Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història d'Espanya

Índex Història d'Espanya

La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'imperi espanyol, fins a la formació del modern Estat-nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.

507 les relacions: Abd-ar-Rahman III, Abdicació, Absolutisme, Adolfo Suárez González, Al-Àndalus, Al-Qaida, Alans, Alejandro Lerroux García, Alfabetisme, Alfons XII d'Espanya, Alfons XIII d'Espanya, Amadeu I d'Espanya, Amèrica, Anarquisme, Antiga Grècia, Antoni Maura i Montaner, Antonio Cánovas del Castillo, Antonio Tejero Molina, Aranjuez, Aràbia Saudita, Arsenio Martínez-Campos Antón, Associació Internacional de Treballadors, Astúries, Asturlleonès, Atemptat de Madrid de l'11 de març de 2004, Azerbaidjan, Índia, Ètnia, Àfrica, Baiona, Balança fiscal, Baldomero Espartero, Barcelona, Basc, Batalla d'Annual, Batalla de Belchite, Batalla de Brunete, Batalla de Guadalajara, Batalla de l'Ebre, Batalla del Jarama, Bàndol nacional, Bienni Progressista, Bilbao, Brigades Internacionals, Caciquisme, Cadis, Califa, Califat de Còrdova, Cantonalisme, Cap d'estat, ..., Carles II de Castella, Carles III d'Espanya, Carles IV d'Espanya, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlisme, Carlos Arias Navarro, Cartagena, Cartago, Cas Gürtel, Catalunya, Catolicisme, Càntabres, Còrdova, Celtes, Celtibers, Censura, Cent Mil Fills de Sant Lluís, Coalició Canària, Codi penal, Colonització grega, Comissions Obreres, Comtats catalans, Comunitat de Madrid, Comunitat Econòmica Europea, Confederació Espanyola de Dretes Autònomes, Confederació Nacional del Treball, Congrés dels Diputats, Conquesta de les Illes Canàries, Conquesta omeia d'Hispània, Constitució Espanyola de 1812, Constitució Espanyola de 1837, Constitució Espanyola de 1845, Constitució Espanyola de 1869, Constitució Espanyola de 1876, Constitució espanyola de 1931, Constitució espanyola de 1978, Conveni de Bergara, Convergència i Unió, Cop d'estat, Cop d'estat del 23 de febrer de 1981, Corona d'Aragó, Corona de Castella, Corrupció, Cort (noblesa), Crac del 29, Cristòfor Colom, Dámaso Berenguer y Fusté, Dècada moderada, Dècada Ominosa, Decrets de Nova Planta, Desamortitzacions espanyoles, Desembarcament d'Alhucemas, Despotisme il·lustrat, Diego Martínez Barrio, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Durango (Biscaia), Ebre, Edat contemporània, Edat moderna, Eduardo Dato e Iradier, El Hierro, Emilio Castelar y Ripoll, Emilio Mola Vidal, Emirat de Granada, Empúries, Espanya, Espanya (geografia), Estanislau Figueras i de Moragas, Estat nació, Estats Units d'Amèrica, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Estatut Reial de 1834, Estret de Gibraltar, Euro, Europa, Euskadi Ta Askatasuna, Exposició Internacional de Barcelona, Exposició universal, Extrem Orient, Extremadura, Falange Española, Fòrum econòmic mundial, Federació Anarquista Ibèrica, Felip II de Castella, Felip III de Castella, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Felipe González Márquez, Fenícia, Fernão de Magalhães, Ferran el Catòlic, Ferran VI d'Espanya, Ferran VII d'Espanya, Fons Monetari Internacional, França, Francesc Cambó i Batlle, Francesc Macià i Llussà, Francesc Pi i Margall, Francisco de Goya y Lucientes, Francisco Franco Bahamonde, Francisco Largo Caballero, Francisco Serrano Domínguez, Francisco Silvela y de Le Villeuze, Franquisme, Front Popular (Espanya), Fuerteventura, Gadifer de la Salle, Galaic, Galícia, Generalitat de Catalunya, George Walker Bush, Gran Canària, Gran Vall del Rift, Grups Antiterroristes d'Alliberament, Guadalquivir, Guanxes, Guàrdia Civil, Guernica, Guerra Civil espanyola, Guerra de l'Iraq, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra dels Trenta Anys, Guerra hispano-estatunidenca, Hassan II, Heinrich Himmler, Hernán Cortés, Hispània, Ibers, Il·lustració, Illa Perejil, Imperi Bizantí, Imperi Espanyol, Imperi portuguès, Imperi Romà d'Occident, Inflació, Inquisició, Invasió musulmana d'Ifranja, Isabel I de Castella, Isabel II d'Espanya, Jean de Bethencourt, Joan Carles I d'Espanya, Joan Prim i Prats, José Antonio Primo de Rivera, José Barrionuevo Peña, José Calvo Sotelo, José Canalejas y Méndez, José Giral Pereira, José Luis Rodríguez Zapatero, José María Aznar López, José María Gil-Robles y Quiñones, José Martí Pérez, José Sanjurjo Sacanell, Josep Bonaparte, Juan Bautista Aznar-Cabañas, Juan Negrín López, Jueus, Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, L'Espanya Industrial, La Gomera, La Palma, Lanzarote, Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo, Leopoldo O'Donnell, Llei de mancomunitats provincials, Llei marcial, Llei Sàlica, Lleida, Luis Carrero Blanco, Luis Roldán Ibáñez, Madrid, Maestrat, Maestrat aragonès, Mancomunitat de Catalunya, Manuel Azaña Díaz, Manuel Fraga Iribarne, Manuel Godoy, Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque, Marca Hispànica, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya), Mario Conde, Marroc, Marxisme, Mauritània, Mèxic, Menorca, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Monarquia constitucional, Monarquia d'Espanya, Muhàmmad XII, Munic, Museu Arqueològic Nacional d'Espanya, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Musulmà, Nacionalisme, Namíbia, Napoleó Bonaparte, Navarra, Niceto Alcalá-Zamora, Nicolás Salmerón y Alonso, Noblesa, Nou Món, Oostende, Opus Dei, Organització de les Nacions Unides, Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, País Basc, Pablo Iglesias Posse, Pacte d'Oostende, Pacte del Pardo, Partit Comunista d'Espanya, Partit Liberal Conservador, Partit Moderat, Partit Nacionalista Basc, Partit Popular (Espanya), Partit Republicà Radical, Partit Socialista Obrer Espanyol, Pena de mort a Espanya, Península Ibèrica, Pesseta, Petroli, Pirineus, Política fiscal, Portugal, Pragmàtica sanció, Práxedes Mateo Sagasta, Prestige, Primera Guerra Carlina, Primera Guerra Mundial, Primera Internacional, Primera República Espanyola, Província de Castelló, Rafael del Riego, Rafael Vera Fernández-Huidobro, Ramón María Narváez y Campos, Ramón Serrano Suñer, Reconquesta, Referèndum, Referèndum sobre la independència de Catalunya, Regència, Regeneracionisme, Regne d'Aragó, Regne de Castella, Regne de la Gran Bretanya, Regne de Lleó, Regne de Mallorca, Regne de Navarra, Regne de Portugal, Regne de Toledo, Regne de València, Regne Unit, Rei d'Espanya, Reis Catòlics, República Romana, Restauració absolutista a Espanya, Restauració borbònica, Revolta de les Comunitats de Castella, Revolta de les Germanies, Revolució de 1868, Revolució Francesa, Rhode, Roses, Sacre Imperi Romanogermànic, Sant Sebastià, Santa Aliança, Santa Seu, Santander, Santiago Carrillo Solares, Santiago Casares Quiroga, Saragossa, Schutzstaffel, Sefardites, Segismundo Casado, Segismundo Moret y Prendergast, Segle d'or espanyol, Segle II aC, Segle IX aC, Segle V, Segle VI aC, Segle VIII aC, Segle X, Segle XI, Segle XIV, Segle XV, Segle XVI, Segle XVII, Segle XVIII, Segona Guerra Púnica, Segona República Espanyola, Senat, Setmana Tràgica, Sevilla, Sexenni Democràtic, Sueus, Tadjikistan, Taifa, Tanto monta, Tartessos, Tenerife, Tercera guerra carlina, Terol, Tony Blair, Tractat de Fontainebleau (1807), Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa, Transició democràtica espanyola, Trienni Liberal, UNESCO, Unió de Centre Democràtic, Unió Europea, Unió General de Treballadors, Unió Liberal, Vaga general, València, Vascons, Vàndals, Vicálvaro, Virregnat de Nova Espanya, Visigots, Wellington, Wilaya, Xina, 1 d'abril, 1 de gener, 10 d'octubre, 10 de febrer, 1031, 11 de març, 117, 12 d'abril, 13 de setembre, 14, 14 d'abril, 1402, 1478, 1492, 1496, 15 de juny, 1502, 1556, 1580, 16 de novembre, 17 de juliol, 1713, 1748, 1792, 1795, 1808, 1810, 1811, 1812, 1813, 1814, 1819, 1820, 1823, 1826, 1830, 1832, 1833, 1834, 1835, 1836, 1839, 1840, 1842, 1843, 1844, 1845, 1854, 1855, 1856, 1864, 1866, 1868, 1869, 1870, 1871, 1872, 1873, 1874, 1876, 1878, 1879, 1881, 1883, 1885, 1888, 1890, 1891, 1895, 1897, 1898, 19 de juny, 19 de setembre, 1902, 1903, 1907, 1909, 1912, 1914, 1917, 1918, 1921, 1923, 1925, 1930, 1931, 1932, 1933, 1934, 1936, 1937, 1938, 1939, 1940, 1945, 1950, 1953, 1959, 1962, 1966, 1968, 1969, 1973, 1975, 1977, 1978, 1979, 1982, 1986, 1987, 1989, 1993, 1996, 2 de gener, 2 de maig, 20 de juny, 20 de novembre, 2000, 2002, 2004, 2005, 22 de juny, 22 de març, 22 de novembre, 23 de febrer, 26 de gener, 28 de gener, 28 de setembre, 29 de desembre, 3 de gener, 30 de juny, 6 de desembre, 711, 9 de febrer. Ampliar l'índex (457 més) »

Abd-ar-Rahman III

Abd-ar-Rahman III o Abu-l-Mutàrraf Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah an-Nàssir li-din-Al·lah —en àrab أبو المطرف عبد الرحمن بن عبد الله الناصر لدين الله, Abū l-Muṭarraf ʿAbd ar-Raḥmān ibn ʿAbd Allāh an-Nāṣir li-dīn Allāh— (Còrdova, 7 de gener de 891 - 15 d'octubre del 961) va ser el primer califa de Còrdova (912-961).

Nou!!: Història d'Espanya і Abd-ar-Rahman III · Veure més »

Abdicació

Abdicació de Napoleó L'abdicació és la renúncia voluntària d'un monarca (com un rei/reina, emperador/a, etc.) al seu títol, poder i drets.

Nou!!: Història d'Espanya і Abdicació · Veure més »

Absolutisme

L'absolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Nou!!: Història d'Espanya і Absolutisme · Veure més »

Adolfo Suárez González

Adolfo Suárez González (Cebreros, Àvila, 25 de setembre de 1932 – Madrid, 23 de març de 2014) fou un polític i advocat espanyol.

Nou!!: Història d'Espanya і Adolfo Suárez González · Veure més »

Al-Àndalus

Al-Àndalus o lÀndalus (en àrab الأندلس, al-Andalus) és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Història d'Espanya і Al-Àndalus · Veure més »

Al-Qaida

Al-Qaida o al-Qaeda (en àrab القاعدة, al-Qāʿida, literalment “la Base”, també traduïble per “el Fonament” o “el Mètode”) és una organització fonamentalista islàmica (o més aviat una xarxa d'organitzacions d'aquesta mena) d'abast mundial.

Nou!!: Història d'Espanya і Al-Qaida · Veure més »

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Nou!!: Història d'Espanya і Alans · Veure més »

Alejandro Lerroux García

Alejandro Lerroux García (La Rambla, Còrdova, 4 de març de 1864 – Madrid, 25 de juny de 1949) va ser un polític andalús que fou President del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i entre 1934 i 1935 durant la Segona República.

Nou!!: Història d'Espanya і Alejandro Lerroux García · Veure més »

Alfabetisme

Taxes d'alfabetització del món L'alfabetització és l'acció i efecte d'ensenyar de llegir i d'escriure grans masses de persones adultes i d'instruir-les; és l'acció d'ensenyar a llegir i escriure a les persones d'una regió o comunitat.

Nou!!: Història d'Espanya і Alfabetisme · Veure més »

Alfons XII d'Espanya

Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).

Nou!!: Història d'Espanya і Alfons XII d'Espanya · Veure més »

Alfons XIII d'Espanya

Alfons XIII d'Espanya (Madrid, 17 de maig de 1886 - Roma, 28 de febrer de 1941) fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).

Nou!!: Història d'Espanya і Alfons XIII d'Espanya · Veure més »

Amadeu I d'Espanya

Amadeu I d'Espanya (Torí, Piemont, 30 de maig de 1845 - Torí, Itàlia, 18 de gener de 1890) va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó.

Nou!!: Història d'Espanya і Amadeu I d'Espanya · Veure més »

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Història d'Espanya і Amèrica · Veure més »

Anarquisme

L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o com una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat, un impuls que s'ha manifestat de formes diverses (als escrits de Lao Tsé i dels taoistes; en el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; a lethos de diverses sectes religioses; en moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; en les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; en el pensament de la Grècia Clàssica; i actualment en les accions i ideari dels moviments feminista, antiglobalització, ecologistes, decreixentistes, altermundistes, etc). b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a finals del segle XVIII, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al segle XIX, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.

Nou!!: Història d'Espanya і Anarquisme · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia, o Grècia clàssica, és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre el Gran, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Història d'Espanya і Antiga Grècia · Veure més »

Antoni Maura i Montaner

Antoni Maura i Montaner (Palma, Mallorca, 2 de maig de 1853 - Torrelodones, Madrid, 13 de desembre de 1925) va ser un advocat i polític mallorquí.

Nou!!: Història d'Espanya і Antoni Maura i Montaner · Veure més »

Antonio Cánovas del Castillo

Antonio Cánovas del Castillo (Màlaga, 8 de febrer de 1828 - Arrasate, Guipúscoa, 8 d'agost de 1897) fou un polític i historiador espanyol.

Nou!!: Història d'Espanya і Antonio Cánovas del Castillo · Veure més »

Antonio Tejero Molina

Antonio Tejero Molina (Alhaurín el Grande, província de Màlaga, 30 d'abril de 1932) fou tinent coronel de la Guàrdia Civil.

Nou!!: Història d'Espanya і Antonio Tejero Molina · Veure més »

Aranjuez

Aranjuez és un municipi de la Comunitat Autònoma de Madrid, a l'extrem meridional de la Comunitat.

Nou!!: Història d'Espanya і Aranjuez · Veure més »

Aràbia Saudita

LAràbia Saudita (en àrab العربية السعودية, al-ʿArabiyya as-Saʿūdiyya) és un regne del sud-oest d'Àsia que ocupa la major part de la península d'Aràbia i limita amb Jordània, l'Iraq i Kuwait al nord, amb el golf Pèrsic, Qatar i els Emirats Àrabs Units a l'est, amb Oman al sud-est, amb el Iemen al sud i amb la mar Roja a l'oest.

Nou!!: Història d'Espanya і Aràbia Saudita · Veure més »

Arsenio Martínez-Campos Antón

Arsenio Martínez-Campos Antón (Segòvia, 14 de desembre de 1831 - Zarautz, 23 de setembre de 1900) va ser un oficial espanyol que es va pronunciar en contra de la primera República el 1874, donant inici a la restauració borbònica.

Nou!!: Història d'Espanya і Arsenio Martínez-Campos Antón · Veure més »

Associació Internacional de Treballadors

Constituïda a Berlín el 1922 per diversos grups anarcosindicalistes i sindicalistes revolucionaris que rebutjaven el neutralisme sindical de la Carta d'Amiens així com la dependència de partits polítics, tant comunistes (Internacional Sindical Roja) com a socialdemòcrates (Federació Sindical Internacional).

Nou!!: Història d'Espanya і Associació Internacional de Treballadors · Veure més »

Astúries

El Principat d'Astúries (en asturià: Principáu d'Asturies, en eonavienc: Principao d'Asturias i en castellà: Principado de Asturias) és una comunitat autònoma d'Espanya, situada al nord de la península Ibèrica.

Nou!!: Història d'Espanya і Astúries · Veure més »

Asturlleonès

Lasturlleonès o asturlleonés és una llengua romànica occidental, anomenada també per diversos glotònims com asturià (asturianu) o lleonès (llionés).

Nou!!: Història d'Espanya і Asturlleonès · Veure més »

Atemptat de Madrid de l'11 de març de 2004

Instal·lació en homenatge a les víctimes de l'atemptat L'11 de març de 2004 hi va haver un atemptat terrorista a Madrid, amb una sèrie de 10 explosions simultànies en tres trens de rodalies de RENFE a primera hora del matí.

Nou!!: Història d'Espanya і Atemptat de Madrid de l'11 de març de 2004 · Veure més »

Azerbaidjan

L'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan), oficialment la República de l'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan Respublikası), és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Nou!!: Història d'Espanya і Azerbaidjan · Veure més »

Índia

LÍndia (en hindi भारत, Bhārat)", oficialment la República de l'Índia (en hindi भारत गणराज्य, Bhārat Gaṇarājya) és un Estat del sud de l'Àsia.

Nou!!: Història d'Espanya і Índia · Veure més »

Ètnia

Una ètnia o grup ètnic és un grup de persones que s'identifiquen entre elles a partir d'uns lligams que els distingeixen d'altres grups.

Nou!!: Història d'Espanya і Ètnia · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Història d'Espanya і Àfrica · Veure més »

Baiona

Baiona (en gascó i en basc Baiona, en francès i oficialment Bayonne) és una ciutat del sud-oest de França, situada en la confluència dels rius Niva i Ador, en el departament dels Pirineus Atlàntics.

Nou!!: Història d'Espanya і Baiona · Veure més »

Balança fiscal

La balança fiscal és la diferència entre la despesa efectuada pel sector públic estatal en un territori i el volum d'ingressos fiscals que es generen en aquest territori, en forma de despesa pública o transferències.

Nou!!: Història d'Espanya і Balança fiscal · Veure més »

Baldomero Espartero

Joaquín Baldomero Fernández Álvarez Espartero (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas.

Nou!!: Història d'Espanya і Baldomero Espartero · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Història d'Espanya і Barcelona · Veure més »

Basc

Distribució dels parlants de basc al País Basc Zuberotarra El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons els dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).

Nou!!: Història d'Espanya і Basc · Veure més »

Batalla d'Annual

La batalla d'Annual es va produir el 22 de juliol de 1921 durant la Guerra del Rif, entre les tropes colonials espanyoles que s'internaven a la regió i les tropes irregulars del líder Abd el-Krim, en el barranc que separa Igueriben i Annual, al Rif marroquí.

Nou!!: Història d'Espanya і Batalla d'Annual · Veure més »

Batalla de Belchite

La Batalla de Belchite fou el combat que s'establí entre les forces governamentals republicanes i els revoltats franquistes a l'intentar de recuperar Saragossa per part de l'exèrcit republicà i aturar així l'avanç franquista durant la Guerra civil espanyola.

Nou!!: Història d'Espanya і Batalla de Belchite · Veure més »

Batalla de Brunete

La Batalla de Brunete fou el conjunt d'operacions desenvolupades entre el 6 i el 25 de juliol del 1937, en la població que porta el mateix nom i d'altres properes, a l'oest de Madrid, durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Història d'Espanya і Batalla de Brunete · Veure més »

Batalla de Guadalajara

La batalla de Guadalajara (8 de març – 23 de març de 1937) va ser un enfrontament de la Guerra Civil espanyola desenvolupat entorn de la ciutat de Guadalajara en un intent per penetrar en la capital d'Espanya pel nord.

Nou!!: Història d'Espanya і Batalla de Guadalajara · Veure més »

Batalla de l'Ebre

La batalla de l'Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l'any 1938, a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà.

Nou!!: Història d'Espanya і Batalla de l'Ebre · Veure més »

Batalla del Jarama

La Batalla del Jarama, entre el 6 i el 27 de febrer del 1937 fou un cruent intent de les forces franquistes de creuar el riu Jarama, al sud-est de Madrid, durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Història d'Espanya і Batalla del Jarama · Veure més »

Bàndol nacional

Bàndol Nacional va ser el nom amb què s'autodenominaren els rebels, arran del Cop d'estat del 18 de juliol contra el govern de la Segona República Espanyola, format després del triomf del Front Popular a les eleccions del febrer d'aquell any, i que donaria origen a la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Història d'Espanya і Bàndol nacional · Veure més »

Bienni Progressista

Bienni Progressista és el període del Regnat d'Isabel II d'Espanya transcorregut entre juliol de 1854 i juliol de 1856, durant el qual el Partit Progressista pretenia reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les característiques pròpies del règim liberal.

Nou!!: Història d'Espanya і Bienni Progressista · Veure més »

Bilbao

Bilbao o Bilbau (en basc: Bilbo) és la ciutat més poblada del País Basc i la capital del territori foral de Biscaia.

Nou!!: Història d'Espanya і Bilbao · Veure més »

Brigades Internacionals

Les Brigades Internacionals foren unitats militars formades per voluntaris d'esquerra vinguts d'arreu del món per lluitar contra el feixisme en la Guerra Civil espanyola, a favor de la República i en contra dels militars del general Franco reforçats pels règims totalitaris d'Alemanya i Itàlia.

Nou!!: Història d'Espanya і Brigades Internacionals · Veure més »

Caciquisme

Caricatura del setmanari ''La Flaca'' satiritzant la farsa electoral d'aleshores: amb Sagasta al davant, hi apareix un seguici de cacics, sicaris, agents de l'ordre públic, camperols i obrers acudint a votar en un sistema electoral on, fins i tot, les paperetes dels morts hi són manipulades. El caciquisme és un sistema social i polític en el qual existeixen formalment les institucions de la democràcia parlamentària (com les eleccions o els partits polítics), però a la pràctica el poder real es troba en mans de les persones ("cacic"s) que posseeixen major influència econòmica i social en cada localitat, comarca o regió.

Nou!!: Història d'Espanya і Caciquisme · Veure més »

Cadis

Cadis (ant. Càliç; en castellà i oficialment Cádiz) és la capital de la província de Cadis, a Andalusia.

Nou!!: Història d'Espanya і Cadis · Veure més »

Califa

Califa és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.

Nou!!: Història d'Espanya і Califa · Veure més »

Califat de Còrdova

El califat de Còrdova, també conegut com a califat omeia de Còrdova o califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929, posant així fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.

Nou!!: Història d'Espanya і Califat de Còrdova · Veure més »

Cantonalisme

Principals places del cantonalisme. El Cantonalisme és un moviment o aixecaments o insurreccions populars que va tenir lloc en diverses localitats del País Valencià, d'Andalusia i de Múrcia (Cartagena), l'any 1873.

Nou!!: Història d'Espanya і Cantonalisme · Veure més »

Cap d'estat

El terme cap d'Estat és un terme genèric per referir-se a l'individu o al grup d'individus que són els principals representants públics d'un estat polític, federació, monarquia o república.

Nou!!: Història d'Espanya і Cap d'estat · Veure més »

Carles II de Castella

Carles II, anomenat l'Embruixat (el Hechizado, en castellà; Madrid 1661 - ídem 1700) fou monarca d'Espanya (1665-1700), rei de Castella, d'Aragó, de València, de Sicília, de Nàpols, de Sardenya; duc de Borgonya i de Milà i comte de Barcelona.

Nou!!: Història d'Espanya і Carles II de Castella · Veure més »

Carles III d'Espanya

Carles III d'Espanya, Carles VII de les Dues Sicílies i Carles I de Parma (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibídem, 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de les Dues Sicílies (1735-1759) i rei d'Espanya (1759-1788).

Nou!!: Història d'Espanya і Carles III d'Espanya · Veure més »

Carles IV d'Espanya

Carles IV d'Espanya (Portici, Regne de Nàpols, 11 de novembre de 1748 - Roma, 19 de gener de 1819), fou príncep d'Astúries (1759 - 1788) i Rei d'Espanya (1788 - 1808) després de la mort del seu pare Carles III d'Espanya.

Nou!!: Història d'Espanya і Carles IV d'Espanya · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

L'Emperador Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, actual Bèlgica, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste, Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), monarca d'Espanya (1516-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Història d'Espanya і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740) en l'àmbit catalanoaragonès conegut sobretot com a arxiduc Carles, o Carles III d'Aragó com a pretendent al tron de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió Espanyola, aconseguint el suport del Principat de Catalunya (1706-1714), dels regnes d'Aragó i de València (1706-1707 / 1714), del Regne de Mallorques (1706-1715) i del Regne de Sardenya (1706-1720), territoris en els quals va governar amb el nom de Carles III.

Nou!!: Història d'Espanya і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carlisme

Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.

Nou!!: Història d'Espanya і Carlisme · Veure més »

Carlos Arias Navarro

Carlos Arias Navarro (Madrid, 11 de desembre de 1908 - Madrid, 27 de novembre de 1989) fou un polític espanyol, president d'Espanya entre 1973 i 1976.

Nou!!: Història d'Espanya і Carlos Arias Navarro · Veure més »

Cartagena

Cartagena és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.

Nou!!: Història d'Espanya і Cartagena · Veure més »

Cartago

Els ports púnics de Cartago Cartago —en àrab قرطاج, Qartāj; en francès Carthage— és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, a uns 10 km al nord-est de Tunis.

Nou!!: Història d'Espanya і Cartago · Veure més »

Cas Gürtel

Ninot de falla representant a ''El Bigotes'', un dels presumptes implicats a la trama. Cas Gürtel és el criptònim que va rebre la investigació instruïda pel jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, iniciada el febrer de 2009.

Nou!!: Història d'Espanya і Cas Gürtel · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Història d'Espanya і Catalunya · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Història d'Espanya і Catolicisme · Veure més »

Càntabres

Els càntabres (llatí Cantabri) foren pobles preromans establerts a la costa nord de la península Ibèrica, a les regions muntanyenques de l'actual Cantàbria, la part oriental d'Astúries i part de la comarca lleonesa de La Montaña de Riaño.

Nou!!: Història d'Espanya і Càntabres · Veure més »

Còrdova

Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.

Nou!!: Història d'Espanya і Còrdova · Veure més »

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Història d'Espanya і Celtes · Veure més »

Celtibers

Els celtibers eren un dels grups de pobles celtes que habitaven la península Ibèrica.

Nou!!: Història d'Espanya і Celtibers · Veure més »

Censura

Analogia de la censura. La censura (del llatí censura) és l'ús de poder, per part d'un estat, organització o qualsevol tipus de grup influent, per a controlar la llibertat d'expressió.

Nou!!: Història d'Espanya і Censura · Veure més »

Cent Mil Fills de Sant Lluís

Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d'ajuda que féu Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut.

Nou!!: Història d'Espanya і Cent Mil Fills de Sant Lluís · Veure més »

Coalició Canària

Coalició Canària (en castellà, Coalición Canaria), abreujat CC, és una coalició de partits polítics formada l'any 1993 per partits centristes i nacionalistes canaris.

Nou!!: Història d'Espanya і Coalició Canària · Veure més »

Codi penal

Frankfurt. J. Schmidt. Verlegung Sigmund Feyrabends, 1577 Un codi penal és una font de dret formada per un conjunt unitari i sistematitzat de les normes jurídiques punitives d'un estat, és a dir, un compendi ordenat de la legislació aplicable en matèria penal, que busca l'eliminació de redundàncies, l'absència de llacunes i la universalitat: és a dir, que no existeixin normes penals vigents fora del compendi.

Nou!!: Història d'Espanya і Codi penal · Veure més »

Colonització grega

La colonització grega en l'antiguitat, fins al segle IV, al voltant de la Mediterrània La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs primer per les conques de la Mediterrània i del mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia.

Nou!!: Història d'Espanya і Colonització grega · Veure més »

Comissions Obreres

Comissions Obreres (CCOO) és una confederació sindical d'àmbit espanyol que agrupa diferents organitzacions territorials (ex. Comissions Obreres de Catalunya, Comissions Obreres d'Euskadi...) i les organitzacions federatives o sectorials (Federació de Serveis a la Ciutadania, Federació d'Indústria...) de les comissions obreres d'Espanya.

Nou!!: Història d'Espanya і Comissions Obreres · Veure més »

Comtats catalans

Els comtats catalans són els comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Nou!!: Història d'Espanya і Comtats catalans · Veure més »

Comunitat de Madrid

Real Casa de Correos de la Puerta del Sol (Madrid), seu de la Presidència de la Comunitat de Madrid. Entrada a la Comunitat de Madrid pel Port de Guadarrama. La Comunitat de Madrid (en castellà i oficialment: Comunidad de Madrid) és una comunitat autònoma d'Espanya situada al centre de la península Ibèrica i, dintre d'aquesta, al centre de la Meseta Central.

Nou!!: Història d'Espanya і Comunitat de Madrid · Veure més »

Comunitat Econòmica Europea

La Comunitat Econòmica Europea (CEE) fou una organització internacional creada pel tractat de Roma del 1957 (en vigor des del 1958) amb la finalitat de crear unes tarifes i mercats comuns, elaborar una política conjunta per a l'agricultura, per al moviment de mà d'obra i els transports i fundar institucions comunes per al desenvolupament econòmic.

Nou!!: Història d'Espanya і Comunitat Econòmica Europea · Veure més »

Confederació Espanyola de Dretes Autònomes

La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) (en castellà: Confederación Española de Derechas Autónomas) fou una coalició de partits polítics de dretes fundada el 4 de març de 1933.

Nou!!: Història d'Espanya і Confederació Espanyola de Dretes Autònomes · Veure més »

Confederació Nacional del Treball

La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.

Nou!!: Història d'Espanya і Confederació Nacional del Treball · Veure més »

Congrés dels Diputats

El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa al poble espanyol.

Nou!!: Història d'Espanya і Congrés dels Diputats · Veure més »

Conquesta de les Illes Canàries

La conquesta de les Illes Canàries per part de la Corona de Castella es va portar a terme entre 1402 i 1496.

Nou!!: Història d'Espanya і Conquesta de les Illes Canàries · Veure més »

Conquesta omeia d'Hispània

La conquesta omeia d'Hispània fou la conquesta del Regne de Toledo pel Califat de Damasc, que començà el 711 i finalitzà el 714.

Nou!!: Història d'Espanya і Conquesta omeia d'Hispània · Veure més »

Constitució Espanyola de 1812

Exemplar de la Constitució de Cadis de 1812 1.

Nou!!: Història d'Espanya і Constitució Espanyola de 1812 · Veure més »

Constitució Espanyola de 1837

Placa en relleu creada per Celdoni Guixà amb motiu de la inauguració de la Plaça de la Constitució (1837), posteriorment anomenada plaça de Sant Jaume. Va ser enretirada l'any 2013 i actualment es conserva al MUHBA La Constitució Espanyola de 1837 (oficialment: Constitució de la Monarquia Espanyola) va ser un text constitucional que substituí a la Constitució Espanyola de 1812 i que va estar en vigor fins a la seva reforma l'any 1845.

Nou!!: Història d'Espanya і Constitució Espanyola de 1837 · Veure més »

Constitució Espanyola de 1845

La Constitució Espanyola del 1845 era de tendència liberal molt conservadora, que recollia els principis polítics del Partit Moderat.

Nou!!: Història d'Espanya і Constitució Espanyola de 1845 · Veure més »

Constitució Espanyola de 1869

La Constitució Espanyola de 1869 (oficialment: Constitució de la Nació Espanyola) fou la llei fonamental per la qual es va regir l'Estat Espanyol des de la seva promulgació el 6 de juny de 1869 fins a l'abdicació d'Amadeu I i la proclamació de la Primera República, l'any 1873.

Nou!!: Història d'Espanya і Constitució Espanyola de 1869 · Veure més »

Constitució Espanyola de 1876

La Constitució Espanyola de 1876 (oficialment: Constitució de la Monarquia Espanyola) fou promulgada per Cánovas del Castillo, un cop aconseguida la restauració borbònica.

Nou!!: Història d'Espanya і Constitució Espanyola de 1876 · Veure més »

Constitució espanyola de 1931

La Constitució Espanyola de 1931 (oficialment: Constitució de la República Espanyola) fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939).

Nou!!: Història d'Espanya і Constitució espanyola de 1931 · Veure més »

Constitució espanyola de 1978

La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.

Nou!!: Història d'Espanya і Constitució espanyola de 1978 · Veure més »

Conveni de Bergara

El Conveni de Bergara altrament dit "Conveni d'Oñate" o "Abraçada de Bergara".

Nou!!: Història d'Espanya і Conveni de Bergara · Veure més »

Convergència i Unió

Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.

Nou!!: Història d'Espanya і Convergència i Unió · Veure més »

Cop d'estat

Cop d'estat militar a Polònia el 1926. Intent de cop d'estat a la Unió Soviètica el 1991. Un cop d'estat (del francès coup d'État) és la usurpació del poder vigent i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.

Nou!!: Història d'Espanya і Cop d'estat · Veure més »

Cop d'estat del 23 de febrer de 1981

El cop d'estat del 23 de febrer, normalment anomenat del 23-F, fou un intent fallit de cop d'estat militar contra el govern d'Espanya i els parlamentaris del Congrés dels Diputats escollits per sufragi universal, lliure i directe democràtic i legítim d'Espanya que es va produir el 23 de febrer de 1981.

Nou!!: Història d'Espanya і Cop d'estat del 23 de febrer de 1981 · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Història d'Espanya і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Castella

La Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230, any en el qual Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Història d'Espanya і Corona de Castella · Veure més »

Corrupció

La corrupció (del llatí corruptio) és l'alteració perjudicial de la substància d'alguna cosa o persona.

Nou!!: Història d'Espanya і Corrupció · Veure més »

Cort (noblesa)

La cort és el conjunt de membres de la noblesa i funcionaris que acompanyen el rei en les seves funcions de govern i protocol.

Nou!!: Història d'Espanya і Cort (noblesa) · Veure més »

Crac del 29

El Crac del 1929, també anomenat la caiguda de la Borsa de Wall Street, representa la fallida del mercat de valors que ocorria a finals d'octubre, de 1929.

Nou!!: Història d'Espanya і Crac del 29 · Veure més »

Cristòfor Colom

Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.

Nou!!: Història d'Espanya і Cristòfor Colom · Veure més »

Dámaso Berenguer y Fusté

Dámaso Berenguer y Fusté (l'Havana, 1873 - Madrid, 1953) va ser un militar i polític, president del govern espanyol (1930 - 1931).

Nou!!: Història d'Espanya і Dámaso Berenguer y Fusté · Veure més »

Dècada moderada

La Dècada Moderada (1844-1854) va ser un període del Regnat d'Isabel II d'Espanya durant el qual el poder va estar en mans del Partit Moderat, dirigit pel general Narváez.

Nou!!: Història d'Espanya і Dècada moderada · Veure més »

Dècada Ominosa

La dècada ominosa és el període que comprèn des de la fi del trienni liberal (1823) fins a la mort de Ferran VII el 1833.

Nou!!: Història d'Espanya і Dècada Ominosa · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Història d'Espanya і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Desamortitzacions espanyoles

vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historieconòmic iniciat a l'estat espanyol a finals del segle XVIII per Manuel Godoy (1798) i tancat ja molt entrat el segle XX (16 de desembre del 1924), i va consistir a posar al mercat, mitjançant subhasta pública, les terres i béns no productius en poder de les anomenades "mans mortes" que no les conreaven, gairebé sempre l'Església catòlica o els ordes religiosos, que els havien acumulats com a habituals beneficiàries de donacions, testaments i abintestats, a fi d'augmentar la riquesa nacional i crear una burgesia i classe mitjana de llauradors propietaris.

Nou!!: Història d'Espanya і Desamortitzacions espanyoles · Veure més »

Desembarcament d'Alhucemas

El desembarcament d'Alhucemas va ser un desembarcament militar dut a terme el 8 de setembre de 1925 a Al Hoceima per l'exèrcit i l'Armada espanyoles i, en menor mesura, un contingent aliat francès, que propiciaria la fi de la Guerra del Rif, se'l considera el primer desembarcament aeronaval de la història mundial.

Nou!!: Història d'Espanya і Desembarcament d'Alhucemas · Veure més »

Despotisme il·lustrat

Caterina II fou una gran impulsora de l'art i l'educació a Rússia. El despotisme il·lustrat és un concepte polític sorgit durant la segona meitat del segle XVIII a Europa característic de les monarquies absolutistes i sistemes de govern de l'Antic Règim influenciat per les idees de la Il·lustració, segons les quals les decisions humanes són guiades per la raó.

Nou!!: Història d'Espanya і Despotisme il·lustrat · Veure més »

Diego Martínez Barrio

Diego Martínez Barrio (Sevilla, Espanya 1883 - París, França 1962) va ser un polític espanyol que va ostentar els càrrecs de President de les Corts, President del govern espanyol i President de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Història d'Espanya і Diego Martínez Barrio · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Història d'Espanya і Dinastia borbònica · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Història d'Espanya і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Durango (Biscaia)

Durango és un municipi del territori històric de Biscaia, País Basc, situat en la comarca del Duranguesat amb una extensió de 10,79 km² i una població de 26.131 habitants (2004).

Nou!!: Història d'Espanya і Durango (Biscaia) · Veure més »

Ebre

Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (en castellà, basc i aragonès Ebro, en llatí Hiberus Flumen, en àrab أبرة Ibruh) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que aboca a la Mediterrània.

Nou!!: Història d'Espanya і Ebre · Veure més »

Edat contemporània

Ledat contemporània és el concepte que s'aplica a l'últim gran període històric, que comprèn des de la Revolució Francesa l'any 1789 i arriba fins a la nostra actualitat.

Nou!!: Història d'Espanya і Edat contemporània · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la tercera de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Història d'Espanya і Edat moderna · Veure més »

Eduardo Dato e Iradier

Eduardo Dato Iradier (La Corunya, 12 d'agost de 1856 – Madrid, 8 de març de 1921) fou un advocat i polític conservador espanyol, va ser ministre el 1899, 1902 i 1918 i president del govern espanyol el 1913-1915, 1917 i 1920-1921.

Nou!!: Història d'Espanya і Eduardo Dato e Iradier · Veure més »

El Hierro

El Hierro (literalment, "el ferro") és una illa de l'arxipèlag de les Illes Canàries (Comunitat Autònoma de Canàries), la més occidental de l'arxipèlag.

Nou!!: Història d'Espanya і El Hierro · Veure més »

Emilio Castelar y Ripoll

Emilio Castelar y Ripoll (Cadis, 7 de setembre de 1832 - San Pedro del Pinatar –Múrcia–, 25 de maig de 1899), polític i escriptor espanyol, fou el quart i últim president de la Primera República Espanyola, en la seva variant federal.

Nou!!: Història d'Espanya і Emilio Castelar y Ripoll · Veure més »

Emilio Mola Vidal

Emilio Mola Vidal (Placetas, Villa Clara, Cuba, 9 de juliol de 1887 – Castil de Peones, Alcocero, província de Burgos, 3 de juny de 1937) fou un militar espanyol un dels líders de l'intent de cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i la rebel·lió militar subsegüent amb la que s'inicià la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Història d'Espanya і Emilio Mola Vidal · Veure més »

Emirat de Granada

Lemirat, taifa, Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.

Nou!!: Història d'Espanya і Emirat de Granada · Veure més »

Empúries

Empúries (en grec antic: /Emporion/ 'comerç'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.

Nou!!: Història d'Espanya і Empúries · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Història d'Espanya і Espanya · Veure més »

Espanya (geografia)

Espanya (del llatí: Hispania) Nom antigament donat a la península europea que avui en dia rep el nom d'Ibèrica.

Nou!!: Història d'Espanya і Espanya (geografia) · Veure més »

Estanislau Figueras i de Moragas

Estanislau Figueras i Moragas (Barcelona, 13 de novembre de 1819 - Madrid, 11 de novembre de 1882), polític català, fou el primer president de govern de la Primera República Espanyola (1873) durant quatre mesos escassos.

Nou!!: Història d'Espanya і Estanislau Figueras i de Moragas · Veure més »

Estat nació

L'estat nació és un concepte modern de caràcter doctrinari polític que segons algunes escoles dedicades a l'estudi de les ciències polítiques.

Nou!!: Història d'Espanya і Estat nació · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: The United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Història d'Espanya і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932

Portada d'una publicació oficial de l'estatut L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.

Nou!!: Història d'Espanya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 · Veure més »

Estatut Reial de 1834

L'Estatut Reial de 1834 va ésser una carta de tendència liberal molt moderada, promulgada a Espanya per la reina regent Maria Cristina de Borbó.

Nou!!: Història d'Espanya і Estatut Reial de 1834 · Veure més »

Estret de Gibraltar

L'estret de Gibraltar (en àrab مضيق جبل طارق, Madiq Jabal Tàriq; en espanyol Estrecho de Gibraltar) és un estret que comunica l'oceà Atlàntic amb la mar Mediterrània i que separa Europa d'Àfrica.

Nou!!: Història d'Espanya і Estret de Gibraltar · Veure més »

Euro

LEuro (codi ISO 4217: EUR.; símbol:€) és la unitat monetària de dinou dels vint-i-vuit estats que formen part de la Unió Europea (i també d'alguns de fora de la Unió).

Nou!!: Història d'Espanya і Euro · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Història d'Espanya і Europa · Veure més »

Euskadi Ta Askatasuna

ETA (Euskadi Ta Askatasuna, País Basc i Llibertat) fou una organització basca armada i clandestina, la qual es proclamava independentista i socialista que tenia com a objectiu la creació d'un estat basc euskaldun i socialista, independent de l'Estat espanyol i de l'Estat francès, incloent-hi els set territoris bascos històrics (Euskal Herria): tres que pertanyen a l'Estat francès (dins el departament de Pirineus Atlàntics), tres províncies de l'Estat espanyol que formen l'actual País Basc, i la província de Navarra.

Nou!!: Història d'Espanya і Euskadi Ta Askatasuna · Veure més »

Exposició Internacional de Barcelona

Palau Nacional amb els projectors al fons. L'Exposició Internacional de Barcelona tingué lloc del 20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930 a Barcelona.

Nou!!: Història d'Espanya і Exposició Internacional de Barcelona · Veure més »

Exposició universal

Una exposició universal és una exposició de gran envergadura celebrada des de la segona meitat del segle XIX en localitzacions arreu del món.

Nou!!: Història d'Espanya і Exposició universal · Veure més »

Extrem Orient

Mapa de 1903 de la regió considerada tradicionalment ''' Extrem Orient '''. Extrem Orient L'Extrem Orient (també anomenat Orient Llunyà o Àsia Oriental) és, de forma inconcreta, l'est de l'Àsia, incloent-hi sovint els territoris russos del nord-est així com la regió occidental de l'oceà Pacífic, llevat del continent australià i de Nova Zelanda i altres illes d'Oceania.

Nou!!: Història d'Espanya і Extrem Orient · Veure més »

Extremadura

Extremadura (Estremaúra en extremenc, Estremadura en fala i portuguès) és una comunitat autònoma espanyola situada a l'oest de l'estat espanyol, entre els 37° 57′ N i els 40° 29′ N de latitud i entre els 4° 39′ O i els 7° 33′ O de longitud.

Nou!!: Història d'Espanya і Extremadura · Veure més »

Falange Española

Falange Española (FE) era un partit polític espanyol feixista, fundat el 29 d'octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera.

Nou!!: Història d'Espanya і Falange Española · Veure més »

Fòrum econòmic mundial

El Fòrum econòmic mundial (World Economic Forum) és una fundació sense ànim de lucre, la seu de la qual és a Ginebra.

Nou!!: Història d'Espanya і Fòrum econòmic mundial · Veure més »

Federació Anarquista Ibèrica

La Federació Anarquista Ibèrica (FAI) és una organització fundada el 1927 a la platja del Saler, València, com a continuació de dues organitzacions anarquistes, la portuguesa Unió Anarquista Portuguesa (en portuguès União Anarquista Portuguesa) i l'espanyola Federació Nacional de Grups Anarquistes d'Espanya (en castellà Federación Nacional de Grupos Anarquistas de España), i tenim d'aquesta forma un àmbit d'actuació ibèric.

Nou!!: Història d'Espanya і Federació Anarquista Ibèrica · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Nou!!: Història d'Espanya і Felip II de Castella · Veure més »

Felip III de Castella

Felip III de Castella, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.

Nou!!: Història d'Espanya і Felip III de Castella · Veure més »

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665) fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Nou!!: Història d'Espanya і Felip IV de Castella · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip V d'Espanya, dit l'Animós (el Animoso en castellà), també conegut com a Felip V de Castella i IV d'Aragó, i com Felip d'Anjou, títol que va ostentar abans de convertir-se en rei, (Versalles, França, 19 de desembre de 1683 - Madrid, Espanya, 9 de juliol de 1746) va ser monarca d'Espanya del 1700 al 1746, amb una breu interrupció el 1724, durant la qual va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Història d'Espanya і Felip V d'Espanya · Veure més »

Felipe González Márquez

Felipe González Márquez (Dos Hermanas, Andalusia, 5 de març de 1942) és un advocat i polític fou Secretari General del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) des de 1974 a 1997 i tercer president del govern de l'actual període democràtic a Espanya des de 1982 a 1996.

Nou!!: Història d'Espanya і Felipe González Márquez · Veure més »

Fenícia

'''Fenícia''' Fenícia (en llatí, Phoenice o Phoenicia; en grec, Phoinike) fou una regió de la costa mediterrània de llevant, limitada a l'est pel mont Líban i sense límits gaire precisos al nord i al sud.

Nou!!: Història d'Espanya і Fenícia · Veure més »

Fernão de Magalhães

Fernão de Magalhães (conegut també com a Magallanes en castellà, Magellanus en llatí o Magellan en francès i anglès, entre altres variants), nascut al nord de Portugal, probablement a Ponte da Barca, al voltant del 1480 i mort a l'illa de Mactan (vora l'illa de Cebú, a les Filipines) el 27 d'abril de 1521, va ser un navegant i explorador portuguès de l'època dels grans descobriments.

Nou!!: Història d'Espanya і Fernão de Magalhães · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Història d'Espanya і Ferran el Catòlic · Veure més »

Ferran VI d'Espanya

Ferran VI d'Espanya, dit el Prudent o el Just (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d’agost de 1759), va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759.

Nou!!: Història d'Espanya і Ferran VI d'Espanya · Veure més »

Ferran VII d'Espanya

Ferran VII d'Espanya el Deseado (el Desitjat) (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 — Madrid, 29 de setembre de 1833), príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808) i (1814-1833).

Nou!!: Història d'Espanya і Ferran VII d'Espanya · Veure més »

Fons Monetari Internacional

El Fons Monetari Internacional (FMI) és l'organització internacional encarregada de vigilar el sistema financer global, d'observar les taxes de canvi de monedes i la balança de pagaments, i d'oferir assistència tècnica i financera quan es requereixi.

Nou!!: Història d'Espanya і Fons Monetari Internacional · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Història d'Espanya і França · Veure més »

Francesc Cambó i Batlle

Francesc Cambó i Batlle (Verges, el Baix Empordà, 2 de setembre de 1876 - Buenos Aires, l'Argentina, 30 d'abril de 1947) fou un polític català conservador, fundador i líder de la Lliga Regionalista, i ministre en diversos governs espanyols.

Nou!!: Història d'Espanya і Francesc Cambó i Batlle · Veure més »

Francesc Macià i Llussà

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933) va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'Avi.

Nou!!: Història d'Espanya і Francesc Macià i Llussà · Veure més »

Francesc Pi i Margall

Francesc Pi i Margall (Barcelona, 20 d'abril de 1824 - Madrid, 29 de novembre de 1901) fou un polític català que va ser el segon president del govern de la Primera República Espanyola l'any 1873.

Nou!!: Història d'Espanya і Francesc Pi i Margall · Veure més »

Francisco de Goya y Lucientes

Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, Saragossa, 30 de març de 1746 - Bordeus, Gascunya, 16 d'abril de 1828) va ser un pintor i gravador aragonès.

Nou!!: Història d'Espanya і Francisco de Goya y Lucientes · Veure més »

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador espanyol, cap d'estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Nou!!: Història d'Espanya і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »

Francisco Largo Caballero

Francisco Largo Caballero (Madrid, 15 d'octubre de 1869 - París, 23 de març de 1946) va ser un sindicalista i polític marxista espanyol, històric dirigent del Partit Socialista Obrer Espanyol i de la Unió General de Treballadors.

Nou!!: Història d'Espanya і Francisco Largo Caballero · Veure més »

Francisco Serrano Domínguez

Francisco Serrano y Domínguez, Duc de la Torre (San Fernando, Cadis, 1810 - Madrid, 1885), militar i polític espanyol, fou President del consell de Ministres (1868), (1871) i (1872), també President del govern espanyol (1874), el cinquè i últim president de la Primera República Espanyola.

Nou!!: Història d'Espanya і Francisco Serrano Domínguez · Veure més »

Francisco Silvela y de Le Villeuze

Francisco Silvela y de Le Villeuze.

Nou!!: Història d'Espanya і Francisco Silvela y de Le Villeuze · Veure més »

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Nou!!: Història d'Espanya і Franquisme · Veure més »

Front Popular (Espanya)

UGT. El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.

Nou!!: Història d'Espanya і Front Popular (Espanya) · Veure més »

Fuerteventura

Fuerteventura és una illa de l'arxipèlag de Canàries (Comunitat Autònoma de Canàries, al sud-oest de Lanzarote, de la qual és separada per l'estret de La Bocayna. Al sud, l'antiga illa de Jandía, avui unida per l'istme de la Pared i que forma la península de Jandía, li dóna l'aspecte allargat que presenta Fuerteventura. Ha estat declarada reserva de la biosfera per la UNESCO. Té una extensió de 1.659 quilòmetres quadrats. La capital és Puerto del Rosario, centre d'enllaç amb les altres illes, i també nucli principal (24.000 habitants 2005). Es divideix en sis municipis.

Nou!!: Història d'Espanya і Fuerteventura · Veure més »

Gadifer de la Salle

Gravat a "Le Canarien" montrant la nau de Gadifer de La Salle durant l'expedició de 1402 Gadifer de la Salle (Sainte-Radegonde, Poitou-Charentes, 1340-1415) fou un militar i explorador francès que al costat de Jean de Béthencourt va liderar la primera expedició de conquesta a les Illes Canàries el 1402.

Nou!!: Història d'Espanya і Gadifer de la Salle · Veure més »

Galaic

Mapa d'Hispània (vers 300 a.C.)http://arkeotavira.com/Mapas/Iberia/Populi.htm Nicer Clutosi. El galaic és una llengua cèltica extinta que es va parlar a Hispània abans i durant el procés de romanització de la península.

Nou!!: Història d'Espanya і Galaic · Veure més »

Galícia

Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és una regió del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Història d'Espanya і Galícia · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Història d'Espanya і Generalitat de Catalunya · Veure més »

George Walker Bush

George Walker Bush (6 de juliol de 1946) és un polític estatunidenc, el 43è president dels Estats Units.

Nou!!: Història d'Espanya і George Walker Bush · Veure més »

Gran Canària

Gran Canària (en castellà: Gran Canaria) és una illa de l'arxipèlag canari (Comunitat Autònoma de les Illes Canàries) situada a l'Oceà Atlàntic, al costat de les costes del nord d'Àfrica i que pertany políticament a Espanya.

Nou!!: Història d'Espanya і Gran Canària · Veure més »

Gran Vall del Rift

La Gran Vall del Rift és una gran fractura geològica amb una extensió total de més de 4.830 quilòmetres en direcció nord-sud.

Nou!!: Història d'Espanya і Gran Vall del Rift · Veure més »

Grups Antiterroristes d'Alliberament

Els Grups Antiterroristes d'Alliberament (en castellà Grupos Antiterroristas de Liberación) o GAL foren grups armats parapolicials espanyols que practicaren el que es coneix com a Guerra bruta o terrorisme d'Estat a Espanya i França durant la dècada del 1980 amb la col·laboració d'alts funcionaris del Ministeri de l'Interior espanyol, aleshores dirigit pel PSOE del president Felipe González per intentar acabar amb el santuari de l'organització ETA a França, establerts a partir del document del CESID Acciones en Francia de 1983.

Nou!!: Història d'Espanya і Grups Antiterroristes d'Alliberament · Veure més »

Guadalquivir

El Guadalquivir és un riu de la península Ibèrica que neix a la Cañada de Aguafría, a 1.400 metres d'altura, a la Serra de Cazorla (Jaén).

Nou!!: Història d'Espanya і Guadalquivir · Veure més »

Guanxes

Representació d'un poble guanxe Els guanxes foren els primers habitants coneguts de les Illes Canàries, que hi van immigrar al voltant del 1000 aC.

Nou!!: Història d'Espanya і Guanxes · Veure més »

Guàrdia Civil

La Guàrdia Civil, popularment anomenada «Benemérita», és el primer cos de seguretat pública d'àmbit estatal sorgit a Espanya.

Nou!!: Història d'Espanya і Guàrdia Civil · Veure més »

Guernica

Gernika-Lumo és un municipi de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca de Busturialdea-Urdaibai, a la vall del riu Oka, formant la Ria de Guernica.

Nou!!: Història d'Espanya і Guernica · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Història d'Espanya і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra de l'Iraq

La Guerra de l'Iraq: també coneguda com a Segona Guerra del Golf, Operació Llibertat Iraquiana, i Ocupació de l'Iraq, va ser un conflicte que va començar el dijous 20 de març de 2003, i va finalitzar el diumenge 18 de desembre de 2011.

Nou!!: Història d'Espanya і Guerra de l'Iraq · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Història d'Espanya і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: Història d'Espanya і Guerra del Francès · Veure més »

Guerra dels Trenta Anys

La Guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Nou!!: Història d'Espanya і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »

Guerra hispano-estatunidenca

La Guerra Hispano-estatunidenca, Guerra Hispano-americana o Hispano-nord-americana, que a Espanya és coneguda popularment com a Desastre del 98 o Guerra de Cuba i a Cuba com a Guerra Hispano-cubana-nord-americana, es va dur a terme entre Espanya i els Estats Units d'Amèrica el 1898.

Nou!!: Història d'Espanya і Guerra hispano-estatunidenca · Veure més »

Hassan II

Hassan II (al-Hassan ibn Muhammad ibn Yusuf al-Alawi, en àrab: الحسن الثاني o nom complet الحسن بن محمد بن يوسف العلوي, nascut a Rabat el 9 de juliol de 1929 i mort a la mateixa ciutat el 23 de juliol de 1999), fou rei del Marroc de la dinastia alauita i va regnar 38 anys (1961-1999).

Nou!!: Història d'Espanya і Hassan II · Veure més »

Heinrich Himmler

Heinrich Luitpold Himmler ((7 d'octubre de 1900 – 23 de maig de 1945) va ser un polític de l'Alemanya Nazi i cap de les Schutzstaffel (SS). Va ser un dels homes més poderosos de l'entorn d'Adolf Hitler, juntament amb Hermann Göring i Joseph Goebbels. Com a Reichsführer-SS, controlava totes les forces de policia i de seguretat del Reich, inclosa la temuda Gestapo. El 1943 va passar a formar part del gabinet alemany com a ministre de l'Interior i, fugaçment, comandant dels Exèrcits del Rin durant el setge de Berlín. Com a gestor dels camps de concentració, dels camps d'extermini i dels Einsatzgruppen (esquadrons de la mort), Himmler coordinà la matança metòdica de més de 6 milions de jueus, i d'entre 3 i 4 milions de polonesos, gitanos, comunistes, testimonis de Jehovà i d'aquells que els nazis consideraven indignes de viure, com els que tenien diverses malalties físiques o mentals o els homosexuals; a més de milers de presoners soviètics, molts dels quals van ser usats en l'experimentació. Poc abans del final de la guerra, oferí la rendició als Aliats si no se'l jutjava. Després de ser arrestat per les forces britàniques, es va suïcidar abans que pogués ser interrogat.

Nou!!: Història d'Espanya і Heinrich Himmler · Veure més »

Hernán Cortés

Hernán Cortés de Monroy i Pizarro (Medellín, 1485 – Castilleja de la Cuesta, 2 de desembre de 1547) primer Marquès de la Vall d'Oaxaca fou un conquistador castellà que va encapçalar l’expedició que va causar la caiguda de l'Imperi asteca i de gran part del continent de Mèxic en favor de la Corona de Castella, a començament del segle XVI.

Nou!!: Història d'Espanya і Hernán Cortés · Veure més »

Hispània

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'imperi romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Història d'Espanya і Hispània · Veure més »

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Ruf Fest Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys des del: elisyces, sordons, cerretans, airenosis, andosins, bergistans, ausetans, indigets, castel·lans, lacetans, laietans, cossetans, ilergets, iacetans, suessetans, sedetans, ilercavons, edetans, contestans, oretans, bastetans i turdetans.

Nou!!: Història d'Espanya і Ibers · Veure més »

Il·lustració

La Il·lustració (en francès: Les Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) és un corrent filosòfic, polític i social europeu que va aparèixer al Regne de França,DDAA, La Gran Enciclopèdia en català (2004) p. 8227 al Regne Unit i a Alemanya a finals el Segle XVII.

Nou!!: Història d'Espanya і Il·lustració · Veure més »

Illa Perejil

Localització de l'illa. Perejil (en amazic, Tura; en castellà, Perejil; en àrab, Leila) és una illa de l'estret de Gibraltar situada a uns 200 metres de la costa marroquina i a escassos 8 km al nord-oest del nucli urbà de la ciutat de Ceuta.

Nou!!: Història d'Espanya і Illa Perejil · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Història d'Espanya і Imperi Bizantí · Veure més »

Imperi Espanyol

mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà) L'Imperi Espanyol fou al conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.

Nou!!: Història d'Espanya і Imperi Espanyol · Veure més »

Imperi portuguès

Màxima extensió de l'Imperi portuguès al llarg de la història. L'Imperi portuguès és el nom que rep el conjunt de Portugal i les seves colònies, va ser un destacat imperi en els segles XV, XVI i XVII.

Nou!!: Història d'Espanya і Imperi portuguès · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'imperi Romà d'Occident és l'estat successor de l'Imperi Romà, quan aquest es va dividir el 395 dC a la mort de Teodosi I el gran, que va deixar la part occidental de l'imperi al seu fill Honori, i la part oriental al seu fill Arcadi.

Nou!!: Història d'Espanya і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Inflació

Taxes d'inflació arreu del món de l'any 2010, segons dades del CIA Factbook La inflació és un fenomen econòmic que es caracteritza per una pujada generalitzada dels preus.

Nou!!: Història d'Espanya і Inflació · Veure més »

Inquisició

Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).

Nou!!: Història d'Espanya і Inquisició · Veure més »

Invasió musulmana d'Ifranja

La invasió musulmana d'Ifranja (França) fou el darrer episodi de la conquesta d'al-Andalus, quan el valí d'Hispània, As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní, va envair el ducat de Septimània el 720.

Nou!!: Història d'Espanya і Invasió musulmana d'Ifranja · Veure més »

Isabel I de Castella

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 1451 - Medina del Campo, 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).

Nou!!: Història d'Espanya і Isabel I de Castella · Veure més »

Isabel II d'Espanya

Isabel II d'Espanya o de Borbó, coneguda com La dels tristos destins (Madrid, Espanya, 10 d'octubre de 1830 – París, França, 9 d'abril de 1904), fou princesa d'Astúries (1830-1833) i reina d'Espanya (1833-1868).

Nou!!: Història d'Espanya і Isabel II d'Espanya · Veure més »

Jean de Bethencourt

Jean de Béthencourt (Grainville-la-Teinturière, 1360 - Grainville-la-Teinturière, 1425) fou un noble d'origen normand que va començar el procés colonitzador sistemàtic de les illes Canàries.

Nou!!: Història d'Espanya і Jean de Bethencourt · Veure més »

Joan Carles I d'Espanya

Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938), sota el nom de Joan Carles I fou rei d'Espanya entre 1975 i 2014.

Nou!!: Història d'Espanya і Joan Carles I d'Espanya · Veure més »

Joan Prim i Prats

Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 16 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del.

Nou!!: Història d'Espanya і Joan Prim i Prats · Veure més »

José Antonio Primo de Rivera

José Antonio Primo de Rivera i Sáenz de Heredia (Madrid 1903 - Alacant 1936), fill primogènit del dictador Miguel Primo de Rivera durant el regnat d'Alfons XIII, fou un polític feixista espanyol, fundador i ideòleg del partit Falange Española.

Nou!!: Història d'Espanya і José Antonio Primo de Rivera · Veure més »

José Barrionuevo Peña

José Barrionuevo Peña (Berja, Andalusia, 1942) és un polític andalús que fou diverses vegades ministre sota la presidència de Felipe González.

Nou!!: Història d'Espanya і José Barrionuevo Peña · Veure més »

José Calvo Sotelo

José Calvo Sotelo (1893-1936) fou un polític espanyol nascut a Tui (Pontevedra).

Nou!!: Història d'Espanya і José Calvo Sotelo · Veure més »

José Canalejas y Méndez

José Canalejas y Méndez (Ferrol, La Corunya, 31 de juliol de 1854-Madrid, 12 de novembre de 1912) va ser un advocat i polític regeneracionista i liberal espanyol.

Nou!!: Història d'Espanya і José Canalejas y Méndez · Veure més »

José Giral Pereira

José Giral Pereira (Santiago de Cuba, 22 d'octubre de 1879 - Mèxic, 23 de desembre de 1962) va ser un polític i químic farmacèutic espanyol, diverses vegades ministre durant el període de la Segona República Espanyola i President del govern republicà en l'exili després de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Història d'Espanya і José Giral Pereira · Veure més »

José Luis Rodríguez Zapatero

José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) és un polític espanyol, sent el cinquè President del Govern de l'actual període democràtic espanyol després de guanyar les eleccions generals de l'any 2004, i el segon del Partit Socialista Obrer Espanyol després que Felipe González n'ostentés el càrrec de 1982 a 1996.

Nou!!: Història d'Espanya і José Luis Rodríguez Zapatero · Veure més »

José María Aznar López

José María Alfredo Aznar López (Madrid, 25 de febrer de 1953) és un polític espanyol que va ser president del govern d'Espanya entre 1996 i 2004.

Nou!!: Història d'Espanya і José María Aznar López · Veure més »

José María Gil-Robles y Quiñones

José María Gil-Robles y Quiñones (Salamanca, 27 de novembre de 1898 - Madrid, 13 de setembre de 1980) va ser un polític i advocat espanyol.

Nou!!: Història d'Espanya і José María Gil-Robles y Quiñones · Veure més »

José Martí Pérez

Una placa a la Plaça del Miracle del Mocadoret, València qui mostra la casa on va viure José Martí. José Martí Pérez (L'Havana, Cuba, 28 de gener del 1853 – Dos Ríos, 19 de maig del 1895), també conegut pels cubans com «L'apòstol», fou un polític, pensador, periodista, filòsof, poeta i maçó cubà d'origen valencià, creador del Partit Revolucionari Cubà (PRC) i organitzador de la Guerra del 95 o Guerra necessària.

Nou!!: Història d'Espanya і José Martí Pérez · Veure més »

José Sanjurjo Sacanell

José Sanjurjo Sacanell (Pamplona, 28 de març de 1872 - Estoril, Portugal, 20 de juliol de 1936), va ser un militar espanyol que fou un dels principals conspiradors de l'intent de cop d'estat del 18 de juliol del 1936 que conduí a la insurrecció militar que comportà la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Història d'Espanya і José Sanjurjo Sacanell · Veure més »

Josep Bonaparte

Josep I Bonaparte, Josep I d'Espanya o Pepe Botella (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813) però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.

Nou!!: Història d'Espanya і Josep Bonaparte · Veure més »

Juan Bautista Aznar-Cabañas

Juan Bautista Aznar-Cabañas (Cadis, 1860 - Madrid, 1933) fou un mariner i polític espanyol.

Nou!!: Història d'Espanya і Juan Bautista Aznar-Cabañas · Veure més »

Juan Negrín López

Juan Negrín López (Las Palmas de Gran Canaria, 3 de febrer de 1892 - París, 12 de novembre de 1956) fou un metge fisiòleg i polític espanyol, fou president de govern de la Segona República (1937 - 1945), ja a l'exili.

Nou!!: Història d'Espanya і Juan Negrín López · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Història d'Espanya і Jueus · Veure més »

Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista

Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS) fou un partit polític d'ideologia propera al feixisme fundat el 4 d'octubre de 1931 per Ramiro Ledesma Ramos i Onésimo Redondo.

Nou!!: Història d'Espanya і Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista · Veure més »

L'Espanya Industrial

L'España Industrial, Sociedad Anónima Fabril y Mercantil era una empresa tèxtil que es va constituir a Madrid l'any 1847 per la família igualadina Muntadas.

Nou!!: Història d'Espanya і L'Espanya Industrial · Veure més »

La Gomera

La Gomera és una illa situada a l'Oceà Atlàntic, a les Illes Canàries, davant les costes africanes.

Nou!!: Història d'Espanya і La Gomera · Veure més »

La Palma

La Palma és una illa de l'arxipèlag de les Canàries (comunitat autònoma de les Canàries), dins la província de Santa Cruz de Tenerife.

Nou!!: Història d'Espanya і La Palma · Veure més »

Lanzarote

Lanzarote és una de les illes de l'arxipèlag de les Canàries.

Nou!!: Història d'Espanya і Lanzarote · Veure més »

Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo

Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Madrid, 1926 - Pozuelo de Alarcón, 2008) va ser un polític espanyol, que ocupà diverses carteres ministerials sota els governs d'Adolfo Suárez i que finalment fou President del Govern d'Espanya entre 1981 i 1982.

Nou!!: Història d'Espanya і Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo · Veure més »

Leopoldo O'Donnell

Leopoldo O'Donnell y Jorris (Santa Cruz de Tenerife (Canàries), 12 de gener de 1809 - Biarritz (Lapurdi), 5 de novembre de 1867) va ser un noble, militar i polític espanyol, Gran d'Espanya, Duc de Tetuan, Comte de Lucena i Vescomte d'Aliaga.

Nou!!: Història d'Espanya і Leopoldo O'Donnell · Veure més »

Llei de mancomunitats provincials

La llei de mancomunitats provincials va ser una norma estatal espanyola promulgada per Reial Decret el 18 de desembre de 1913 que va regular i permetre la constitució i organització dels poders i recursos econòmics de les diputacions provincials.

Nou!!: Història d'Espanya і Llei de mancomunitats provincials · Veure més »

Llei marcial

La llei marcial o estat de guerra és una situació d'excepció en l'aplicació de les normes legals ordinàries d'un estat, normalment regulat a la seva constitució, en la qual s'atorguen facultats extraordinàries a les forces armades o a la policia pel que fa a l'administració de justícia i el manteniment de l'ordre públic.

Nou!!: Història d'Espanya і Llei marcial · Veure més »

Llei Sàlica

El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals creades per governar els Francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el segle VI.

Nou!!: Història d'Espanya і Llei Sàlica · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Història d'Espanya і Lleida · Veure més »

Luis Carrero Blanco

Luis Carrero Blanco (Santoña, 4 de març de 1904 - Madrid, 20 de desembre de 1973) fou un militar de les Forces Armades d'Espanya, on assolí el rang d'almirall.

Nou!!: Història d'Espanya і Luis Carrero Blanco · Veure més »

Luis Roldán Ibáñez

Luis Roldán Ibáñez (Saragossa, 1943) fou un polític espanyol famós per un escàndol de corrupció política.

Nou!!: Història d'Espanya і Luis Roldán Ibáñez · Veure més »

Madrid

Madrid (nom oficial i estàndard en català, l'ús de Madrit es considera vàlid però arcaic) és la capital d'Espanya i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Història d'Espanya і Madrid · Veure més »

Maestrat

Dominis dels castells del Maestrat El Maestrat és una comarca que s'estén pel nord de la província de Castelló, per bé que d'ençà de les carlinades alguns autors hi inclouen el Maestrat aragonès al sud-est de la província de Terol.

Nou!!: Història d'Espanya і Maestrat · Veure més »

Maestrat aragonès

El Maestrat és una de les comarques de l'Aragó.

Nou!!: Història d'Espanya і Maestrat aragonès · Veure més »

Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Nou!!: Història d'Espanya і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »

Manuel Azaña Díaz

Manuel Azaña Díaz (Alcalá de Henares, Madrid, 10 de gener de 1880 - Montauban, França, 3 de novembre de 1940) va ser el primer i posteriorment el novè president del Govern (1931-1933 i 1936) de la Segona República i, finalment, el segon i darrer President de la II República Espanyola (1936-1939).

Nou!!: Història d'Espanya і Manuel Azaña Díaz · Veure més »

Manuel Fraga Iribarne

Manuel Fraga Iribarne (Vilalba, Lugo, 23 de novembre de 1922 – Madrid, 15 de gener de 2012) fou un polític i diplomàtic espanyol d'extensa carrera durant la dictadura franquista, la transició i l'època democràtica posterior.

Nou!!: Història d'Espanya і Manuel Fraga Iribarne · Veure més »

Manuel Godoy

Manuel de Godoy y Álvarez de Faria Ríos Zarosa (Badajoz, 12 de maig de 1767 - París, 4 d'octubre de 1851), gentilhome, polític espanyol ennoblit i favorit real.

Nou!!: Història d'Espanya і Manuel Godoy · Veure més »

Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque

espanyol l'any 1874. Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque(Cadis, 2 d'agost de 1827-Madrid, 4 de gener de 1895) va ser un general espanyol el cop d'estat del qual va acabar en la pràctica amb la Primera República Espanyola.

Nou!!: Història d'Espanya і Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque · Veure més »

Marca Hispànica

Comtats catalans i d'altres territoris a inicis del segle IX La Marca Hispànica és la locució que entre el 821 i el 850 fou usada en els Annales regni Francorum (Annals Reials dels Francs) i en els Annales Bertiniani per a designar globalment els territoris i comtats conquerits per Carlemany a l'entorn dels PirineusCatalunya Vella, Aragó, Sobrarb, Ribagorça i el Regne de Pamplona per tal de defensar l'imperi Carolingi de les incursions i ràtzies sarraïnes provinents del califat de Còrdova.

Nou!!: Història d'Espanya і Marca Hispànica · Veure més »

Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)

Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (Palerm, Regne de les Dues Sicílies 27 d'abril de 1806 - L'Havre, França 2 d'agost de 1878), princesa de les Dues Sicílies, reina consort d'Espanya (1829-1833) i regent d'Espanya (1833-1840).

Nou!!: Història d'Espanya і Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya) · Veure més »

Mario Conde

Mario Antonio Conde Conde (Tui, Galícia, 14 de setembre de 1948) és un financer i advocat espanyol.

Nou!!: Història d'Espanya і Mario Conde · Veure més »

Marroc

El Marroc (en àrab المغرب, al-Maḡrib, i en amazic Amarruk / Murakuc), oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Història d'Espanya і Marroc · Veure més »

Marxisme

200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.

Nou!!: Història d'Espanya і Marxisme · Veure més »

Mauritània

250px Mauritània, oficialment la República Islàmica de Mauritània, és un estat situat al nord-oest de l'Àfrica.

Nou!!: Història d'Espanya і Mauritània · Veure més »

Mèxic

Mèxic (en castellà: México), oficialment els Estats Units Mexicans (en castellà: Estados Unidos Mexicanos), és una república federal constitucional d'Amèrica del Nord.

Nou!!: Història d'Espanya і Mèxic · Veure més »

Menorca

Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Nou!!: Història d'Espanya і Menorca · Veure més »

Miguel Primo de Rivera Orbaneja

Alfons XIII i el dictador Primo de Rivera, març 1930. Monument a Miguel Primo de Rivera a la Plaça de l'Arenal de Jerez de la Frontera (1929) Miguel Primo de Rivera, II marquès d'Estella i VII de Sobremonte (Jerez de la Frontera, Andalusia, 8 de gener de 1870 - París, 16 de març de 1930) fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).

Nou!!: Història d'Espanya і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Veure més »

Monarquia constitucional

Les monarquies constitucionals es mostren en vermellUna monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat.

Nou!!: Història d'Espanya і Monarquia constitucional · Veure més »

Monarquia d'Espanya

La Monarquia d'Espanya, Monarquia Universal o Les Espanyes fou la monarquia formada pel conjunt de territoris que compartien el mateix monarca de la Casa d'Àustria entre el segle XVI i el segle XVIII.

Nou!!: Història d'Espanya і Monarquia d'Espanya · Veure més »

Muhàmmad XII

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad o Muhàmmad XII de Granada (Granada, 1452 - Fes, 1528), conegut pels cristians com Boabdil, va ser el darrer rei musulmà de Granada pertanyent a la dinastia nassarita.

Nou!!: Història d'Espanya і Muhàmmad XII · Veure més »

Munic

Munic (en alemany estàndard München o Minga en dialecte bavarès) és la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.234.000 habitants (el 2005).

Nou!!: Història d'Espanya і Munic · Veure més »

Museu Arqueològic Nacional d'Espanya

El Museu Arqueològic Nacional d'Espanya és un museu d'arqueologia amb continguts que abasten la prehistòria, la història i l'art antics, la numismàtica i les arts decoratives medievals i modernes.

Nou!!: Història d'Espanya і Museu Arqueològic Nacional d'Espanya · Veure més »

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art a la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo en la seva totalitat, des del romànic fins a l'actualitat.

Nou!!: Història d'Espanya і Museu Nacional d'Art de Catalunya · Veure més »

Musulmà

260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.

Nou!!: Història d'Espanya і Musulmà · Veure més »

Nacionalisme

Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.

Nou!!: Història d'Espanya і Nacionalisme · Veure més »

Namíbia

Namíbia és un estat de l'Àfrica meridional situat a la costa atlàntica, al nord de Sud-àfrica, al sud d'Angola i Zàmbia i a l'oest de Botswana.

Nou!!: Història d'Espanya і Namíbia · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Història d'Espanya і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Navarra

Navarra (en basc: Nafarroa, i en castellà: Navarra) és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en èuscar: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Nou!!: Història d'Espanya і Navarra · Veure més »

Niceto Alcalá-Zamora

Niceto Alcalá-Zamora y Torres (Priego de Córdoba, Espanya, 6 de juliol de 1877 - Buenos Aires, Argentina, 18 de febrer de 1949) fou un advocat i polític espanyol, primer president de la Segona República espanyola (1931-1936).

Nou!!: Història d'Espanya і Niceto Alcalá-Zamora · Veure més »

Nicolás Salmerón y Alonso

Nicolás Salmerón Alonso (Alhama la Seca (Almeria), 10 d'abril de 1838 - Pau (França), 20 de setembre de 1908), polític, escriptor i filòsof krausista, fou ministre de Justícia del govern d'Estanislau Figueras i tercer president de la Primera República Espanyola, i reprimí l'aixecament cantonal.

Nou!!: Història d'Espanya і Nicolás Salmerón y Alonso · Veure més »

Noblesa

La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en molts països (principalment actuals o anteriors monarquies).

Nou!!: Història d'Espanya і Noblesa · Veure més »

Nou Món

El mapa de Diego Ribero (1529) anomena Amèrica ''MUNDUS NOVUS'' quan encara només se'n coneixia la costa atlàntica i molt poc de la pacífica. El Nou Món és un dels noms que s'han utilitzat per designar el continent americà.

Nou!!: Història d'Espanya і Nou Món · Veure més »

Oostende

Oostende (en francès Ostende, en anglès Ostend, en llatí Ostenda, en català antic Osteda o Ostenda) és una ciutat de Bèlgica a la regió de flamenca situada aproximadament al mig de la costa belga.

Nou!!: Història d'Espanya і Oostende · Veure més »

Opus Dei

LOpus Dei (en llatí, "Obra de Déu"), o formalment Prelatura de la Santa Creu i Opus Dei, és una institució de l'Església Catòlica que ensenya que tothom és cridat a buscar la santedat en la vida ordinària.

Nou!!: Història d'Espanya і Opus Dei · Veure més »

Organització de les Nacions Unides

LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.

Nou!!: Història d'Espanya і Organització de les Nacions Unides · Veure més »

Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord

LOrganització del Tractat de l'Atlàntic Nord, OTAN (en anglès, NATO: North Atlantic Treaty Organisation, i en francès, OTAN: Organisation du Traité de l'Atlantique Nord), a vegades coneguda també com a l'Aliança Atlàntica, és una organització internacional establerta l'any 1949 amb l'objectiu de col·laborar en la defensa en els camps polític, econòmic i militar.

Nou!!: Història d'Espanya і Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord · Veure més »

País Basc

El País Basc (en basc: Euskal Herria, 'país de llengua basca') és un país europeu.

Nou!!: Història d'Espanya і País Basc · Veure més »

Pablo Iglesias Posse

Pablo Iglesias Posse –originalment Paulino– (Ferrol, 18 d'octubre de 1850 - Madrid, 9 de desembre de 1925) fou un dirigent socialista espanyol, fundador del Partit Socialista Obrer Espanyol i la Unió General de Treballadors.

Nou!!: Història d'Espanya і Pablo Iglesias Posse · Veure més »

Pacte d'Oostende

El pacte d'Oostende va ser el resultat d'una reunió que va tenir lloc l'agost de 1866 a la ciutat flamenca d'Oostende per grups opositors a la reina Isabel II.

Nou!!: Història d'Espanya і Pacte d'Oostende · Veure més »

Pacte del Pardo

El Pacte del Pardo fou un pacte signat a la mort d'Alfons XII el 1885 al Palau del Pardo (Madrid) entre Antonio Cánovas del Castillo, cap del Partit Liberal Conservador, i Práxedes Mateo Sagasta, cap del Partit Liberal Fusionista, els dos dirigents més importants de la restauració borbònica, pel qual acordaven turnar-se en el poder pacíficament donant suport la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, embarassada del futur Alfons XIII, per tal de garantir l'estabilitat de la monarquia davant la pressió del carlisme i dels republicans.

Nou!!: Història d'Espanya і Pacte del Pardo · Veure més »

Partit Comunista d'Espanya

El Partit Comunista d'Espanya (PCE) és un partit polític espanyol escindit del PSOE el 14 de novembre de 1921 per la negativa del primer a sumar-se a la III Internacional convocada per Lenin.

Nou!!: Història d'Espanya і Partit Comunista d'Espanya · Veure més »

Partit Liberal Conservador

El Partit Liberal Conservador (o simplement Partit Conservador) és una de les dues formacions polítiques, juntament amb el Partit Liberal, que estructuraren el sistema turnista propi de la Restauració espanyola de 1874 mercè el Pacte del Pardo de 1885.

Nou!!: Història d'Espanya і Partit Liberal Conservador · Veure més »

Partit Moderat

Partit Moderat era el nom adoptat el 1833 pels liberals que pactaren amb la regent Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i mantenir l'ordre social, cosa que suposà l'apropament de la burgesia industrial als propietaris latifundistes.

Nou!!: Història d'Espanya і Partit Moderat · Veure més »

Partit Nacionalista Basc

El Partit Nacionalista Basc (oficialment Euzko Alderdi Jeltzalea-Partido Nacionalista Vasco, EAJ-PNV), és un partit polític basc fundat el 1895 per Sabino Arana.

Nou!!: Història d'Espanya і Partit Nacionalista Basc · Veure més »

Partit Popular (Espanya)

El Partit Popular (PP; en castellà, Partido Popular) és un partit polític espanyol de dreta conservadora liberal amb elements de la tradició ultradretana espanyola.

Nou!!: Història d'Espanya і Partit Popular (Espanya) · Veure més »

Partit Republicà Radical

El Partit Republicà Radical més conegut com a Partit Radical, va ser un partit polític espanyol fundat per Alejandro Lerroux en 1908, durant el període de la restauració borbònica.

Nou!!: Història d'Espanya і Partit Republicà Radical · Veure més »

Partit Socialista Obrer Espanyol

El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.

Nou!!: Història d'Espanya і Partit Socialista Obrer Espanyol · Veure més »

Pena de mort a Espanya

anarquistes a Xerès mitjançant el garrot vil La pena de mort a Espanya està prohibida per la Constitució de 1978, promulgada a l'inici de la transició democràtica espanyola i completament abolida, tant en temps de pau com de guerra, per una Llei Orgànica de 1995, després d'una forta pressió social.

Nou!!: Història d'Espanya і Pena de mort a Espanya · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica, anomenada durant 2.000 anys i fins al segle XIX Hispania (terme provinent del llatí i probablement d'origen fenici), és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Història d'Espanya і Península Ibèrica · Veure més »

Pesseta

La pesseta (en castellà i gallec peseta, en basc pezeta) va ser la moneda espanyola de curs legal fins a la introducció de l'euro el 1999 i la seva desaparició definitiva l'1 de març del 2002.

Nou!!: Història d'Espanya і Pesseta · Veure més »

Petroli

Petroli El petroli és una barreja complexa no homogènia d'hidrocarburs, composts/formats per hidrogen i carboni.

Nou!!: Història d'Espanya і Petroli · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o el Pirineu (endotopònims: Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneu en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són un conjunt de serres (és a dir, una serralada) situades al nord de la península Ibèrica i recorren tot l'istme que l'uneix a Europa.

Nou!!: Història d'Espanya і Pirineus · Veure més »

Política fiscal

La política fiscal és una branca de la política econòmica que configura els pressupostos de l'Estat, i els seus components, la despesa pública i els impostos com a variables de control per assegurar i mantenir l'estabilitat econòmica, esmorteint les oscil·lacions dels cicles econòmics i contribuint a mantenir una economia creixent, de plena ocupació i sense inflació alta.

Nou!!: Història d'Espanya і Política fiscal · Veure més »

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Nou!!: Història d'Espanya і Portugal · Veure més »

Pragmàtica sanció

Una pragmàtica sanció és aquella norma o disposició legal promulgada per un rei i que afecta aspectes fonamentals de l'estat, regulant qüestions com la successió al tron o d'altres.

Nou!!: Història d'Espanya і Pragmàtica sanció · Veure més »

Práxedes Mateo Sagasta

Práxedes Mateo Sagasta Escolar (Torrecilla en Cameros, La Rioja, 21 de juliol de 1825 - Madrid, 5 de gener de 1903) va ser un enginyer de camins i polític espanyol, membre del Partit Liberal, President del consell de Ministres (1871-1872) i President del Govern d'Espanya (1874-1874, 1881-1883, 1892-1895, 1897-1899 i 1902-1902) i reconegut orador.

Nou!!: Història d'Espanya і Práxedes Mateo Sagasta · Veure més »

Prestige

Voluntari netejant el ''chapapote'' a Muxía El Prestige va ser un petrolier monobuc de propietat liberiana, construït al Japó el 1976 que es va enfonsar davant les costes gallegues el 19 de novembre de 2002, produint una immensa marea negra que va afectar una àmplia zona compresa des del nord de Portugal fins a les Landes de França, provocant el major desastre ecològic de la història de Galícia i una mobilització social i política.

Nou!!: Història d'Espanya і Prestige · Veure més »

Primera Guerra Carlina

La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fel conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.

Nou!!: Història d'Espanya і Primera Guerra Carlina · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Història d'Espanya і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Primera Internacional

L'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) o Primera Internacional, fou la primera gran organització que va tractar d'unir els treballadors dels diferents països; es fundà el 1864 i es dissolgué el 1881.

Nou!!: Història d'Espanya і Primera Internacional · Veure més »

Primera República Espanyola

La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.

Nou!!: Història d'Espanya і Primera República Espanyola · Veure més »

Província de Castelló

La província de Castelló, és una província valenciana situada al nord, amb capital a Castelló de la Plana.

Nou!!: Història d'Espanya і Província de Castelló · Veure més »

Rafael del Riego

Rafael del Riego i Flórez (Tuña, Tineo, Astúries, 9 d'abril de 1785 - Madrid, 7 de novembre de 1823) va ser un general i polític liberal espanyol.

Nou!!: Història d'Espanya і Rafael del Riego · Veure més »

Rafael Vera Fernández-Huidobro

Rafael Vera Fernández-Huidobro (Madrid, 7 de febrer de 1945) és un expolític espanyol.

Nou!!: Història d'Espanya і Rafael Vera Fernández-Huidobro · Veure més »

Ramón María Narváez y Campos

Ramón María Narváez y Campos (Loja, 5 d'agost de 1800 — Madrid, 23 d'abril de 1868), fou un polític i militar espanyol, duc de València, conegut com El Espadón de Loja.

Nou!!: Història d'Espanya і Ramón María Narváez y Campos · Veure més »

Ramón Serrano Suñer

Ramón Serrano Suñer (Cartagena, Múrcia, 12 de setembre del 1901 - Madrid 1 de setembre del 2003) fou un advocat i polític espanyol, sis vegades nomenat ministre pel govern franquista.

Nou!!: Història d'Espanya і Ramón Serrano Suñer · Veure més »

Reconquesta

La Reconquesta és un terme historiogràfic hispànic per designar el procés mitjançant el qual els regnes cristians del nord de la península Ibèrica van conquerir progressivament l'Àndalus.

Nou!!: Història d'Espanya і Reconquesta · Veure més »

Referèndum

Un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'un estat amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general reforma usualment amb l'establiment (o modificació) de lleis o tractats internacionals.

Nou!!: Història d'Espanya і Referèndum · Veure més »

Referèndum sobre la independència de Catalunya

El referèndum sobre la independència de Catalunya (oficialment Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya, conegut pel numerònim 1-O) és un referèndum d'autodeterminació vinculant que fou celebrat l'1 d'octubre de 2017.

Nou!!: Història d'Espanya і Referèndum sobre la independència de Catalunya · Veure més »

Regència

El terme regència designa diverses formes de govern delegat.

Nou!!: Història d'Espanya і Regència · Veure més »

Regeneracionisme

Regeneracionisme fou el moviment intel·lectual que entre els segles XIX i XX pretén reflexionar objectivament i científica sobre les causes de la decadència d'Espanya com nació.

Nou!!: Història d'Espanya і Regeneracionisme · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Història d'Espanya і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir amb entitat política autònoma a partir del segle X com comtat vassall del Regne de Lleó.

Nou!!: Història d'Espanya і Regne de Castella · Veure més »

Regne de la Gran Bretanya

El Regne de Gran Bretanya, fou un estat que existí a l'Illa de Gran Bretanya al 1707.

Nou!!: Història d'Espanya і Regne de la Gran Bretanya · Veure més »

Regne de Lleó

El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.

Nou!!: Història d'Espanya і Regne de Lleó · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Història d'Espanya і Regne de Mallorca · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra va ser un dels nuclis pirinencs a la marca hispànica de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, igual que el Regne d'Aragó i els comtats catalans, o el Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Història d'Espanya і Regne de Navarra · Veure més »

Regne de Portugal

El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i XX, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.

Nou!!: Història d'Espanya і Regne de Portugal · Veure més »

Regne de Toledo

El Regne de Toledo és el nom donat al regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.

Nou!!: Història d'Espanya і Regne de Toledo · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne pertanyent a la Corona d'Aragó que abastava gran part de les actuals terres valencianes.

Nou!!: Història d'Espanya і Regne de València · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Història d'Espanya і Regne Unit · Veure més »

Rei d'Espanya

El rei d'Espanya és el cap d'estat d'Espanya i el titular de la Corona d'Espanya, la forma en què es configura a Espanya la prefectura de l'estat.La Constitució espanyola de 1978 regula la Corona, la persona del rei i les seves funcions en el Títol II, que comprèn els articles 56 a 65.

Nou!!: Història d'Espanya і Rei d'Espanya · Veure més »

Reis Catòlics

Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.

Nou!!: Història d'Espanya і Reis Catòlics · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Història d'Espanya і República Romana · Veure més »

Restauració absolutista a Espanya

Ferran VII. Segons indica Valeriano Bozalen aquest gravat es representa, fent equilibri, a un alt representant eclesiàstic que, al dibuix preparatori del Museu del Prado, representava el papa.Valeriano Bozal ''Francisco Goya, vida y obra'', (2 vols.) Madrid, 2005, vol. 2, pàg. 127. ISBN 84-96209-39-3 es La Restauració absolutista a Espanya és el període de la història d'Espanya que s'estén entre els anys 1814 i 1833, en el curs del qual es restableix a Espanya la Monarquia Absoluta Borbònica.

Nou!!: Història d'Espanya і Restauració absolutista a Espanya · Veure més »

Restauració borbònica

La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.

Nou!!: Història d'Espanya і Restauració borbònica · Veure més »

Revolta de les Comunitats de Castella

La revolta de les Comunitats de Castella, també coneguda com a revolta dels Comuners, va ser un aixecament contra la Corona que va tenir lloc entre 1520 i 1521, protagonitzat per les ciutats de l'interior de la Corona de Castella al començament del regnat de Carles I. La revolta va ser encapçalada per diverses ciutats de l'interior de Castella, especialment les de Toledo i Valladolid.

Nou!!: Història d'Espanya і Revolta de les Comunitats de Castella · Veure més »

Revolta de les Germanies

La Revolta de les germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el segle XVI, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.

Nou!!: Història d'Espanya і Revolta de les Germanies · Veure més »

Revolució de 1868

La Revolució de 1868 o La Gloriosa, també coneguda com La septembrina o la Revolució de Setembre, va ser un aixecament revolucionari espanyol que va tenir lloc el setembre de 1868 al Regne constitucional d'Espanya i va suposar el destronament de la reina Isabel II i l'inici del període denominat Sexenni Democràtic.

Nou!!: Història d'Espanya і Revolució de 1868 · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Història d'Espanya і Revolució Francesa · Veure més »

Rhode

Rhode o Rhodos (Ῥόδη o Ῥόδος, o Ῥοδίπολις, segurament Ῥόδη πόλις), en llatí Rhodus, en català Rodes, fou una colònia grega a la costa del país dels ibers indigets (avui l'Empordà), que perdurà després com a ciutat romana i fins a l'època visigòtica.

Nou!!: Història d'Espanya і Rhode · Veure més »

Roses

Roses és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà que ocupa la meitat sud de la península del cap de Creus.

Nou!!: Història d'Espanya і Roses · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Història d'Espanya і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sant Sebastià

Sant Sebastià (Donostia en basc, pronunciat segons Joan Coromines, San Sebastián en castellà, i oficialment Donostia / San Sebastián) és una ciutat costanera de 180.000 habitants, capital del territori foral històric de Guipúscoa (País Basc).

Nou!!: Història d'Espanya і Sant Sebastià · Veure més »

Santa Aliança

Imperi Rus La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals.

Nou!!: Història d'Espanya і Santa Aliança · Veure més »

Santa Seu

Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del Papa com a Cap Suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que Estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com Estat al servei de l'Església.

Nou!!: Història d'Espanya і Santa Seu · Veure més »

Santander

Santander (Sanander en càntabre) és la capital de la comunitat autònoma i província de Cantàbria.

Nou!!: Història d'Espanya і Santander · Veure més »

Santiago Carrillo Solares

Santiago Carrillo Solares (Gijón, Astúries, 18 de gener de 1915 - Madrid, 18 de setembre de 2012) va ser un polític espanyol.

Nou!!: Història d'Espanya і Santiago Carrillo Solares · Veure més »

Santiago Casares Quiroga

Santiago Casares Quiroga (La Corunya, 1884 - París, 1950) fou un polític gallec de caràcter republicà que es va encarregar de gestionar diversos ministeris durant els governs presidits per Manuel Azaña.

Nou!!: Història d'Espanya і Santiago Casares Quiroga · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Història d'Espanya і Saragossa · Veure més »

Schutzstaffel

La Schutzstaffel ("escamots de protecció", abreujat com SS o Runic "↯↯", segons l'estilització rúnica) fou una organització de seguretat del NSDAP, el partit nazi.

Nou!!: Història d'Espanya і Schutzstaffel · Veure més »

Sefardites

Els sefardites (en hebreu: יהודים ספרדים) (transliterat: Yehudim Sefaradim) són els descendents dels jueus que van viure en la península Ibèrica fins a 1492, any en què foren expulsats.

Nou!!: Història d'Espanya і Sefardites · Veure més »

Segismundo Casado

Segismundo Casado (Nava de la Asunción, Província de Segòvia, 6 d'octubre de 1893 - Madrid, 18 de desembre de 1968), va ser un militar espanyol que va tenir especial protagonisme durant l'etapa final de la Guerra Civil espanyola, ja que va encapçalar en la zona republicana el cop d'estat iniciat el 5 de març de 1939 que va derrocar al govern del socialista radical Juan Negrín constituint a continuació al costat de socialistes moderats com Julian Besteiro, republicans d'esquerra i els sectors llibertaris el Consell Nacional de Defensa que va posar fi a la resistència del bàndol republicà en rendir-se a Francisco Franco les tropes del qual van poder ocupar la regió Centro-Sud, l'últim territori que quedava sota l'autoritat de la Segona República, sense combatre, posant fi així l'1 d'abril de 1939 a la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Història d'Espanya і Segismundo Casado · Veure més »

Segismundo Moret y Prendergast

Estàtua de Moret a Cadis Segismundo Moret y Prendergast (Cadis, 2 de juny de 1833 – Madrid, 28 de gener de 1913) va ser un hisendat, literat i polític espanyol.

Nou!!: Història d'Espanya і Segismundo Moret y Prendergast · Veure més »

Segle d'or espanyol

L'anomenat segle d'or espanyol és un període de gran vitalitat literària i artística a Espanya que se sol identificar amb el segle XVII, tot i que alguns autors inclourien des del 1492, data del descobriment d'Amèrica o de la Gramática castellana de Nebrija fins a la mort de Calderón el 1681.

Nou!!: Història d'Espanya і Segle d'or espanyol · Veure més »

Segle II aC

El segle II aC està dins del període hel·lenístic i comprèn els anys inclosos entre el 200 aC i el 101 aC.

Nou!!: Història d'Espanya і Segle II aC · Veure més »

Segle IX aC

El segle IX aC és un període que transcorre des de l'any 900 aC fins al 801 aC i està marcat pel desenvolupament de les civilitzacions d'Orient i el sud del Mediterrani mentre Europa entra en l'Edat del ferro.

Nou!!: Història d'Espanya і Segle IX aC · Veure més »

Segle V

El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.

Nou!!: Història d'Espanya і Segle V · Veure més »

Segle VI aC

El segle VI aC inclou els anys compresos entre el 600 aC i el 501 aC i constueix un dels moments de canvi més rellevants de l'edat antiga.

Nou!!: Història d'Espanya і Segle VI aC · Veure més »

Segle VIII aC

El segle VIII aC és un període que dóna inici a l'anomenada antiguitat clàssica primerenca, amb l'ascens de grecs i romans i una nova centralitat mediterrània que aniria creixent en segles posteriors.

Nou!!: Història d'Espanya і Segle VIII aC · Veure més »

Segle X

El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.

Nou!!: Història d'Espanya і Segle X · Veure més »

Segle XI

El segle XI és un període de l'alta edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 1001 i el 1100.

Nou!!: Història d'Espanya і Segle XI · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Història d'Espanya і Segle XIV · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Història d'Espanya і Segle XV · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Història d'Espanya і Segle XVI · Veure més »

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que suposa un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avenços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Nou!!: Història d'Espanya і Segle XVII · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Història d'Espanya і Segle XVIII · Veure més »

Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.

Nou!!: Història d'Espanya і Segona Guerra Púnica · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura del general Franco).

Nou!!: Història d'Espanya і Segona República Espanyola · Veure més »

Senat

El Senat és una cambra de representació, existent en els països amb sistemes bicamerals, i que és considerada la cambra alta, formant junt amb la cambra baixa, el parlament.

Nou!!: Història d'Espanya і Senat · Veure més »

Setmana Tràgica

Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.

Nou!!: Història d'Espanya і Setmana Tràgica · Veure més »

Sevilla

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.

Nou!!: Història d'Espanya і Sevilla · Veure més »

Sexenni Democràtic

Caricatura respecte a les etapes del Sexenni Democràtic públicat a la revista barcelonina ''La Flaca'' amb la capçalera de ''“La Madeja”'', al 1874 El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric del Regne constitucional d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875.

Nou!!: Història d'Espanya і Sexenni Democràtic · Veure més »

Sueus

Límits de les províncies romanes Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) són un dels pobles germànics originaris de la mar Bàltica.

Nou!!: Història d'Espanya і Sueus · Veure més »

Tadjikistan

El Tadjikistan (en tadjik: Тоҷикистон, transcrit Tojikiston), oficialment República de Tadjikistan, és un estat de l'Àsia central.

Nou!!: Història d'Espanya і Tadjikistan · Veure més »

Taifa

Les taifes (de l'àrab طائفة, tā'ifa, 'part', 'secció', 'grup', 'facció') eren els petits nuclis polítics i militars (fins a 39) en què es va esberlar el califat de Còrdova després que fos destronat Hixam III, de la dinastia dels omeies, l'any 1031.

Nou!!: Història d'Espanya і Taifa · Veure més »

Tanto monta

Escut dels reis catòlics Tanto monta, abreviació de tanto monta cortar como desatar, fou una frase utilitzada com a mot heràldic pel rei catòlic Ferran II d'Aragó.

Nou!!: Història d'Espanya і Tanto monta · Veure més »

Tartessos

Maqueta d'unes ruïnes tartesses. Tartessos va ser el nom pel qual els grecs coneixien la primera civilització d'Occident.

Nou!!: Història d'Espanya і Tartessos · Veure més »

Tenerife

Tenerife és la més gran de les illes que componen l'arxipèlag de les Canàries, on ocupa una posició central respecte de les illes de Gran Canària, La Gomera i La Palma.

Nou!!: Història d'Espanya і Tenerife · Veure més »

Tercera guerra carlina

Constitucions de Catalunya de 1585. La tercera guerra carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876.

Nou!!: Història d'Espanya і Tercera guerra carlina · Veure més »

Terol

Terol (en castellà i oficialment: Teruel) és una ciutat a la zona meridional d'Aragó.

Nou!!: Història d'Espanya і Terol · Veure més »

Tony Blair

Anthony Charles Lynton Blair, conegut popularment com a Tony Blair, (Edimburg, Escòcia 1953) és un advocat i polític britànic, antic Primer Ministre del Regne Unit (1997-2007) i líder del Partit Laborista entre 1994 i 2007.

Nou!!: Història d'Espanya і Tony Blair · Veure més »

Tractat de Fontainebleau (1807)

El Tractat de Fontainebleau fou un acord secret signat el 27 d'octubre de 1807 entre el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès per a repartir-se Portugal.

Nou!!: Història d'Espanya і Tractat de Fontainebleau (1807) · Veure més »

Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa

Sala del Musei Capitoli, a Roma, on es va signar el '''Tractat Constitucional'''. El Tractat pel qual s'estableix una Constitució per a Europa és una proposta de tractat constitucional per a la Unió Europea.

Nou!!: Història d'Espanya і Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa · Veure més »

Transició democràtica espanyola

La Transició democràtica espanyola, transició espanyola o simplement, transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a Espanya.

Nou!!: Història d'Espanya і Transició democràtica espanyola · Veure més »

Trienni Liberal

Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de (1820) a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.

Nou!!: Història d'Espanya і Trienni Liberal · Veure més »

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Nou!!: Història d'Espanya і UNESCO · Veure més »

Unió de Centre Democràtic

Unió de Centre Democràtic (UCD) (en castellà, Unión de Centro Democrático) fou una coalició política i, posteriorment, un partit polític que exercí un paper protagonista durant la transició democràtica espanyola.

Nou!!: Història d'Espanya і Unió de Centre Democràtic · Veure més »

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és la unió econòmica i política de 28 estats independents, localitzats majoritàriament a Europa.

Nou!!: Història d'Espanya і Unió Europea · Veure més »

Unió General de Treballadors

La Unió General de Treballadors (de forma abreviada, UGT) és una organització sindical obrera espanyola d'orientació socialista fundada per Pablo Iglesias a Barcelona el 12 d'agost de 1888.

Nou!!: Història d'Espanya і Unió General de Treballadors · Veure més »

Unió Liberal

Unió Liberal fou un partit polític espanyol sorgit de l'aliança electoral que després de la revolució del 1854 van concertar diferents polítics moderats no absolutistes i progressistes no exaltats, i que va acabar definitivament amb el Partit Moderat, que era al poder des del 1833.

Nou!!: Història d'Espanya і Unió Liberal · Veure més »

Vaga general

Minneapolis, juny de 1934. Una vaga general és una acció de protesta duta a terme per tota la força de treball d'una ciutat, regió o país, consistent en deixar de treballar i manifestar-se al carrer per a aconseguir un objectiu econòmic o polític.

Nou!!: Història d'Espanya і Vaga general · Veure més »

València

València és la capital i la localitat més poblada de la província homònima i del País Valencià.

Nou!!: Història d'Espanya і València · Veure més »

Vascons

Els vascons —vascones en llatí— foren un poble autòcton d'Hispània, celtitzat i iberitzat, que vivia a la província Tarraconense, a la regió que avui és Navarra i algunes zones veïnes de l'Aragó, La Rioja, i Guipúscoa.

Nou!!: Història d'Espanya і Vascons · Veure més »

Vàndals

Imperi romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Nou!!: Història d'Espanya і Vàndals · Veure més »

Vicálvaro

Ubicació del districte de Vicálvaro al plànol de Madrid Vicálvaro és actualment un dels 21 districtes de la ciutat de Madrid (Espanya), que correspon al terme de l'antiga vila del mateix nom que fou integrada el 1951 a la capital.

Nou!!: Història d'Espanya і Vicálvaro · Veure més »

Virregnat de Nova Espanya

La Nova Espanya (Virreinato de Nueva España en castellà) fou el primer virregnat de l'imperi Espanyol a Amèrica, nascut per cèdula reial el 17 d'abril, 1535 i amb una duració de 286 anys, fins al 21 de setembre, 1821, data en què el virregnat aconseguí la seva independència i naixeria Mèxic, aleshores conformat com a monarquia constitucional amb el nom d'Imperi Mexicà.

Nou!!: Història d'Espanya і Virregnat de Nova Espanya · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria "gots de l'oest".

Nou!!: Història d'Espanya і Visigots · Veure més »

Wellington

Wellington (en maori: Te Whanga-nui-a-Tara, Pōneke o Te Upoko-o-te-Ika-a-Māui) és la capital de Nova Zelanda, la tercera àrea metropolitana més gran del país, i la ciutat capital nacional més poblada d'Oceania.

Nou!!: Història d'Espanya і Wellington · Veure més »

Wilaya

Una wilaya (en àrab ولاية, wilāya; en turc vilayet, en turc otomà ولاية, vilayet) és una subdivisió administrativa d'alguns països musulmans.

Nou!!: Història d'Espanya і Wilaya · Veure més »

Xina

Ubicació de la Xina al món La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris, que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Nou!!: Història d'Espanya і Xina · Veure més »

1 d'abril

L'1 d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Espanya і 1 d'abril · Veure més »

1 de gener

L1 de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història d'Espanya і 1 de gener · Veure més »

10 d'octubre

El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Espanya і 10 d'octubre · Veure més »

10 de febrer

El 10 de febrer és el quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història d'Espanya і 10 de febrer · Veure més »

1031

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Espanya і 1031 · Veure més »

11 de març

L'11 de març és el setantè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Espanya і 11 de març · Veure més »

117

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i '''117''' D (verd).

Nou!!: Història d'Espanya і 117 · Veure més »

12 d'abril

El 12 d'abril és el cent dotzè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Espanya і 12 d'abril · Veure més »

13 de setembre

El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Espanya і 13 de setembre · Veure més »

14

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), '''14''' DC (groc), and 117 D (verd).

Nou!!: Història d'Espanya і 14 · Veure més »

14 d'abril

El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Espanya і 14 d'abril · Veure més »

1402

L'any 1402 (MCDII) fou un any comú del segle XV que pertany a l'Edat Mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.

Nou!!: Història d'Espanya і 1402 · Veure més »

1478

;Països Catalans;* La Bíblia és impresa en català, molt abans que en anglès o castellà.

Nou!!: Història d'Espanya і 1478 · Veure més »

1492

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1492 · Veure més »

1496

''Retrat de l'artista i la seva dona'' (1496), del mestre de Frankfurt.

Nou!!: Història d'Espanya і 1496 · Veure més »

15 de juny

El 15 de juny és el cent seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Espanya і 15 de juny · Veure més »

1502

L'any 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història d'Espanya і 1502 · Veure més »

1556

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1556 · Veure més »

1580

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Espanya і 1580 · Veure més »

16 de novembre

El 16 de novembre és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Espanya і 16 de novembre · Veure més »

17 de juliol

El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Espanya і 17 de juliol · Veure més »

1713

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1713 · Veure més »

1748

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Espanya і 1748 · Veure més »

1792

;Països catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1792 · Veure més »

1795

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1795 · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Història d'Espanya і 1808 · Veure més »

1810

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1810 · Veure més »

1811

El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').

Nou!!: Història d'Espanya і 1811 · Veure més »

1812

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1812 · Veure més »

1813

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Espanya і 1813 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1814 · Veure més »

1819

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Espanya і 1819 · Veure més »

1820

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Espanya і 1820 · Veure més »

1823

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Espanya і 1823 · Veure més »

1826

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1826 · Veure més »

1830

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1830 · Veure més »

1832

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1832 · Veure més »

1833

;Països catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1833 · Veure més »

1834

;Països catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1834 · Veure més »

1835

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1835 · Veure més »

1836

Llinda d’una casa del carrer del Pont Vell de BesalúPlaca commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de '''1836'''.;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1836 · Veure més »

1839

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1839 · Veure més »

1840

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1840 · Veure més »

1842

;Països Catalans: Espartero a Barcelona.

Nou!!: Història d'Espanya і 1842 · Veure més »

1843

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1843 · Veure més »

1844

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1844 · Veure més »

1845

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Espanya і 1845 · Veure més »

1854

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1854 · Veure més »

1855

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1855 · Veure més »

1856

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1856 · Veure més »

1864

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1864 · Veure més »

1866

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1866 · Veure més »

1868

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1868 · Veure més »

1869

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1869 · Veure més »

1870

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1870 · Veure més »

1871

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1871 · Veure més »

1872

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1872 · Veure més »

1873

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1873 · Veure més »

1874

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1874 · Veure més »

1876

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1876 · Veure més »

1878

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Espanya і 1878 · Veure més »

1879

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1879 · Veure més »

1881

;Països catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1881 · Veure més »

1883

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1883 · Veure més »

1885

Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1885 · Veure més »

1888

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1888 · Veure més »

1890

Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.

Nou!!: Història d'Espanya і 1890 · Veure més »

1891

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1891 · Veure més »

1895

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Història d'Espanya і 1895 · Veure més »

1897

barceloní del Fort Pienc.

Nou!!: Història d'Espanya і 1897 · Veure més »

1898

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Història d'Espanya і 1898 · Veure més »

19 de juny

El 19 de juny és el cent setanté dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Espanya і 19 de juny · Veure més »

19 de setembre

El 19 de setembre és el dos-cents seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Espanya і 19 de setembre · Veure més »

1902

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1902 · Veure més »

1903

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1903 · Veure més »

1907

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1907 · Veure més »

1909

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1909 · Veure més »

1912

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1912 · Veure més »

1914

Providence (Rhode Island);Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1914 · Veure més »

1917

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1917 · Veure més »

1918

font al carrer Cucurulla de Barcelona.

Nou!!: Història d'Espanya і 1918 · Veure més »

1921

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Espanya і 1921 · Veure més »

1923

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1923 · Veure més »

1925

''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).

Nou!!: Història d'Espanya і 1925 · Veure més »

1930

Terrassa, el raval de Montserrat, el '''1930'''.

Nou!!: Història d'Espanya і 1930 · Veure més »

1931

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1931 · Veure més »

1932

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1932 · Veure més »

1933

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1933 · Veure més »

1934

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1934 · Veure més »

1936

;Països Catalans: Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.

Nou!!: Història d'Espanya і 1936 · Veure més »

1937

;Països Catalans: Billet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.

Nou!!: Història d'Espanya і 1937 · Veure més »

1938

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1938 · Veure més »

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1939 · Veure més »

1940

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1940 · Veure més »

1945

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1945 · Veure més »

1950

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Història d'Espanya і 1950 · Veure més »

1953

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Història d'Espanya і 1953 · Veure més »

1959

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1959 · Veure més »

1962

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1962 · Veure més »

1966

;Catalunya.

Nou!!: Història d'Espanya і 1966 · Veure més »

1968

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1968 · Veure més »

1969

Buzz Aldrin a la Lluna;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1969 · Veure més »

1973

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1973 · Veure més »

1975

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1975 · Veure més »

1977

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1977 · Veure més »

1978

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1978 · Veure més »

1979

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1979 · Veure més »

1982

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1982 · Veure més »

1986

Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.

Nou!!: Història d'Espanya і 1986 · Veure més »

1987

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1987 · Veure més »

1989

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1989 · Veure més »

1993

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1993 · Veure més »

1996

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1996 · Veure més »

2 de gener

El 2 de gener és el segon dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història d'Espanya і 2 de gener · Veure més »

2 de maig

El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Espanya і 2 de maig · Veure més »

20 de juny

El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Espanya і 20 de juny · Veure més »

20 de novembre

El 20 de novembre és el tres-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Espanya і 20 de novembre · Veure més »

2000

Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Història d'Espanya і 2000 · Veure més »

2002

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 2002 · Veure més »

2004

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Espanya і 2004 · Veure més »

2005

Llibertat al món el 2005 segons la Freedom House.

Nou!!: Història d'Espanya і 2005 · Veure més »

22 de juny

El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Espanya і 22 de juny · Veure més »

22 de març

El 22 de març és el vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Espanya і 22 de març · Veure més »

22 de novembre

El 22 de novembre és el tres-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Espanya і 22 de novembre · Veure més »

23 de febrer

El 23 de febrer és el cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història d'Espanya і 23 de febrer · Veure més »

26 de gener

El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història d'Espanya і 26 de gener · Veure més »

28 de gener

El 28 de gener és el vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història d'Espanya і 28 de gener · Veure més »

28 de setembre

El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Espanya і 28 de setembre · Veure més »

29 de desembre

El 29 de desembre és el tres-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Espanya і 29 de desembre · Veure més »

3 de gener

El 3 de gener és el tercer dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història d'Espanya і 3 de gener · Veure més »

30 de juny

El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Espanya і 30 de juny · Veure més »

6 de desembre

El 6 de desembre és el tres-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Espanya і 6 de desembre · Veure més »

711

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 711 · Veure més »

9 de febrer

El 9 de febrer és el quarantè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història d'Espanya і 9 de febrer · Veure més »

Redirigeix aquí:

Història d’Espanya.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »