Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història de Llagostera

Índex Història de Llagostera

La història de Llagostera és l'evolució del territori i els habitants del terme municipal de Llagostera al llarg dels segles.

114 les relacions: Abelard Fàbrega i Esteba, Associació Internacional de Treballadors, Aurinyacià, Bell Matí, Caldes de Malavella, Camí real, Can Boada (Llagostera), Can Codolar (Llagostera), Can Crispins, Can Rissec (Llagostera), Can Vidal de Llobatera, Carlisme, Carta de franqueses de 1241, Casa de les Vídues, Casino Llagosterenc, Cassà de la Selva, Castell de Llagostera, Convergència i Unió, Croada contra la Corona d'Aragó, Dalmau VI de Rocabertí, Dama de Sant Llorenç, Dècada del 1890, Dècada del 1920, Dècada del 1950, Dècada del 1960, Dècada del 1970, Dècada del 1980, Dècada del 920, Emili Vilà i Gorgoll, Empúries, Enric Marquès i Ribalta, Falange Española, Federalisme, Felip III de França, Fenicis, Ferran VII d'Espanya, Fets del sis d'octubre, Fil·loxera, Francesc de Paula Franquesa, Franciac, Girona, Grecs, Guerra Civil espanyola, Guerra del Francès, Home de Neandertal, Humà, Independència, Isabel Vilà i Pujol, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, ..., Josep Gelabert i Rincón, Josep Lluís Postigo i Garcia, Josep Pallach i Carolà, Julià Cutiller i Creus, Línia Sant Feliu de Guíxols - Girona, Llagostera, Lloret de Mar, Macià Alavedra i Moner, Maria Gay i Tibau, Megalitisme, Megàlit, Menhir, Miquel Roca i Junyent, Mossos d'Esquadra, Ot de Montcada i de Pinós, Partit dels Socialistes de Catalunya, Partit Socialista Unificat de Catalunya, Pere el Cerimoniós, Pere Mayol i Borrell, Proletariat, Rafael Mas i Ripoll, Ramon Berenguer IV, Religioses de Sant Josep de Girona, Revolució de 1868, Roger de Llúria, Sant Feliu de Guíxols, Segle XIX, Segle XVI, Segle XVIII, Sindicalisme, Solidaritat Catalana, Tap de suro, Torre Albertí, Tossa de Mar, Unió Esportiva Llagostera, Via romana, Vil·la romana, 10 de juny, 1162, 1241, 13 de juny, 1375, 1733, 1757, 1814, 1820, 1872, 1892, 1935, 1969, 1979, 1983, 1987, 1991, 1995, 1999, 2003, 23 de febrer, 25 de maig, 26 de maig, 28 de maig, 3 d'abril, 8 de maig, 855. Ampliar l'índex (64 més) »

Abelard Fàbrega i Esteba

Abelard Fàbrega i Esteba (Cabanes (Alt Empordà), 1894 - Mèxic, 1991) fou un editor català.

Nou!!: Història de Llagostera і Abelard Fàbrega i Esteba · Veure més »

Associació Internacional de Treballadors

Constituïda a Berlín el 1922 per diversos grups anarcosindicalistes i sindicalistes revolucionaris que rebutjaven el neutralisme sindical de la Carta d'Amiens així com la dependència de partits polítics, tant comunistes (Internacional Sindical Roja) com a socialdemòcrates (Federació Sindical Internacional).

Nou!!: Història de Llagostera і Associació Internacional de Treballadors · Veure més »

Aurinyacià

L'aurinyacià fou la fase cultural que va substituir el perigordià, canvi perceptible a partir del 20.000 aC aproximadament.

Nou!!: Història de Llagostera і Aurinyacià · Veure més »

Bell Matí

Bell Matí és una entitat de Llagostera nascuda amb el nom de Grup Excursionista Bell Matí l'octubre del 1965 per tal d'omplir el buit de lleure de la joventut.

Nou!!: Història de Llagostera і Bell Matí · Veure més »

Caldes de Malavella

Caldes de Malavella o simplement Caldes, és una vila i municipi de la comarca de la Selva, Catalunya.

Nou!!: Història de Llagostera і Caldes de Malavella · Veure més »

Camí real

Camí Ral dins del Parc periurbà de La Salut (Sabadell) Camí real (dialectalment camí ral o camí rel) és el nom que es donava als camins públics principals abans de l'existència de les carreteres.

Nou!!: Història de Llagostera і Camí real · Veure més »

Can Boada (Llagostera)

Can Boada de Llagostera és un edifici de planta inicialment quadrangular i amb portants de murs de pedra morterada que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Història de Llagostera і Can Boada (Llagostera) · Veure més »

Can Codolar (Llagostera)

Can Codolar de Llagostera és un conjunt format per un gran casal rural, una masoveria i diverses construccions annexes que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Història de Llagostera і Can Codolar (Llagostera) · Veure més »

Can Crispins

Can Crispins és un jaciment prehistòric a la transició entre el massís de Cadiretes i la plana de Llagostera, a la carretera GE P. 6821, a 6 km de Llagostera, en els camps de la masia de Can Crispins.

Nou!!: Història de Llagostera і Can Crispins · Veure més »

Can Rissec (Llagostera)

Can Rissec de Llagostera és un edifici de planta rectangular amb parets de pedra morterada i s'estructura a partir de cinc crugies i que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Història de Llagostera і Can Rissec (Llagostera) · Veure més »

Can Vidal de Llobatera

Can Vidal de Llobatera de Llagostera és un conjunt d'edificacions annexes al cos principal del casal que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Història de Llagostera і Can Vidal de Llobatera · Veure més »

Carlisme

Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.

Nou!!: Història de Llagostera і Carlisme · Veure més »

Carta de franqueses de 1241

La Carta de franqueses de 1241 és un privilegi que el rei Jaume I atorgà a favor dels "homes de Caldes de Malavella, Llagostera i Santa Seclina" on es regulaven prestacions de la servitud, el funcionament de la justícia, els drets dels qui treballaven la terra i enumerava les pressogatives de què gaudirien els veïns.

Nou!!: Història de Llagostera і Carta de franqueses de 1241 · Veure més »

Casa de les Vídues

Casa de les Vídues o Can Petit és una obra del municipi de Llagostera (Gironès) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Història de Llagostera і Casa de les Vídues · Veure més »

Casino Llagosterenc

El Casino Llagosterenc és una entitat de Llagostera fundada el 1856 en el marc del moviment associatiu que viu de la població al segle XIX, vinculat a l'expansió de la indústria surotapera.

Nou!!: Història de Llagostera і Casino Llagosterenc · Veure més »

Cassà de la Selva

Cassà de la Selva és una vila i municipi de la comarca del Gironès.

Nou!!: Història de Llagostera і Cassà de la Selva · Veure més »

Castell de Llagostera

El Castell de Llagostera, al Gironès, es situa al nucli antic de la població, sobre un turó que presideix la població de Llagostera, davant de l’església de Sant Feliu i al costat de l’Ajuntament.

Nou!!: Història de Llagostera і Castell de Llagostera · Veure més »

Convergència i Unió

Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.

Nou!!: Història de Llagostera і Convergència i Unió · Veure més »

Croada contra la Corona d'Aragó

La croada contra la corona d'Aragó va ser un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.

Nou!!: Història de Llagostera і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »

Dalmau VI de Rocabertí

Dalmau VI de Rocabertí o Dalmau de Rocabertí i de Palau (?-1304) fou vescomte de Rocabertí fill de Jofre III de Rocabertí i Constança de Palau.

Nou!!: Història de Llagostera і Dalmau VI de Rocabertí · Veure més »

Dama de Sant Llorenç

La Dama de Sant Llorenç és una antefixa decorada amb forma d'un cap femení en relleu trobada a Llagostera, que actualment es troba exposada a Can Caciques.

Nou!!: Història de Llagostera і Dama de Sant Llorenç · Veure més »

Dècada del 1890

La dècada del 1890 comprèn el període entre l'1 de gener de 1890 al 31 de desembre de 1899.

Nou!!: Història de Llagostera і Dècada del 1890 · Veure més »

Dècada del 1920

En la dècada de 1920 és la dècada que comprèn des de l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.

Nou!!: Història de Llagostera і Dècada del 1920 · Veure més »

Dècada del 1950

La dècada de 1950 comprèn el període d'anys entre el 1950 i el 1959, tots dos inclosos.

Nou!!: Història de Llagostera і Dècada del 1950 · Veure més »

Dècada del 1960

La dècada de 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.

Nou!!: Història de Llagostera і Dècada del 1960 · Veure més »

Dècada del 1970

La dècada de 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.

Nou!!: Història de Llagostera і Dècada del 1970 · Veure més »

Dècada del 1980

La dècada de 1980 comprèn el període d'anys entre el 1980 i el 1989, tots dos inclosos.

Nou!!: Història de Llagostera і Dècada del 1980 · Veure més »

Dècada del 920

Sense descripció.

Nou!!: Història de Llagostera і Dècada del 920 · Veure més »

Emili Vilà i Gorgoll

Emili Vilà i Gorgoll (Llagostera, 18 d'octubre de 1887- 28 de desembre de 1967) fou un cartellista i pintor català que treballà per a la Gaumont, la Paramount i la Fox convertint-se en un dels il·lustradors més destacats de la dècada del 1920 a França.

Nou!!: Història de Llagostera і Emili Vilà i Gorgoll · Veure més »

Empúries

Empúries (en grec antic: /Emporion/ 'comerç'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.

Nou!!: Història de Llagostera і Empúries · Veure més »

Enric Marquès i Ribalta

Enric Marquès i Ribalta (Santa Eugènia de Ter, Província de Girona, 19 d'abril de 1931 - Girona, 8 de setembre de 1994) fou un activista antifranquista i artista polifacètic gironí.

Nou!!: Història de Llagostera і Enric Marquès i Ribalta · Veure més »

Falange Española

Falange Española (FE) era un partit polític espanyol feixista, fundat el 29 d'octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera.

Nou!!: Història de Llagostera і Falange Española · Veure més »

Federalisme

Federacions El federalisme és una doctrina política que busca que una entitat política o organització estigui formada per diferents organismes (Estats, entitats, associacions, sindicats) que s'associen delegant algunes llibertats o poders propis a un altre organisme superior, a qui pertany la sobirania (estat federal o federació) i que conserven una certa autonomia, ja que algunes competències els pertanyen exclusivament.

Nou!!: Història de Llagostera і Federalisme · Veure més »

Felip III de França

Felip III de França l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), rei de França (1270-1285).

Nou!!: Història de Llagostera і Felip III de França · Veure més »

Fenicis

Fenícia. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.

Nou!!: Història de Llagostera і Fenicis · Veure més »

Ferran VII d'Espanya

Ferran VII d'Espanya el Deseado (el Desitjat) (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 — Madrid, 29 de setembre de 1833), príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808) i (1814-1833).

Nou!!: Història de Llagostera і Ferran VII d'Espanya · Veure més »

Fets del sis d'octubre

Els fets del sis d'octubre va ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola.

Nou!!: Història de Llagostera і Fets del sis d'octubre · Veure més »

Fil·loxera

La fil·loxera de la vinya, de nom científic Daktulosphaira vitifoliae és un insecte dins la família dels fil·loxèrids (Rhynchota Homoptera, superfamília Aphidoidea).

Nou!!: Història de Llagostera і Fil·loxera · Veure més »

Francesc de Paula Franquesa

Francesc de Paula Franquesa (? - 28 de gener de 1892) va ser un activista cultural català, peça destacada en l'eclosió cultural que hi va haver a Llagostera a la segona meitat del segle XIX, nomenat diputat provincial el 1888, notari a Girona i secretari de l'Ajuntament de Llagostera.

Nou!!: Història de Llagostera і Francesc de Paula Franquesa · Veure més »

Franciac

Franciac és un poble situat al nord del terme municipal de Caldes de Malavella, prop del termenal de Riudellots, a la dreta de l'Onyar, a 324 m d'altitud i gairebé a tocar de la carretera N-II.

Nou!!: Història de Llagostera і Franciac · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès i de la província de Girona.

Nou!!: Història de Llagostera і Girona · Veure més »

Grecs

Sense descripció.

Nou!!: Història de Llagostera і Grecs · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Història de Llagostera і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: Història de Llagostera і Guerra del Francès · Veure més »

Home de Neandertal

Lhome de Neandertal (Homo neanderthalensis) o simplement neandertal, és una espècie extinta del gènere Homo que visqué a Europa i el Pròxim Orient en el paleolític mitjà, entre fa 200.000-250.000 i 28.000 anys.

Nou!!: Història de Llagostera і Home de Neandertal · Veure més »

Humà

Els humans, éssers humans o homes (Homo sapiens) són primats bípedes de la família dels homínids.

Nou!!: Història de Llagostera і Humà · Veure més »

Independència

Les fronteres polítiques són convencions que es mouen segons els interessos dels seus habitants. Mapa d'Escandinàvia en 1815, de la mobilitat de les seves fronteres i territoris independitzats. La independència és la situació en què algú o quelcom no té cap relació de dependència amb algú o quelcom d'altre, hi estigués sotmès prèviament o no.

Nou!!: Història de Llagostera і Independència · Veure més »

Isabel Vilà i Pujol

Isabel Vilà i Pujol (Calonge, 3 d'agost de 1843–Sabadell, 23 de desembre de 1896) va ser una republicana i lluitadora pels drets dels treballadors, considerada la primera sindicalista catalana.

Nou!!: Història de Llagostera і Isabel Vilà i Pujol · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó) (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276), en occità i català antic: Jacme, en aragonès modern: Chaime, en llatí, Jacobus, a 30 de març de 1251, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani, fou sobirà de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Història de Llagostera і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just (dit també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus; València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), rei de Mallorca (1291-1295) i rei de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Història de Llagostera і Jaume el Just · Veure més »

Josep Gelabert i Rincón

Josep Gelabert i Rincón (El Morell (Tarragonès), 1859 - Llagostera (Gironès), 6 de febrer de 1936) fou un prevere, pintor, geòleg i publicista català.

Nou!!: Història de Llagostera і Josep Gelabert i Rincón · Veure més »

Josep Lluís Postigo i Garcia

| nom.

Nou!!: Història de Llagostera і Josep Lluís Postigo i Garcia · Veure més »

Josep Pallach i Carolà

Josep Pallach i Carolà (Figueres, 10 de febrer de 1920 - l'Hospitalet de Llobregat, 11 de gener de 1977) fou un mestre, pedagog i polític català.

Nou!!: Història de Llagostera і Josep Pallach i Carolà · Veure més »

Julià Cutiller i Creus

Julià Cutiller i Creus (Barcelona, finals s.XIX - segona meitat s.XX) fou un pintor, músic i políglot professor de Llagostera, que dóna nom a un carrer i la biblioteca d'aquest municipi.

Nou!!: Història de Llagostera і Julià Cutiller i Creus · Veure més »

Línia Sant Feliu de Guíxols - Girona

La línia Sant Feliu de Guíxols - Girona era una línia de ferrocarril que unia les ciutats de Sant Feliu de Guíxols i Girona des de la seva inauguració el 29 de juny de 1892 fins que fou clausurat el 10 d'abril de 1969.

Nou!!: Història de Llagostera і Línia Sant Feliu de Guíxols - Girona · Veure més »

Llagostera

Llagostera és una vila i municipi de la comarca del Gironès de 8.200 habitants que limita amb Cassà de la Selva, Santa Cristina d'Aro, Tossa de Mar i Caldes de Malavella.

Nou!!: Història de Llagostera і Llagostera · Veure més »

Lloret de Mar

Lloret de Mar és una ciutat catalana de la comarca de la Selva, dins de la Selva Marítima, al sud de la Costa Brava.

Nou!!: Història de Llagostera і Lloret de Mar · Veure més »

Macià Alavedra i Moner

Macià Alavedra i Moner (Barcelona, 26 de març de 1934) és un polític català, fill del poeta Joan Alavedra i Segurañas.

Nou!!: Història de Llagostera і Macià Alavedra i Moner · Veure més »

Maria Gay i Tibau

Maria Gay i Tibau (Llagostera, 24 d'octubre de 1813 - Girona, 10 de març de 1884) fou una religiosa gironina, fundadora de la congregació de les Germanes de Sant Josep de Girona.

Nou!!: Història de Llagostera і Maria Gay i Tibau · Veure més »

Megalitisme

estat francès. El megalitisme és un tret cultural caracteritzat per la construcció de megàlits: estructures arquitectòniques fetes amb enormes blocs de pedra, en general escassament desbastats.

Nou!!: Història de Llagostera і Megalitisme · Veure més »

Megàlit

Cáceres, Espanya). Els megàlits, del grec μέγασ, megas (gran) i λίθοσ, lithos (pedra), són construccions caracteritzades per l'ús d'enormes pedres escassament desbastades.

Nou!!: Història de Llagostera і Megàlit · Veure més »

Menhir

Menhir a la Bretanya Menhir de Merli (Ribagorça) Un menhir és un monument prehistòric, megalític, que consisteix en una gran pedra de forma allargada, plantada a terra en posició vertical.

Nou!!: Història de Llagostera і Menhir · Veure més »

Miquel Roca i Junyent

Miquel Roca i Junyent (Cauderan --actualment, barri de Bordeus--, Gascunya, 20 d'abril de 1940) és un polític i advocat català, exmilitant de Convergència Democràtica de Catalunya, i un dels pares de la Constitució Espanyola de 1978 i de l'Estatut de Sau.

Nou!!: Història de Llagostera і Miquel Roca i Junyent · Veure més »

Mossos d'Esquadra

Helicòpter logotipat dels Mossos d'Esquadra. La Policia de la Generalitat de Catalunya – Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya.

Nou!!: Història de Llagostera і Mossos d'Esquadra · Veure més »

Ot de Montcada i de Pinós

Ot de Montcada i de Pinós (?, circa 1290 — ?, 1341), també conegut com El vell, fou senyor de la baronia d'Aitona amb el nom dOt I de Montcada.

Nou!!: Història de Llagostera і Ot de Montcada i de Pinós · Veure més »

Partit dels Socialistes de Catalunya

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), acrònim oficial eleccions, és un partit polític espanyol d'àmbit català, d'ideologia socialdemòcrata, catalanista i amb doble identitat nacional a favor del federalisme.

Nou!!: Història de Llagostera і Partit dels Socialistes de Catalunya · Veure més »

Partit Socialista Unificat de Catalunya

Propaganda del PSUC Banderes del PSUC El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) és un partit català d'ideologia comunista.

Nou!!: Història de Llagostera і Partit Socialista Unificat de Catalunya · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, (dit també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó) signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer, Principat de Catalunya - 5 de gener de 1387, Barcelona, Principat de Catalunya) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387).

Nou!!: Història de Llagostera і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere Mayol i Borrell

Pere Mayol i Borrell (Llagostera, 1 d'octubre de 1906 - 20 d'agost de 1986) fou un pintor de Llagostera.

Nou!!: Història de Llagostera і Pere Mayol i Borrell · Veure més »

Proletariat

Infants proletaris El proletariat (del llatí proles, llinatge o descendència) és el terme encunyat per Karl Marx per designar la classe obrera.

Nou!!: Història de Llagostera і Proletariat · Veure més »

Rafael Mas i Ripoll

Rafael Mas i Ripoll (Barcelona, 1876 - Llagostera, 9 de gener de 1956) fou un pintor, músic i escriptor que passà la major part de la seva vida a Llagostera.

Nou!!: Història de Llagostera і Rafael Mas i Ripoll · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1113/1114 - lou Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137 - 1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Nou!!: Història de Llagostera і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Religioses de Sant Josep de Girona

L'Institut de Religioses de Sant Josep de Girona és una congregació religiosa de germanes, dedicada a l'assistència a malalts, fundada per Maria Gay i Tibau en 1870.

Nou!!: Història de Llagostera і Religioses de Sant Josep de Girona · Veure més »

Revolució de 1868

La Revolució de 1868 o La Gloriosa, també coneguda com La septembrina o la Revolució de Setembre, va ser un aixecament revolucionari espanyol que va tenir lloc el setembre de 1868 al Regne constitucional d'Espanya i va suposar el destronament de la reina Isabel II i l'inici del període denominat Sexenni Democràtic.

Nou!!: Història de Llagostera і Revolució de 1868 · Veure més »

Roger de Llúria

Ruggero di Lauria i d'Amichi (més conegut per Roger de Llúria, Roger de Lòria o Roger de Luria) (Lauria-Basilicata o Scalea-Calàbria, 17 de gener del 1250 - València, 19 de gener del 1305) fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona on va arribar en el seguici de la reina Constança de Sicília, la muller de Pere III d'Aragó «el Gran».

Nou!!: Història de Llagostera і Roger de Llúria · Veure més »

Sant Feliu de Guíxols

Sant Feliu de Guixols la capital de la Costa Brava Sant Feliu de Guíxols és una ciutat de la comarca del Baix Empordà i cap del partit judicial de Sant Feliu a la província de Girona, Catalunya.

Nou!!: Història de Llagostera і Sant Feliu de Guíxols · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Història de Llagostera і Segle XIX · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Història de Llagostera і Segle XVI · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Història de Llagostera і Segle XVIII · Veure més »

Sindicalisme

El sindicalisme o moviment sindical és l'actuació organitzada dels treballadors organitzats en sindicats que té com a objectius la millora de la qualitat de les condicions de vida i laborals.

Nou!!: Història de Llagostera і Sindicalisme · Veure més »

Solidaritat Catalana

Cartell de la Solidaritat Catalana; candidatura de diputats a corts 1907 La Solidaritat Catalana va ser el primer gran moviment unitari català que va sorgir l'any 1906.

Nou!!: Història de Llagostera і Solidaritat Catalana · Veure més »

Tap de suro

Escorça surera El tap de suro és una peça de suro que es posa a la boca de l'ampolla.

Nou!!: Història de Llagostera і Tap de suro · Veure més »

Torre Albertí

La Torre Albertí de Llagostera, és una masia tradicional de planta rectangular amb parets portants de pedra morterada i coberta de teula amb dos vessants.

Nou!!: Història de Llagostera і Torre Albertí · Veure més »

Tossa de Mar

Tossa de Mar és una vila i municipi de la comarca de la Selva, anomenat simplement Tossa fins al 1985.

Nou!!: Història de Llagostera і Tossa de Mar · Veure més »

Unió Esportiva Llagostera

La Unió Esportiva Llagostera - Costa Brava és un club de futbol català de la vila de Llagostera, municipi del Gironès.

Nou!!: Història de Llagostera і Unió Esportiva Llagostera · Veure més »

Via romana

Un tram de la via Àpia, la principal '''via romana''', a l'àrea de Quarto Miglio (Roma) Mapa de les vies romanes a la península Ibèrica (Hispània) durant l'Imperi Romà Brancal de la via Augusta al terme municipal d'Àger (la Noguera) Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l'Imperi Romà.

Nou!!: Història de Llagostera і Via romana · Veure més »

Vil·la romana

Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (en llatí), a l'Antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi Romà.

Nou!!: Història de Llagostera і Vil·la romana · Veure més »

10 de juny

El 10 de juny és el cent seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Llagostera і 10 de juny · Veure més »

1162

L'any 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Història de Llagostera і 1162 · Veure més »

1241

Sense descripció.

Nou!!: Història de Llagostera і 1241 · Veure més »

13 de juny

El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Llagostera і 13 de juny · Veure més »

1375

Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.

Nou!!: Història de Llagostera і 1375 · Veure més »

1733

Sense descripció.

Nou!!: Història de Llagostera і 1733 · Veure més »

1757

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Llagostera і 1757 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Història de Llagostera і 1814 · Veure més »

1820

Sense descripció.

Nou!!: Història de Llagostera і 1820 · Veure més »

1872

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Llagostera і 1872 · Veure més »

1892

Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Història de Llagostera і 1892 · Veure més »

1935

Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Història de Llagostera і 1935 · Veure més »

1969

Buzz Aldrin a la Lluna;Països Catalans.

Nou!!: Història de Llagostera і 1969 · Veure més »

1979

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Llagostera і 1979 · Veure més »

1983

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Llagostera і 1983 · Veure més »

1987

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Llagostera і 1987 · Veure més »

1991

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Llagostera і 1991 · Veure més »

1995

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Llagostera і 1995 · Veure més »

1999

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Llagostera і 1999 · Veure més »

2003

;Espanya.

Nou!!: Història de Llagostera і 2003 · Veure més »

23 de febrer

El 23 de febrer és el cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de Llagostera і 23 de febrer · Veure més »

25 de maig

El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Llagostera і 25 de maig · Veure més »

26 de maig

El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Llagostera і 26 de maig · Veure més »

28 de maig

El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Llagostera і 28 de maig · Veure més »

3 d'abril

El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Llagostera і 3 d'abril · Veure més »

8 de maig

El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Llagostera і 8 de maig · Veure més »

855

Sense descripció.

Nou!!: Història de Llagostera і 855 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »