Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història de Liechtenstein

Índex Història de Liechtenstein

El Principat de Liechtenstein ha tingut una llarga història.

47 les relacions: Adolf Hitler, Alemanya, Anton Florian de Liechtenstein, Associació Europea de Lliure Comerç, Baixa Àustria, Bohèmia, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Confederació del Rin, Consell d'Europa, Dinastia, Dinastia dels Habsburg, Edat mitjana, Espai Econòmic Europeu, Estíria, Europa, Feudalisme, França, Hans Adam II de Liechtenstein, Imperi Austrohongarès, Imperi Romà, Josef Johann Adam de Liechtenstein, Liechtenstein, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Napoleó Bonaparte, Nazisme, Organització de les Nacions Unides, Organització Mundial del Comerç, Príncep de Liechtenstein, Primera Guerra Mundial, Rècia, Rússia, Referèndum, Rin, Sacre Imperi Romanogermànic, Schellenberg, Segona Guerra Mundial, Silèsia, Suïssa, Vaduz, 16 de març, 1699, 1712, 1719, 1806, 2003, 23 de gener.

Adolf Hitler

Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 – Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg del nazisme.

Nou!!: Història de Liechtenstein і Adolf Hitler · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Història de Liechtenstein і Alemanya · Veure més »

Anton Florian de Liechtenstein

Anton Florian (1656-1721) fou el cinquè príncep de Liechtenstein entre 1718-1721 i des de 1719 va ser el primer governant del recent creat estat de Liechtenstein.

Nou!!: Història de Liechtenstein і Anton Florian de Liechtenstein · Veure més »

Associació Europea de Lliure Comerç

L'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC), també coneguda com a EFTA (European Free Trade Association), fou establerta el 3 de maig de 1960 com a bloc comercial alternatiu pels estats europeus que no podien o preferien no unir-se a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) (en l'actualitat la Unió Europea).

Nou!!: Història de Liechtenstein і Associació Europea de Lliure Comerç · Veure més »

Baixa Àustria

Baixa Àustria (alemany Niederösterreich) és un dels nou estats d'Àustria.

Nou!!: Història de Liechtenstein і Baixa Àustria · Veure més »

Bohèmia

Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).

Nou!!: Història de Liechtenstein і Bohèmia · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

L'Emperador Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, actual Bèlgica, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste, Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), monarca d'Espanya (1516-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Història de Liechtenstein і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740) en l'àmbit catalanoaragonès conegut sobretot com a arxiduc Carles, o Carles III d'Aragó com a pretendent al tron de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió Espanyola, aconseguint el suport del Principat de Catalunya (1706-1714), dels regnes d'Aragó i de València (1706-1707 / 1714), del Regne de Mallorques (1706-1715) i del Regne de Sardenya (1706-1720), territoris en els quals va governar amb el nom de Carles III.

Nou!!: Història de Liechtenstein і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Confederació del Rin

La Confederació del Rin va durar set anys (des de l'any 1806 fins al 1813).

Nou!!: Història de Liechtenstein і Confederació del Rin · Veure més »

Consell d'Europa

El Consell d'Europa és una organització internacional que s'estableix pel Tractat de Londres de 1949 i que avui en dia engloba a 47 països d'Europa, i té 5 estats com observadors (el Vaticà, Estats Units, Canadà, Japó i Mèxic).

Nou!!: Història de Liechtenstein і Consell d'Europa · Veure més »

Dinastia

Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'una mateix llinatge.

Nou!!: Història de Liechtenstein і Dinastia · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Història de Liechtenstein і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Història de Liechtenstein і Edat mitjana · Veure més »

Espai Econòmic Europeu

L'Espai Econòmic Europeu L'Espai Econòmic Europeu (EEE) fou establert l'1 de gener de 1994 en un acord entre els estats membres de l'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC) i tots els estats membres de la Unió Europea (UE).

Nou!!: Història de Liechtenstein і Espai Econòmic Europeu · Veure més »

Estíria

Estíria (en alemany die Steiermark, en eslovè i croat, Štajerska, en hongarès Stájerország i en prekmur Štájersko) és un dels nou estats d'Àustria.

Nou!!: Història de Liechtenstein і Estíria · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Història de Liechtenstein і Europa · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social creat durant l'Edat mitjana a Europa amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Història de Liechtenstein і Feudalisme · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Història de Liechtenstein і França · Veure més »

Hans Adam II de Liechtenstein

Hans Adam II de Liechstenstein (Johannes "Hans" Adam Ferdinand Aloys Josef Maria Marko d'Aviano Pius von und zu Liechtenstein) (Zuric, Suïssa 1945) és l'actual cap d'estat de Liechtenstein.

Nou!!: Història de Liechtenstein і Hans Adam II de Liechtenstein · Veure més »

Imperi Austrohongarès

LImperi austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb lAusgleich o Compromís austrohongarès.

Nou!!: Història de Liechtenstein і Imperi Austrohongarès · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Història de Liechtenstein і Imperi Romà · Veure més »

Josef Johann Adam de Liechtenstein

Josef Johann Adam de Liechtenstein (1690-1732) fou el sisè príncep de Liechtenstein i el segon sobirà d'aquest estat entre 1721 i 1732.

Nou!!: Història de Liechtenstein і Josef Johann Adam de Liechtenstein · Veure més »

Liechtenstein

Liechtenstein o més formalment el Principat de Liechtenstein (en alemany Fürstentum Liechtenstein), és un petit estat de l'Europa alpina que limita amb Suïssa a l'oest i Àustria a l'est.

Nou!!: Història de Liechtenstein і Liechtenstein · Veure més »

Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.

Nou!!: Història de Liechtenstein і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Història de Liechtenstein і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Nazisme

L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.

Nou!!: Història de Liechtenstein і Nazisme · Veure més »

Organització de les Nacions Unides

LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.

Nou!!: Història de Liechtenstein і Organització de les Nacions Unides · Veure més »

Organització Mundial del Comerç

L'Organització Mundial de Comerç (OMC) és una organització internacional que supervisa els acords comercials en definir les "regles del comerç" entre els estats membres.

Nou!!: Història de Liechtenstein і Organització Mundial del Comerç · Veure més »

Príncep de Liechtenstein

Príncep de Liechtenstein (en alemany Fürst) és un títol honorífic que es va crear molt abans que l'estat de Liechtenstein.

Nou!!: Història de Liechtenstein і Príncep de Liechtenstein · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Història de Liechtenstein і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Rècia

Rècia (Rhaetia, Ῥαιτία, també Raetia) fou una província romana al nord-oest de la península Itàlica.

Nou!!: Història de Liechtenstein і Rècia · Veure més »

Rússia

Rússia, Россия, Rossia o la Federació Russa (en rus: Российская Федерация, Rossískaia Federàtsia) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Història de Liechtenstein і Rússia · Veure més »

Referèndum

Un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'un estat amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general reforma usualment amb l'establiment (o modificació) de lleis o tractats internacionals.

Nou!!: Història de Liechtenstein і Referèndum · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Història de Liechtenstein і Rin · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Història de Liechtenstein і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Schellenberg

Schellenberg és la comunitat de menys altitud de Liechtenstein, puix que està situada als marges del Rin.

Nou!!: Història de Liechtenstein і Schellenberg · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Història de Liechtenstein і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Silèsia

Silèsia (província de Prússia) repartida per les fronteres actuals Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d’Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.

Nou!!: Història de Liechtenstein і Silèsia · Veure més »

Suïssa

Suïssa (en alemany: die Schweiz; en francès: la Suisse; en italià: Svizzera; en romanx: Svizra; en llatí: Helvetia), oficialment la Confederació Suïssa (en alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; en francès: Confédération Suisse; en italià: Confederazione Svizzera; en romanx: Confederaziun svizra) en llatí Confœderatio Helvetica, és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Història de Liechtenstein і Suïssa · Veure més »

Vaduz

Vaduz és la capital del principat de Liechtenstein.

Nou!!: Història de Liechtenstein і Vaduz · Veure més »

16 de març

El dia 16 de març és el setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Liechtenstein і 16 de març · Veure més »

1699

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Liechtenstein і 1699 · Veure més »

1712

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Liechtenstein і 1712 · Veure més »

1719

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Liechtenstein і 1719 · Veure més »

1806

Plànol de Barcelona, l'any 1806.

Nou!!: Història de Liechtenstein і 1806 · Veure més »

2003

;Espanya.

Nou!!: Història de Liechtenstein і 2003 · Veure més »

23 de gener

El 23 de gener és el vint-i-tresè dia de l'any en el calendari gregorià.

Nou!!: Història de Liechtenstein і 23 de gener · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »