Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història de Roma

Índex Història de Roma

Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjans del segle VIII aC.

708 les relacions: Adalbert de Praga, Adrià I, Agilulf, Agnès d'Aquitània (emperadriu consort), Agost, Aistulf de Friül, Alaric I, Alberic, Alboí, Alexandre V, Alexandre VI, Alexandre VII, Alexandria, Anarquia militar, Anatòlia, Antiga Grècia, Antonio da Sangallo el Jove, Aqua Virgo, Aquileia, Ara Pacis, Arc de triomf, Arnulf de Caríntia, August, August (títol), Austràsia, Avinyó, Avinyó (Valclusa), Òstia, Bari (Pulla), Barroc, Bartomeu apòstol, Basílica de Sant Pere, Basílica de Santa Maria del Popolo, Basílica Semprònia, Basilea, Batalla de les Forques Caudines, Batalla de Poitiers, Belisari, Benet VI, Benet VII, Benet XI, Benet XII, Benet XIII, Benevent, Berenguer II d'Itàlia, Biblioteca Vaticana, Bizanci, Bohèmia, Bolonya, Bonifaci VII, ..., Bonifaci VIII, Bordeus, Bramante, Brennus (segle IV aC), Calàbria, Calw, Camp de Mart, Capella Sixtina, Capitoli, Carlemany, Carles Borromeo, Carles el Calb, Carles el Gras, Carles I d'Anjou, Carles II d'Anjou, Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles Martell, Carles V de França, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VIII de França, Cartago, Castel Sant'Angelo, Cèsar (títol), Celibat, Ceràmica, Ciutat del Vaticà, Civita Castellana, Climent III, Climent VII, Climent VII d'Avinyó, Climent VIII, Cloaca Maxima, Cola di Rienzo, Col·legi Cardenalici, Columna de Focas, Comtat de Tusculum, Concili de Constança, Concili de Trento, Conclave, Condottiero, Congregació de la doctrina de la Fe, Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic, Conradí de Sicília, Constança (Alemanya), Constanci I Clor, Constanci II, Constantí, Constantí I el Gran, Constantinoble, Corint, Cosme i Damià, màrtirs, Crescenci II, Crimea, Crist, Cristianisme, Croades, Cumes, Dècada del 750 aC, Dècada del 870, Déu, Desideri d'Ístria, Dictatus Papae, Dioclecià, Domenico Ghirlandaio, Edicte de Milà, Edicte de Tessalònica, Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic, Eques, Eslaus, Esquilí, Estats Pontificis, Esteve II (papa), Esteve IX, Esteve V, Etrúria, Etruscs, Europa, Exarcat de Ravenna, Família Colonna, Família franciscana, Faroald I, Fòrum d'August, Fòrum Romà, Febrer, Felip II de Castella, Felip IV de França, Felip Maria Visconti, Ferrara, Flavi Focas, Flavi Tiberi Maurici, Florència, Fondi, Fontana dei Quattro Fiumi, Formós, França, Francesc Sforza, Francesco Petrarca, Francs, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic, Gaeta, Galeri, Gals, Gargano, Gàl·lia, Güelfs i gibel·lins, Genseric, Gian Lorenzo Bernini, Gil de Albornoz, Giuliano da Sangallo, Gladiador, Gneu Pompeu Magne, Grec, Gregori el Gran, Gregori V, Gregori VII, Gregori XIII, Gual, Guerres gòtiques, Guerres Púniques, Gueto, Guido Reni, Guiu III de Spoleto, Hèruls, Heretgia, Hirschberg, Hohenstaufen, Honori IV, Humanisme, Iconoclastes, Il·líria, Imperi Bizantí, Imperi Carolingi, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Innocenci X, Interregne, Itàlia, Júpiter (mitologia), Joan V Paleòleg, Joan XI, Joan XIV, Joan XIX, Joan XV, Joan XVI, Joan XVII, Joan XVIII, Joan XXII, Joan XXIII de Pisa, Joana I de Nàpols, Jubileu, Juli Cèsar, Julià l'Apòstata, Juliol, Juno, Justinià I, Khildebert II, Laci, Ladislau I de Nàpols, Laterà, Leon Battista Alberti, Lió, Llatí, Llatins, Lleó III (papa), Lleó III de Bizanci, Lleó IX, Lleó X, Llemotges, Llista de reis de França, Llista de reis de Roma, Llombardia, Lluís el Germànic, Lluís I el Pietós, Lluís II de Provença, Lluís III de França, Lluís III el Cec, Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Lluita de les Investidures, Longobards, Lorenzo Valla, Luca Signorelli, Lucca, Luci Domici Aurelià, Luitprand, Magiar, Mar Mediterrània, Mar Tirrena, Març, Marc Antoni, Marc Aureli, Mariozza, Marsella, Martí Luter, Maxenci, Maximià, Michelangelo Buonarroti, Milà, Mil·lenni III aC, Minerva, Mino da Fiesole, Mitologia etrusca, Monarquia d'Espanya, Monotelisme, Museu del Louvre, Nadal, Napoleó Bonaparte, Narsès, Nàpols, Neró, Nicomèdia, Normand, Novembre, Odoacre, Orsini, Oscs, Ostrogots, Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic, Otó II del Sacre Imperi, Otó III del Sacre Imperi, Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Paganisme, Palatí, Palau del Laterà, Palestina, Panteó de Roma, Papa, Papa Alexandre II, Papa Benet IV, Papa Benet IX, Papa Benet V, Papa Benet VIII, Papa Bonifaci IX, Papa Climent II, Papa Climent V, Papa Climent VI, Papa Damas II, Papa Esteve III, Papa Eugeni IV, Papa Gregori II, Papa Gregori III, Papa Gregori VI, Papa Gregori XI, Papa Gregori XII, Papa Innocenci III, Papa Innocenci VI, Papa Innocenci VII, Papa Innocenci VIII, Papa Joan X, Papa Joan XII, Papa Juli II, Papa Lleó IV, Papa Lleó VI, Papa Lleó VIII, Papa Martí I, Papa Martí V, Papa Nicolau II, Papa Nicolau III, Papa Nicolau V, Papa Pasqual I, Papa Pau II, Papa Pau III, Papa Pau IV, Papa Pau V, Papa Pius V, Papa Sergi III, Papa Silvestre I, Papa Silvestre III, Papa Sixt V, Papa Urbà V, Papa Víctor II, París, Parma, Pasqua de Resurrecció, Pasqual II, Patriarca de Constantinoble, Pavia, Pelegrinatge, Perugino, Perusa, Piazza Navona, Piemont, Pietat (Miquel Àngel), Pinturicchio, Pipí I el Breu, Pisa, Pius IV, Plana, Pons Sublicius, Ponte Sant'Angelo, Pornocràcia, Porta Pia, Provença, Publi Terenci Varró, Pulla, Quirinal, Raffaello Sanzio, Ravenna, Ròmul August, Ròmul i Rem, Reforma Protestant, Regne de Lotaríngia, Regne de Nàpols, Regne Franc, Regne romà, Rei Carnestoltes, Renaixement, República Romana, Ricimer, Riu Tíber, Roma, Romuald de Ravenna, Sabins, Sacre Imperi Romanogermànic, Saint-Denis (Sena Saint-Denis), Salern, Samnita, Sandro Botticelli, Sant Joan del Laterà, Sant Pere, Sant'Apollinare in Classe, Santa Brígida, Santa Maria degli Angeli e dei Martiri, Saqueig de Roma (1527), Sírmium, Segle I aC, Segle II, Segle II aC, Segle III, Segle III aC, Segle IV, Segle IV aC, Segle IX, Segle V, Segle V aC, Segle VI aC, Segle VII, Segle VII aC, Segle VIII, Segle VIII aC, Segle X aC, Segle XI, Segle XII, Segle XIX, Segle XV, Segle XVI, Senat romà, Sergi IV, Servi Tul·li, Set turons de Roma, Seu vacant, Sicília, Siena, Silvestre II, Simonia, Sixt IV, Spoleto, Sutri, Tarquínia, Tarquini el Superb, Tarquini Prisc, Tàrent, Tínia, Tívoli, Tòtila, Túsculum, Teatre de Pompeu, Templet de San Pietro in Montorio, Teodoric el Gran, Teodosi I el Gran, Teofilacte, Tetrarquia, Tiberi II, Toscana, Tractat de Verdun, Trèveris, Tríada capitolina, Tribú de la plebs, Umbres, Urbà II, Urbà VI, Vàndals, Víctor III, Veïs, Velletri, Venècia, Verona, Vespres Sicilianes, Via del Corso, Via Flamínia, Villa Farnesina, Viminal, Visconti, Visigots, Viterbo, Volscs, Worms, Zenó (emperador), 1 de novembre, 1000, 1001, 1002, 1003, 1012, 1024, 1032, 1036, 1044, 1046, 1047, 1048, 1049, 1054, 1055, 1057, 1058, 1059, 1061, 1063, 1073, 1080, 1084, 1085, 11 d'octubre, 1100, 1143, 1155, 1188, 12 de maig, 12 de març, 1204, 1234, 1252, 1258, 1265, 1268, 1277, 1285, 1294, 13 de gener, 1300, 1302, 1303, 1304, 1305, 1308, 1309, 1310, 1312, 1313, 1314, 1316, 1328, 1334, 1341, 1342, 1343, 1344, 1347, 1352, 1354, 1355, 1362, 1367, 1368, 1370, 1372, 1377, 1378, 1379, 1389, 1390, 1394, 14 de novembre, 1400, 1404, 1405, 1406, 1409, 1410, 1413, 1414, 1417, 1418, 1420, 1431, 1433, 1434, 1443, 1447, 1449, 1453, 1455, 146 aC, 1464, 1468, 1471, 1484, 1492, 1494, 1498, 1499, 15 de desembre, 1503, 1513, 1521, 1523, 1525, 1527, 1534, 1549, 1555, 1556, 1559, 1566, 1572, 1575, 1585, 1590, 1593, 16 d'octubre, 1605, 1621, 1642, 1650, 18 de novembre, 1806, 1870, 19 de gener, 2 de febrer, 20 de setembre, 21 d'abril, 21 de maig, 21 de novembre, 22 d'abril, 24 de gener, 25 d'abril, 26 d'octubre, 27 aC, 27 de març, 273, 28 d'abril, 28 de setembre, 284, 29 de maig, 30 d'octubre, 30 de maig, 305, 31 de desembre, 313, 321 aC, 330, 345 aC, 361, 363, 379, 380, 387 aC, 391, 393 aC, 394 aC, 395, 4 de setembre, 408, 410, 455, 472, 476, 488, 489, 490, 493, 493 aC, 5 de setembre, 527, 535, 536, 546, 549, 552, 565, 568, 575, 578, 580, 582, 584, 585, 588, 589, 590, 591, 592, 595, 598, 602, 604, 607, 616, 653, 663, 7 d'abril, 7 de desembre, 7 de juny, 727, 730, 731, 732, 739, 754, 756, 771, 773, 799, 8 de novembre, 800, 814, 817, 824, 840, 846, 852, 855, 877, 885, 887, 889, 892, 893, 896, 898, 899, 900, 901, 902, 904, 905, 911, 915, 924, 955, 962, 963, 964, 973, 974, 981, 982, 983, 984, 985, 996, 997, 998, 999. Ampliar l'índex (658 més) »

Adalbert de Praga

Adalbert de Praga (Vojtěch en txec, Wojciech en polonès), (Libice nad Cidlinou, Bohèmia, ca. 956 - Truso, oblast de Kaliningrad, Prússia, 23 d'abril de 997) fou un bisbe de Praga i sant catòlic.

Nou!!: Història de Roma і Adalbert de Praga · Veure més »

Adrià I

Adrià I (Roma, ? – Roma, 795) fou Papa de l'Església catòlica entre els anys 772 i 795.

Nou!!: Història de Roma і Adrià I · Veure més »

Agilulf

Itàlia longobarda després de les conquestes d'Agilulf Agilulf (? – Milà 616) fou rei dels longobards d'Itàlia del 591 al 616.

Nou!!: Història de Roma і Agilulf · Veure més »

Agnès d'Aquitània (emperadriu consort)

Agnès d'Aquitània (vers 1025 - 14 de desembre de 1077), també coneguda com a Agnès de Poitiers o Emperadriu Agnès, va ser emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic del seu casament amb Enric III el 1043 fins a enviudar el 1056, i governà com a regent pel seu fill Enric IV des del 1056 fins al 1062.

Nou!!: Història de Roma і Agnès d'Aquitània (emperadriu consort) · Veure més »

Agost

L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Història de Roma і Agost · Veure més »

Aistulf de Friül

Aistulf (+ desembre del 756) fou duc de Friül el 744, fill del duc Pemmó, on va succeir al seu germà Ratquis al que també va succeir quan el seu germà fou deposat com a rei del longobards i d'Itàlia el 749.

Nou!!: Història de Roma і Aistulf de Friül · Veure més »

Alaric I

Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.

Nou!!: Història de Roma і Alaric I · Veure més »

Alberic

Alberic (de l'àrab al-barid, "la posta") és un municipi del País Valencià a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Història de Roma і Alberic · Veure més »

Alboí

"Assassinat d'Alboí, Rei dels Longobards". Pintura de Charles Landseer (1859). Alboí (vers 530-572) va ser rei dels longobards des del 563, aproximadament, fins al 572, succeint al seu pare Alduí.

Nou!!: Història de Roma і Alboí · Veure més »

Alexandre V

Alexandre V (Creta, 1340 - † Bolonya, 3 de maig del 1410) fou antipapa del 1409 al 1410.

Nou!!: Història de Roma і Alexandre V · Veure més »

Alexandre VI

Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.

Nou!!: Història de Roma і Alexandre VI · Veure més »

Alexandre VII

Alexandre VII (Siena, 13 de febrer de 1599 – Roma, 22 de maig de 1667) fou Papa de l'Església catòlica entre 1655 i 1667.

Nou!!: Història de Roma і Alexandre VII · Veure més »

Alexandria

Alexandria —en àrab الإسكندرية, al-Iskandariyya; en àrab egipci الإسكندريه, al-Eskandareya; en grec Αλεξάνδρεια; en antic egipci raqedum; en copte raqote— és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Història de Roma і Alexandria · Veure més »

Anarquia militar

L'Anarquia militar és un període de la Crisi del segle III que va assolar l'imperi Romà entre el 235 i el 270, en la que regnaren una multitud d'emperadors sense poder.

Nou!!: Història de Roma і Anarquia militar · Veure més »

Anatòlia

350px Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Història de Roma і Anatòlia · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia, o Grècia clàssica, és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre el Gran, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Història de Roma і Antiga Grècia · Veure més »

Antonio da Sangallo el Jove

Antonio Cordiani, anomenat Antonio da Sangallo el Jove (Florència, 12 d'abril de 1484 - Terni, 3 d'agost de 1546) va ser un arquitecte del Renaixement italià.

Nou!!: Història de Roma і Antonio da Sangallo el Jove · Veure més »

Aqua Virgo

L'Aqua Virgo (nom llatí, literalment 'aigua verge') va ser un dels onze aqüeductes que proveïen d'aigua l'antiga ciutat de Roma.

Nou!!: Història de Roma і Aqua Virgo · Veure més »

Aquileia

Aquileia (en friülà Aquilêe) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.

Nou!!: Història de Roma і Aquileia · Veure més »

Ara Pacis

''Ara Pacis Augustae'', l'"altar de la Pau" ''Ara Pacis'': detall del fris que mostra membres del senat (cara nord) LAra Pacis ('altar de la Pau') és un monument commemoratiu de l'època de l'Imperi romà.

Nou!!: Història de Roma і Ara Pacis · Veure més »

Arc de triomf

Arc de Triomf de Barcelona Larc de triomf és un monument típic de l'arquitectura romana en forma d'arc que originàriament commemorava el triomf en alguna batalla, d'aquí el seu nom; els més antics són del segle I de la nostra era, i es troben a Itàlia.

Nou!!: Història de Roma і Arc de triomf · Veure més »

Arnulf de Caríntia

Arnulf de Caríntia (850 - 8 de desembre de 899) va ser marcgravi de Caríntia, rei de la França Oriental, rei de Lotaríngia i emperador d'Occident, de la dinastia Carolíngia.

Nou!!: Història de Roma і Arnulf de Caríntia · Veure més »

August

Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus), Cèsar August, August o Octavi August (Roma o Velitrae, 23 de setembre de 63 aC - Nola, Campània, 19 d'agost del 14 dC) va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.

Nou!!: Història de Roma і August · Veure més »

August (títol)

August, del llatí Augustus (plural: augusti), "majestuós", l'"impulsor", o "venerable", era un títol Romà Antic, que fou ostentat per primer cop per Cèsar August i posteriorment esdevinguí un dels títols de què són ara coneguts els Emperadors Romans.

Nou!!: Història de Roma і August (títol) · Veure més »

Austràsia

Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.

Nou!!: Història de Roma і Austràsia · Veure més »

Avinyó

Avinyó és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: Història de Roma і Avinyó · Veure més »

Avinyó (Valclusa)

Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine.

Nou!!: Història de Roma і Avinyó (Valclusa) · Veure més »

Òstia

Teatre d'Òstia Òstia (llatí Ostia) fou una ciutat del Latium a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma.

Nou!!: Història de Roma і Òstia · Veure més »

Bari (Pulla)

Bari (creada amb el nom grec de Βαριον, després anomenada en llatí:Barium) és una ciutat d'Itàlia, capital de la regió de Pulla i de la Ciutat metropolitana de Bari.

Nou!!: Història de Roma і Bari (Pulla) · Veure més »

Barroc

El barroc, a més d'un període artístic, fou un moviment cultural que es va estendre a la literatura, l'escultura, la pintura, l'arquitectura i les arts escèniques des del 1600 fins a 1700, aproximadament.

Nou!!: Història de Roma і Barroc · Veure més »

Bartomeu apòstol

Segons el Nou Testament, Bartomeu (Canà, Galilea, s. I aC? - Armènia, s. I dC) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Història de Roma і Bartomeu apòstol · Veure més »

Basílica de Sant Pere

La basílica de Sant Pere —Basilica di San Pietro — és un dels principals edificis del catolicisme i el més gran tant en importància, ja que és l'església dels papes, com per les dimensions, ja que fa 193 metres de llargada i 44,5 d'alçada.

Nou!!: Història de Roma і Basílica de Sant Pere · Veure més »

Basílica de Santa Maria del Popolo

La Basílica de Santa Maria del Popolo és una església de Roma, Itàlia de l'Orde de Sant Agustí.

Nou!!: Història de Roma і Basílica de Santa Maria del Popolo · Veure més »

Basílica Semprònia

L'únic fragment que en resta de la basílica en l'actualitat formava part de la façana. La Basílica Semprònia (en llatí: Basilica Sempronia) va ser una important construcció d'ús civil de l'antiga Roma.

Nou!!: Història de Roma і Basílica Semprònia · Veure més »

Basilea

Basilea és la tercera ciutat més gran de Suïssa en població amb 188.000 habitants en el cantó de Basel-Stadt el 2004 i 690.000 habitants a la conurbació, que arriba als cantons veïns.

Nou!!: Història de Roma і Basilea · Veure més »

Batalla de les Forques Caudines

. La batalla de les Forques Caudines fou un enfrontament armat que va tenir lloc l'any 321 aC, entre els exèrcits romans i samnites, en el context de la Segona Guerra Samnita.

Nou!!: Història de Roma і Batalla de les Forques Caudines · Veure més »

Batalla de Poitiers

La batalla de Poitiers va ser lliurada entre el Regne d'Anglaterra i el Regne de França el 19 de setembre del 1356, resultant en la segona de les tres grans victòries angleses a la Guerra dels Cent Anys.

Nou!!: Història de Roma і Batalla de Poitiers · Veure més »

Belisari

Belisari (505 - 565 dC) és el general més famós de la història de Bizanci.

Nou!!: Història de Roma і Belisari · Veure més »

Benet VI

Benet VI (Roma, ? – juny de 974) va ser Papa de l'Església Catòlica del 19 de gener del 973 fins a la seva mort, el juny de 974.

Nou!!: Història de Roma і Benet VI · Veure més »

Benet VII

Benet VII (Roma, ? – 10 de juliol del 983) fou Papa de l'Església catòlica del 974 al 983.

Nou!!: Història de Roma і Benet VII · Veure més »

Benet XI

Benet XI (Treviso, 1240 - Perusa, 7 de juliol de 1304) va ser Papa de Roma del 1303 al 1304.

Nou!!: Història de Roma і Benet XI · Veure més »

Benet XII

Benet XII (Saverdun, 1280 - Avinyó, 25 d'abril de 1342) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1334 al 1342.

Nou!!: Història de Roma і Benet XII · Veure més »

Benet XIII

Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).

Nou!!: Història de Roma і Benet XIII · Veure més »

Benevent

Benevent (en italià Benevento, en llatí Beneventum, en grec Benebentos) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, capital de la província de Benevent.

Nou!!: Història de Roma і Benevent · Veure més »

Berenguer II d'Itàlia

Berenguer d'Ivrea, també conegut com a Berenguer II d'Itàlia, (vers 900-6 de juliol de 966) va ser el marcgravi d'Ivrea entre 928/930 i 941.

Nou!!: Història de Roma і Berenguer II d'Itàlia · Veure més »

Biblioteca Vaticana

El Papa Sixt IV nomena Bartolomeu Platina prefecte de la Biblioteca Vaticana, fresc de Melozzo da Forlì, c. 1477 (Museus Vaticans) La Biblioteca Vaticana o Biblioteca Apostòlica Vaticana (nom complet en italià i a la seva pàgina web: Biblioteca Apostolica Vaticana, i en llatí: Bibliotheca Apostolica Vaticana) és la biblioteca de la Santa Seu, la qual es troba a la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Història de Roma і Biblioteca Vaticana · Veure més »

Bizanci

Bizanci (del grec Βυζάντιον, Byzàntion) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.

Nou!!: Història de Roma і Bizanci · Veure més »

Bohèmia

Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).

Nou!!: Història de Roma і Bohèmia · Veure més »

Bolonya

Bolonya (en italià: Bologna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i a la província de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.

Nou!!: Història de Roma і Bolonya · Veure més »

Bonifaci VII

Bonifaci VII de nom de pila Franco Ferrucci (mort el 20 de juliol del 985) fou antipapa en dos períodes: 974 i 984-985.

Nou!!: Història de Roma і Bonifaci VII · Veure més »

Bonifaci VIII

Bonifaci VIII (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica de 1294 a 1303.

Nou!!: Història de Roma і Bonifaci VIII · Veure més »

Bordeus

Bordeu (dit Bordeus per francisme i hispanisme) (Bordèu en occità; Bordeaux en francès) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Història de Roma і Bordeus · Veure més »

Bramante

Donato d'Angelo Bramante conegut simplement per Bramante (Urbino, 1444 - Roma, 11 de abril de 1514), fou un arquitecte del Renaixement, va tenir una formació quatrecentista però la seva plenitud artística li arribà al segle XVI.

Nou!!: Història de Roma і Bramante · Veure més »

Brennus (segle IV aC)

Brennus (o Brennos) fou el líder dels gals que el 390 aC van creuar els Apenins i van assolar el centre i sud d'Itàlia, ocupant fins i tot Roma.

Nou!!: Història de Roma і Brennus (segle IV aC) · Veure més »

Calàbria

Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.

Nou!!: Història de Roma і Calàbria · Veure més »

Calw

Calw (pronunciat en alemany) és un municipi d'Alemanya al centre de Baden-Württemberg capital del seu districte a la part nord de la Selva Negra.

Nou!!: Història de Roma і Calw · Veure més »

Camp de Mart

Mapa esquemàtic de Roma amb el '''Camp de Mart''' fora de la Muralla Serviana, la línia vermella El camp de Mart a l'antiga Roma era una esplanada al nord de la Muralla Serviana, construïda pel rei Servi Tul·li.

Nou!!: Història de Roma і Camp de Mart · Veure més »

Capella Sixtina

La Capella Sixtina vista des de la cúpula de la Basílica de Sant Pere Volta de la Capella Sixtina La Capella Sixtina és un dels més famosos tresors artístics de la Ciutat del Vaticà, construïda entre el 1471 i el 1484, en l'època del papa Sixt IV, d'on procedeix el nom pel qual és coneguda, encara que inicialment es va anomenar Capella Palatina.

Nou!!: Història de Roma і Capella Sixtina · Veure més »

Capitoli

La plaça del Capitoli, amb l'Ajuntament i l'estàtua de Marc Aureli El Capitoli (en italià Campidoglio) és un dels set turons de Roma; es troba davant del Palatí.

Nou!!: Història de Roma і Capitoli · Veure més »

Carlemany

Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814).

Nou!!: Història de Roma і Carlemany · Veure més »

Carles Borromeo

Sant Carles Borromeo (Arona, província de Novara, Piemont, 2 d'octubre de 1538 – Milà, 3 de novembre de 1584) va ser un arquebisbe de Milà i cardenal, proclamat sant en 1610 i venerat per l'Església catòlica.

Nou!!: Història de Roma і Carles Borromeo · Veure més »

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Nou!!: Història de Roma і Carles el Calb · Veure més »

Carles el Gras

Carles el Gras o Carles III —Carolus Pinguis — (Neudingen, 13 de juny de 839 - ídem, 13 de gener de 888) va ser rei carolingi de França Oriental des de 876, emperador d'Occident des del 881 i rei de la França Occidental des de 884.

Nou!!: Història de Roma і Carles el Gras · Veure més »

Carles I d'Anjou

Carles I d'Anjou (21 de març de 1227 - Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); Rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).

Nou!!: Història de Roma і Carles I d'Anjou · Veure més »

Carles II d'Anjou

Moneda de '''Carles II d'Anjou''', rei de Nàpols, comte d'Anjou i de Provença, 1285-1309. Carles II d'Anjou dit el coix (1254 - Nàpols 1309), rei de Nàpols, Jerusalem i comte de Provença (1285-1309).

Nou!!: Història de Roma і Carles II d'Anjou · Veure més »

Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles I de Bohèmia o Carles IV de Germània i Luxemburg (Praga, 14 de maig de 1316 - Praga, 29 de novembre de 1378), de la Casa de Luxemburg, va ser Rei dels Romans (a partir de 1346), rei de Bohèmia (a partir de 1347) i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (a partir del 1355).

Nou!!: Història de Roma і Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles Martell

Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou fill il·legítim de Pipí d'Héristal i la seva concubina Alpaida.

Nou!!: Història de Roma і Carles Martell · Veure més »

Carles V de França

Estàtua de Carles V de França Carles V de França el Prudent (Vincennes 1337 - Beauté-sur-Marne 1380), regent de França (1356-1360) i rei de França (1364-1380).

Nou!!: Història de Roma і Carles V de França · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

L'Emperador Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, actual Bèlgica, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste, Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), monarca d'Espanya (1516-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Història de Roma і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles VIII de França

Carles VIII de França dit «l'Afable» (Amboise, 30 de juny de 1470 - íd. 7 d'abril de 1498) fou rei de França (1483-1498).

Nou!!: Història de Roma і Carles VIII de França · Veure més »

Cartago

Els ports púnics de Cartago Cartago —en àrab قرطاج, Qartāj; en francès Carthage— és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, a uns 10 km al nord-est de Tunis.

Nou!!: Història de Roma і Cartago · Veure més »

Castel Sant'Angelo

Castel Sant'Angelo és una comune (municipi) a la Província de Rieti a la regió italiana del Laci, a uns 70 quilòmetres al nord-est de Roma i uns 12 quilòmetres l'est de Rieti.

Nou!!: Història de Roma і Castel Sant'Angelo · Veure més »

Cèsar (títol)

Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.

Nou!!: Història de Roma і Cèsar (títol) · Veure més »

Celibat

El celibat (del llatí cælibatus) és l'estat d'una persona que no és casada, especialment per motius religiosos.

Nou!!: Història de Roma і Celibat · Veure més »

Ceràmica

Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és un material sòlid inorgànic i no metàl·lic que necessita la intervenció d'una quantitat de calor en la seva preparació.

Nou!!: Història de Roma і Ceràmica · Veure més »

Ciutat del Vaticà

El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ.

Nou!!: Història de Roma і Ciutat del Vaticà · Veure més »

Civita Castellana

Civita Castellana és una comuna d'Itàlia situada a la província de Viterbo, a la regió del Laci, al centre de la península italiana.

Nou!!: Història de Roma і Civita Castellana · Veure més »

Climent III

Guibert o Wibert de Ravenna (c. 1029 - 8 de setembre de 1100) va ser un prelat italià, arquebisbe de Ravenna, que va ser elegit Papa en 1080 en oposició al papa Gregori VII.

Nou!!: Història de Roma і Climent III · Veure més »

Climent VII

Giulio di Medici (Florència, República de Florència 1478 - Roma, Estats Pontificis 1534) fou un membre dels Mèdici que va esdevenir senyor de Florència entre 1519 i 1523, i que posteriorment fou papa de Roma amb el nom de Climent VII.

Nou!!: Història de Roma і Climent VII · Veure més »

Climent VII d'Avinyó

Robert de Ginebra (1342-16 de setembre del 1394) va ser escollit al papat pels cardenals francesos que s'oposaven a Urbà VI.

Nou!!: Història de Roma і Climent VII d'Avinyó · Veure més »

Climent VIII

Climent VIII (Fano, 24 de febrer de 1536 - Roma, 3 de març de 1605) va ser Papa de Roma des de 1590 a 1605.

Nou!!: Història de Roma і Climent VIII · Veure més »

Cloaca Maxima

La Cloaca Maxima (terme llatí que significa 'la claveguera més gran') de la Roma antiga era una gran construcció per evacuar les aigües residuals de la ciutat de Roma.

Nou!!: Història de Roma і Cloaca Maxima · Veure més »

Cola di Rienzo

''Epistolari di Cola di Rienzo'' Nicola Gabrini, més conegut com a Cola di Rienzi i Cola di Rienzo (Roma, 1313 – 1354), va ser tribú del poble romà i va proclamar a Roma una nova forma de govern inspirada en la República Romana a la qual va anomenar «El bon Estat».

Nou!!: Història de Roma і Cola di Rienzo · Veure més »

Col·legi Cardenalici

Funeral de Joan Pau II, el Col·legi Cardenalici (vestimenta vermella) ocupa les primeres files El Col·legi Cardenalici és el cos de tots els cardenals de l'Església catòlica.

Nou!!: Història de Roma і Col·legi Cardenalici · Veure més »

Columna de Focas

La Columna de Focas, amb l'arc de Septimi Sever al fons La Columna de Focas, que es va erigir davant dels Rostra del Fòrum Romà i es va dedicar (o rededicar) en honor de l'emperador bizantí Flavi Focas l'1 d'agost de l'any 608, fou l'últim afegitó que va rebre el Fòrum.

Nou!!: Història de Roma і Columna de Focas · Veure més »

Comtat de Tusculum

El comtat de Tusculum fou una jurisdicció senyorial del centre d'Itàlia, amb capital a la ciutat de Tusculum.

Nou!!: Història de Roma і Comtat de Tusculum · Veure més »

Concili de Constança

Placa que commemora el Concili de Constança El Concili de Constança va ser un concili ecumènic de l'Església cristiana, convocat el 30 d'octubre de 1413 per l'antipapa Joan XXIII de Pisa, amb l'acord de l'emperador Segimon.

Nou!!: Història de Roma і Concili de Constança · Veure més »

Concili de Trento

Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un Concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 1545 i 1563.

Nou!!: Història de Roma і Concili de Trento · Veure més »

Conclave

La Capella Sixtina és el lloc on se celebra el conclave El conclave o conclau és la reunió que celebra el Col·legi Cardenalici de l'Església Catòlica per a escollir un nou Bisbe de Roma, càrrec que duu aparellats el de Papa (Summe Pontífex i Pastor Suprem de l'Església Catòlica) i el de Cap d'estat de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Història de Roma і Conclave · Veure més »

Condottiero

''Il Condottiere'', de Leonardo da Vinci El condottiero (en italià plural condottieri; singular condottiero) era el nom que rebien els capitans de tropes mercenàries al servei de les ciutats-estat italianes des de finals de l'Edat Mitjana fins a mitjans del.

Nou!!: Història de Roma і Condottiero · Veure més »

Congregació de la doctrina de la Fe

La Congregació de la Doctrina de la Fe (llatí: Congregatio pro Doctrina Fidei) és un òrgan col·legiat del Vaticà la funció del qual, custodiar la correcta doctrina a l'església catòlica, està definida segons l'article 48 de la Constitució Apostòlica sobre la Cúria Romana Pastor bonus, promulgada per Joan Pau II el 28 de juny de 1988.

Nou!!: Història de Roma і Congregació de la doctrina de la Fe · Veure més »

Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic

Conrad II (vers 990 – 4 de juny de 1039) era un membre de la noblesa de Francònia, fill del comte Enric d'Espira i Adelaida d'Alsàcia.

Nou!!: Història de Roma і Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Conradí de Sicília

Conradí de Sicília, Conradí el Jove o Conrad V (castell de Wolfstein, Baviera 1252 - Nàpols 1268), duc de Suàbia, rei titular de Jerusalem i rei de Sicília (1254-1258).

Nou!!: Història de Roma і Conradí de Sicília · Veure més »

Constança (Alemanya)

Constança (Konstanz) és una ciutat d'Alemanya, situada al sud de l'estat de Baden-Württemberg.

Nou!!: Història de Roma і Constança (Alemanya) · Veure més »

Constanci I Clor

Constanci I (en llatí) de renom Clor (del grec:Χλωρός, Cloros, «el pàl·lid»), va tenir el títol de cèsar des del 293 i fou emperador romà del 305 al 306.

Nou!!: Història de Roma і Constanci I Clor · Veure més »

Constanci II

Flavi Juli Constanci, (en llatí:, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337 - 361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.

Nou!!: Història de Roma і Constanci II · Veure més »

Constantí

Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.

Nou!!: Història de Roma і Constantí · Veure més »

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancycrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Nou!!: Història de Roma і Constantí I el Gran · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Història de Roma і Constantinoble · Veure més »

Corint

Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.

Nou!!: Història de Roma і Corint · Veure més »

Cosme i Damià, màrtirs

Cosme i Damià (Κοσμάς και Δαμιανός, Kosmás kai Damianós), els Sants Metges (Aràbia?, s. III - Cir o Aegea de Síria (Cilícia), actual Ayas (Turquia), 303), foren dos famosos metges, germans, que moriren màrtirs en les persecucions de Dioclecià.

Nou!!: Història de Roma і Cosme i Damià, màrtirs · Veure més »

Crescenci II

Joan Crescenci el jove (o Crescenci II) (? – 998) Fill de Crescenci el vell, va ser un líder de l’aristocràcia medieval a Roma.

Nou!!: Història de Roma і Crescenci II · Veure més »

Crimea

La península de Crimea (en ucraïnès Автономна Республіка Крим, Avtonomna Respúblika Krym; en rus Автономная Республика Крым, Avtonómnaia Respúblika Krim; en tàtar de Crimea Qırım Muhtar Cumhuriyeti) és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.

Nou!!: Història de Roma і Crimea · Veure més »

Crist

Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa "l'ungit ", és a dir, una persona consagrada per unció divina.

Nou!!: Història de Roma і Crist · Veure més »

Cristianisme

El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristos, Crist, literalment, 'l'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article ""); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Història de Roma і Cristianisme · Veure més »

Croades

Les croades foren una sèrie de campanyes militars de caràcter religiós, organitzades per coalicions d'estats europeus a fi d'alliberar Terra Santa (Jerusalem) dels musulmans, i sostingudes pels denominats 'estats cristians' de la regió.

Nou!!: Història de Roma і Croades · Veure més »

Cumes

Cumes (llatí Cumae) fou una ciutat de la costa de Campània uns 10 km al nord del Cap Misenum.

Nou!!: Història de Roma і Cumes · Veure més »

Dècada del 750 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і Dècada del 750 aC · Veure més »

Dècada del 870

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і Dècada del 870 · Veure més »

Déu

200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.

Nou!!: Història de Roma і Déu · Veure més »

Desideri d'Ístria

Desideri d'Ístria, o Desideri de Toscana o Desideri de Llombardia (també esmentat com a Desiderio en italià, i Didier en francès; d'altres variacions són Daufer, Dauferius, Desiderius, en llatí) (Brescia, ? – Lieja després de 774), fou rei dels longobards i rei d'Itàlia del 756 al 774.

Nou!!: Història de Roma і Desideri d'Ístria · Veure més »

Dictatus Papae

Els «Dictatus Papa» (Principis del papa), són una relació de 27 axiomes que, publicats en el 1075, recollien l'ideari polític-religiós del papa Gregori VII.

Nou!!: Història de Roma і Dictatus Papae · Veure més »

Dioclecià

Dioclecià, (c. 245–c. 312), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Nou!!: Història de Roma і Dioclecià · Veure més »

Domenico Ghirlandaio

Autoretrat a l'''Adoració dels Reis Mags'', 1488, Ospedale degli Innocenti, Florència Domenico Ghirlandaio (Florència, 1449 - Florència, 11 de gener de 1494) va ser un pintor florentí, considerat com un dels grans mestres del Renaixement italià.

Nou!!: Història de Roma і Domenico Ghirlandaio · Veure més »

Edicte de Milà

Constantí I, un dels impulsors de l'edicte pel qual es declarava la llibertat de culte. L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat del Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes.

Nou!!: Història de Roma і Edicte de Milà · Veure més »

Edicte de Tessalònica

Teodosi I el Gran. LEdicte de Tessalònica va ser decretat l'any 380 per l'emperador romà Teodosi i pel qual el cristianisme va passar a ser la religió oficial de l'imperi romà.

Nou!!: Història de Roma і Edicte de Tessalònica · Veure més »

Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric III (29 d'octubre de 1017 – 5 d'octubre de 1056), anomenat el Negre o el Pietós, va ser un emperador del Sacre Imperi Romanogermànic de la Dinastia Sàlica.

Nou!!: Història de Roma і Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic (possiblement palau de Goslar, Saxònia,11 de novembre de 1050 - Lieja, 7 d'agost de 1106) fou duc de Baviera (1053-1054 i 1055-1061), rei d'Alemanya (1054-1056) i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1084-1105).

Nou!!: Història de Roma і Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric VII (en alemany: Heinrich; en italià: Arrigo), (1275-1313) va ser Rei dels Romans de 1308 a 1312, i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic a partir de 1312.

Nou!!: Història de Roma і Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Eques

Els eques (llatí aeques) foren una nació d'Itàlia que habitava l'alta vall del riu Anio, entre els llatins i els marsis i propencs als hèrnics (a l'est) i sabins (a l'oest).

Nou!!: Història de Roma і Eques · Veure més »

Eslaus

Pobles eslaus meridionals Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus establerta principalment a Europa.

Nou!!: Història de Roma і Eslaus · Veure més »

Esquilí

Sant'Eusebio, a la Piazza Vittorio L'Esquilí (en italià Esquilino) és un dels set turons de Roma; es troba per damunt del Coliseu.

Nou!!: Història de Roma і Esquilí · Veure més »

Estats Pontificis

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.

Nou!!: Història de Roma і Estats Pontificis · Veure més »

Esteve II (papa)

Esteve II va ser papa de l'Església Catòlica des del 26 de març de l'any 752 fins al 26 d'abril del 757.

Nou!!: Història de Roma і Esteve II (papa) · Veure més »

Esteve IX

Esteve IX va ser el 154è papa de l'Església catòlica.

Nou!!: Història de Roma і Esteve IX · Veure més »

Esteve V

Esteve V (Roma, ? – 14 de setembre de 891) va ser Papa de l'Església Catòlica des del 885 fins al 891.

Nou!!: Història de Roma і Esteve V · Veure més »

Etrúria

Etrúria fou el nom del país dels etruscs.

Nou!!: Història de Roma і Etrúria · Veure més »

Etruscs

Els etruscs eren una civilització de la Itàlia central tirrena del a l'I aC (Etrúria).

Nou!!: Història de Roma і Etruscs · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Història de Roma і Europa · Veure més »

Exarcat de Ravenna

L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Bizantí.

Nou!!: Història de Roma і Exarcat de Ravenna · Veure més »

Família Colonna

Escut de la família Colonna. La família Colonna va ser una família noble italiana descendent dels comtes de Túsculum i originària de la ciutat de Roma.

Nou!!: Història de Roma і Família Colonna · Veure més »

Família franciscana

Emblema de la família franciscana: dos braços creuats, un de vestit i un de despullat, sortint d'un núvol amb una creu (mosaic a Santa Dorotea in Trastevere, Roma). S'anomena família franciscana al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís.

Nou!!: Història de Roma і Família franciscana · Veure més »

Faroald I

Faroald I fou el primer duc longobard de Spoleto, vers el 570.

Nou!!: Història de Roma і Faroald I · Veure més »

Fòrum d'August

El Fòrum d'August és un dels fòrums imperials de Roma, construït per August.

Nou!!: Història de Roma і Fòrum d'August · Veure més »

Fòrum Romà

Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.

Nou!!: Història de Roma і Fòrum Romà · Veure més »

Febrer

El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і Febrer · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Nou!!: Història de Roma і Felip II de Castella · Veure més »

Felip IV de França

Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.

Nou!!: Història de Roma і Felip IV de França · Veure més »

Felip Maria Visconti

Filippo Maria Visconti en una medalla de Pisanello Felip Maria Visconti (en italià: Filippo Maria Visconti) (Milà, Senyoriu de Milà 1392 - íd. 1447) fou el comte de Pavia entre 1402 i 1412 i 3r Duc de Milà entre 1412 i 1447.

Nou!!: Història de Roma і Felip Maria Visconti · Veure més »

Ferrara

Ferrara (Fràra en el dialecte de Ferrara) és un municipi italià capital de la província homònima, dins la regió d'Emília-Romanya.

Nou!!: Història de Roma і Ferrara · Veure més »

Flavi Focas

Focas o Flavi Focas (en grec:, Phocas) fou emperador bizantí del 602 al 610.

Nou!!: Història de Roma і Flavi Focas · Veure més »

Flavi Tiberi Maurici

Maurici o Flavi Tiberi Maurici (539-602), nom que va adoptar quan fou nomenat successor per l'emperador bizantí Tiberi II, que va ser també el seu sogre.

Nou!!: Història de Roma і Flavi Tiberi Maurici · Veure més »

Florència

Florència, tradicionalment Florença (en italià), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.

Nou!!: Història de Roma і Florència · Veure més »

Fondi

Fondi és una ciutat d'Itàlia al Laci, província de Latina, amb més de 35.000 habitants.

Nou!!: Història de Roma і Fondi · Veure més »

Fontana dei Quattro Fiumi

L'escultura de la Fontana dei Quattro Fiumi o ' Font dels Quatre Rius, es troba a la Piazza Navona de Roma (Itàlia) i va ser ideada i tallada per l'escultor i pintor Gian Lorenzo Bernini a 1651 sota el papat d'Innocenci X, en plena època barroca, durant el període més prolífic del genial artista i prop de la que un altre temps fou la Chiesa di San Giacomo de gli Spagnoli La font es compon d'una base formada d'una gran piscina el·líptica, coronada en el seu centre d'una gran mola de marbre, sobre la qual s'eleva un obelisc egipci d'època romana, l'obelisc de Domicià.

Nou!!: Història de Roma і Fontana dei Quattro Fiumi · Veure més »

Formós

Formós (Òstia, ? – Roma, 4 d'abril de 896) fou Papa de l'Església catòlica del 891 al 896.

Nou!!: Història de Roma і Formós · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Història de Roma і França · Veure més »

Francesc Sforza

Francesc I Sforza (San Miniato, Toscana, 23 de juliol de 1401 - Milà, Ducat de Milà 1466) fou un noble italià que va ser Duc de Milà entre 1450 i 1466.

Nou!!: Història de Roma і Francesc Sforza · Veure més »

Francesco Petrarca

Francesco Petrarca (Arezzo, 20 de juliol de 1304 - Arquà Petrarca, Pàdua, 19 de juliol de 1374) fou un important escriptor, poeta i humanista italià del segle XIV o Trecento.

Nou!!: Història de Roma і Francesco Petrarca · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Història de Roma і Francs · Veure més »

Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic II (26 de desembre de 1194-13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.

Nou!!: Història de Roma і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic d'Habsburg (21 de setembre de 1415-19 d'agost de 1493) va ser arxiduc d'Àustria (com a Frederic V) des de 1424, rei d'Alemanya (Frederic IV) des de 1440, i va rebre el títol d'emperador del Sacre Imperi (Frederic III) l'any 1452.

Nou!!: Història de Roma і Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Gaeta

Gaeta (en català antic Gaieta) és una ciutat de la regió del Laci a Itàlia, a la província de Latina, al peu de l'Orlando i enfront de Terracina.

Nou!!: Història de Roma і Gaeta · Veure més »

Galeri

Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en llatí) fou emperador romà del 305 al 311 i nominat cèsar el 293.

Nou!!: Història de Roma і Galeri · Veure més »

Gals

L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera Edat del Bronze (segon mil·lenni aC).

Nou!!: Història de Roma і Gals · Veure més »

Gargano

El Gargano és un cap marítim de la costa oriental italiana, conegut amb el sobrenom de "l'esperó d'Itàlia".

Nou!!: Història de Roma і Gargano · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Història de Roma і Gàl·lia · Veure més »

Güelfs i gibel·lins

El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles XII i XIII.

Nou!!: Història de Roma і Güelfs i gibel·lins · Veure més »

Genseric

Genseric atacant Roma Genseric (Γιζέικος, vers 389 – 25 de gener del 477) fou rei dels vàndals (abans dels vàndals asdings).

Nou!!: Història de Roma і Genseric · Veure més »

Gian Lorenzo Bernini

Gian Lorenzo Bernini (Nàpols, 7 de desembre de 1598 – Roma, 28 de novembre de 1680) fou un dels artistes més importants del barroc italià.

Nou!!: Història de Roma і Gian Lorenzo Bernini · Veure més »

Gil de Albornoz

Gil de Albornoz (Carrascosa del Campo, 1310 — Viterbo, Itàlia, 24 d'agost de 1367), va ser Arquebisbe de Toledo i experimentat militar, que havia lluitat per a Alfons XI de Castella a la Batalla del riu Salado i en el setge d'Algesires.

Nou!!: Història de Roma і Gil de Albornoz · Veure més »

Giuliano da Sangallo

Giuliano Giamberti, anomenat Giuliano da Sangallo, (Florència, 1445 - 1516) va ser un arquitecte, tallista, enginyer militar i escultor italià, germà d'Antonio da Sangallo el Vell i oncle d'Antonio da Sangallo el Jove, que va trobar en Llorenç el Magnífic un comprensiu protector.

Nou!!: Història de Roma і Giuliano da Sangallo · Veure més »

Gladiador

''Pollice Verso'' de Jean-Léon Gérôme (1872). El títol d'aquesta pintura fa al·lusió al costum de girar el dit polze cap a baix quan el públic volia indicar que el vençut havia d'anar a l'inframón o regne dels morts. Un gladiador (en llatí: gladiator) era el terme emprat per referir-se als lluitadors dels jocs públics de l'antiga Roma.

Nou!!: Història de Roma і Gladiador · Veure més »

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Cnaeus Pompeius Magnus — sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC) fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Nou!!: Història de Roma і Gneu Pompeu Magne · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Història de Roma і Grec · Veure més »

Gregori el Gran

Gregori el Gran (Roma, ca. 540 - 12 de febrer de 604) fou un monjo romà, i Papa de Roma, amb el nom de Gregori I. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Nou!!: Història de Roma і Gregori el Gran · Veure més »

Gregori V

Gregori V (Ducat de Saxònia, 972 – Roma, 18 de febrer de 999) va ser Papa de l'Església Catòlica del 996 al 999.

Nou!!: Història de Roma і Gregori V · Veure més »

Gregori VII

Gregori VII és el nom que agafa com a papa Ildebrando Aldobrandeschi (Sovana, Toscana, vers 1020 - Salern, 1085), fou capdavanter de la reforma moral de l'Església i del seu alliberament de la subjecció al poder polític.

Nou!!: Història de Roma і Gregori VII · Veure més »

Gregori XIII

Gregori XIII (1502-1585), nascut Ugo Boncompagni, va ser Papa entre 1572 i 1585.

Nou!!: Història de Roma і Gregori XIII · Veure més »

Gual

Un gual és un indret on es pot travessar un riu a peu, a cavall o amb un vehicle perquè el nivell de l'aigua és prou baix i el fons prou sòlid.

Nou!!: Història de Roma і Gual · Veure més »

Guerres gòtiques

Les guerres gòtiques són un conjunt d'enfrontaments entre els gots i l'Imperi romà.

Nou!!: Història de Roma і Guerres gòtiques · Veure més »

Guerres Púniques

cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als cartaginesos (púnics), poble d'origen fenici.

Nou!!: Història de Roma і Guerres Púniques · Veure més »

Gueto

Un gueto és una zona d'una ciutat separada per a un determinat grup ètnic, cultural o religiós, voluntàriament o involuntària, en un grau major o menor de reclusió.

Nou!!: Història de Roma і Gueto · Veure més »

Guido Reni

Guido Reni (Bolonya, 4 de novembre del 1575 - Bolonya, 18 d'agost del 1642) fou un pintor italià famós del classicisme romà-bolonyès.

Nou!!: Història de Roma і Guido Reni · Veure més »

Guiu III de Spoleto

Guiu III fou fill de Guiu I de Spoleto i germà de Lambert I de Spoleto El 876 va rebre el marcgraviat de Camerino de Carles el Calb.

Nou!!: Història de Roma і Guiu III de Spoleto · Veure més »

Hèruls

Els hèruls —heruli, eruli o aeruli — foren un poble germànic emparentat amb els gots.

Nou!!: Història de Roma і Hèruls · Veure més »

Heretgia

Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.

Nou!!: Història de Roma і Heretgia · Veure més »

Hirschberg

* Max Hirschberg 1883-1964, jurista alemany.

Nou!!: Història de Roma і Hirschberg · Veure més »

Hohenstaufen

Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.

Nou!!: Història de Roma і Hohenstaufen · Veure més »

Honori IV

Honori IV (Roma, vers 1210 - † 3 d'abril de 1287) va ser papa de l'Església Catòlica del 1285 al 1287.

Nou!!: Història de Roma і Honori IV · Veure més »

Humanisme

Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). L’humanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al segle XIV, i que va ser expandit per Europa durant els segles XV i XVI.

Nou!!: Història de Roma і Humanisme · Veure més »

Iconoclastes

Iconoclàstia és aquella doctrina que s'oposa a la veneració d'imatges o ídols.

Nou!!: Història de Roma і Iconoclastes · Veure més »

Il·líria

Il·líria fou una regió, província romana i regne de la costa oriental de la mar Adriàtica.

Nou!!: Història de Roma і Il·líria · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Història de Roma і Imperi Bizantí · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Història de Roma і Imperi Carolingi · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: Història de Roma і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Història de Roma і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'imperi Romà d'Occident és l'estat successor de l'Imperi Romà, quan aquest es va dividir el 395 dC a la mort de Teodosi I el gran, que va deixar la part occidental de l'imperi al seu fill Honori, i la part oriental al seu fill Arcadi.

Nou!!: Història de Roma і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Innocenci X

Innocenci X (Roma, 6 de maig de 1574 – Roma, 7 de gener de 1655) fou Papa de l'Església catòlica entre 1644 i 1655.

Nou!!: Història de Roma і Innocenci X · Veure més »

Interregne

Interregne és una interrupció en la normal successió dels monarques, com els reis, papes o emperadors.

Nou!!: Història de Roma і Interregne · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Història de Roma і Itàlia · Veure més »

Júpiter (mitologia)

Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.

Nou!!: Història de Roma і Júpiter (mitologia) · Veure més »

Joan V Paleòleg

Joan V Paleòleg (en grec:, en llatí), (1332 – 16 de febrer del 1391) fou fill de l'emperador Andrònic III Paleòleg i d'Anna de Savoia (filla del comte Amadeu V de Savoia i de Maria de Brabant).

Nou!!: Història de Roma і Joan V Paleòleg · Veure més »

Joan XI

Joan XI (Roma, abans de 909 - 935) va ser Papa de Roma entre 931 i 935.

Nou!!: Història de Roma і Joan XI · Veure més »

Joan XIV

Joan XIV (Pavia, ? – Roma, 20 d'agost de 984) va ser Papa de l'Església Catòlica del 983 al 984.

Nou!!: Història de Roma і Joan XIV · Veure més »

Joan XIX

El Papa Joan XIX o Abba Youannis XIX fou el 113é Papa d'Alexandria i Patriarca de la Seu de Sant Marc.

Nou!!: Història de Roma і Joan XIX · Veure més »

Joan XV

Joan XV (Roma, ? – abril de 996) va ser Papa de l'Església Catòlica del 985 al 996.

Nou!!: Història de Roma і Joan XV · Veure més »

Joan XVI

Joan XVI - Ιωάννης Φιλάγαθος, Ioannis Philagathos, en grec; Giovanni Filagato; en italià; Johannes Philagathus en llatí (~945 - ~1001) va ser antipapa de 997 a 998.

Nou!!: Història de Roma і Joan XVI · Veure més »

Joan XVII

Joan XVII, de nom Siccone Sechi, (Roma, ? - Roma, 6 de novembre del 1003), va ser papa de l'Església catòlica entre el 13 de juny i el 6 de novembre del 1003.

Nou!!: Història de Roma і Joan XVII · Veure més »

Joan XVIII

Joan XVIII (Rapagnano, ? - Roma, juliol del 1009) fou Papa de l'Església catòlica del 1003 al 1009.

Nou!!: Història de Roma і Joan XVIII · Veure més »

Joan XXII

Joan XXII (Caors, 1249 – † Avinyó, 4 de desembre de 1334) va ser el nom que va prendre Jacques Duèze en ser elegit papa; el segon del pontificat d'Avinyó que va transcórrer des del 7 d'agost de 1316 fins al 4 de desembre de 1334).

Nou!!: Història de Roma і Joan XXII · Veure més »

Joan XXIII de Pisa

Joan XXIII (Nàpols, 1370 - Florència, 1419), antipapa de l'Església Catòlica entre el 1410 i el 1415.

Nou!!: Història de Roma і Joan XXIII de Pisa · Veure més »

Joana I de Nàpols

Joana I de Nàpols (Nàpols 1326 - íd. 1382), reina de Nàpols, comtessa de Provença i princesa d'Acaia.

Nou!!: Història de Roma і Joana I de Nàpols · Veure més »

Jubileu

Arquibasílica de Sant Joan de Laterà que commemoren l'obertura i tancament de la Porta Santa per part dels papes Pius XII (jubileu de 1950), Pau VI (jubileu de 1975) i Joan Pau II («Jubileu de la Redempció» de l'any 1983, i el «Gran Jubileu» de l'any 2000). El Jubileu o Any Sant és una celebració que té lloc en diferents esglésies cristianes històriques, particularment l'església catòlica i l'església ortodoxa, i que commemora un any sabàtic amb significats particulars.

Nou!!: Història de Roma і Jubileu · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar, (en llatí Gaius Iulius Caesar) més conegut com a Juli Cèsar (juliol de 100 aC - 15 de març de 44 aC, Roma) va ser un líder polític i militar de l'era tardo republicana.

Nou!!: Història de Roma і Juli Cèsar · Veure més »

Julià l'Apòstata

Flavi Claudi Julià (331/332 – 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.

Nou!!: Història de Roma і Julià l'Apòstata · Veure més »

Juliol

El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Història de Roma і Juliol · Veure més »

Juno

En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.

Nou!!: Història de Roma і Juno · Veure més »

Justinià I

Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a Sant Justinià el Gran, va ser l'emperador de l'Imperi Bizantí des de l'any 527 fins al 565.

Nou!!: Història de Roma і Justinià I · Veure més »

Khildebert II

Khildebert II (570-595) va ser el rei merovingi d'Austràsia des del 575 fins a la seva mort com a fill gran i hereu de Sigebert I, i a partir de 592 rei de Borgonya com a fill adoptiu del seu oncle Guntram.

Nou!!: Història de Roma і Khildebert II · Veure més »

Laci

El Laci (en italià Lazio) és una regió de la Itàlia central al voltant de la ciutat de Roma, que n'és la capital.

Nou!!: Història de Roma і Laci · Veure més »

Ladislau I de Nàpols

Ladislau I de Nàpols el Magnànim (1377 - Nàpols 1414), comte de Provença i rei de Nàpols i Jerusalem (1386-1414), i rei titular d'Hongria (1390-1414).

Nou!!: Història de Roma і Ladislau I de Nàpols · Veure més »

Laterà

Façana barroca de la basílica de Sant Joan del Laterà El Palau del Laterà i la ''Loggia delle Benedizioni'' de la basílica de Sant Joan El Laterà (en italià Laterano) és un emplaçament tradicional de la ciutat de Roma que actualment pertany al Vaticà, on al voltant de la Piazza San Giovanni s'alcen la basílica de Sant Joan del Laterà, una de les quatre basíliques més importants de Roma i considerada església mare de l'Església Catòlica Romana arreu del món, i el Palau del Laterà, antiga residència dels papes i avui dia Museu Pontifici d'Antiguitats Cristianes.

Nou!!: Història de Roma і Laterà · Veure més »

Leon Battista Alberti

Leon Battista Alberti (18 de febrer de 1404, Gènova, República de Gènova - 25 d'abril de 1472, Roma, Estats Pontificis) fou un arquitecte, matemàtic i poeta genovès.

Nou!!: Història de Roma і Leon Battista Alberti · Veure més »

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine), en francès: Lyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Història de Roma і Lió · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Història de Roma і Llatí · Veure més »

Llatins

Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.

Nou!!: Història de Roma і Llatins · Veure més »

Lleó III (papa)

Lleó III (Roma, ? – 12 de juny del 816) fou Papa de l'Església catòlica de 795 al 816.

Nou!!: Història de Roma і Lleó III (papa) · Veure més »

Lleó III de Bizanci

L'Imperi Bizantí, en lila, quan Lleó III va accedir al tron el 717. En verd l'imperi dels omeies. Lleó III de Bizanci (en grec:, Leon) anomenat Lleó III l'Isauri i anteriorment Conó (Konon), fou emperador bizantí del 718 al 741, fundador de la dinastia isàuria.

Nou!!: Història de Roma і Lleó III de Bizanci · Veure més »

Lleó IX

Lleó IX fou el nom que prengué Bruno d'Egisheim-Dadsburg (comtat d'Alsàcia, 21 de juny del 1002 – Roma, 19 d'abril del 1054) com a Papa de l'Església Catòlica del 1049 al 1054.

Nou!!: Història de Roma і Lleó IX · Veure més »

Lleó X

Lleó X, nascut Giovanni di Lorenzo de Mèdici (Florència, República de Florència 1475 - Roma, Estats Pontificis 1521) fou un cardenal florentí que va esdevenir senyor de Florència entre 1512 i 1513, i papa de l'Església Catòlica del 1513 al 1521.

Nou!!: Història de Roma і Lleó X · Veure més »

Llemotges

Llemotges o Limotges (Decat) (Limòtges/Lemòtges en occità, Limoges en francès) és una ciutat de França, capital del departament de l'Alta Viena i antiga capital de la província històrica del Llemosí.

Nou!!: Història de Roma і Llemotges · Veure més »

Llista de reis de França

;Dinastia Carolíngia.

Nou!!: Història de Roma і Llista de reis de França · Veure més »

Llista de reis de Roma

Segons les fonts antigues, Roma va ser governada originàriament per reis, els quals eren els caps polítics, religiosos i militars del primitiu poble romà.

Nou!!: Història de Roma і Llista de reis de Roma · Veure més »

Llombardia

Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.

Nou!!: Història de Roma і Llombardia · Veure més »

Lluís el Germànic

Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals similar a l'actual Alemanya.

Nou!!: Història de Roma і Lluís el Germànic · Veure més »

Lluís I el Pietós

Lluís I dit «el Pietós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840) va ser l'únic fill de Carlemany que arribà a l'edat adulta i fou el seu successor com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Nou!!: Història de Roma і Lluís I el Pietós · Veure més »

Lluís II de Provença

Lluís II d'Anjou Lluís II de Provença o Lluís II d'Anjou (Tolosa 1377 - Angers, França 1417), duc d'Anjou (1384-1417); comte de Provença (1384-1417); rei titular de Nàpols (1384-1389) i (1399-1417) i rei de Nàpols (1390-1399).

Nou!!: Història de Roma і Lluís II de Provença · Veure més »

Lluís III de França

Lluís III de França dit el Jove, rei de França (879-882).

Nou!!: Història de Roma і Lluís III de França · Veure més »

Lluís III el Cec

Lluís III, dit el Cec (c. 880 - Arle, 5 de juny del 928), fou comte de Provença (887- 928), rei d'Itàlia (900-905) i emperador d'Occident (901 - 905).

Nou!!: Història de Roma і Lluís III el Cec · Veure més »

Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Lluís IV de Baviera (Munic, 1282- Fürstenfeldbruck, 1347), també conegut com a Ludovic IV de Baviera, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic entre 1328 i 1346.

Nou!!: Història de Roma і Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Lluita de les Investidures

Miniatura medieval representant un rei investint un bisbe amb els seus atributs La lluita de les Investidures (episodi conegut també com la controvèrsia, la querella, o la disputa de les Investidures) va ser un prolongat conflicte entre l'Església i les monarquies europees que es disputaven l'autoritat de nomenar (investir) els càrrecs eclesiàstics.

Nou!!: Història de Roma і Lluita de les Investidures · Veure més »

Longobards

Els longobards (longobardi, grec: Λαγγοβάρδοι, o Λογγοβάρδοι, i també Λαγγοβάρδαι i Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones d'Itàlia com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

Nou!!: Història de Roma і Longobards · Veure més »

Lorenzo Valla

Lorenzo Valla (Roma, 1405 o 1407 – Roma, 1 d'agost de 1457), humanista italià.

Nou!!: Història de Roma і Lorenzo Valla · Veure més »

Luca Signorelli

350px Luca Signorelli, també conegut com a Luca da Cortona, pseudònims de Luca d'Egidio di Ventura (Cortona, c. 1445 - Cortona, 16 d'octubre del 1523) fou un pintor italià del Renaixement que destacà sobretot per la seua capacitat com a dibuixant i la mestria en l'ús de l'escorç.

Nou!!: Història de Roma і Luca Signorelli · Veure més »

Lucca

Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.

Nou!!: Història de Roma і Lucca · Veure més »

Luci Domici Aurelià

Lluci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).

Nou!!: Història de Roma і Luci Domici Aurelià · Veure més »

Luitprand

Luitprand, també anomenat Liutprand (vers 690 – Pavia?, gener del 744), fou un rei dels llombards i rei d'Itàlia del 712 al 744.

Nou!!: Història de Roma і Luitprand · Veure més »

Magiar

Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al segle IX el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.

Nou!!: Història de Roma і Magiar · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Història de Roma і Mar Mediterrània · Veure més »

Mar Tirrena

El mar TirrèLa mar Tirrena, o el mar Tirrè (en napolità i italià Mar Tirreno, en cors i sard Mare Tirrenu, en sicilià Mari Tirrenu, en francès Mer Tyrrhénienne), forma part de la mar Mediterrània.

Nou!!: Història de Roma і Mar Tirrena · Veure més »

Març

Març és el tercer mes de l'any en el Calendari Gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Història de Roma і Març · Veure més »

Marc Antoni

Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.

Nou!!: Història de Roma і Marc Antoni · Veure més »

Marc Aureli

Marc Aureli, per casament (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.

Nou!!: Història de Roma і Marc Aureli · Veure més »

Mariozza

Mariozza o Maròzia (en realitat Maria) era filla de Teofilacte I i de Teodora.

Nou!!: Història de Roma і Mariozza · Veure més »

Marsella

Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Història de Roma і Marsella · Veure més »

Martí Luter

Martí Luter (Eisleben, 10 de novembre de 1483 - Eisleben, 18 de febrer de 1546) va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seves ensenyances es va inspirar la Reforma Protestant.

Nou!!: Història de Roma і Martí Luter · Veure més »

Maxenci

Marc Aureli Valeri Maxenci (en llatí) fou emperador romà del 306 al 312.

Nou!!: Història de Roma і Maxenci · Veure més »

Maximià

Maximià o Maximià Herculi (en llatí) fou emperador romà del 286 al 305, escollit per l'emperador Dioclecià.

Nou!!: Història de Roma і Maximià · Veure més »

Michelangelo Buonarroti

Còpia del document del naixement i bateig de Miquel Àngel a Caprese Michelangelo (casa Buonarroti, Florència) Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 de març del 1475 - Roma, 18 de febrer del 1564), també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte renaixentista.

Nou!!: Història de Roma і Michelangelo Buonarroti · Veure més »

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈla(n), Milano en italià, miˈlano) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Nou!!: Història de Roma і Milà · Veure més »

Mil·lenni III aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і Mil·lenni III aC · Veure més »

Minerva

Minerva en una pintura de prop del'any 1500 Minerva era la deessa de la saviesa i de les arts en la religió romana.

Nou!!: Història de Roma і Minerva · Veure més »

Mino da Fiesole

Mino da Fiesole: ''Retrat d'Astorre II Manfredi'' (1455), National Gallery of Art, Washington DC (EUA) Badia, Florència. Mino da Fiesole, també conegut com a Mino di Giovanni (Poppi, c. 1429 – 11 de juliol de 1484) va ser un escultor italià del Renaixement.

Nou!!: Història de Roma і Mino da Fiesole · Veure més »

Mitologia etrusca

Tifó. Els etruscs eren gent molt aferrada a la seva religió.

Nou!!: Història de Roma і Mitologia etrusca · Veure més »

Monarquia d'Espanya

La Monarquia d'Espanya, Monarquia Universal o Les Espanyes fou la monarquia formada pel conjunt de territoris que compartien el mateix monarca de la Casa d'Àustria entre el segle XVI i el segle XVIII.

Nou!!: Història de Roma і Monarquia d'Espanya · Veure més »

Monotelisme

El monotelisme va ser una doctrina religiosa del segle VII que admetia a Crist dues naturaleses, la humana i la divina, i una única voluntat.

Nou!!: Història de Roma і Monotelisme · Veure més »

Museu del Louvre

El Museu del Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.

Nou!!: Història de Roma і Museu del Louvre · Veure més »

Nadal

L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.

Nou!!: Història de Roma і Nadal · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Història de Roma і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Narsès

Narsès (Narses) (472-568) fou un general i home d'estat bizantí.

Nou!!: Història de Roma і Narsès · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en napolità Napule, en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la gran ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Història de Roma і Nàpols · Veure més »

Neró

Neró Claudi Cèsar August Germànic o Neró Claudi Drus Germànic, Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus (Antium, 15 de desembre de 37 – Roma, 9 de juny de 68), nom de naixement Lucius Domitius Ahenobarbus, fou el darrer emperador romà de la dinastia julio-clàudia (13 d'octubre de 54 – 9 de juny de 68).

Nou!!: Història de Roma і Neró · Veure més »

Nicomèdia

Nicomèdia (llatí Nicomedeia, grec Nikomêdeia) fou la capital de Bitínia, situada a la costa nord-est del Sinus Astacenus, a la Propòntida.

Nou!!: Història de Roma і Nicomèdia · Veure més »

Normand

El normand és una llengua romànica que es parla a Normandia i a les Illes Anglonormandes.

Nou!!: Història de Roma і Normand · Veure més »

Novembre

El novembre és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Història de Roma і Novembre · Veure més »

Odoacre

Sòlid d'Odacre Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, "el que vigila la riquesa", en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul August, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Història de Roma і Odoacre · Veure més »

Orsini

El Papa Benet XIII, Pietro Orsini Els Orsini foren una poderosa família aristocràtica de la Roma medieval i renaixentista.

Nou!!: Història de Roma і Orsini · Veure més »

Oscs

sículs Els oscs (en llatí, osci o opici, en grec Ὀπικοί, opikoi) foren una nació de la Itàlia central que va dominar bona part de la península.

Nou!!: Història de Roma і Oscs · Veure més »

Ostrogots

Els ostrogots són un dels pobles germànics.

Nou!!: Història de Roma і Ostrogots · Veure més »

Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic

Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.

Nou!!: Història de Roma і Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic · Veure més »

Otó II del Sacre Imperi

Otó II del Sacre Imperi (955 – Roma, 7 de desembre de 983), anomenat el Roig o el Sanguinari, va succeir el seu pare Otó I com a rei rei d'Alemanya i rei d'Itàlia l'any 961.

Nou!!: Història de Roma і Otó II del Sacre Imperi · Veure més »

Otó III del Sacre Imperi

Otó III (980 – 23 de gener del 1002) fou el quart monarca de la dinastia otoniana o saxona del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Història de Roma і Otó III del Sacre Imperi · Veure més »

Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Otó IV de Brunswick (1175 o 1176 - 19 de maig, 1218) va ser un dels dos reis rivals que van lluitar pel Sacre Imperi Romà des del 1198, rei únic a partir del 1208 i coronat emperador el 1209.

Nou!!: Història de Roma і Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Paganisme

El paganisme (del llatí pagus, 'món rural') és la religió dels pagans.

Nou!!: Història de Roma і Paganisme · Veure més »

Palatí

El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en italià Palatino) és un dels set turons de Roma; entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim.

Nou!!: Història de Roma і Palatí · Veure més »

Palau del Laterà

El palau del Laterà (en italià Palazzo del Laterano o Palazzo Lateranense) és un antic palau construït durant l'imperi Romà que es va convertir més tard en residència papal.

Nou!!: Història de Roma і Palau del Laterà · Veure més »

Palestina

Israel-Palestina Palestina (en grec: Παλαιστίνη (Palaistinē); en llatí: Syria Palæstina; en àrab: فلسطين (Filasṭīn, Falasṭīn, Filisṭīn); en hebreu: פלשת - פלשתינה (Pléixet - Palestina) o ארץ ישראל (Eretz Israel)) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el riu Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins Ocupats, sota l'Autoritat Nacional Palestina.

Nou!!: Història de Roma і Palestina · Veure més »

Panteó de Roma

El Panteó de Roma o d'Agrippa (en italià Pantheon) és un dels edificis de l'antiga Roma més ben conservats, construït originàriament com a temple dedicat a tots els déus (això és el que vol dir el nom grec Πάνθεον, Pàntheon), o més aviat a les set divinitats planetàries (el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter, Mercuri i Mart).

Nou!!: Història de Roma і Panteó de Roma · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας pappas, una fórmula infantil per anomenar el "pare") és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Història de Roma і Papa · Veure més »

Papa Alexandre II

Alexandre II, de nom Anselmo da Baggio (Milà, ? – Roma, 21 d'abril de 1073) va ser Papa de l'Església catòlica del 1061 al 1073.

Nou!!: Història de Roma і Papa Alexandre II · Veure més »

Papa Benet IV

Benet IV (Roma, ? – juliol de 903) va ser Papa de l'Església catòlica de l'any 900 al 903.

Nou!!: Història de Roma і Papa Benet IV · Veure més »

Papa Benet IX

Benet IX o Teofilacte (v. 1012 – Grotta Ferrata, entre 1055 i 1056) era fill d'Alberic III de Tusculum.

Nou!!: Història de Roma і Papa Benet IX · Veure més »

Papa Benet V

Benet V (Roma? – Hamburg, 4 de juliol del 966) fou Papa de l'Església catòlica del 964 al 964.

Nou!!: Història de Roma і Papa Benet V · Veure més »

Papa Benet VIII

Teofilacte de Tusculum, fou fill de Gregori I de Tusculum.

Nou!!: Història de Roma і Papa Benet VIII · Veure més »

Papa Bonifaci IX

Bonifaci IX (Nàpols, 1356 - † Roma, 1 d'octubre de 1404) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1389 al 1404.

Nou!!: Història de Roma і Papa Bonifaci IX · Veure més »

Papa Climent II

Clement II (de nom Sudiger de Morsleben i Hornburg) (Hornburg, 1005 – Pesaro, 9 d'octubre de 1047) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1046 al 1047.

Nou!!: Història de Roma і Papa Climent II · Veure més »

Papa Climent V

Climent V (Vilandraut, 1264 - Avinyó, 20 d'abril de 1314) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1305 al 1314.

Nou!!: Història de Roma і Papa Climent V · Veure més »

Papa Climent VI

Climent VI (Maumont, 1291 - Avinyó, † 6 de desembre de 1352) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1342 al 1352 i quart Papa del pontificat d'Avinyó.

Nou!!: Història de Roma і Papa Climent VI · Veure més »

Papa Damas II

Damas II, de nom Poppo de Brixen, (Pildenau, Ducat de Baviera, ? – Palestrina, Estats pontificis, 9 d'agost de 1048) fou Papa de l'Església catòlica durant el 1048.

Nou!!: Història de Roma і Papa Damas II · Veure més »

Papa Esteve III

Esteve III (Siracusa, ? – Roma, 24 de gener de 772) fou Papa de l'Església catòlica del 768 al 772.

Nou!!: Història de Roma і Papa Esteve III · Veure més »

Papa Eugeni IV

Eugeni IV (Venècia, 1383 - † Roma, 23 de febrer de 1447) va ser papa de l'Església Catòlica des del 1431 al 1447.

Nou!!: Història de Roma і Papa Eugeni IV · Veure més »

Papa Gregori II

Gregori II (Roma, ? - 11 de febrer de 731) va ser Papa entre el 715 i el 731.

Nou!!: Història de Roma і Papa Gregori II · Veure més »

Papa Gregori III

Sant Gregori III (? - Roma, 28 de novembre de 741) fou Papa de l'Església Catòlica entre el 18 de març de 731 i la seva mort, el 741.

Nou!!: Història de Roma і Papa Gregori III · Veure més »

Papa Gregori VI

Gregori VI (Roma, ? – Colònia, novembre del 1047) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1045 al 1046.

Nou!!: Història de Roma і Papa Gregori VI · Veure més »

Papa Gregori XI

Gregori XI (Rosiers-d'Égletons, 1336 - † Roma, 27 de març de 1378) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1370 al 1378.

Nou!!: Història de Roma і Papa Gregori XI · Veure més »

Papa Gregori XII

Gregori XII (Venècia, 1326 - † Recanati, 18 d'octubre de 1417) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1406 al 1415.

Nou!!: Història de Roma і Papa Gregori XII · Veure més »

Papa Innocenci III

Innocenci III, (Anagni 1160 - Perusa 1216) és el nom que adoptà Lotario dei conti di Segni al ser nomenat papa el 8 de gener de 1198.

Nou!!: Història de Roma і Papa Innocenci III · Veure més »

Papa Innocenci VI

Innocenci VI, nascut Étienne Aubert (1282 o 1295 – 12 de setembre de 1362), Papa a Avinyó des de 1352 fins a 1362, successor de Climent VI, era originari de la diòcesi de Les Monts, a Llemotges (avui part de la comuna de Beyssac, departament de Corrèze), i, després d'ensenyar dret civil a Tolosa, va ser bisbe de Noyon i més tard de Clarmont.

Nou!!: Història de Roma і Papa Innocenci VI · Veure més »

Papa Innocenci VII

Innocenci VII (Sulmona, 1336 - † Roma, 6 de novembre de 1406) fou Papa de l'Església Catòlica des de 1404 fins al 1406, sent el tercer papa del període dominat pel Cisma d'Occident.

Nou!!: Història de Roma і Papa Innocenci VII · Veure més »

Papa Innocenci VIII

Innocenci VIII (Gènova, 1434 - Roma, 25 de juliol de 1492) va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 1484 i el 1492.

Nou!!: Història de Roma і Papa Innocenci VIII · Veure més »

Papa Joan X

Joan X (Borgo Tossignano, ? – Roma, maig del 928) va ser Papa de l'Església Catòlica del 914 al 928.

Nou!!: Història de Roma і Papa Joan X · Veure més »

Papa Joan XII

Octavià de Tusculum (Roma, 936 - 964) va ser Papa amb el nom de Joan XII entre 955 i 963 i durant uns mesos del 964.

Nou!!: Història de Roma і Papa Joan XII · Veure més »

Papa Juli II

Juli II (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443 – Roma, 21 de febrer de 1513) és el nom que va adoptar el cardenal italià Giuliano della Rovere en esdevenir Papa.

Nou!!: Història de Roma і Papa Juli II · Veure més »

Papa Lleó IV

Lleó IV (Roma, s. IX – 17 de juliol del 855) va ser Papa de l'Església Catòlica del 847 al 855.

Nou!!: Història de Roma і Papa Lleó IV · Veure més »

Papa Lleó VI

Lleó VI (Roma, ? – febrer de 929) va ser Papa de l'Església Catòlica durant set mesos.

Nou!!: Història de Roma і Papa Lleó VI · Veure més »

Papa Lleó VIII

Lleó VIII (Roma, ? – 1 de març de 965) fou papa de l'Església Catòlica del 964 al 965.

Nou!!: Història de Roma і Papa Lleó VIII · Veure més »

Papa Martí I

Sant Martí I (Todi, Úmbria, ? - Quersonès, 655) va ser Papa entre 649 i 655.

Nou!!: Història de Roma і Papa Martí I · Veure més »

Papa Martí V

Martí V (Genazzano, 1368 - Roma, 20 de febrer de 1431) va ser Papa de l'Església catòlica del 1417 al 1431.

Nou!!: Història de Roma і Papa Martí V · Veure més »

Papa Nicolau II

Nicolau II, de nom Gerhard de Borgonya (Castell de Chevron, 990 – Florència, 27 de juliol de 1061), va ser Papa de l'Església Catòlica del 1059 al 1061.

Nou!!: Història de Roma і Papa Nicolau II · Veure més »

Papa Nicolau III

Nicolau III (Roma, 1215 - † 22 d'agost de 1280) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1277 al 1280.

Nou!!: Història de Roma і Papa Nicolau III · Veure més »

Papa Nicolau V

Nicolau V (Sarzana, 15 de novembre de 1397 - † Roma, 24 de març de 1455) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1447 al 1455.

Nou!!: Història de Roma і Papa Nicolau V · Veure més »

Papa Pasqual I

Sant Pasqual I (Roma ? – íd. 11 de febrer del 824) fou Papa de l'Església catòlica des del 817 al 824.

Nou!!: Història de Roma і Papa Pasqual I · Veure més »

Papa Pau II

Pau II (Venècia, 23 de febrer de 1417 - Roma, 26 de juliol de 1471) fou un papa de Roma.

Nou!!: Història de Roma і Papa Pau II · Veure més »

Papa Pau III

Pau III és el nom que va adoptar el cardenal Alessandro Farnese al ser escollit Papa.

Nou!!: Història de Roma і Papa Pau III · Veure més »

Papa Pau IV

Pau IV (Carpiglia Irpina, 28 de juny de 1476 – † Roma, 18 d'agost de 1559) va ser Papa de l'Església Catòlica Romana des de 1555 al 1559.

Nou!!: Història de Roma і Papa Pau IV · Veure més »

Papa Pau V

Pau V (Roma, 17 de setembre de 1550 - Roma, 28 de gener de 1621) va ser Papa de l'Església Catòlica entre 1605 i 1621.

Nou!!: Història de Roma і Papa Pau V · Veure més »

Papa Pius V

Pius V (Bosco Marengo, 17 de gener de 1504- Roma, 1 de maig de 1572), de nom Antonio Ghislieri, va ser Papa de l'Església Catòlica des del 1566 fins a la seva mort.

Nou!!: Història de Roma і Papa Pius V · Veure més »

Papa Sergi III

Sergi III (Roma, ? - 14 d'abril de 911).

Nou!!: Història de Roma і Papa Sergi III · Veure més »

Papa Silvestre I

Silvestre I va ser el trentra-tresè papa, entre el 314 i el 335.

Nou!!: Història de Roma і Papa Silvestre I · Veure més »

Papa Silvestre III

Silvestre III (de nom Giovanni dei Crescenzi Ottaviani) (Roma, 1000 – Sabina, 1063) va ser papa de l'Església Catòlica en l'any 1045.

Nou!!: Història de Roma і Papa Silvestre III · Veure més »

Papa Sixt V

Sixt V (1521-1590) és el nom que va adoptar Felice Peretti di Montalto en ser escollit Papa de Roma.

Nou!!: Història de Roma і Papa Sixt V · Veure més »

Papa Urbà V

Urbà V (Grisac, 1310 - Avinyó, 19 de desembre de 1370) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1362 al 1370 i sisè Papa del pontificat d'Avinyó.

Nou!!: Història de Roma і Papa Urbà V · Veure més »

Papa Víctor II

Víctor II (de nom Gebhard de Dollnstein-Hirschberg) (Baviera, ? – Arezzo, 28 de juny de 1057) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1055 al 1057.

Nou!!: Història de Roma і Papa Víctor II · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Història de Roma і París · Veure més »

Parma

Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.

Nou!!: Història de Roma і Parma · Veure més »

Pasqua de Resurrecció

Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.

Nou!!: Història de Roma і Pasqua de Resurrecció · Veure més »

Pasqual II

Pasqual II - nascut Rainer de Bleda - (Bleda, 1050 – Roma, 21 de gener de 1118) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1099 al 1118.

Nou!!: Història de Roma і Pasqual II · Veure més »

Patriarca de Constantinoble

El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.

Nou!!: Història de Roma і Patriarca de Constantinoble · Veure més »

Pavia

Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.

Nou!!: Història de Roma і Pavia · Veure més »

Pelegrinatge

Un pelegrinatge és un viatge a un lloc considerat sagrat per la religió per tal d'obtenir els favors de la divinitat o augmentar l'autoconeixement durant la ruta.

Nou!!: Història de Roma і Pelegrinatge · Veure més »

Perugino

Pietro di Cristoforo Vannucci dit Perugino (Città della Pieve, prop de Perusa, c. 1448 — Fontignano, febrer del 1523) va ser un pintor italià del Renaixement, adscrit a l'escola d'Umbria.

Nou!!: Història de Roma і Perugino · Veure més »

Perusa

Perusa, Perugia en italià, és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Úmbria, província de Perusa, amb uns 180.000 habitants.

Nou!!: Història de Roma і Perusa · Veure més »

Piazza Navona

Piazza Navona és una de les places més famoses de Roma.

Nou!!: Història de Roma і Piazza Navona · Veure més »

Piemont

El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.

Nou!!: Història de Roma і Piemont · Veure més »

Pietat (Miquel Àngel)

La Pietà o Pietat (1498-99) de Miquel Àngel és una escultura de marbre que es troba a la basílica de Sant Pere a Roma, la primera d'almenys dues obres amb la mateixa temàtica de l'artista.

Nou!!: Història de Roma і Pietat (Miquel Àngel) · Veure més »

Pinturicchio

Detall de ''La Resurrecció'', amb el retrat del papa Alexandre VI, a la Biblioteca Vaticana. Bernardino di Betto, dit Pintoricchio o Pinturicchio (Perusa, 1454 – 1513) va ser un pintor italià del Renaixement.

Nou!!: Història de Roma і Pinturicchio · Veure més »

Pipí I el Breu

Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia Carolíngia.

Nou!!: Història de Roma і Pipí I el Breu · Veure més »

Pisa

Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.

Nou!!: Història de Roma і Pisa · Veure més »

Pius IV

Pius IV (1499-1565), nascut Giovanni Angelo Medici di Marignano, va ser Papa de Roma entre 1559 i 1565.

Nou!!: Història de Roma і Pius IV · Veure més »

Plana

Plana de Moghan, a l'Azerbaidjan En geografia, una plana, planura o planúria és una àrea amb un relleu relativament pla.

Nou!!: Història de Roma і Plana · Veure més »

Pons Sublicius

Pons sublicius, segons Luigi Canina. El Pons Sublicius és un pont de fusta que el rei Anc Marci va fer construir sobre el riu Tíber a l'antiga Roma per tal d'unir el Janícul a la ciutat.

Nou!!: Història de Roma і Pons Sublicius · Veure més »

Ponte Sant'Angelo

Ponte Sant'Angelo El Ponte Sant'Angelo, abans pont Aeliano o pons Aelius (pont d'Adrià), és un pont situat a la ciutat de Roma, construït entre els anys 134-139 per l'emperador romà Adrià, destinat a estendre el centre de la ciutat al seu mausoleu de recent construcció, que avui en dia constitueix el Castel Sant'Angelo.

Nou!!: Història de Roma і Ponte Sant'Angelo · Veure més »

Pornocràcia

La Pornocràcia (del grec porne -prostituta- i kratein -govern-) o Govern de les Meuques fou un període en la història del Papat Romà en què totes les decisions, i fins i tot, les nominacions de Papes de Roma foren influenciades per dones poderoses o parents seus de la família dels Teofilactes.

Nou!!: Història de Roma і Pornocràcia · Veure més »

Porta Pia

La Porta Pia és una porta de l'antiga Muralla Aureliana de Roma a Itàlia.

Nou!!: Història de Roma і Porta Pia · Veure més »

Provença

Escut de Provença Bandera tradicional de Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: Història de Roma і Provença · Veure més »

Publi Terenci Varró

Publi Terenci Varró (Publius Terentius Varro) fou un poeta romà força cèlebre, anomenat Varró Atací per distingir-lo de Varró Reatí.

Nou!!: Història de Roma і Publi Terenci Varró · Veure més »

Pulla

La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.

Nou!!: Història de Roma і Pulla · Veure més »

Quirinal

Piranesi (mitjan segle XVIII) El Quirinal (en italià Quirinale) és un dels set turons de Roma; és el més septentrional, i deu el seu nom al fet que al seu cim hi havia un temple dedicat al deu Quirí.

Nou!!: Història de Roma і Quirinal · Veure més »

Raffaello Sanzio

Raffaello Sanzio, Rafael d'Urbino, o simplement Rafael,Entre les variants del seu nom, hi ha, a més «Raffaello Santi», «Raffaello da Urbino» o «Rafael Sanzio da Urbino».

Nou!!: Història de Roma і Raffaello Sanzio · Veure més »

Ravenna

Ravenna - Ravêna en emilià-romanyol - és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.

Nou!!: Història de Roma і Ravenna · Veure més »

Ròmul August

Flavi Ròmul August, nascut en el 461 va ser l'últim emperador romà d'occident (475-476).

Nou!!: Història de Roma і Ròmul August · Veure més »

Ròmul i Rem

Segons la tradició romana, els germans Ròmul i Rem (Romulus et Remus) van ser els fundadors de la ciutat de Roma i del senat romà.

Nou!!: Història de Roma і Ròmul i Rem · Veure més »

Reforma Protestant

luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.

Nou!!: Història de Roma і Reforma Protestant · Veure més »

Regne de Lotaríngia

El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnét de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.

Nou!!: Història de Roma і Regne de Lotaríngia · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el segle XIII i el segle XIX.

Nou!!: Història de Roma і Regne de Nàpols · Veure més »

Regne Franc

Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el segle cinquè.

Nou!!: Història de Roma і Regne Franc · Veure més »

Regne romà

El Regne de Roma o Regne Romà o Monarquia ROMANA (del llatí: Regnum Romanum) va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundació.

Nou!!: Història de Roma і Regne romà · Veure més »

Rei Carnestoltes

El Rei Carnestoltes és un personatge fictici que presideix totes les activitats del cicle festiu de carnaval.

Nou!!: Història de Roma і Rei Carnestoltes · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que dona inici a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el.

Nou!!: Història de Roma і Renaixement · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Història de Roma і República Romana · Veure més »

Ricimer

Flavi Ricimer (Flavius Ricimerus) (? – 18 d'agost de 472) fou un cap bàrbar fill d'un reietó sueu i d'una princesa visigoda, nét del rei visigot Vàlia.

Nou!!: Història de Roma і Ricimer · Veure més »

Riu Tíber

El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.

Nou!!: Història de Roma і Riu Tíber · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Història de Roma і Roma · Veure més »

Romuald de Ravenna

Sant Romuald (Ravenna ~951 - Val di Castro, Fabiano, 19 de juny del 1027) fou un abat fundador de l'orde dels camaldulesos.

Nou!!: Història de Roma і Romuald de Ravenna · Veure més »

Sabins

Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.

Nou!!: Història de Roma і Sabins · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Història de Roma і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Saint-Denis (Sena Saint-Denis)

Saint-Denis és un municipi francès, al departament de Sena Saint-Denis (regió d'Illa de França).

Nou!!: Història de Roma і Saint-Denis (Sena Saint-Denis) · Veure més »

Salern

Salern (Salernum, grec Σάλερνον; Salerno en italià) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, província de Salern.

Nou!!: Història de Roma і Salern · Veure més »

Samnita

Soldats samnites, en una pintura del segle IV aC Els samnites (en llatí clàssic: Samnīs, -ītis, en forma singular i Samnītes, -ium, en plural) eren una ètnia indoeuropea seminòmada que habitava al centre de la península Itàlica des del 1000 aC aproximadament.

Nou!!: Història de Roma і Samnita · Veure més »

Sandro Botticelli

Sandro Botticelli (Florència, 1 de març del 1445 - Florència, 17 de maig del 1510) fou un pintor del renaixement italià.

Nou!!: Història de Roma і Sandro Botticelli · Veure més »

Sant Joan del Laterà

LArxibasílica de Sant Joan del Laterà (en italià San Giovanni in Laterano) és la catedral de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa).

Nou!!: Història de Roma і Sant Joan del Laterà · Veure més »

Sant Pere

Segons el Nou Testament, Simó Pere (en arameu Xim'on kēfa, ܫܡܥܘܢ ܟܐܦܐ i en grec Σίμων ὁ Κηφᾶς Quefes, o Πέτρος Petros) conegut com a Sant Pere o Quefes (Betsaida, Galilea, ? - Roma, c.64/67) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme. És venerat com a sant en tota la cristiandat.

Nou!!: Història de Roma і Sant Pere · Veure més »

Sant'Apollinare in Classe

Sant'Apollinare in Classe és una basílica a Classe, port històric de la ciutat italiana de Ravenna, del centre de la qual dista avui uns cinc quilòmetres, estant una frazione del municipi.

Nou!!: Història de Roma і Sant'Apollinare in Classe · Veure més »

Santa Brígida

Santa Brígida és un municipi de l'illa de Gran Canària, a les illes Canàries.

Nou!!: Història de Roma і Santa Brígida · Veure més »

Santa Maria degli Angeli e dei Martiri

La basílica de Santa Maria dels Àngels i els Màrtirs és un temple que es troba a Roma, al costat de l'actual plaça de la República.

Nou!!: Història de Roma і Santa Maria degli Angeli e dei Martiri · Veure més »

Saqueig de Roma (1527)

El Saqueig de Roma del 6 de maig de 1527 per les tropes espanyoles i alemanyes de Carles I d'Espanya, va marcar una crucial victòria imperial entre el Sacre Imperi Romanogermànic i la Lliga de Cognac (1526–1529) — l'aliança entre França, Milà, Venècia, Florència i el Papat.

Nou!!: Història de Roma і Saqueig de Roma (1527) · Veure més »

Sírmium

Mapa de la província de Pannònia Secunda al segle IV Sírmium (en llatí Sirmium, en grec Σίρμιον, Sírmion) fou una ciutat del sud-est de Pannònia i capital del poble dels tauriscs, a l'esquerra del riu Savus prop del lloc on rebia el Bacuntius.

Nou!!: Història de Roma і Sírmium · Veure més »

Segle I aC

Vil·la romana de can Llauder, relacionada amb Gai Mari a Mataró, '''segle I aC''', segle III dC El segle I aC és un període de l'edat antiga marcat per la forta crisi a Roma, que acaba suposant un canvi de règim amb l'esfondrament de la república i l'inici de l'imperi.

Nou!!: Història de Roma і Segle I aC · Veure més »

Segle II

El segle II, que comprèn els anys 101 - 199, pertany a l'era de l'Antiguitat clàssica i està marcat per la consolidació de les tendències i pobles del segle precedent.

Nou!!: Història de Roma і Segle II · Veure més »

Segle II aC

El segle II aC està dins del període hel·lenístic i comprèn els anys inclosos entre el 200 aC i el 101 aC.

Nou!!: Història de Roma і Segle II aC · Veure més »

Segle III

El segle III comprèn els anys inclosos entre el 201 i el 300 i suposa un període de gran inestabilitat per a Roma; per això, tota l'època es coneix com a ''crisi del'' ''segle III''.

Nou!!: Història de Roma і Segle III · Veure més »

Segle III aC

El segle III aC és un període de l'edat antiga caracteritzat per l'auge de Roma, que s'acaba imposant a l'etern rival, Cartago, en una sèrie de guerres que afecten a tota la Mediterrània.

Nou!!: Història de Roma і Segle III aC · Veure més »

Segle IV

El segle IV és el període que va des de l'any 301 fins al 400 i està marcat per l'auge del cristianisme a l'Imperi Romà que n'esdevé la religió oficial i així s'expandeix de forma molt més ràpida per Europa i el nord d'Àfrica.

Nou!!: Història de Roma і Segle IV · Veure més »

Segle IV aC

El segle IV aC és un període de l'antiguitat clàssica que comprèn els anys inclosos entre el 400 i el 301 aC.

Nou!!: Història de Roma і Segle IV aC · Veure més »

Segle IX

El segle IX és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.

Nou!!: Història de Roma і Segle IX · Veure més »

Segle V

El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.

Nou!!: Història de Roma і Segle V · Veure més »

Segle V aC

El segle V aC és un dels períodes de l'edat antiga de més desenvolupament cultural, gràcies especialment al lideratge grec i els seus avenços en filosofia, art, literatura i política.

Nou!!: Història de Roma і Segle V aC · Veure més »

Segle VI aC

El segle VI aC inclou els anys compresos entre el 600 aC i el 501 aC i constueix un dels moments de canvi més rellevants de l'edat antiga.

Nou!!: Història de Roma і Segle VI aC · Veure més »

Segle VII

El segle VII és el període que va des de l'any 601 fins al 700 i està marcat per l'expansió de l'islam, que va provocar la redefinició política i territorial del món medieval.

Nou!!: Història de Roma і Segle VII · Veure més »

Segle VII aC

El segle VII aC és un període de l'edat antiga que inclou els anys compresos entre el 700 aC i el 601 aC.

Nou!!: Història de Roma і Segle VII aC · Veure més »

Segle VIII

El segle vuitè (VIII) és un període que comprèn els anys inclosos entre en 701 i el 800 i està marcat per la ràpida expansió dels musulmans, que conquereixen nous territoris a Europa i Àsia i exporten la seva cultura i avenços als pobles cristians.

Nou!!: Història de Roma і Segle VIII · Veure més »

Segle VIII aC

El segle VIII aC és un període que dóna inici a l'anomenada antiguitat clàssica primerenca, amb l'ascens de grecs i romans i una nova centralitat mediterrània que aniria creixent en segles posteriors.

Nou!!: Història de Roma і Segle VIII aC · Veure més »

Segle X aC

El segle X aC és un període de la història en què es produeix un desplaçament de poder des de l'Orient Mitjà cap al Mediterrani, on el comerç té un paper fonamental en el desenvolupament tecnològic i cultural dels pobles.

Nou!!: Història de Roma і Segle X aC · Veure més »

Segle XI

El segle XI és un període de l'alta edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 1001 i el 1100.

Nou!!: Història de Roma і Segle XI · Veure més »

Segle XII

El segle XII correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.

Nou!!: Història de Roma і Segle XII · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Història de Roma і Segle XIX · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Història de Roma і Segle XV · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Història de Roma і Segle XVI · Veure més »

Senat romà

SPQR El Senat romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Nou!!: Història de Roma і Senat romà · Veure més »

Sergi IV

Sergi IV (Roma, ? - 12 de maig de 1012) va ser Papa de 1009 a 1012.

Nou!!: Història de Roma і Sergi IV · Veure més »

Servi Tul·li

'''Servi Tul·li''', sisè rei de Roma,(578-535 aC) Servi Tul·li (en llatí) va ser el sisè rei de Roma (578-535 aC).

Nou!!: Història de Roma і Servi Tul·li · Veure més »

Set turons de Roma

Mapa esquemàtic de Roma amb els set turons històrics i la Muralla Serviana Els set turons de Roma són una sèrie de pujols que històricament han format el cor de la ciutat de Roma.

Nou!!: Història de Roma і Set turons de Roma · Veure més »

Seu vacant

seu de sant Pere Seu vacant (en llatí sedes vacans habitualment usat en l'ablatiu sede vacante, en català mentre la seu és vacant) és una expressió llatina que significa en dret canònic de l'Església Catòlica que la seu d'una diòcesi no està ocupada.

Nou!!: Història de Roma і Seu vacant · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat Italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Història de Roma і Sicília · Veure més »

Siena

Siena és una ciutat d'Itàlia, regió de Toscana, província de Siena, amb prop de 60.000 habitants.

Nou!!: Història de Roma і Siena · Veure més »

Silvestre II

Silvestre II, de nom Gerbert d'Orlhac (en francès: Gerbert d'Aurillac), (Belliac, Comtat d'Alvèrnia, ca. 938 - Roma, 12 de maig del 1003) fou un Papa de l'Església Catòlica, el primer d'origen occità.

Nou!!: Història de Roma і Silvestre II · Veure més »

Simonia

Simonia és la compra o venda del que és espiritual per béns materials.

Nou!!: Història de Roma і Simonia · Veure més »

Sixt IV

Sixt IV (Celle Ligure, República de Gènova, 21 de juliol de 1414 - Roma, 12 d'agost de 1484) fou un papa de Roma.

Nou!!: Història de Roma і Sixt IV · Veure més »

Spoleto

Spoleto és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Úmbria, província de Perusa, amb una població de més de 40.000 habitants.

Nou!!: Història de Roma і Spoleto · Veure més »

Sutri

Sutri és un comune italià de la província de Viterbo, amb una població de 7.103 habitants.

Nou!!: Història de Roma і Sutri · Veure més »

Tarquínia

Tarquínia (Tarkynia) és un municipi d'Itàlia, famós pel seu passat històric quan era una ciutat d'Etrúria.

Nou!!: Història de Roma і Tarquínia · Veure més »

Tarquini el Superb

Luci Tarquini, dit el Superb, (Lucius Tarquinius o Tarquinius Superbus) va ser el setè i darrer rei de Roma (-) de la dinastia etrusca del regne romà.

Nou!!: Història de Roma і Tarquini el Superb · Veure més »

Tarquini Prisc

Tarquini Prisc (Lucius Tarquinius Priscus) va ser el cinquè rei de Roma (~-), originari d'Etrúria.

Nou!!: Història de Roma і Tarquini Prisc · Veure més »

Tàrent

Tàrent (en català antic Taràntol, en italià Taranto, en tarentí, Tarde) és un municipi italià, situat a la regió de Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie) i a la província de Tàrent.

Nou!!: Història de Roma і Tàrent · Veure més »

Tínia

Tínia és el déu del cel de la mitologia etrusca i, com a tal, actua com a líder del panteó.

Nou!!: Història de Roma і Tínia · Veure més »

Tívoli

Tivoli, antiga Tibur, és una ciutat del Laci, a Itàlia, que pertany a l'àrea administrativa anomenada ciutat metropolitana de Roma Capital, amb uns 80.000 habitants.

Nou!!: Història de Roma і Tívoli · Veure més »

Tòtila

Tòtila enderrocant les muralles de Florència Tòtila va ser rei dels Ostrogots (541-552).

Nou!!: Història de Roma і Tòtila · Veure més »

Túsculum

Restes del teatre de Túsculum Túsculum fou una ciutat del Latium prop del Puig Albanus.

Nou!!: Història de Roma і Túsculum · Veure més »

Teatre de Pompeu

Recreació de l'exterior del '''Teatre de Pompeu'''.El teatre representat en un fragment del plànol de marbre anomenat ''Forma Urbis'' El Teatre de Pompeu va ser un teatre romà situat al Camp de Mart, a Roma, construït pel cònsol romà Gneu Pompeu Magne entre el 61 i el 55 aC.

Nou!!: Història de Roma і Teatre de Pompeu · Veure més »

Templet de San Pietro in Montorio

El Templet de San Pietro in Montorio (en italià Tempietto di San Pietro in Montorio o, simplement, il Tempietto) és una de les obres més importants i conegudes de Bramante i una obra mestra de l'arquitectura renaixentista.

Nou!!: Història de Roma і Templet de San Pietro in Montorio · Veure més »

Teodoric el Gran

Estàtua representant Teodoric el Gran. Teodoric (Theodoricus) conegut com el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.

Nou!!: Història de Roma і Teodoric el Gran · Veure més »

Teodosi I el Gran

Teodosi I el Gran, (en llatí, 11 de gener del 347 - 17 de gener del 395).

Nou!!: Història de Roma і Teodosi I el Gran · Veure més »

Teofilacte

*Teofilacte I, senyor romà del segle IX, comte de Tusculum.

Nou!!: Història de Roma і Teofilacte · Veure més »

Tetrarquia

esquerra La tetrarquia és un nou sistema ideològic, polític i d'administratiu que estableix Dioclecià a l'Imperi Romà durant el segle IV (293-324) mitjançant el qual el poder polític, administratiu i territorial va quedar repartit entre dos Augusti i dos Caesares, els quals es repartiran les competències de la nova estructura organitzativa imperial.

Nou!!: Història de Roma і Tetrarquia · Veure més »

Tiberi II

Tiberi II (en llatí: Tiberius II) (vers 530-582) fou emperador bizantí.

Nou!!: Història de Roma і Tiberi II · Veure més »

Toscana

Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.

Nou!!: Història de Roma і Toscana · Veure més »

Tractat de Verdun

El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i néts de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.

Nou!!: Història de Roma і Tractat de Verdun · Veure més »

Trèveris

Trèveris (en alemany, Trier, en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.

Nou!!: Història de Roma і Trèveris · Veure més »

Tríada capitolina

Grup escultòric de la tríada capitolina. Museu Arqueològic Nacional de Palestrina, trobada el 1994.Eugenio Moscetti, "Il rinvenimento del gruppo scultoreo della Triade Capitolina nella villa romana dell'Inviolata" (Guidonia Montecelio), en: ''Atti e Memorie della Società Tiburtina di Storia e Arte LXVII'', 1994, p. 181-193. (ISSN 0394-1663) Tríada capitolina és el nom que es dóna al conjunt dels tres déus principals de la religió romana.

Nou!!: Història de Roma і Tríada capitolina · Veure més »

Tribú de la plebs

El tribú de la plebs (tribunus plebis, de vegades traduït com a tribú del poble) era un càrrec públic de la República romana sorgit cap al segle IV aC.

Nou!!: Història de Roma і Tribú de la plebs · Veure més »

Umbres

sículs Els umbres —en llatí — eren un poble antic d'Itàlia que, des del segon mil·lenni, poblaven una extensa regió part de la qual (a l'occident) els hi fou arrabassada vers el 1200-1000 aC pels etruscs (unes 300 ciutats dels umbres van passar als etruscs segons la llegenda) i una altra part (l'orient) pels gals (segle VI o V aC).

Nou!!: Història de Roma і Umbres · Veure més »

Urbà II

Urbà II (Lagery, 1042–Roma, 1099), nascut Otó de Chantillon, va ser Papa de l'Església Catòlica entre 1088 i 1099.

Nou!!: Història de Roma і Urbà II · Veure més »

Urbà VI

Urbà VI (Nàpols, 1318 - Roma, 15 d'octubre de 1389) va ser papa de l'Església Catòlica entre el 1378 i el 1389.

Nou!!: Història de Roma і Urbà VI · Veure més »

Vàndals

Imperi romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Nou!!: Història de Roma і Vàndals · Veure més »

Víctor III

Víctor III, nom que prengué Dauferio de Fausi en accedir a la dignitat papal, (Benevent, 1026 – Roma, 16 de setembre de 1087) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1086 al 1087.

Nou!!: Història de Roma і Víctor III · Veure més »

Veïs

Veïs (llatí Veii) fou una ciutat d'Etrúria.

Nou!!: Història de Roma і Veïs · Veure més »

Velletri

Velletri és una ciutat d'Itàlia a la regió del Laci, a la ciutat metropolitana de Roma Capital, amb uns 50000 habitants.

Nou!!: Història de Roma і Velletri · Veure més »

Venècia

Venècia (en vènet: Venessia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Història de Roma і Venècia · Veure més »

Verona

Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.

Nou!!: Història de Roma і Verona · Veure més »

Vespres Sicilianes

Les Vespres Sicilianes fou un aixecament popular de l'illa de Sicília contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.

Nou!!: Història de Roma і Vespres Sicilianes · Veure més »

Via del Corso

Altar de la Pàtria La Via del Corso, coneguda habitualment com el Corso, és el carrer principal que creua el centre històric de Roma.

Nou!!: Història de Roma і Via del Corso · Veure més »

Via Flamínia

La via Flamínia de color violetaVia Flamínia (en llatí Via Flaminia) fou una via romana que portava de Roma a Ariminium i era la principal via del nord d'Itàlia.

Nou!!: Història de Roma і Via Flamínia · Veure més »

Villa Farnesina

La Villa Farnesina (o Villa della Farnesina o simplement la Farnesina) és una vil·la -palau de Roma.

Nou!!: Història de Roma і Villa Farnesina · Veure més »

Viminal

El Viminal (en italià Viminale) és el més petit dels set turons de Roma, situat entre el Quirinal al nord-oest i l'Esquilí al sud-est.

Nou!!: Història de Roma і Viminal · Veure més »

Visconti

Milà. Els Visconti és el nom de dues famílies nobles italianes de l'edat mitjana.

Nou!!: Història de Roma і Visconti · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria "gots de l'oest".

Nou!!: Història de Roma і Visigots · Veure més »

Viterbo

Viterbo és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la província de Viterbo.

Nou!!: Història de Roma і Viterbo · Veure més »

Volscs

Els volscs (llatí volsci) foren un poble del centre d'Itàlia que van tenir un paper important a l'antiga història de Roma.

Nou!!: Història de Roma і Volscs · Veure més »

Worms

Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.

Nou!!: Història de Roma і Worms · Veure més »

Zenó (emperador)

Zenó (en grec:, Zenon) fou emperador bizantí del 474 al 491, descendent d'una família d'Isàuria.

Nou!!: Història de Roma і Zenó (emperador) · Veure més »

1 de novembre

L'1 de novembre és el tres-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 1 de novembre · Veure més »

1000

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1000 · Veure més »

1001

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1001 · Veure més »

1002

L'any 1002 (MMII) fou un any comú començat en dijous del segle XI, dins l'edat mitjana segons la periodització de la historiografia occidental.

Nou!!: Història de Roma і 1002 · Veure més »

1003

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1003 · Veure més »

1012

L'any 1012 (MXII) fou un any de traspàs començat en dimarts que pertany al segle XI i per tant a la plena edat mitjana.

Nou!!: Història de Roma і 1012 · Veure més »

1024

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1024 · Veure més »

1032

L'any 1032 fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Història de Roma і 1032 · Veure més »

1036

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1036 · Veure més »

1044

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1044 · Veure més »

1046

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1046 · Veure més »

1047

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1047 · Veure més »

1048

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Roma і 1048 · Veure més »

1049

L'any 1049 (MXLIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 1049 · Veure més »

1054

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1054 · Veure més »

1055

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1055 · Veure més »

1057

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1057 · Veure més »

1058

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1058 · Veure més »

1059

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1059 · Veure més »

1061

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1061 · Veure més »

1063

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1063 · Veure més »

1073

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1073 · Veure més »

1080

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1080 · Veure més »

1084

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1084 · Veure més »

1085

25 de maig - Alfons VI de Castella pren Toledo a Yahya Al-Qadir i aquest es fa càrrec de l'Emirat de Balansiya.

Nou!!: Història de Roma і 1085 · Veure més »

11 d'octubre

L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 11 d'octubre · Veure més »

1100

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1100 · Veure més »

1143

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1143 · Veure més »

1155

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1155 · Veure més »

1188

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1188 · Veure més »

12 de maig

El 12 de maig és el cent trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 12 de maig · Veure més »

12 de març

El 12 de març és el setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 12 de març · Veure més »

1204

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1204 · Veure més »

1234

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1234 · Veure més »

1252

L'any 1252 (MCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.

Nou!!: Història de Roma і 1252 · Veure més »

1258

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1258 · Veure més »

1265

;Països Catalans: Barcelona - Després de diverses modificacions, l'organització municipal va quedar definitivament estructurada: l'autoritat municipal va recaure sobre 3 consellers elegits per un Consell de Cent personalitats.

Nou!!: Història de Roma і 1265 · Veure més »

1268

;Països catalans.

Nou!!: Història de Roma і 1268 · Veure més »

1277

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1277 · Veure més »

1285

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1285 · Veure més »

1294

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1294 · Veure més »

13 de gener

El 13 de gener és el tretzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de Roma і 13 de gener · Veure més »

1300

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1300 · Veure més »

1302

L'any 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.

Nou!!: Història de Roma і 1302 · Veure més »

1303

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1303 · Veure més »

1304

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Roma і 1304 · Veure més »

1305

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Roma і 1305 · Veure més »

1308

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1308 · Veure més »

1309

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1309 · Veure més »

1310

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1310 · Veure més »

1312

L'any 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història de Roma і 1312 · Veure més »

1313

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1313 · Veure més »

1314

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Roma і 1314 · Veure més »

1316

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Història de Roma і 1316 · Veure més »

1328

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1328 · Veure més »

1334

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1334 · Veure més »

1341

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1341 · Veure més »

1342

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1342 · Veure més »

1343

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1343 · Veure més »

1344

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1344 · Veure més »

1347

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1347 · Veure més »

1352

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1352 · Veure més »

1354

Porta dels Apòstols de la catedral de València.

Nou!!: Història de Roma і 1354 · Veure més »

1355

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1355 · Veure més »

1362

L'any 1362 (MCCCKXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.

Nou!!: Història de Roma і 1362 · Veure més »

1367

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1367 · Veure més »

1368

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1368 · Veure més »

1370

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1370 · Veure més »

1372

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1372 · Veure més »

1377

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1377 · Veure més »

1378

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1378 · Veure més »

1379

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1379 · Veure més »

1389

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Roma і 1389 · Veure més »

1390

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1390 · Veure més »

1394

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Roma і 1394 · Veure més »

14 de novembre

El 14 de novembre és el tres-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dinovè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 14 de novembre · Veure més »

1400

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1400 · Veure més »

1404

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1404 · Veure més »

1405

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1405 · Veure més »

1406

;Països catalans;Món.

Nou!!: Història de Roma і 1406 · Veure més »

1409

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1409 · Veure més »

1410

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Roma і 1410 · Veure més »

1413

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1413 · Veure més »

1414

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1414 · Veure més »

1417

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1417 · Veure més »

1418

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Roma і 1418 · Veure més »

1420

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1420 · Veure més »

1431

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Roma і 1431 · Veure més »

1433

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1433 · Veure més »

1434

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1434 · Veure més »

1443

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1443 · Veure més »

1447

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Història de Roma і 1447 · Veure més »

1449

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1449 · Veure més »

1453

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1453 · Veure més »

1455

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Història de Roma і 1455 · Veure més »

146 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 146 aC · Veure més »

1464

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Roma і 1464 · Veure més »

1468

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1468 · Veure més »

1471

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1471 · Veure més »

1484

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1484 · Veure més »

1492

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Roma і 1492 · Veure més »

1494

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Roma і 1494 · Veure més »

1498

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1498 · Veure més »

1499

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1499 · Veure més »

15 de desembre

El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 15 de desembre · Veure més »

1503

Llinda de la capella de Sant Cristòfor, Barcelona.

Nou!!: Història de Roma і 1503 · Veure més »

1513

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Roma і 1513 · Veure més »

1521

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Roma і 1521 · Veure més »

1523

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Roma і 1523 · Veure més »

1525

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1525 · Veure més »

1527

Saqueig de Roma del 1527.

Nou!!: Història de Roma і 1527 · Veure més »

1534

;Món: Enric VIII d'Anglaterra.

Nou!!: Història de Roma і 1534 · Veure més »

1549

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1549 · Veure més »

1555

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1555 · Veure més »

1556

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Roma і 1556 · Veure més »

1559

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Roma і 1559 · Veure més »

1566

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Roma і 1566 · Veure més »

1572

L'any 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.

Nou!!: Història de Roma і 1572 · Veure més »

1575

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Roma і 1575 · Veure més »

1585

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.

Nou!!: Història de Roma і 1585 · Veure més »

1590

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1590 · Veure més »

1593

Làpida al monestir de Sant Pere de Besalú.

Nou!!: Història de Roma і 1593 · Veure més »

16 d'octubre

El 16 d'octubre és el dos-cents vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents norantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 16 d'octubre · Veure més »

1605

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1605 · Veure més »

1621

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 1621 · Veure més »

1642

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.

Nou!!: Història de Roma і 1642 · Veure més »

1650

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Història de Roma і 1650 · Veure més »

18 de novembre

El 18 de novembre és el tres-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 18 de novembre · Veure més »

1806

Plànol de Barcelona, l'any 1806.

Nou!!: Història de Roma і 1806 · Veure més »

1870

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.

Nou!!: Història de Roma і 1870 · Veure més »

19 de gener

El 19 de gener és el dinovè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de Roma і 19 de gener · Veure més »

2 de febrer

El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de Roma і 2 de febrer · Veure més »

20 de setembre

El 20 de setembre és el dos-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 20 de setembre · Veure més »

21 d'abril

El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 21 d'abril · Veure més »

21 de maig

El 21 de maig és el cent quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 21 de maig · Veure més »

21 de novembre

El 21 de novembre és el tres-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 21 de novembre · Veure més »

22 d'abril

El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 22 d'abril · Veure més »

24 de gener

El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.

Nou!!: Història de Roma і 24 de gener · Veure més »

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 25 d'abril · Veure més »

26 d'octubre

El 26 d'octubre és el dos-cents noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-centè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 26 d'octubre · Veure més »

27 aC

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i 117 D (verd).

Nou!!: Història de Roma і 27 aC · Veure més »

27 de març

El 27 de març és el vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 27 de març · Veure més »

273

L'any 273 (CCLXXIII en nombres romans) va ser un any comú que va començar un Dimecres del calendari julià, en vigor a aquella data.

Nou!!: Història de Roma і 273 · Veure més »

28 d'abril

El 28 d'abril és el cent divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dinovè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 28 d'abril · Veure més »

28 de setembre

El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 28 de setembre · Veure més »

284

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 284 · Veure més »

29 de maig

El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 29 de maig · Veure més »

30 d'octubre

El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 30 d'octubre · Veure més »

30 de maig

El 30 de maig és el cent cinquentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 30 de maig · Veure més »

305

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 305 · Veure més »

31 de desembre

El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 31 de desembre · Veure més »

313

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 313 · Veure més »

321 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 321 aC · Veure més »

330

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 330 · Veure més »

345 aC

L'any 345 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Història de Roma і 345 aC · Veure més »

361

L'any 361 (CCCLXI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 361 · Veure més »

363

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 363 · Veure més »

379

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 379 · Veure més »

380

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 380 · Veure més »

387 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 387 aC · Veure més »

391

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 391 · Veure més »

393 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 393 aC · Veure més »

394 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 394 aC · Veure més »

395

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 395 · Veure més »

4 de setembre

El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 4 de setembre · Veure més »

408

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 408 · Veure més »

410

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 410 · Veure més »

455

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 455 · Veure més »

472

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 472 · Veure més »

476

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 476 · Veure més »

488

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 488 · Veure més »

489

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 489 · Veure més »

490

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 490 · Veure més »

493

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 493 · Veure més »

493 aC

L'any 493 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Història de Roma і 493 aC · Veure més »

5 de setembre

El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 5 de setembre · Veure més »

527

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 527 · Veure més »

535

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 535 · Veure més »

536

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 536 · Veure més »

546

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 546 · Veure més »

549

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 549 · Veure més »

552

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 552 · Veure més »

565

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 565 · Veure més »

568

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 568 · Veure més »

575

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 575 · Veure més »

578

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 578 · Veure més »

580

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 580 · Veure més »

582

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 582 · Veure més »

584

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 584 · Veure més »

585

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 585 · Veure més »

588

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 588 · Veure més »

589

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 589 · Veure més »

590

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 590 · Veure més »

591

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 591 · Veure més »

592

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 592 · Veure més »

595

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 595 · Veure més »

598

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 598 · Veure més »

602

L'any 602 és l'any comú començat en dilluns del segle VII segons el calendari gregorià, malgrat llavors estava vigent encara el calendari julià i per tant el còmput cronològic era diferent.

Nou!!: Història de Roma і 602 · Veure més »

604

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 604 · Veure més »

607

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 607 · Veure més »

616

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 616 · Veure més »

653

L'any 653 (DCLIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Història de Roma і 653 · Veure més »

663

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 663 · Veure més »

7 d'abril

El 7 d'abril és el noranta setè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 7 d'abril · Veure més »

7 de desembre

El 7 de desembre és el tres-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 7 de desembre · Veure més »

7 de juny

El 7 de juny és el cent cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 7 de juny · Veure més »

727

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 727 · Veure més »

730

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 730 · Veure més »

731

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 731 · Veure més »

732

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 732 · Veure més »

739

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 739 · Veure més »

754

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 754 · Veure més »

756

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 756 · Veure més »

771

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 771 · Veure més »

773

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 773 · Veure més »

799

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 799 · Veure més »

8 de novembre

El 8 de novembre és el tres-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Roma і 8 de novembre · Veure més »

800

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 800 · Veure més »

814

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 814 · Veure més »

817

; Països Catalans.

Nou!!: Història de Roma і 817 · Veure més »

824

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 824 · Veure més »

840

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 840 · Veure més »

846

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 846 · Veure més »

852

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 852 · Veure més »

855

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 855 · Veure més »

877

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 877 · Veure més »

885

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 885 · Veure més »

887

;Països Catalans;Món.

Nou!!: Història de Roma і 887 · Veure més »

889

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 889 · Veure més »

892

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 892 · Veure més »

893

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 893 · Veure més »

896

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 896 · Veure més »

898

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 898 · Veure més »

899

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 899 · Veure més »

900

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 900 · Veure més »

901

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 901 · Veure més »

902

L'any 902 (CMII) és un any comú iniciat en divendres segons el calendari gregorià, el qual pren el naixement de Jesús com a referència per a les dates.

Nou!!: Història de Roma і 902 · Veure més »

904

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 904 · Veure més »

905

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 905 · Veure més »

911

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 911 · Veure més »

915

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 915 · Veure més »

924

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 924 · Veure més »

955

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 955 · Veure més »

962

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 962 · Veure més »

963

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 963 · Veure més »

964

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 964 · Veure més »

973

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 973 · Veure més »

974

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 974 · Veure més »

981

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 981 · Veure més »

982

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 982 · Veure més »

983

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 983 · Veure més »

984

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 984 · Veure més »

985

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 985 · Veure més »

996

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 996 · Veure més »

997

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 997 · Veure més »

998

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 998 · Veure més »

999

Sense descripció.

Nou!!: Història de Roma і 999 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »