure més »

Aqüeducte de les Ferreres

El Pont del Diable (també anomenat Aqüeducte de les Ferreres) és un pont aqüeducte romà aixecat entre els costats del barranc dels Arcs al terme de Tarragona, que duia aigua del riu Francolí a l'antiga ciutat de Tàrraco.

Nou!!: Història de Tarragona і Aqüeducte de les Ferreres · Veure més »

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma d'Espanya, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un Estatut d'Autonomia.

Nou!!: Història de Tarragona і Aragó · Veure més »

Arc de Berà

Larc de Berà (sovint escrit incorrectament arc de Barà) és un arc honorífic situat a Roda de Berà, a uns 20 km al nord de la ciutat de Tarragona.

Nou!!: Història de Tarragona і Arc de Berà · Veure més »

August

Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus), Cèsar August, August o Octavi August (Roma o Velitrae, 23 de setembre de 63 aC - Nola, Campània, 19 d'agost del 14 dC) va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.

Nou!!: Història de Tarragona і August · Veure més »

Àkhila II

Àkhila II, també Àquila II, (710-713) fou rei visigot.

Nou!!: Història de Tarragona і Àkhila II · Veure més »

Baptisteri

El '''baptisteri''' de la ciutat de Parma. Pila baptismal. El baptisteri (del llatí baptisterium) és el lloc a on els cristians atorguen el sagrament del baptisme a aquells que volen entrar a llur religió.

Nou!!: Història de Tarragona і Baptisteri · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Història de Tarragona і Barcelona · Veure més »

Basílica

Basílica de SaltaPlanta de la basílica de Maxenci (Roma), també coneguda com ''basílica de Constantí''. Una basílica és una estructura arquitectònica d'origen romà que tenia una funció econòmica i jurídica.

Nou!!: Història de Tarragona і Basílica · Veure més »

Batalla de Cissa

La Batalla de Cissa es desenvolupà dintre de la Segona Guerra Púnica.

Nou!!: Història de Tarragona і Batalla de Cissa · Veure més »

Bàrcino

Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història de Tarragona і Bàrcino · Veure més »

Borrell II

Borrell II (927 - 992) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992) i comte d'Urgell (948-992).

Nou!!: Història de Tarragona і Borrell II · Veure més »

Caiguda de l'Imperi Romà

Imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi romà és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi romà d'Occident l'any 476.

Nou!!: Història de Tarragona і Caiguda de l'Imperi Romà · Veure més »

Camp de Tarragona

El Camp de Tarragona (també anomenat el Camp) és un dels vuit àmbits funcionals territorials definits en el Pla territorial general de Catalunya.

Nou!!: Història de Tarragona і Camp de Tarragona · Veure més »

Carlemany

Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814).

Nou!!: Història de Tarragona і Carlemany · Veure més »

Cartagena

Cartagena és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.

Nou!!: Història de Tarragona і Cartagena · Veure més »

Cartago

Els ports púnics de Cartago Cartago —en àrab قرطاج, Qartāj; en francès Carthage— és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, a uns 10 km al nord-est de Tunis.

Nou!!: Història de Tarragona і Cartago · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Història de Tarragona і Catalunya · Veure més »

Catalunya Central

Àmbit de les Comarques Centrals Comarques Centrals és una regió de Catalunya definida com un dels set àmbits funcionals territorials del Pla territorial general de Catalunya.

Nou!!: Història de Tarragona і Catalunya Central · Veure més »

Catedral de Tarragona

El títol oficial de la Catedral de Tarragona és el de Santa Església Catedral Basílica Metropolitana i Primada de les Espanyes, i està dedicada a santa Tecla.

Nou!!: Història de Tarragona і Catedral de Tarragona · Veure més »

Circ romà de Tarragona

El circ de Tarraco es trobava emplaçat dins el pomerium de la ciutat, aprofitant uns terrenys que, des d'època fundacional, eren de propietat estatal.

Nou!!: Història de Tarragona і Circ romà de Tarragona · Veure més »

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població treballant a l'agricultura.

Nou!!: Història de Tarragona і Ciutat · Veure més »

Combat de Torredembarra

El Combat de Torredembarra o batalla de Torredembarra es lliurà el 16 de juliol de 1713 entre les tropes catalanes i les tropes borbòniques durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Història de Tarragona і Combat de Torredembarra · Veure més »

Comtat de Barcelona

El comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'imperi carolingi erigiren al segle IX sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Història de Tarragona і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comtats catalans

Els comtats catalans són els comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Nou!!: Història de Tarragona і Comtats catalans · Veure més »

Conjunt arqueològic de Tàrraco

El conjunt arqueològic de Tàrraco, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000, que va considerar que les ruïnes que es conserven de l'antiga ciutat romana de Tàrraco mereixien incloure's a la llista del Patrimoni de la Humanitat d'Europa per complir-se dos criteris: Criteri (ii).

Nou!!: Història de Tarragona і Conjunt arqueològic de Tàrraco · Veure més »

Constantí

Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.

Nou!!: Història de Tarragona і Constantí · Veure més »

Cossetans

Els cossetans o cessetans foren una tribu ibèrica que vivia al camp de Tarragona, des d'aproximadament el coll de Balaguer fins al peu del massís del Garraf.

Nou!!: Història de Tarragona і Cossetans · Veure més »

Déu

200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.

Nou!!: Història de Tarragona і Déu · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Història de Tarragona і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Diaca

Un diaca (del grec, diakonos i del llatí diaconus "servidor") és un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l'orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe.

Nou!!: Història de Tarragona і Diaca · Veure més »

Dioclecià

Dioclecià, (c. 245–c. 312), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Nou!!: Història de Tarragona і Dioclecià · Veure més »

El Serrallo

El Serrallo és el barri marítim de la ciutat de Tarragona, té els seus inicis a mitjans del segle XIX, moment en què la construcció de la línia de ferrocarril Tarragona-Reus-Montblanc-Lleida i l'ampliació del port de Tarragona van precisar expropiar els terrenys del costat del sorral, lloc on habitaven els pescadors que foren desplaçats a la platja de Llatzaret i autoritzats a aixecar casetes, sempre que fossin fetes de fusta i damunt rodes a fi de facilitar el seu trasllat quan això convingués a les autoritats militars.

Nou!!: Història de Tarragona і El Serrallo · Veure més »

Empúries

Empúries (en grec antic: /Emporion/ 'comerç'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.

Nou!!: Història de Tarragona і Empúries · Veure més »

Est

L'est, orient, naixent o llevant és un dels quatre punts cardinals.

Nou!!: Història de Tarragona і Est · Veure més »

Euric

Euric (de Ehu (força) i ric (poderós, ric); ?, 415 - Arle, 484) també conegut com a Evaric o Erwig, fou un rei visigot de Regne de Tolosa del 466 al 484, germà de Teodoric II i casat amb la princesa burgúndia Ragnailda.

Nou!!: Història de Tarragona і Euric · Veure més »

Fòrum de la Colònia (Tarragona)

El Fòrum de la Colònia de Tàrraco, capital de la Província d'Hispània Citerior, és l'espai on es desenvolupava els afers administratius i comercials de la ciutat romana.

Nou!!: Història de Tarragona і Fòrum de la Colònia (Tarragona) · Veure més »

Fòrum Provincial (Tarragona)

El Fòrum provincial és conseqüència de la capitalitat de Tàrraco de la Província de la Hispània Citerior o Província Tarraconensis.

Nou!!: Història de Tarragona і Fòrum Provincial (Tarragona) · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip V d'Espanya, dit l'Animós (el Animoso en castellà), també conegut com a Felip V de Castella i IV d'Aragó, i com Felip d'Anjou, títol que va ostentar abans de convertir-se en rei, (Versalles, França, 19 de desembre de 1683 - Madrid, Espanya, 9 de juliol de 1746) va ser monarca d'Espanya del 1700 al 1746, amb una breu interrupció el 1724, durant la qual va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Història de Tarragona і Felip V d'Espanya · Veure més »

Festes de Santa Tecla de Tarragona

Pilar de 4 caminant dels Xiquets de Tarragona durant la festa de Santa Tecla de 2006 Les Festes de Santa Tecla de Tarragona són les més grans de la ciutat de Tarragona i se celebren al voltant del 23 de setembre, festivitat de santa Tecla i jornada central de la celebració.

Nou!!: Història de Tarragona і Festes de Santa Tecla de Tarragona · Veure més »

Francolí

El Francolí (Tulcis per als romans) és un riu de Catalunya que desguassa al mar Mediterrani, al port de Tarragona, i és el riu més important dels que neixen a les comarques de Tarragona.

Nou!!: Història de Tarragona і Francolí · Veure més »

Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona

Sant Fructuós de Tarragona, llatí Fructuosus, (? - Tàrraco, 21 de gener del 259), també anomenat Sant Fruitós, fou bisbe de Tarragona i màrtir, i un dels màrtirs més antics documentats a la península Ibèrica.

Nou!!: Història de Tarragona і Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona · Veure més »

Galba

Servi Sulpici Galba (Llatí: Lucius Livius Ocella Servius Sulpicius Galba; després de ser coronat, Servius Galba Imperator Caesar Augustus) (Terracina, 24 de desembre de l'any 3 aC - Roma, 15 de gener del 69) fou emperador de Roma del 67 al 68.

Nou!!: Història de Tarragona і Galba · Veure més »

Germans Nebot

Façana de Cal Gallissà, la casa que fou de la família Nebot. A la façana de la casa encara s'hi conserva l'escut d'armes de la família Nebot. Diu la llegenda que les ferradures de l'escut fan referència a una batalla que guanyaren els germans Nebot posant a del revés les ferradures dels seus cavalls i despistant als enemics. Els germans Nebot foren membres d'una nissaga de militars catalans coneguts per la seva participació en la Guerra de Successió donant suport a l'arxiduc Carles d'Àustria.

Nou!!: Història de Tarragona і Germans Nebot · Veure més »

Gneu Corneli Escipió Calb

Gneu Corneli Escipió Calb - Cnaeus Cornelius Scipio Calvus - fou un magistrat romà fill de ''Lucius Cornelius Scipio'' i germà de Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC).

Nou!!: Història de Tarragona і Gneu Corneli Escipió Calb · Veure més »

Guerra Civil catalana

La Guerra Civil catalana (1462-1472) és l'enfrontament armat entre Joan II d'Aragó i els remences d'una part, i les institucions catalanes: Consell del Principat (Diputació del General i Consell de Cent) de l'altra, per tal de tenir el control polític del Principat de Catalunya.

Nou!!: Història de Tarragona і Guerra Civil catalana · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Història de Tarragona і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: Història de Tarragona і Guerra del Francès · Veure més »

Guerra dels Segadors

La Guerra dels Segadors (o Guerra de Separació) és el conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus de l'any 1659 entre Espanya i França, que separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren així a mans franceses.

Nou!!: Història de Tarragona і Guerra dels Segadors · Veure més »

Hannó (218 aC)

Hannó fou un oficial cartaginès enviat a Hispània que el 218 aC va quedar a aquest territori (quan Anníbal va creuar els Pirineus) amb el comandament de deu mil soldats i mil cavallers, per controlar la província entre l'Ebre i els Pirineus.

Nou!!: Història de Tarragona і Hannó (218 aC) · Veure més »

Hispània

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'imperi romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Història de Tarragona і Hispània · Veure més »

Hispània Citerior

La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.

Nou!!: Història de Tarragona і Hispània Citerior · Veure més »

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Ruf Fest Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys des del: elisyces, sordons, cerretans, airenosis, andosins, bergistans, ausetans, indigets, castel·lans, lacetans, laietans, cossetans, ilergets, iacetans, suessetans, sedetans, ilercavons, edetans, contestans, oretans, bastetans i turdetans.

Nou!!: Història de Tarragona і Ibers · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Història de Tarragona і Imperi Romà · Veure més »

Indíbil

Indíbil (Indibilis), fou un cabdill dels ilergets.

Nou!!: Història de Tarragona і Indíbil · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar, (en llatí Gaius Iulius Caesar) més conegut com a Juli Cèsar (juliol de 100 aC - 15 de març de 44 aC, Roma) va ser un líder polític i militar de l'era tardo republicana.

Nou!!: Història de Tarragona і Juli Cèsar · Veure més »

La Pineda (Vila-seca)

Platja de '''la Pineda''' La Pineda és una entitat de població que pertany al municipi de Vila-seca, dins la comarca del Tarragonès.

Nou!!: Història de Tarragona і La Pineda (Vila-seca) · Veure més »

La Selva del Camp

La Selva del Camp és un municipi de la comarca del Baix Camp, a la província de Tarragona.

Nou!!: Història de Tarragona і La Selva del Camp · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Història de Tarragona і Lleida · Veure més »

Llista d'arquebisbes de Tarragona

El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.

Nou!!: Història de Tarragona і Llista d'arquebisbes de Tarragona · Veure més »

Llista de poblacions ibèriques de Catalunya

Vista de la zona d'habitatges del poblat del Castellet de Banyoles, a Tivissa Els ibers, habitants preromans del llevant i sud de la península Ibèrica, van poblar el territori de l'actual Catalunya deixant nombroses restes que han arribat fins als nostres dies.

Nou!!: Història de Tarragona і Llista de poblacions ibèriques de Catalunya · Veure més »

Marca Hispànica

Comtats catalans i d'altres territoris a inicis del segle IX La Marca Hispànica és la locució que entre el 821 i el 850 fou usada en els Annales regni Francorum (Annals Reials dels Francs) i en els Annales Bertiniani per a designar globalment els territoris i comtats conquerits per Carlemany a l'entorn dels PirineusCatalunya Vella, Aragó, Sobrarb, Ribagorça i el Regne de Pamplona per tal de defensar l'imperi Carolingi de les incursions i ràtzies sarraïnes provinents del califat de Còrdova.

Nou!!: Història de Tarragona і Marca Hispànica · Veure més »

Muralles romanes de Tarragona

Les muralles romanes de Tarragona és una de les primeres grans obres que els romans van emprendre, després del desembarcament dels Escipions a Empúries, l'any 218 aC, i de l'arribada a Tàrraco.

Nou!!: Història de Tarragona і Muralles romanes de Tarragona · Veure més »

Mussa ibn Nussayr

Mussa ibn Nussayr —en àrab موسى بن نصير, Mūsà ibn Nuṣayr— (la Meca, ca. 640 - ?, ca. 717) va ser un general àrab, conqueridor del Magrib i de l'Àndalus i valí d'Ifriquiya.

Nou!!: Història de Tarragona і Mussa ibn Nussayr · Veure més »

Narbona

Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.

Nou!!: Història de Tarragona і Narbona · Veure més »

Necròpolis paleocristiana de Tarragona

La necròpolis paleocristiana de Tarragona és un conjunt funerari d'època tardoromana de mitjan segle III dC ubicat fora del nucli urbà, prop del riu Francolí, que perdura fins al segle V. Fou descoberta l'any 1923 durant els treballs de fonamentació per bastir una fàbrica.

Nou!!: Història de Tarragona і Necròpolis paleocristiana de Tarragona · Veure més »

Neró

Neró Claudi Cèsar August Germànic o Neró Claudi Drus Germànic, Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus (Antium, 15 de desembre de 37 – Roma, 9 de juny de 68), nom de naixement Lucius Domitius Ahenobarbus, fou el darrer emperador romà de la dinastia julio-clàudia (13 d'octubre de 54 – 9 de juny de 68).

Nou!!: Història de Tarragona і Neró · Veure més »

Oppidum

El terme oppidum (del llatí oppidum, pl. oppida: lloc elevat, fortificació) és un terme genèric que designa un lloc elevat, un turó o altiplà, les defenses naturals del qual s’han vist reforçades per la intervenció humana.

Nou!!: Història de Tarragona і Oppidum · Veure més »

Paretdelgada

Santa Maria de Paretdelgada Paretdelgada és un nucli aïllat del terme de la Selva del Camp a uns 4 km del poble, a l'antic camí de Vilallonga del Camp.

Nou!!: Història de Tarragona і Paretdelgada · Veure més »

Part Alta

La Part Alta de Tarragona, és el nom del centre històric de la ciutat.

Nou!!: Història de Tarragona і Part Alta · Veure més »

Pedrera romana del Mèdol

Agulla del Mèdol El Médol, Tarragona. La pedrera romana del Mèdol és una gran foia, o conca, coneguda com el Clot del Mèdol, de més de 200 metres de llargada i una amplada d'entre 10 i 40 metres, produïda per la constant extracció de pedra calcària –molt freqüent a la zona– en època romana per construir els edificis més importants de Tàrraco.

Nou!!: Història de Tarragona і Pedrera romana del Mèdol · Veure més »

Pesta negra

La pesta negra, també coneguda com a mort negra, va ser una pandèmia de pesta que devastà Europa i Àsia a mitjan segle XIV (1347-1351) i provocà la mort d'aproximadament un terç de la població europea, després d'una època d'esplendor.

Nou!!: Història de Tarragona і Pesta negra · Veure més »

Port

El port marítim de Mataró. Un port és una estructura natural o artificial on a més d'estar arrecerats els vaixells, s'hi poden fer les operacions d'embarcament i desembarcament.

Nou!!: Història de Tarragona і Port · Veure més »

Pròsper de Tarragona

Pròsper (Tarragona?, segona meitat del segle VII - Camogli, Ligúria, 718) fou l'últim arquebisbe de Tàrraco, ja que va regir la diòcesi fins a la destrucció de la ciutat pels sarraïns a principis de segle VIII.

Nou!!: Història de Tarragona і Pròsper de Tarragona · Veure més »

Primera batalla naval de Tarragona

La Batalla naval de Tarragona de 1641 fou un dels episodis del Setge de Tarragona durant la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Història de Tarragona і Primera batalla naval de Tarragona · Veure més »

Principat de Tarragona

El Principat de Tarragona fou una concessió de govern feudal atorgada pel bisbe Oleguer de Barcelona en 1128 Robert d'Aguiló amb autorització del Papa, i com a donació efectuada per Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, per a repoblar i fer fructíferes les terres del Camp de Tarragona, que havien quedat despoblades durant la dominació musulmana.

Nou!!: Història de Tarragona і Principat de Tarragona · Veure més »

Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC)

Publi Corneli Escipió (en llatí Publius Cornelius Scipio) fou un militar i magistrat romà, cònsol romà l'any 218 aC.

Nou!!: Història de Tarragona і Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC) · Veure més »

Rafael de Nebot i Font

Façana de Cal Gallisà, la casa que fou de la família Nebot. Rafael Nebot i Font (Riudoms, 1665 - Viena, 6 de setembre de 1733), fou un membre d'una nissaga de militars catalans coneguts per la seva participació en la Guerra de Successió donant suport a l'arxiduc Carles d'Àustria.

Nou!!: Història de Tarragona і Rafael de Nebot i Font · Veure més »

Rambla Nova de Tarragona

Estàtua de Roger de Llúria a la '''Rambla Nova de Tarragona''' Monument als castellers La Rambla Nova és una avinguda de 45 m d'amplada que travessa la ciutat moderna de Tarragona de sud-est a nord-oest (700 m de llargada).

Nou!!: Història de Tarragona і Rambla Nova de Tarragona · Veure més »

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Nou!!: Història de Tarragona і Ramon Berenguer III · Veure més »

Ròmul August

Flavi Ròmul August, nascut en el 461 va ser l'últim emperador romà d'occident (475-476).

Nou!!: Història de Tarragona і Ròmul August · Veure més »

Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco

Fòrum Provincial El recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco era la plaça que presidia el Fòrum Provincial de Tàrraco.

Nou!!: Història de Tarragona і Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco · Veure més »

Reconquesta

La Reconquesta és un terme historiogràfic hispànic per designar el procés mitjançant el qual els regnes cristians del nord de la península Ibèrica van conquerir progressivament l'Àndalus.

Nou!!: Història de Tarragona і Reconquesta · Veure més »

Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia

Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia (Nàpols, 1651 - Madrid, 16 de gener de 1723) fou un noble i militar napolità al servei d'Espanya, VIII Duc de Pòpoli i III Príncep de Pettorano (des de 1693 fins a la seva mort), Gran d'Espanya de primera classe (1722), patrici napolità, cavaller dels ordes de Santiago (1706), de l'Toisó d'Or (6 d'agost de 1714), de l'Sant Miquel i de l'Esperit Sant (26 de juliol de 1717), capità general de Catalunya el 1713-1714, cèlebre per la seva participació comandant les tropes borbòniques durant la primera fase del setge de Barcelona.

Nou!!: Història de Tarragona і Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia · Veure més »

Reus

Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, la capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.

Nou!!: Història de Tarragona і Reus · Veure més »

Robert d'Aguiló

Robert d'Aculley, Robert Culley o Robert de Culley, més conegut com a Robert d'Aguiló o Robert Bordet (Normandia, v.1100? - ?, 1154/57) fou príncep de Tarragona (1129-1154/57).

Nou!!: Història de Tarragona і Robert d'Aguiló · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Història de Tarragona і Roma · Veure més »

Sàpiens

Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.

Nou!!: Història de Tarragona і Sàpiens · Veure més »

Segle I

El segle I és un període que comprèn des de l'any 1 fins a l'any 100 dC.

Nou!!: Història de Tarragona і Segle I · Veure més »

Segle III

El segle III comprèn els anys inclosos entre el 201 i el 300 i suposa un període de gran inestabilitat per a Roma; per això, tota l'època es coneix com a ''crisi del'' ''segle III''.

Nou!!: Història de Tarragona і Segle III · Veure més »

Segle IV

El segle IV és el període que va des de l'any 301 fins al 400 i està marcat per l'auge del cristianisme a l'Imperi Romà que n'esdevé la religió oficial i així s'expandeix de forma molt més ràpida per Europa i el nord d'Àfrica.

Nou!!: Història de Tarragona і Segle IV · Veure més »

Segle V aC

El segle V aC és un dels períodes de l'edat antiga de més desenvolupament cultural, gràcies especialment al lideratge grec i els seus avenços en filosofia, art, literatura i política.

Nou!!: Història de Tarragona і Segle V aC · Veure més »

Segle XII

El segle XII correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.

Nou!!: Història de Tarragona і Segle XII · Veure més »

Segle XIII

El segle XIII és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.

Nou!!: Història de Tarragona і Segle XIII · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Història de Tarragona і Segle XV · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Història de Tarragona і Segle XVI · Veure més »

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que suposa un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avenços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Nou!!: Història de Tarragona і Segle XVII · Veure més »

Segona batalla naval de Tarragona

La Segona batalla naval de Tarragona de 1641 fou un dels episodis del Setge de Tarragona durant la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Història de Tarragona і Segona batalla naval de Tarragona · Veure més »

Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.

Nou!!: Història de Tarragona і Segona Guerra Púnica · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura del general Franco).

Nou!!: Història de Tarragona і Segona República Espanyola · Veure més »

Setge de Tarragona (1462)

El Setge de Tarragona de 1462 fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.

Nou!!: Història de Tarragona і Setge de Tarragona (1462) · Veure més »

Setge de Tarragona (1641)

El Setge de Tarragona de 1641 fou una de les campanyes de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Història de Tarragona і Setge de Tarragona (1641) · Veure més »

Setge de Tarragona (1644)

El Setge de Tarragona de 1644 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Història de Tarragona і Setge de Tarragona (1644) · Veure més »

Setge de Tarragona (1811)

El setge de Tarragona va ser un episodi militar de la Guerra del Francès que va enfrontar els francesos, comandats pel mariscal Suchet, amb els espanyols, sota les ordres del general Juan Senen de Contreras, governador militar de la ciutat.

Nou!!: Història de Tarragona і Setge de Tarragona (1811) · Veure més »

Setge de Turtuixa (1148)

El setge de Turtuixa va tenir lloc des del 29 de juny fins a finals de desembre de 1148.

Nou!!: Història de Tarragona і Setge de Turtuixa (1148) · Veure més »

Siurana

Siurana és un poble i municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Història de Tarragona і Siurana · Veure més »

Tarraconense

La Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).

Nou!!: Història de Tarragona і Tarraconense · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Història de Tarragona і Tarragona · Veure més »

Tàrraco

Tàrraco (del llatí Tarraco) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.

Nou!!: Història de Tarragona і Tàrraco · Veure més »

Teatre romà de Tarragona

El Teatre romà de Tarragona és un teatre romà construït en època d’August, en les proximitats del Fòrum de la Colònia i de la zona portuària de Tàrraco, actual Tarragona.

Nou!!: Història de Tarragona і Teatre romà de Tarragona · Veure més »

Toledo

Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Història de Tarragona і Toledo · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Història de Tarragona і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Torre dels Escipions

La Torre dels Escipions és un monument funerari en forma de torre construït a la primera meitat del dC al costat de la Via Augusta, a uns 6 km al nord-est de Tàrraco, a la vora de la carretera N-340, a l'oest-nord/oest de la ciutat de Tarragona. Està format per tres cossos superposats i a la façana de l'intermedi presenta dues figures d'Atis – divinitat oriental funerària – que sostenen una inscripció. Una errònia identificació de les figures amb els germans Publi i Gneu Escipió és l'origen del nom tradicional.

Nou!!: Història de Tarragona і Torre dels Escipions · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713, que donà lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Història de Tarragona і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Vàndals

Imperi romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Nou!!: Història de Tarragona і Vàndals · Veure més »

Vespasià

El general Titus Flavi Sabí Vespasià (Titus Flavius Sabinus Vespasianus) (Reate, 17 de novembre del 9 - 24 de juny del 79) fou un emperador romà (69-79) que va accedir a la porpora l'any 69 amb el suport de les legions orientals, a les quals es van sumar les de Pannònia, Mèsia i Dalmàcia.

Nou!!: Història de Tarragona і Vespasià · Veure més »

Via Augusta

Mapa de la Via Augusta a Hispània entre Gades (Cadis) i Narbo Martius (Narbona) La Via Augusta fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà.

Nou!!: Història de Tarragona і Via Augusta · Veure més »

Vila-seca

Vila-seca és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès, compresa entre els termes municipals de Tarragona, Reus, Cambrils, Riudoms i Salou.

Nou!!: Història de Tarragona і Vila-seca · Veure més »

Vil·la romana de Centcelles

La vil·la romana de Centcelles comprèn les restes d'una antiga vil·la rural del segle I aC, de la qual es conserva fonamentalment l'àrea termal i un magnífic mausoleu del segle IV, l'element sens dubte més important del conjunt.

Nou!!: Història de Tarragona і Vil·la romana de Centcelles · Veure més »

Vil·la romana dels Munts

La vil·la romana dels Munts està ubicada al municipi d’Altafulla, a 12 quilòmetres de Tarragona, sobre un petit turó a la vora de la platja.

Nou!!: Història de Tarragona і Vil·la romana dels Munts · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria "gots de l'oest".

Nou!!: Història de Tarragona і Visigots · Veure més »

1116

Sense descripció.

Nou!!: Història de Tarragona і 1116 · Veure més »

1148

Sense descripció.

Nou!!: Història de Tarragona і 1148 · Veure més »

1149

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Tarragona і 1149 · Veure més »

1154

Sense descripció.

Nou!!: Història de Tarragona і 1154 · Veure més »

1321

Sense descripció.

Nou!!: Història de Tarragona і 1321 · Veure més »

1348

Mapa de la progressió de la Pesta Negra pel continent europeu a mitjan segle XIV de.

Nou!!: Història de Tarragona і 1348 · Veure més »

1666

Extensió de la zona incendiada a Londres el 1666.

Nou!!: Història de Tarragona і 1666 · Veure més »

1705

Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.

Nou!!: Història de Tarragona і 1705 · Veure més »

1769

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Tarragona і 1769 · Veure més »

1811

El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').

Nou!!: Història de Tarragona і 1811 · Veure més »

1813

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Tarragona і 1813 · Veure més »

1856

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Tarragona і 1856 · Veure més »

218 aC

L'any 218 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Història de Tarragona і 218 aC · Veure més »

259

Sense descripció.

Nou!!: Història de Tarragona і 259 · Veure més »

260

Sense descripció.

Nou!!: Història de Tarragona і 260 · Veure més »

285

L'any 285 (CCLXXXV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Història de Tarragona і 285 · Veure més »

476

Sense descripció.

Nou!!: Història de Tarragona і 476 · Veure més »

480

Sense descripció.

Nou!!: Història de Tarragona і 480 · Veure més »

713

Sense descripció.

Nou!!: Història de Tarragona і 713 · Veure més »

714

Sense descripció.

Nou!!: Història de Tarragona і 714 · Veure més »

718

Sense descripció.

Nou!!: Història de Tarragona і 718 · Veure més »

960

Sense descripció.

Nou!!: Història de Tarragona і 960 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »