Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història d'Armènia

Índex Història d'Armènia

Imperi armeni Els armenis van entrar a Urartu vers el 610 aC.

378 les relacions: Abas I d'Armènia, Abas I de Kars, Abd al-Kadir al-Addaui, Abd-Al·lah ibn Hàtim al-Bahilí d'Armènia, Abdisar d'Armènia, Abu-Uqba al-Jarrah ibn Abd-Al·lah al-Hakamí, Acilisene, Aderveshnasp d'Armènia, Adrià, Adrormizd d'Armènia, Aixot el Gran, Aixot I Bagratuni, Aixot II Bagratuni, Aixot II Erkath, Aixot III Olormadz, Aixot Msaker, Al-Jazira, Al-Mansur (abbàssida), Alans, Albània del Caucas, Alexandre el Gran, Alexandre Heli, Alexandre Sever, Anníbal Barca, Antíoc Híerax, Antzevatsi, Anzitene, Apamea, Ararat, Ardahan, Ariarates V, Ariobarzanes d'Armènia, Armavir (ciutat antiga), Armènia Occidental, Armènia Otomana, Armènia russa, Armènia Sofene, Armènia Wilsoniana, Arsames I d'Armènia, Arsamosata, Arshak I d'Armènia, Arshak II d'Armènia, Arshak III d'Armènia, Artaban III de Pàrtia, Artavasdes I d'Armènia, Artavasdes II d'Armènia, Artavasdes III, Artavasdes IV d'Armènia, Artavasdes V d'Armènia, Artavasdes VI d'Armènia, ..., Artavasdes VII d'Armènia, Artaxata, Artaxerxes II de Pèrsia, Artaxes I d'Armènia, Artaxes II d'Armènia, Artaxes III d'Armènia, Artaxes IV d'Armènia, Artàxides, Arzanene, Atropatene, Aureli Pacoros, Axidares d'Armènia, Èumenes de Càrdia, Babak, Babilònia, Bactriana, Bakkar ibn Múslim al-Uqaylí, Batalla de Gaugamela, Bogha al-Khabir, Capadòcia, Caracal·la, Casperi, Caspiene, Cassi Dió, Cataònia, Caucas, Cilícia, Ctesifont, Curopalat de Kartli, Darios III de Pèrsia, David Saharuni, Dècada del 1060, Dècada del 520 aC, Dècada del 550 aC, Dècada del 560 aC, Dècada del 610 aC, Dècada del 900, Derzene, Diodor de Sicília, Djahap al-Qaisi, Dwin, Elegeia, Emirat de Manazkert, Erato, Erzurum, Estrabó, Etxmiadzin, Eufrates, Fauene, Frahat d'Armènia, Frigis, Gagik Abas II de Kars, Gagik I d'Ani, Gagik II d'Ani, Galeri, Gandja, Genocidi armeni, Goltn, Gordiene, Gran Armènia, Grec, Gregori l'Il·luminador, Grigor II Mamikonian, Grigor Mamikonian, Gugarq, Gushnasp-Vahram d'Armènia, Hamazasp Mamikonian, Harith ibn Amru, Hayreniq, Hàssan ibn Qàhtaba, Heròdot, Hidarnes III, Hircània, Història moderna d'Armènia, Hovhannes-Sembat d'Ani, Imperi Aquemènida, Imperi Part, Imperi Sassànida, Ingilene, Ishaq ibn Múslim, Juaix, Karqayin, Kharpurt, Khorzene, Khosrov I d'Armènia, Khosrov II d'Armènia, Khosrov III d'Armènia, Khosrov IV d'Armènia, Khoy, Khuzayma ibn Khàzim, Kur, Llac Sevan, Llac Urmia, Llac Van, Lluci Catili Sever, Lori, Macrí, Magnèsia del Sipilos, Manel Mamikonian, Mar Càspia, Mar Negra, Marc Aureli, Marc Aureli Car, Marwan II, Maurianos d'Armènia, Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan, Meda, Mejej Gnuni, Mejej II Gnuni, Mihran Mihrevandak, Mitranes, Mitrenes, Mitridates d'Armènia, Mitridates II d'Armènia, Moisès de Khoren, Mokq, Mugan, Muhàmmad ibn Marwan, Muixel de Kars, Murat Suyu, Mushel I Mamikonian, Mushel II Mamikonian, Mushel III Mamikonian, Namdar-Gushnasp d'Armènia, Narsès de Pèrsia, Neoptòlem, Nersès Kamsarakan, Oròntida, Ormazd I, Orodes d'Armènia, Orontes I, Orontes II, Orontes III, Orontes IV, Ostikan, Pacoros d'Armènia, Pahlav d'Armènia, Pap d'Armènia, Parsayenpet d'Armènia, Partamasiris, Perdicas d'Orèstia, Persa, Persarmènia, Petita Armènia, Peucestes de Mieza, Pharsman el Valent, Pharsman I d'Ibèria, Pilipos de Siunia, Província d'Erzurum, Radamist, Radamisto, Regne d'Armènia, Regne d'Armènia Menor, Regne de Kars, Revolució armènia de 2018, Rhandeia, Riu Botan, Riu Kura, Rozbihan d'Armènia, Saïd ibn Amr al-Haraixí, Sahak Bagratuni II, Sahak I Bagratuni, Sames d'Armènia, Sanatruk I d'Armènia, Sanatruk II d'Armènia, Sardes, Sàlih ibn Subai al-Kindí, Selèucia del Tigris, Seleuc I Nicàtor, Sembat Bagratuni, Sembat I Ablabas, Sembat I el màrtir, Sembat II Bagratuni, Sembat II Tiezerakal, Sembat III Bagratuni, Septimi Sever, Shahpuhr de Rayy, Shapuh d'Armènia, Sharaplakan d'Armènia, Siunia, Sivas, Sohemus d'Armènia, Sulaiman d'Armènia, Sulayman ibn Yazid, Suren d'Armènia, Tahm-Khusro d'Armènia, Taixir, Tan-Shahpuhr d'Armènia, Taron, Teodor Reshtuni, Terituixmes, Tiberi, Tiberi II, Tigranes I d'Armènia, Tigranes II d'Armènia, Tigranes III d'Armènia, Tigranes IV d'Armènia, Tigranes V d'Armènia, Tigranes VI d'Armènia, Tigranes VII d'Armènia, Tiridates I d'Armènia, Tiridates II, Tiridates III d'Armènia, Tiridates IV d'Armènia, Tomisa, Turcs occidentals, Urartu, Uthman ibn Umara ibn Khuraym al-Murrí, Vahan II Mamikonian, Valarxak d'Armènia, Valerià I, Varasdat d'Armènia, Varasdat d'Armènia (marzban), Varaz-Vzur d'Armènia, Vard Mamikonian, Vardan II Mamikonian, Vardan III Mamikonian, Vasak de Siunia, Vasavurt, Vaspurakan, Veh-Mihr-Shapur d'Armènia, Vologès I d'Armènia, Vologès I de Pàrtia, Vologès II, Vologès III de Pàrtia, Vonones I de Pàrtia, Vram-Shapuh d'Armènia, Xahpuhr Mihran, Xake, Xenofont, Xerxes d'Armènia, Yazid ibn Màzyad aix-Xaybaní, Yazid ibn Ussayd as-Sulamí, Yússuf ibn Raixid as-Sulamí, Zab, Zariàdrides, Zarmandukht, Zarmihr Karen, 1021, 1045, 1080, 1083, 116, 117, 118, 135, 140 aC, 16, 161, 162, 163, 166 aC, 18, 185, 188 aC, 189 aC, 197, 212 aC, 217, 223 aC, 224, 227 aC, 252, 260, 260 aC, 283, 287, 288, 296, 297, 30 de setembre, 301, 301 aC, 302 aC, 316 aC, 317 aC, 321 aC, 323 aC, 331, 331 aC, 334 aC, 336 aC, 339, 344 aC, 368, 370, 374, 385, 386, 387, 389, 401 aC, 410 aC, 415, 422, 423, 428, 428 aC, 450 aC, 451, 481, 483, 51, 53, 58, 591, 603, 608, 612, 62, 623, 627, 628, 638, 640, 643, 653, 655, 656, 702, 751, 772, 802, 852, 886, 953, 961, 980. Ampliar l'índex (328 més) »

Abas I d'Armènia

Abas I fou rei d'Armènia del 928 o 929 fins al 953.

Nou!!: Història d'Armènia і Abas I d'Armènia · Veure més »

Abas I de Kars

Abas I de Kars (en armeni; mort l'any 1029) fou un membre de la família armènia dels Bagràtides, rei de Kars de 984 a 1029.

Nou!!: Història d'Armènia і Abas I de Kars · Veure més »

Abd al-Kadir al-Addaui

Abd al-Kadir ben Abd al-Hamid al-Addaui (de la casa de Zayd ben al-Khattab al Addawi, originari d'Harran) fou ostikan d'Armènia per tres mesos vers el 778.

Nou!!: Història d'Armènia і Abd al-Kadir al-Addaui · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Hàtim al-Bahilí d'Armènia

Abd-Al·lah ibn Hàtim ibn an-Numan al-Bahilí fou governador d'Armènia del 695 al 698 i del 706 al 709, com a lloctinent de Muhàmmad ibn Marwan.

Nou!!: Història d'Armènia і Abd-Al·lah ibn Hàtim al-Bahilí d'Armènia · Veure més »

Abdisar d'Armènia

Abdisar o Abdisares fou un rei orontida de la Sofene o Armènia Sofene conegut per monedes datades vers el 212-210 aC.

Nou!!: Història d'Armènia і Abdisar d'Armènia · Veure més »

Abu-Uqba al-Jarrah ibn Abd-Al·lah al-Hakamí

Abu-Uqba al-Jarrah ibn Abd-Al·lah al-Hakamí, de sobrenom Bàtal al-islam («Heroi de l'islam») i Faris ahl aix-Xam («Cavaller dels sirians») fou un general omeia i governador de Bàssora (707-715), de Wasit (715-717), de Khorasan i Sistan (717-719) i d'Armènia (729-730).

Nou!!: Història d'Armènia і Abu-Uqba al-Jarrah ibn Abd-Al·lah al-Hakamí · Veure més »

Acilisene

Acilisene (a algunes fonts apareix com a Acisilene, en armeni Ekeleac), fou una regió de l'antiga Armènia, al sud-oest del regne, zona situada a l'oest de Martiriòpolis.

Nou!!: Història d'Armènia і Acilisene · Veure més »

Aderveshnasp d'Armènia

Aderveshnasp (Adhur-Gushnasp) fou marzban d'Armènia del 465 al 481.

Nou!!: Història d'Armènia і Aderveshnasp d'Armènia · Veure més »

Adrià

Adrià (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi romà del 117 al 138.

Nou!!: Història d'Armènia і Adrià · Veure més »

Adrormizd d'Armènia

Adrormizd (Adhur-Homidz) fou marzban d'Armènia del 452 al 465.

Nou!!: Història d'Armènia і Adrormizd d'Armènia · Veure més »

Aixot el Gran

Aixot el Gran o Aixot Medz Աշոտ Ա Մեծ fou príncep de Bagaran, príncep d'Armènia, príncep de prínceps d'Armènia i rei d'Armènia del 854 al 890.

Nou!!: Història d'Armènia і Aixot el Gran · Veure més »

Aixot I Bagratuni

Aixot I Bagratuni fou nomenat governador d'Armènia pel califa vers el 685 fins al 690.

Nou!!: Història d'Armènia і Aixot I Bagratuni · Veure més »

Aixot II Bagratuni

*Aixot II Bagratuni o Aixot Bagratuni II és el nom dinàstic del príncep Aixot I Bagratuni (I príncep d'Armènia i II cap de família amb el mateix nom), mort el 689.

Nou!!: Història d'Armènia і Aixot II Bagratuni · Veure més »

Aixot II Erkath

Aixot II Erkath (Ashot II el Ferro) fou rei d'Armènia des 914 al 928 o 929.

Nou!!: Història d'Armènia і Aixot II Erkath · Veure més »

Aixot III Olormadz

Ashot III Olormadz (Աշոտ Գ Ողորմած) fou rei d'Armènia del 953 al 977.

Nou!!: Història d'Armènia і Aixot III Olormadz · Veure més »

Aixot Msaker

Aixot Msaker (el carnívor) o Aixot Qatj (el brau) o Aixot I fou príncep d'armeni.

Nou!!: Història d'Armènia і Aixot Msaker · Veure més »

Al-Jazira

Regió d'Al-Jazira a l'Orient Mitjà Al-Jazira és el nom aplicat pels historiadors àrabs a la regió de la part septentrional entre el Tigris i l'Eufrates, arribant fins a ciutats com Mayyafariqin, Arzan, Mossul, Nusaybin.

Nou!!: Història d'Armènia і Al-Jazira · Veure més »

Al-Mansur (abbàssida)

Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí, més conegut simplement pel seu làqab al-Mansur - en àrab أبو جعفر عبد الله المنصور, Abū Jaʿfar ʿAbd Allāh al-Manṣūr - (al-Humayma, a l'est del Jordà, 709/713- camí de la Meca, 775) fou califa abbàssida de Bagdad (754-775).

Nou!!: Història d'Armènia і Al-Mansur (abbàssida) · Veure més »

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Nou!!: Història d'Armènia і Alans · Veure més »

Albània del Caucas

Albània del Caucas —Albānia en llatí, Ἀλβανία, Albanía en grec, Աղուանք Ałuankʿ o Aghuanken armeni antic, Ardhan en part,: Arran en Persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana. Aghuània fou el nom del país del Aghuans o Aluanqs, que el romans van conèixer com albans i el país com Albània (Albània del Caucas). La capital fou Kapałak o Kapaghak i després P'artaw (Bardaa). L'Albània caucàsica s'ubicava a la part sud-oriental de les muntanyes del Caucas Major. Limitava amb la Ibèria del Caucas (actual Geòrgia) a l'oest, amb Sarmàcia al nord, amb la Mar Càspia a l'est, i amb les províncies armènies d'Artsakh i Utik a l'oest al llarg del riu Kura. Aquests límits, però, no foren probablement mai estàtics, ja que a vegades el territori d'Albània caucàsica incloïa terres a l'oest del riu Kura.

Nou!!: Història d'Armènia і Albània del Caucas · Veure més »

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: Història d'Armènia і Alexandre el Gran · Veure més »

Alexandre Heli

Alexandre Heli (Helios) fou fill de Cleòpatra i Marc Antoni, nascut vers finals del 40 aC o principis del 39 aC.

Nou!!: Història d'Armènia і Alexandre Heli · Veure més »

Alexandre Sever

Marc Aureli Sever Alexandre (Marcus Aurelius Severus Alexandrus) (Arca Caesarea, Judea, 1 d'octubre del 208 – Moguntiacum, Germània Superior, 18 de març del 235, dit popularment Alexandre Sever, fou el darrer emperador romà (222-235) de la Dinastia Severa. El seu nom original fou probablement Alexandre Bassià (Alexander Bassianus).

Nou!!: Història d'Armènia і Alexandre Sever · Veure més »

Anníbal Barca

Anníbal, o Hanníbal, (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi cartaginès.

Nou!!: Història d'Armènia і Anníbal Barca · Veure més »

Antíoc Híerax

Antíoc Híerax (Grec Aντιoχoς Ἰέραξ; Híerax vol dir, en sentit figurat, "Voltor") fou rei d'una part dels dominis selèucides (243 aC-227 aC).

Nou!!: Història d'Armènia і Antíoc Híerax · Veure més »

Antzevatsi

Els Antzevatsi foren una família feudal armènia de grans senyors (nakharars) que va governar el districte d'Antzevatsiq amb residència al castell de Kangvar.

Nou!!: Història d'Armènia і Antzevatsi · Veure més »

Anzitene

Anzitene (Khanzit) és el nom clàssic de l'antiga regió armènia de Kharpurt, situada entre l'Eufrates (a la regió de Melitene) a l'oest, nord i sud; la regió de Gavreq al nord; al Tsopq o Shahuni al nord-est; les muntanyes del Taure armeni al sud separant-la de la regió de l'Ankl (Anql, Angl o Àngel) anomenada també Qel; i el Balahovit (amb la ciutat d'Arsamosata) a l'est.

Nou!!: Història d'Armènia і Anzitene · Veure més »

Apamea

Apamea Apamea fou una antiga ciutat de Síria a la vora del riu Orontes.

Nou!!: Història d'Armènia і Apamea · Veure més »

Ararat

LArarat ("Ağrı" en turc, "Արարատ" en armeni (llegit Masis o Masik), "Agirî" en kurd, "آرارات" en persa (llegit Koh-i Nuh), "אררט" en hebreu), és una muntanya de Turquia.

Nou!!: Història d'Armènia і Ararat · Veure més »

Ardahan

Ardahan és una ciutat del nord-est de Turquia, a la vora del riu Kuruchay, afluent del Kura, a una altitud de 1.800 metres.

Nou!!: Història d'Armènia і Ardahan · Veure més »

Ariarates V

Ariarates V Filopàtor (Pious, lover of his father) fou rei de Capadòcia, fill d'Ariarates III al que va succeir vers el.

Nou!!: Història d'Armènia і Ariarates V · Veure més »

Ariobarzanes d'Armènia

Ariobarzanes fou rei d'Armènia des de l'any 2 fins a l'any 4, fill d'Artavasdes I de Mèdia Atropatene i d'Armènia (va regnar a l'Armènia Sofene del 30 al 20 aC).

Nou!!: Història d'Armènia і Ariobarzanes d'Armènia · Veure més »

Armavir (ciutat antiga)

Armavir —Արմավիր en idioma armeni — va ser una gran ciutat comercial i la capital de l'antiga Armènia durant el regnat de la dinastia Oròntida.

Nou!!: Història d'Armènia і Armavir (ciutat antiga) · Veure més »

Armènia Occidental

*Satrapia d'Armènia Occidental sub-satrapia de l'Imperi Persa Aquemènida.

Nou!!: Història d'Armènia і Armènia Occidental · Veure més »

Armènia Otomana

La distribució dels Armenis a principis del segle XVII, unes dècades després de la seva conquesta pels otomans, dins de les fronteres actuals de Turquia:State Committee of the Real Estate Cadastre of the Republic of Armenia (2007). Significativa presència armènia (major com més vermell) Armènia Otomana (també dita occidental, en armeni occidental: Արեւմտեան Հայաստան, Arevmdian Hayasdan) és un terme utilitzat per referir-se a les parts orientals de Turquia (antic Imperi Otomà) que van formar part de la històrica pàtria dels armenis.

Nou!!: Història d'Armènia і Armènia Otomana · Veure més »

Armènia russa

L Armènia russa (en armeni: Ռուսական Հայաստան) és el període de la història d'Armènia en què aquest territori va estar sota el domini rus.

Nou!!: Història d'Armènia і Armènia russa · Veure més »

Armènia Sofene

Armènia Sofene fou el nom donat a una regió de l'occident d'Armènia (al sud-oest).

Nou!!: Història d'Armènia і Armènia Sofene · Veure més »

Armènia Wilsoniana

Armènia Wilsoniana com va ser promesa durant la divisió de l'Imperi Otomà en el Tractat de Sèvres. L'Armènia Wilsoniana, es refereix al projecte d'estat armeni a costa de l'Imperi otomà durant la partició de l'Imperi Otomà i després de la seva derrotat en la Primera Guerra Mundial, segons el Tractat de Sèvres signat per Turquia i alguns dels aliats de la Primera Guerra Mundial, el 10 d'agost de 1920, -però que mai va ser ratificat- que va deixar la delimitació de la frontera en mans del President dels Estats Units Woodrow Wilson.

Nou!!: Història d'Armènia і Armènia Wilsoniana · Veure més »

Arsames I d'Armènia

Arsames I o Arsabes I (en armeni) o Artavasdes I (Արզամես Ա, Arzames I); mort cap a 228 av.

Nou!!: Història d'Armènia і Arsames I d'Armènia · Veure més »

Arsamosata

Arsamosata (armeni Արշամշատ, Aršamšat, Ašmušat, Šimšat) fou una ciutat d'Armènia, a la Sofene, a la vora de l'Eufrates, de fet a la branca mare sud de l'alt Eufrates, l'Arzànies (Arsanias) o Murat Suyu.

Nou!!: Història d'Armènia і Arsamosata · Veure més »

Arshak I d'Armènia

Arshak (Arsaces) fou rei d'Armènia del 34 al 35.

Nou!!: Història d'Armènia і Arshak I d'Armènia · Veure més »

Arshak II d'Armènia

Arshak II fou rei d'Armènia del 350 al 368.

Nou!!: Història d'Armènia і Arshak II d'Armènia · Veure més »

Arshak III d'Armènia

Arshak III fou rei d'Armènia del 384 al 389.

Nou!!: Història d'Armènia і Arshak III d'Armènia · Veure més »

Artaban III de Pàrtia

Monedes amb la imatge d''''Artaban III'' Artaban III fou rei de Pàrtia del 10 al 42.

Nou!!: Història d'Armènia і Artaban III de Pàrtia · Veure més »

Artavasdes I d'Armènia

Artavasdes I d'Armènia era un fill del rei Artàxias I d'Armènia, i de la reina Satenik.

Nou!!: Història d'Armènia і Artavasdes I d'Armènia · Veure més »

Artavasdes II d'Armènia

Artavasdes II (en armeni Արտավազդ Բ) fou rei d'Armènia des de vers el 123 aC al 95 aC.

Nou!!: Història d'Armènia і Artavasdes II d'Armènia · Veure més »

Artavasdes III

Artavasdes III fou rei d'Armènia des de vers el 55 aC fins vers el 31 aC.

Nou!!: Història d'Armènia і Artavasdes III · Veure més »

Artavasdes IV d'Armènia

Artavasdes IV fou rei d'Armènia del 5 aC al 4 aC.

Nou!!: Història d'Armènia і Artavasdes IV d'Armènia · Veure més »

Artavasdes V d'Armènia

Artavasdes fou un princep artaxida, de filiació incerta (probablement germà de Tigranes IV d'Armènia), protegit dels Parts, que després de la fugida de la reina Erato d'Armènia (any 1) va intentar ocupar el tron, però els romans es van imposar l'any 2.

Nou!!: Història d'Armènia і Artavasdes V d'Armènia · Veure més »

Artavasdes VI d'Armènia

Artavasdes VI fou rei d'Armènia del 4 al 6.

Nou!!: Història d'Armènia і Artavasdes VI d'Armènia · Veure més »

Artavasdes VII d'Armènia

Artavasdes VII (en arménien Արտավազդ) fou rei d'Armènia del 252 al 283 i nominalment fins al 287.

Nou!!: Història d'Armènia і Artavasdes VII d'Armènia · Veure més »

Artaxata

Artaxata (en armeni: Արտաշատ, transcripció Artashat o Artašat; també apareix esmentada com a Artaxiasata), fou una ciutat de les planes de la vora de l'Araxes, a la vall del Mont Ararat, que fou fundada pel rei Artaxes I d'Armènia després del 188 aC, probablement el 176 aC, i que va esdevenir capital de l'Armènia Sofene.

Nou!!: Història d'Armènia і Artaxata · Veure més »

Artaxerxes II de Pèrsia

Artaxerxes II Memnon (vers 436 aC – 358 aC) fou rei de reis de l'Imperi Persa del 404 aC fins que va morir 358 aC.

Nou!!: Història d'Armènia і Artaxerxes II de Pèrsia · Veure més »

Artaxes I d'Armènia

Artaxes I o Artàxias - en armeni Artašēs - (? - ~159 aC) fou rei d'Armènia del 190/189 al 159 aC i abans estrateg-sàtrapa de vers el 210/201 aC al 189 aC.

Nou!!: Història d'Armènia і Artaxes I d'Armènia · Veure més »

Artaxes II d'Armènia

Artaxes II fou rei d'Armènia del 33 aC al 20 aC.

Nou!!: Història d'Armènia і Artaxes II d'Armènia · Veure més »

Artaxes III d'Armènia

Artaxes III (Zenó del Pont) fou rei d'Armènia del 18 al 34.

Nou!!: Història d'Armènia і Artaxes III d'Armènia · Veure més »

Artaxes IV d'Armènia

Artàxies IV o Artaxes IV d'Armènia (en armeni Արտաշես Դ) fou rei d'Armènia del 423 al 428 Era fill de Vram-Shapuh i a la mort del seu pare el 414, quan tenia 10 anys, no fou acceptat pels nakharars.

Nou!!: Història d'Armènia і Artaxes IV d'Armènia · Veure més »

Artàxides

Els artàxides foren una dinastia que va governar l'Armènia Sofene, de fet des del 200 aC i de dret des del 188 aC.

Nou!!: Història d'Armènia і Artàxides · Veure més »

Arzanene

Arzanene fou una província de l'antiga Armènia des del 298 sota jurisdicció de l'imperi romà; tenia el seu centre a la ciutat d'Arzn, al sud d'Armènia i sud-oest del llac Van, i s'estenia per l'esquerra i dreta de la primera part del Tigris, anant a l'est fins a la vall de Bitlis i a l'oest fins al riu Kadiri i el districte d'Ankl (Ingilene); s'esmenten dins el territori els cantons de Npret (Martiriòpolis) i Arzn (Arzanene).

Nou!!: Història d'Armènia і Arzanene · Veure més »

Atropatene

Atropatene és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià.

Nou!!: Història d'Armènia і Atropatene · Veure més »

Aureli Pacoros

Aureli Pacoros (Aurelius Pacorus) fou rei d'Armènia en dates desconegudes a la primera meitat del segle II.

Nou!!: Història d'Armènia і Aureli Pacoros · Veure més »

Axidares d'Armènia

Axidares fou rei d'Armenia de vers el 100 al 113.

Nou!!: Història d'Armènia і Axidares d'Armènia · Veure més »

Èumenes de Càrdia

Èumenes de Cardia o Càrdia o Kàrdia (362 aC-316 aC) fou un general grec de Kàrdia al Quersonès, un dels diàdocs d'Alexandre el gran.

Nou!!: Història d'Armènia і Èumenes de Càrdia · Veure més »

Babak

*Babak o Papak, fill de Sassan, iniciador de la dinastia Sassànida.

Nou!!: Història d'Armènia і Babak · Veure més »

Babilònia

Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).

Nou!!: Història d'Armènia і Babilònia · Veure més »

Bactriana

La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'imperi persa i després de l'imperi selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.

Nou!!: Història d'Armènia і Bactriana · Veure més »

Bakkar ibn Múslim al-Uqaylí

Bakkar ibn Múslim al-Uqaylí fou ostikan d'Armènia vers 769-770.

Nou!!: Història d'Armènia і Bakkar ibn Múslim al-Uqaylí · Veure més »

Batalla de Gaugamela

El 534 aC, un cop conquerida Assíria pels perses, aquests crearen la satrapia d'Assíria (Assura) amb capital a Arbela.

Nou!!: Història d'Armènia і Batalla de Gaugamela · Veure més »

Bogha al-Khabir

Bogha al-Kabir, Bugha al-Kabir o Bugha el Vell fou general i governador (ostikan) d'Armènia del 852 al 855.

Nou!!: Història d'Armènia і Bogha al-Khabir · Veure més »

Capadòcia

Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.

Nou!!: Història d'Armènia і Capadòcia · Veure més »

Caracal·la

Caracal·la (Lugdunum (actual Lió), Gàl·lia, 4 d'abril del 186 - Harran, Pàrtia, 8 d'abril del 217) va regnar com a emperador romà del 211 fins al 217.

Nou!!: Història d'Armènia і Caracal·la · Veure més »

Casperi

Casperi fou un militar romà.

Nou!!: Història d'Armènia і Casperi · Veure més »

Caspiene

Caspiene fou una regió a l'est d'Armènia poblada pels caspis (kaspioi), a la boca del Kura.

Nou!!: Història d'Armènia і Caspiene · Veure més »

Cassi Dió

Cassi Dió o Dió Cassi, Coccēiānus Cassius Dīo (Nicea, vers 155 – després del 230), fou un historiador i escriptor romà en llengua llatina i grega.

Nou!!: Història d'Armènia і Cassi Dió · Veure més »

Cataònia

Cataònia fou una de les estratègies o districtes de la província romana de Capadòcia.

Nou!!: Història d'Armènia і Cataònia · Veure més »

Caucas

Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre el mar Negre i el mar Caspi.

Nou!!: Història d'Armènia і Caucas · Veure més »

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Nou!!: Història d'Armènia і Cilícia · Veure més »

Ctesifont

Ctesifont fou la capital de l'imperi Part i després de l'imperi dels perses sassànides, a la riba del Tigris a uns 30 km al sud de Bagdad.

Nou!!: Història d'Armènia і Ctesifont · Veure més »

Curopalat de Kartli

El Curopalat de Kartli o Curopalat d'Ibèria fou un territori autònom bizantí establert cap al 580 pels nobles georgians, i que va existir sota sobirania de Bizanci, la Pèrsia sassànida i el Califat.

Nou!!: Història d'Armènia і Curopalat de Kartli · Veure més »

Darios III de Pèrsia

batalla d'Issos. Darios III Codomà (vers 380 aC - 330 aC) fou el darrer rei aquemènida de l'Imperi Persa, del 336 aC al 330 aC.

Nou!!: Història d'Armènia і Darios III de Pèrsia · Veure més »

David Saharuni

David Saharuni fou governador militar, curopalata i ishkhan de l'Armènia bizantina del 635 al 638.

Nou!!: Història d'Armènia і David Saharuni · Veure més »

Dècada del 1060

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і Dècada del 1060 · Veure més »

Dècada del 520 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і Dècada del 520 aC · Veure més »

Dècada del 550 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і Dècada del 550 aC · Veure més »

Dècada del 560 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і Dècada del 560 aC · Veure més »

Dècada del 610 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і Dècada del 610 aC · Veure més »

Dècada del 900

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і Dècada del 900 · Veure més »

Derzene

La Derzene o Derxene (armeni Derdjan) fou una regió d'Armènia, a la seva part occidental, que limitava al nord amb la regió de Sper; al sud amb l'Ekeleatz o Keltzene, a l'est amb el Shalagom, la Karenitida i el Mananali; i a l'oest amb territori bizantí amb la ciutat de Nicòpolis com a principal.

Nou!!: Història d'Armènia і Derzene · Veure més »

Diodor de Sicília

Diodor de Sicília o Diodor Sícul (Diodorus Siculus) fou un historiador grec de Sicília que va viure al segle I aC contemporani de Juli Cèsar i August.

Nou!!: Història d'Armènia і Diodor de Sicília · Veure més »

Djahap al-Qaisi

Djahap al-Qaysí fou un cap tribal àrab establert a Armènia que es va apoderar de part de l'Arsharuniq, Taiq, Taron i altres regions després del 771 i per legalitzar el seu domini es va casar amb la darrera filla viva de Mushel IV Mamikonian, el darrer príncep d'aquesta casa, i va esdevenir nakharar de bona part dels dominis Mamikonian (772).

Nou!!: Història d'Armènia і Djahap al-Qaisi · Veure més »

Dwin

Dwin també Dvin (Dovin en armeni) fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.

Nou!!: Història d'Armènia і Dwin · Veure més »

Elegeia

Elegeia (posteriorment anomenada Ilijeh) va ser una ciutat d'Armènia que Ptolemeu situava prop de les fonts de l'Eufrates.

Nou!!: Història d'Armènia і Elegeia · Veure més »

Emirat de Manazkert

Manazkert fou un emirat musulmà d'Armènia sorgit vers el 772.

Nou!!: Història d'Armènia і Emirat de Manazkert · Veure més »

Erato

Erato fou reina d'Armènia, filla de Tigranes III i germana (i muller, d'acord amb el costum oriental) de Tigranes IV.

Nou!!: Història d'Armènia і Erato · Veure més »

Erzurum

Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.

Nou!!: Història d'Armènia і Erzurum · Veure més »

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec (nascut a Amàsia a mitjans del segle I a.C. vers 62 a.C., mort cap a l'any 20 d.C.). Molt viatger, va recórrer totes les terres de l'ecumene.

Nou!!: Història d'Armènia і Estrabó · Veure més »

Etxmiadzin

Etxmiadzin, també Echmiatsin, Echmiadzin, Ejmiatsin (armeni: Էջմիածին), és el centre espiritual d'Armènia i la seu de la Catholicós de tots els armenis, el cap de la Santa Església apostòlica armènia.

Nou!!: Història d'Armènia і Etxmiadzin · Veure més »

Eufrates

LEufrates (en àrab الفرات, al-Furāt; en turc i en kurd Fırat; en persa فرات, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu; en siríac, Frot o, Prât; en grec antic Ευφράτης, Eufrates) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.

Nou!!: Història d'Armènia і Eufrates · Veure més »

Fauene

Fauene és el nom donat pels historiadors romans a una regió no ben localitzada situada a l'est del llac Van.

Nou!!: Història d'Armènia і Fauene · Veure més »

Frahat d'Armènia

Frahat (Hrahat) fou marzban d'Armènia del 588 al 591.

Nou!!: Història d'Armènia і Frahat d'Armènia · Veure més »

Frigis

Els frigis foren el poble que va viure a l'Àsia Menor a partir del segle XII aC.

Nou!!: Història d'Armènia і Frigis · Veure més »

Gagik Abas II de Kars

Gagik Abas II de Kars (en armeni; mort l'any 1080) fou un membre de la família armènia dels Bagràtides, regne de Kars de 1029 a 1064.

Nou!!: Història d'Armènia і Gagik Abas II de Kars · Veure més »

Gagik I d'Ani

Gagik I fou rei d'Armènia a Ani del 989 al 1020.

Nou!!: Història d'Armènia і Gagik I d'Ani · Veure més »

Gagik II d'Ani

Gagik II fou el darrer rei d'Armènia al Gugarq i Shirak (Ani) del 1040 al 1045.

Nou!!: Història d'Armènia і Gagik II d'Ani · Veure més »

Galeri

Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en llatí) fou emperador romà del 305 al 311 i nominat cèsar el 293.

Nou!!: Història d'Armènia і Galeri · Veure més »

Gandja

Gandja (en àzeri Gəncə) és la segona ciutat més important de l'Azerbaidjan, que durant el període tsarista es va dir Elizavetpol i durant el període soviètic Kirovabad.

Nou!!: Història d'Armènia і Gandja · Veure més »

Genocidi armeni

Mapa del genocidi armeni (1915) El genocidi armeni, (en armeni: Հայոց Ցեղասպանություն Hayoċ Ċełaspanuṫun; en turc: Ermeni Soykırımı o Ermeni Tehciri), també nomenat holocaust armeni, o Gran Crim (armeni: Մեծ Եղեռն Mec Yełeṙn), va ser un conjunt de matances i deportacions massives de la població armènia de l'actual territori de Turquia efectuades per l'imperi Otomà entre 1915 i 1923, especialment durant el règim dels Joves Turcs.

Nou!!: Història d'Armènia і Genocidi armeni · Veure més »

Goltn

Goltn (o Golten o Goghtn), en llatí Colthene (Coltene) fou una regió governada generalment per prínceps (nakharars) armenis i després un emirat musulmà armeni.

Nou!!: Història d'Armènia і Goltn · Veure més »

Gordiene

Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Gordiene és al sud Gordiene (Kordjaiq o Korduene) fou una regió o província d'Armènia durant el període clàssic.

Nou!!: Història d'Armènia і Gordiene · Veure més »

Gran Armènia

Mapa de la Gran Armènia La Gran Armènia és l'estat reclamat pels armenis de Rússia i Turquia el 1918 i que va tenir plasmació jurídica al Tractat de Sèvres de 1920, mai ratificat, pel qual l'Imperi Otomà i els aliats van fer la pau, i després en l'arbitratge del president dels Estats Units sobre els límits de l'estat, causa de la Guerra d'alliberament turca, i fins i tot arribant a l'Armènia exsoviètica.

Nou!!: Història d'Armènia і Gran Armènia · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Història d'Armènia і Grec · Veure més »

Gregori l'Il·luminador

Gregori l'Il·luminat (en armeni: Գրիգոր Լուսաւորիչ, Grigor Lusavorich, en grec: Γρηγόριος Φωστήρ/Φωτιστής), (257-325), fou el primer patriarca d'Armènia (298-325).

Nou!!: Història d'Armènia і Gregori l'Il·luminador · Veure més »

Grigor II Mamikonian

Grigor II Mamikonian fou patrici i generalissim d'Armènia del 744 o 745 fins al 745 o 746.

Nou!!: Història d'Armènia і Grigor II Mamikonian · Veure més »

Grigor Mamikonian

Grigor Mamikonian fou governador d'Armènia nomenat pel Califa del 662 al 685.

Nou!!: Història d'Armènia і Grigor Mamikonian · Veure més »

Gugarq

Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Gugarq és al nord. Gugarq o Gogarene fou una província o regió d'Armènia, al nord del país a la frontera amb Ibèria (Kartli).

Nou!!: Història d'Armènia і Gugarq · Veure més »

Gushnasp-Vahram d'Armènia

Gushnasp-Vahram va ser governador (marzban) d'Armènia durant l'Imperi Sassànida.

Nou!!: Història d'Armènia і Gushnasp-Vahram d'Armènia · Veure més »

Hamazasp Mamikonian

Hamazasp Mamikonian fou governador d'Armènia pel Califat del 656 al 657 i Curopalata d'Armènia per Bizanci del 657 al 662.

Nou!!: Història d'Armènia і Hamazasp Mamikonian · Veure més »

Harith ibn Amru

Harith ibn Amru fou governador d'Armènia i l'Azerbaidjan del 721 al 725.

Nou!!: Història d'Armènia і Harith ibn Amru · Veure més »

Hayreniq

Hayreniq és el nom dels dominis patrimonials de la noblesa d'Armènia, que no podien ser alienats i estaven exempts de taxes.

Nou!!: Història d'Armènia і Hayreniq · Veure més »

Hàssan ibn Qàhtaba

Hàssan ibn Qàhtaba fou ostikan d'Armènia vers el 770 o 771 fins al 773 o 774.

Nou!!: Història d'Armènia і Hàssan ibn Qàhtaba · Veure més »

Heròdot

Bust d'Heròdot al Museu de l'Àgora d'Atenes. Heròdot d'Halicarnàs (en grec), (Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.

Nou!!: Història d'Armènia і Heròdot · Veure més »

Hidarnes III

Hidarnes III (mort l'any 410 aC) fou un sàtrapa d'Armènia en la Pèrsia aquemènida, entre 450 i 428 aC.

Nou!!: Història d'Armènia і Hidarnes III · Veure més »

Hircània

Mapa d'Iran i països del costat (incloent-hi el Turkmenistan), que mostra la ubicació d'Hircània, on avui es troba la província iraniana de Golestan Mapa de l'Imperi aquemènida amb Hircània Hircània o Verkâna (en llatí: Hyrcania, en grec: Hyrkania) fou una satrapia i regió de Pèrsia al sud de la mar Càspia (anomenada en l'antiguitat mar Hircània. Limitava al nord-est amb l'Oxus (Amudarià), que el separava de la Margiana; al sud-est, limitava amb la Margiana; al sud, amb les muntanyes Sariphi (avui Hazari), que la separaven d'Ariana i la satrapia de Pàrtia (al sud-oest); i a l'oest, amb les muntanyes Coronus i el riu Charindas, que la separaven de Mèdia Menor. Tot i això, els límits no en foren permanents al llarg de la seva història. El seu nom va originar el modern Gurgan o Djorkan, nom que porta una ciutat a l'est d'Astarabad. Al nord-est, hi vivien tribus escites com els danes (danae) i, a l'oest, els mardis o amardis i els tapuris.

Nou!!: Història d'Armènia і Hircània · Veure més »

Història moderna d'Armènia

Durant els últims anys d'existència de l'imperi Otomà (1915-1922) una gran proporció d'armenis que vivien a Anatòlia moriren com a resultat del que s'anomena freqüentment el genocidi armeni, que és vist per la major part d'historiadors occidentals i armenis com una matança massiva realitzada per l'Estat.

Nou!!: Història d'Armènia і Història moderna d'Armènia · Veure més »

Hovhannes-Sembat d'Ani

Hovhannes-Sembat fou rei d'Armènia a Ani del 1020 al 1040 o 1041.

Nou!!: Història d'Armènia і Hovhannes-Sembat d'Ani · Veure més »

Imperi Aquemènida

Limperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.

Nou!!: Història d'Armènia і Imperi Aquemènida · Veure més »

Imperi Part

L'imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.

Nou!!: Història d'Armènia і Imperi Part · Veure més »

Imperi Sassànida

L'Imperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Història d'Armènia і Imperi Sassànida · Veure més »

Ingilene

Ingilene fou el nom donat pels romans (Epiphanius, Haeres. LX. vol. i. p. 505, ed Valesius; comp. St. Martin, Mém. sur l'Armenie, vol. i. pp. 23, 97.) a una regió del sud d'Armènia al sud-est de l'Anzitene que fou cedida per Pèrsia a Roma, essent emperador Galeri, el 297.

Nou!!: Història d'Armènia і Ingilene · Veure més »

Ishaq ibn Múslim

Ishaq ibn Múslim al-Uqaylí fou ostikan (governador) d'Armènia del 744 fins vers el 750.

Nou!!: Història d'Armènia і Ishaq ibn Múslim · Veure més »

Juaix

Juaix o Djuaixrot (també Juaix o Juasrot) fou un districte del nord-est del Vaspurakan.

Nou!!: Història d'Armènia і Juaix · Veure més »

Karqayin

Karqayin fou una comarca d'Armènia governada el 483 per un tal Vasavurt.

Nou!!: Història d'Armènia і Karqayin · Veure més »

Kharpurt

Kharpurt o Khartpurt fou una fortalesa armènia a l'Anzitene o Hanzith que després fou seu d'un petit emirat.

Nou!!: Història d'Armènia і Kharpurt · Veure més »

Khorzene

Khorzene o Khorzanene (armeni Khordzeanq) fou una regió de l'oest d'Armènia, limitada al nord per la Keltzene, el Mananali i el Muzur (districte adjacent al Daranaliq); a l'est pel Mardali i l'Ashmuniq; a l'oest pel Palnatoun o Palnatuniq (adjacent a la Balabitene); i al sud per l'Astiatene.

Nou!!: Història d'Armènia і Khorzene · Veure més »

Khosrov I d'Armènia

Kosrov I d'Armènia (n'armeni)  fou un rei d'Arménie de la dinastia dels arsàcides que va regnar del 191 al 216/217 segons la cronologia rectificada de Cyrille Toumanoff.

Nou!!: Història d'Armènia і Khosrov I d'Armènia · Veure més »

Khosrov II d'Armènia

Khosrov II (en armeni Խոսրով Բ) fou rei d'Armènia Occidental del 283 al 287.

Nou!!: Història d'Armènia і Khosrov II d'Armènia · Veure més »

Khosrov III d'Armènia

Khosrov II anomenat "el jove" o "el Petit" fou rei d'Armènia del 330 al 339.

Nou!!: Història d'Armènia і Khosrov III d'Armènia · Veure més »

Khosrov IV d'Armènia

Khosrov IV fou rei d'Armènia del 387 al 392 i per segona vegada del 414 al 415.

Nou!!: Història d'Armènia і Khosrov IV d'Armènia · Veure més »

Khoy

Darvazeh Sangi (Porta Rocosa) al Bazar de Khoy Khoy (persa: خوی, àzeri: خوی; derivat del kurd khoi que vol dir "sal") (apareix també com a Khoi o Khoï, Khuy i Khvoy) és una ciutat de lustan o província de l'Azerbaidjan Occidental, a l'Iran, al nord de la capital provincial Urmia.

Nou!!: Història d'Armènia і Khoy · Veure més »

Khuzayma ibn Khàzim

Khuzayma ibn Khàzim ibn Khuzayma at-Tamimí, també conegut senzillament com a Khuzayma ibn Khàzim, fou ostikan d'Armènia vers el 785-786 i 801-802.

Nou!!: Història d'Armènia і Khuzayma ibn Khàzim · Veure més »

Kur

Kur és una paraula sumèria que inicialment volia dir «la terra de muntanyes» i es referia a les muntanyes Zagros a l'est de Sumèria.

Nou!!: Història d'Armènia і Kur · Veure més »

Llac Sevan

El llac Sevan (en armeni Սևանա լիճ, Sewvank.

Nou!!: Història d'Armènia і Llac Sevan · Veure més »

Llac Urmia

Vídeo que mostra el procés de dessecació del llac Urmia entre 1984 i 2014. El llac Urmia (en farsi دریاچهٔ ارومیه) és un llac salat de l'Azerbaidjan iranià, al nord-oest de l'Iran, situat al costat est de la ciutat d'Urmia.

Nou!!: Història d'Armènia і Llac Urmia · Veure més »

Llac Van

El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Bznuniats) és el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.

Nou!!: Història d'Armènia і Llac Van · Veure més »

Lluci Catili Sever

Lluci Catili Sever (Lucius Catilius Severus o Iulianus Claudius Reginus, alguna vegada apareix com a Lucius Catilinus Severus, de manera que el seu nom en català podria ser Luci Catilí Sever) fou un senador romà del començament del segle II, cònsol sufecte el 110 i epònim el 120 sota els regnes de Trajà i Adrià.

Nou!!: Història d'Armènia і Lluci Catili Sever · Veure més »

Lori

Lori (avui Lori Berd, Fortalesa de Lori) és una província d'Armènia al nord-oest del llac Sevan, la capital és Vanadzor, tercera ciutat del país (anteriorment Kirovakan i abans Kharakilisa).

Nou!!: Història d'Armènia і Lori · Veure més »

Macrí

Marcus Opellius Macrinus (dit Macrí en català) (c. 165 - 218) va ser emperador romà durant catorze mesos entre el 217 i el 218.

Nou!!: Història d'Armènia і Macrí · Veure més »

Magnèsia del Sipilos

Magnèsia del Sipilos (Magnesia Ad Sipylum, Μαγνησία ὑπὸ Σιπύλῳ) fou una ciutat de Lídia a la part nord-oest de la muntanya de Sipilos (Sipylum) i a la part sud del riu Hermos (Hermus).

Nou!!: Història d'Armènia і Magnèsia del Sipilos · Veure més »

Manel Mamikonian

Manel Mamikonian fou sparapet (generalíssim) i líder d'Armènia del 378 al 385 Era fill de Mushel I Mamikonian el brau, i va assolir la direcció de la família el 377 o 378 per abdicació del seu parent Vatshé Mamikonian.

Nou!!: Història d'Armènia і Manel Mamikonian · Veure més »

Mar Càspia

La mar Càspia o mar Caspiana (i mar Caspi) és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que forma part de la gran depressió aralocaspiana.

Nou!!: Història d'Armènia і Mar Càspia · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o el mar Negre) (búlgar: Черно море (Txerno more); romanès: Marea Neagră; ucraïnès: Чорне море (Txorne more); tàtar de Crimea: Qara deñiz; rus: Чёрное море (Txiòrnoie mòrie); abkhaz: Амшын Еиқәа (Amxin Eyk'wa); laz: Uça zoğa; georgià: შავი ზღვა (Xavi Zğva), turc Karadeniz), és una mar continental que trobem entre Europa i Àsia, coneguda en l'antiguitat clàssica com a Pontus Euxinus o el Pont. Comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx. El principal accident geogràfic de les seves costes és la península de Crimea. A través del Bòsfor hi ha una afluència d'aigua marina de 200 km³ nets anuals; l'afluència d'aigua dolça (provinent de les regions del voltant, especialment de l'Europa central i oriental) és d'uns 320 km³ nets anuals. Els principals rius que hi desemboquen són el Danubi, el Dnipró (o Dnièper) i el Dnister (o Nistru o Dnièster). La mar Negra té més de 436.400 km² de superfície, una profunditat màxima de 2.212 m i un volum de 547.000 km³. El clima és variable entre el de la part nord, més fred i propi de l'estepa ucraïnesa, i el del sud, que és clima mediterrani. Les costes de l'oest (Rússia, Geòrgia) i sud (Turquia) tenen punts extremadament plujosos, amb un clima gairebé subtròpic, ajudats no sols per la circulació global oest-est sinó per la presència de muntanyes prop de la costa, com ara el Caucas a Rússia i Geòrgia, amb què es creen precipitacions orogràfiques. Els països banyats per la mar Negra, amb les principals ciutats costaneres respectives, són.

Nou!!: Història d'Armènia і Mar Negra · Veure més »

Marc Aureli

Marc Aureli, per casament (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.

Nou!!: Història d'Armènia і Marc Aureli · Veure més »

Marc Aureli Car

Marc Aureli Car fou un emperador romà del 282 al 283.

Nou!!: Història d'Armènia і Marc Aureli Car · Veure més »

Marwan II

Marwan ibn Muhàmmad o Marwan II (en àrab مروان بن محمد, Marwān ibn Muḥammad) (vers 692-750), darrer califa omeia marwànida de Damasc, que governà des de Harran (744-750).

Nou!!: Història d'Armènia і Marwan II · Veure més »

Maurianos d'Armènia

Maurianos fou governador imperial d'Armènia del 654 al 656.

Nou!!: Història d'Armènia і Maurianos d'Armènia · Veure més »

Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan

Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan (? - 24 de desembre de 738) fou un príncep i general omeia que fou emir d'Armènia, Al-Jazira i l'Azerbaidjan del 709 al 721, del 725 al 729 i del 730 al 732.

Nou!!: Història d'Armènia і Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan · Veure més »

Meda

* Meda (Itàlia), municipi de la província de Monza i Brianza (regió de Llombardia).

Nou!!: Història d'Armènia і Meda · Veure més »

Mejej Gnuni

Mejej Gnuni fou marzban (regió administrativa) d'Armènia de vers el 518 fins al 548.

Nou!!: Història d'Armènia і Mejej Gnuni · Veure més »

Mejej II Gnuni

Mejej II Gnuni fou governador militar de l'Armènia Bizantina del 628 al 635.

Nou!!: Història d'Armènia і Mejej II Gnuni · Veure més »

Mihran Mihrevandak

El general Mihran Mihrevandak fou marzban d'Armenia del 572 al 573 o 574.

Nou!!: Història d'Armènia і Mihran Mihrevandak · Veure més »

Mitranes

Mitranes o Mitrines o Mitrenes (Mithranes, Mithrenes) o Mithrines) fou el comandant persa de la guarnició de Sardes abans de l'arribada de l'exèrcit macedoni d'Alexandre el Gran. Després de la batalla del Grànic (334 aC) Mitranes es va rendir voluntàriament a Alexandre i fou tractat amb distinció. Després de la batalla d'Arbela o Gaugamela, Alexandre el va nomenar sàtrapa d'Armènia càrrec que va exercir fins al repartiment de territoris dels seus generals el 323 aC. No obstant la personalitat és discutida, i si bé Toumanoff accepta aquesta identificació, Chaumont, Traina i d'altres historiadors consideren que el sàtrapa Mitrenes (i no Mitranes) que va obtenir la satrapia el 331 aC era un militar persa, lloctinent d'Orontes II.

Nou!!: Història d'Armènia і Mitranes · Veure més »

Mitrenes

Mitrenes (Mithrenes) també Mitranes (Mithranes) en armeni; en grec Mιθρένης o Mιθρίνης, fou sàtrapa d'Arménie entre 331 i 317 aC.

Nou!!: Història d'Armènia і Mitrenes · Veure més »

Mitridates d'Armènia

Mitridates fou un príncep iber, fill del rei Mitridates d'Ibèria (v. 30-50)i germà del rei Pharsman I d'Ibèria, que va regnar a Armènia del 35 al 37 i del 42 al 51.

Nou!!: Història d'Armènia і Mitridates d'Armènia · Veure més »

Mitridates II d'Armènia

Mitridates II d'Armènia és un possible rei d'Armènia que s'esmenta com a governant vers els anys 72-76, i del qual gairebé no se'n sap res.

Nou!!: Història d'Armènia і Mitridates II d'Armènia · Veure més »

Moisès de Khoren

Moisès de Khoren (Movses de Khoren o Movses Khorenatzi) fou un historiador armeni que va viure vers el segle V. Fou dirigent espiritual i filòsof.

Nou!!: Història d'Armènia і Moisès de Khoren · Veure més »

Mokq

Mokq fou el nom armeni de la regió de nom clàssic Moxoene.

Nou!!: Història d'Armènia і Mokq · Veure més »

Mugan

Mugan, Mughan, Mughan o Mukan o país Talix, Talish o Talyx és una regió de l'Azerbaidjan, que forma la seva part més meridional.

Nou!!: Història d'Armènia і Mugan · Veure més »

Muhàmmad ibn Marwan

Abu-Abd-ar-Rahman Muhàmmad ibn Marwan ibn al-Hàkam fou un príncep omeia fill del primer califa de la branca marwànida, Marwan ibn al-Hàkam (684–685) i germanastre d'Abd-al-Màlik ibn Marwan (685–705).

Nou!!: Història d'Armènia і Muhàmmad ibn Marwan · Veure més »

Muixel de Kars

Muixel (Muchel, Mouchegh o Moušeł de Kars en armeni; mort l'any 984) fou un membre de la família armènia dels Bagràtides, rei de Kars del 962 a 984.

Nou!!: Història d'Armènia і Muixel de Kars · Veure més »

Murat Suyu

El riu Murat (en turc Murat Suyu, Murat Irmağı o Murat Nehri) és un riu del nord d'Anatòlia a Turquia, afluent de l'Eufrates.

Nou!!: Història d'Armènia і Murat Suyu · Veure més »

Mushel I Mamikonian

Mushel I Mamikonian fou sparapet (generalíssim) d'Armènia del 370 al 376.

Nou!!: Història d'Armènia і Mushel I Mamikonian · Veure més »

Mushel II Mamikonian

Mushel II Mamikonian (Muixel II Mamikonian) fou marzban d'Armènia del 591 al 593.

Nou!!: Història d'Armènia і Mushel II Mamikonian · Veure més »

Mushel III Mamikonian

Mushel III Mamikonian va succeir el seu germa Grigor II Mamikonian com a cap de la rebel·lió pro bizantina d'Armènia el 750.

Nou!!: Història d'Armènia і Mushel III Mamikonian · Veure més »

Namdar-Gushnasp d'Armènia

Namdar-Gushnasp fou marzban persa d'Armènia del 616 al 619.

Nou!!: Història d'Armènia і Namdar-Gushnasp d'Armènia · Veure més »

Narsès de Pèrsia

Narsès de Pèrsia Narsès (Narseh o Narseus) fou rei d'Armènia (272 a 292) i rei sassànida de Pèrsia (292 a 302) fill de Sapor I. Abans de ser rei fou príncep a Sakastana (Sistan), Sind i altres llocs.

Nou!!: Història d'Armènia і Narsès de Pèrsia · Veure més »

Neoptòlem

Segons la mitologia grega, Neoptòlem (en grec antic Νεοπτόλεμος -έμου; en llatí: Nĕoptŏlĕmus -&#299) fou un heroi grec fill del mític Aquil·les, que participà en la Guerra de Troia, assassinà el Rei Príam i fou el primer rei de l'Epir.

Nou!!: Història d'Armènia і Neoptòlem · Veure més »

Nersès Kamsarakan

Nersès Kamsarakan fou governador bizantí (curopalata) d'Armènia del 690 al 691.

Nou!!: Història d'Armènia і Nersès Kamsarakan · Veure més »

Oròntida

Els Oròntides, Ervanduni o Yervanduni (en armeni Երվանդունի) foren els membres d'una dinastia armènia originada el 585 aC a la extinció del regne d'Urartu, continuada sota l'imperi mede, reforçada per vinculacions amb els aquemènides, que comença a ser coneguda amb el sàtrapa d'Armènia Orontes I. També van regnar oròntides a la de Commagene i a l'Armènia Sofene i branques en diversos principats d'Armènia.

Nou!!: Història d'Armènia і Oròntida · Veure més »

Ormazd I

Moneda amb l'efígie d'Ormazd I. Ormazd I (?-271), fou el tercer rei de reis de la dinastia sassànida.

Nou!!: Història d'Armènia і Ormazd I · Veure més »

Orodes d'Armènia

Orodes fou rei d'Armènia del 16 al 18 i breument reconegut per part de la noblesa el 36.

Nou!!: Història d'Armènia і Orodes d'Armènia · Veure més »

Orontes I

Orontes (Orontes fou un príncep persa, fill o més probablement gendre d'Artaxerxes II de Pèrsia. El nom Orontes era equivalent en armeni a Ervant. En la retirada dels grecs de Cir el Jove, quan se'ls va unir Tissafernes 20 dies després de signar un tractat amb ells, Orontes el va acompanyar i fou probablement part de la traïció que es preparava en la qual els generals grecs foren capturats (400 aC). Va governar la satrapia d'Armènia (401 aC a 344 aC) i segons Diodor de Sicília fou nomenat el 386 aC com a comandant de les forces terrestres perses contra Evàgores II de Salamina, contra el que s'enviaven també forces navals dirigides per Tiribazos que fou l'hiparc d'Orontes per l'Armènia occidental. El 385 aC Tiribazos va oferir condicions de pau a Evàgores; aquest exigia ser reconegut rei i no com un simple governador vassall de Pèrsia però estava quasi disposat a acceptar les propostes del persa. Orontes va escriure a la cort i va acusar a Tirabazos de traïció i va rebre l'orde d'arrestar al seu col·lega i assolir el comandament únic dels perses. Però Tirabazos tenia el suport de l'exèrcit i una part d'aquest, quan Orontes va reprendre l'atac contra Evàgores, va començar a desertar. Finalment Orontes va fer la pau amb Evàgores no sols amb els mateixos termes que abans havia rebutjat sinó amb els quals demanava el xipriota. Tirabazos fou jutjat i absolt i Orontes va perdre el favor de la família reial. La família va arrelar a Armènia si bé Orontes sembla que fou traslladat a Mísia. Allí es va implicar en la gran revolta de sàtrapes de l'Àsia Menor del 366-361 aC, amb Mausol de Cària, Datames de Capadòcia i Ariobarzanes ex sàtrapa de Frígia. Orontes dominava una part de la zona occidental d'Anatòlia a l'entorn de Pèrgam. Va combatre contra el sàtrapa de Dascilios i va encunyar monedes al seu nom a Jònia. Després Orontes hauria traït als seus aliats per tornar al favor del rei, ara Artaxerxes III. Va recollir diners per aixecar un exèrcit de mercenaris i va contactar amb el faraó Teos, i llavors va lliurar als mercenaris a Artaxerxes III per obtenir el seu perdó. Aquest li va encarregar una expedició a Egipte que va acabar amb la rendició de Tacos. Orontes va morir el 344 aC. El seu fill Orontes II fou sàtrapa d'Armènia vers el 336 aC a 331 aC i la seva dinastia va seguir fins vers l'any 200 aC. Entre el 344 aC i el 336 aC la satrapia va estar en mans del príncep Darios, que el 336 aC fou el rei Darios III de Pèrsia. Vegeu Oròntides.

Nou!!: Història d'Armènia і Orontes I · Veure més »

Orontes II

Orontes o Ervand II (en armeni; mort l'1 d'octubre del 331 aC) fou un sàtrapa d'Armènia del 336 a 331 aC.

Nou!!: Història d'Armènia і Orontes II · Veure més »

Orontes III

Orontes o Ervand III (en armeni; mort cap a 260 aC) fou sàtrapa d'Armènia del 316 al 260 aC.

Nou!!: Història d'Armènia і Orontes III · Veure més »

Orontes IV

Orontes IV (Orontes) fou sàtrapa o rei d'Armènia vers el 212 al 200 aC.

Nou!!: Història d'Armènia і Orontes IV · Veure més »

Ostikan

Ostikan fou el nom dels governadors de les primeres províncies establertes pels àrabs.

Nou!!: Història d'Armènia і Ostikan · Veure més »

Pacoros d'Armènia

Pacoros —Pakoros, Pocoros o Bakur, en armeni Բակուր— fou rei d'Armènia del 161 al 163.

Nou!!: Història d'Armènia і Pacoros d'Armènia · Veure més »

Pahlav d'Armènia

Pahlav fou marzban d'Armènia del 581 al 588.

Nou!!: Història d'Armènia і Pahlav d'Armènia · Veure més »

Pap d'Armènia

Pap fou rei d'Armènia del 370 al 374.

Nou!!: Història d'Armènia і Pap d'Armènia · Veure més »

Parsayenpet d'Armènia

Parsayenpet fou marzban d'Armènia del 613 al 616.

Nou!!: Història d'Armènia і Parsayenpet d'Armènia · Veure més »

Partamasiris

Partamasiris fou rei d'Armènia del 113 al 114.

Nou!!: Història d'Armènia і Partamasiris · Veure més »

Perdicas d'Orèstia

Perdicas (Perdiccas) fill d'Orontes, fou un macedoni nadiu d'Orèstia o Orestis, que fou un dels més destacats generals d'Alexandre el Gran, i descendent de la casa reial d'Orèstia.

Nou!!: Història d'Armènia і Perdicas d'Orèstia · Veure més »

Persa

El persa (فارسی Fārsi) és una llengua indoeuropea parlada a l'Iran, l'Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des de 1958 per raons polítiques), el Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), l'Uzbekistan, Bahrain, l'Iraq, l'Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i països veïns que han estat sota la influència persa.

Nou!!: Història d'Armènia і Persa · Veure més »

Persarmènia

Persarmènia fou el nom donat a l'Armènia Major o oriental a partir del 387, com a contraposició a la Petita Armènia o occidental.

Nou!!: Història d'Armènia і Persarmènia · Veure més »

Petita Armènia

Petita Armènia Petita Armènia (Armenia minor) fou el nom d'un territori creat pels romans l'any 35 aC i concedit al rei Polemó del Pont, com a part del Pont.

Nou!!: Història d'Armènia і Petita Armènia · Veure més »

Peucestes de Mieza

Peucestes de Mieza (Peucestas), fill d'Alexandre, fou un militar macedoni nadiu de Mieza a Macedònia.

Nou!!: Història d'Armènia і Peucestes de Mieza · Veure més »

Pharsman el Valent

Pharsman II el Valent (georgià: ფარსმან II ქველი) o Farasmanes II Kvéli (el Bo o el Benfactor) fou rei d'Ibèria de l'any 116 al 142 (la cronologia dels reis d'Ibèria no està ben establerta i les fonts es contradiuen).

Nou!!: Història d'Armènia і Pharsman el Valent · Veure més »

Pharsman I d'Ibèria

Pharsman I o Farasmanes I (Pharasmanes) dit el Gran, va ser rei d'Ibèria.

Nou!!: Història d'Armènia і Pharsman I d'Ibèria · Veure més »

Pilipos de Siunia

Pilipos o Felip de Siunia, membre de la casa reial de Siunia (però no príncep regnant), fou marzban d'Armènia del 574 al 576.

Nou!!: Història d'Armènia і Pilipos de Siunia · Veure més »

Província d'Erzurum

La província d'Erzerum és una província de Turquia de la regió d'Anatòlia oriental, amb capital a Erzurum.

Nou!!: Història d'Armènia і Província d'Erzurum · Veure més »

Radamist

Radamist (georgià: რადამისტი), príncep reial georgià, fou rei d'Armènia del 51 al 53 i del 54-55.

Nou!!: Història d'Armènia і Radamist · Veure més »

Radamisto

Radamisto és una òpera italiana composta per Georg Friedrich Händel (HWV 12).

Nou!!: Història d'Armènia і Radamisto · Veure més »

Regne d'Armènia

* Regne d'Armènia o Armènia Sofene, regne armeni (segle III aC -90 aC).

Nou!!: Història d'Armènia і Regne d'Armènia · Veure més »

Regne d'Armènia Menor

El Regne de la Petita Armènia, Armènia Menor o Regne Armeni de Cilícia es va fundar a Cilícia a partir del 1064 i va tenir un paper destacat a les croades.

Nou!!: Història d'Armènia і Regne d'Armènia Menor · Veure més »

Regne de Kars

El regne de Kars fou format pel Vanand (capital Kars) cedit per Ashot III Olormadz al seu germà Mushel el 961.

Nou!!: Història d'Armènia і Regne de Kars · Veure més »

Revolució armènia de 2018

La revolució armènia de 2018 (coneguda col·loquialment en armeni com #MerzhirSerzhin (ՄերժիրՍերժին, en armeni, que vol dir "#Rebutgem en Serj") van ser un seguit de protestes antigovernamentals que van tenir lloc a Armènia entre l'abril i el maig de 2018, protagonitzades per diverses entitats polítiques i civils, i liderades pel membre del parlament Nikol Paixinian (cap del partit Tractat Civil). Les protestes i les marxes van començar, en un primer moment, com a resposta al tercer mandat consecutiu de Serj Sargsian com la figura més important del govern armeni i, més tard, contra el control del govern per part del Partit Republicà. Paixinian la va declarar com la Revolució de vellut (Թավշյա հեղափոխություն). El 23 d'abril, Sargsian va cedir, exposant que "estava equivocat, mentre que Nikol Paixinian tenia raó", i va dimitir. Aquest fet va ser esmentat per alguns analistes com una revolució no-violenta similar a altres revolucions succeïdes en estats postsoviètics. El vespre del 25 d'abril, el company de coalició del Partit Republicà, l'ARF-Dashnaktsutyun, l'hi havia retirat el suport. El 28 d'abril, tots els partits de l'oposició del parlament armeni van anunciar que donarien suport a la candidatura de Paixinian. Es va programar una primera votació a l'Assemblea Nacional per l'1 de maig; perquè Paixinian fos elegit primer ministre, es necessitaven 53 vots, fet que significava que necessitava el vot de, com a mínim, sis membres del Partit Republicà. Paixinian era l'únic candidat que es va presentar. No obstant, el Partit Republicà va votar de manera unànime en contra seva; dels 102 membres del parlament, 56 van votar en contra de la seva candidatura, per 45 que hi van votar a favor. Una setmana després, el 8 de maig, es va celebrar la segona votació, en la que Paixinian va resultar elegit primer ministre amb 59 vots.

Nou!!: Història d'Armènia і Revolució armènia de 2018 · Veure més »

Rhandeia

Rhandeia fou una fortalesa situada a la riba del riu Arsanies (Murad Su) on l'any 62 foren assetjats els romans manats pel governador de Capadòcia Gai Cesenni Pet, que va haver de signar un tractat (Primer tractat de Rhandeia) pel qual els romans evacuaven Armènia.

Nou!!: Història d'Armènia і Rhandeia · Veure més »

Riu Botan

El riu Botan (turc: Botan Çayı) és un riu situat a la província de Siirt, al sud-est de Turquia.

Nou!!: Història d'Armènia і Riu Botan · Veure més »

Riu Kura

El riu Kura (georgià, მტკვარი Mtkvari, 'lent', o derivat de mdimnaré, paraula del dialecte kartali que vol dir 'riu'; àzeri, Kür; àrab, Nahr al-Kurr) és un riu del Caucas que desaigua a la mar Càspia, després de creuar Geòrgia i l'Azerbaidjan.

Nou!!: Història d'Armènia і Riu Kura · Veure més »

Rozbihan d'Armènia

Rozbihan (en armeni Rotshvshan) fou marzban d'Armènia del 624 al 627.

Nou!!: Història d'Armènia і Rozbihan d'Armènia · Veure més »

Saïd ibn Amr al-Haraixí

Saïd ibn Amr al-Haraixí —en àrab سعيد بن عمرو الحرشي, Saʿīd ibn ʿAmr al-Ḥaraxī— fou governador d'Armènia vers el 732.

Nou!!: Història d'Armènia і Saïd ibn Amr al-Haraixí · Veure més »

Sahak Bagratuni II

Sahak Bagratuni II (en armeni; mort l'any 482) fou un príncep armeni de la família dels Bagràtides que fou ''marzban'' d'Armènia de 481 a 482.

Nou!!: Història d'Armènia і Sahak Bagratuni II · Veure més »

Sahak I Bagratuni

Sahak I Bagratuni fou patrici i generalíssim des del 754 a la seva mort vers el 770.

Nou!!: Història d'Armènia і Sahak I Bagratuni · Veure més »

Sames d'Armènia

Sames o Samos d'Armènia (en armeni; en grec Σάμος) fou un rei orontida que va portar sempre el títol reial i no el de sàtrapa.

Nou!!: Història d'Armènia і Sames d'Armènia · Veure més »

Sanatruk I d'Armènia

Sanatruk I o Sanadrug I (en armeni, en llatí Sanatrocès) fou un rei arsàcida d'Armènia, que va regnar de vers el 75 al 100.

Nou!!: Història d'Armènia і Sanatruk I d'Armènia · Veure més »

Sanatruk II d'Armènia

Sanatruk II, Sanadrug II, Sanatroces o Sanatroukès fou segons certs historiadors un rei arsàcida d'Armènia, que hi hauria regnat de vers 180/185 a 197 (les dates són incertes, i el regnat podria haver estat interromput pel de Vologès II d'Armènia vers 180/185 a 191).

Nou!!: Història d'Armènia і Sanatruk II d'Armènia · Veure més »

Sardes

Sardes (Σάρδεις o Σάρδις) fou una ciutat de l'Àsia Menor, capital del regne de Lídia, dels sàtrapes perses, d'Antígon, dels sàtrapes selèucides i capital regional amb els romans.

Nou!!: Història d'Armènia і Sardes · Veure més »

Sàlih ibn Subai al-Kindí

Sàlih ibn Subai al-Kindí fou ostikan d'Armènia vers el 767.

Nou!!: Història d'Armènia і Sàlih ibn Subai al-Kindí · Veure més »

Selèucia del Tigris

Selèucia (Σελεύκεια) o Selèucia del Tigris, fou una ciutat de la vora del Tigris construïda per Seleuc I Nicàtor, a uns 60 km al nord de Babilònia, amb materials de la qual fou construïda.

Nou!!: Història d'Armènia і Selèucia del Tigris · Veure més »

Seleuc I Nicàtor

Seleuc I Nicàtor fou sàtrapa de Babilònia, rei de Síria, i fundador de l'Imperi Selèucida.

Nou!!: Història d'Armènia і Seleuc I Nicàtor · Veure més »

Sembat Bagratuni

Sembat Bagratuni fou marzban d'Hircània del 597 al 598 i d'Armènia des de vers el 600 al 613.

Nou!!: Història d'Armènia і Sembat Bagratuni · Veure més »

Sembat I Ablabas

Sembat I Ablablas (també Sembat Khostovanol, és a dir, el Confessor) fou príncep i generalíssim d'Armènia del 826 al 854.

Nou!!: Història d'Armènia і Sembat I Ablabas · Veure més »

Sembat I el màrtir

Sembat I el màrtir fou rei d'Armènia del 890 al 914.

Nou!!: Història d'Armènia і Sembat I el màrtir · Veure més »

Sembat II Bagratuni

Sembat II Bagratuni fou ishkhan d'Armènia vers el 643 al 656.

Nou!!: Història d'Armènia і Sembat II Bagratuni · Veure més »

Sembat II Tiezerakal

Sembat II Tiezerakal (Սմբատ Բ Տիեզերակալamo del món) fou rei d'Armènia a Ani del 977 al 989.

Nou!!: Història d'Armènia і Sembat II Tiezerakal · Veure més »

Sembat III Bagratuni

Sembat III (IV) Bagratuni fou patrici i generalíssim d'Armènia del 771 al 772.

Nou!!: Història d'Armènia і Sembat III Bagratuni · Veure més »

Septimi Sever

Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.

Nou!!: Història d'Armènia і Septimi Sever · Veure més »

Shahpuhr de Rayy

Shahpuhr de Rayy fou un general i marzban persa d'Armènia del 483 al 484.

Nou!!: Història d'Armènia і Shahpuhr de Rayy · Veure més »

Shapuh d'Armènia

Shapuh (Shahpur) fou rei d’Armènia del 415 al 422 Era fill de Yezdegerd I de Pèrsia i fou nomenat rei pel seu pare a la mort del rei Khosrov IV d'Armènia.

Nou!!: Història d'Armènia і Shapuh d'Armènia · Veure més »

Sharaplakan d'Armènia

Sharaplakan fou marzban d'Armènia del 619 o 620 fins al 624.

Nou!!: Història d'Armènia і Sharaplakan d'Armènia · Veure més »

Siunia

L'Artsakh i la Siunia fins al segle IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Syunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabagh.

Nou!!: Història d'Armènia і Siunia · Veure més »

Sivas

Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebastia, de vegades Sebastea o Sebasteia, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.

Nou!!: Història d'Armènia і Sivas · Veure més »

Sohemus d'Armènia

Sohemos o Sohemus d'Armènia fou rei d'Armènia vers el 140 o 144 i fins a una data propera al 161 i altre cop del 163 fions a una data entre 185 i 197.

Nou!!: Història d'Armènia і Sohemus d'Armènia · Veure més »

Sulaiman d'Armènia

Sulayman fou ostikan d'Armènia des de vers el 755.

Nou!!: Història d'Armènia і Sulaiman d'Armènia · Veure més »

Sulayman ibn Yazid

Sulayman ibn Yazid fou ostikan d'Armènia vers el 788-795.

Nou!!: Història d'Armènia і Sulayman ibn Yazid · Veure més »

Suren d'Armènia

Suren fou marzban d'Armènia del 564 al 571 o 572.

Nou!!: Història d'Armènia і Suren d'Armènia · Veure més »

Tahm-Khusro d'Armènia

Tahm-Khusro fou marzban d'Armènia del 577 al 580.

Nou!!: Història d'Armènia і Tahm-Khusro d'Armènia · Veure més »

Taixir

Taixir (Taŝir, sovont transliterat com Taxhir) fou el nom d'una antiga regió d'Armènia.

Nou!!: Història d'Armènia і Taixir · Veure més »

Tan-Shahpuhr d'Armènia

Tan-Shahpuhr fou marzban d'Armènia del 555 al 558.

Nou!!: Història d'Armènia і Tan-Shahpuhr d'Armènia · Veure més »

Taron

Taron fou una regió d'Armènia féu originari dels mamikonian i més tard d'una branca bagràtida.

Nou!!: Història d'Armènia і Taron · Veure més »

Teodor Reshtuni

Teodor Reshtuni fou Ishkhan de Reshtuniq i Armènia vers el 638 al 653.

Nou!!: Història d'Armènia і Teodor Reshtuni · Veure més »

Terituixmes

Terituixmes (mort l'any 410 av. J.-C.) fou un sàtrapa d'Armènia el 428 aC del qual el final tràgic és conegut per la referència de Ctèsies en la seva Història de Pèrsia o Persica.

Nou!!: Història d'Armènia і Terituixmes · Veure més »

Tiberi

Tiberi (Tiberius Claudius Nero) fou un emperador romà que governà des del 18 de setembre de l'any 14 dC fins a la seva mort, el 16 de març del 37, successor d'Octavi August.

Nou!!: Història d'Armènia і Tiberi · Veure més »

Tiberi II

Tiberi II (en llatí: Tiberius II) (vers 530-582) fou emperador bizantí.

Nou!!: Història d'Armènia і Tiberi II · Veure més »

Tigranes I d'Armènia

Tigranes I fou rei d'Armènia del 159 aC o 149 aC aproximadament fins vers el 123 aC.

Nou!!: Història d'Armènia і Tigranes I d'Armènia · Veure més »

Tigranes II d'Armènia

Tigranes II el Gran Ordre de Tigranes el Gran Tigranes II, conegut com a Tigranes el gran, (vers el 140 aC - 55 aC) fou rei d'Armènia del 95 aC fins al 55 aC.

Nou!!: Història d'Armènia і Tigranes II d'Armènia · Veure més »

Tigranes III d'Armènia

Tigranes III fou rei d’Armènia del 20 aC fins al 12 aC.

Nou!!: Història d'Armènia і Tigranes III d'Armènia · Veure més »

Tigranes IV d'Armènia

Tigranes IV fou rei d'Armènia del 12 aC al 5 aC i del 4 aC a l'1 dC.

Nou!!: Història d'Armènia і Tigranes IV d'Armènia · Veure més »

Tigranes V d'Armènia

Tigranes V fou rei d'Armènia des de l'any 6 fins al 10 o l'11.

Nou!!: Història d'Armènia і Tigranes V d'Armènia · Veure més »

Tigranes VI d'Armènia

Tigranes VI fou rei d'Armènia del 58 al 63.

Nou!!: Història d'Armènia і Tigranes VI d'Armènia · Veure més »

Tigranes VII d'Armènia

Tigranes VII fou rei d'Armènia del 339 al 350 (o 363).

Nou!!: Història d'Armènia і Tigranes VII d'Armènia · Veure més »

Tiridates I d'Armènia

Tiridates I fou rei d'Armènia del 53 al 100 amb una breu interrupció d'uns mesos vers el 54 i una més llarga del 58 al 62.

Nou!!: Història d'Armènia і Tiridates I d'Armènia · Veure més »

Tiridates II

Tiridates II fou rei d'Armènia des del 216 fins almenys el 238, potser fins al 252.

Nou!!: Història d'Armènia і Tiridates II · Veure més »

Tiridates III d'Armènia

Tiridates III (250 – c. 330) fou rei d'Armènia Occidental de vers el 287 a almenys fins al 298.

Nou!!: Història d'Armènia і Tiridates III d'Armènia · Veure més »

Tiridates IV d'Armènia

Tiridates IV (en armeni Տրդատ Դ) Hèli o el Gran (Trdat el Gran.

Nou!!: Història d'Armènia і Tiridates IV d'Armènia · Veure més »

Tomisa

Tomisa (grec Tomisenos, llatí Tomiseus) fou una ciutat de l'Armènia Sofene.

Nou!!: Història d'Armènia і Tomisa · Veure més »

Turcs occidentals

Khanat Turc Oriental El khanat dels turcs occidentals fou un estat turc de l'Àsia central que es va formar el 552.

Nou!!: Història d'Armènia і Turcs occidentals · Veure més »

Urartu

Urartu fou un regne a la zona del llac Van a Armènia.

Nou!!: Història d'Armènia і Urartu · Veure més »

Uthman ibn Umara ibn Khuraym al-Murrí

Uthman ibn Umara ibn Khuraym al-Murrí fou ostikan d'Armènia (778 - 785).

Nou!!: Història d'Armènia і Uthman ibn Umara ibn Khuraym al-Murrí · Veure més »

Vahan II Mamikonian

Vahan II Mamikonian fou cap de la família Mamikonian i cap de la rebel·lió nacional del 481.

Nou!!: Història d'Armènia і Vahan II Mamikonian · Veure més »

Valarxak d'Armènia

Valarxak, Valarshak o Valarsaces d'Armènia (en armeni) fou un co-rei d'Armènia de la dinastia dels Arsàcides, que va regnar del 384 al 386.

Nou!!: Història d'Armènia і Valarxak d'Armènia · Veure més »

Valerià I

Publi Licini Valerià (en llatí) (200-260) fou emperador romà del 253 al 260.

Nou!!: Història d'Armènia і Valerià I · Veure més »

Varasdat d'Armènia

Varasdat fou rei d'Armènia del 374 al 378.

Nou!!: Història d'Armènia і Varasdat d'Armènia · Veure més »

Varasdat d'Armènia (marzban)

Varasdat fou marzban d'Armènia del 558 al 564 El 562 Pèrsia i l'imperi Bizantí van convertir la treva del 555 en tractat de pau.

Nou!!: Història d'Armènia і Varasdat d'Armènia (marzban) · Veure més »

Varaz-Vzur d'Armènia

Varaz-Vzur (Varaz-Buzurg) fou marzban d'Armènia del 580 al 581.

Nou!!: Història d'Armènia і Varaz-Vzur d'Armènia · Veure més »

Vard Mamikonian

Vard Mamikonian conegut com a Vard el patrici, for marzban d'Armènia per més de quatre anys, al darrere de Vahan II Mamikonian.

Nou!!: Història d'Armènia і Vard Mamikonian · Veure més »

Vardan II Mamikonian

Vardan II Mamikonian fou príncep de la casa Mamikonian d'Armènia, i cap de la revolta nacional contra la imposició del mazdaisme pels perses el 450-451.

Nou!!: Història d'Armènia і Vardan II Mamikonian · Veure més »

Vardan III Mamikonian

Vardan III Mamikonian fou cap de la rebel·lio nacional armenia del 571.

Nou!!: Història d'Armènia і Vardan III Mamikonian · Veure més »

Vasak de Siunia

Vasak de Siunia fou príncep hereditari de Siunia (vers 430-452) i marzban (governador) d'Armènia del 442 al 452.

Nou!!: Història d'Armènia і Vasak de Siunia · Veure més »

Vasavurt

Vasavurt fou un nakharar armeni que governava a la comarca de Karqayin al segle V. El 483 es va revoltar i va agafar el títol reial, però no va ser seguit per altres nakharars i no va poder fer front als perses.

Nou!!: Història d'Armènia і Vasavurt · Veure més »

Vaspurakan

Vaspurakan fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Ardzruni.

Nou!!: Història d'Armènia і Vaspurakan · Veure més »

Veh-Mihr-Shapur d'Armènia

Veh-Mihr-Shapur fou marzban (governador) d'Armènia del 428 al 442.

Nou!!: Història d'Armènia і Veh-Mihr-Shapur d'Armènia · Veure més »

Vologès I d'Armènia

Vologès I d'Armènia (llatí Vologeses, armeni Valarsh, persa part Valagash) fou un rei arsàcida d' Armènia que va regnar de vers el 116 a aproximadament el 138.

Nou!!: Història d'Armènia і Vologès I d'Armènia · Veure més »

Vologès I de Pàrtia

Vologès I fou rei de Partia del 51 al 77.

Nou!!: Història d'Armènia і Vologès I de Pàrtia · Veure més »

Vologès II

Vologès II o Valarsaces fou rei d'Armènia.

Nou!!: Història d'Armènia і Vologès II · Veure més »

Vologès III de Pàrtia

Vologès III fou rei de Pàrtia governant les regions orientals del 105 al 140 i tota Pàrtia del 140 al 147.

Nou!!: Història d'Armènia і Vologès III de Pàrtia · Veure més »

Vonones I de Pàrtia

Vonones I fou rei de Pàrtia de l'any 7 (de fet el 8) fins al 10, i rei d'Armènia del 13 al 16 (nominalment fins al 18).

Nou!!: Història d'Armènia і Vonones I de Pàrtia · Veure més »

Vram-Shapuh d'Armènia

Vram-Shapuh fou rei d'Armènia del 392 al 414.

Nou!!: Història d'Armènia і Vram-Shapuh d'Armènia · Veure més »

Xahpuhr Mihran

Xahpuhr Mihran (Shahpuhr Mihran) fou un general iranià membre de la casa dels Mihrànides, que va ser governador d'Armènia després d'haver sufocat una revolta dels armenis.

Nou!!: Història d'Armènia і Xahpuhr Mihran · Veure més »

Xake

Xake fou un principat aghuà situat a la part central d'Aghuània que ocupava la vall del riu Getaru, un afluent de l'Alazan (també Aluan o Aghuan) en el qual desaigua a uns 30 km abans que l'Alazan confluexi amb el Kura.

Nou!!: Història d'Armènia і Xake · Veure més »

Xenofont

Xenofont (en grec Ξενοφῶν, 428 aC - entre 355 i 350 aC) fou un escriptor, historiador i militar grec, cèlebre pels seus escrits sobre la cultura i la història gregues.

Nou!!: Història d'Armènia і Xenofont · Veure més »

Xerxes d'Armènia

Xerxes (Շավարշ – Šavarš, Ξέρξης – Xérxēs) fou rei d'Armènia Sofene amb seu a Arsamosata (armeni Shimshat), regne que comprenia bàsicament el país de Kharpurt (Hanzith o Anzitene).

Nou!!: Història d'Armènia і Xerxes d'Armènia · Veure més »

Yazid ibn Màzyad aix-Xaybaní

Yazid ibn Màzyad aix-Xaybaní —en àrab يزيد بن مزيد الشيباني, Yazīd ibn Mazyad ax-Xaybānī— fou ostikan d'Armènia vers el 787-788.

Nou!!: Història d'Armènia і Yazid ibn Màzyad aix-Xaybaní · Veure més »

Yazid ibn Ussayd as-Sulamí

Yazid ibn Ussayd (o Assid) as-Sulamí —en àrab يزيد بن أسيد السلمي, Yazīd ibn Usayd (o Asīd) as-Sulamī— fou ostikan o governador d'Armènia des de vers el 753 fins al 755, del 759 fins vers el 769 i del 774 a una data entre el 778 i el 780.

Nou!!: Història d'Armènia і Yazid ibn Ussayd as-Sulamí · Veure més »

Yússuf ibn Raixid as-Sulamí

Yússuf ibn Raixid as-Sulamí fou ostikan d'Armènia del 786 a vers el 787.

Nou!!: Història d'Armènia і Yússuf ibn Raixid as-Sulamí · Veure més »

Zab

Zab és el nom de dos rius que recorren l'Iran, Turquia i Iraq i van a parar al Tigris.

Nou!!: Història d'Armènia і Zab · Veure més »

Zariàdrides

Els zariàdrides foren la dinastia que va governar l'Armènia Sofene a partir de l'any 200 aC.

Nou!!: Història d'Armènia і Zariàdrides · Veure més »

Zarmandukht

Zarmandukht fou reina vídua d'Armènia de 378 a 384.

Nou!!: Història d'Armènia і Zarmandukht · Veure més »

Zarmihr Karen

Zarmihr Karen fou un general iranià membre de la casa dels Karen o Kārin, que va governar Armènia pels Sassànides durant una revolta dels armenis.

Nou!!: Història d'Armènia і Zarmihr Karen · Veure més »

1021

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 1021 · Veure més »

1045

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 1045 · Veure més »

1080

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 1080 · Veure més »

1083

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 1083 · Veure més »

116

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 116 · Veure més »

117

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i '''117''' D (verd).

Nou!!: Història d'Armènia і 117 · Veure més »

118

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 118 · Veure més »

135

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 135 · Veure més »

140 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 140 aC · Veure més »

16

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 16 · Veure més »

161

L'any 161 (CLXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Història d'Armènia і 161 · Veure més »

162

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 162 · Veure més »

163

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 163 · Veure més »

166 aC

L'any 166 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Història d'Armènia і 166 aC · Veure més »

18

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 18 · Veure més »

185

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 185 · Veure més »

188 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 188 aC · Veure més »

189 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 189 aC · Veure més »

197

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 197 · Veure més »

212 aC

L'any 212 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Història d'Armènia і 212 aC · Veure més »

217

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 217 · Veure més »

223 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 223 aC · Veure més »

224

L'any 224 (CCXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Història d'Armènia і 224 · Veure més »

227 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 227 aC · Veure més »

252

L'any 252 foun un any de traspàs iniciat en dijous de l'edat antiga.

Nou!!: Història d'Armènia і 252 · Veure més »

260

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 260 · Veure més »

260 aC

A Sicília l'avenç romà continua en direcció oest des d'Agrigent i socorre les assetjades ciutats de Segesta i Macella.

Nou!!: Història d'Armènia і 260 aC · Veure més »

283

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 283 · Veure més »

287

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 287 · Veure més »

288

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 288 · Veure més »

296

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 296 · Veure més »

297

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 297 · Veure més »

30 de setembre

El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Armènia і 30 de setembre · Veure més »

301

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 301 · Veure més »

301 aC

L'any 301 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Història d'Armènia і 301 aC · Veure més »

302 aC

L'any 302 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Història d'Armènia і 302 aC · Veure més »

316 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 316 aC · Veure més »

317 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 317 aC · Veure més »

321 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 321 aC · Veure més »

323 aC

; Roma: Els samnites, confiant en què la renúncia del dictador Papiri Cursor suposava una disminució del poder romà, van trencar la treva aviat.

Nou!!: Història d'Armènia і 323 aC · Veure més »

331

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 331 · Veure més »

331 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 331 aC · Veure més »

334 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 334 aC · Veure més »

336 aC

L'any 336 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Història d'Armènia і 336 aC · Veure més »

339

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 339 · Veure més »

344 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 344 aC · Veure més »

368

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 368 · Veure més »

370

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 370 · Veure més »

374

L'any 374 (CCCLXXIV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Història d'Armènia і 374 · Veure més »

385

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 385 · Veure més »

386

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 386 · Veure més »

387

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 387 · Veure més »

389

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 389 · Veure més »

401 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 401 aC · Veure més »

410 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 410 aC · Veure més »

415

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 415 · Veure més »

422

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 422 · Veure més »

423

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 423 · Veure més »

428

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 428 · Veure més »

428 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 428 aC · Veure més »

450 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 450 aC · Veure més »

451

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 451 · Veure més »

481

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 481 · Veure més »

483

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 483 · Veure més »

51

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 51 · Veure més »

53

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 53 · Veure més »

58

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 58 · Veure més »

591

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 591 · Veure més »

603

L'any 603 (DCIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Història d'Armènia і 603 · Veure més »

608

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 608 · Veure més »

612

L'any 612 fou un any de traspàs iniciat en dissabte segons el còmput del calendari gregorià, instaurat posteriorment.

Nou!!: Història d'Armènia і 612 · Veure més »

62

L'any 62 fou un any de l'edat antiga conegut com a 815 Ab urbe condita al calendari oficial romà de l'època.

Nou!!: Història d'Armènia і 62 · Veure més »

623

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 623 · Veure més »

627

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 627 · Veure més »

628

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 628 · Veure més »

638

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 638 · Veure més »

640

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 640 · Veure més »

643

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 643 · Veure més »

653

L'any 653 (DCLIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Història d'Armènia і 653 · Veure més »

655

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Història d'Armènia і 655 · Veure més »

656

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 656 · Veure més »

702

L'any 702 fou un any comú començat en diumenge segons els còmputs del calendari gregorià (que encara no estava vigent a l'època).

Nou!!: Història d'Armènia і 702 · Veure més »

751

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 751 · Veure més »

772

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 772 · Veure més »

802

L'any 802 (DCIII) fou un any comú començat en dissabte del segle IX segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història d'Armènia і 802 · Veure més »

852

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 852 · Veure més »

886

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 886 · Veure més »

953

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 953 · Veure més »

961

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Armènia і 961 · Veure més »

980

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Armènia і 980 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Armènia Parva, Història d’Armènia, Llista de reis artàxides clients, Llista de reis artàxides clients (domini romà i part i romà i persa), Reis artàxides clients, Reis artàxides clients (domini romà i part i romà i persa).

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »