Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història de Lleida

Índex Història de Lleida

La Paeria, seu de l'Ajuntament de Lleida El Claustre de la Catedral Capitell de la Seu Vella La història de Lleida s'ha desenvolupat al voltant del Turó de la Seu, ja que sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del poder de control social: la fortalesa andalusina (La Suda) i la mesquita, i més tard la catedral (la Seu Vella). El turó era, a més, un bon lloc per a defensar-se de possibles atacs, i ben aviat es va envoltar amb muralles. Aquestes van deixar d'ésser útils amb l'arribada de la revolució industrial i demogràfica del segle XIX. Una vegada enderrocades, Lleida va poder expandir-se per la plana, això sí, havent de salvar els obstacles que representaven el riu Segre i la via del tren, que es va construir sense preveure que la ciutat creixeria tal com ho va fer. De fet, la seua situació com a nus important en la xarxa de comunicacions es remunta a fa més de vint segles, a la conversió del nucli ilerget a la nova manera de fer dels romans, que s'estaven expandint cap a l'interior de la península. D'aquesta manera Iltirta (Lleida) passaria a ser un assentament com a lloc de pas en el camí entre l'interior (Osca i el nord-oest de la península) i la mar (Tarraco, Barcino, i d'aquí a la península Itàlica).

163 les relacions: Al Múndir Imad-ad-Dawla, Alfons el Bataller, Aragó, Ath-Thaghr al-Alà, August, Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir, Bagaudes, Balaguer, Banu Hud, Banu Qassi, Banu Tawil, Barbastre, Barcelona, Batalla d'Ilerda, Batalla de Baltarga, Batalla de Lleida (1642), Berenguer Ramon II, Camarasa, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Catedral, Cervera, Cinca, Ciutat ibèrica del Molí de l'Espígol, Comtat de Barcelona, Comtat de Besalú, Comtat de Girona, Comtat de Pallars, Dècada del 1060, Dècada del 1860, Dinastia borbònica, Edat mitjana, El Alba Leridana, El Cid, Emirat de Dàniyya, Emirat de Qúrtuba, Emirat de Saraqusta, Emirat de Turtuixa, Enrique José O'Donnell, Ermengol VI d'Urgell, Estrabó, Estudi General de Lleida, Felip II de Castella, Ferran d'Antequera, Foederati, Fraga, França, Francisco Franco Bahamonde, Gneu Pompeu Magne, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, ..., Guerra del Francès, Guerra dels Segadors, Guillem IX d'Aquitània, Hispani, Hispània, Ilerda, Ilergets, Imperi Romà, Indíbil, Itàlica, Jaume el Conqueridor, Jaume II d'Urgell, Joan el Sense Fe, La Seu Vella de Lleida, Legió romana, Lleida, Llista de comtes de Barcelona, Llitera, Llop ibn Muhàmmad, Louis Gabriel Suchet, Luci Afrani, Mallorca, Mandoni, Manuel Desvalls i de Vergós, Mar Mediterrània, Marc Petrei, Martí l'Humà, Massàlia, Mesquita, Muhàmmad al-Tawil, Nacionals, Osca, Paeria de Lleida, Península, Península Ibèrica, Pere el Cerimoniós, Plini el Vell, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ràtzia hongaresa, Renaixença, Requiari, Revolució Industrial, Ribagorça, Riu, Salauris, Salou, Santiago de Compostel·la, Saragossa, Segle I aC, Segre, Setge, Setge de Barcelona (1705), Setge de Lleida (1413), Setge de Lleida (1644), Setge de Lleida (1707), Setge de Saraqusta (1118), Suda de Lleida, Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, Tarragona, Tàrraco, Tornabous, Tribunal de les Coltellades, Tugíbides, Turó, Turó de la Seu Vella, Turiaso, València, Valí, 1018, 1037, 1039, 1046, 1079, 1090, 11 de novembre, 1102, 1118, 1120, 1122, 1123, 1149, 13 d'abril, 1336, 1364, 1410, 1413, 1464, 1492, 1585, 1589, 1610, 1644, 1645, 1646, 1647, 1677, 1705, 1707, 18 de juny, 1823, 1833, 1938, 2 d'agost, 23 de setembre, 24 d'octubre, 25 de setembre, 3 d'abril, 449, 49 aC, 884, 890, 942. Ampliar l'índex (113 més) »

Al Múndir Imad-ad-Dawla

Al-Múndhir al-Hàjib Imad-ad-Dawla (?-1090), de la dinastia dels Banu Hud, fou emir de Lleida, Tortosa i Dénia entre 1081-1090,Mestre, 1998: p. 722, entrada: "Mundir al-Hagib 'Imad al-Dawlà" després de succeir el seu pare al-Múqtadir.

Nou!!: Història de Lleida і Al Múndir Imad-ad-Dawla · Veure més »

Alfons el Bataller

Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.

Nou!!: Història de Lleida і Alfons el Bataller · Veure més »

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma d'Espanya, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un Estatut d'Autonomia.

Nou!!: Història de Lleida і Aragó · Veure més »

Ath-Thaghr al-Alà

El Califiat de Córdova, l'any 1000 Ath-Thaghr al-Alà (en àrab: الثغر الأعلى, aṯ-Ṯaḡr al-Aʿlà), també coneguda per la seva traducció literal com a Frontera Superior o Marca Superior, i també anomenada aṯ-Ṯaḡr al-Aqsà o Frontera Extrema o Llunyana, aṯ-Ṯaḡr al-Akbar o Frontera Gran, i aṯ-Ṯaḡr al-Aʿẓam o Frontera Suprema, fou una divisió administrativa i militar al nord-est de l'Àndalus, a la vall de l'Ebre.

Nou!!: Història de Lleida і Ath-Thaghr al-Alà · Veure més »

August

Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus), Cèsar August, August o Octavi August (Roma o Velitrae, 23 de setembre de 63 aC - Nola, Campània, 19 d'agost del 14 dC) va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.

Nou!!: Història de Lleida і August · Veure més »

Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir

Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman ibn Hud al-Múqtadir (en àrab أبو جعفر أحمد بن سليمان بن هود المقتدر, Abū Jaʿfar Aḥmad ibn Sulaymān ibn Hūd al-Muqtadir) fou emir de Saraqusta de la dinastia dels Banū Hūd.

Nou!!: Història de Lleida і Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir · Veure més »

Bagaudes

Durant l'antic Imperi romà, primer al sud de les Gal·lies i després a les Hispànies, reberen el nom genèric de bagaudes aquelles partides revoltades de camperols pobres lliures, esclaus i/o soldats desertors que s'enfrontaren violentament contra els latifundis i l'autoritat imperial.

Nou!!: Història de Lleida і Bagaudes · Veure més »

Balaguer

Balaguer és la capital de la comarca de la Noguera i cap del partit judicial de Balaguer, a la província de Lleida, Catalunya.

Nou!!: Història de Lleida і Balaguer · Veure més »

Banu Hud

Detall del Palau de l'Aljaferia, construït per Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir. Els Banu Hud o húdides (en àrab بنو هود, Banū Hūd, que significa descendents de Hud) fou una dinastia local d'emirs que durant un segle va governar l'emirat de Làrida, l'emirat de Saraqusta i altres llocs de la frontera nord de l'Àndalus entre el 1039 i el 1139.

Nou!!: Història de Lleida і Banu Hud · Veure més »

Banu Qassi

emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi —en àrab بنو قاسي, Banū Qāsī, literalment «descendents de Cassi»— fou una important dinastia musulmana muladita que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles VIII i X.Mestre, 1998: p. 94, entrada: "banū Qasī" La seva complexa política d'aliances fou basculant: a vegades restava fidel a Còrdova, però sovint també obtingueren l'ajuda dels seus parents de la banda cristiana.

Nou!!: Història de Lleida і Banu Qassi · Veure més »

Banu Tawil

Els Banu t-Tawil —en àrab بنو الطويل, Banū ṭ-Ṭawīl— foren una nissaga musulmana de Waixqa (Osca), també coneguda com a Banu Xabrit.

Nou!!: Història de Lleida і Banu Tawil · Veure més »

Barbastre

Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.

Nou!!: Història de Lleida і Barbastre · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Història de Lleida і Barcelona · Veure més »

Batalla d'Ilerda

Juli Cèsar La batalla d'Ilerda és un episodi de la Segona Guerra Civil Romana entre les tropes de Juli Cèsar i Gneu Pompeu que va tenir lloc el 50 aC a la ciutat romana d'Ilerda, actual Lleida.

Nou!!: Història de Lleida і Batalla d'Ilerda · Veure més »

Batalla de Baltarga

La batalla de Baltarga fou un combat entre les host conjuntes catalanes i occitanes i una horda de magiars.

Nou!!: Història de Lleida і Batalla de Baltarga · Veure més »

Batalla de Lleida (1642)

La batalla de Lleida, també coneguda com la batalla de les Forques de 1642, pel paratge on va tenir lloc, fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Història de Lleida і Batalla de Lleida (1642) · Veure més »

Berenguer Ramon II

Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).

Nou!!: Història de Lleida і Berenguer Ramon II · Veure més »

Camarasa

Camarasa és una vila i municipi de la comarca de la Noguera.

Nou!!: Història de Lleida і Camarasa · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

L'Emperador Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, actual Bèlgica, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste, Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), monarca d'Espanya (1516-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Història de Lleida і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Catedral

Catedral de Tarragona Una catedral o seu episcopal és una església cristiana que té la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.

Nou!!: Història de Lleida і Catedral · Veure més »

Cervera

Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.

Nou!!: Història de Lleida і Cervera · Veure més »

Cinca

El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.

Nou!!: Història de Lleida і Cinca · Veure més »

Ciutat ibèrica del Molí de l'Espígol

La ciutat ibèrica de Tornabous, establerta al Molí de l'Espígol, és el nucli urbà més gran de la tribu dels ilergets, i correspondria a la seva capital, la desapareguda Athanàgia.

Nou!!: Història de Lleida і Ciutat ibèrica del Molí de l'Espígol · Veure més »

Comtat de Barcelona

El comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'imperi carolingi erigiren al segle IX sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Història de Lleida і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comtat de Besalú

El comtat de Besalú fou un dels comtats existents al territori que, durant la primera meitat del segle IX, alguns cronistes de la cort carolíngia denominaren Marca Hispànica.

Nou!!: Història de Lleida і Comtat de Besalú · Veure més »

Comtat de Girona

El comtat de Girona fou un dels comtats que es constituí al sud del Pirineu després de la conquesta franca del territori l'any 785; formà part del territori denominat Marca Hispànica i va ser un dels comtats que donarien origen a la regió coneguda com la Gòtia.

Nou!!: Història de Lleida і Comtat de Girona · Veure més »

Comtat de Pallars

El comtat de Pallars fou un dels existents al territori que, durant la primera meitat del segle IX, alguns cronistes de la cort carolíngia denominaren Marca Hispànica.

Nou!!: Història de Lleida і Comtat de Pallars · Veure més »

Dècada del 1060

Sense descripció.

Nou!!: Història de Lleida і Dècada del 1060 · Veure més »

Dècada del 1860

Formalment, la dècada del 1860 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1860 fins al 31 de desembre de 1869.

Nou!!: Història de Lleida і Dècada del 1860 · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Història de Lleida і Dinastia borbònica · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Història de Lleida і Edat mitjana · Veure més »

El Alba Leridana

El Alba Leridana fou el primer periòdic publicat a la ciutat de Lleida.

Nou!!: Història de Lleida і El Alba Leridana · Veure més »

El Cid

Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar سيدﻲ, sīdī, 'el meu senyor') va ser un noble castellà, guerrer i figura llegendària de la Reconquesta de la península Ibèrica.

Nou!!: Història de Lleida і El Cid · Veure més »

Emirat de Dàniyya

Lemirat o taifa de Dàniya (en àrab إمارة/طائفة دانية, Dāniya) fou un estat andalusí, construït per un mawla del amírides al voltant de la ciutat de Dàniya i que va incloure també les illes Balears.

Nou!!: Història de Lleida і Emirat de Dàniyya · Veure més »

Emirat de Qúrtuba

L'emirat de Qúrtuba o de Còrdova —en àrab إمارة قرطبة, imārat Qurṭuba— fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba.

Nou!!: Història de Lleida і Emirat de Qúrtuba · Veure més »

Emirat de Saraqusta

L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del segle XI tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.

Nou!!: Història de Lleida і Emirat de Saraqusta · Veure més »

Emirat de Turtuixa

L'emirat de Turtuixa o taifa de Tortosa es creà arran de la desaparició del califat de Còrdova.

Nou!!: Història de Lleida і Emirat de Turtuixa · Veure més »

Enrique José O'Donnell

Enrique José O'Donnell y Anethan, comte de La Bisbal, (Sant Sebastià, 1769 – Montpeller, 17 de maig de 1834).

Nou!!: Història de Lleida і Enrique José O'Donnell · Veure més »

Ermengol VI d'Urgell

''Els territoris d'Ermengol VI a la mort de de Ramon Berenguer III (1131). Monestir de Santa Maria de Valbuena (Província de Valladolid) on va ser enterrat el comte Ermengol VI. Ermengol VI d'Urgell, dit el de Castella (Valladolid 1096 - Castella 1154), fou comte d'Urgell (1102-1154).

Nou!!: Història de Lleida і Ermengol VI d'Urgell · Veure més »

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec (nascut a Amàsia a mitjans del segle I a.C. vers 62 a.C., mort cap a l'any 20 d.C.). Molt viatger, va recórrer totes les terres de l'ecumene.

Nou!!: Història de Lleida і Estrabó · Veure més »

Estudi General de Lleida

L'Estudi General de Lleida era una institució d'ensenyament superior (Estudi General) creada l'1 de setembre de 1300 pel rei d'Aragó i Comte de Barcelona Jaume el Just.

Nou!!: Història de Lleida і Estudi General de Lleida · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Nou!!: Història de Lleida і Felip II de Castella · Veure més »

Ferran d'Antequera

Ferran I d'Aragó, anomenat el d'Antequera, de Trastàmara, el Just i lHonest (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416), i regent de Castella (1406 - 1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Nou!!: Història de Lleida і Ferran d'Antequera · Veure més »

Foederati

Amb la paraula llatina foederatus (plural foederati), es denominava en els primers temps de la història de l'antiga República romana a qualsevol tribu que hagués subscrit a un tractat (foedus), que no era ni colònia romana ni se li havia concedit la ciutadania romana (civitas), però de la que s'esperava que proporcionés un contingent de soldats quan hi hagués problemes.

Nou!!: Història de Lleida і Foederati · Veure més »

Fraga

Fraga és una localitat aragonesa de parla catalana situada a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la Vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida).

Nou!!: Història de Lleida і Fraga · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Història de Lleida і França · Veure més »

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador espanyol, cap d'estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Nou!!: Història de Lleida і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Cnaeus Pompeius Magnus — sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC) fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Nou!!: Història de Lleida і Gneu Pompeu Magne · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Història de Lleida і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Història de Lleida і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: Història de Lleida і Guerra del Francès · Veure més »

Guerra dels Segadors

La Guerra dels Segadors (o Guerra de Separació) és el conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus de l'any 1659 entre Espanya i França, que separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren així a mans franceses.

Nou!!: Història de Lleida і Guerra dels Segadors · Veure més »

Guillem IX d'Aquitània

Guillem el Trobador, Guillem IX d'Aquitània, Guillem VII de Peitieu (22 d'octubre de 1071 - Poitiers, 1126), fou un noble occità, considerat el primer trobador en llengua occitana, comandant de la croada de 1101, Duc d'Aquitània (Guillem IX d'Aquitània) i de Gascunya (Guillem IV el Jove) i comte de Poitiers (Guillem VII de Poitiers), era fill de Guillem VIII d'Aquitània i d'Hildegarda de Borgonya, matrimoni rebutjat per l'església per raons de consanguinitat; aquest fet el va obligar a viatjar a Roma i va aconseguir que el papa Gregori VI reconegués la seva legitimitat perquè fins aleshores fou considerat un bastard.

Nou!!: Història de Lleida і Guillem IX d'Aquitània · Veure més »

Hispani

Els hispani o hispanii foren els refugiats majoritàriament gots però també hispanoromans que es refugiaren al Regne dels Francs procedents de Septimània i la Tarraconense.

Nou!!: Història de Lleida і Hispani · Veure més »

Hispània

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'imperi romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Història de Lleida і Hispània · Veure més »

Ilerda

Lleida fou la nova capital dels ilergets durant el període romà, quan aquesta tribu ibèrica, ja en ple declivi, va abandonar l'antiga capital, la ciutat ibèrica de Tornabous, coneguda com Atanagrum.

Nou!!: Història de Lleida і Ilerda · Veure més »

Ilergets

estàtua idealitzada del 1946. Els ilergets eren un dels pobles ibers que ocupaven part de la península Ibèrica abans de l'arribada dels romans.

Nou!!: Història de Lleida і Ilergets · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Història de Lleida і Imperi Romà · Veure més »

Indíbil

Indíbil (Indibilis), fou un cabdill dels ilergets.

Nou!!: Història de Lleida і Indíbil · Veure més »

Itàlica

Itàlica (llatí Italica) fou una ciutat de la Bètica fundada per Publi Corneli Escipió Africà Major en el lloc de l'antiga ciutat de Sancios el 206 aC i fou poblada amb veterans de la batalla d'Ilipa.

Nou!!: Història de Lleida і Itàlica · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó) (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276), en occità i català antic: Jacme, en aragonès modern: Chaime, en llatí, Jacobus, a 30 de març de 1251, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani, fou sobirà de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Història de Lleida і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume II d'Urgell

Jaume d'Aragó i Montferrat o Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433), fou comte d'Urgell (1408-1413), vescomte d'Àger, baró d'Antillón, d'Alcolea de Cinca i de Fraga.

Nou!!: Història de Lleida і Jaume II d'Urgell · Veure més »

Joan el Sense Fe

Joan II, dit el Sense Fe o el Gran (Medina del Campo 1398 - Barcelona 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Nou!!: Història de Lleida і Joan el Sense Fe · Veure més »

La Seu Vella de Lleida

'''La Seu Vella''' des de Cappont. La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida.

Nou!!: Història de Lleida і La Seu Vella de Lleida · Veure més »

Legió romana

La legió romana (del llatí legio, "lleva") era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.

Nou!!: Història de Lleida і Legió romana · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Història de Lleida і Lleida · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del segle X fins al segle XVIII; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Història de Lleida і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llitera

Mapa de les zones de parla catalana dins la Franja de Ponent, amb respecte a les comarques oficials (zones de color verd, més la resta de zones en verd més difuminat). La Llitera és la segona comarca començant pel Nord. Situació de la Llitera en lo context de la Franja de Ponent (postura catalanista). La comarca de la Llitera limita al nord amb la comarca de la Ribagorça, a l'est amb la Noguera i el Segrià, al sud amb la comarca del Baix Cinca, a l'oest amb la comarca del Cinca Mitjà i al nord-oest amb la comarca del Somontano de Barbastre.

Nou!!: Història de Lleida і Llitera · Veure més »

Llop ibn Muhàmmad

Llop ibn Muhàmmad ibn Llop (? - 907), de nom complet en àrab لب بن محمد بن لب بن موسى القسوي بن موسى بن فرتون بن قاسي بن فرتون Lubb ibn Muhammad ibn Lubb ibn Mūsà al-Qasawī ibn Mūsà ibn Furtūn ibn Qāsī ibn Furtūn, fou valí de Tudela (890-907) i de Lleida, així com un prominent i poderós senyor musulmà de la marca superior d'Al-Àndalus.

Nou!!: Història de Lleida і Llop ibn Muhàmmad · Veure més »

Louis Gabriel Suchet

Louis Gabriel Suchet (Lió, 2 de març del 1770 - Marsella, 3 de gener del 1826) fou mariscal de l'Imperi Francès i primer Duc d'Albufera.

Nou!!: Història de Lleida і Louis Gabriel Suchet · Veure més »

Luci Afrani

Luci Afrani (Lucius Afranius) fou un militar romà d'origen fosc (Ciceró diu que "era fill d'Aulus" expressió que vol dir "persona de la que ningú sap res").

Nou!!: Història de Lleida і Luci Afrani · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears –per això també se l'anomena la Balear Major–, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Història de Lleida і Mallorca · Veure més »

Mandoni

Monument a Indíbil (a l'esq.) i Mandoni a Lleida Mandoni, cabdill iber, era el cap de la tribu dels ausetans, els quals ocupaven la regió d'Ausa, actualment comarca d'Osona a Catalunya, amb assentament principal a la població de Vic.

Nou!!: Història de Lleida і Mandoni · Veure més »

Manuel Desvalls i de Vergós

Manuel Desvalls i de Vergós (El Poal, 1674-Viena, c.1774) Militar català que lluità en el bàndol austriacista durant la Guerra de Successió Espanyola conjuntament amb el seu germà Antoni Desvalls i de Vergós marquès del Poal.

Nou!!: Història de Lleida і Manuel Desvalls i de Vergós · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Història de Lleida і Mar Mediterrània · Veure més »

Marc Petrei

Marc Petrei (Marcus Petreius) fou un militar romà.

Nou!!: Història de Lleida і Marc Petrei · Veure més »

Martí l'Humà

Martí l'Humà o l'Eclesiàstic (dit també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410) va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407), i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília (1409).

Nou!!: Història de Lleida і Martí l'Humà · Veure més »

Massàlia

Massàlia (Μασσαλία, gentilici massaliotes) fou una ciutat grega de la Gàl·lia Narbonense.

Nou!!: Història de Lleida і Massàlia · Veure més »

Mesquita

Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita (de l'àrab مسجد, masjid, oratori, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ) és el temple de la religió islàmica.

Nou!!: Història de Lleida і Mesquita · Veure més »

Muhàmmad al-Tawil

Muhàmmad ibn Abd-al-Màlik at-Tawil —en àrab محمد بن عبد الملك الطويل, Muḥammad b. ʿAbd al-Malik aṭ-Ṭawīl— (? - ca. 913) fou valí de Làrida i Waixqa.

Nou!!: Història de Lleida і Muhàmmad al-Tawil · Veure més »

Nacionals

*Referent a la nació.

Nou!!: Història de Lleida і Nacionals · Veure més »

Osca

Osca (Uesca en aragonès, Huesca en castellà, oficialment Huesca/Uesca) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.

Nou!!: Història de Lleida і Osca · Veure més »

Paeria de Lleida

La Paeria de Lleida, o bé l'Ajuntament de Lleida, és l'administració de primer nivell que governa la ciutat i el terme de Lleida.

Nou!!: Història de Lleida і Paeria de Lleida · Veure més »

Península

La península de Florida, als Estats Units Una península (del llatí paeninsula) és una extensió de terra voltada d'aigua per tot arreu excepte per una part, que rep el nom distme.

Nou!!: Història de Lleida і Península · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica, anomenada durant 2.000 anys i fins al segle XIX Hispania (terme provinent del llatí i probablement d'origen fenici), és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Història de Lleida і Península Ibèrica · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, (dit també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó) signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer, Principat de Catalunya - 5 de gener de 1387, Barcelona, Principat de Catalunya) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387).

Nou!!: Història de Lleida і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Plini el Vell

Plini el Vell, en llatí Gaius Plinius Secundus (Como, Itàlia, any 23 - Estàbia, 25 d'agost de 79), va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Nou!!: Història de Lleida і Plini el Vell · Veure més »

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Nou!!: Història de Lleida і Ramon Berenguer III · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1113/1114 - lou Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137 - 1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Nou!!: Història de Lleida і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Ràtzia hongaresa

L'any 942 una ràtzia hongaresa travessà saquejant-los els comtats carolingis, en especial els comtats de Besalú i Girona, arribaren a les portes de Barcelona i després s'encaminaren a les muralles de la ciutat andalusina de Larida, que quedà assetjada a principis de juliol, amb una incursió a Wasqa en què van prendre el caid de Barbastre, però finalment foren derrotats per l'exèrcit musulmà de Muhammad ibn Hashim al-Tugibí, que poc abans havia recuperat a Garcia Sanxes I de Pamplona les penyes de Sen i Men, i el 5 d'abril en la Batalla de Tudela.

Nou!!: Història de Lleida і Ràtzia hongaresa · Veure més »

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del segle XIX (1833-1892).

Nou!!: Història de Lleida і Renaixença · Veure més »

Requiari

Requiari fou rei dels sueus (448-456).

Nou!!: Història de Lleida і Requiari · Veure més »

Revolució Industrial

Màquina de vapor de l'antiga fàbrica tèxtil del Vapor Aymerich, Amat i Jover, ara seu del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya a Terrassa. La màquina de vapor aprofitava la força del vapor d'aigua per moure màquines: en multiplicava la força obtinguda i reduïa la despesa d'energia emprada (en aquest cas, el carbó) La Revolució Industrial és un conjunt de canvis econòmics (capitalisme), socials (ordre burgès) i tecnològics que es van produir inicialment a la Gran Bretanya en la segona meitat del segle XVIII.

Nou!!: Història de Lleida і Revolució Industrial · Veure més »

Ribagorça

Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord. La Ribagorça (en castellà i aragonès, Ribagorza) és una de les comarques de l'Aragó.

Nou!!: Història de Lleida і Ribagorça · Veure més »

Riu

La Muga a l'Empordà. Un riu és un corrent natural d'aigua que flueix amb continuïtat.

Nou!!: Història de Lleida і Riu · Veure més »

Salauris

300px Salauris fou una ciutat de la costa de la Tarraconense, esmentada al poema Ora marítima de Ruf Fest Aviè.

Nou!!: Història de Lleida і Salauris · Veure més »

Salou

Salou és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès amb 26 558 habitants, creat arran d'una sentència del Tribunal Suprem, del 30 d'octubre de 1989, que va concedir la independència administrativa de Vila-seca de Solcina.

Nou!!: Història de Lleida і Salou · Veure més »

Santiago de Compostel·la

Santiago de Compostel·la (en gallec: Santiago de Compostela), coneguda també històricament com a Sant Jaume de Galícia, és un municipi i una ciutat de la província de la Corunya, capital de Galícia i de la comarca de Santiago.

Nou!!: Història de Lleida і Santiago de Compostel·la · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Història de Lleida і Saragossa · Veure més »

Segle I aC

Vil·la romana de can Llauder, relacionada amb Gai Mari a Mataró, '''segle I aC''', segle III dC El segle I aC és un període de l'edat antiga marcat per la forta crisi a Roma, que acaba suposant un canvi de règim amb l'esfondrament de la república i l'inici de l'imperi.

Nou!!: Història de Lleida і Segle I aC · Veure més »

Segre

En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó). Gràfic de règim fluvial del riu Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell El Segre (del llatí Sicoris Flumen; flumen.

Nou!!: Història de Lleida і Segre · Veure més »

Setge

Un setge és l'acció militar que consisteix a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n.

Nou!!: Història de Lleida і Setge · Veure més »

Setge de Barcelona (1705)

El Setge de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en què els aliats van prendre la ciutat de Barcelona el 1705.

Nou!!: Història de Lleida і Setge de Barcelona (1705) · Veure més »

Setge de Lleida (1413)

El Setge de Lleida de 1413 fou una de les batalles de la Revolta del comte d'Urgell.

Nou!!: Història de Lleida і Setge de Lleida (1413) · Veure més »

Setge de Lleida (1644)

El Setge de Lleida de 1644 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Història de Lleida і Setge de Lleida (1644) · Veure més »

Setge de Lleida (1707)

El Setge de Lleida fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola ocorreguda el 12 d'octubre de 1707.

Nou!!: Història de Lleida і Setge de Lleida (1707) · Veure més »

Setge de Saraqusta (1118)

El Setge de Saraqusta de 1118 significà la presa de Saraqusta per Alfons I d'Aragó i la creació del Regne d'Aragó.

Nou!!: Història de Lleida і Setge de Saraqusta (1118) · Veure més »

Suda de Lleida

La suda de Lleida o castell del Rei era la suda o alcassaba de la ciutat de Lleida, d'origen andalusí.

Nou!!: Història de Lleida і Suda de Lleida · Veure més »

Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín

Abu-Ayyub Sulayman ibn Muhàmmad ibn Hud al-Judhamí al-Mustaín (en àrab أبو أيوب سليمان بن محمد بن هود الجذامي المستعين, Abū Ayyūb Sulaymān ibn Muḥammad ibn Hūd al-Juḏāmī al-Mustaʿīn) fou el fundador de la dinastia Banu Hud que va governar l'emirat de Saraqusta del 1039 al 1118.

Nou!!: Història de Lleida і Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Història de Lleida і Tarragona · Veure més »

Tàrraco

Tàrraco (del llatí Tarraco) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.

Nou!!: Història de Lleida і Tàrraco · Veure més »

Tornabous

Plataner de Tornabous Tornabous és un municipi de la comarca de l'Urgell.

Nou!!: Història de Lleida і Tornabous · Veure més »

Tribunal de les Coltellades

El Tribunal de les Coltellades és el nom que hom ha donat a la cúria del veguer de Lleida.

Nou!!: Història de Lleida і Tribunal de les Coltellades · Veure més »

Tugíbides

Els Banu Tujib o tugíbides (en àrab بنو تجيب, Banū Tujīb, que significa descendents de Tujib) foren una família andalusina d'origen àrab, establerta a l'Àndalus poc després de la conquesta islàmica.

Nou!!: Història de Lleida і Tugíbides · Veure més »

Turó

Un turó, tossal, serral (serrat al Rosselló pren aquest significat) o muntanyola, és una elevació del terreny que, en general, no supera 100 metres des de la base fins al cim.

Nou!!: Història de Lleida і Turó · Veure més »

Turó de la Seu Vella

El Turó de la Seu Vella (també anomenat Turó de Lleida i a l'antiguitat Roca Sobirana) és un turó que s’aixeca al centre de la ciutat de Lleida.

Nou!!: Història de Lleida і Turó de la Seu Vella · Veure més »

Turiaso

Turiaso o Turiasu fou una ciutat celtibera d'Hispània, a la Tarraconense, entre Cesaragusta i Numància.

Nou!!: Història de Lleida і Turiaso · Veure més »

València

València és la capital i la localitat més poblada de la província homònima i del País Valencià.

Nou!!: Història de Lleida і València · Veure més »

Valí

El valí (de l'àrab والٍ, wālin, pl. ولاة, walā) és un càrrec administratiu islàmic.

Nou!!: Història de Lleida і Valí · Veure més »

1018

Sense descripció.

Nou!!: Història de Lleida і 1018 · Veure més »

1037

Sense descripció.

Nou!!: Història de Lleida і 1037 · Veure més »

1039

Sense descripció.

Nou!!: Història de Lleida і 1039 · Veure més »

1046

Sense descripció.

Nou!!: Història de Lleida і 1046 · Veure més »

1079

Sense descripció.

Nou!!: Història de Lleida і 1079 · Veure més »

1090

Sense descripció.

Nou!!: Història de Lleida і 1090 · Veure més »

11 de novembre

L'11 de novembre és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Lleida і 11 de novembre · Veure més »

1102

L'any 1102 (MCII) fou un any comú del segle XII que va començar en dimecres.

Nou!!: Història de Lleida і 1102 · Veure més »

1118

Sense descripció.

Nou!!: Història de Lleida і 1118 · Veure més »

1120

Sense descripció.

Nou!!: Història de Lleida і 1120 · Veure més »

1122

L'any 1122 (MCXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat en diumenge.

Nou!!: Història de Lleida і 1122 · Veure més »

1123

Sense descripció.

Nou!!: Història de Lleida і 1123 · Veure més »

1149

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Lleida і 1149 · Veure més »

13 d'abril

El 13 d'abril és el cent tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Lleida і 13 d'abril · Veure més »

1336

Sense descripció.

Nou!!: Història de Lleida і 1336 · Veure més »

1364

Sense descripció.

Nou!!: Història de Lleida і 1364 · Veure més »

1410

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Lleida і 1410 · Veure més »

1413

Sense descripció.

Nou!!: Història de Lleida і 1413 · Veure més »

1464

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Lleida і 1464 · Veure més »

1492

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Lleida і 1492 · Veure més »

1585

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.

Nou!!: Història de Lleida і 1585 · Veure més »

1589

Enric III de França.

Nou!!: Història de Lleida і 1589 · Veure més »

1610

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Lleida і 1610 · Veure més »

1644

Sense descripció.

Nou!!: Història de Lleida і 1644 · Veure més »

1645

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Lleida і 1645 · Veure més »

1646

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Lleida і 1646 · Veure més »

1647

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Lleida і 1647 · Veure més »

1677

Data de publicació de l'obra més important de Spinoza, la "Ètica", publicada aquest any, pocs mesos després de la mort de l'autor.

Nou!!: Història de Lleida і 1677 · Veure més »

1705

Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.

Nou!!: Història de Lleida і 1705 · Veure més »

1707

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Lleida і 1707 · Veure més »

18 de juny

El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Lleida і 18 de juny · Veure més »

1823

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Lleida і 1823 · Veure més »

1833

;Països catalans.

Nou!!: Història de Lleida і 1833 · Veure més »

1938

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Lleida і 1938 · Veure més »

2 d'agost

El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Lleida і 2 d'agost · Veure més »

23 de setembre

El 23 de setembre és el dos-cents seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Lleida і 23 de setembre · Veure més »

24 d'octubre

El 24 d'octubre és el dos-cents noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Lleida і 24 d'octubre · Veure més »

25 de setembre

El 25 de setembre és el dos-cents seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Lleida і 25 de setembre · Veure més »

3 d'abril

El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Lleida і 3 d'abril · Veure més »

449

Sense descripció.

Nou!!: Història de Lleida і 449 · Veure més »

49 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de Lleida і 49 aC · Veure més »

884

Sense descripció.

Nou!!: Història de Lleida і 884 · Veure més »

890

Sense descripció.

Nou!!: Història de Lleida і 890 · Veure més »

942

L'any 942 (CMXLII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Història de Lleida і 942 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »