Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història de Luxemburg

Índex Història de Luxemburg

Aquest article descriu la història de Luxemburg, des de l'Antiguitat fins als nostres dies.

164 les relacions: Abadia d'Echternach, Alemany, Alemanya, Alta edat mitjana, Arlon, Àustria, Batalla de les Ardenes, Bèlgica, Benelux, Carlemany, Carles el Calb, Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlota I de Luxemburg, Carta de les Nacions Unides, Casa de les Ardenes, Casa de Nassau, Ciutat de Luxemburg, Comtat de Chiny, Comtat de Durbuy, Comtat de la Roche (Lorena), Comtat de Luxemburg, Comtat de Namur, Comtat de Vianden, Comunitat Econòmica Europea, Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, Confederació Germànica, Congrés de Viena, Conrad II de Luxemburg, Crisi de Luxemburg, Cunegunda de Luxemburg, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Merovíngia, Disset Províncies, Ducat, Ducat de Limburg, Echternach, Edat antiga, Edat contemporània, Edat moderna, Enric IV de Luxemburg, Enric V de Luxemburg, Ermesinda I de Luxemburg, Espanya, Estats Units d'Amèrica, Euro, Felip III de Borgonya, Forêts, França, Francès, ..., Gauleiter, Gibraltar, Gran Aliança, Gran Duc de Luxemburg, Guerra de les Gàl·lies, Guillem I dels Països Baixos, Guillem III dels Països Baixos, Hug I de França, Immediatesa imperial, Invasions bàrbares, Joan el Cec, Joan I de Luxemburg, Llista de ducs de Borgonya, Lluís Felip I de França, Lluís I el Pietós, Lluís XIV de França, Lluita de les Investidures, Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic, Luxemburguès, Manuscrit il·luminat, Maria de Borgonya, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Mesolític, Montmédy, Mosel·la, Napoleó Bonaparte, Neolític, Oppidum, Organització de les Nacions Unides, Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic, País neutral, Països Baixos, Països Baixos austríacs, Paleolític superior, Prússia, Primera Guerra Mundial, Província de Limburg, Província de Luxemburg, Regne Unit dels Països Baixos, Resistència luxemburguesa, Revolució Francesa, Sacre Imperi Romanogermànic, Sauer, Sébastien Le Prestre de Vauban, Segle III, Segle XIX, Sigifred de Luxemburg, Thionville, Tibald I de Bar, Titelberg, Tractat de Brussel·les (1948), Tractat de Londres (1839), Tractat de Londres (1867), Tractat de Maastricht, Tractat de Meerssen, Tractat de Rastatt, Tractat de Rijswijk, Tractat de Verdun, Tractat dels Pirineus, Tractats de Ribemont, Trèveris, Unió Duanera del Nord d'Alemanya, Unió Europea, Vaga general luxemburguesa de 1942, Venceslau de Luxemburg, Versalles, Walerà III de Limburg, Wigeric, Willibrord d'Utrecht, 1139, 1153, 1214, 1337, 1354, 1437, 1443, 1482, 15 de novembre, 1506, 1659, 1684, 1686, 1697, 1714, 1715, 1783, 1795, 1797, 1815, 1830, 1831, 1838, 1839, 1841, 1842, 1867, 1868, 1890, 1891, 1914, 1918, 1921, 1940, 1944, 1947, 1949, 1952, 1957, 1992, 1999, 20 de gener, 26 de juny, 963. Ampliar l'índex (114 més) »

Abadia d'Echternach

LAbadia d'Echternach està situada al llarg del riu Sauer a Echternach a l'est de Luxemburg, va ser un monestir benedictí, fundat al per sant Willibrord, i suprimit durant l'ocupació francesa a la fi del.

Nou!!: Història de Luxemburg і Abadia d'Echternach · Veure més »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Història de Luxemburg і Alemany · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Història de Luxemburg і Alemanya · Veure més »

Alta edat mitjana

L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi romà fins a l'any 1000.

Nou!!: Història de Luxemburg і Alta edat mitjana · Veure més »

Arlon

Arlon (en francès Arlon, en luxemburguès Arel, en neerlandès Aarlen) és la capital de la província de Luxemburg a la regió de Valònia, Bèlgica.

Nou!!: Història de Luxemburg і Arlon · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Història de Luxemburg і Àustria · Veure més »

Batalla de les Ardenes

L'Ofensiva de les Ardenes, anomenada Unternehmen Wacht am Rhein («Operació vigilància del Rin») per la Wehrmacht i coneguda popularment en anglès com a Battle of the Bulge («Batalla del sortint»), s'inicià el 16 de desembre de 1944. Wacht am Rheim va ser recolzada per diverses operacions subordinades com Bodenplatte, Greif, i Währung. L'objectiu alemany d'aquestes operacions era trencar la línia anglo-americana pel mig, capturant Anvers (Bèlgica), i procedint a l'encerclament i destrucció de quatre exèrcits aliats, forçant als Aliats occidentals per negociar un tractat de pau amb les Potències de l'Eix. L'Ofensiva de les Ardenes va ser planejada en un secret total, gairebé en un silenci radiofònic total. Si bé Ultra suggeria un atac alemany, i el Tercer Exèrcit dels Estats Units preveia una gran ofensiva alemanya, l'atac aconseguí sorprendre a tothom. A la sorpresa s'afegí la confiança aliada, la seva preocupació amb els seus propis plans ofensius, un pobre reconeixement aeri i la relativa manca de contacte de combat a la zona del Primer Exèrcit americà. Gairebé s'aconseguí una sorpresa total contra una feble secció de la línia dels aliats durant l'atac, quan les poderoses forces aèries aliades havien de quedar-se a terra pel mal temps. La "protuberància" va ser els sortints que els alemanys van posar a la línia aliada en avançar, com es veu als mapes dels diaris de l'època. La majoria de les víctimes americanes succeïren els 3 primers dies de la batalla, quan dos dels tres regiments la 106a Divisió d'Infanteria dels Estats Units van ser forçats a rendir-se. La Batalla de les Ardenes va ser la batalla més sagnant que les forces americanes van participar en la Segona Guerra Mundial; els 19.000 americans morts no van ser superats en cap altra campanya. Per a l'exèrcit americà, la batalla involucrà més tropes que s'enfrontaren a més tropes que en cap altre combat abans. Al final, els objectius alemanys no es van arribar a acomplir. Davant de la desfeta, moltes unitats alemanyes experimentades van quedar severament mancades d'homes i equipament, mentre que els supervivents es retiraven cap a les defenses de la Línia Sigfrid.

Nou!!: Història de Luxemburg і Batalla de les Ardenes · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un Estat de l'Europa occidental.

Nou!!: Història de Luxemburg і Bèlgica · Veure més »

Benelux

'''Benelux''' El nom de Benelux designa una regió formada per Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg.

Nou!!: Història de Luxemburg і Benelux · Veure més »

Carlemany

Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814).

Nou!!: Història de Luxemburg і Carlemany · Veure més »

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Nou!!: Història de Luxemburg і Carles el Calb · Veure més »

Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles I de Bohèmia o Carles IV de Germània i Luxemburg (Praga, 14 de maig de 1316 - Praga, 29 de novembre de 1378), de la Casa de Luxemburg, va ser Rei dels Romans (a partir de 1346), rei de Bohèmia (a partir de 1347) i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (a partir del 1355).

Nou!!: Història de Luxemburg і Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

L'Emperador Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, actual Bèlgica, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste, Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), monarca d'Espanya (1516-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Història de Luxemburg і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carlota I de Luxemburg

Carlota I de Luxemburg (Charlotte Aldegonde Élise Marie Wilhelmine) (Castell de Berg, 23 de gener del 1896 - Castell de Fischbach, 9 de juliol del 1985).

Nou!!: Història de Luxemburg і Carlota I de Luxemburg · Veure més »

Carta de les Nacions Unides

La Carta de les Nacions Unides és el tractat constitutiu de l'Organització de les Nacions Unides.

Nou!!: Història de Luxemburg і Carta de les Nacions Unides · Veure més »

Casa de les Ardenes

La casa de les Ardenes (o Wigeríquides) és la dinastia comtal post carolíngia descendent del comte palatí de Lotaríngia Wigeric (citat des de 899; † abans de 921/922).

Nou!!: Història de Luxemburg і Casa de les Ardenes · Veure més »

Casa de Nassau

La Casa de Nassau és una dinastia aristocràtica europea d'origen alemany.

Nou!!: Història de Luxemburg і Casa de Nassau · Veure més »

Ciutat de Luxemburg

Ciutat de Luxemburg (en luxemburguès: Stad Lëtzebuerg, en alemany: Stadt Luxemburg, en francès: Ville de Luxembourg) és la capital del Gran Ducat de Luxemburg, del districte i del cantó homònims.

Nou!!: Història de Luxemburg і Ciutat de Luxemburg · Veure més »

Comtat de Chiny

El comtat de Chiny fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic originada en el comtat d'Yvois esmentat el 923 i 955.

Nou!!: Història de Luxemburg і Comtat de Chiny · Veure més »

Comtat de Durbuy

El comtat de Durbuy fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic que es va desenvolupar al segle XI.

Nou!!: Història de Luxemburg і Comtat de Durbuy · Veure més »

Comtat de la Roche (Lorena)

El comtat de La Roche fou una jurisdicció feudal de la Baixa Lotaríngia, una part de l'antic comtat de les Ardennes.

Nou!!: Història de Luxemburg і Comtat de la Roche (Lorena) · Veure més »

Comtat de Luxemburg

El comtat de Luxemburg després ducat de Luxemburg fou una jurisdicció del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Història de Luxemburg і Comtat de Luxemburg · Veure més »

Comtat de Namur

El '''Comtat de Namur''' a les Disset Províncies (1559-1608) El comtat de Namur era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el ducat de Brabant i el comtat d'Hainaut.

Nou!!: Història de Luxemburg і Comtat de Namur · Veure més »

Comtat de Vianden

El comtat de Vianden fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Història de Luxemburg і Comtat de Vianden · Veure més »

Comunitat Econòmica Europea

La Comunitat Econòmica Europea (CEE) fou una organització internacional creada pel tractat de Roma del 1957 (en vigor des del 1958) amb la finalitat de crear unes tarifes i mercats comuns, elaborar una política conjunta per a l'agricultura, per al moviment de mà d'obra i els transports i fundar institucions comunes per al desenvolupament econòmic.

Nou!!: Història de Luxemburg і Comunitat Econòmica Europea · Veure més »

Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer

Bandera de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer La Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) fou una organització econòmica internacional, la primera de caràcter supranacional, i que és considerada com l'origen de l'actual Unió Europea (UE).

Nou!!: Història de Luxemburg і Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer · Veure més »

Confederació Germànica

La Confederació Germànica (en alemany, Deutscher Bund, «Confederació Alemanya») va ser una unió establerta el 1815 pel Congrés de Viena, va agrupar a 39 estats alemanys en una confederació d'estats sobirans sota la presidència de la Casa d'Àustria.

Nou!!: Història de Luxemburg і Confederació Germànica · Veure més »

Congrés de Viena

Fronteres nacionals d'Europa fixades pel congrés de Viena, 1815 El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Nou!!: Història de Luxemburg і Congrés de Viena · Veure més »

Conrad II de Luxemburg

Conrad II de Luxemburg, mort el 1136, va ser comte de Luxemburg de 1131 a 1136.

Nou!!: Història de Luxemburg і Conrad II de Luxemburg · Veure més »

Crisi de Luxemburg

L'Hotel du Palais a Biarritz va ser la seu de les negociacions finals entre Napoleó III i Otto von Bismarck durant la crisi. La Crisi de Luxemburg va ser una disputa diplomàtica sobre l'estatus polític de Luxemburg que va enfrontar el Segon Imperi Francès i Prússia.

Nou!!: Història de Luxemburg і Crisi de Luxemburg · Veure més »

Cunegunda de Luxemburg

Santa Cunegunda de Luxemburg (Luxemburg o Castell de Gleiberg, ca. 975 – Abadia de Kaufungen, 3 de març de 1040) va ser l'esposa de l'emperador Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, també canonitzat.

Nou!!: Història de Luxemburg і Cunegunda de Luxemburg · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Història de Luxemburg і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dinastia Merovíngia

L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.

Nou!!: Història de Luxemburg і Dinastia Merovíngia · Veure més »

Disset Províncies

Les Disset Províncies són una sèrie de feus, comtats i ducats que els Ducs de Borgonya van atènyer del segle XIV al XVI també anomenats Països Baixos.

Nou!!: Història de Luxemburg і Disset Províncies · Veure més »

Ducat

Un ducat és un territori, feu, o domini governat per un duc o duquessa.

Nou!!: Història de Luxemburg і Ducat · Veure més »

Ducat de Limburg

El Ducat de Limburg era un territori del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.

Nou!!: Història de Luxemburg і Ducat de Limburg · Veure més »

Echternach

Echternach (luxemburguès Iechternach, alemany Echternach) és una comuna i vila a l'est de Luxemburg, que forma part del cantó d'Echternach.

Nou!!: Història de Luxemburg і Echternach · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi romà el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: Història de Luxemburg і Edat antiga · Veure més »

Edat contemporània

Ledat contemporània és el concepte que s'aplica a l'últim gran període històric, que comprèn des de la Revolució Francesa l'any 1789 i arriba fins a la nostra actualitat.

Nou!!: Història de Luxemburg і Edat contemporània · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la tercera de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Història de Luxemburg і Edat moderna · Veure més »

Enric IV de Luxemburg

Enric de Namur, dit Enric el Cec o Enric IV de Luxemburg (~1112 - Echternach, 14 d'agost de 1196) va ser Comte de Luxemburg de 1136 a 1189 i Comte de Namur de 1139 a 1189.

Nou!!: Història de Luxemburg і Enric IV de Luxemburg · Veure més »

Enric V de Luxemburg

Enric V de Luxemburg (1216 - Magúncia, 24 de desembre de 1281), nomenat el Ros, va ser el comte de Luxemburg, Laroche i Arlon des de 1247 fins a la seva mort, i el comte de Namur entre 1256 i 1264 com Enric III.

Nou!!: Història de Luxemburg і Enric V de Luxemburg · Veure més »

Ermesinda I de Luxemburg

Ermesinda I de Luxemburg, nascuda el juliol de 1186, morta el 12 de febrer de 1247, va ser comtessa de Luxemburg, de La Roche i de Durbuy de 1196 a 1247.

Nou!!: Història de Luxemburg і Ermesinda I de Luxemburg · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Història de Luxemburg і Espanya · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: The United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Història de Luxemburg і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Euro

LEuro (codi ISO 4217: EUR.; símbol:€) és la unitat monetària de dinou dels vint-i-vuit estats que formen part de la Unió Europea (i també d'alguns de fora de la Unió).

Nou!!: Història de Luxemburg і Euro · Veure més »

Felip III de Borgonya

Felip III de Borgonya el Bo (Dijon 1396 - Bruges 1467), duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).

Nou!!: Història de Luxemburg і Felip III de Borgonya · Veure més »

Forêts

Imperi el 1812 Forêts fou un departament de la Primera República Francesa i, posteriorment, del Primer Imperi Francès, situat en territori dels actuals Bèlgica, Luxemburg i Alemanya.

Nou!!: Història de Luxemburg і Forêts · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Història de Luxemburg і França · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Història de Luxemburg і Francès · Veure més »

Gauleiter

Gauleiter (pronuncieu) fou la denominació dels directors d'una subdivisió territorial del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP), el partit nazi.

Nou!!: Història de Luxemburg і Gauleiter · Veure més »

Gibraltar

Gibraltar o Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Nou!!: Història de Luxemburg і Gibraltar · Veure més »

Gran Aliança

La Gran Aliança era una coalició europea, que van formar, en diverses èpoques Àustria, Bavària, Brandenburg, Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic, el Palatinat electoral del Rhin, Portugal, Saxònia, Espanya, Suècia, i les Províncies Unides Holandeses.

Nou!!: Història de Luxemburg і Gran Aliança · Veure més »

Gran Duc de Luxemburg

Luxemburg és una monarquia constitucional de la qual el cap d'estat és el Gran Duc de Luxemburg (o Gran Duquessa de Luxemburg, en el cas que sigui dona).

Nou!!: Història de Luxemburg і Gran Duc de Luxemburg · Veure més »

Guerra de les Gàl·lies

La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del segle I aC entre les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar i les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) arran de les intencions de conquesta de Roma sobre aquest territori.

Nou!!: Història de Luxemburg і Guerra de les Gàl·lies · Veure més »

Guillem I dels Països Baixos

Guillem I dels Països Baixos (La Haia 1772 - Berlín 1843).

Nou!!: Història de Luxemburg і Guillem I dels Països Baixos · Veure més »

Guillem III dels Països Baixos

Guillem III dels Països Baixos (Brussel·les 1817 - Amsterdam 1890).

Nou!!: Història de Luxemburg і Guillem III dels Països Baixos · Veure més »

Hug I de França

Hug I de França o Hug Capet (Dourdan, 940 - Les Juifs, prop de Chartres, 24 d'octubre de 996) fou comte de París, duc de França (956 - 987), rei dels francs (987 - 996) i fundador de la dinastia dels Capets.

Nou!!: Història de Luxemburg і Hug I de França · Veure més »

Immediatesa imperial

La Reichsfreiheit o Reichsunmittelbarkeit (adjectius reichsfrei, reichsunmittelbar, de reichs, "Imperi", i freiheit, "llibertat") va ser un estatus feudal i polític privilegiat, una forma d'Estat que una ciutat, una entitat religiosa o un principat feudal podia assolir en el Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Història de Luxemburg і Immediatesa imperial · Veure més »

Invasions bàrbares

Invasions bàrbares de l'Imperi romà. En blau, les invasions dels vàndals Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi romà des de l'inici del segle IV fins al segle VI: els vàndals, els huns, els gots, els francs, els angles i els saxons.

Nou!!: Història de Luxemburg і Invasions bàrbares · Veure més »

Joan el Cec

Joan el Cec (10 d'agost de 1296 – 26 d'agost de 1346), de la casa de Luxemburg i fill de l'emperador Enric VII, va ser rei de Bohèmia (1310-1346) i comte de Luxemburg (1313-1346).

Nou!!: Història de Luxemburg і Joan el Cec · Veure més »

Joan I de Luxemburg

Joan I de Luxemburg (castell de Berg, Luxemburg, 1921) és un aristòcrata luxemburguès, Gran duc de Luxemburg des de l'any 1964 i fins a l'any 2000, any en què abdicà en favor del seu fill primogènit, Enric I de Luxemburg.

Nou!!: Història de Luxemburg і Joan I de Luxemburg · Veure més »

Llista de ducs de Borgonya

Llista de comtes i ducs de Borgonya, sobirans del Comtat de Borgonya i del Ducat de Borgonya.

Nou!!: Història de Luxemburg і Llista de ducs de Borgonya · Veure més »

Lluís Felip I de França

Lluís Felip I de França (París, 6 d'octubre de 1773 - Claremont House, Regne Unit, 1850) fou rei dels francesos (1830-1848) i el darrer sobirà que ha regnat a França amb el títol reial.

Nou!!: Història de Luxemburg і Lluís Felip I de França · Veure més »

Lluís I el Pietós

Lluís I dit «el Pietós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840) va ser l'únic fill de Carlemany que arribà a l'edat adulta i fou el seu successor com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Nou!!: Història de Luxemburg і Lluís I el Pietós · Veure més »

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a Rei de França i Rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la Dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Nou!!: Història de Luxemburg і Lluís XIV de França · Veure més »

Lluita de les Investidures

Miniatura medieval representant un rei investint un bisbe amb els seus atributs La lluita de les Investidures (episodi conegut també com la controvèrsia, la querella, o la disputa de les Investidures) va ser un prolongat conflicte entre l'Església i les monarquies europees que es disputaven l'autoritat de nomenar (investir) els càrrecs eclesiàstics.

Nou!!: Història de Luxemburg і Lluita de les Investidures · Veure més »

Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic

Lotari de Supplinburg (vers 1075 - Breitenwang, Tirol, 4 de desembre de 1137), dit "el Saxó", fou Emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic com a Lotari II (o Lotari III) des de 1133 fins a la seva mort, el 1137.

Nou!!: Història de Luxemburg і Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Luxemburguès

El luxemburguès o luxemburgués és la llengua germànica pròpia de Luxemburg.

Nou!!: Història de Luxemburg і Luxemburguès · Veure més »

Manuscrit il·luminat

En la definició estricta de manuscrit il·lustrat, només els manuscrits decorats amb or o plata, com aquesta miniatura de Crist en Majestat del Bestiari Aberdeen (foli 4v), serien considerats il·lustrats. Un manuscrit il·luminat o il·lustrat és un manuscrit que presenta un text ornamentat amb caplletres decorades, sanefes i miniatures.

Nou!!: Història de Luxemburg і Manuscrit il·luminat · Veure més »

Maria de Borgonya

Maria de Borgonya (Brussel·les 1457 - Bruges 1482), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.

Nou!!: Història de Luxemburg і Maria de Borgonya · Veure més »

Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic

Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Història de Luxemburg і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Mesolític

El mesolític és un període cultural al final del paleolític superior, com a transició entre aquesta època i el període neolític, i la seva datació és aproximadament de cap al 9000 aC fins al 6000 aC.

Nou!!: Història de Luxemburg і Mesolític · Veure més »

Montmédy

Montmédy és un municipi francès, situat al departament del Mosa i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Història de Luxemburg і Montmédy · Veure més »

Mosel·la

Mosel·la (llatí Mosella, alemany Mosel, francès Moselle) és un riu de França i Alemanya, afluent del Rin, amb un curs de 550 km.

Nou!!: Història de Luxemburg і Mosel·la · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Història de Luxemburg і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, "nou", i λίθος, líthos, "pedra") és un període de la prehistòria en el qual van tenir lloc innovacions d'una gran transcendència: els éssers humans descobreixen l'agricultura i la ramaderia, i es fan sedentaris, procés conegut com la revolució neolítica.

Nou!!: Història de Luxemburg і Neolític · Veure més »

Oppidum

El terme oppidum (del llatí oppidum, pl. oppida: lloc elevat, fortificació) és un terme genèric que designa un lloc elevat, un turó o altiplà, les defenses naturals del qual s’han vist reforçades per la intervenció humana.

Nou!!: Història de Luxemburg і Oppidum · Veure més »

Organització de les Nacions Unides

LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.

Nou!!: Història de Luxemburg і Organització de les Nacions Unides · Veure més »

Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord

LOrganització del Tractat de l'Atlàntic Nord, OTAN (en anglès, NATO: North Atlantic Treaty Organisation, i en francès, OTAN: Organisation du Traité de l'Atlantique Nord), a vegades coneguda també com a l'Aliança Atlàntica, és una organització internacional establerta l'any 1949 amb l'objectiu de col·laborar en la defensa en els camps polític, econòmic i militar.

Nou!!: Història de Luxemburg і Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord · Veure més »

Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic

Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.

Nou!!: Història de Luxemburg і Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic · Veure més »

País neutral

països antigament neutrals Un país neutral és aquell que no pren part per cap dels bàndols enfrontats en un conflicte bèl·lic amb l'esperança de mantenir-se'n al marge.

Nou!!: Història de Luxemburg і País neutral · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos (neerlandès: Nederland) són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Història de Luxemburg і Països Baixos · Veure més »

Països Baixos austríacs

El Països Baixos austríacs comencen el 1713, amb el Tractat d'Utrecht, quan els Països Baixos espanyols passen sota la dominació dels Habsburgs, tot i haver-hi un control militar a certes ciutats fortificades per la República.

Nou!!: Història de Luxemburg і Països Baixos austríacs · Veure més »

Paleolític superior

El paleolític superior és un període prehistòric que s'estén aproximadament entre l'any 33.000 aC i el 9000 aC.

Nou!!: Història de Luxemburg і Paleolític superior · Veure més »

Prússia

Prússia (alemany Preußen, prussià: Prūsa, llatí: Borussia, Prussia o Prutenia; polonès Prusy; rus Prussija; lituà Prūsija) fou el més important dels antics estats alemanys, situat al nord de l'antiga Alemanya unificada.

Nou!!: Història de Luxemburg і Prússia · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Història de Luxemburg і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Província de Limburg

La província de Limburg era una de les divuit províncies del Regne Unit dels Països Baixos, creada el 1815 pel Congrés de Viena.

Nou!!: Història de Luxemburg і Província de Limburg · Veure més »

Província de Luxemburg

Luxemburg (en való Lussimbork, en luxemburguès Lëtzebuerg) és una província de Bèlgica que forma part de la regió de Valònia.

Nou!!: Història de Luxemburg і Província de Luxemburg · Veure més »

Regne Unit dels Països Baixos

Regne Unit dels Països Baixos és el nom d'un regne compost pels Països Baixos septentrionals, els Països Baixos austríacs i el Principat de Lieja després del Congrés de Viena l'any 1815, després de la desfeta de Napoleó a Waterloo.

Nou!!: Història de Luxemburg і Regne Unit dels Països Baixos · Veure més »

Resistència luxemburguesa

El concepte resistència luxemburguesa fa referència als col·lectius o individus de Luxemburg que van fer front o es van oposar al règim alemany quan aquest va envair Luxemburg en el marc de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Història de Luxemburg і Resistència luxemburguesa · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Història de Luxemburg і Revolució Francesa · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Història de Luxemburg і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sauer

El Sauer (en alemany i luxemburguès), Sûre (en francès) o Seure (en való) és un afluent del Mosel·la d'uns 173 km de llargada.

Nou!!: Història de Luxemburg і Sauer · Veure més »

Sébastien Le Prestre de Vauban

Sébastien Le Prestre de Vauban (Saint-Léger-de-Fougeret, Regne de França, 15 de maig de 1633 - París, França, 30 de març de 1707) fou un enginyer militar i Mariscal de França, conegut pel Mètode Vauban de setge i enginyeria militar.

Nou!!: Història de Luxemburg і Sébastien Le Prestre de Vauban · Veure més »

Segle III

El segle III comprèn els anys inclosos entre el 201 i el 300 i suposa un període de gran inestabilitat per a Roma; per això, tota l'època es coneix com a ''crisi del'' ''segle III''.

Nou!!: Història de Luxemburg і Segle III · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Història de Luxemburg і Segle XIX · Veure més »

Sigifred de Luxemburg

Sigifred, nascut vers 922 i mort el 998, fou el primier comte d'un territori que després fou el comtat de Luxemburg.

Nou!!: Història de Luxemburg і Sigifred de Luxemburg · Veure més »

Thionville

Thionville (en alemany Diedenhofen, en luxemburguès Diedennuewen) és un municipi francès, situat al departament del Mosel·la i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Història de Luxemburg і Thionville · Veure més »

Tibald I de Bar

Tibald I de Bar (o Teobald I de Bar), nascut cap a 1158, mort el 13 de febrer de 1214, va ser comte de Bar de 1190 a 1214 i comte de Luxemburg de 1197 a 1214.

Nou!!: Història de Luxemburg і Tibald I de Bar · Veure més »

Titelberg

Titelberg (en luxemburguès: Tëtelbierg) és un jaciment arqueològic situat a la vora de la ciutat de Luxemburg a Lamadelaine, al municipi de Pétange.

Nou!!: Història de Luxemburg і Titelberg · Veure més »

Tractat de Brussel·les (1948)

El Tractat de Brussel·les és un tractat internacional signat el 17 de març de 1948 a la ciutat de Brussel·les per part de Bèlgica, França, Luxemburg, Països Baixos i el Regne Unit i que donà lloc a la Unió Europea Occidental (UEO).

Nou!!: Història de Luxemburg і Tractat de Brussel·les (1948) · Veure més »

Tractat de Londres (1839)

Al Tractat de Londres del 1839, també conegut amb el nom de Tractat dels XXIV articles, els Regne Unit dels Països Baixos, França, el Regne Unit, Àustria i Prússia reconeixen la independència de Bèlgica.

Nou!!: Història de Luxemburg і Tractat de Londres (1839) · Veure més »

Tractat de Londres (1867)

El Tractat de Londres, també anomenat Segon Tractat de Londres en referència al Tractat de 1839 va ser un tractat internacional signat l'11 de maig de 1867.

Nou!!: Història de Luxemburg і Tractat de Londres (1867) · Veure més »

Tractat de Maastricht

Mapa de la UE 1992/93 El Tractat de Maastricht és el nom amb què es coneix el Tractat de la Unió Europea (el nom ve donat per la ciutat neerlandesa de Maastricht, on se signà l'acord i on es duren a terme les negociacions finals durant el mes de desembre de 1991).

Nou!!: Història de Luxemburg і Tractat de Maastricht · Veure més »

Tractat de Meerssen

Imatge del nou repartiment operat pel tractat de Meerssen. El Tractat de Meerssen (870) és un nou acord de divisió de l'Imperi Carolingi pels fills vius de Lluís el Pietós, Carles el Calb per França occidental i Lluís el Germànic per França oriental (Alamània), signat a la ciutat de Meerssen, actualment als Països Baixos.

Nou!!: Història de Luxemburg і Tractat de Meerssen · Veure més »

Tractat de Rastatt

El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.

Nou!!: Història de Luxemburg і Tractat de Rastatt · Veure més »

Tractat de Rijswijk

Obelisc rememorant el '''Tractat de Rijswijk''' El Tractat de Rijswijk va ser signat el 20 de setembre de 1697 a la ciutat de Rijswijk a les Províncies Unides (avui Països Baixos).

Nou!!: Història de Luxemburg і Tractat de Rijswijk · Veure més »

Tractat de Verdun

El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i néts de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.

Nou!!: Història de Luxemburg і Tractat de Verdun · Veure més »

Tractat dels Pirineus

geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans (al riu Bidasoa, als límits del País Basc Nord), tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Història de Luxemburg і Tractat dels Pirineus · Veure més »

Tractats de Ribemont

El repartiment de l'impiri carolingi al 880. Els Tractats de Ribemont són dos tractats signats a Ribemont (França), el primer al 800 i el segon al 1179, amb els quals el regne franc de Carlemany continua el procés de fragmentació després de la seva mort.

Nou!!: Història de Luxemburg і Tractats de Ribemont · Veure més »

Trèveris

Trèveris (en alemany, Trier, en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.

Nou!!: Història de Luxemburg і Trèveris · Veure més »

Unió Duanera del Nord d'Alemanya

Mapa del procés d'unificació alemanya La Unió Duanera del Nord d'Alemanya, (en alemany, Zollverein), era una confederació de 38 estats germànics (els membres de la Confederació Germànica, a excepció d'Àustria) que eliminava els aranzels per les mercaderies que travessaven les seves fronteres.

Nou!!: Història de Luxemburg і Unió Duanera del Nord d'Alemanya · Veure més »

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és la unió econòmica i política de 28 estats independents, localitzats majoritàriament a Europa.

Nou!!: Història de Luxemburg і Unió Europea · Veure més »

Vaga general luxemburguesa de 1942

La Vaga general luxemburguesa de 1942 va ser una manifestació en forma de resistència passiva quan Luxemburg va ser ocupat per l'Alemanya Nazi durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Història de Luxemburg і Vaga general luxemburguesa de 1942 · Veure més »

Venceslau de Luxemburg

Venceslau de Luxemburg també Wenceslau o Václav, sovint anomenat Wenceslau o Venceslau de Bohèmia a les cròniques (Praga, 25 de febrer de 1337 - Luxemburg, 7 de desembre de 1383) va ser el primer duc de Luxemburg des 1355, i després duc de Brabant i Limburg per matrimoni.

Nou!!: Història de Luxemburg і Venceslau de Luxemburg · Veure més »

Versalles

Versalles (en francès, Versailles) és un municipi francès, situat al departament de Yvelines i a la regió d'Illa de França.

Nou!!: Història de Luxemburg і Versalles · Veure més »

Walerà III de Limburg

Tomba de Walerà III a Rolduc Walerà III de Limburg (1180 - Rolduc, 2 de juliol de 1226).

Nou!!: Història de Luxemburg і Walerà III de Limburg · Veure més »

Wigeric

Wigeric o Vigeric (també esmentat com Wideric o Wederic) fou comte de Bidgau (pagus Bedensis), mort abans del 921/922, amb certs drets comtals sobre la ciutat de Trèveris.

Nou!!: Història de Luxemburg і Wigeric · Veure més »

Willibrord d'Utrecht

Sant Willibrord (Northúmbria, 658 - Echternach, Regne Franc, 7 de novembre de 739) va ser un missioner bretó, primer bisbe d'Utrecht.

Nou!!: Història de Luxemburg і Willibrord d'Utrecht · Veure més »

1139

Sense descripció.

Nou!!: Història de Luxemburg і 1139 · Veure més »

1153

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Luxemburg і 1153 · Veure més »

1214

Sense descripció.

Nou!!: Història de Luxemburg і 1214 · Veure més »

1337

Sense descripció.

Nou!!: Història de Luxemburg і 1337 · Veure més »

1354

Porta dels Apòstols de la catedral de València.

Nou!!: Història de Luxemburg і 1354 · Veure més »

1437

Sense descripció.

Nou!!: Història de Luxemburg і 1437 · Veure més »

1443

Sense descripció.

Nou!!: Història de Luxemburg і 1443 · Veure més »

1482

Sense descripció.

Nou!!: Història de Luxemburg і 1482 · Veure més »

15 de novembre

El 15 de novembre és el tres-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vintè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Luxemburg і 15 de novembre · Veure més »

1506

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Luxemburg і 1506 · Veure més »

1659

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Luxemburg і 1659 · Veure més »

1684

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Luxemburg і 1684 · Veure més »

1686

; Països Catalans.

Nou!!: Història de Luxemburg і 1686 · Veure més »

1697

Sense descripció.

Nou!!: Història de Luxemburg і 1697 · Veure més »

1714

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Luxemburg і 1714 · Veure més »

1715

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Luxemburg і 1715 · Veure més »

1783

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Luxemburg і 1783 · Veure més »

1795

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Luxemburg і 1795 · Veure més »

1797

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Luxemburg і 1797 · Veure més »

1815

;Països Catalans:; Resta del món.

Nou!!: Història de Luxemburg і 1815 · Veure més »

1830

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Luxemburg і 1830 · Veure més »

1831

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Luxemburg і 1831 · Veure més »

1838

centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.

Nou!!: Història de Luxemburg і 1838 · Veure més »

1839

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Luxemburg і 1839 · Veure més »

1841

Sense descripció.

Nou!!: Història de Luxemburg і 1841 · Veure més »

1842

;Països Catalans: Espartero a Barcelona.

Nou!!: Història de Luxemburg і 1842 · Veure més »

1867

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Luxemburg і 1867 · Veure més »

1868

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Luxemburg і 1868 · Veure més »

1890

Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.

Nou!!: Història de Luxemburg і 1890 · Veure més »

1891

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Luxemburg і 1891 · Veure més »

1914

Providence (Rhode Island);Països Catalans.

Nou!!: Història de Luxemburg і 1914 · Veure més »

1918

font al carrer Cucurulla de Barcelona.

Nou!!: Història de Luxemburg і 1918 · Veure més »

1921

Sense descripció.

Nou!!: Història de Luxemburg і 1921 · Veure més »

1940

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Luxemburg і 1940 · Veure més »

1944

Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.

Nou!!: Història de Luxemburg і 1944 · Veure més »

1947

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Luxemburg і 1947 · Veure més »

1949

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Luxemburg і 1949 · Veure més »

1952

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Luxemburg і 1952 · Veure més »

1957

colònia africana que aconsegueix la independència.

Nou!!: Història de Luxemburg і 1957 · Veure més »

1992

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Luxemburg і 1992 · Veure més »

1999

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Luxemburg і 1999 · Veure més »

20 de gener

El 20 de gener és el vintè dia de l'any.

Nou!!: Història de Luxemburg і 20 de gener · Veure més »

26 de juny

El 26 de juny és el cent setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Luxemburg і 26 de juny · Veure més »

963

Sense descripció.

Nou!!: Història de Luxemburg і 963 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »