Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història de Suïssa

Índex Història de Suïssa

La història de Suïssa comença amb Juli Cèsar i els seus Comentaris sobre la Guerra de les Gàl·lies.

471 les relacions: Aar, Abadia de Sankt Gallen, Agricultura, Aigle (Vaud), Alamans, Al·lòbroges, Alemany, Alemanya, Aliats de la Primera Guerra Mundial, Alps, Anacoreta, Appenzell Ausser-Rhoden, Appenzell Inner-Rhoden, Argòvia, Aristocràcia, Armistici, Assemblea Federal de Suïssa, Associació Europea de Lliure Comerç, Atur, Augsburg, August, Augusta Raurica, Avenches, Aventicum, Azilià, Àustria, Banc (empresa), Bandera de Suïssa, Basilea, Basilea-Camp, Basilea-Ciutat, Batalla d'Aquae Sextiae, Batalla de Bibracte, Batalla de Marignano, Batalla de Nancy, Berna, Biel/Bienne, Bisbat de Basilea, Bisbe, Bloqueig Continental, Bormio, Burgundis, Calvinisme, Cantó d'Appenzell, Cantó de Berna, Cantó de Friburg, Cantó de Ginebra, Cantó de Glarus, Cantó de Lucerna, Cantó de Neuchâtel, ..., Cantó de Sankt Gallen, Cantó de Schaffhausen, Cantó de Schwyz, Cantó de Solothurn, Cantó de Ticino, Cantó de Zug, Cantó de Zuric, Cantó del Jura, Cantons de Suïssa, Capital, Carlemany, Carles I de Borgonya, Catolicisme, Celtes, Cereal, Chablès, Cimbres, Claudi, Coira, Colònia romana, Coll del Gran Sant Bernat, Companyia de Jesús, Comtat de Ginebra, Comtat de Savoia, Comunitat Econòmica Europea, Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, Confederació, Congrés de Viena, Consell d'Europa, Consell Federal de Suïssa, Consell Nacional de Suïssa, Constitució, Contrareforma, Convent, Crac del 29, Creu Roja, Crisi del petroli del 1973, Cristianisme, Cultura de Hallstatt, Cultura de La Tène, Cultura del vas campaniforme, Dècada del 1920, Dècada del 1930, Dècada del 1960, Dècada del 1990, De iure, Delémont, Democràcia directa, Dialecte, Diccionari Històric de Suïssa, Dictadura, Dinastia dels Habsburg, Districte de Toggenburg, Divicó, Dreta, Ducat de Borgonya, Ducat de Savoia, Edat del bronze, Edat del ferro, Edat mitjana, Einsiedeln, Emperador romà, Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic, Epònim, Església (arquitectura), Espai Econòmic Europeu, Esquerra, Estat civil, Estats Units d'Amèrica, ETH Zürich, Europa, Fam, Faucigny, Fórmula màgica, Federació, Ferro, Festa nacional, Feudalisme, Foederati, França, França Mitjana, Franc suís, Francs, Fraubrunnen, Frederic I d'Habsburg, Friburg (Suïssa), Gai Mari, Gals, Garona, Gàl·lia Belga, Gàl·lia Cisalpina, Gàl·lia Narbonesa, General, Germània (regió), Germània Superior, Germànics, Ginebra, Glarus, Govern de França, Grande Armée, Grisons, Guerra civil, Guerra de Borgonya, Guerra de les Gàl·lies, Guerra de les Gàl·lies (llibre), Guerra de Suàbia, Guerra dels Trenta Anys, Guerra francoprussiana, Guerres d'Itàlia, Guerres de Kappel, Guillaume Farel, Guillaume-Henri Dufour, Guillem Tell, Helvecis, Hohenstaufen, Hugonot, Huldrych Zwingli, Iàssir Arafat, Immediatesa imperial, Imperi Romà, Indústria, Invasions bàrbares, Itàlia, Jean Cauvin, Jean Henri Dunant, Joia, Jou, Jueus, Juli Cèsar, Jutlàndia, Kulturkampf, Kyburg (Zuric), Lausana, Leopold I d'Àustria, Leponcis, Lió, Llac de Constança, Llac de Neuchâtel, Llac dels Quatre Cantons, Llac Léman, Llatí, Llegenda, Llengües retoromàniques, Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Lluís XI de França, Lucerna, Magúncia, Magdalenià, Martigny (Suïssa), Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Meandre, Mercat negre, Mercenari, Mikhaïl Gorbatxov, Mil·lenni VI aC, Missió religiosa, Monjo, Monopoli, Mosterià, Nació, Nantuates, Napoleó Bonaparte, Nòmada, Neolític, Neuchâtel, Neutralitat, Nicolau de Flüe, Nidwalden, Noblesa, Nyon, Oberland bernès, Obwalden, Octodurus, Odoacre, Oppidum, Organització de les Nacions Unides, Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, Pagès, Palau des Tuileries, París, Partit Popular Democristià de Suïssa, Partit Popular Suís, Partit Socialdemòcrata de Suïssa, Pas del Sant Gotard, Pau de Westfàlia, Pax romana, Peatge, Península Itàlica, Període d'entreguerres, Pfaffenbrief, Plebiscit, Porrentruy, Port, Potències de l'Eix, Primer Imperi Francès, Primera Guerra Mundial, Principat, Procònsol, Protectorat, Ràuracs, Rècia, Rètics, Ròmul August, Referèndum, Reforma Protestant, Regne de Provença, Regne de Sardenya, Relacions entre Suïssa i la Unió Europea, República, República Helvètica, Revolució francesa de Juliol, Rin, Roda, Rodolf I d'Alemanya, Roine, Romainmôtier, Romandia, Romanx, Ronald Reagan, Sacre Imperi Romanogermànic, Sant Gal, Sauveterrià, Savoia (regió), Sàntons, Schaffhausen, Schwyz, Secret bancari, Seduns, Segimon de Borgonya, Segle I, Segle I aC, Segle II, Segle III, Segle IV, Segle IX, Segle IX aC, Segle VIII, Segle XIII, Segle XIV, Segle XIX, Segle XV, Segle XVI, Segle XVIII, Segle XX, Segle XXV aC, Segona Guerra Mundial, Senat francès, Serralada del Jura, Seu Apostòlica, Societat de Nacions, Suàbia, Suïssa, Sufragi, Sufragi femení a Suïssa, Tàcit, Teocràcia, Tercer Reich, Terrissa, Teutons, Tiberi, Tigurins, Tractat de París (1814), Tractat de París (1815), Tractat de Versalles, Tribu (antropologia), Turgòvia, Unió Europea, Unió Monetària Llatina, Unterwalden, Uri, Valais, Valtellina, Vaud, Veragres, Vercingetòrix, Vorarlberg, Waldstätte, Walser, Yverdon-les-Bains, Zähringen, Zug (Suïssa), Zuric, 1 d'agost, 1 de gener, 10 d'agost, 10 de setembre, 102 aC, 107 aC, 115 aC, 12 de setembre, 1240, 1291, 1307, 1313, 1314, 1315, 1332, 1351, 1352, 1353, 1359, 1365, 1370, 1386, 1388, 1393, 1415, 1436, 1450, 1460, 1474, 1477, 1481, 1495, 1498, 1499, 15 de juliol, 15 de novembre, 1501, 1513, 1515, 1531, 1533, 1536, 1541, 1597, 16 de maig, 1648, 1653, 1656, 1712, 1749, 1755, 1760, 1781, 1792, 1793, 1795, 1798, 1799, 1802, 1803, 1810, 1813, 1814, 1815, 1830, 1832, 1841, 1845, 1847, 1848, 1850, 1852, 1854, 1856, 1857, 1860, 1865, 1868, 1874, 1877, 1890, 1891, 1898, 19 de febrer, 1907, 1915, 1919, 1920, 1921, 1922, 1926, 1929, 1932, 1936, 1937, 1939, 1940, 1943, 1946, 1959, 1960, 1963, 1971, 1972, 1973, 1974, 1978, 1979, 1985, 1990, 1992, 20 de maig, 2002, 2003, 22 de setembre, 23 de març, 25 de juliol, 25 de novembre, 260, 30 de setembre, 350, 400, 401, 443, 47, 476, 52 aC, 534, 550, 58 aC, 6 de gener, 7 aC, 7 d'agost, 7 de maig, 73, 8 de novembre, 89, 9 de desembre, 9 de novembre. Ampliar l'índex (421 més) »

Aar

L'Aar (nom francès; en alemany: Aare) és un riu de Suïssa de 295 km de llargada, que neix en el massís de l'Aar-Gothard i és afluent del Rin (per l'esquerra).

Nou!!: Història de Suïssa і Aar · Veure més »

Abadia de Sankt Gallen

Labadia de Sankt Galen (en alemany Fürstabtei Sankt Gallen) va ser durant molts segles una de les principals abadies de l'Orde Benedictí a Europa.

Nou!!: Història de Suïssa і Abadia de Sankt Gallen · Veure més »

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles L'agricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes i la domesticació d'alguns animals útils per a la producció d'aliments i altres productes d'interès econòmic.

Nou!!: Història de Suïssa і Agricultura · Veure més »

Aigle (Vaud)

Aigle és una ciutat i comuna suïssa del cantó de Vaud.

Nou!!: Història de Suïssa і Aigle (Vaud) · Veure més »

Alamans

Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alammani), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.

Nou!!: Història de Suïssa і Alamans · Veure més »

Al·lòbroges

Els al·lòbroges (llatí Allobroges, Allobriges, Allobruges, grec Άλλόβριγες) foren un poble gal a l'est del Roine.

Nou!!: Història de Suïssa і Al·lòbroges · Veure més »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Història de Suïssa і Alemany · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Història de Suïssa і Alemanya · Veure més »

Aliats de la Primera Guerra Mundial

potències centrals són en taronja, i els neutrals en gris Els aliats de la Primera Guerra mundial també són anomenats de vegades potències de l'Entesa o la Triple Entente (entente vol dir en francès 'acord, entesa').

Nou!!: Història de Suïssa і Aliats de la Primera Guerra Mundial · Veure més »

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Nou!!: Història de Suïssa і Alps · Veure més »

Anacoreta

Sant Antoni Abat anacoreta Un anacoreta (paraula procedent del llatí medieval "anachorēta", i aquest del terme grec "ἀνα-χωρέω", que significa "retirar-se") és una persona que viu en un lloc solitari, entregat completament a la contemplació i a la penitència, aïllada de la comunitat.

Nou!!: Història de Suïssa і Anacoreta · Veure més »

Appenzell Ausser-Rhoden

Appenzell Ausser-Rhoden (en alemany Appenzell Ausserrhoden, en francès Appenzell Rhodes-Extérieures, en italià Appenzello Esterno) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Appenzell Ausser-Rhoden · Veure més »

Appenzell Inner-Rhoden

Appenzell Inner-Rhoden (alemany; en francès Appenzell Rhodes-Intérieures, en italià Appenzello Interno) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Appenzell Inner-Rhoden · Veure més »

Argòvia

Argòvia (alemany Aargau, francès Argovie, italià Argovia, romanx Argovia) és un dels cantons més septentrionals de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Argòvia · Veure més »

Aristocràcia

El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.

Nou!!: Història de Suïssa і Aristocràcia · Veure més »

Armistici

L'armistici és un acord entre estats bel·ligerants per al cessament de les hostilitats, sense posar fi a l'estat de guerra.

Nou!!: Història de Suïssa і Armistici · Veure més »

Assemblea Federal de Suïssa

Palau Federal a Berna LAssemblea Federal de Suïssa (alemany Bundesversammlung; francès, Assemblée fédérale; italià Assemblea federale; romanx Assamblea federala) és el poder legislatiu i l'autoritat suprema de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Assemblea Federal de Suïssa · Veure més »

Associació Europea de Lliure Comerç

L'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC), també coneguda com a EFTA (European Free Trade Association), fou establerta el 3 de maig de 1960 com a bloc comercial alternatiu pels estats europeus que no podien o preferien no unir-se a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) (en l'actualitat la Unió Europea).

Nou!!: Història de Suïssa і Associació Europea de Lliure Comerç · Veure més »

Atur

Taxes d'atur a la Unió Europea (novembre del 2015). '''Verd fosc:''' 0–4,9% · '''Verd clar:''' 5–9,9% · '''Groc:''' 10–14,9% · '''Taronja:''' 15–19,9% · '''Vermell:''' 20–24,9% · '''Granat:''' ≥ 25% En economia, una persona està a l'atur o desocupació si està sense feina, disponible per treballar i cerca ocupació.

Nou!!: Història de Suïssa і Atur · Veure més »

Augsburg

Augsburg és una gran ciutat i districte urbà de l'estat alemany de Baviera, capital de la Regió Administrativa de Suàbia, situada a la confluència dels rius Wertach i Lech.

Nou!!: Història de Suïssa і Augsburg · Veure més »

August

Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus), Cèsar August, August o Octavi August (Roma o Velitrae, 23 de setembre de 63 aC - Nola, Campània, 19 d'agost del 14 dC) va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.

Nou!!: Història de Suïssa і August · Veure més »

Augusta Raurica

Forn de maons romà a Augusta Raurica Augusta Raurica o Museu Romà d'Augst (en alemany Römermuseum Augst) és un museu arqueològic a l'aire lliure a Augst prop de Basilea, Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Augusta Raurica · Veure més »

Avenches

Fig. 10. Illustració de la revisió a ''Apologie pour la vieille Cité d'Avenche'' (Acta eruditorum, 1711) Avenches és un municipi del cantó suís del Vaud, situat al districte de Broye-Vully.

Nou!!: Història de Suïssa і Avenches · Veure més »

Aventicum

Aventicum, situat a la plana suïssa, era la ciutat que servia de capital de la província romana d'Helvètia, així com de centre polític, religiós i econòmic.

Nou!!: Història de Suïssa і Aventicum · Veure més »

Azilià

L'azilià és una indústria de l'epipaleolític que es va estendre des del Cantàbric fins als Alps, i la seva cronologia va del 10500 a 9000 aC, aproximadament.

Nou!!: Història de Suïssa і Azilià · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Història de Suïssa і Àustria · Veure més »

Banc (empresa)

Un banc és una entitat financera de crèdit que utilitza els fons dipositats per empreses i particulars per tal de prestar-los a altres empreses i particulars, a canvi d'un percentatge de benefici.

Nou!!: Història de Suïssa і Banc (empresa) · Veure més »

Bandera de Suïssa

La bandera de Suïssa consisteix en un camp vermell quadrat amb una creu grega blanca equilateral al seu centre.

Nou!!: Història de Suïssa і Bandera de Suïssa · Veure més »

Basilea

Basilea és la tercera ciutat més gran de Suïssa en població amb 188.000 habitants en el cantó de Basel-Stadt el 2004 i 690.000 habitants a la conurbació, que arriba als cantons veïns.

Nou!!: Història de Suïssa і Basilea · Veure més »

Basilea-Camp

Basilea-Camp (alemany: Basel-Landschaft; alemany suís: Baselbiet; francès: Bâle-Campagne, romanx: Basilea-Champagna) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Basilea-Camp · Veure més »

Basilea-Ciutat

Basilea-Ciutat (alemany: Basel-Stadt, francès: Bâle-Ville, italià: Basilea Città, romanx: Basilea-Citad) és un cantó del nord de Suïssa, situat on el Rin abandona el país.

Nou!!: Història de Suïssa і Basilea-Ciutat · Veure més »

Batalla d'Aquae Sextiae

La batalla de Aquae Sextae va succeir l'any 102 aC, entre les legions romanes del cònsol Gai Mari i les tribus germàniques dels teutons i els seus aliats els Ambrons.

Nou!!: Història de Suïssa і Batalla d'Aquae Sextiae · Veure més »

Batalla de Bibracte

La batalla de Bibracte, lluitada el 58 aC, va ser una de les batalles de la Guerra de les Gàl·lies.

Nou!!: Història de Suïssa і Batalla de Bibracte · Veure més »

Batalla de Marignano

La batalla de Marignano va tenir lloc els dies 13 i 14 de setembre de 1515 al voltant de l'actual localitat de Melegnano, 16 km al sud de Milà, Itàlia, i va confrontar als exèrcits aliats de Francesc I de França i la República de Venècia contra les forces de la Confederació de Suïssa, llavors propietàries del Ducat de Milà.

Nou!!: Història de Suïssa і Batalla de Marignano · Veure més »

Batalla de Nancy

La batalla de Nancy es va lliurar el 5 de gener de 1477, i els seus principals protagonistes, d'una banda, al duc de Borgonya, Carles I de Borgonya i el duc de Lorena, Renat II de Lorena.

Nou!!: Història de Suïssa і Batalla de Nancy · Veure més »

Berna

Berna (Bern en alemany) és una ciutat i la capital del cantó de Berna i de la Confederació Helvètica, més coneguda com a Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Berna · Veure més »

Biel/Bienne

Biel/Bienne (en alemany Biel, en francès Bienne) és un municipi del cantó de Berna (Suïssa), cap del districte de Bienne.

Nou!!: Història de Suïssa і Biel/Bienne · Veure més »

Bisbat de Basilea

Escut Mapa al segle XVI El Bisbat de Basilea o Príncipat-bisbat de Basilea (alemany: Fürstbistum Basel) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic amb poder temporal sobre diversos territoris des de 1032 i jurisdicció eclesiàstica sobre un territori més ampli; fou governat per prínceps-bisbes amb seu a la ciutat de Basilea fins a 1528 i amb seu a Porrentruy fins a 1792.

Nou!!: Història de Suïssa і Bisbat de Basilea · Veure més »

Bisbe

Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'església cristiana.

Nou!!: Història de Suïssa і Bisbe · Veure més »

Bloqueig Continental

Estats satèl·lits de França, - Països on es va aplicar el bloqueig continental El Bloqueig Continental fou la base principal de la política exterior de l'emperador Napoleó I de França en la lluita contra el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.

Nou!!: Història de Suïssa і Bloqueig Continental · Veure més »

Bormio

Bormio és una ciutat italiana de 4.000 habitants situada a la regió de la Llombardia, a la província de Sondrio.

Nou!!: Història de Suïssa і Bormio · Veure més »

Burgundis

Els burgundis foren un poble germànic oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).

Nou!!: Història de Suïssa і Burgundis · Veure més »

Calvinisme

Joan Calví El calvinisme és una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví (Jean Cauvin).

Nou!!: Història de Suïssa і Calvinisme · Veure més »

Cantó d'Appenzell

El Cantó d'Appenzell és un antic cantó suís, el 1411 es va associar a la Confederació Helvètica, a la qual va entrar com a membre el 1513 i el 1597 es va dividir en dos cantons per motius religiosos: Appenzell Inner-Rhoden, per a la part catòlica, i Appenzell Ausser-Rhoden, per a la població protestant.

Nou!!: Història de Suïssa і Cantó d'Appenzell · Veure més »

Cantó de Berna

Berna (en alemany Bern, en francès Berne, en romanx i italià Berna) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Cantó de Berna · Veure més »

Cantó de Friburg

Friburg (alemany Freiburg, francès Fribourg, arpità Fribôrg) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Cantó de Friburg · Veure més »

Cantó de Ginebra

El cantó de Ginebra (francès République et Canton de Genève, alemany Genf, romanx Genevra, italià Ginevra, arpità Geneva) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Cantó de Ginebra · Veure més »

Cantó de Glarus

Glarus (en francès, Glaris) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Cantó de Glarus · Veure més »

Cantó de Lucerna

Lucerna (alemany Luzern) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Cantó de Lucerna · Veure més »

Cantó de Neuchâtel

Neuchâtel (oficial en francès République et Canton de Neuchâtel) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Cantó de Neuchâtel · Veure més »

Cantó de Sankt Gallen

Sankt-Gallen (en alemany), Saint-Gall (en francès) o San Gallo (en italià) és un dels cantons de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Cantó de Sankt Gallen · Veure més »

Cantó de Schaffhausen

El cantó de Schaffhausen (Schaffhuse o Schaffhuus en alemany suís) és el cantó més septentrional de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Cantó de Schaffhausen · Veure més »

Cantó de Schwyz

Schwyz és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Cantó de Schwyz · Veure més »

Cantó de Solothurn

Solothurn (francès: Soleure; italià: Soletta; romanx: Soloturn) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Cantó de Solothurn · Veure més »

Cantó de Ticino

La República i Cantó de Ticino (en llombard Tesin, en italià Ticino, en alemany, romanx i francès Tessin) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Cantó de Ticino · Veure més »

Cantó de Zug

Zug (francès Zoug, italià Zugo) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Cantó de Zug · Veure més »

Cantó de Zuric

Zuric (alemany Zürich) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Cantó de Zuric · Veure més »

Cantó del Jura

El Jura (en francès i alemany Jura, en romanx i italià Giura) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Cantó del Jura · Veure més »

Cantons de Suïssa

Mapa dels cantons de Suïssa A Suïssa, els cantons constitueixen l'ens polític i administratiu sobre el qual es construeix l'estat nacional: de fet, l'anomenada Confederació Helvètica, de caràcter fortament federal, no va adoptar la seua condició actual fins a 1848, data fins a la qual cada un dels cantons llavors existents (des de llavors hi ha hagut modificacions menors en el seu nombre i en la seua configuració) posseïa les seues pròpies fronteres, el seu exèrcit i la seua moneda i, a pesar de formar part, en el pla teòric, del Sacre Imperi, gaudien en la pràctica d'una independència virtualment il·limitada des de la derrota suïssa sobre l'emperador Maximilià I en 1499.

Nou!!: Història de Suïssa і Cantons de Suïssa · Veure més »

Capital

Estats en què la capital no és la ciutat més gran En política una capital, també anomenada ciutat capital o capital política, és la ciutat o poble principal que està associada al govern d'una regió administrativa específica del qual és la seu.

Nou!!: Història de Suïssa і Capital · Veure més »

Carlemany

Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814).

Nou!!: Història de Suïssa і Carlemany · Veure més »

Carles I de Borgonya

Carles I de Borgonya "el Temerari" (Dijon 1433 - Nancy, 5 de gener 1477) fou duc de Borgonya, Brabant, Limburg i comte d'Artois i de Namur (després marquès), Borgonya, Flandes i Holanda (1467 - 1477).

Nou!!: Història de Suïssa і Carles I de Borgonya · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Història de Suïssa і Catolicisme · Veure més »

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Història de Suïssa і Celtes · Veure més »

Cereal

Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten per al gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.

Nou!!: Història de Suïssa і Cereal · Veure més »

Chablès

Moderna bandera heràldica del Chablais Chablais (en savoià: Chablès) és una antiga província de Savoia.

Nou!!: Història de Suïssa і Chablès · Veure més »

Cimbres

Cimbres (llatí cimbri) foren un poble germànic o celta del nord d'Europa central.

Nou!!: Història de Suïssa і Cimbres · Veure més »

Claudi

Tiberi Claudi Cèsar August Germànic (1 d'agost, 10 aC–13 d'octubre, 54), inicialment conegut com a Tiberi Claudi Drus Neró Germànic, fou el quart emperador romà; el seu regnat començà el 24 de gener del 41 i finalitzà el 54.

Nou!!: Història de Suïssa і Claudi · Veure més »

Coira

Coira (alemany Chur, italià Coira, romanx Cuira o Cuera, francès Coire) és una ciutat suïssa, capital del cantó dels Grisons.

Nou!!: Història de Suïssa і Coira · Veure més »

Colònia romana

Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.

Nou!!: Història de Suïssa і Colònia romana · Veure més »

Coll del Gran Sant Bernat

El Pas del Gran Sant Bernat o Coll del Gran Sant Bernat (en francès Col du Grand Saint-Bernard, en italià colle del Gran Sant Bernardo) és un serral o port de muntanya entre Aosta (Itàlia) i Martigny (Suïssa), amb una altitud del 2.473 msnm. Té una carretera asfaltada amb un pendent del 11% que va ser construïda en 1905.

Nou!!: Història de Suïssa і Coll del Gran Sant Bernat · Veure més »

Companyia de Jesús

La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic fundat el 1540 per Íñigo de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.

Nou!!: Història de Suïssa і Companyia de Jesús · Veure més »

Comtat de Ginebra

El comtat de Ginebra fou una jurisdicció feudal centrada inicialment entorn de la ciutat de Ginebra, que va existir del segle IX fins al 1724.

Nou!!: Història de Suïssa і Comtat de Ginebra · Veure més »

Comtat de Savoia

El Comtat de Savoia (en llatí: Comitatus Sabaudiae; en francès: Comté de Savoie; en italià: Contea di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic que existí entre els anys 1003 i el 1416, moment en el qual el seu títol nobiliari fou ascendit a Ducat.

Nou!!: Història de Suïssa і Comtat de Savoia · Veure més »

Comunitat Econòmica Europea

La Comunitat Econòmica Europea (CEE) fou una organització internacional creada pel tractat de Roma del 1957 (en vigor des del 1958) amb la finalitat de crear unes tarifes i mercats comuns, elaborar una política conjunta per a l'agricultura, per al moviment de mà d'obra i els transports i fundar institucions comunes per al desenvolupament econòmic.

Nou!!: Història de Suïssa і Comunitat Econòmica Europea · Veure més »

Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer

Bandera de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer La Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) fou una organització econòmica internacional, la primera de caràcter supranacional, i que és considerada com l'origen de l'actual Unió Europea (UE).

Nou!!: Història de Suïssa і Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer · Veure més »

Confederació

Una confederació és una associació d'estats sobirans o de comunitats creada per mitjà d'un tractat per l'assoliment d'alguns fins o propòsits comuns predeterminats.

Nou!!: Història de Suïssa і Confederació · Veure més »

Congrés de Viena

Fronteres nacionals d'Europa fixades pel congrés de Viena, 1815 El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Nou!!: Història de Suïssa і Congrés de Viena · Veure més »

Consell d'Europa

El Consell d'Europa és una organització internacional que s'estableix pel Tractat de Londres de 1949 i que avui en dia engloba a 47 països d'Europa, i té 5 estats com observadors (el Vaticà, Estats Units, Canadà, Japó i Mèxic).

Nou!!: Història de Suïssa і Consell d'Europa · Veure més »

Consell Federal de Suïssa

L'Interior del Palau Federal, on es reuneix el Consell Federal. Membres del Consell Federal el Gener de 2016. El Consell federal de Suïssa (en alemany Bundesrat, en francès Conseil Fédéral, en italià Consiglio Federale, i en romanx Cussegl Federal) és l'òrgan executiu de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Consell Federal de Suïssa · Veure més »

Consell Nacional de Suïssa

assemblea federal en sessió. El Consell Nacional de Suïssa (en alemany Nationalrat, en francès Conseil National, en italià Consiglio Nazionale, en romanx Cussegl naziunal) és la cambra baixa de l'Assemblea Federal de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Consell Nacional de Suïssa · Veure més »

Constitució

Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.

Nou!!: Història de Suïssa і Constitució · Veure més »

Contrareforma

La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.

Nou!!: Història de Suïssa і Contrareforma · Veure més »

Convent

El convent (de cum venire, "trobar-se") és l'edifici que acull els religiosos, frares o monges, especialment dels ordes mendicants, que no s'aparten dels homes o dones sinó que viuen entre ells.

Nou!!: Història de Suïssa і Convent · Veure més »

Crac del 29

El Crac del 1929, també anomenat la caiguda de la Borsa de Wall Street, representa la fallida del mercat de valors que ocorria a finals d'octubre, de 1929.

Nou!!: Història de Suïssa і Crac del 29 · Veure més »

Creu Roja

El Moviment Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, més conegut com a Creu Roja, és un moviment humanitari internacional que aplega al voltant de 97 milions de voluntaris arreu del món, Creu roja Andorrana que va ser fundat per protegir la vida humana i la salut, per garantir el respecte a tots els éssers humans i per prevenir i alleujar el patiment humà, sense cap tipus de discriminació basada en la nacionalitat, raça, gènere, creences religioses, classe social o opinions polítiques.

Nou!!: Història de Suïssa і Creu Roja · Veure més »

Crisi del petroli del 1973

Benzinera abandonada l'hivern de 1973-1974, arran de la '''Crisi del Petroli''', a Potlatch, Estat de Washington, Estats Units La crisi del petroli del 1973 va ser una crisi econòmica de llarga durada, iniciada el 1973 a causa de l'alça sobtada dels preus internacionals del petroli, que va comportar una profunda transformació de les estructures econòmiques dels països desenvolupats.

Nou!!: Història de Suïssa і Crisi del petroli del 1973 · Veure més »

Cristianisme

El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristos, Crist, literalment, 'l'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article ""); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Història de Suïssa і Cristianisme · Veure més »

Cultura de Hallstatt

La cultura de Hallstatt fou el tercer període cultural de l'edat del ferro i abraça un període entre el 800 i el 500 aC.

Nou!!: Història de Suïssa і Cultura de Hallstatt · Veure més »

Cultura de La Tène

La cultura de la Tène fou el darrer període de l'edat de ferro i abraça un període entre el 500 i el 200 aC.

Nou!!: Història de Suïssa і Cultura de La Tène · Veure més »

Cultura del vas campaniforme

La cultura del vas campaniforme es caracteritza el vas campaniforme que li dóna nom, en forma que recorda la d'una campana invertida, l'element més característic és és la decoració geomètrica incisa.

Nou!!: Història de Suïssa і Cultura del vas campaniforme · Veure més »

Dècada del 1920

En la dècada de 1920 és la dècada que comprèn des de l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.

Nou!!: Història de Suïssa і Dècada del 1920 · Veure més »

Dècada del 1930

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і Dècada del 1930 · Veure més »

Dècada del 1960

La dècada de 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.

Nou!!: Història de Suïssa і Dècada del 1960 · Veure més »

Dècada del 1990

La dècada de 1990 comprèn el període d'anys entre el 1990 i el 1999, tots dos inclosos.

Nou!!: Història de Suïssa і Dècada del 1990 · Veure més »

De iure

De iure és una locució llatina que significa «de dret», és a dir, amb reconeixement jurídic, legalment.

Nou!!: Història de Suïssa і De iure · Veure més »

Delémont

Delémont és un municipi del cantó del Jura, cap del districte de Delémont i també cap del cantó.

Nou!!: Història de Suïssa і Delémont · Veure més »

Democràcia directa

Democràcia directa al Cantó de Glarus (Suïssa): a mà alçada, es reuneix tota la població censada electoral i pren les decisions directes de govern (2009). La democràcia directa és una forma de democràcia en la qual els ciutadans participen directament en el procés de presa de decisions polítiques.

Nou!!: Història de Suïssa і Democràcia directa · Veure més »

Dialecte

Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.

Nou!!: Història de Suïssa і Dialecte · Veure més »

Diccionari Històric de Suïssa

El Diccionari històric de Suïssa (DHS) és una enciclopèdia de la història de Suïssa que té com a objectiu fer accessibles els resultats de les investigacions modernes a un públic més ampli.

Nou!!: Història de Suïssa і Diccionari Històric de Suïssa · Veure més »

Dictadura

Índex de Democràcia de l'Economist Intelligence Unit, 2016."http://www.sida.se/Global/About%20Sida/S%C3%A5%20arbetar%20vi/EIU_Democracy_Index_Dec2011.pdf Democracy Index 2011" (PDF). ''Economist Intelligence Unit.'' Els països que són més vermells són autoritaris, i més sovint dictadures. Les dictadures més actuals es troben a Àfrica i Àsia. La dictadura (del llatí dictatura) és una forma de govern en la qual el poder es concentra entorn de la figura d'un sol individu (dictador), generalment a través de la consolidació d'un govern de facto, que es caracteritza per una absència de divisió de poders, una inclinació a exercitar arbitràriament el comandament en benefici de la minoria que la recolza, la inexistència de cap consentiment per part dels governats i la impossibilitat que a través d'un procediment institucionalitzat l'oposició arribi al poder.

Nou!!: Història de Suïssa і Dictadura · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Història de Suïssa і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Districte de Toggenburg

El Districte de Toggenburg és un dels 8 cercles administratius (en alemany walkreis) del Cantó de Sankt Gallen (Suïssa).

Nou!!: Història de Suïssa і Districte de Toggenburg · Veure més »

Divicó

Divicó (llatí Divico) fou un líder dels helvecis.

Nou!!: Història de Suïssa і Divicó · Veure més »

Dreta

La dreta és un conjunt de filosofies i ideologies polítiques, que poden anar de l'extrema dreta al centredreta, que s'oposen a l'esquerra política i que tenen en comú defendre la llibertat de mercat amb la mínima intervenció del govern i de l'Estat, ja que, per a ells, el mercat sol s'organitza de la millor manera possible.

Nou!!: Història de Suïssa і Dreta · Veure més »

Ducat de Borgonya

Armes dels ducs de Borgonya, incloent els principals símbols de la Dinastia Capet i Valois El Ducat de Borgonya (877 – 1477) té els seus orígens en una petita porció dels tradicionals territoris ocupats pels burgundis a la vora del riu Saona i que posteriorment donaria pas al Regne de Borgonya sota el domini dels Regne Franc.

Nou!!: Història de Suïssa і Ducat de Borgonya · Veure més »

Ducat de Savoia

El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.

Nou!!: Història de Suïssa і Ducat de Savoia · Veure més »

Edat del bronze

L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.

Nou!!: Història de Suïssa і Edat del bronze · Veure més »

Edat del ferro

L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.

Nou!!: Història de Suïssa і Edat del ferro · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Història de Suïssa і Edat mitjana · Veure més »

Einsiedeln

Einsiedeln és un municipi del cantó de Schwyz, cap i únic municipi del districte d'Einsiedeln.

Nou!!: Història de Suïssa і Einsiedeln · Veure més »

Emperador romà

L'emperador romà era la màxima autoritat de l'imperi Romà, dotat de limperium (govern).

Nou!!: Història de Suïssa і Emperador romà · Veure més »

Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric VII (en alemany: Heinrich; en italià: Arrigo), (1275-1313) va ser Rei dels Romans de 1308 a 1312, i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic a partir de 1312.

Nou!!: Història de Suïssa і Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Epònim

Un epònim és un terme, nom comú o indret, que prové (coincideix o és un derivat) d'un nom propi.

Nou!!: Història de Suïssa і Epònim · Veure més »

Església (arquitectura)

Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.

Nou!!: Història de Suïssa і Església (arquitectura) · Veure més »

Espai Econòmic Europeu

L'Espai Econòmic Europeu L'Espai Econòmic Europeu (EEE) fou establert l'1 de gener de 1994 en un acord entre els estats membres de l'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC) i tots els estats membres de la Unió Europea (UE).

Nou!!: Història de Suïssa і Espai Econòmic Europeu · Veure més »

Esquerra

En política, l'esquerra és, sense precisió particular, el conjunt de les tendències polítiques típicament associades a qualsevol classe de socialisme o socialdemocràcia en oposició a la dreta política i al liberalisme econòmic.

Nou!!: Història de Suïssa і Esquerra · Veure més »

Estat civil

L'estat civil és la situació de les persones físiques determinada per les seves relacions de família, provinents del matrimoni o del parentiu, que estableix certs drets i deures.

Nou!!: Història de Suïssa і Estat civil · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: The United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Història de Suïssa і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

ETH Zürich

L'ETH Zürich (Eidgenössische Technische Hochschule Zürich, en alemany) o Escola Federal Politècnica de Zuric és una reconeguda universitat pública de Zuric (Suïssa) capdavantera a nivell mundial en els camps de la ciència i la tecnologia.

Nou!!: Història de Suïssa і ETH Zürich · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Història de Suïssa і Europa · Veure més »

Fam

L'índex de preus dels aliments de la FAO reflecteix els canvis en el preu mitjà internacional dels aliments. El fort augment de 2007/08 va causar una crisi alimentària mundial, amb revoltes de la fam en desenes de països, i va empènyer a més de cent milions a la fam extrema. El fort augment en 2010/11 va contribuir a la Primavera Àrab. La producció mundial de cereals per càpita mostra un augment constant. Amb un quilogram per habitant per dia, n'hi hauria prou per a tothom, si no fos pels preus són massa alts o els ingressos massa baixos d'alguns Nen famèlic sotmès a un mesurament del diàmetre del braç. La fam és l'absència crònica de menjar i està lligada a la pobresa, així es dóna en l'anomenat Tercer Món.

Nou!!: Història de Suïssa і Fam · Veure més »

Faucigny

Bandera heràldica moderna Faucigny (en savoià: Fôcegni) és una antiga província de Savoia.

Nou!!: Història de Suïssa і Faucigny · Veure més »

Fórmula màgica

En la política suïssa, la fórmula màgica (alemany: Zauberformel, francès: formule magique, italià: formula magica) és una fórmula per repartir els set seients executius del Consell Federal entre els quatre principals partits governants.

Nou!!: Història de Suïssa і Fórmula màgica · Veure més »

Federació

Mapa que mostra els estats federatsUna federació (del llatí fœdus, "pacte"), sovint també anomenat estat federal, és una unió d'un nombre específic d'estats o regions parcialment autònomes unides per un govern central ("federal").

Nou!!: Història de Suïssa і Federació · Veure més »

Ferro

El ferro és un element químic de nombre atòmic 26, situat en el grup 8 de la taula periòdica.

Nou!!: Història de Suïssa і Ferro · Veure més »

Festa nacional

La festa nacional commemora un esdeveniment històric, polític o cultural vinculat a la història d'una nació.

Nou!!: Història de Suïssa і Festa nacional · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social creat durant l'Edat mitjana a Europa amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Història de Suïssa і Feudalisme · Veure més »

Foederati

Amb la paraula llatina foederatus (plural foederati), es denominava en els primers temps de la història de l'antiga República romana a qualsevol tribu que hagués subscrit a un tractat (foedus), que no era ni colònia romana ni se li havia concedit la ciutadania romana (civitas), però de la que s'esperava que proporcionés un contingent de soldats quan hi hagués problemes.

Nou!!: Història de Suïssa і Foederati · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Història de Suïssa і França · Veure més »

França Mitjana

Mapa de la França Mitjana La França Mitjana és el nom donat a les terres de l'Imperi Carolingi que van correspondre a l'emperador Lotari I, fill de Lluís el Pietós i nét de Carlemany, després del Tractat de Verdun (843).

Nou!!: Història de Suïssa і França Mitjana · Veure més »

Franc suís

El franc suís és la moneda de curs legal a Suïssa i Liechtenstein.

Nou!!: Història de Suïssa і Franc suís · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Història de Suïssa і Francs · Veure més »

Fraubrunnen

Fraubrunnen és un municipi del cantó de Berna (Suïssa), cap del districte de Burgdorf.

Nou!!: Història de Suïssa і Fraubrunnen · Veure més »

Frederic I d'Habsburg

Frederic I d'Habsburg dit Frederic el Bell (alemany Friedrich der Schöne), nascut el 1286 a Viena, i mort el 13 de gener de 1330 a Gutenstein (Baixa Àustria), fou anti-rei dels Romans, és a dir pretendent però no elegit, i pretendent al títol d'Emperador del Sacre Imperi de 1314 a 1322.

Nou!!: Història de Suïssa і Frederic I d'Habsburg · Veure més »

Friburg (Suïssa)

Friburg (Fribôrg en arpità, Fribourg en francès, Freiburg en alemany) és una ciutat suïssa, capital del cantó de Friburg a l'oest del país.

Nou!!: Història de Suïssa і Friburg (Suïssa) · Veure més »

Gai Mari

Gai Mari o simplement Mari, en llatí Caius Marius, (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del segle II aC i començament del segle I aC.

Nou!!: Història de Suïssa і Gai Mari · Veure més »

Gals

L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera Edat del Bronze (segon mil·lenni aC).

Nou!!: Història de Suïssa і Gals · Veure més »

Garona

La Garona (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Vall d'Aran i França.

Nou!!: Història de Suïssa і Garona · Veure més »

Gàl·lia Belga

La Gàl·lia Belga (en llatí Gallia Belgica) fou una província romana que ocupava el nord-est de les Gàl·lies.

Nou!!: Història de Suïssa і Gàl·lia Belga · Veure més »

Gàl·lia Cisalpina

Situació de la Gàl·lia CisalpinaGàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), fou el nom donat pels romans a la regió del nord d'Itàlia, que fou usat fins a la meitat del segle I aC.

Nou!!: Història de Suïssa і Gàl·lia Cisalpina · Veure més »

Gàl·lia Narbonesa

La Gàl·lia Narbonesa (en llatí Gallia Narbonensis) fou una província romana creada el 121 aC coneguda inicialment com a Provincia de la Gàl·lia Transalpina.

Nou!!: Història de Suïssa і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »

General

General és un oficial d'alt grau militar.

Nou!!: Història de Suïssa і General · Veure més »

Germània (regió)

Mapa de la Germània (dues províncies romanes i la zona anomenada Magna Germània independent administrativament de l'Imperi Romà (segle II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.

Nou!!: Història de Suïssa і Germània (regió) · Veure més »

Germània Superior

La província romana de la Germània superior el 120 La Germània Superior fou una província romana creada per Cèsar August en un territori conquistat anys enrere per Juli Cèsar.

Nou!!: Història de Suïssa і Germània Superior · Veure més »

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Nou!!: Història de Suïssa і Germànics · Veure més »

Ginebra

Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zuric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Ginebra · Veure més »

Glarus

Glarus (Glaris en francès) és un municipi del cantó de Glarus (Suïssa), del qual n'és la capital.

Nou!!: Història de Suïssa і Glarus · Veure més »

Govern de França

El Govern de França és un dels principals òrgans del poder executiu francès.

Nou!!: Història de Suïssa і Govern de França · Veure més »

Grande Armée

La Grande Armée fou el conjunt de forces multinacionals reunides sota el comandament de Napoleó al llarg de les Guerres Napoleòniques d'inicis del segle XIX.

Nou!!: Història de Suïssa і Grande Armée · Veure més »

Grisons

Grisons (romanx: Grischun, alemany: Graubünden, italià: Grigioni, llombard: Grison, francès: Grisons) és un cantó de Suïssa, l'únic on es parla el romanx (vegeu romanx i llengües retoromàniques), un dels 4 idiomes oficials de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Grisons · Veure més »

Guerra civil

Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.

Nou!!: Història de Suïssa і Guerra civil · Veure més »

Guerra de Borgonya

La guerra de Borgonya va ser un conflicte entre el ducat de Borgonya i la dinastia Valois, en què es va involucrar l'antiga Confederació Suïssa, que hi tindria un paper decisiu.

Nou!!: Història de Suïssa і Guerra de Borgonya · Veure més »

Guerra de les Gàl·lies

La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del segle I aC entre les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar i les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) arran de les intencions de conquesta de Roma sobre aquest territori.

Nou!!: Història de Suïssa і Guerra de les Gàl·lies · Veure més »

Guerra de les Gàl·lies (llibre)

La Guerra de les Gàl·lies (en llatí, abreujat: De Bello Gallico) és un dels llibres més conegut de Juli Cèsar, on narra en tercera persona la conquesta de la Gàl·lia dels anys 58 aC al 51 aC i les expedicions a Britània.

Nou!!: Història de Suïssa і Guerra de les Gàl·lies (llibre) · Veure més »

Guerra de Suàbia

La Guerra de Suàbia de 1499 (Schawabenkrieg, Schweizerkrieg o "Guerra Suïssa" a Alemanya, i Engadiner Krieg o "Guerra d'Engadina" a Àustria) va ser l'últim gran conflicte militar entre l'Antiga Confederació Suïssa i la Casa d'Habsburg. El que va començar com un conflicte local pel control del Val Müstair i el Pas d'Umbrail en els Grisons, aviat es va estendre en demanar, ambdues parts, ajut als seus aliats: els Habsburg van demanar el suport de la Lliga de Suàbia i la Confederació de les Tres Lligues el suport dels Grisons.

Nou!!: Història de Suïssa і Guerra de Suàbia · Veure més »

Guerra dels Trenta Anys

La Guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Nou!!: Història de Suïssa і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »

Guerra francoprussiana

La guerra francoprussiana (1870-1871) forma part del procés d'Unificació alemanya encarregat per Guillem I de Prússia a Otto von Bismarck.

Nou!!: Història de Suïssa і Guerra francoprussiana · Veure més »

Guerres d'Itàlia

Les Guerres d'Itàlia van ser un seguit de conflictes entre 1494 i 1559 que van involucrar, en diverses etapes, tots els grans estats d'Europa occidental (França, la Monarquia Hispànica, el Sacre Imperi Romanogermànic, Anglaterra, Escòcia, la República de Venècia, els Estats Pontificis i la major part de les Ciutats-estat italianes) a més de l'imperi Otomà.

Nou!!: Història de Suïssa і Guerres d'Itàlia · Veure més »

Guerres de Kappel

Les Guerres de Kappel foren dos conflictes que van tenir lloc a Kappel am Albis a Suïssa els anys 1529 i 1531 per motius religiosos.

Nou!!: Història de Suïssa і Guerres de Kappel · Veure més »

Guillaume Farel

Guillaume Farel Guillaume Farel (1489, Gap, França - 1565, Neuchâtel, Suïssa) fou un reformador i predicador francès, gran impulsor de la introducció de la Reforma Protestant a Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Guillaume Farel · Veure més »

Guillaume-Henri Dufour

Guillaume-Henri Dufour (Constança, 1787 — Les Contamines, Ginebra, 1875) va ser un general i enginyer suís.

Nou!!: Història de Suïssa і Guillaume-Henri Dufour · Veure més »

Guillem Tell

Guillem Tell fou un heroi mític de la independència suïssa (segle XIV).

Nou!!: Història de Suïssa і Guillem Tell · Veure més »

Helvecis

Els helvecis (llatí Helvetii) foren un poble celta que en temps de Juli Cèsar ocupava la regió entre el Jura, a l'oest, el Roine i el llac Leman al sud, i el Rin a l'est i nord.

Nou!!: Història de Suïssa і Helvecis · Veure més »

Hohenstaufen

Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.

Nou!!: Història de Suïssa і Hohenstaufen · Veure més »

Hugonot

Durant els segles XVI i XVII, hugonots va ser el nom donat als membres de l'Església protestant reformada de França.

Nou!!: Història de Suïssa і Hugonot · Veure més »

Huldrych Zwingli

Huldrych, Ulrich Zwingli o Ulricus Zuinglius (Wildhaus, cantó de Sankt Gallen, Suïssa, 1 de gener, 1484 – Kappel am Albis, 11 d'octubre, 1531) fou líder de la reforma protestant a Suïssa, i fundador de les esglésies reformades suïsses.

Nou!!: Història de Suïssa і Huldrych Zwingli · Veure més »

Iàssir Arafat

Iàssir Arafat o Yasser Arafat (en àrab ياسر عرفات, Yāsir ʿArafāt), és el nom amb què es coneixia Muhàmmad Abd-ar-Raüf Qudwa al-Hussayní (en àrab محمد عبد الرؤوف قدوة الحسيني, Muḥammad ʿAbd ar-Raʾūf Qudwa al-Ḥusaynī), conegut també com a Abu-Ammar (en àrab أبو عمار, Abū ʿAmmār), que va néixer el 24 d'agost de 1929 i va morir l'11 de novembre de 2004.

Nou!!: Història de Suïssa і Iàssir Arafat · Veure més »

Immediatesa imperial

La Reichsfreiheit o Reichsunmittelbarkeit (adjectius reichsfrei, reichsunmittelbar, de reichs, "Imperi", i freiheit, "llibertat") va ser un estatus feudal i polític privilegiat, una forma d'Estat que una ciutat, una entitat religiosa o un principat feudal podia assolir en el Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Història de Suïssa і Immediatesa imperial · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Història de Suïssa і Imperi Romà · Veure més »

Indústria

Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.

Nou!!: Història de Suïssa і Indústria · Veure més »

Invasions bàrbares

Invasions bàrbares de l'Imperi romà. En blau, les invasions dels vàndals Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi romà des de l'inici del segle IV fins al segle VI: els vàndals, els huns, els gots, els francs, els angles i els saxons.

Nou!!: Història de Suïssa і Invasions bàrbares · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Història de Suïssa і Itàlia · Veure més »

Jean Cauvin

Joan Calví en una pintura de Ticià. Joan Calví (en francès, Jean Cauvin) (Noyon, 10 de juliol de 1509 - Ginebra, 27 de maig de 1564) fou un teòleg francès, impulsor de la Reforma Protestant que posteriorment va ser anomenada calvinisme.

Nou!!: Història de Suïssa і Jean Cauvin · Veure més »

Jean Henri Dunant

Jean Henri Dunant (Ginebra, Suïssa, 8 de maig de 1828 - Heiden, 30 d'octubre de 1910) fou un home de negocis suís que portà a terme diferents iniciatives humanitàries.

Nou!!: Història de Suïssa і Jean Henri Dunant · Veure més »

Joia

Maria Fiódorovna, Emperadriu Consort de Rússia amb les seves joies pintada per Konstantin Makovsky (1839-1915). Una joia és un ornament artístic fet habitualment amb metalls o pedres precioses però també pot incloure qualsevol altre element, i que normalment és portada com a element decoratiu de les persones, sigui directament sobre la pell o sobre la roba.

Nou!!: Història de Suïssa і Joia · Veure més »

Jou

Jou amb la collera Dos bous units per un jou Un jou (del llatí iugum) és una peça de fusta o de ferro, més o menys corbada, amb la qual dos bous, ases, etc., són junyits pel cap o pel coll a l'arada o al carro.

Nou!!: Història de Suïssa і Jou · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Història de Suïssa і Jueus · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar, (en llatí Gaius Iulius Caesar) més conegut com a Juli Cèsar (juliol de 100 aC - 15 de març de 44 aC, Roma) va ser un líder polític i militar de l'era tardo republicana.

Nou!!: Història de Suïssa і Juli Cèsar · Veure més »

Jutlàndia

Península de Jutlàndia Bandera de la Jutlàndia danesa El far de Rubjerg Knude a Jutlàndia Jutlàndia (en danès: Jylland, en alemany: Jütland) és una península de l'Europa nord-occidental que comprèn la part continental de Dinamarca i el nord d'Alemanya (estat federal de Slesvig-Holstein).

Nou!!: Història de Suïssa і Jutlàndia · Veure més »

Kulturkampf

''Modus vivendi'', Caricatura de Wilhelm Scholz en el ''Kladderadatsch'', n°; 14-15 del 18 de març de 1878: El papa i el canceller volen llepar-se mútuament les botes, però el sobirà pontífex demana no ser molestat i Bismarck fa el mateix. El Kulturkampf, mot que, literalment significa «combat o lluita per la cultura», és un conflicte que va oposar el Canceller imperial Otto von Bismarck a l'Església catòlica romana i al Zentrum, el partit dels catòlics alemanys, entre 1871 i 1880.

Nou!!: Història de Suïssa і Kulturkampf · Veure més »

Kyburg (Zuric)

Kyburg és un municipi del cantó de Zuric (Suïssa), situat al districte de Pfäffikon.

Nou!!: Història de Suïssa і Kyburg (Zuric) · Veure més »

Lausana

Vista aèria de Lausana Lausana (Lausanne en francès, Losena en francoprovençal) és la capital del Cantó de Vaud a Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Lausana · Veure més »

Leopold I d'Àustria

Leopold I d'Habsburg dit "el Magnànim" o "Digne de Glòria" -Der Glorwürdige- o "Espasa dels Habsburg" -Das Schwert Habsburg- (4 d'agost de 1290, Viena - 28 de febrer de 1326 a Estrasburg) fou Duc d'Àustria i d'Estíria fou cogovernant dels ducats junta amb el seu germà gran Frederic I el Bell (conegut sota el nom de Frederic III com antirei i després, el 1325 i 1326, com a rei dels Romans).

Nou!!: Història de Suïssa і Leopold I d'Àustria · Veure més »

Leponcis

Els leponcis (llatí Lepontii, grec Ληπόντιοι) foren un poble celta alpí que habitava les valls del sud dels Alps a la regió del Llac de Como i Llac Maggiore.

Nou!!: Història de Suïssa і Leponcis · Veure més »

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine), en francès: Lyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Història de Suïssa і Lió · Veure més »

Llac de Constança

El llac de Constança des de MeersburgMapa del llac de Constança (en alemany) Entrada del Rin al llac de Constança El llac de Constança (en alemany Bodensee) és un llac de l'Europa central travessat pel Rin.

Nou!!: Història de Suïssa і Llac de Constança · Veure més »

Llac de Neuchâtel

El llac de Neuchâtel (en alemany: Neuenburgersee) és amb una superfície de 217,9& km² el llac més gran enterament suís.

Nou!!: Història de Suïssa і Llac de Neuchâtel · Veure més »

Llac dels Quatre Cantons

Embarcador a Weggis Carte du lac des Quatre Cantons El Llac dels Quatre Cantons (en francès lac des Quatre Cantons, en alemany Vierwaldstättersee, en italià Lago dei Quattro Cantoni o Lago di Lucerna, en romanx Lag Lucerna), és un llac de tipus fiord de Suïssa central.

Nou!!: Història de Suïssa і Llac dels Quatre Cantons · Veure més »

Llac Léman

Foto del llac El llac Léman o llac de Ginebra (en francès Lac Léman, pronunciat /lak le'mɑ̃/, o Lac de Genève, en alemany Genfersee) és un llac de l'Europa Occidental.

Nou!!: Història de Suïssa і Llac Léman · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Història de Suïssa і Llatí · Veure més »

Llegenda

''Llegendas catalanas'', de Maria del Pilar Maspons i Labrós (1881) Una llegenda és una narració, oral o escrita, d'aparença més o menys històrica, amb una major o menor proporció d'elements imaginaris o mitològics.

Nou!!: Història de Suïssa і Llegenda · Veure més »

Llengües retoromàniques

El retoromànic és una branca de les llengües romàniques composta per tres llengües: el romanx (Grisons, Suïssa), el ladí (Dolomites, estat italià) i el furlà (Friül, estat italià); és parlat, doncs, en l'àrea alpina de l'antiga província romana de Rètia, d'on en prové el nom.

Nou!!: Història de Suïssa і Llengües retoromàniques · Veure més »

Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Lluís IV de Baviera (Munic, 1282- Fürstenfeldbruck, 1347), també conegut com a Ludovic IV de Baviera, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic entre 1328 i 1346.

Nou!!: Història de Suïssa і Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Lluís XI de França

Lluís XI de França el Prudent (Bourges, Cher 1423 - Castell de Plessis-lèz-Tours, Indre i Loira 1483), rei de França (1461-1483).

Nou!!: Història de Suïssa і Lluís XI de França · Veure més »

Lucerna

Lucerna (en alemany: Luzern) és una ciutat de la Suïssa central, amb una població de 60.274 habitants (2003) i és la capital del cantó de Lucerna.

Nou!!: Història de Suïssa і Lucerna · Veure més »

Magúncia

Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.

Nou!!: Història de Suïssa і Magúncia · Veure més »

Magdalenià

Lortet) Arpons magdalenians - Fontalès. Museu de Tolosa El magdalenià és una cultura del paleolític superior que es va estendre per la península Ibèrica i els territoris on actualment hi ha França, Suïssa, i Alemanya.

Nou!!: Història de Suïssa і Magdalenià · Veure més »

Martigny (Suïssa)

Martigny és un municipi i ciutat de Suïssa, al cantó de Valais.

Nou!!: Història de Suïssa і Martigny (Suïssa) · Veure més »

Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic

Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Història de Suïssa і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Meandre

Meandres del riu Nowitna a Alaska, es poden observar alguns braços morts o meandres abandonats. En geomorfologia, un meandre o els noms populars (al)goleja, anglada, calada, racó, raconada, reclau, recolzada, retorna, sofraja és un revolt o torcera molt pronunciat en un curs d'aigua.

Nou!!: Història de Suïssa і Meandre · Veure més »

Mercat negre

El mercat negre és el comerç il·legal o clandestí, és a dir l'intercanvi de mercaderies la circulació de les quals és prohibida o racionada.

Nou!!: Història de Suïssa і Mercat negre · Veure més »

Mercenari

Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.

Nou!!: Història de Suïssa і Mercenari · Veure més »

Mikhaïl Gorbatxov

Mikhaïl Serguéievitx Gorbatxov Михаи́л Серге́евич Горбачёв AFI / mʲɪxɐˈil sʲɪrˈɡʲejɪvʲɪtɕ ɡərbɐˈtɕɵf / (Privólnoie, Rússia, URSS, 2 de març de 1931) és un polític soviètic que va exercir com a secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) entre 1985 i 1991, i com a president de la Unió Soviètica entre 1988 i 1991.

Nou!!: Història de Suïssa і Mikhaïl Gorbatxov · Veure més »

Mil·lenni VI aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і Mil·lenni VI aC · Veure més »

Missió religiosa

San Antonio (Texas) Una missió és l'establiment d'un grup religiós per propagar la seva fe en territoris nous, sovint acompanyat d'una tasca social i d'expansió de la cultura d'origen dels missioners.

Nou!!: Història de Suïssa і Missió religiosa · Veure més »

Monjo

Un monjo Un monjo o monge (forma antiga i actualment del sud del país) i una monja és una persona consagrada a la religió.

Nou!!: Història de Suïssa і Monjo · Veure més »

Monopoli

fixar el preu fent ús del seu poder de mercat. Un monopoli (del grec μόνος monos un, i πωλεῖν pōlein vendre) és una situació de privilegi legal o fallada de mercat en la qual, per a una indústria que té un producte, un bé, un recurs o un servei determinat i diferenciat, hi ha un productor (monopolista) oferent que té un gran poder de mercat i és l'únic de la indústria que el posseeix.

Nou!!: Història de Suïssa і Monopoli · Veure més »

Mosterià

El mosterià és una cultura o període que es desenvolupa a partir del 70.000 aC aproximadament, a la part final del paleolític inferior, durant els períodes glacials Würm I i Würm II i el període interglacial entre ambdós.

Nou!!: Història de Suïssa і Mosterià · Veure més »

Nació

El terme nació és un concepte de significat complex i múltiple que -breument- fa referència bàsicament al conjunt d'individus d'un marc legal concret o bé a un conjunt d'individus amb característiques culturals comunes en un espai geogràfic més o menys delimitat.

Nou!!: Història de Suïssa і Nació · Veure més »

Nantuates

Els nantuates (llatí Nantuates) foren un poble gal, veí dels al·lòbroges dins els límits de la Provincia (Provença) o Gàl·lia Narbonesa.

Nou!!: Història de Suïssa і Nantuates · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Història de Suïssa і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Nòmada

Poblat nòmada Un nòmada és aquella persona que no té un territori fix com a residència permanent, sinó que es desplaça amb freqüència d'un lloc a un altre.

Nou!!: Història de Suïssa і Nòmada · Veure més »

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, "nou", i λίθος, líthos, "pedra") és un període de la prehistòria en el qual van tenir lloc innovacions d'una gran transcendència: els éssers humans descobreixen l'agricultura i la ramaderia, i es fan sedentaris, procés conegut com la revolució neolítica.

Nou!!: Història de Suïssa і Neolític · Veure més »

Neuchâtel

Neuchâtel (Neuenburg en alemany) és un municipi de Suïssa, capital del cantó de Neuchâtel i del districte de Neuchâtel.

Nou!!: Història de Suïssa і Neuchâtel · Veure més »

Neutralitat

La neutralitat és la qualitat o actitud de no participar en cap de les opcions en un conflicte, la qual cosa també implica no escollir durant el conflicte.

Nou!!: Història de Suïssa і Neutralitat · Veure més »

Nicolau de Flüe

Nikolaus von Flüe o sant Nicolau de Flue, conegut com a Germà Niklaus (Obwalden, Suïssa, 1417 - Sachseln, 21 de març de 1487) va ser un laic suís, eremita que va jugar un paper fonamental en la pacificació del seu país i en la consolidació de la Confederació Helvètica com a estat independent.

Nou!!: Història de Suïssa і Nicolau de Flüe · Veure més »

Nidwalden

Nidwalden és un cantó de Suïssa que va ser dels signants de la Carta Federal de 1291 amb els seus veïns del llac dels quatre cantons o Vierwaldstättersee que són Obwalden, Uri i Schwyz.

Nou!!: Història de Suïssa і Nidwalden · Veure més »

Noblesa

La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en molts països (principalment actuals o anteriors monarquies).

Nou!!: Història de Suïssa і Noblesa · Veure més »

Nyon

Nyon és una ciutat i comuna suïssa del cantó de Vaud.

Nou!!: Història de Suïssa і Nyon · Veure més »

Oberland bernès

LOberland bernès (Berner Oberland Oberland bernois terres altes de Berna) és la part més alta del cantó de Berna, Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Oberland bernès · Veure més »

Obwalden

Obwalden és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Obwalden · Veure més »

Octodurus

Octodurus fou una ciutat dels Alps.

Nou!!: Història de Suïssa і Octodurus · Veure més »

Odoacre

Sòlid d'Odacre Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, "el que vigila la riquesa", en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul August, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Història de Suïssa і Odoacre · Veure més »

Oppidum

El terme oppidum (del llatí oppidum, pl. oppida: lloc elevat, fortificació) és un terme genèric que designa un lloc elevat, un turó o altiplà, les defenses naturals del qual s’han vist reforçades per la intervenció humana.

Nou!!: Història de Suïssa і Oppidum · Veure més »

Organització de les Nacions Unides

LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.

Nou!!: Història de Suïssa і Organització de les Nacions Unides · Veure més »

Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord

LOrganització del Tractat de l'Atlàntic Nord, OTAN (en anglès, NATO: North Atlantic Treaty Organisation, i en francès, OTAN: Organisation du Traité de l'Atlantique Nord), a vegades coneguda també com a l'Aliança Atlàntica, és una organització internacional establerta l'any 1949 amb l'objectiu de col·laborar en la defensa en els camps polític, econòmic i militar.

Nou!!: Història de Suïssa і Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord · Veure més »

Pagès

''Les espigoladores'' (Jean-François Millet, 1857) Un pagès, camperol o llaurador és una persona que té com a ofici treballar les terres.

Nou!!: Història de Suïssa і Pagès · Veure més »

Palau des Tuileries

El Palau des Tuileries (Teuleries) va ser un dels palaus més importants de la monarquia francesa.

Nou!!: Història de Suïssa і Palau des Tuileries · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Història de Suïssa і París · Veure més »

Partit Popular Democristià de Suïssa

El Partit Popular Democristià de Suïssa (en alemany:Christlich Demokratische Volkspartei, en francès:Parti Démocrate-Chrétien Suisse, en italià:Partito Popolare Democratico Svizzero, en romanx:Partida Cristiandemocratica Svizra) és un partit polític suís democristià fundat en 1848 com a Partit Catòlic Conservador.

Nou!!: Història de Suïssa і Partit Popular Democristià de Suïssa · Veure més »

Partit Popular Suís

El Partit Popular Suís (PPS) o Unió Democràtica de Centre (UDC) (alemany Schweizerische Volkspartei (SVP), francès Union Démocratique du Centre (UDC), en italià Unione Democràtica di Centre (UDC), i en romanx Partida Populara Svizra (PPS)és un partit polític suís de dreta conservadora. Es postula com a partit d'"extrema dreta" enmig del govern suís. És el partit amb major nombre de consellers nacionals, amb un poc més d'una quarta part dels escons. El partit és presidit des de l'1 de març de 2008 per Toni Brunner. Actualment no es troba representat a l'executiu suís.

Nou!!: Història de Suïssa і Partit Popular Suís · Veure més »

Partit Socialdemòcrata de Suïssa

El Partit Socialdemòcrata Suís (en alemany:Sozialdemokratische Partei der Schweiz, en francès:Parti Socialiste Suisse, en italià:Partito Socialista Svizzero) és un partit polític de Suïssa, de tendència esquerrana i forma part de la Internacional Socialista.

Nou!!: Història de Suïssa і Partit Socialdemòcrata de Suïssa · Veure més »

Pas del Sant Gotard

JMW Turner (1775-1851), pintura de prop de 1802. '' La construcció del Pont del Diable '', Carl Blechen, '' ca '' 1833 (Neue Pinakothek, Munic). El modern Pont del Diable ('' Teufelsbrücke '') a través de l'gola de Schöllenen reemplaçar aquell paquet pont, mostrat més avall. El Pas del Sant Gotard (en italià, Sant Gottardo, en alemany, Sankt Gotthard) és un pas de muntanya situat a 2109 metres en Suïssa a, entre Airolo (Ticino) i Andermatt (Uri), en els Alps Lepontins, que connecta la part nord (germanoparlant) de Suïssa amb la part sud (italoparlantes) de Tesino, i la ruta cap a Milà.

Nou!!: Història de Suïssa і Pas del Sant Gotard · Veure més »

Pau de Westfàlia

La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van acabar amb la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Pau de Westfàlia · Veure més »

Pax romana

Màxima expansió de l'imperi romà, després de la conquesta de Trajà La pax romana («pau romana») és el període comprés entre el final de l'assentament d'Octavi August (27 aC) i la meitat del segle III.

Nou!!: Història de Suïssa і Pax romana · Veure més »

Peatge

Senyal de peatge. Hongkong Un peatge és un punt de la carretera destinat a efectuar el pagament per tenir el dret de circular per una carretera.

Nou!!: Història de Suïssa і Peatge · Veure més »

Península Itàlica

La península Itàlica, península italiana o península apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.

Nou!!: Història de Suïssa і Península Itàlica · Veure més »

Període d'entreguerres

Europa política en el període d'entreguerres El període d'entreguerres (1918-1939) cobreix els anys transcorreguts entre la Primera Guerra mundial i la Segona Guerra mundial, especialment en el context d'Europa o la cultura occidental.

Nou!!: Història de Suïssa і Període d'entreguerres · Veure més »

Pfaffenbrief

La Pfaffenbrief és un contracte amb data del 7 d'octubre de 1370 entre sis estats de l'Antiga Confederació Suïssa: Zuric, Lucerna, Zug i Unterwalden (falten Berna i Glaris).

Nou!!: Història de Suïssa і Pfaffenbrief · Veure més »

Plebiscit

El plebiscit (Plebiscitum) a l'antiga Roma era una votació assembleària dels plebeus.

Nou!!: Història de Suïssa і Plebiscit · Veure més »

Porrentruy

Porrentruy és un municipi del cantó del Jura, cap del districte de Porrentruy.

Nou!!: Història de Suïssa і Porrentruy · Veure més »

Port

El port marítim de Mataró. Un port és una estructura natural o artificial on a més d'estar arrecerats els vaixells, s'hi poden fer les operacions d'embarcament i desembarcament.

Nou!!: Història de Suïssa і Port · Veure més »

Potències de l'Eix

Països neutrals URSS Les Potències de l'Eix eren els estats oposats als Aliats durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Història de Suïssa і Potències de l'Eix · Veure més »

Primer Imperi Francès

El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.

Nou!!: Història de Suïssa і Primer Imperi Francès · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Història de Suïssa і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Principat

Un principat és un territori històric sota la jurisdicció d'un príncep, com ara Andorra.

Nou!!: Història de Suïssa і Principat · Veure més »

Procònsol

Procònsol fou el magistrat romà que actuava al lloc del cònsol sense exercir l'ofici mateix de cònsol.

Nou!!: Història de Suïssa і Procònsol · Veure més »

Protectorat

El protectorat és un règim d'ocupació d'un estat per un altre.

Nou!!: Història de Suïssa і Protectorat · Veure més »

Ràuracs

Els ràuracs (llatí Rauraci o Raurici) foren un poble gal de la regió de Basilea.

Nou!!: Història de Suïssa і Ràuracs · Veure més »

Rècia

Rècia (Rhaetia, Ῥαιτία, també Raetia) fou una província romana al nord-oest de la península Itàlica.

Nou!!: Història de Suïssa і Rècia · Veure més »

Rètics

Els rètics (llatí Rhaeti o Raeti) foren un poble celta que vivia a la regió anomenada Rècia.

Nou!!: Història de Suïssa і Rètics · Veure més »

Ròmul August

Flavi Ròmul August, nascut en el 461 va ser l'últim emperador romà d'occident (475-476).

Nou!!: Història de Suïssa і Ròmul August · Veure més »

Referèndum

Un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'un estat amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general reforma usualment amb l'establiment (o modificació) de lleis o tractats internacionals.

Nou!!: Història de Suïssa і Referèndum · Veure més »

Reforma Protestant

luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.

Nou!!: Història de Suïssa і Reforma Protestant · Veure més »

Regne de Provença

El regne de Provença les Dues Borgonyes Borgonya Cisjurana o d'Arles fou una regió regida per reis burgundis que van existir entre el 843 i el 1032 sota diverses denominacions i extensions corresponents amb grans diferències a la regió de Provença moderna.

Nou!!: Història de Suïssa і Regne de Provença · Veure més »

Regne de Sardenya

Mapa dels 4 jutjats de Sardenya. El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Nou!!: Història de Suïssa і Regne de Sardenya · Veure més »

Relacions entre Suïssa i la Unió Europea

Les relacions entre Suïssa i la Unió Europea, malgrat antigues, han quedat reforçades després del rebuig del poble suís a ratificar per referèndum l'acord sobre l'Espai Econòmic Europeu el 6 de desembre del 1992.

Nou!!: Història de Suïssa і Relacions entre Suïssa i la Unió Europea · Veure més »

República

Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot la qual cosa dóna al govern el fonament de legitimitat i sobirania.

Nou!!: Història de Suïssa і República · Veure més »

República Helvètica

La República Helvètica fou un estat de l'Europa Occidental establert en el territori de la moderna Suïssa en el context de la Revolució Francesa i les Guerres Revolucionaries que durà uns cinc anys, des del 1798 fins al 1803, i és considerat com a predecessor immediat de l'actual Confederació Helvètica.

Nou!!: Història de Suïssa і República Helvètica · Veure més »

Revolució francesa de Juliol

A França, es coneix com a Revolució de Juliol la revolució que va aconseguir posar fi al règim polític de la Segona Restauració, que va ser succeïda per un nou règim, la dita Monarquia de Juliol, en la qual el nou rei de la casa d'Orleans, Lluís Felip I, no ho és de França sinó dels francesos.

Nou!!: Història de Suïssa і Revolució francesa de Juliol · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Història de Suïssa і Rin · Veure més »

Roda

Roda del Museu Nacional d'Iran, a Teheran. Aquesta roda s'ha data del segon mil·lenni aC, fou trobada a Chogha Zanbil, Iran. Una roda és un dispositiu en forma disc o torus.

Nou!!: Història de Suïssa і Roda · Veure més »

Rodolf I d'Alemanya

Rodolf I d'Alemanya, conegut com a Rodolf d'Habsburg, (Limburg, 1 de maig de 1218 - Espira, 15 de juliol de 1291) va ser rei d'Alemanya (Rei dels Romans) de 1273 fins a la seva mort, i duc d'Àustria, Caríntia, Estíria i marcgravi de Carniola de 1276 al 1282.

Nou!!: Història de Suïssa і Rodolf I d'Alemanya · Veure més »

Roine

El Roine (en català antic: Rose o Roine; http://dcvb.iecat.net/ en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).

Nou!!: Història de Suïssa і Roine · Veure més »

Romainmôtier

El Priorat de Romainmôtier és un antic priorat de l'Orde de Cluny que es troba al municipi suís de Romainmôtier-Envy al cantó de Vaud.

Nou!!: Història de Suïssa і Romainmôtier · Veure més »

Romandia

Romanx Romandia o la Suïssa Romanda, també anomenada la Suïssa romana o la Suïssa Francesa (en francès: la Suisse romande o la Romandie, en francoprovençal: la Romandie, en alemany: Welschschweiz, en italià Svizzera Romande o Romandia) és la part de Suïssa on es parla tradicionalment francoprovençal i francès i on la llengua oficial és el francès.

Nou!!: Història de Suïssa і Romandia · Veure més »

Romanx

El romanx (en romanx: rumantsch,,, rumàntsch), a voltes anomenat grisó, és una llengua romànica que es parla en diverses zones del cantó muntanyós dels Grisons (Suïssa) i que forma part de la branca retoromànica conjuntament amb el ladí i el furlà.

Nou!!: Història de Suïssa і Romanx · Veure més »

Ronald Reagan

Ronald Wilson Reagan (Tampico, Illinois, 6 de febrer de 1911 - Bel Air, Califòrnia, 5 de juny de 2004) va ser un actor i polític nord-americà, el 40è president dels Estats Units.

Nou!!: Història de Suïssa і Ronald Reagan · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Història de Suïssa і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sant Gal

Sant Gal (Irlanda, ca. 550 - Arbon, Suïssa, ca. 645) va ser un monjo, missioner a terres germàniques, a la vora del llac de Constança.

Nou!!: Història de Suïssa і Sant Gal · Veure més »

Sauveterrià

El sauveterrià és el nom que rep un poble prehistòric de la zona de França que va viure entre el 8000 aC i el 7000aC amb una cultura pròpia del mesolític.

Nou!!: Història de Suïssa і Sauveterrià · Veure més »

Savoia (regió)

Mapa de la Savoia Escut de la Savoia La Savoia (en francès Savoie, en savoià Savouè) és un antic estat europeu situada a l'angle nord-oest dels Alps que fou incorporada a França el 1860.

Nou!!: Història de Suïssa і Savoia (regió) · Veure més »

Sàntons

Els sàntons (llatí Santones o Santoni, grec Σάντονες, Σάντονοι o Σάντωνες)) foren un poble gal de la Gàl·lia del sud-oest, o segons Claudi Ptolemeu d'Aquitània Ptolemeu diu que la capital dels sàntons era Mediolanum Santonum. Segons Cèsar eren a la Gàl·lia Celta al nord del Garumna (Garona). Claudi Ptolemeu els situa entre els pictons i el bitúrigs vivisques. Estrabó diu que el Garona desguassava a la mar entre els bitúrigs vivisques i el sàntons i els situa a la vora de l'Atlàntic, amb els pictons al nord. Cèsar va aconseguir dels pictons i sàntons alguns vaixells per la seva lluita contra els vènets. A la revolta de Vercingetòrix els pictons i altres pobles no hi van participar, però els sàntons van enviar dotze mil homes al setge d'Alèsia. Dels sàntons la regió va prendre el nom de Saintonge.

Nou!!: Història de Suïssa і Sàntons · Veure més »

Schaffhausen

Schaffhausen és una ciutat suïssa que pertany al cantó de Schaffhausen.

Nou!!: Història de Suïssa і Schaffhausen · Veure més »

Schwyz

* Schwyz (municipi), municipi del cantó de Schwyz, cap del districte de Schwyz.

Nou!!: Història de Suïssa і Schwyz · Veure més »

Secret bancari

El secret bancari és aquella facultat que té una entitat financera, davant les administracions públiques, de no revelar les dades bancàries i informació privada dels seus clients.

Nou!!: Història de Suïssa і Secret bancari · Veure més »

Seduns

Els seduns (llatí Seduni) foren un poble gal alpí de la vall alta del Roine, veïns dels nantuates.

Nou!!: Història de Suïssa і Seduns · Veure més »

Segimon de Borgonya

Segimon (Regne de Borgonya, final del segle V - Coulmiers, 524) va ésser un rei dels burgundis del 516 a la seva mort.

Nou!!: Història de Suïssa і Segimon de Borgonya · Veure més »

Segle I

El segle I és un període que comprèn des de l'any 1 fins a l'any 100 dC.

Nou!!: Història de Suïssa і Segle I · Veure més »

Segle I aC

Vil·la romana de can Llauder, relacionada amb Gai Mari a Mataró, '''segle I aC''', segle III dC El segle I aC és un període de l'edat antiga marcat per la forta crisi a Roma, que acaba suposant un canvi de règim amb l'esfondrament de la república i l'inici de l'imperi.

Nou!!: Història de Suïssa і Segle I aC · Veure més »

Segle II

El segle II, que comprèn els anys 101 - 199, pertany a l'era de l'Antiguitat clàssica i està marcat per la consolidació de les tendències i pobles del segle precedent.

Nou!!: Història de Suïssa і Segle II · Veure més »

Segle III

El segle III comprèn els anys inclosos entre el 201 i el 300 i suposa un període de gran inestabilitat per a Roma; per això, tota l'època es coneix com a ''crisi del'' ''segle III''.

Nou!!: Història de Suïssa і Segle III · Veure més »

Segle IV

El segle IV és el període que va des de l'any 301 fins al 400 i està marcat per l'auge del cristianisme a l'Imperi Romà que n'esdevé la religió oficial i així s'expandeix de forma molt més ràpida per Europa i el nord d'Àfrica.

Nou!!: Història de Suïssa і Segle IV · Veure més »

Segle IX

El segle IX és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.

Nou!!: Història de Suïssa і Segle IX · Veure més »

Segle IX aC

El segle IX aC és un període que transcorre des de l'any 900 aC fins al 801 aC i està marcat pel desenvolupament de les civilitzacions d'Orient i el sud del Mediterrani mentre Europa entra en l'Edat del ferro.

Nou!!: Història de Suïssa і Segle IX aC · Veure més »

Segle VIII

El segle vuitè (VIII) és un període que comprèn els anys inclosos entre en 701 i el 800 i està marcat per la ràpida expansió dels musulmans, que conquereixen nous territoris a Europa i Àsia i exporten la seva cultura i avenços als pobles cristians.

Nou!!: Història de Suïssa і Segle VIII · Veure més »

Segle XIII

El segle XIII és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.

Nou!!: Història de Suïssa і Segle XIII · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Història de Suïssa і Segle XIV · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Història de Suïssa і Segle XIX · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Història de Suïssa і Segle XV · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Història de Suïssa і Segle XVI · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Història de Suïssa і Segle XVIII · Veure més »

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Història de Suïssa і Segle XX · Veure més »

Segle XXV aC

El segle XXV aC és un període de l'edat antiga que suposa l'entrada massiva de Sud-amèrica a la història i l'auge de l'Índia com a civilització.

Nou!!: Història de Suïssa і Segle XXV aC · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Història de Suïssa і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Senat francès

El Senat (Sénat) de França constitueix la cambra alta del Parlament francès.

Nou!!: Història de Suïssa і Senat francès · Veure més »

Serralada del Jura

Mapa de la serralada El Jura és una serralada situada al nord dels Alps, entre França, Suïssa i Alemanya.

Nou!!: Història de Suïssa і Serralada del Jura · Veure més »

Seu Apostòlica

Es designa amb el terme Seu Apostòlica, les cinc ciutats on es trobaven les Esglésies originals del cristianisme, que es considera que van ser fundades pels Apòstols de Jesús i que constituïen les Antigues Pentarquies.

Nou!!: Història de Suïssa і Seu Apostòlica · Veure més »

Societat de Nacions

La Societat de Nacions (en francès: Société des Nations; en anglès: League of Nations; en alemany: Völkerbund), representada sovint per l'acrònim SdN, fou un organisme internacional, precedent de l'ONU actual.

Nou!!: Història de Suïssa і Societat de Nacions · Veure més »

Suàbia

L'extensió del dialecte alamànic ve a ser l'extensió de la Suàbia medieval, si bé la variant anomenada suàbia és només la del nord-est d'aquesta àrea, que correspon aproximadament al que ara es coneix per Suàbia. Suàbia (en alemany: Schwaben o Schwabenland) és una regió històrica i lingüística d'Alemanya que estava formada per la major part de l'actual estat de Baden-Württemberg (en concret, el Württemberg històric i la província de Hohenzollern o Hohenzollerische Lande) a més de l'actual regió administrativa de Suàbia.

Nou!!: Història de Suïssa і Suàbia · Veure més »

Suïssa

Suïssa (en alemany: die Schweiz; en francès: la Suisse; en italià: Svizzera; en romanx: Svizra; en llatí: Helvetia), oficialment la Confederació Suïssa (en alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; en francès: Confédération Suisse; en italià: Confederazione Svizzera; en romanx: Confederaziun svizra) en llatí Confœderatio Helvetica, és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Història de Suïssa і Suïssa · Veure més »

Sufragi

''Suffrage universel dédié à Ledru-Rollin'', Frédéric Sorrieu, 1850 El sufragi és el dret polític i constitucional que tenen els ciutadans a votar i escollir, directament o indirecta, els càrrecs públics.

Nou!!: Història de Suïssa і Sufragi · Veure més »

Sufragi femení a Suïssa

El sufragi femení a Suïssa fou una votació federal que tingué lloc a Suïssa el 7 de febrer del 1971.

Nou!!: Història de Suïssa і Sufragi femení a Suïssa · Veure més »

Tàcit

Publi o Gaius Corneli Tàcit (56 - 118), historiador romà, fou un senador, cònsol i governador romà.

Nou!!: Història de Suïssa і Tàcit · Veure més »

Teocràcia

La teocràcia és una forma de govern que estableix que l'autoritat per governar, dirigir i decidir, no pertany al poble com en el cas de la democràcia sinó que pertany a Déu, i per tant, als seus representants ací en la Terra.

Nou!!: Història de Suïssa і Teocràcia · Veure més »

Tercer Reich

El Tercer Reich és el nom que rebé el darrer Imperi Alemany entre el 1934 i 1945, que s'identifica amb el nazisme.

Nou!!: Història de Suïssa і Tercer Reich · Veure més »

Terrissa

Fabricació d'una peça de terrissa amb el torn Atuell del període Jōmon (Japó) considerat el més antic del món. La terrissa, anomenada cantereria a molts indrets del País Valencià, és l'objecte o conjunt d'objectes, tals com olles, càntirs, gerres, perols, cassoles o tests, fets de terra argilosa afaiçonada quan és molla i pastada, i després cuita.

Nou!!: Història de Suïssa і Terrissa · Veure més »

Teutons

Els teutons (llatí Teutones) van ser un dels pobles germànics que habitaven a les vores del Danubi.

Nou!!: Història de Suïssa і Teutons · Veure més »

Tiberi

Tiberi (Tiberius Claudius Nero) fou un emperador romà que governà des del 18 de setembre de l'any 14 dC fins a la seva mort, el 16 de març del 37, successor d'Octavi August.

Nou!!: Història de Suïssa і Tiberi · Veure més »

Tigurins

Els tigurins (llatí Tigurini) foren una de les diverses tribus dels helvecis que vivien al sud de la tribu dels verbigens a la zona del llac anomenat Morat.

Nou!!: Història de Suïssa і Tigurins · Veure més »

Tractat de París (1814)

El Tractat de París (o Primer Tractat de París) va ser signat el 30 de maig de 1814, acabant la guerra entre França i la Sisena Coalició formada pel: Regne Unit, Rússia, Àustria, Suècia, Portugal i Prússia.

Nou!!: Història de Suïssa і Tractat de París (1814) · Veure més »

Tractat de París (1815)

Territori francès on va entrar en vigor l'ocupació dels aliats. El Tractat de París es va signar el 20 de novembre 1815 després de la desfeta de Napoleó a Waterloo.

Nou!!: Història de Suïssa і Tractat de París (1815) · Veure més »

Tractat de Versalles

''The Signing of the Peace Treaty of Versailles'' El Tractat de Versalles de 1919 va ser un intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Història de Suïssa і Tractat de Versalles · Veure més »

Tribu (antropologia)

Tribu dels tobes, prop del riu Pilcomayo, 1892 Una tribu és un conjunt de persones amb un avantpassat comú i que viuen en un territori determinat.

Nou!!: Història de Suïssa і Tribu (antropologia) · Veure més »

Turgòvia

Turgòvia (alemany Thurgau, francès Thurgovie, italià Turgovia, romanx Turgovia) és cantó septentrional de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Turgòvia · Veure més »

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és la unió econòmica i política de 28 estats independents, localitzats majoritàriament a Europa.

Nou!!: Història de Suïssa і Unió Europea · Veure més »

Unió Monetària Llatina

La Unió Monetària Llatina (UML) fou un intent del segle XIX d'unificar diverses monedes europees en una de sola que pogués ser utilitzada a tots els estats membres, en una època en què la major part de les monedes nacionals encara eren fetes d'or i de plata, que es va dur a terme entre 1865 i 1927.

Nou!!: Història de Suïssa і Unió Monetària Llatina · Veure més »

Unterwalden

Unterwalden (en alemany Unterwalden, en francès Unterwald, en italià Unterwaldo, en romanx Silvania) va ser un dels tres cantons fundadors de Suïssa, juntament amb els cantons de Schwyz i d'Uri.

Nou!!: Història de Suïssa і Unterwalden · Veure més »

Uri

Uri és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Uri · Veure més »

Valais

El Valais (en alemany Wallis, en francès Valais en romanx Vallais, en arpità Valês i en italià Vallese) és un cantó situat al sud-oest de Suïssa, fronterer amb França i Itàlia.

Nou!!: Història de Suïssa і Valais · Veure més »

Valtellina

Mapa de la Valtellina Un paisatge de Valtellina Església de Tresivio Valtellina o la Valtelline és una vall dins la Llombardia a Itàlia.

Nou!!: Història de Suïssa і Valtellina · Veure més »

Vaud

Vaud (alemany: Waadt, italià: Vaud, romanx: Vad, arpità: Vôd) és un cantó de Suïssa en el qual hi destaca Lausana, capital del cantó, situada a la vora del llac Léman sobre un abrupte turó.

Nou!!: Història de Suïssa і Vaud · Veure més »

Veragres

Els veragres (llatí Veragri) foren un poble gal esmentat per Cèsar, que els situa al Valais (Suïssa) entre els nantuates i els seduns.

Nou!!: Història de Suïssa і Veragres · Veure més »

Vercingetòrix

Vercingetòrix (llatí Vercingetorix -pronunciat Verkingétorix-, transliteració de la paraula composta cèltica "Ver-Cingeto-Rix" el significat de la qual més probable és "Cap dels grans guerrers") (?, cap al 80 aC - Roma, 46 aC) era el cap de la tribu gal·la dels arverns (situats a l'actual Alvèrnia) quan es va produir la invasió de les Gàl·lies pels romans.

Nou!!: Història de Suïssa і Vercingetòrix · Veure més »

Vorarlberg

Vorarlberg és un dels nou estats federats en què està dividida Àustria.

Nou!!: Història de Suïssa і Vorarlberg · Veure més »

Waldstätte

Waldstätte (literalment, "assentament del bosc") havia estat un terme emprat des del segle XIV per designar els territoris boscosos de la Suïssa central.

Nou!!: Història de Suïssa і Waldstätte · Veure més »

Walser

Walser (de l'alemany Walliser, vallesà, habitant del cantó de Valais (alemany Wallis) és el membre d'una població d'origen alamànic que va emigrar en el segle VIII de l'actual cantó de Berna al cantó de Valais, i d'ací en el segle XIII es va estendre en algunes valls veïnes que avui són part d'Itàlia, Liechtenstein i Àustria. Són dispersos dins l'arc alpí i potser són 17.000 individus, d'ells 10.000 a Suïssa, 3.500 a Itàlia i 3.500 a Àustria.

Nou!!: Història de Suïssa і Walser · Veure més »

Yverdon-les-Bains

Església a la Plaça Pestalozzi Yverdon-les-Bains és una ciutat i comuna suïssa del cantó de Vaud, situada al districte del Jura-Nord vaudois, del que n'és capital.

Nou!!: Història de Suïssa і Yverdon-les-Bains · Veure més »

Zähringen

Zähringen és el nom d'una família de la noblesa alemanya de l'edat mitjana, agafat del castell de Zähringen, avui a la ciutat de Friburg, (fundada el 1120).

Nou!!: Història de Suïssa і Zähringen · Veure més »

Zug (Suïssa)

Zug és un municipi i la capital del Cantó de Zug (Suïssa).

Nou!!: Història de Suïssa і Zug (Suïssa) · Veure més »

Zuric

Zuric (en alemany Zürich,, pronunciat en el dialecte local) és la ciutat més gran de Suïssa i la capital del cantó de Zuric.

Nou!!: Història de Suïssa і Zuric · Veure més »

1 d'agost

L1 d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Suïssa і 1 d'agost · Veure més »

1 de gener

L1 de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de Suïssa і 1 de gener · Veure més »

10 d'agost

El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Suïssa і 10 d'agost · Veure més »

10 de setembre

El 10 de setembre és el dos-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Suïssa і 10 de setembre · Veure més »

102 aC

L'any 102 aC, denominat així des de l'adopció del calendari gregorià i no al seu temps, és un any comú, és a dir, de 365 dies.

Nou!!: Història de Suïssa і 102 aC · Veure més »

107 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 107 aC · Veure més »

115 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 115 aC · Veure més »

12 de setembre

El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Suïssa і 12 de setembre · Veure més »

1240

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1240 · Veure més »

1291

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1291 · Veure més »

1307

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1307 · Veure més »

1313

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1313 · Veure més »

1314

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1314 · Veure més »

1315

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1315 · Veure més »

1332

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1332 · Veure més »

1351

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1351 · Veure més »

1352

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1352 · Veure més »

1353

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1353 · Veure més »

1359

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1359 · Veure més »

1365

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1365 · Veure més »

1370

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1370 · Veure més »

1386

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1386 · Veure més »

1388

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1388 · Veure més »

1393

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1393 · Veure més »

1415

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1415 · Veure més »

1436

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1436 · Veure més »

1450

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1450 · Veure més »

1460

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1460 · Veure més »

1474

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1474 · Veure més »

1477

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1477 · Veure més »

1481

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1481 · Veure més »

1495

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1495 · Veure més »

1498

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1498 · Veure més »

1499

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1499 · Veure més »

15 de juliol

El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Suïssa і 15 de juliol · Veure més »

15 de novembre

El 15 de novembre és el tres-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vintè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Suïssa і 15 de novembre · Veure més »

1501

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1501 · Veure més »

1513

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1513 · Veure més »

1515

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1515 · Veure més »

1531

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1531 · Veure més »

1533

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1533 · Veure més »

1536

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1536 · Veure més »

1541

L'any 1541 o MDXLI va ser un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Història de Suïssa і 1541 · Veure més »

1597

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1597 · Veure més »

16 de maig

El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Suïssa і 16 de maig · Veure més »

1648

;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.

Nou!!: Història de Suïssa і 1648 · Veure més »

1653

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1653 · Veure més »

1656

Reproducció de "''Las Meninas''", noteu l'habilitat de col·locar els reis reflectits en un mirall al fons de la sala.

Nou!!: Història de Suïssa і 1656 · Veure més »

1712

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1712 · Veure més »

1749

Llinda d'una casa de Besalú.

Nou!!: Història de Suïssa і 1749 · Veure més »

1755

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Història de Suïssa і 1755 · Veure més »

1760

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1760 · Veure més »

1781

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Història de Suïssa і 1781 · Veure més »

1792

;Països catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1792 · Veure més »

1793

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1793 · Veure més »

1795

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1795 · Veure més »

1798

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1798 · Veure més »

1799

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Suïssa і 1799 · Veure més »

1802

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1802 · Veure més »

1803

Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).

Nou!!: Història de Suïssa і 1803 · Veure més »

1810

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1810 · Veure més »

1813

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Suïssa і 1813 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1814 · Veure més »

1815

;Països Catalans:; Resta del món.

Nou!!: Història de Suïssa і 1815 · Veure més »

1830

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1830 · Veure més »

1832

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1832 · Veure més »

1841

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1841 · Veure més »

1845

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1845 · Veure més »

1847

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1847 · Veure més »

1848

'''La Benedicció del tren''', (segle XIX), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1848 · Veure més »

1850

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1850 · Veure més »

1852

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1852 · Veure més »

1854

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1854 · Veure més »

1856

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1856 · Veure més »

1857

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1857 · Veure més »

1860

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Suïssa і 1860 · Veure més »

1865

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Història de Suïssa і 1865 · Veure més »

1868

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1868 · Veure més »

1874

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1874 · Veure més »

1877

; Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1877 · Veure més »

1890

Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.

Nou!!: Història de Suïssa і 1890 · Veure més »

1891

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1891 · Veure més »

1898

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Història de Suïssa і 1898 · Veure més »

19 de febrer

El 19 de febrer és el cinquantè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de Suïssa і 19 de febrer · Veure més »

1907

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1907 · Veure més »

1915

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1915 · Veure més »

1919

Llinda d'un edifici del carrer Major d'Olot.

Nou!!: Història de Suïssa і 1919 · Veure més »

1920

Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.

Nou!!: Història de Suïssa і 1920 · Veure més »

1921

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1921 · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1922 · Veure més »

1926

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1926 · Veure més »

1929

Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1929 · Veure més »

1932

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1932 · Veure més »

1936

;Països Catalans: Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.

Nou!!: Història de Suïssa і 1936 · Veure més »

1937

;Països Catalans: Billet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.

Nou!!: Història de Suïssa і 1937 · Veure més »

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1939 · Veure més »

1940

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1940 · Veure més »

1943

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1943 · Veure més »

1946

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1946 · Veure més »

1959

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1959 · Veure més »

1960

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1960 · Veure més »

1963

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1963 · Veure més »

1971

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1971 · Veure més »

1972

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1972 · Veure més »

1973

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1973 · Veure més »

1974

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1974 · Veure més »

1978

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1978 · Veure més »

1979

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1979 · Veure més »

1985

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1985 · Veure més »

1990

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1990 · Veure més »

1992

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1992 · Veure més »

20 de maig

El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Suïssa і 20 de maig · Veure més »

2002

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 2002 · Veure més »

2003

;Espanya.

Nou!!: Història de Suïssa і 2003 · Veure més »

22 de setembre

El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Suïssa і 22 de setembre · Veure més »

23 de març

El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Suïssa і 23 de març · Veure més »

25 de juliol

El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Suïssa і 25 de juliol · Veure més »

25 de novembre

El 25 de novembre és el tres-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trentè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Suïssa і 25 de novembre · Veure més »

260

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 260 · Veure més »

30 de setembre

El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Suïssa і 30 de setembre · Veure més »

350

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 350 · Veure més »

400

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 400 · Veure més »

401

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 401 · Veure més »

443

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 443 · Veure més »

47

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 47 · Veure més »

476

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 476 · Veure més »

52 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 52 aC · Veure més »

534

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 534 · Veure més »

550

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 550 · Veure més »

58 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 58 aC · Veure més »

6 de gener

El 6 de gener és el sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de Suïssa і 6 de gener · Veure més »

7 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 7 aC · Veure més »

7 d'agost

El 7 d'agost és el dos-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vintè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Suïssa і 7 d'agost · Veure més »

7 de maig

El 7 de maig és el cent vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Suïssa і 7 de maig · Veure més »

73

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 73 · Veure més »

8 de novembre

El 8 de novembre és el tres-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Suïssa і 8 de novembre · Veure més »

89

L'any 89 (LXXXIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Història de Suïssa і 89 · Veure més »

9 de desembre

El 9 de desembre és el tres-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Suïssa і 9 de desembre · Veure més »

9 de novembre

El 9 de novembre és el tres-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Suïssa і 9 de novembre · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »