Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història de Pere i Fevrònia

Índex Història de Pere i Fevrònia

Pere mata la serp. Fevrònia i la llebre La Història de Pere i Fevrònia de Múrom (Повесть о Петре и Февронии Муромских, Povest o Petre i Fevronii Muromskikh) és un relat hagiogràfic escrit en el segle XVI per Ermolai-Erasmus a partir de la tradició oral.

9 les relacions: Decameró, Dmitri Likhatxov, Giovanni Boccaccio, Hagiografia, Múrom, Rússia, Rus, Secularització, Tristan und Isolde.

Decameró

''Decameron'', 1492 El Decameró (en italià: Decameron, Decamerone; paraula composta a partir del grec δέκα "deu" i ἡμέρα "dia") és una obra magna de la literatura medieval europea.

Nou!!: Història de Pere i Fevrònia і Decameró · Veure més »

Dmitri Likhatxov

Dmitri Serguéievitx Likhatxov (Дми́трий Серге́евич Лихачёв, a Sant Petersburg - 30 setembre de 1999 a Sant Petersburg) fou un destacat medievalista rus, lingüista, i supervivent de camp de concentració.

Nou!!: Història de Pere i Fevrònia і Dmitri Likhatxov · Veure més »

Giovanni Boccaccio

Giovanni Boccaccio (Florència 1313 - Certaldo o Florència, 21 de desembre del 1375), va ser un escriptor i humanista italià.

Nou!!: Història de Pere i Fevrònia і Giovanni Boccaccio · Veure més »

Hagiografia

Escenes de vida d'una santa Lhagiografia o hagiologia és la disciplina que estudia els sants, els seus atributs i representacions, sigui des d'un punt de vista teològic o no.

Nou!!: Història de Pere i Fevrònia і Hagiografia · Veure més »

Múrom

Múrom (en rus Муром) és una ciutat de la província de Vladímir, Rússia.

Nou!!: Història de Pere i Fevrònia і Múrom · Veure més »

Rússia

Rússia, Россия, Rossia o la Federació Russa (en rus: Российская Федерация, Rossískaia Federàtsia) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Història de Pere i Fevrònia і Rússia · Veure més »

Rus

El rus és la llengua eslava més parlada i que per tant pertany al grup de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Història de Pere i Fevrònia і Rus · Veure més »

Secularització

Mapa d'Estats seculars. La secularització és la separació entre l'Església i l'Estat, procés en la direcció del secularisme.

Nou!!: Història de Pere i Fevrònia і Secularització · Veure més »

Tristan und Isolde

Tristan und Isolde (en alemany, Tristany i Isolda) és una òpera en tres actes amb música i llibret de Richard Wagner, basada en una llegenda medieval bretona narrada per Gottfried von Strassburg (cap a 1210), que al seu torn es basa en una llegenda medieval transmesa en francès per Thomas de Bretanya. Va ser composta entre 1857 i 1859 i va ser estrenada el 10 de juny del 1865 al Teatre de la Cort de Munic, sota la direcció del mestre Hans von Bülow. Traïció, honor perdut, culpa i expiació, una passió desmesurada, obsessiva i transgressora, i el desig de la mort i l'oblit. Són els elements de Tristany i Isolda, una llegenda d'arrels cèltiques que narra l'amor tràgic entre un cavaller i una princesa, que al llarg dels segles va esdevenir un mite fascinant per a escriptors i músics. Wagner va concebre un drama musical del tot nou i va fer servir un llenguatge musical específic en què el cromatisme té un paper fonamental i evoca inestabilitat i tensió. Segons Friedrich Nietzsche, el compositor alemany va fer de la llegenda una òpera gairebé metafísica, que va transcendir el talent artístic del compositor, amb una partitura amb un peu dins el Romanticisme i un altre dins la modernitat. És una excepció no només entre els títols wagnerians, sinó també un misteri irresoluble malgrat l'esforç d'artistes i pensadors, meravellats per la força atemporal d'aquesta història d'amor. Hi ha un abans i un després en la història de la música universal després de la sacsejada ansiosa i exuberant de Tristany i Isolda. Molts crítics wagnerians de l'època consideraven que aquesta òpera representava el zenit de la música occidental; d'altra banda, un altre grup influent de crítics, centrats en Eduard Hanslick, la titllava d'incomprensible. El primer acord de l'òpera, anomenat «acord de Tristany», es considera de gran importància en el desenvolupament de l'harmonia tonal tradicional i marca el començament del precipici atonal pel qual tot lliscarà, sobretot al segle XX. Així, va tenir una influència molt important en compositors com ara Gustav Mahler, Richard Strauss, Alban Berg i Arnold Schönberg, entre d'altres. Richard Wagner no només es va inspirar en la filosofia d'Arthur Schopenhauer, el llibre del qual El món com a voluntat i representació va llegir quatre vegades abans de l'inici de la partitura, sinó que la va compondre immers en el desolat batec d'un amor impossible, el que sentia per Mathilde Wesendonck, la dona del comerciant que li va prestar, a ell i a la seva dona, Minna, una casa en què allotjar-se, sense que el músic demostrés gaires escrúpols cap al gest i tampoc cap a la seva primera esposa.

Nou!!: Història de Pere i Fevrònia і Tristan und Isolde · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »