Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història de Sofia

Índex Història de Sofia

Imatge aèria de Sofia La història de Sofia es remunta a uns segles aC i arriba fins al dia d'avui, el que la converteix en una de les ciutats més antigues d'Europa que encara subsisteix.

76 les relacions: Al-Idrissí, Alexandre el Gran, Antiga Roma, Aragó, Balcans, Bitola, Bulgària, Castella, Celtes, Claudi Ptolemeu, Concili de Sàrdica, Constantí I el Gran, Cristianisme, Danubi, Dàcia, Dioclecià, Eneolític, Eslaus, Estats Pontificis, Europa, Evliya Çelebi, Exèrcit Roig, Eyalat, Filip II de Macedònia, Gitanos, Grec antic, Guerra de Crimea, Guerra russoturca (1877-1878), Huns, Imperi Bizantí, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Rus, János Hunyadi, Joan I Zimisces, Justinià I, Khan, Ladislau I d'Hongria, Ladislau III de Polònia, Llista d'emperadors bizantins, Marc Ulpi Trajà, Mèsia, Mul·là, Mutasarrif, Nakhtxivan, Neolític, Paixà, Partit Comunista Búlgar, Pèrsia, Plòvdiv, ..., Polònia, Primer Imperi Búlgar, República de Ragusa, República Popular de Bulgària, Rumèlia, Sanjaq, Santa Sofia, Sardica, Segle XIII aC, Segona Guerra Mundial, Sofia, Tercer Reich, Tracis, Turquia, Xaria, 1376, 1382, 16 d'abril, 1836, 1878, 1879, 1925, 29, 3 d'abril, 4 de gener, 477. Ampliar l'índex (26 més) »

Al-Idrissí

Mapamundi pertanyent a la ''Tabula Rogeriana''. Noti's que el sud apareix a la part superior del mapa Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Idrissí, més conegut simplement com al-Idrissí (en àrab أبو عبد اللّه محمد الإدريسي, Abū ʿAbd Allāh Muḥammad al-Idrīsī) (1100 - 1165), fou cartògraf, geògraf i viatger andalusí que visqué a la cort de Roger II de Sicília.

Nou!!: Història de Sofia і Al-Idrissí · Veure més »

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: Història de Sofia і Alexandre el Gran · Veure més »

Antiga Roma

L'antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX aC.

Nou!!: Història de Sofia і Antiga Roma · Veure més »

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma d'Espanya, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un Estatut d'Autonomia.

Nou!!: Història de Sofia і Aragó · Veure més »

Balcans

Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'usa per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).

Nou!!: Història de Sofia і Balcans · Veure més »

Bitola

Bitola (macedònic Битола) és un municipi de la República de Macedònia, que constitueix una de les divisions administratives del país.

Nou!!: Història de Sofia і Bitola · Veure més »

Bulgària

Bulgària (en búlgar България, Balgària) és una república de l'est d'Europa, a la Península Balcànica, limita amb Romania al nord, Sèrbia i Macedònia a l'oest, Grècia i Turquia al sud i la mar Negra a l'est.

Nou!!: Història de Sofia і Bulgària · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Història de Sofia і Castella · Veure més »

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Història de Sofia і Celtes · Veure més »

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); circa 85 - circa 165, altres autors diuen c. 100- c. 170) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grecoegipci, anomenat comunament Ptolemeu o Tolemeu.

Nou!!: Història de Sofia і Claudi Ptolemeu · Veure més »

Concili de Sàrdica

El Concili de Sàrdica fou una reunió dels bisbes de l'Església o concili ecumènic celebrat a Sàrdica (avui Sofia, Bulgària), a la Dàcia, probablement el 343.

Nou!!: Història de Sofia і Concili de Sàrdica · Veure més »

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancycrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Nou!!: Història de Sofia і Constantí I el Gran · Veure més »

Cristianisme

El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristos, Crist, literalment, 'l'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article ""); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Història de Sofia і Cristianisme · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Història de Sofia і Danubi · Veure més »

Dàcia

El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.

Nou!!: Història de Sofia і Dàcia · Veure més »

Dioclecià

Dioclecià, (c. 245–c. 312), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Nou!!: Història de Sofia і Dioclecià · Veure més »

Eneolític

Ledat del coure, també anomenada calcolític (del grec χαλκός, jalkós.

Nou!!: Història de Sofia і Eneolític · Veure més »

Eslaus

Pobles eslaus meridionals Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus establerta principalment a Europa.

Nou!!: Història de Sofia і Eslaus · Veure més »

Estats Pontificis

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.

Nou!!: Història de Sofia і Estats Pontificis · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Història de Sofia і Europa · Veure més »

Evliya Çelebi

Evliya Çelebi (Ewliya Čelebi en ortografia antiga), també citat com Evilya Celebi o Ewliya Celebi (اوليا چلبي) (Istanbul, 25 de març de 1611 – Istanbul o el Caire, 1684) fou un viatger i geògraf turc otomà, fill de l'orfebre de palau Derviş Mehmed Zilli.

Nou!!: Història de Sofia і Evliya Çelebi · Veure més »

Exèrcit Roig

Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.

Nou!!: Història de Sofia і Exèrcit Roig · Veure més »

Eyalat

Leyalat o eyalet (de l'àrab iyala, administració, exercici del poder) fou la més gran divisió administrativa dins de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Història de Sofia і Eyalat · Veure més »

Filip II de Macedònia

Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.

Nou!!: Història de Sofia і Filip II de Macedònia · Veure més »

Gitanos

El poble gitano, poble rom, gitanos o romanís és un grup ètnic divers que viu principalment a l'Europa del Sud i de l'Est, l'Orient mitjà, Turquia, als EUA i Amèrica Llatina.

Nou!!: Història de Sofia і Gitanos · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia Antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Història de Sofia і Grec antic · Veure més »

Guerra de Crimea

La guerra de Crimea (des del 28 de març de 1853 fins a l'1 d'abril de 1856) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar l'imperi Rus, per una banda, amb una aliança entre el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, el segon Imperi francès, el Regne de Sardenya i una part de l'imperi Otomà, per l'altra.

Nou!!: Història de Sofia і Guerra de Crimea · Veure més »

Guerra russoturca (1877-1878)

La Guerra russoturca de 1877–1878 també coneguda com la Guerra d'Orient, va tenir els seus orígens en la voluntat russa d'aconseguir un accés a la Mar Mediterrània i alliberar els pobles eslaus dels Balcans de l'imperi Otomà.

Nou!!: Història de Sofia і Guerra russoturca (1877-1878) · Veure més »

Huns

Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del segle IV dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.

Nou!!: Història de Sofia і Huns · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Història de Sofia і Imperi Bizantí · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: Història de Sofia і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Història de Sofia і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Rus

Limperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Nou!!: Història de Sofia і Imperi Rus · Veure més »

János Hunyadi

Joan Hunyadi, gravat de Johannes de Thurocz a la ''Chronica Hungarorum'', Brno, 1488 Joan Hunyadi (en romanès Ioan Corvin de Hunedoara o Iancu de Hunedoara, en hongarès Hunyadi János, en croat: Janko Hunjadi, en serbi: Сибињанин Јанко / Sibinjanin Janko) (nascut vers 1387 – mort l'11 d'agots de 1456) fou un militar i polític del Principat de Transsilvània al segle XV, voivoda de Transsilvània i vassall del rei d'Hongria Vladislavus de Varna, i del seu successor, el jove Vladislavus el Pòstum.

Nou!!: Història de Sofia і János Hunyadi · Veure més »

Joan I Zimisces

Joan I Zimisces (Joannes I Zimisces) fou un destacat general i emperador de Constantinoble del 969 al 976.

Nou!!: Història de Sofia і Joan I Zimisces · Veure més »

Justinià I

Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a Sant Justinià el Gran, va ser l'emperador de l'Imperi Bizantí des de l'any 527 fins al 565.

Nou!!: Història de Sofia і Justinià I · Veure més »

Khan

Khan, en català medieval ca o can, és un títol equivalent a sobirà utilitzat originàriament per les hordes turques i mongòliques i després per algunes autoritats islàmiques.

Nou!!: Història de Sofia і Khan · Veure més »

Ladislau I d'Hongria

Ladislau I, anomenat el Sant (27 de juny de 1046 - 29 de juliol de 1095), va ser rei d'Hongria des de 1077 fins a la seva mort.

Nou!!: Història de Sofia і Ladislau I d'Hongria · Veure més »

Ladislau III de Polònia

Ladislau III el Camaprim pintat per Jan Matejko Ladislau III el Camaprim (en polonès: Władysław III Laskonogi; entre 1161 i 1167 - 3 de novembre de 1231) va ser duc de Cracòvia el 1202 i de 1228 a 1229.

Nou!!: Història de Sofia і Ladislau III de Polònia · Veure més »

Llista d'emperadors bizantins

Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, anomenat posteriorment per la historiografia francesa del segle XVII Imperi Bizantí.

Nou!!: Història de Sofia і Llista d'emperadors bizantins · Veure més »

Marc Ulpi Trajà

Trajà (Itàlica, prop de l'actual Sevilla, 18 de setembre del 53 – Selinos a Cilícia, 9 d'agost del 117) fou un general i emperador romà del 98 al 117, fill d'Ulpi Trajà, que fou de rang consular i patrici (el seu nom no apareix als Fasti) i membre d'una família senatorial de la província de la Bètica.

Nou!!: Història de Sofia і Marc Ulpi Trajà · Veure més »

Mèsia

Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana als Balcans.

Nou!!: Història de Sofia і Mèsia · Veure més »

Mul·là

Mul·là (del persa ملا, mollā, el qual prové de l'àrab مولى, mawlā) és un títol honorífic musulmà aplicat als erudits (mestres religiosos, juristes, caps d'escola, etc.), sobretot en l'àmbit de l'Àsia Central.

Nou!!: Història de Sofia і Mul·là · Veure més »

Mutasarrif

Mutasarrif (en turc modern Mutasarrıf) era un rang administratiu de l'Imperi otomà.

Nou!!: Història de Sofia і Mutasarrif · Veure més »

Nakhtxivan

La República Autònoma de Nakhtxivan (en àzeri, Naxçıvan Muxtar Respublikası) és un territori del sud del Caucas pertanyent a l'Azerbaidjan, enclavat entre Armènia al nord i a l'est, i l'Iran al sud i a l'oest.

Nou!!: Història de Sofia і Nakhtxivan · Veure més »

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, "nou", i λίθος, líthos, "pedra") és un període de la prehistòria en el qual van tenir lloc innovacions d'una gran transcendència: els éssers humans descobreixen l'agricultura i la ramaderia, i es fan sedentaris, procés conegut com la revolució neolítica.

Nou!!: Història de Sofia і Neolític · Veure més »

Paixà

Paixà, o baixà (del turc paşa), va ser un títol donat als alts càrrecs de l'administració otomana, tant civils com militars.

Nou!!: Història de Sofia і Paixà · Veure més »

Partit Comunista Búlgar

El Partit Comunista Búlgar fou un partit comunista de Bulgària, que fou el partit dominant de 1945 a 1990.

Nou!!: Història de Sofia і Partit Comunista Búlgar · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Història de Sofia і Pèrsia · Veure més »

Plòvdiv

Plòvdiv és una ciutat de Bulgària, capital de la província de Plovdiv.

Nou!!: Història de Sofia і Plòvdiv · Veure més »

Polònia

Polònia (en polonès: Polska), oficialment República de Polònia (en polonès: Rzeczpospolita Polska), és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Història de Sofia і Polònia · Veure més »

Primer Imperi Búlgar

Pròxim Orient en l'any 800, on es mostra l'Imperi Búlgar i els seus estats veïns. El Primer Imperi Búlgar (en búlgar Първo Българско царство, transcrit Părvo Bălgarsko tsarstvo) va ser un estat medieval búlgar fundat l'any 632 als territoris propers al delta del Danubi.

Nou!!: Història de Sofia і Primer Imperi Búlgar · Veure més »

República de Ragusa

La República de Ragusa (croat: Dubrovačka Republika) fou un estat que va existir amb aquest nom del 1403 al 1808.

Nou!!: Història de Sofia і República de Ragusa · Veure més »

República Popular de Bulgària

La República Popular de Bulgària (en búlgar, Народна република България; transcrit del ciríl·lic, Narodna republika Bŭlgariya) fou l'Estat socialista que s'implantà en aquest país de l'Europa Oriental des de les Eleccions legislatives búlgares de 1946 un cop acabada la Segona Guerra Mundial i 1990 (amb la caiguda del Bloc de l'Est).

Nou!!: Història de Sofia і República Popular de Bulgària · Veure més »

Rumèlia

Rumèlia, mapa de 1801 Rumèlia (del turc: Rumeli, terra dels Rums, grec Ρούμελη, Roúmeli; búlgar Румелия, Rumeliya), variació turca (derivat de Rüm-ili), fou una província otomana de la península Balcànica, que comprenia territoris dels actuals estats d'Albània, Bulgària, Grècia, República de Macedònia, Moldàvia, Romania (especialment la Valàquia, el Banat i la Dobrudja), Sèrbia, i el que avui resta de Turquia a Europa.

Nou!!: Història de Sofia і Rumèlia · Veure més »

Sanjaq

El sanjaq o sancak —en turc otomà سنجاق‎,; en turc modern sancak, en plural sancaklar— va ser una circumscripció territorial de l'Imperi otomà.

Nou!!: Història de Sofia і Sanjaq · Veure més »

Santa Sofia

* Santa Sofia (Istanbul), església construïda al segle VI, durant el mandat de Justinià I en Constantinoble, capital de l'Imperi bizantí.

Nou!!: Història de Sofia і Santa Sofia · Veure més »

Sardica

Serdica o Sardica (Σαρδική, Serdica fou més usat pels grecs i Sardica pels romans) fou una ciutat de la Mèsia Superior.

Nou!!: Història de Sofia і Sardica · Veure més »

Segle XIII aC

El segle XIII aC és una època de l'edat antiga caracteritzada pel domini d'Assíria, Egipte i Micenes a les seves respectives àreees d'influència, al mateix temps que creixen les zones del planeta habitades.

Nou!!: Història de Sofia і Segle XIII aC · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Història de Sofia і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Sofia

La ciutat de Sofia (en búlgar София) és la capital i la ciutat més gran de la República de Bulgària.

Nou!!: Història de Sofia і Sofia · Veure més »

Tercer Reich

El Tercer Reich és el nom que rebé el darrer Imperi Alemany entre el 1934 i 1945, que s'identifica amb el nazisme.

Nou!!: Història de Sofia і Tercer Reich · Veure més »

Tracis

Els tracis fou el nom general dels diferents pobles de Tràcia estesos també a l'Àsia Menor (Bitínia), a Dàcia i fins a Il·líria.

Nou!!: Història de Sofia і Tracis · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest de l'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Història de Sofia і Turquia · Veure més »

Xaria

La xaria, xara o llei islàmica (de l'àrab شريعة, xarīʿa, "camí, camí a seguir") és la llei canònica de l'islam que regula el conjunt d'activitats públiques i privades de tot fidel musulmà.

Nou!!: Història de Sofia і Xaria · Veure més »

1376

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sofia і 1376 · Veure més »

1382

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sofia і 1382 · Veure més »

16 d'abril

El 16 d'abril és el cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Sofia і 16 d'abril · Veure més »

1836

Llinda d’una casa del carrer del Pont Vell de BesalúPlaca commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de '''1836'''.;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sofia і 1836 · Veure més »

1878

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Sofia і 1878 · Veure més »

1879

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sofia і 1879 · Veure més »

1925

''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).

Nou!!: Història de Sofia і 1925 · Veure més »

29

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sofia і 29 · Veure més »

3 d'abril

El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Sofia і 3 d'abril · Veure més »

4 de gener

El 4 de gener és el quart dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de Sofia і 4 de gener · Veure més »

477

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sofia і 477 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »