Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història de Sardenya

Índex Història de Sardenya

Menhirs de Pranu Muttedu La història de Sardenya és molt antiga i rica, i comença des del paleolític inferior.

350 les relacions: Absolutisme, Aleria, Ales (Sardenya), Alfons el Magnànim, Alger, Alguerès, Aliats de la Segona Guerra Mundial, Amèrica, Amílcar (480 aC), Amfiteatre, Anglaterra, Anníbal Barca, Antiga Roma, Antonio Gramsci, Apicultura, Arqueologia, Art bizantí, Art cristià, Assíria, Assemblea, Autarquia, Àfrica, Àsdrubal (fill de Magó), Àustria, Bandolerisme, Batalla de Macomer, Batlle, Belisari, Benito Mussolini, Berbers, Blat, Bonifaci VIII, Bosa, Brigada Sàsser, Carbó, Carbonia, Carles Manuel III de Sardenya, Carles Manuel IV de Sardenya, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carta de Logu, Cartago, Castell, Castellà, Castelsardo, Català, Catolicisme, Càller, Còlera, Còrsega, Ceràmica cardial, ..., Cista, Civilització micènica, Codi civil, Colònies, Comunisme, Conca del Mediterrani, Consell d'Aragó, Constantinoble, Corona d'Aragó, Corona de Castella, Cort, Creta, Cristianisme, Culte imperial (antiga Roma), Cultura del vas campaniforme, Dècada del 1920, Dècada del 820, Descobriment d'Amèrica, Desigualtat social, Dinastia d'Anjou, Dinastia Savoia, Dolmen, Domus de Janas, Ducat de Savoia, Edat antiga, Edat del bronze, Edat del ferro, Edat dels metalls, Edat mitjana, Elionor d'Arborea, Emilio Lussu, Eneolític, Espanya, Estat, Etrusc, Exili, Feixisme, Felip V d'Espanya, Fenícia, Fenicis, Ferran el Catòlic, Ferrocarril, Feudalisme, Foguera, Fordongianus, França, Gàl·lia, Gegants de Mont'e Prama, Germànics, Giovanni Lilliu, Giovanni Maria Angioy, Giuseppe Garibaldi, Grec, Gregori el Gran, Guerra de Crimea, Guerra de Successió Espanyola, Hampsicora, Hèrcules, Hematites, Hipòdrom, Hispània, Història, Història de Xipre, Hug III d'Arborea, Iconoclastes, Illa de Malta, Illes Britàniques, Imperi Bizantí, Imperi Otomà, Incineració, Indústria, Inhumació, Inquisició espanyola, Italià, Itàlia, Jaume el Just, Joan XV, Jueus, Jutge, Jutjat d'Arborea, Jutjat de Gallura, L'Alguer, Laci, Lagomorfs, Latifundi, Launeddas, Líban, Líbia, Lega Sarda, Ligúria, Llengües romàniques, Llengua fenícia, Llengua oficial, Llet, Logudor, Luteranisme, Macomer, Malària, Mar Egea, Mar Mediterrània, Mar Tirrena, Martí l'Humà, Medinet Habu, Mesolític, Metal·lúrgia, Mezzogiorno, Monarca, Muralla, Nazisme, Neolític, Niça, Nurag, Obsidiana, Oceà Atlàntic, Olbia (Sardenya), Oli d'oliva, Oliena, Oristany, Ovella, Països Baixos, Paleolític inferior, Paleolític superior, Paleosard, Papa, París, Parlament, Partit Comunista Italià, Partit Sard d'Acció, Pau de Caltabellotta, Pau de Sanluri, Península Ibèrica, Península Itàlica, Pere el Cerimoniós, Perfugas, Pesta, Piemont, Pirateria, Pisa, Pobles de la mar, Poder executiu, Polònia, Policia, Porpra, Porto Torres, Prefectura, Preindoeuropeu, Primera Guerra Mundial, Primera Guerra Púnica, Principat de Catalunya, Procés de romanització, Prolagus sardus, Protectorat, Protohistòria, Província d'Ogliastra, Província d'Olbia-Tempio, Província d'Oristany, Província de Carbonia-Iglesias, Província de Càller, Província de Nuoro, Província de Sàsser, Província romana d'Egipte, Quall, Quàdruple Aliança, Ròmul August, Regne d'Aragó, Regne d'Itàlia (1861–1946), Regne de Sardenya, Regne de Sicília, Regne de València, Reis Catòlics, Renato Soru, República de Gènova, República Romana, Repúbliques Marítimes, Sandàlia, Sanluri, Santa Sofia (Istanbul), Sard, Sardenya, Sardinia, Sarraí, Sasserès, Savoia (regió), Sàsser, Sílex, Sedilo, Segle V, Segle VIII, Segle XI, Segle XIV, Segle XV, Segona Guerra Mundial, Sherden, Sicília, Sistema d'escriptura, Sulci, Sulcis-Iglesiente, Tartessi, Temple, Tharros, Tir, Toledo, Tonyina, Tractat d'Utrecht, Tunísia, Turisme, Unificació italiana, Uras, Vàndals, Víctor Amadeu II de Savoia, Víctor Amadeu III de Sardenya, Villanovaforru, Virrei de Sardenya, Xàtiva, Xipre, 1015, 11 de setembre, 1100, 1258, 1265, 1297, 1302, 1323, 1324, 1325, 1326, 1354, 1355, 1383, 1388, 1392, 1409, 1410, 1420, 1448, 1470, 1478, 1494, 1571, 1572, 1678, 1708, 1713, 1717, 1718, 1720, 1793, 1794, 1796, 1799, 18 d'abril, 1802, 1812, 1827, 1847, 1855, 1860, 1861, 1883, 19 d'agost, 1915, 1919, 1922, 1940, 1943, 1948, 1956, 1972, 1983, 1986, 1989, 1993, 20 de juliol, 2001, 2004, 2005, 21 de juliol, 23 de maig, 26 d'abril, 26 de febrer, 26 de setembre, 27 d'octubre, 28 d'abril, 29 de març, 3 de març, 30 de juny, 30 de novembre, 4 d'abril, 4 de juny, 439, 442, 459, 476, 523, 533, 534, 535, 710, 778, 851. Ampliar l'índex (300 més) »

Absolutisme

L'absolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Nou!!: Història de Sardenya і Absolutisme · Veure més »

Aleria

Aleria és una ciutat de Còrsega situada a l'est de l'illa, al departament de l'Alta Còrsega.

Nou!!: Història de Sardenya і Aleria · Veure més »

Ales (Sardenya)

Ales (en sard, Abas) és un municipi italià, dins de la província d'Oristany.

Nou!!: Història de Sardenya і Ales (Sardenya) · Veure més »

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim. Ral d'Alfons el Magnànim. Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat alfonsí. Alfons el Magnànim, V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Nou!!: Història de Sardenya і Alfons el Magnànim · Veure més »

Alger

Alger (en àrab الجزائر al-Jaza'ir, literalment "les illes"; en amazic Dzayer; en francès Alger) és la capital i la ciutat més gran d'Algèria.

Nou!!: Història de Sardenya і Alger · Veure més »

Alguerès

Dialectes del català L'alguerès (o alguerés, pron. algueresa) és lo dialecte del català que se parla a la ciutat de l'Alguer, al nord-oest de l'illa de Sardenya.

Nou!!: Història de Sardenya і Alguerès · Veure més »

Aliats de la Segona Guerra Mundial

Països neutrals "Els tres grans": Ióssif Stalin, Franklin D. Roosevelt i Winston Churchill es troben a Teheran el 1943. Els tres líders fotografiats a la conferència:Chiang Kai-shek per part de la Xina, el president estatunidenc Franklin Roosevelt i el primer ministre anglès Winston Churchill. Propaganda de la Segona Guerra Mundial cridant a la unitat de les nacions en contre el feixisme. El grup de països coneguts com a aliats durant la Segona Guerra Mundial consistia en les nacions oposades a les Potències de l'Eix.

Nou!!: Història de Sardenya і Aliats de la Segona Guerra Mundial · Veure més »

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Història de Sardenya і Amèrica · Veure més »

Amílcar (480 aC)

Amílcar fou un general cartaginès, mort durant la batalla d'Himera (480 aC) en l'expedició a Sicília.

Nou!!: Història de Sardenya і Amílcar (480 aC) · Veure més »

Amfiteatre

El Colosseu, a Roma. Un amfiteatre és una gran edificació descoberta de l'arquitectura romana clàssica, normalment de planta oval amb un espai central a nivell del sòl i cobert de sorra (en llatí arena), el qual estava envoltat per tres nivells de graderies (cavea): en termes generals el primer a tocar de l'arena era pels personatges importants de la comunitat (imma cavea), el segon on seia la plebs romana (media cavea), i el tercer espai al capdamunt de la graderia on seien les dones (summa cavea).

Nou!!: Història de Sardenya і Amfiteatre · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Història de Sardenya і Anglaterra · Veure més »

Anníbal Barca

Anníbal, o Hanníbal, (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi cartaginès.

Nou!!: Història de Sardenya і Anníbal Barca · Veure més »

Antiga Roma

L'antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX aC.

Nou!!: Història de Sardenya і Antiga Roma · Veure més »

Antonio Gramsci

Antonio Gramsci (Abas, 22 de gener del 1891 - Roma, 27 d'abril del 1937) fou un escriptor, polític i filòsof italià d'origen sard.

Nou!!: Història de Sardenya і Antonio Gramsci · Veure més »

Apicultura

Representació del neolític (fa uns 6.000 anys) de la recol·lecció de la mel segons una pintura de paret a la Cueva de la Araña a Bicorp País Valencià Lapicultura és una especialització de la ramaderia que consisteix en la cria de l'abella Apis mellifera per l’home per tal d'explotar els productes del rusc.

Nou!!: Història de Sardenya і Apicultura · Veure més »

Arqueologia

L'Stonehenge, un monument d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec archaios (vell o antic), i de logos (ciència).

Nou!!: Història de Sardenya і Arqueologia · Veure més »

Art bizantí

Crist Pantocràtor''' a les parets de la galeria sud superior. Crist està flanquejat per la Mare de Déu i Joan Baptista. Els mosaics es realitzaren en el segle XII. L'art bizantí fa referència a l'art produït a l'Imperi Romà d'Orient o també conegut com l'Imperi bizantí entre el 476 fins a la Caiguda de Constantinoble, el 1453, a mans dels otomans, que posaria fi a un mil·lenari d'existència.

Nou!!: Història de Sardenya і Art bizantí · Veure més »

Art cristià

Tapís de la Creació Miquel Àngel L'Arca de Noé'', de Paolo Uccello ''La torre de Babel'', de Pieter Brueghel el Vell '' Lot i les seves filles'' (al fons, la destrucció de Sodoma i Gomorra), de Lucas van Leyden Ghiberti '' Esaú i Jacob'', de Matthias Stom Velázquez Rembrandt '' David i Goliath'', de Caravaggio p.

Nou!!: Història de Sardenya і Art cristià · Veure més »

Assíria

Escultura assíria. Assíria (sirià) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.

Nou!!: Història de Sardenya і Assíria · Veure més »

Assemblea

Una assemblea és un òrgan polític en una organització que assumeix decisions.

Nou!!: Història de Sardenya і Assemblea · Veure més »

Autarquia

L'autarquia, autarcía o economia autosuficient (ambdues del grec αὐτάρκεια) o autosuficiència és un terme comunament usat en l'economia que indica la condició de les persones, llocs, mecanismes, societats, sistemes industrials o nacions que lluiten per la seva autoabastament o que rebutgen tota ajuda externa.

Nou!!: Història de Sardenya і Autarquia · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Història de Sardenya і Àfrica · Veure més »

Àsdrubal (fill de Magó)

Àsdrubal fou un general cartaginès fill de Magó.

Nou!!: Història de Sardenya і Àsdrubal (fill de Magó) · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Història de Sardenya і Àustria · Veure més »

Bandolerisme

Cartell sobre el bandoler Joaquín Murieta El bandolerisme és una activitat criminal duta a terme per bandes armades, comandades per un capitost, contra persones o contra propietats.

Nou!!: Història de Sardenya і Bandolerisme · Veure més »

Batalla de Macomer

El 1295 el Papa Bonifaci VIII proclamà la Pau d'Anagni per tancar la Guerra de Sicília, en la que Jaume el Just cedia el Regne de Sicília als Estats Pontificis i rebia del papa 12.000 lliures torneses i probablement la promesa d'infeudació de Còrsega i Sardenya; pel Tractat de Cefalù es pactava el matrimoni de Jaume amb Blanca de Nàpols, filla de Carles II d'Anjou, i eren tornats a aquest els tres fills que havia hagut de deixar com a ostatges a Catalunya en canvi de la seva llibertat el 1323.

Nou!!: Història de Sardenya і Batalla de Macomer · Veure més »

Batlle

El batlle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.

Nou!!: Història de Sardenya і Batlle · Veure més »

Belisari

Belisari (505 - 565 dC) és el general més famós de la història de Bizanci.

Nou!!: Història de Sardenya і Belisari · Veure més »

Benito Mussolini

Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 27 d'abril del 1945), fou el cap d'estat dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.

Nou!!: Història de Sardenya і Benito Mussolini · Veure més »

Berbers

Els amazics o berbers (en cabil i altres dialectes amazics: imaziγen) són un poble del nord de l'Àfrica.

Nou!!: Història de Sardenya і Berbers · Veure més »

Blat

Blat o forment (valencià, alguerès i conflentí) és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum de la família de les poàcies.

Nou!!: Història de Sardenya і Blat · Veure més »

Bonifaci VIII

Bonifaci VIII (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica de 1294 a 1303.

Nou!!: Història de Sardenya і Bonifaci VIII · Veure més »

Bosa

Bosa és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província d'Oristany, a 46 km al SE de l'Alguer.

Nou!!: Història de Sardenya і Bosa · Veure més »

Brigada Sàsser

Brigada Sàsser és una brigada d'infanteria mecanitzada de l'exèrcit italià.

Nou!!: Història de Sardenya і Brigada Sàsser · Veure més »

Carbó

El carbó (del llatí carbo) és una roca sedimentària d'origen orgànic, de color negre o marró fosc.

Nou!!: Història de Sardenya і Carbó · Veure més »

Carbonia

Carbonia o Carbònia en sard és un municipi italià a la província de Sardenya del Sud (subregió de Sulcis-Iglesiente, regió de Sardenya).

Nou!!: Història de Sardenya і Carbonia · Veure més »

Carles Manuel III de Sardenya

Gravat de Carles Manuel III de Sardenya. Carles Manuel III de Sardenya (Torí, Savoia 1701 - íd., Regne de Sardenya-Piemont 1773) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya entre 1730 i 1773, i duc de Milà entre 1733 i 1736.

Nou!!: Història de Sardenya і Carles Manuel III de Sardenya · Veure més »

Carles Manuel IV de Sardenya

Carles Manuel IV de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont 1751 - Roma, Estats Pontificis 1819) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya des de 1796 fins a 1802.

Nou!!: Història de Sardenya і Carles Manuel IV de Sardenya · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

L'Emperador Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, actual Bèlgica, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste, Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), monarca d'Espanya (1516-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Història de Sardenya і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carta de Logu

Estàtua dedicada a Elionor d'Arborea a Oristà. La Carta de Logu és el recull de lleis de dret civil i penal del jutjat o logu d'Arborea.

Nou!!: Història de Sardenya і Carta de Logu · Veure més »

Cartago

Els ports púnics de Cartago Cartago —en àrab قرطاج, Qartāj; en francès Carthage— és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, a uns 10 km al nord-est de Tunis.

Nou!!: Història de Sardenya і Cartago · Veure més »

Castell

Façana del castell de Tarascó Un castell és una fortificació per a ús militar.

Nou!!: Història de Sardenya і Castell · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Història de Sardenya і Castellà · Veure més »

Castelsardo

Castelsardo (en sasserès Caltheddu, i en sard Casteddu Sardu) és un municipi sard, situat a l'illa de Sardenya i a la província de Sàsser.

Nou!!: Història de Sardenya і Castelsardo · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Història de Sardenya і Català · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Història de Sardenya і Catolicisme · Veure més »

Càller

Càller (en sard Casteddu de Callaris o simplement Casteddu, en italià Cagliari) és una ciutat de Sardenya, capital de la regió autònoma de Sardenya i de la ciutat metropolitana de Càller.

Nou!!: Història de Sardenya і Càller · Veure més »

Còlera

El còlera és una malaltia infecciosa intestinal aguda causada per la ingestió d'aliments o aigua contaminats pel bacteri Vibrio cholerae dels serotips O1 i O139.

Nou!!: Història de Sardenya і Còlera · Veure més »

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds (entre 41º i 43º de latitud nord) sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Nou!!: Història de Sardenya і Còrsega · Veure més »

Ceràmica cardial

La ceràmica cardial rep aquest nom per estar decorada amb impressions de la vorada dentada i d'un sinuós seguit de petxines d'escopinyes, d'un bivalve anomenat tradicionalment Cardium (o algun derivat com Dinocardium o Acanthocardia), perquè la seva forma general recorda a la d'un cor.

Nou!!: Història de Sardenya і Ceràmica cardial · Veure més »

Cista

Cista trobada al sud de Dartmoor (Anglaterra).Cista amb ossari Una cista (del grec antic κίστη, cofre) és el nom que rep en arqueologia una estructura feta de pedra emprada en l'antiguitat per fer enterraments.

Nou!!: Història de Sardenya і Cista · Veure més »

Civilització micènica

La civilització micènica (de Micenes) va ser una cultura avantpassada de la grega.

Nou!!: Història de Sardenya і Civilització micènica · Veure més »

Codi civil

Codi civil és un conjunt unitari, ordenat i sistematitzat de normes de dret privat, és a dir, un cos legal que té per objecte regular les relacions civils de les persones físiques i jurídiques, privades o públiques, en aquest últim cas sempre que actuïn com a particulars, és a dir, desproveïdes dimperium.

Nou!!: Història de Sardenya і Codi civil · Veure més »

Colònies

Les colònies o convivències són unes estades educatives per a infants i joves en les quals mestres o monitors realitzen educació no formal a través d'activitats lúdiques.

Nou!!: Història de Sardenya і Colònies · Veure més »

Comunisme

El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta de la societat, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.

Nou!!: Història de Sardenya і Comunisme · Veure més »

Conca del Mediterrani

La conca del Mediterrani són les terres que envolten el mar Mediterrani.

Nou!!: Història de Sardenya і Conca del Mediterrani · Veure més »

Consell d'Aragó

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell d'Aragó, o Consell Suprem d'Aragó, procedent del Consell Reial o curia regia de la Corona d'Aragó, fou l'òrgan de la monarquia encarregat dels afers dels regnes de la Corona d'Aragó en temps de Ferran el Catòlic, de la monarquia hispànica dels Habsburg i dels primers anys del regnat de Felip V de Borbó.

Nou!!: Història de Sardenya і Consell d'Aragó · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Història de Sardenya і Constantinoble · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Història de Sardenya і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Castella

La Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230, any en el qual Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Història de Sardenya і Corona de Castella · Veure més »

Cort

* Toponímia.

Nou!!: Història de Sardenya і Cort · Veure més »

Creta

Creta (grec Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.

Nou!!: Història de Sardenya і Creta · Veure més »

Cristianisme

El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristos, Crist, literalment, 'l'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article ""); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Història de Sardenya і Cristianisme · Veure més »

Culte imperial (antiga Roma)

A l'antiga Roma el culte imperial eren una sèrie de veneracions oficials que es realitzaven cap a l'emperador romà quan (generalment) aquest ja havia defallit, el qual passava a tots els efectes a considerar-se un déu del panteó romà.

Nou!!: Història de Sardenya і Culte imperial (antiga Roma) · Veure més »

Cultura del vas campaniforme

La cultura del vas campaniforme es caracteritza el vas campaniforme que li dóna nom, en forma que recorda la d'una campana invertida, l'element més característic és és la decoració geomètrica incisa.

Nou!!: Història de Sardenya і Cultura del vas campaniforme · Veure més »

Dècada del 1920

En la dècada de 1920 és la dècada que comprèn des de l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.

Nou!!: Història de Sardenya і Dècada del 1920 · Veure més »

Dècada del 820

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sardenya і Dècada del 820 · Veure més »

Descobriment d'Amèrica

Els 4 viatges de Cristòfor Colom El terme descobriment d'Amèrica s'utilitza per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques.

Nou!!: Història de Sardenya і Descobriment d'Amèrica · Veure més »

Desigualtat social

La desigualtat social s'esdevé quan membres de la mateixa comunitat no tenen els mateixos drets, reconeixement públic o oportunitats en la vida.

Nou!!: Història de Sardenya і Desigualtat social · Veure més »

Dinastia d'Anjou

El Casal d'Anjou foren tres dinasties d'origen francès, a partir de les quals s'originaren diverses cases reials.

Nou!!: Història de Sardenya і Dinastia d'Anjou · Veure més »

Dinastia Savoia

Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.

Nou!!: Història de Sardenya і Dinastia Savoia · Veure més »

Dolmen

Dolmen cova d'en Daina a Romanyà de la Selva (Baix Empordà). thumb Paradolmen d'en Avola (Sicília)Salvatore Piccolo, ''Ancient Stones: the Prehistoric Dolmens of Sicily'', Brazen Head Publishing, Thornham/Norfolk (UK) 2013, ISBN 978-09-56510-62-4 Paradolmen d'en Garcia. Tossa de Mar (Girona). Cornudella de Valira Areny de Noguera Un dolmen és una construcció megalítica, pròpia del neolític.

Nou!!: Història de Sardenya і Dolmen · Veure més »

Domus de Janas

Ittiri, ''domus de Janas'' de Sa Figu Montessu: interior d'una ''domus de Janas'' Les domus de Janas són estructures sepulcrals constituïdes per tombes excavades a la roca de formes variades.

Nou!!: Història de Sardenya і Domus de Janas · Veure més »

Ducat de Savoia

El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.

Nou!!: Història de Sardenya і Ducat de Savoia · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi romà el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: Història de Sardenya і Edat antiga · Veure més »

Edat del bronze

L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.

Nou!!: Història de Sardenya і Edat del bronze · Veure més »

Edat del ferro

L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.

Nou!!: Història de Sardenya і Edat del ferro · Veure més »

Edat dels metalls

L'edat dels metalls és una de les tres grans etapes en les que tradicionalment s'ha subdividit la Prehistòria Euroasiàtica.

Nou!!: Història de Sardenya і Edat dels metalls · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Història de Sardenya і Edat mitjana · Veure més »

Elionor d'Arborea

Elionor d'Arborea o Elionor de Molins de Rei (Molins de Rei,1340-Oristany,1403) va succeir el seu germà Hug III d'Arborea i va apaivagar la revolta republicana que l'havia assassinat el 1383.

Nou!!: Història de Sardenya і Elionor d'Arborea · Veure més »

Emilio Lussu

Emilio Lussu Emilio Lussu (Armungia, 4 de desembre de 1890 - Roma, 5 de març de 1975) fou un polític, escriptor i militar sard.

Nou!!: Història de Sardenya і Emilio Lussu · Veure més »

Eneolític

Ledat del coure, també anomenada calcolític (del grec χαλκός, jalkós.

Nou!!: Història de Sardenya і Eneolític · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Història de Sardenya і Espanya · Veure més »

Estat

''Leviathan'' del filòsof Thomas Hobbes, qui defensava l'estat governat per la monarquia absoluta com la millor forma possible de govern per evitar la barbàrie de la guerra civil Veneçuela és una federació formada per 23 estats federats. Un Estat és una àrea geogràfica delimitada i políticament independent, amb un Govern propi que s'atribueix un poder indiscutible sobre el territori i la població i amb capacitat per a participar en relacions internacionals amb altres Estats.

Nou!!: Història de Sardenya і Estat · Veure més »

Etrusc

Àrea lingüística aproximada de la llengua etrusca al segle VI aC. L'etrusc és una llengua morta parlada a l'antiga Etrúria (l'actual Toscana).

Nou!!: Història de Sardenya і Etrusc · Veure més »

Exili

L'Exili és el fet d'abandonar, voluntàriament o per la força, el territori que hom identifica com a pàtria.

Nou!!: Història de Sardenya і Exili · Veure més »

Feixisme

200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).

Nou!!: Història de Sardenya і Feixisme · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip V d'Espanya, dit l'Animós (el Animoso en castellà), també conegut com a Felip V de Castella i IV d'Aragó, i com Felip d'Anjou, títol que va ostentar abans de convertir-se en rei, (Versalles, França, 19 de desembre de 1683 - Madrid, Espanya, 9 de juliol de 1746) va ser monarca d'Espanya del 1700 al 1746, amb una breu interrupció el 1724, durant la qual va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Història de Sardenya і Felip V d'Espanya · Veure més »

Fenícia

'''Fenícia''' Fenícia (en llatí, Phoenice o Phoenicia; en grec, Phoinike) fou una regió de la costa mediterrània de llevant, limitada a l'est pel mont Líban i sense límits gaire precisos al nord i al sud.

Nou!!: Història de Sardenya і Fenícia · Veure més »

Fenicis

Fenícia. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.

Nou!!: Història de Sardenya і Fenicis · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Història de Sardenya і Ferran el Catòlic · Veure més »

Ferrocarril

Ferrocarril de vapor alemany Ferrocarril modern a Birmingham Tren creuant un viaducte a l'Argentina El ferrocarril és un mitjà de transport que circula sobre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora.

Nou!!: Història de Sardenya і Ferrocarril · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social creat durant l'Edat mitjana a Europa amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Història de Sardenya і Feudalisme · Veure més »

Foguera

jueva de Lag Ba'omer Una foguera, fogueró, foc o pira és un foc mantingut voluntàriament per escalfar-se, cuinar o celebrar ritus sobre determinades festes (per exemple, als Països Catalans se celebra la Nit de Sant Joan amb multitud de fogueres i falles que, segons la tradició, s'encenen amb la Flama del Canigó, celebració hereva de les festivitats en honor del solstici d'estiu celebrades per celtes i romans; o a Anglaterra el 5 de novembre es rememora la Bonfire Night, la Nit de les Fogueres, on se simula que es crema a la foguera el conspirador anglès Guy Fawkes, que va voler volar amb pólvora el Parlament).

Nou!!: Història de Sardenya і Foguera · Veure més »

Fordongianus

Fordongianus (en sard, Fordongianus) és un municipi sard, dins de la província d'Oristany.

Nou!!: Història de Sardenya і Fordongianus · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Història de Sardenya і França · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Història de Sardenya і Gàl·lia · Veure més »

Gegants de Mont'e Prama

Els Gegants de Mont'e Prama, en sard Zigàntes de Mont'e Prama, són un conjunt d'escultures exemptes nuràgiques.

Nou!!: Història de Sardenya і Gegants de Mont'e Prama · Veure més »

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Nou!!: Història de Sardenya і Germànics · Veure més »

Giovanni Lilliu

Giovanni Lilliu (Barumini, 13 de març de 1914 - Càller, 19 de febrer de 2012) fou un arqueòleg i historiador sard.

Nou!!: Història de Sardenya і Giovanni Lilliu · Veure més »

Giovanni Maria Angioy

Giovanni Maria Angioy (Bono, Goceano, 21 d'octubre de 1751 - París, 22 de febrer de 1808) fou un polític i patriota sard.

Nou!!: Història de Sardenya і Giovanni Maria Angioy · Veure més »

Giuseppe Garibaldi

Giuseppe Garibaldi (Niça, 4 de juliol de 1807 - Caprera, 2 de juny de 1882), militar i polític italià.

Nou!!: Història de Sardenya і Giuseppe Garibaldi · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Història de Sardenya і Grec · Veure més »

Gregori el Gran

Gregori el Gran (Roma, ca. 540 - 12 de febrer de 604) fou un monjo romà, i Papa de Roma, amb el nom de Gregori I. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Nou!!: Història de Sardenya і Gregori el Gran · Veure més »

Guerra de Crimea

La guerra de Crimea (des del 28 de març de 1853 fins a l'1 d'abril de 1856) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar l'imperi Rus, per una banda, amb una aliança entre el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, el segon Imperi francès, el Regne de Sardenya i una part de l'imperi Otomà, per l'altra.

Nou!!: Història de Sardenya і Guerra de Crimea · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Història de Sardenya і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Hampsicora

Hampsicora fou un cap sard que després de la batalla de Cannes (216 aC) va entrar en negociacions secretes amb Anníbal al que va convidar a enviar una força a l'illa.

Nou!!: Història de Sardenya і Hampsicora · Veure més »

Hèrcules

Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.

Nou!!: Història de Sardenya і Hèrcules · Veure més »

Hematites

Lhematites o oligist és un mineral compost d'òxid de ferro (Fe2O3) que constitueix un important mineral metal·lífer de ferro, ja que en estat pur conté el 70% d'aquest metall; també pot presentar titani i manganès substituint part del ferro.

Nou!!: Història de Sardenya і Hematites · Veure més »

Hipòdrom

Hipòdrom de l'antiguitat: Afrodisia, Turquia. Hipódromo de la Zarzuela Hipòdrom (Hippodromus) fou el nom donat pels grecs al lloc amb condicions apropiades per celebrar curses de cavalls, tant de carros com de cavalls sols; aquestes curses formaven part de la majoria dels jocs grecs.

Nou!!: Història de Sardenya і Hipòdrom · Veure més »

Hispània

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'imperi romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Història de Sardenya і Hispània · Veure més »

Història

''Historia'', al·legoria de la història, pintura de Nikolaos Gysis (1892) La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.

Nou!!: Història de Sardenya і Història · Veure més »

Història de Xipre

Vers el 1400 aC l'illa va caure en mans dels hitites.

Nou!!: Història de Sardenya і Història de Xipre · Veure més »

Hug III d'Arborea

Hug III d'Arborea fou fill de Marià IV d'Arborea a qui va succeir el 1376 com a jutge d'Arborea i comte del Goceà.

Nou!!: Història de Sardenya і Hug III d'Arborea · Veure més »

Iconoclastes

Iconoclàstia és aquella doctrina que s'oposa a la veneració d'imatges o ídols.

Nou!!: Història de Sardenya і Iconoclastes · Veure més »

Illa de Malta

L'illa de Malta és la més gran de les tres illes que constitueixen l'arxipèlag i la República de Malta.

Nou!!: Història de Sardenya і Illa de Malta · Veure més »

Illes Britàniques

Situació de les Illes Britàniques dins d'Europa Occidental Les Illes Britàniques (en anglès The British Isles) són l'arxipèlag d'illes al nord-oest de la costa europea consistents en Gran Bretanya, Irlanda i moltes altres illes menors que hi són properes.

Nou!!: Història de Sardenya і Illes Britàniques · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Història de Sardenya і Imperi Bizantí · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: Història de Sardenya і Imperi Otomà · Veure més »

Incineració

Incineració d'escombraries. Planta incineradora a Malmö, Suècia. La incineració és una tècnica de transformació de la matèria per l'acció del foc: incinerar vol dir reduir a cendres.

Nou!!: Història de Sardenya і Incineració · Veure més »

Indústria

Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.

Nou!!: Història de Sardenya і Indústria · Veure més »

Inhumació

La inhumació és l'acte de dipositar un cadàver sota terra, sovint amb uns ritus específics que segueixen a la mort de la persona (a vegades aquests ritus s'estenen a animals de companyia o objectes amb un alt valor simbòlic).

Nou!!: Història de Sardenya і Inhumació · Veure més »

Inquisició espanyola

La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 La inquisició espanyola va ser establerta amb la butlla del papa Sixt IV, que autoritzava als Reis Catòlics a nomenar inquisidors en els seus regnes i un tribunal controlat per la monarquia hispànica (1478).

Nou!!: Història de Sardenya і Inquisició espanyola · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, – Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Història de Sardenya і Italià · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Història de Sardenya і Itàlia · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just (dit també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus; València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), rei de Mallorca (1291-1295) i rei de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Història de Sardenya і Jaume el Just · Veure més »

Joan XV

Joan XV (Roma, ? – abril de 996) va ser Papa de l'Església Catòlica del 985 al 996.

Nou!!: Història de Sardenya і Joan XV · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Història de Sardenya і Jueus · Veure més »

Jutge

Un jutge parlant amb un advocat, l'any 2006. El jutge o jutgessa (del llatí iudex) és un funcionari d'administració de justícia.

Nou!!: Història de Sardenya і Jutge · Veure més »

Jutjat d'Arborea

Mapa del Jutjat d'Arborea L'Arbre desarrelat, senyal del Jutjat d'Arborea Escut del Jutjat d'Arborea en temps de la dinastia Narbona Arborea era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000.

Nou!!: Història de Sardenya і Jutjat d'Arborea · Veure més »

Jutjat de Gallura

Mapa dels jutjats de Sardenya Gallura era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000.

Nou!!: Història de Sardenya і Jutjat de Gallura · Veure més »

L'Alguer

L'Alguer (en italià i cooficialment: Alghero, en sard: S'Alighèra, en sasserès: L'Aliera) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra.

Nou!!: Història de Sardenya і L'Alguer · Veure més »

Laci

El Laci (en italià Lazio) és una regió de la Itàlia central al voltant de la ciutat de Roma, que n'és la capital.

Nou!!: Història de Sardenya і Laci · Veure més »

Lagomorfs

Els lagomorfs (Lagomorpha) són un ordre de mamífers, que inclou dues famílies: Leporidae (llebres i conills) i Ochotonidae (piques).

Nou!!: Història de Sardenya і Lagomorfs · Veure més »

Latifundi

Un latifundi és una explotació agrària de gran extensió, caracteritzada per l'ús ineficaç dels recursos disponibles, baixos rendiments de la terra, baix nivell tecnològic i mà d'obra assalariada (poc qualificada i mal pagada).

Nou!!: Història de Sardenya і Latifundi · Veure més »

Launeddas

Els launeddas, el Clarinet triple és un dels instruments musicals de vent de fusta més antics de la mediterrània (900 aC) i que en l'actualitat només es troba a Sardenya, consisteix en tres tubs amb llengüeta simple, que formen part del mateix cos de canya.

Nou!!: Història de Sardenya і Launeddas · Veure més »

Líban

El Líban (en àrab لبنان, Lubnān) és un estat de l'Orient Mitjà que fa frontera al nord i a l'est amb Síria, al sud amb Israel i Palestina, i a l'oest és banyat pel Mediterrani.

Nou!!: Història de Sardenya і Líban · Veure més »

Líbia

Líbia (en àrab ليبيا, Lībiyā), també coneguda com a Estat de Líbia (en àrab دولة ليبيا, Dawlat Lībiyā), és una república del nord de l'Àfrica.

Nou!!: Història de Sardenya і Líbia · Veure més »

Lega Sarda

Lega Sarda fou un moviment independentista sard fundat el 1943 per Bastià Pirisi.

Nou!!: Història de Sardenya і Lega Sarda · Veure més »

Ligúria

La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.

Nou!!: Història de Sardenya і Ligúria · Veure més »

Llengües romàniques

Mapa de les llengües romàniques d'Europa. Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de "popular", "parlat pel poble", com a oposat al llatí clàssic i literari).

Nou!!: Història de Sardenya і Llengües romàniques · Veure més »

Llengua fenícia

La llengua fenícia, actualment extingida, és un idioma de la branca occidental de les llengües semítiques que es parlava a Fenícia, la zona del llevant mediterrani (Líban, Palestina-Israel, Malta i Síria), entre els segles XI aC i II dC.

Nou!!: Història de Sardenya і Llengua fenícia · Veure més »

Llengua oficial

La llengua oficial o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a propi i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres.

Nou!!: Història de Sardenya і Llengua oficial · Veure més »

Llet

La llet és un líquid blanquinós i opac produït per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers (incloent-hi els monotremes).

Nou!!: Història de Sardenya і Llet · Veure més »

Logudor

Jutjats sards Logudor és el nom català d'una regió italiana (Logudoro) al nord-oest de l'illa de Sardenya, centrada a Sàsser.

Nou!!: Història de Sardenya і Logudor · Veure més »

Luteranisme

El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.

Nou!!: Història de Sardenya і Luteranisme · Veure més »

Macomer

Macomer (en sard Macumère) és un municipi sard, situat a l'illa de Sardenya i a la província de Nuoro.

Nou!!: Història de Sardenya і Macomer · Veure més »

Malària

La malària (de l'italià mal aria -mal aire-) o paludisme a la versió en línia del DIEC.

Nou!!: Història de Sardenya і Malària · Veure més »

Mar Egea

La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).

Nou!!: Història de Sardenya і Mar Egea · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Història de Sardenya і Mar Mediterrània · Veure més »

Mar Tirrena

El mar TirrèLa mar Tirrena, o el mar Tirrè (en napolità i italià Mar Tirreno, en cors i sard Mare Tirrenu, en sicilià Mari Tirrenu, en francès Mer Tyrrhénienne), forma part de la mar Mediterrània.

Nou!!: Història de Sardenya і Mar Tirrena · Veure més »

Martí l'Humà

Martí l'Humà o l'Eclesiàstic (dit també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410) va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407), i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília (1409).

Nou!!: Història de Sardenya і Martí l'Humà · Veure més »

Medinet Habu

Temple mortuori de Ramsès III Medinet Habu és un conjunt situat a l'oest de Luxor, on va estar l'antic complex egipci de Diamet (o Djeme), el patró del qual era el déu Amon.

Nou!!: Història de Sardenya і Medinet Habu · Veure més »

Mesolític

El mesolític és un període cultural al final del paleolític superior, com a transició entre aquesta època i el període neolític, i la seva datació és aproximadament de cap al 9000 aC fins al 6000 aC.

Nou!!: Història de Sardenya і Mesolític · Veure més »

Metal·lúrgia

Alt forn per al tractament del ferro La metal·lúrgia, del grec metallon μεταλλου mina metàl·lica i ergon, treballa l'art d'extraure els metalls, és la disciplina, dins del domini de la ciència de materials, que estudia el comportament dels elements metàl·lics, els compostos intermetàl·lics i els seus aliatges.

Nou!!: Història de Sardenya і Metal·lúrgia · Veure més »

Mezzogiorno

Mezzogiorno El Mezzogiorno (a italià normatiu, literalment Migdia, amb el significat de-zona-sud o meridional) és la macroregió meridional de l'estat italià.

Nou!!: Història de Sardenya і Mezzogiorno · Veure més »

Monarca

Un Monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Nou!!: Història de Sardenya і Monarca · Veure més »

Muralla

Muralla d'Hostalric Muralles romanes de Lugo (Galícia), Patrimoni de la Humanitat Part de la Gran Muralla de la Xina, Patrimoni de la Humanitat Una muralla o murada és un tipus de construcció defensiva destinada a la defensa o protecció d'un indret, entorn d'una població o d'un campament militar com la Muralla medieval i moderna de Barcelona, encara que també existeixen muralles per protegir regions senceres, com la Gran Muralla de la Xina o el Mur d'Adrià.

Nou!!: Història de Sardenya і Muralla · Veure més »

Nazisme

L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.

Nou!!: Història de Sardenya і Nazisme · Veure més »

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, "nou", i λίθος, líthos, "pedra") és un període de la prehistòria en el qual van tenir lloc innovacions d'una gran transcendència: els éssers humans descobreixen l'agricultura i la ramaderia, i es fan sedentaris, procés conegut com la revolució neolítica.

Nou!!: Història de Sardenya і Neolític · Veure més »

Niça

Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco.

Nou!!: Història de Sardenya і Niça · Veure més »

Nurag

Nurag Losa d'Abbasanta, de planta triangular. Els nurags (en sard nuraghe, nurake, nuraxi -pronunciat nuragi-, nuragu) són unes construccions de l'edat del bronze, exclusives de l'illa de Sardenya, que foren construïdes per una civilització a la qual han donat el nom: el nuràgic o Cultura dels nurags.

Nou!!: Història de Sardenya і Nurag · Veure més »

Obsidiana

L'obsidiana és una roca ígnia extrusiva pertanyent al grup dels silicats, formada per silicats d'alumini i un gran percentatge (70% o més) de sílice o diòxid de silici (SiO2).

Nou!!: Història de Sardenya і Obsidiana · Veure més »

Oceà Atlàntic

L'oceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.

Nou!!: Història de Sardenya і Oceà Atlàntic · Veure més »

Olbia (Sardenya)

Òlbia (en sard Terranoa, en gal·lurès Tarranóa, en italià Olbia) és una ciutat de Sardenya de la província de Sàsser.

Nou!!: Història de Sardenya і Olbia (Sardenya) · Veure més »

Oli d'oliva

Setrill amb oli d'oliva L'oli d'oliva és un oli vegetal a partir del suc de l'oliva, el fruit de l'olivera.

Nou!!: Història de Sardenya і Oli d'oliva · Veure més »

Oliena

Oliena (en sard, Ulìana) és un municipi sard, situat a l'illa de Sardenya i a la província de Nuoro.

Nou!!: Història de Sardenya і Oliena · Veure més »

Oristany

Oristany (en sard Aristanis, en italià Oristano, en espanyol Oristán) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i capital de l'homònima província d'Oristany.

Nou!!: Història de Sardenya і Oristany · Veure més »

Ovella

Les ovelles, bens, xots, xais o corders (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.

Nou!!: Història de Sardenya і Ovella · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos (neerlandès: Nederland) són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Història de Sardenya і Països Baixos · Veure més »

Paleolític inferior

El paleolític inferior és una de les fases del paleolític o edat de pedra, i s'estén des d'uns 2,5 milions d'anys enrere fins fa uns 120.000 anys.

Nou!!: Història de Sardenya і Paleolític inferior · Veure més »

Paleolític superior

El paleolític superior és un període prehistòric que s'estén aproximadament entre l'any 33.000 aC i el 9000 aC.

Nou!!: Història de Sardenya і Paleolític superior · Veure més »

Paleosard

El paleosard, també conegut com protosard o com a nuràgic, és una llengua extinta (o potser llengües) parlada a Sardenya (i possiblement a Còrsega) durant l'edat del bronze, que ha deixat traces tant en la toponímia de l'illa com en el sard modern.

Nou!!: Història de Sardenya і Paleosard · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας pappas, una fórmula infantil per anomenar el "pare") és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Història de Sardenya і Papa · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Història de Sardenya і París · Veure més »

Parlament

Vista del Parlament de Catalunya Un parlament, o assemblea legislativa, és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern sota el model de Westminster o parlamentari.

Nou!!: Història de Sardenya і Parlament · Veure més »

Partit Comunista Italià

El Partit Comunista Italià (PCI) era un partit polític italià, fundat en el 1921 i que va desaparèixer com a tal el 3 de febrer de 1991.

Nou!!: Història de Sardenya і Partit Comunista Italià · Veure més »

Partit Sard d'Acció

El Partit Sard d'Acció (en sard: Partidu Sardu, en italià: Partito Sardo d'Azione) és un partit polític independentista sard, fundat el 1920 per Davide Cova, Emilio Lussu i altres veterans de la Brigada Sàsser.

Nou!!: Història de Sardenya і Partit Sard d'Acció · Veure més »

Pau de Caltabellotta

La Pau de Caltabellotta fou un tractat de pau signat el 31 d'agost de 1302 prop de la ciutat siciliana de Caltabellotta entre Frederic II de Sicília d'una banda, i Carles II de Nàpols i Carles I de Valois de l'altra, que posà fi a la Guerra de Sicília.

Nou!!: Història de Sardenya і Pau de Caltabellotta · Veure més »

Pau de Sanluri

La pau de Sanluri de 1355 fou signada entre Marià IV d'Arborea i Pere el Cerimoniós, tancant la participació de la Corona d'Aragó a la Guerra venecianogenovesa.

Nou!!: Història de Sardenya і Pau de Sanluri · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica, anomenada durant 2.000 anys i fins al segle XIX Hispania (terme provinent del llatí i probablement d'origen fenici), és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Història de Sardenya і Península Ibèrica · Veure més »

Península Itàlica

La península Itàlica, península italiana o península apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.

Nou!!: Història de Sardenya і Península Itàlica · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, (dit també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó) signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer, Principat de Catalunya - 5 de gener de 1387, Barcelona, Principat de Catalunya) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387).

Nou!!: Història de Sardenya і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Perfugas

Perfugas (en sard, Pèifugas, gal·lurès Pelfica) és un municipi sard, dins de la província de Sàsser.

Nou!!: Història de Sardenya і Perfugas · Veure més »

Pesta

La pesta és una malaltia potencialment epidèmica causada per Yersinia pestis, bacil aerobi i gramnegatiu que es transmet per les puces dels rosegadors infectats que pessiguen l'ésser humà, amb la qual cosa es produeix la penetració del bacil en l'organisme humà, en què hi haurà una posterior multiplicació d'aquest.

Nou!!: Història de Sardenya і Pesta · Veure més »

Piemont

El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.

Nou!!: Història de Sardenya і Piemont · Veure més »

Pirateria

Venda de discs pirates al carrer. La pirateria moderna es refereix a la còpia, venda o distribució de material sense el pagament dels drets d'autor, per tant, es considera una infracció deliberada a la legislació que protegeix la propietat artística o intel·lectual.

Nou!!: Història de Sardenya і Pirateria · Veure més »

Pisa

Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.

Nou!!: Història de Sardenya і Pisa · Veure més »

Pobles de la mar

Els pobles de la mar són un conjunt de pobles que van fer un moviment migratori entre el 1450 i el 1150 aC.

Nou!!: Història de Sardenya і Pobles de la mar · Veure més »

Poder executiu

Sota la doctrina de la separació de poders, l'executiu és la branca del govern que s'encarrega d'implementar o executar les lleis, i de treballar en els assumptes diaris de l'estat.

Nou!!: Història de Sardenya і Poder executiu · Veure més »

Polònia

Polònia (en polonès: Polska), oficialment República de Polònia (en polonès: Rzeczpospolita Polska), és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Història de Sardenya і Polònia · Veure més »

Policia

La policia és un cos encarregat de vetllar pel manteniment de l'ordre públic i la seguretat de la ciutadania i els seus béns, perseguir els delinqüents i posar-los a disposició dels jutjats.

Nou!!: Història de Sardenya і Policia · Veure més »

Porpra

El porpra o púrpura és un color entre el vermell i el blau.

Nou!!: Història de Sardenya і Porpra · Veure més »

Porto Torres

Porto Torres (en català antic, lo Port, ien sasserès, Posthudorra) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sàsser.

Nou!!: Història de Sardenya і Porto Torres · Veure més »

Prefectura

El terme prefectura ha estat emprat per denominar un òrgan de govern o àrea territorial des dels temps de l'emperador romà Constantí I, el qual va dividir l'imperi en quatre prefectures, cadascuna dividida en diòcesi.

Nou!!: Història de Sardenya і Prefectura · Veure més »

Preindoeuropeu

* Preindoeuropeu, conjunt de llengües que van existir a l'Europa prehistòrica i el sud d'Àsia.

Nou!!: Història de Sardenya і Preindoeuropeu · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Història de Sardenya і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Primera Guerra Púnica

La Primera Guerra Púnica (262 aC-241 aC) fou la primera de les tres guerres púniques entre la República Romana i Cartago pel domini del Mediterrani.

Nou!!: Història de Sardenya і Primera Guerra Púnica · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estatSesma 2000, pàg.

Nou!!: Història de Sardenya і Principat de Catalunya · Veure més »

Procés de romanització

La romanització és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits.

Nou!!: Història de Sardenya і Procés de romanització · Veure més »

Prolagus sardus

Prolagus sardus és una espècie extinta de lagomorf emparentat amb les piques d'avui en dia. Visqué a les illes mediterrànies de Sardenya i Còrsega des de principis del Plistocè fins que s'extingí a finals del segle XVIII o principis del segle XIX. Els autors sards antics el descrigueren com un "conill gegant sense cua". Es creu que els nugarics, un poble antic de Sardenya, el consideraven un menjar exquisit. Actualment es creu que Prolagus corsicanus, una suposada varietat corsa d'aquest animal, pertany en realitat a la mateixa espècie.

Nou!!: Història de Sardenya і Prolagus sardus · Veure més »

Protectorat

El protectorat és un règim d'ocupació d'un estat per un altre.

Nou!!: Història de Sardenya і Protectorat · Veure més »

Protohistòria

La protohistòria se situa cronològicament entre la prehistòria i la història.

Nou!!: Història de Sardenya і Protohistòria · Veure més »

Província d'Ogliastra

La província d'Ogliastra (en sard, Provìntzia de s'Ogiastra) és una antiga província de la regió autònoma de Sardenya dins d'Itàlia.

Nou!!: Història de Sardenya і Província d'Ogliastra · Veure més »

Província d'Olbia-Tempio

La província d'Olbia-Tempio (en italià, provincia di Olbia-Tempio; en sard, provìntzia de Terranòa-Tèmpiu i, en gal·lurès, pruvìncia di Tarranóa-Tèmpiu) és una antiga província de la regió de Sardenya a Itàlia.

Nou!!: Història de Sardenya і Província d'Olbia-Tempio · Veure més »

Província d'Oristany

La Província d'Oristany, (Provincia di Oristano en italià, Provìntzia de Aristanis en llengua sarda) és una província que forma part de la regió de Sardenya dins d'Itàlia.

Nou!!: Història de Sardenya і Província d'Oristany · Veure més »

Província de Carbonia-Iglesias

La província de Carbonia-Iglesias (en sard, Provìntzia de Carbònia-Igrèsias) és una antiga província de la regió de Sardenya dins d'Itàlia.

Nou!!: Història de Sardenya і Província de Carbonia-Iglesias · Veure més »

Província de Càller

La Província de Càller (en italià Provincia di Cagliari i en llengua sarda Provìncia de Casteddu) és una antiga província de la regió autònoma de Sardenya, a Itàlia.

Nou!!: Història de Sardenya і Província de Càller · Veure més »

Província de Nuoro

La Província de Nuoro (en llengua sarda, Provìntzia de Nùgoro) és una província que forma part de la regió de Sardenya dins Itàlia.

Nou!!: Història de Sardenya і Província de Nuoro · Veure més »

Província de Sàsser

La província de Sàsser (en italià provincia di Sassari i en llengua sarda provìntzia de Tàtari) és una província que forma part de la regió de Sardenya, a Itàlia.

Nou!!: Història de Sardenya і Província de Sàsser · Veure més »

Província romana d'Egipte

La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'imperi romà.

Nou!!: Història de Sardenya і Província romana d'Egipte · Veure més »

Quall

El quall és una substància present i que dóna nom a l'abomasum quart compartiment de l'estómac dels remugants, on és represa la digestió química iniciada en el primer compartiment, el rumen, i interrompuda pel procés de remugament.

Nou!!: Història de Sardenya і Quall · Veure més »

Quàdruple Aliança

*Per altres aliances amb el mateix nom, vegeu Quàdruple Aliança (desambiguació) La Quàdruple Aliança va ser un tractat signat a Londres el 1718 pel Sacre Imperi Romanogermànic, les Províncies Unides dels Països Baixos, França i el Regne de la Gran Bretanya, amb l'objectiu d'unir-se davant la política bel·ligerant d'Espanya, que es negava a acatar les resolucions del tractat d'Utrecht de 1713 relatives a les antigues possessions espanyoles a Itàlia i els Països Baixos.

Nou!!: Història de Sardenya і Quàdruple Aliança · Veure més »

Ròmul August

Flavi Ròmul August, nascut en el 461 va ser l'últim emperador romà d'occident (475-476).

Nou!!: Història de Sardenya і Ròmul August · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Història de Sardenya і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne d'Itàlia (1861–1946)

El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.

Nou!!: Història de Sardenya і Regne d'Itàlia (1861–1946) · Veure més »

Regne de Sardenya

Mapa dels 4 jutjats de Sardenya. El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Nou!!: Història de Sardenya і Regne de Sardenya · Veure més »

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (en sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i que existí entre els segles XII i XIX, moment en el qual passà a integrar-se definitivament en el Regne de les Dues Sicílies.

Nou!!: Història de Sardenya і Regne de Sicília · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne pertanyent a la Corona d'Aragó que abastava gran part de les actuals terres valencianes.

Nou!!: Història de Sardenya і Regne de València · Veure més »

Reis Catòlics

Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.

Nou!!: Història de Sardenya і Reis Catòlics · Veure més »

Renato Soru

Renato Soru (Sanluri, 6 d'agost de 1957) és un empresari i polític italià, fundador de Tiscali i d'Andala UMTS, ex president de Sardenya de 2004 a 2008.

Nou!!: Història de Sardenya і Renato Soru · Veure més »

República de Gènova

La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el segle XI i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.

Nou!!: Història de Sardenya і República de Gènova · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Història de Sardenya і República Romana · Veure més »

Repúbliques Marítimes

Amalfi (creu de Malta) i Pisa (creu trilobulada) Marítim repúbliques (segle XII). Venezia.

Nou!!: Història de Sardenya і Repúbliques Marítimes · Veure més »

Sandàlia

Diana calçant-se una '''sandàlia''' en un quadre cèlebre de François Boucher (1745) La sandàlia és un tipus de calçat consistent en una sola i una sèrie de tires o vetes que hi subjecten el peu entre els dits i pel taló, de manera que es deixen a la vista els dits i gran part del peu.

Nou!!: Història de Sardenya і Sandàlia · Veure més »

Sanluri

Sanluri (en sard Seddori) és un municipi sard, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sardenya del Sud.

Nou!!: Història de Sardenya і Sanluri · Veure més »

Santa Sofia (Istanbul)

Santa Sofia (en turc: Ayasofya i en grec: Άγια Σοφία) és una antiga església ortodoxa convertida en mesquita i avui museu d'Istanbul, al barri turístic de Sultanahmet.

Nou!!: Història de Sardenya і Santa Sofia (Istanbul) · Veure més »

Sard

El sard (sardu en sard) és una llengua romànica parlada a l'illa de Sardenya i es considera una de les més conservadores de les llengües derivades del llatí.

Nou!!: Història de Sardenya і Sard · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Història de Sardenya і Sardenya · Veure més »

Sardinia

Sardínia, llatí Sardinia, grec Σαρδώ, fou el nom clàssic de l'illa de Sardenya.

Nou!!: Història de Sardenya і Sardinia · Veure més »

Sarraí

Els saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.

Nou!!: Història de Sardenya і Sarraí · Veure més »

Sasserès

Situació del sassarès (en marró) entre les altres parles de Sardenya El sasserès (en sasserès sassaresu o turritanu, en sard thatharesu o turritanu), un diasistema que segons diversos estudiosos és un idioma individual (codi ISO 639 sdc), és una llengua de transició entre el gal·lurès i el sard, amb fortes influències del cors, lígur, català, castellà i toscà.

Nou!!: Història de Sardenya і Sasserès · Veure més »

Savoia (regió)

Mapa de la Savoia Escut de la Savoia La Savoia (en francès Savoie, en savoià Savouè) és un antic estat europeu situada a l'angle nord-oest dels Alps que fou incorporada a França el 1860.

Nou!!: Història de Sardenya і Savoia (regió) · Veure més »

Sàsser

Sàsser (sassarès i italià Sassari; sard Thathari) és la capital de la província de Sàsser a la Sardenya, actualment una regió autònoma d'Itàlia.

Nou!!: Història de Sardenya і Sàsser · Veure més »

Sílex

Sílex groc d'Itaboraí, Rio de Janeiro (Brasil). El sílex, també conegut com pedra foguera (en realitat, la pedra foguera és una varietat d'aquest), és una forma sedimentària criptocristal·lina del quars, també anomenada pedrenyal, en la seva varietat nodular de color negre.

Nou!!: Història de Sardenya і Sílex · Veure més »

Sedilo

Sedilo (en sard, Sèdilo) és un municipi italià, dins de la província d'Oristany.

Nou!!: Història de Sardenya і Sedilo · Veure més »

Segle V

El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.

Nou!!: Història de Sardenya і Segle V · Veure més »

Segle VIII

El segle vuitè (VIII) és un període que comprèn els anys inclosos entre en 701 i el 800 i està marcat per la ràpida expansió dels musulmans, que conquereixen nous territoris a Europa i Àsia i exporten la seva cultura i avenços als pobles cristians.

Nou!!: Història de Sardenya і Segle VIII · Veure més »

Segle XI

El segle XI és un període de l'alta edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 1001 i el 1100.

Nou!!: Història de Sardenya і Segle XI · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Història de Sardenya і Segle XIV · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Història de Sardenya і Segle XV · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Història de Sardenya і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Sherden

Els '''shirdana''' en un batalla, com és reflectit a Medinet Habu Els sherden (també coneguts com a sards, shirdana, serden o shardana) són un antic poble de pirates que constitueixen un dels grups dels anomenats pobles de la Mar, que apareixen en registres històrics fragmentats d'inscripcions egípcies sobre la zona del Mediterrani cap al 2000 aC: la informació n'és molt escassa.

Nou!!: Història de Sardenya і Sherden · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat Italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Història de Sardenya і Sicília · Veure més »

Sistema d'escriptura

logogràfica) Un sistema d'escriptura és un mètode simbòlic regular que es fa servir per representar elements o declaracions expressables en el llenguatge.

Nou!!: Història de Sardenya і Sistema d'escriptura · Veure més »

Sulci

Sulci (Σολκοί) fou una de les principals ciutats de Sardenya a la costa sud-oest, a una illa anomenada actualment Santu Antiogu (it. Sant'Antioco), unida a l'illa principal per un istme, al sud del qual hi ha una gran badia coneguda per golf de Palmas, antigament Sulcitanus Portus.

Nou!!: Història de Sardenya і Sulci · Veure més »

Sulcis-Iglesiente

Sulcis-Iglesiente és una subregió històrica de la Sardenya sud-oriental, a la província de Carbonia-Iglesias.

Nou!!: Història de Sardenya і Sulcis-Iglesiente · Veure més »

Tartessi

Llengües paleohispàniques Fonte Velha (Bensafrim, Lagos) Herdade da Abobada (Almodôvar) El tartessi també anomenat llengua del sud-oest de la península Ibèrica i sud-lusità, és una llengua paleohispànica coneguda per testimonis directes, és a dir una llengua que es parlava a la península Ibèrica abans que la llengua llatina hi esdevingués la llengua dominant i de la que se n'han conservat textos.

Nou!!: Història de Sardenya і Tartessi · Veure més »

Temple

Façana del Partenó, a l'Acròpoli d'Atenes. Un temple (del llatí templum) és una estructura reservada per a activitats religioses o espirituals, com ara oracions, sacrificis i altres rituals semblants.

Nou!!: Història de Sardenya і Temple · Veure més »

Tharros

Columnes restaurades de la ciutat de Tharros Tharros (en llatí: Tarrae, en grec antic: Thàrras, Θάρρας) és un jaciment arqueològic de la província d'Oristany, situat al municipi de Cabras, a Sardenya.

Nou!!: Història de Sardenya і Tharros · Veure més »

Tir

Tir és una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.

Nou!!: Història de Sardenya і Tir · Veure més »

Toledo

Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Història de Sardenya і Toledo · Veure més »

Tonyina

Pesca al curricà Tonyina La tonyina, o tonyina vermella tonyina roja (Thunnus thynnus) és una espècie de peix teleosti de la família dels escòmbrids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Història de Sardenya і Tonyina · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713, que donà lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Història de Sardenya і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Tunísia

Tunísia o República de Tunísia (en àrab الجمهورية التونسية, al-Jumhūriyya at-Tūnisiyya; en francès, Tunisie) és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.

Nou!!: Història de Sardenya і Tunísia · Veure més »

Turisme

200x200px Turisme és un recorregut o travessia, generalment a peu, que té un o més fins, que poden ser: científics, culturals, esportius, educatius, militars, recreatius o turístics amb fins recreatius i esportius a zones naturals o rurals.

Nou!!: Història de Sardenya і Turisme · Veure més »

Unificació italiana

La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).

Nou!!: Història de Sardenya і Unificació italiana · Veure més »

Uras

Uras (en sard, Uras) és un municipi italià, dins de la província d'Oristany.

Nou!!: Història de Sardenya і Uras · Veure més »

Vàndals

Imperi romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Nou!!: Història de Sardenya і Vàndals · Veure més »

Víctor Amadeu II de Savoia

Víctor Amadeu II de Savoia (Torí, Savoia 1666 - Moncalieri, Regne de Sardenya-Piemont 1732) fou el duc de Savoia entre 1675 i 1732, i posteriorment rei de Sicília (1713-1720) i rei de Sardenya (1720-1732).

Nou!!: Història de Sardenya і Víctor Amadeu II de Savoia · Veure més »

Víctor Amadeu III de Sardenya

Víctor Amadeu III de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont 1726 - Moncalieri 1796) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya entre 1773 i 1796.

Nou!!: Història de Sardenya і Víctor Amadeu III de Sardenya · Veure més »

Villanovaforru

Villanovaforru (en sard, Biddanoa Forru) és un municipi sard, dins de la província de Sardenya del Sud.

Nou!!: Història de Sardenya і Villanovaforru · Veure més »

Virrei de Sardenya

Els virreis de Sardenya, també anomenats lloctinents generals, foren els que ostentaren la representació real al Regne de Sardenya a les diferents èpoques en què aquest va anar canviant de mans.

Nou!!: Història de Sardenya і Virrei de Sardenya · Veure més »

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià que té uns 30.000 habitants.

Nou!!: Història de Sardenya і Xàtiva · Veure més »

Xipre

Xipre és un estat insular de la Mediterrània.

Nou!!: Història de Sardenya і Xipre · Veure més »

1015

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sardenya і 1015 · Veure més »

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Sardenya і 11 de setembre · Veure més »

1100

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sardenya і 1100 · Veure més »

1258

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sardenya і 1258 · Veure més »

1265

;Països Catalans: Barcelona - Després de diverses modificacions, l'organització municipal va quedar definitivament estructurada: l'autoritat municipal va recaure sobre 3 consellers elegits per un Consell de Cent personalitats.

Nou!!: Història de Sardenya і 1265 · Veure més »

1297

; Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1297 · Veure més »

1302

L'any 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.

Nou!!: Història de Sardenya і 1302 · Veure més »

1323

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1323 · Veure més »

1324

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Sardenya і 1324 · Veure més »

1325

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sardenya і 1325 · Veure més »

1326

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sardenya і 1326 · Veure més »

1354

Porta dels Apòstols de la catedral de València.

Nou!!: Història de Sardenya і 1354 · Veure més »

1355

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sardenya і 1355 · Veure més »

1383

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sardenya і 1383 · Veure més »

1388

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sardenya і 1388 · Veure més »

1392

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sardenya і 1392 · Veure més »

1409

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sardenya і 1409 · Veure més »

1410

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Sardenya і 1410 · Veure més »

1420

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sardenya і 1420 · Veure més »

1448

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1448 · Veure més »

1470

Mapa d'Europa a l'any 1470.

Nou!!: Història de Sardenya і 1470 · Veure més »

1478

;Països Catalans;* La Bíblia és impresa en català, molt abans que en anglès o castellà.

Nou!!: Història de Sardenya і 1478 · Veure més »

1494

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Sardenya і 1494 · Veure més »

1571

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1571 · Veure més »

1572

L'any 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.

Nou!!: Història de Sardenya і 1572 · Veure més »

1678

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Història de Sardenya і 1678 · Veure més »

1708

;Països catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1708 · Veure més »

1713

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1713 · Veure més »

1717

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1717 · Veure més »

1718

La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).

Nou!!: Història de Sardenya і 1718 · Veure més »

1720

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Història de Sardenya і 1720 · Veure més »

1793

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1793 · Veure més »

1794

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1794 · Veure més »

1796

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Sardenya і 1796 · Veure més »

1799

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Sardenya і 1799 · Veure més »

18 d'abril

El 18 d'abril és el cent vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent nouè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Sardenya і 18 d'abril · Veure més »

1802

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1802 · Veure més »

1812

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1812 · Veure més »

1827

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1827 · Veure més »

1847

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1847 · Veure més »

1855

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1855 · Veure més »

1860

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Sardenya і 1860 · Veure més »

1861

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1861 · Veure més »

1883

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1883 · Veure més »

19 d'agost

El 19 d'agost és el dos-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Sardenya і 19 d'agost · Veure més »

1915

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1915 · Veure més »

1919

Llinda d'un edifici del carrer Major d'Olot.

Nou!!: Història de Sardenya і 1919 · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1922 · Veure més »

1940

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1940 · Veure més »

1943

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1943 · Veure més »

1948

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Sardenya і 1948 · Veure més »

1956

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1956 · Veure més »

1972

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1972 · Veure més »

1983

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1983 · Veure més »

1986

Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.

Nou!!: Història de Sardenya і 1986 · Veure més »

1989

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1989 · Veure més »

1993

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 1993 · Veure més »

20 de juliol

El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Sardenya і 20 de juliol · Veure més »

2001

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Sardenya і 2001 · Veure més »

2004

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sardenya і 2004 · Veure més »

2005

Llibertat al món el 2005 segons la Freedom House.

Nou!!: Història de Sardenya і 2005 · Veure més »

21 de juliol

El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Sardenya і 21 de juliol · Veure més »

23 de maig

El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Sardenya і 23 de maig · Veure més »

26 d'abril

El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Sardenya і 26 d'abril · Veure més »

26 de febrer

El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de Sardenya і 26 de febrer · Veure més »

26 de setembre

El 26 de setembre és el dos-cents seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Sardenya і 26 de setembre · Veure més »

27 d'octubre

El 27 d'octubre és el tres-centè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Sardenya і 27 d'octubre · Veure més »

28 d'abril

El 28 d'abril és el cent divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dinovè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Sardenya і 28 d'abril · Veure més »

29 de març

El 29 de març és el vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Sardenya і 29 de març · Veure més »

3 de març

El 3 de març és el seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Sardenya і 3 de març · Veure més »

30 de juny

El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Sardenya і 30 de juny · Veure més »

30 de novembre

El 30 de novembre és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Sardenya і 30 de novembre · Veure més »

4 d'abril

El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Sardenya і 4 d'abril · Veure més »

4 de juny

El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Sardenya і 4 de juny · Veure més »

439

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sardenya і 439 · Veure més »

442

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sardenya і 442 · Veure més »

459

L'any 459 (CDLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Història de Sardenya і 459 · Veure més »

476

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sardenya і 476 · Veure més »

523

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sardenya і 523 · Veure més »

533

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sardenya і 533 · Veure més »

534

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sardenya і 534 · Veure més »

535

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sardenya і 535 · Veure més »

710

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sardenya і 710 · Veure més »

778

;Països Catalans: Il·luminació representant la batalla de Roncesvalls.

Nou!!: Història de Sardenya і 778 · Veure més »

851

Sense descripció.

Nou!!: Història de Sardenya і 851 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »