Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història de Sicília

Índex Història de Sicília

Ruïnes d'un temple a Soluntum. La història de Sicília ha vist a aquesta illa del Mediterrani, actual regió d'Itàlia, controlada normalment per grans potències (Roma, vàndals, bizantins, sarraïns, els Hohenstaufen, els catalano-aragonesos, els espanyols) però també va experimentar breus períodes d'independència, com amb els grecs i més tard amb l'Emirat de Sicília després Regne de Sicília.

171 les relacions: Administració provincial romana, Al-Qàïm (fatimita), Antiga Grècia, Antiga Roma, Apià, Arquimedes, Atenes, Auruncs, Bandolerisme, Banu Kalb, BBC, Belisari, Calatafimi Segesta, Calàbria, Camorra, Carles I d'Anjou, Carles III d'Espanya, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Cartago, Casa d'Hauteville, Catalunya, Catània, Catedral de Monreale, Ciceró, Conca del Mediterrani, Constantinoble, Corona d'Aragó, Dècada del 1920, Dinastia borbònica, Diodor de Sicília, Dionís el Jove, Dionís el Vell, Doris (grup humà), Ducat de Savoia, Emigració, Emirat de Sicília, Encyclopædia Britannica, Eneolític, Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Esparta, Esquerra, Europa, Expedició dels Mil, Feixisme italià, Felip V d'Espanya, Ferran el Catòlic, Ferran I de les Dues Sicílies, Flavi Tiberi Maurici, França, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, ..., Gènova, Giuseppe Garibaldi, Giuseppe Tomasi di Lampedusa, Gozo, Guerra de Successió de Polònia, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Peloponès, Guerres Napoleòniques, Guillem I de Sicília, Guillem II de Sicília, Hauteville, Hipopòtam nan, Hohenstaufen, Illa de Malta, Illes Eòlies, Immigració, Imperi Bizantí, Imperi cartaginès, Imperi Espanyol, Imperi Otomà, Imperi Persa, Imperi Romà, Invasió aliada de Sicília, Itàlia, Itàlia meridional, Latifundi, Lígurs, Ligúria, Magna Grècia, Mar Egea, Mar Mediterrània, Mar Tirrena, Màfia, Messina, Mezzogiorno, Milazzo, Morgetes, Napoleó Bonaparte, Nazisme, Nàpols, Neolític, Normandia, Paleolític, Palerm, Papa Innocenci II, Península Ibèrica, Península Itàlica, Pere el Gran, Pesta, Pintura rupestre, Pirateria marítima, Plistocè, Prehistòria, Primer Imperi Francès, Primera Guerra Púnica, Pulla, Reforma agrària, Regne d'Itàlia (1861–1946), Regne de les Dues Sicílies, Regne de Nàpols, Regne de Sicília, República Romana, Revolució, Roger I de Sicília, Roger II de Sicília, Royal Navy, Sardenya, Sarraí, Sículs, Segle V, Segle VI, Segle VIII, Segle VIII aC, Segle XI, Segle XIV, Segle XIX, Segle XVII, Segona Guerra Mundial, Segona Guerra Púnica, Sicans, Sicília, Siracusa, Termini Imerese, Terra Santa, Terratrèmol, Timoleó, Tractat d'Utrecht, Trapani, Tucídides, Ubayd-Al·lah al-Mahdí, Unió personal, Unificació italiana, Vàndals, Víctor Manuel II, Venjança, Verres, Vespres Sicilianes, Virrei, 1015, 1061, 1072, 1101, 1130, 1139, 1282, 1287, 1492, 15 de maig, 1504, 1713, 1720, 1860, 1943, 1946, 212 aC, 241 aC, 413 aC, 910, 928, 934, 948. Ampliar l'índex (121 més) »

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Nou!!: Història de Sicília і Administració provincial romana · Veure més »

Al-Qàïm (fatimita)

Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn al-Mahdí al-Qàïm bi-amr-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Qàïm (en àrab أبو القاسم محمد بن المهدي القائم بأمر الله, Abū l-Qāsim Muḥammad ibn al-Mahdī al-Qāʾim bi-amr Allāh) (Salamiyya, Síria, 893 - 17 o 23 de maig de 946), segon califa fatimita a Mahdia (934 - 946).

Nou!!: Història de Sicília і Al-Qàïm (fatimita) · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia, o Grècia clàssica, és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre el Gran, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Història de Sicília і Antiga Grècia · Veure més »

Antiga Roma

L'antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX aC.

Nou!!: Història de Sicília і Antiga Roma · Veure més »

Apià

Apià (vers 95- vers 165) fou un historiador grecoromà, nascut a Alexandria que va viure a Roma al temps de Trajà, Adrià, i Antoní Pius.

Nou!!: Història de Sicília і Apià · Veure més »

Arquimedes

Arquimedes de Siracusa —Arkhimédes en grec— (Siracusa, Sicília, 287 aC - 212 aC) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer grec.

Nou!!: Història de Sicília і Arquimedes · Veure més »

Atenes

Atenes (en grec modern Αθήνα, en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Història de Sicília і Atenes · Veure més »

Auruncs

Els auruncs o auruncis (llatí aurunci), també coneguts pels grecs com ausonis o àusons, foren una tribu de la Campània que vivien a la ciutat d'Aurunca entre els campanis i els volscs.

Nou!!: Història de Sicília і Auruncs · Veure més »

Bandolerisme

Cartell sobre el bandoler Joaquín Murieta El bandolerisme és una activitat criminal duta a terme per bandes armades, comandades per un capitost, contra persones o contra propietats.

Nou!!: Història de Sicília і Bandolerisme · Veure més »

Banu Kalb

Els Banu Kalb o kalbites eren una de les tribus d'Aràbia d'origen iemenita (encara que més endavant, per motius polítics es reclamaven del grup del nord), amb origen comú en Kalb ibn Wabara.

Nou!!: Història de Sicília і Banu Kalb · Veure més »

BBC

Seu principal de la BBC headquarters, Broadcasting House, a Portland Place, Central London. La British Broadcasting Corporation (Corporació Britànica de Difusió), més coneguda com a BBC, és la primera empresa de televisió i ràdio del Regne Unit.

Nou!!: Història de Sicília і BBC · Veure més »

Belisari

Belisari (505 - 565 dC) és el general més famós de la història de Bizanci.

Nou!!: Història de Sicília і Belisari · Veure més »

Calatafimi Segesta

Calatafimi Segesta (sicilià Calatafimi-Seggesta) és un municipi italià, dins de la província de Trapani.

Nou!!: Història de Sicília і Calatafimi Segesta · Veure més »

Calàbria

Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.

Nou!!: Història de Sicília і Calàbria · Veure més »

Camorra

La Camorra és una organització criminal mafiosa de la regió de la Campània i la ciutat italiana de Nàpols.

Nou!!: Història de Sicília і Camorra · Veure més »

Carles I d'Anjou

Carles I d'Anjou (21 de març de 1227 - Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); Rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).

Nou!!: Història de Sicília і Carles I d'Anjou · Veure més »

Carles III d'Espanya

Carles III d'Espanya, Carles VII de les Dues Sicílies i Carles I de Parma (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibídem, 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de les Dues Sicílies (1735-1759) i rei d'Espanya (1759-1788).

Nou!!: Història de Sicília і Carles III d'Espanya · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740) en l'àmbit catalanoaragonès conegut sobretot com a arxiduc Carles, o Carles III d'Aragó com a pretendent al tron de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió Espanyola, aconseguint el suport del Principat de Catalunya (1706-1714), dels regnes d'Aragó i de València (1706-1707 / 1714), del Regne de Mallorques (1706-1715) i del Regne de Sardenya (1706-1720), territoris en els quals va governar amb el nom de Carles III.

Nou!!: Història de Sicília і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Cartago

Els ports púnics de Cartago Cartago —en àrab قرطاج, Qartāj; en francès Carthage— és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, a uns 10 km al nord-est de Tunis.

Nou!!: Història de Sicília і Cartago · Veure més »

Casa d'Hauteville

La Casa d'Hauteville (o Casa d'Altavilla) és una dinastia normanda que governà Sicília entre els anys 1073 (o 1085) i 1194.

Nou!!: Història de Sicília і Casa d'Hauteville · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Història de Sicília і Catalunya · Veure més »

Catània

Localització de Catània Catània (en sicilià Catania) és una ciutat de l'est de Sicília, capital de la ciutat metropolitana de Catània, als contraforts de l'Etna i a la vora del golf de Catània.

Nou!!: Història de Sicília і Catània · Veure més »

Catedral de Monreale

La catedral de Monreale és un dels més grans assoliments de l'art normand en el món.

Nou!!: Història de Sicília і Catedral de Monreale · Veure més »

Ciceró

Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero, (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC) fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.

Nou!!: Història de Sicília і Ciceró · Veure més »

Conca del Mediterrani

La conca del Mediterrani són les terres que envolten el mar Mediterrani.

Nou!!: Història de Sicília і Conca del Mediterrani · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Història de Sicília і Constantinoble · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Història de Sicília і Corona d'Aragó · Veure més »

Dècada del 1920

En la dècada de 1920 és la dècada que comprèn des de l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.

Nou!!: Història de Sicília і Dècada del 1920 · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Història de Sicília і Dinastia borbònica · Veure més »

Diodor de Sicília

Diodor de Sicília o Diodor Sícul (Diodorus Siculus) fou un historiador grec de Sicília que va viure al segle I aC contemporani de Juli Cèsar i August.

Nou!!: Història de Sicília і Diodor de Sicília · Veure més »

Dionís el Jove

Dionís el Jove o Dionisi el Jove (Dionysius, Διονύσιος, vers 396 aC-vers 342 aC) fou tirà de Siracusa, fill de Dionís el Vell.

Nou!!: Història de Sicília і Dionís el Jove · Veure més »

Dionís el Vell

Dionís el Vell o Dionisi el Vell (Dyonisius, Διονύσιος vers 431 aC-367 aC) fou tirà de Siracusa.

Nou!!: Història de Sicília і Dionís el Vell · Veure més »

Doris (grup humà)

Soldat "molt armat". Els doris eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i s'imposà als aqueus.

Nou!!: Història de Sicília і Doris (grup humà) · Veure més »

Ducat de Savoia

El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.

Nou!!: Història de Sicília і Ducat de Savoia · Veure més »

Emigració

L'emigració humana és marxar del lloc d'origen a un altre (pot ser a escala nacional o internacional).

Nou!!: Història de Sicília і Emigració · Veure més »

Emirat de Sicília

Lemirat de Sicília fou un estat musulmà a la Mediterrània, format per l'illa de Sicília dominada pels musulmans des de principis del fins a finals del segle XI.

Nou!!: Història de Sicília і Emirat de Sicília · Veure més »

Encyclopædia Britannica

Primera pàgina de la primera edició de l'''Encyclopædia Britannica'' L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua.

Nou!!: Història de Sicília і Encyclopædia Britannica · Veure més »

Eneolític

Ledat del coure, també anomenada calcolític (del grec χαλκός, jalkós.

Nou!!: Història de Sicília і Eneolític · Veure més »

Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric VI (Novembre de 1165 – 28 de setembre de 1197) va ser Rei d'Alemanya (1190-1197), Sacre Emperador Romà (1191-1197) i rei consort de Sicília (1194-1197).

Nou!!: Història de Sicília і Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Esparta

Territori d'Esparta. Esparta (en llatí Sparta, en grec Σπαρτη, Sparte) o Lacedemònia (en grec Λακεδαιμων, Lakedaimon) era una ciutat estat de l'antiga Grècia, situada a la península del Peloponès a la vora del riu Eurotes.

Nou!!: Història de Sicília і Esparta · Veure més »

Esquerra

En política, l'esquerra és, sense precisió particular, el conjunt de les tendències polítiques típicament associades a qualsevol classe de socialisme o socialdemocràcia en oposició a la dreta política i al liberalisme econòmic.

Nou!!: Història de Sicília і Esquerra · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Història de Sicília і Europa · Veure més »

Expedició dels Mil

L'Expedició dels Mil, també anomenada l'expedició dels camises roges, és un famós episodi del risorgimento italià que va tenir lloc el 1860.

Nou!!: Història de Sicília і Expedició dels Mil · Veure més »

Feixisme italià

Mussolini, líder del feixisme italià, en un cartell de propaganda. ''fasces'' romà era l'emblema del ''Partito Nazionale Fascista''. En aquest emblema, sobre la bandera i amb les sigles. El feixisme italià és una ideologia de caràcter dictatorial que es va desenvolupar a Itàlia després de la crisi social i econòmica, marcada per les minses compensacions aconseguides en finalitzar la Gran Guerra i la crisi econòmica de la Gran Depressió.

Nou!!: Història de Sicília і Feixisme italià · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip V d'Espanya, dit l'Animós (el Animoso en castellà), també conegut com a Felip V de Castella i IV d'Aragó, i com Felip d'Anjou, títol que va ostentar abans de convertir-se en rei, (Versalles, França, 19 de desembre de 1683 - Madrid, Espanya, 9 de juliol de 1746) va ser monarca d'Espanya del 1700 al 1746, amb una breu interrupció el 1724, durant la qual va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Història de Sicília і Felip V d'Espanya · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Història de Sicília і Ferran el Catòlic · Veure més »

Ferran I de les Dues Sicílies

El rei Ferran I de les Dues Sicílies. Ferran I de les Dues Sicílies, també anomenat Ferran III de Sicília i Ferran IV de Nàpols (Nàpols, Regne de Nàpols 1751 - Nàpols, Regne de les Dues Sicílies 1825) fou un príncep napolità que va esdevenir Rei de Nàpols i Sicília des de 1759 i fins a l'any 1816.

Nou!!: Història de Sicília і Ferran I de les Dues Sicílies · Veure més »

Flavi Tiberi Maurici

Maurici o Flavi Tiberi Maurici (539-602), nom que va adoptar quan fou nomenat successor per l'emperador bizantí Tiberi II, que va ser també el seu sogre.

Nou!!: Història de Sicília і Flavi Tiberi Maurici · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Història de Sicília і França · Veure més »

Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic II (26 de desembre de 1194-13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.

Nou!!: Història de Sicília і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Gènova

Gènova (en italià Genova, en lígur Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Nou!!: Història de Sicília і Gènova · Veure més »

Giuseppe Garibaldi

Giuseppe Garibaldi (Niça, 4 de juliol de 1807 - Caprera, 2 de juny de 1882), militar i polític italià.

Nou!!: Història de Sicília і Giuseppe Garibaldi · Veure més »

Giuseppe Tomasi di Lampedusa

Giuseppe Tomasi, onzè príncep de Lampedusa (Palerm, 23 de desembre 1896 - Roma, 23 de juliol de 1957), fou un escriptor sicilià en llengua italiana.

Nou!!: Història de Sicília і Giuseppe Tomasi di Lampedusa · Veure més »

Gozo

Gozo (en maltès Għawdex, antigament Gozzo, i antigament en català, el Goi) és una illa de la mar Mediterrània entre Sicília i la costa d'Àfrica, separada per un estret de l'illa de Malta, amb la qual forma una República independent (República de Malta).

Nou!!: Història de Sicília і Gozo · Veure més »

Guerra de Successió de Polònia

La Guerra de Successió de Polònia, que va tenir lloc entre els anys 1733 i 1738, va ser una guerra amb un abast global europeu alhora que una guerra civil polonesa, amb considerable interferència d'altres països, que el seu objectiu inicial era el de determinar qui anava a succeir a August II com a rei de Polònia i Lituània, però que en realitat va suposar també un nou enfrontament dirigit pels Borbó amb la intenció de soscavar o eliminar el poder dels Habsburg a l'Europa occidental, com a continuació de la pròpia Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Història de Sicília і Guerra de Successió de Polònia · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Història de Sicília і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra del Peloponès

La guerra del Peloponès fou un conflicte bèl·lic que va afectar Grècia del 431 aC al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.

Nou!!: Història de Sicília і Guerra del Peloponès · Veure més »

Guerres Napoleòniques

Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.

Nou!!: Història de Sicília і Guerres Napoleòniques · Veure més »

Guillem I de Sicília

Tomba de Guillem I de Sicília. Guillem I de Sicília, (1131 - 7 de maig de 1166), rei de Sicília, fill del rei Roger II de Sicília i d'Elvira de Castella, nét d'Alfons VI de Lleó.

Nou!!: Història de Sicília і Guillem I de Sicília · Veure més »

Guillem II de Sicília

Guillem II de Sicília (en francès: Guillaume II) (1155 - 11 de novembre de 1189), dit el Bo, va ser rei del Regne de Sicília de 1166 fins a la seva mort.

Nou!!: Història de Sicília і Guillem II de Sicília · Veure més »

Hauteville

* Casa d'Hauteville, dinastia normanda que governà Sicília entre els anys 1073/1085 i 1194.

Nou!!: Història de Sicília і Hauteville · Veure més »

Hipopòtam nan

L'hipopòtam nan (Choeropsis liberiensis) és un gran mamífer originari dels boscos i aiguamolls de l'Àfrica occidental (el seu nom específic significa 'de Libèria', país que viu la immensa majoria d'exemplars).

Nou!!: Història de Sicília і Hipopòtam nan · Veure més »

Hohenstaufen

Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.

Nou!!: Història de Sicília і Hohenstaufen · Veure més »

Illa de Malta

L'illa de Malta és la més gran de les tres illes que constitueixen l'arxipèlag i la República de Malta.

Nou!!: Història de Sicília і Illa de Malta · Veure més »

Illes Eòlies

Les illes Eòlies o illes Lipari (en italià Isole Eolie o Isole Lipari) són un arxipèlag de set illes al nord de Sicília, d'origen volcànic, situat a la mar Tirrena, pertanyents a la província de Messina.

Nou!!: Història de Sicília і Illes Eòlies · Veure més »

Immigració

Taxa neta de migració al 2011: positiva (blau), negativa (taronja), estable (verd), sense dades (gris). La immigració és l'entrada a un país o regió per part de persones que van néixer o són procedents d'un altre Estat o regió.

Nou!!: Història de Sicília і Immigració · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Història de Sicília і Imperi Bizantí · Veure més »

Imperi cartaginès

L'Imperi cartaginès o simplement Cartago fou una monarquia i posteriorment una república de ciutats-estat fenícies del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar des del 650 aC, amb la independència de la metròpoli Tir fins al 146 aC: Estava més o menys sota el control de la ciutat-estat de Cartago després de la caiguda de Tir a mans de l'Imperi Selèucida.

Nou!!: Història de Sicília і Imperi cartaginès · Veure més »

Imperi Espanyol

mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà) L'Imperi Espanyol fou al conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.

Nou!!: Història de Sicília і Imperi Espanyol · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: Història de Sicília і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

Nou!!: Història de Sicília і Imperi Persa · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Història de Sicília і Imperi Romà · Veure més »

Invasió aliada de Sicília

La Invasió Aliada de Sicília, amb nom clau Operació Husky va ser una campanya de la Segona Guerra Mundial, en la qual els Aliats van conquerir l'illa de Sicília a l'Eix.

Nou!!: Història de Sicília і Invasió aliada de Sicília · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Història de Sicília і Itàlia · Veure més »

Itàlia meridional

Itàlia meridional. La Itàlia Meridional és la part sud de la península Itàlica i comprèn les regions d'Abruços, Molise, Campània, Pulla, Basilicata i Calàbria.

Nou!!: Història de Sicília і Itàlia meridional · Veure més »

Latifundi

Un latifundi és una explotació agrària de gran extensió, caracteritzada per l'ús ineficaç dels recursos disponibles, baixos rendiments de la terra, baix nivell tecnològic i mà d'obra assalariada (poc qualificada i mal pagada).

Nou!!: Història de Sicília і Latifundi · Veure més »

Lígurs

Els lígurs eren un conjunt de pobles que van viure a la regió que va rebre el nom de Ligúria sota els romans.

Nou!!: Història de Sicília і Lígurs · Veure més »

Ligúria

La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.

Nou!!: Història de Sicília і Ligúria · Veure més »

Magna Grècia

Magna GrèciaMagna Grècia del llatí,, en grec,(Megalê Hellas) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.

Nou!!: Història de Sicília і Magna Grècia · Veure més »

Mar Egea

La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).

Nou!!: Història de Sicília і Mar Egea · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Història de Sicília і Mar Mediterrània · Veure més »

Mar Tirrena

El mar TirrèLa mar Tirrena, o el mar Tirrè (en napolità i italià Mar Tirreno, en cors i sard Mare Tirrenu, en sicilià Mari Tirrenu, en francès Mer Tyrrhénienne), forma part de la mar Mediterrània.

Nou!!: Història de Sicília і Mar Tirrena · Veure més »

Màfia

La Màfia, com ho denomina habitualment en català la Cosa Nostra, és una societat secreta creada a Sicília dedicada al crim organitzat.

Nou!!: Història de Sicília і Màfia · Veure més »

Messina

Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia coneguda com la "porta de Sicília", ja que és la més propera a la península, de la qual la separa l'estret de Messina, de només 3 km d'amplària.

Nou!!: Història de Sicília і Messina · Veure més »

Mezzogiorno

Mezzogiorno El Mezzogiorno (a italià normatiu, literalment Migdia, amb el significat de-zona-sud o meridional) és la macroregió meridional de l'estat italià.

Nou!!: Història de Sicília і Mezzogiorno · Veure més »

Milazzo

Ubicació de Milazzo dins de la província Milazzo (sicilià Milazzu) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la ciutat metropolitana.

Nou!!: Història de Sicília і Milazzo · Veure més »

Morgetes

Morgetes (Μόργητες) foren un antic poble d'Itàlia, que ja no existia en temps històrics però del que parlen diversos escriptors antics en connexió amb els oenotris, itals, sículs i altres.

Nou!!: Història de Sicília і Morgetes · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Història de Sicília і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Nazisme

L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.

Nou!!: Història de Sicília і Nazisme · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en napolità Napule, en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la gran ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Història de Sicília і Nàpols · Veure més »

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, "nou", i λίθος, líthos, "pedra") és un període de la prehistòria en el qual van tenir lloc innovacions d'una gran transcendència: els éssers humans descobreixen l'agricultura i la ramaderia, i es fan sedentaris, procés conegut com la revolució neolítica.

Nou!!: Història de Sicília і Neolític · Veure més »

Normandia

Normandia (en normand, Normaundie; en francès, Normandie) és una antiga regió de França.

Nou!!: Història de Sicília і Normandia · Veure més »

Paleolític

El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc.

Nou!!: Història de Sicília і Paleolític · Veure més »

Palerm

Palerm (en sicilià Palermu; en italià i oficialment Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).

Nou!!: Història de Sicília і Palerm · Veure més »

Papa Innocenci II

Innocenci II (nom de bateig Gregorio Papareschi) (Roma, ? - † 24 de setembre de 1143) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1130 al 1143.

Nou!!: Història de Sicília і Papa Innocenci II · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica, anomenada durant 2.000 anys i fins al segle XIX Hispania (terme provinent del llatí i probablement d'origen fenici), és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Història de Sicília і Península Ibèrica · Veure més »

Península Itàlica

La península Itàlica, península italiana o península apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.

Nou!!: Història de Sicília і Península Itàlica · Veure més »

Pere el Gran

Pere el Gran (dit també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó; en aragonès Pero, en llatí Petrus;Arxiu Jaume I: València, Regne de València, 1240 - Vilafranca del Penedès, Principat de Catalunya, 11 de novembre de 1285) fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1276-1285) i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).

Nou!!: Història de Sicília і Pere el Gran · Veure més »

Pesta

La pesta és una malaltia potencialment epidèmica causada per Yersinia pestis, bacil aerobi i gramnegatiu que es transmet per les puces dels rosegadors infectats que pessiguen l'ésser humà, amb la qual cosa es produeix la penetració del bacil en l'organisme humà, en què hi haurà una posterior multiplicació d'aquest.

Nou!!: Història de Sicília і Pesta · Veure més »

Pintura rupestre

Escena de caça pintada pels boiximans al sud d'Àfrica La pintura rupestre és la pintura prehistòrica, especialment la que, sobre les parets o el sostre de les coves, els humans dibuixaven o pintaven.

Nou!!: Història de Sicília і Pintura rupestre · Veure més »

Pirateria marítima

Bandera de Calico Jack "De dapperheid van Grote Pier" (La valentia de Grote Pier), 1516, per Johannes Hinderikus Egenberger, (Arnhem 1822 - Utrecht 1897). La pirateria marítima és la pràctica que té per objecte l'atac d'una embarcació amb l'objectiu de robar el seu carregament, i de vegades el vaixell sencer.

Nou!!: Història de Sicília і Pirateria marítima · Veure més »

Plistocè

El Plistocè, de vegades Pleistocè, és un període geològic.

Nou!!: Història de Sicília і Plistocè · Veure més »

Prehistòria

Prehistòria (llatí, præ.

Nou!!: Història de Sicília і Prehistòria · Veure més »

Primer Imperi Francès

El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.

Nou!!: Història de Sicília і Primer Imperi Francès · Veure més »

Primera Guerra Púnica

La Primera Guerra Púnica (262 aC-241 aC) fou la primera de les tres guerres púniques entre la República Romana i Cartago pel domini del Mediterrani.

Nou!!: Història de Sicília і Primera Guerra Púnica · Veure més »

Pulla

La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.

Nou!!: Història de Sicília і Pulla · Veure més »

Reforma agrària

Grangers manifestant-se a favor de la '''reforma agrària''' a Indonèsia. Una reforma agrària és un procés polític que té com a objectiu modificar de manera ràpida i profunda el règim de propietat i el sistema d'explotació de la terra, per tal d'ampliar el nombre de petits i mitjans propietaris i augmentar la producció agrària.

Nou!!: Història de Sicília і Reforma agrària · Veure més »

Regne d'Itàlia (1861–1946)

El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.

Nou!!: Història de Sicília і Regne d'Itàlia (1861–1946) · Veure més »

Regne de les Dues Sicílies

El Regne de les Dues Sicílies (en italià: Regno delle Due Sicilie) fou un regne que va ocupar els territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.

Nou!!: Història de Sicília і Regne de les Dues Sicílies · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el segle XIII i el segle XIX.

Nou!!: Història de Sicília і Regne de Nàpols · Veure més »

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (en sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i que existí entre els segles XII i XIX, moment en el qual passà a integrar-se definitivament en el Regne de les Dues Sicílies.

Nou!!: Història de Sicília і Regne de Sicília · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Història de Sicília і República Romana · Veure més »

Revolució

rus. Una revolució és una transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat, que alguns cops comporta l'ús de la violència, però no necessàriament.

Nou!!: Història de Sicília і Revolució · Veure més »

Roger I de Sicília

Roger I de Sicília (1031? - 22 de juny de 1101), anomenat Bosso o el Gran Comte, va ser el darrer gran líder de la conquesta normanda del sud d'Itàlia, esdevenint el comte de Sicília des del 1071 fins a la seva mort.

Nou!!: Història de Sicília і Roger I de Sicília · Veure més »

Roger II de Sicília

Roger II de Sicília (Mileto, 22 de desembre de 1095 - Palerm, 26 de febrer de 1154), conegut com a Roger el normand, va ser rei de Sicília de la dinastia normanda dels Hauteville, fill del comte Roger I. Va aconseguir unificar sota un únic regne totes les conquestes nordmandes de la Itàlia meridional i organitzar sota la seva persona un govern centralitzat i eficient.

Nou!!: Història de Sicília і Roger II de Sicília · Veure més »

Royal Navy

La Royal Navy (Marina Reial) del Regne Unit és el servei militar britànic més antic (i conegut antigament com a Servei Superior).

Nou!!: Història de Sicília і Royal Navy · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Història de Sicília і Sardenya · Veure més »

Sarraí

Els saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.

Nou!!: Història de Sicília і Sarraí · Veure més »

Sículs

Els sículs o síquels o sicels (siculi, sicels, Σικελοί) foren els primers habitants de Sicília.

Nou!!: Història de Sicília і Sículs · Veure més »

Segle V

El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.

Nou!!: Història de Sicília і Segle V · Veure més »

Segle VI

El segle VI és un període de la primera edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 501 i el 600.

Nou!!: Història de Sicília і Segle VI · Veure més »

Segle VIII

El segle vuitè (VIII) és un període que comprèn els anys inclosos entre en 701 i el 800 i està marcat per la ràpida expansió dels musulmans, que conquereixen nous territoris a Europa i Àsia i exporten la seva cultura i avenços als pobles cristians.

Nou!!: Història de Sicília і Segle VIII · Veure més »

Segle VIII aC

El segle VIII aC és un període que dóna inici a l'anomenada antiguitat clàssica primerenca, amb l'ascens de grecs i romans i una nova centralitat mediterrània que aniria creixent en segles posteriors.

Nou!!: Història de Sicília і Segle VIII aC · Veure més »

Segle XI

El segle XI és un període de l'alta edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 1001 i el 1100.

Nou!!: Història de Sicília і Segle XI · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Història de Sicília і Segle XIV · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Història de Sicília і Segle XIX · Veure més »

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que suposa un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avenços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Nou!!: Història de Sicília і Segle XVII · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Història de Sicília і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.

Nou!!: Història de Sicília і Segona Guerra Púnica · Veure més »

Sicans

Mapa de la situació dels sicans Els sicans (grec Σικανοί - Sikanoi, llatí sicani) foren un poble de Sicília que vivia a l'oest i nord-oest de l'illa on havien estat expulsats pels sículs procedents d'Itàlia segons la seva pròpia tradició (altres tradicions deien que fou per les erupcions de l'Etna) i es consideraven autòctons.

Nou!!: Història de Sicília і Sicans · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat Italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Història de Sicília і Sicília · Veure més »

Siracusa

Ubicació de Siracusa dins la província Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.

Nou!!: Història de Sicília і Siracusa · Veure més »

Termini Imerese

Termini Imerese (sicilià Tèrmini, en català medieval Tèrmens) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la ciutat metropolitana de Palerm.

Nou!!: Història de Sicília і Termini Imerese · Veure més »

Terra Santa

Terra santa (en hebreu: ארץ הקודש, Eretz HaQodesh; en àrab: الأرض المقدسة, al-Arḍ al-Muqaddasa) és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, més o menys entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.

Nou!!: Història de Sicília і Terra Santa · Veure més »

Terratrèmol

dorsals oceàniques. Un terratrèmol, sisme (del grec "σεισμός", tremolor) o, simplement, tremolor de terra (en algunes zones es considera que un sisme és un terratrèmol de menor magnitud), és el resultat de l'alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l'escorça terrestre (fenòmens reagrupats sota el nom de plaques tectòniques).

Nou!!: Història de Sicília і Terratrèmol · Veure més »

Timoleó

Timoleó o Timoleont (Timoleon) fill de Timodem i Demarista, pertanyé a una de les més nobles famílies de Corint i de jove ja va obtenir gran reputació entre els seus conciutadans per la seva habilitat i coratge.

Nou!!: Història de Sicília і Timoleó · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713, que donà lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Història de Sicília і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Trapani

Trapani (català antic Tràpena, sicilià Tràpani) és una ciutat de l'oest de Sicília, capital de la província de Trapani amb 70.638 habitants (2008).

Nou!!: Història de Sicília і Trapani · Veure més »

Tucídides

Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) fou un historiador grec i l'autor de la Història de la guerra del Peloponès, on recull la guerra del segle V aC entre Esparta i Atenes.

Nou!!: Història de Sicília і Tucídides · Veure més »

Ubayd-Al·lah al-Mahdí

Abu-Muhàmmad Ubayd-Al·lah ibn al-Hussayn al-Mahdí, més conegut com a Ubayd-Al·lah al-Mahdí o al-Mahdí Ubayd-Al·lah (en àrab أبو محمد عبيد الله بن الحسين المهدي, Abū Muḥammad ʿUbayd Allāh ibn al-Ḥusayn al-Mahdī - (Askar Mukram, 873 - Mahdia, 3 de març de 934) fou el primer imam manifestat (zahir) i després califa fatimita, amb seu inicial a al-Qayrawan i després a Mahdia (909 - 934). La seva ascendència és dubtosa i és dubte de si era un alida per filiació amb Ismail, el setè imam amagat o era simplement el besnét del dai Maymun al-Kaddah. El setè imam Ismail va establir les bases del moviment ismaïlita i el seu fill Muhàmmad ibn Ismail va elaborar la doctrina i la predicació (dawa) de manera clandestina (satr) amb l'inestable concurs del dai Maymun al-Kaddah. La fase clandestina va durar de la meitat del a quasi el final del fins que es va produir la "manifestació" (zuhur) de l'imam al-Mahdi. En aquest segle i mig de clandestinitat la successió en la línia d'Ismail no és segura i podria haver passat a la de Maymun. Molts factors van ajudar al seu desenvolupament, sobretot els disturbis (la decadència abbàssida) i les diferències ètniques: nabateus, arameus, zandj, coptes, berbers i altres. Va entrar en una fase decisiva al moment que Ubayd Allah va ser proclamat imam el 898. El dai Abu Abd Allah havia aconseguit importants èxits en la seva predicació a la Petita Cabília entre els berbers Kutama. El trencament entre el moviment càrmata i el centre de la dawa ismaïlita que era a Salamiya a Pèrsia, es va produir justament llavors i el cap càrmata Zikrawayh ibn Mihrawayh va refusar de reconèixer l'autoritat d'Ubayd Allah. Aquest, per evitar la pressió càrmata sobre Salamiya, la va abandonar i es va dirigir al Magreb (estiu del 902). Allí el dai Abd Allah, estava revoltat amb els berbers contra els aghlàbides, i Ubayd Allah es va instal·lar a Sigilmasa a l'espera del final de la lluita. El 909 Abd Allah, triomfant sobre els aghlàbides, li va anar a entregar el regne a Sigilmasa. Ubayd Allah va entrar a Rakkada, la capital, el 6 de gener del 910 quan tenia 36 o 37 anys i fou proclamat califa el dia 7 de gener de 910. Immediatament va exercir plenament el poder deixant al marge al conqueridor Abd Allah, al seu germà Abu l-Abbas i a alguns caps kutames, que molestos no van tardar a conspirar. Però Ubayd Allah va rebre el suport dels àrabs que havien servit als aghlàbides i es va desfer del dai Abd Allah al que va fer executar al mateix temps que al seu germà i als caps kutames. Un intent de revolta a al-Kasr al-Kadim, uns disturbis a Kairuan, una rebel·lió a Trípoli, una revolat del clan Mawatnat al país Kutama i un aixecament a Sicília foren sufocats per separat, un a un, amb energia. Les tribus kharigites (sobretot els zenetes) hostils foren contingudes. Va fer edificar una nova capital, Mahdia (al-Mahdiyya), un bastió que li havia de servir de protecció. Tenia tres poders oposats: a l'est els abbàssides que dominaven Egipte, a l'oest els omeies que dominaven l'Àndalus (i a vegades el Maghrib al-Aksa), i al nord els bizantins, sota sobirania dels quals estava l'illa de Sicília i la Calàbria. Com a califa fatimita tenia obligació d'enderrocar als dos primers, considerats usurpadors. El seu primer pla fou envair l'Àndalus on la revolta d'Ibn Hafsun posava en dificultats a l'emir Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman (888–912) i el seu successor Abd-ar-Rahman III (912–961, califa després del 929). Ibn Hafsun el va reconèixer com a sobirà i Ubayd Allah va enviar tropes al Magreb i va sotmetre als idríssides de Tlemcen i de Fes el 911. Però mantenir el control més enllà de Tahart es va revelar difícil davant les turbulentes tribus zenetes berbers (vegeu Maghrawa i Banu Ifran) El 914/915 va iniciar el seu primer intent de conquerir Egipte enviant al seu fill i hereu Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn al-Mahdí que va arribar amb èxit fins a Alexandria però després fou rebutjat prop d'al-Fustat i sense poder enfrontar amb èxit l'exèrcit del general abbàssida Munis, es va haver de retirar. El 919-921 va enviar altre cop al seu fill a Egipte en una segona expedició, que va seguir el mateix guió fins a Alexandria i va ocupar Madinat al-Fayyum però la derrota de la flota fatimita a Rosetta (Egipte) i els combats d'al-Fustat més aviat favorables a Munis, van imposar altre cop la retirada. Es diu que va preparar una tercera expedició que ja no es va fer fins a l'inici del regnat del seu successor, el seu fill esmentat, i que va tenir el mateix resultat (935), però és possible que fos obra directament del fill, ja califa, per revenjar els seus dos anterior fracassos. En aquests anys va combatre a Sicília i a Calàbria. El primer atac es va fer el 918 ocupant Reggio, retirant-se amb un gran bot i captius. El 922 es va fer la segona expedició que va sortir de Mahdia amb 20 galeres; la fortalesa de Santa Agatha fou conquerida pel general fatimita Masud ibn Ghalib al-Wasuli, i els seus habitants convertits en esclaus. El 924 es va fer la tercera expedició manada pel seu camarlenc Djafar ibn Ubayd conegut per Suluk, que va sortir de Palerm i va ocupar Bruzzane i Oria i es va retirar cap a Mahdia amb un gran botí. L'Imperi Bizantí va demanar una treva i va acceptar pagar un tribut per Calàbria però el pagament es va retardar i el 927 la lluita es va reprendre. Entre 927 i 930 es van fer algunes expedicions manades per un eslau, Sabir, afectant a Tàrent, Salern, Nàpols i Termoli. Finalment els bizantins van pagar el tribut acordat i la treva va durar fins a la mort del califa. Ubayd-Al·lah al-Mahdí va morir el 934 i el va succeir el seu fill Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn al-Mahdí.

Nou!!: Història de Sicília і Ubayd-Al·lah al-Mahdí · Veure més »

Unió personal

Una unió personal és una situació política on una persona és al mateix temps el sobirà de dues o més terres (comtats, ducats, regnes…), per la casualitat de casaments, heretatges i altres peripècies de les cases reials.

Nou!!: Història de Sicília і Unió personal · Veure més »

Unificació italiana

La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).

Nou!!: Història de Sicília і Unificació italiana · Veure més »

Vàndals

Imperi romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Nou!!: Història de Sicília і Vàndals · Veure més »

Víctor Manuel II

Víctor Manuel II d'Itàlia i de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont, 14 de març de 1820 - Roma, Itàlia, 9 de gener de 1878) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya entre 1849 i 1860.

Nou!!: Història de Sicília і Víctor Manuel II · Veure més »

Venjança

La venjança és l'acte de tornar un dany rebut amb un mal igual o major més endavant, sigui de la mateixa forma per exemple, un assassinat d'un familiar del culpable per una mort a la família pròpia) o similar. L'acte pretén reparar el sentiment d'injustícia de la víctima i del seu entorn i com a tal està lligada a l'honor. És un dels temes principals de la literatura i s'oposa al perdó. Quan s'aplica a països, sovint es coneix amb el nom de revengisme. La venjança produeix alleujament psicològic, ja que si un mal no ha rebut reparació, sigui en forma de tornar l'ofensa, de disculpa o d'altres mecanismes per recuperar l'homeostasi pot produir victimisme. Aquest alleujament es basa en el plaer que hom sent en veure el dolor d'un agressor o enemic. Donat que es basa en un sentiment positiu que sorgeix d'un de negatiu, ha estat històricament un motiu de debat a l'ètica (en la majoria de casos per condemnar-la).

Nou!!: Història de Sicília і Venjança · Veure més »

Verres

Gai Verres en llatí Caius Verres, (v. 120 aC – 43 aC) probablement Gai Corneli Verres però el seu gentilici no és mai esmentat, fou un magistrat romà famós el seu processament per corrupció i abús de poder.

Nou!!: Història de Sicília і Verres · Veure més »

Vespres Sicilianes

Les Vespres Sicilianes fou un aixecament popular de l'illa de Sicília contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.

Nou!!: Història de Sicília і Vespres Sicilianes · Veure més »

Virrei

García Hurtado de Mendoza, virrei del Perú i governador de XileUn virrei és un oficial reial que governa un país o província en nom i representació del monarca.

Nou!!: Història de Sicília і Virrei · Veure més »

1015

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sicília і 1015 · Veure més »

1061

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sicília і 1061 · Veure més »

1072

L'any 1072 (MLXXII) fou un any de traspàs iniciat en diumenge pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Història de Sicília і 1072 · Veure més »

1101

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sicília і 1101 · Veure més »

1130

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sicília і 1130 · Veure més »

1139

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sicília і 1139 · Veure més »

1282

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sicília і 1282 · Veure més »

1287

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sicília і 1287 · Veure més »

1492

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sicília і 1492 · Veure més »

15 de maig

El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Sicília і 15 de maig · Veure més »

1504

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sicília і 1504 · Veure més »

1713

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sicília і 1713 · Veure més »

1720

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Història de Sicília і 1720 · Veure més »

1860

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Sicília і 1860 · Veure més »

1943

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sicília і 1943 · Veure més »

1946

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sicília і 1946 · Veure més »

212 aC

L'any 212 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Història de Sicília і 212 aC · Veure més »

241 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sicília і 241 aC · Veure més »

413 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sicília і 413 aC · Veure més »

910

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sicília і 910 · Veure més »

928

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sicília і 928 · Veure més »

934

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sicília і 934 · Veure més »

948

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sicília і 948 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »