Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història d'Aran

Índex Història d'Aran

La història d'Aran és la que transcorre al territori de la vall d'Aran.

128 les relacions: Administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca, Aeso, Airenosis, Ajuntament, Alfons el Bataller, Alfons el Cast, Andosins, Anníbal Barca, Aquitans, Aquità, Aranès, Arnau Mir de Pallars Jussà, Ató de Bigorra, Augèr de Berbedà, Bargusis, Basc, Batalla de Muret, Beatriu III de Bigorra, Bernat I de Ribagorça, Bernat IV de Comenge, Bernat Plantapilosa, Bisbat de Roda de Ribagorça, Bossòst, Cançó de Santa Fe, Catalunya, Catarisme, Cèntul III de Bigorra, Celtes, Comtat de Bigorra, Comtat de Comenge, Comtat de Foix, Comtat de Pallars, Comtat de Pallars Jussà, Comtat de Ribagorça, Comtat de Tolosa, Concili de Viena, Consell General d'Aran, Constitucions catalanes, Corona d'Aragó, Corts Catalanes, Croada contra la Corona d'Aragó, Decrets de Nova Planta, Dinastia Merovíngia, Dot, Dret, Dret consuetudinari, Ebre, Edat del bronze, Edat del ferro, Edat moderna, ..., Es Bòrdes, Es Tersús, Escunhau, Espanya, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, Eustaqui de Beaumarchais, Felip III de Castella, Felip IV de França, Francs, Fredegari, Gals, Garòs, Garona, Gascunya, Gastó VI de Bearn, Gàl·lia, Guillem de Ribagorça, Guillem I de Tolosa, Hispània, Ilergets, Imperi Carolingi, Invasió de la Vall d'Aran (1283), Isarn I de Pallars, Isern de Ribagorça, Isona, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, La Pobla de Castre, Les, Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran, Llei de Normalització Lingüística a Catalunya, Llengua oficial, Llenguadoc, Llop I de Pallars, Lugdunum, Maria de Montpeller, Nacionalisme aranès, Nunó Sanç I de Rosselló-Cerdanya, Pallars, Pau d'Anagni, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere I d'Aragó i Pamplona, Peronella I de Bigorra, Pirineus, Polibi, Port de la Bonaigua, Principat de Catalunya, Província de Lleida, Provença, Querimònia, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer IV, Ramon II de Pallars-Ribagorça, Ramon III de Ribagorça, Regne d'Aragó, Regne de França, Ribagorça, Romanització, Sanç de Barcelona i d'Aragó, Sanç I de Mallorca, Sant Felitz de Lauragués, Santa Maria de Mijaran, Simó IV de Montfort, Statu quo, Terçó, Terminus ante quem, Tractat d'Argelers, Tractat d'Emparança, Tractat de Corbeil, Vall d'Aran, Vespres Sicilianes, Via romana, Viella, Visigots. Ampliar l'índex (78 més) »

Administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca

L'administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca transcorregué entre els anys 1298 i 1313, sota el govern de Jaume II de Mallorca i els primers anys de Sanç I de Mallorca, producte de l’acord de Jaume el Just i Felip el Bell d’encomanar el govern de la vall a un rei neutral mentre es resolia la disputa sobre la seva pertinença a un o altre monarca.

Nou!!: Història d'Aran і Administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca · Veure més »

Aeso

Aeso fou una petita ciutat romana que arribà al rang de municipium, situada on avui dia hi ha la vila d'Isona (terme municipal d'Isona i Conca Dellà), al Pallars Jussà, substituint el poblat ibèric d'Eso.

Nou!!: Història d'Aran і Aeso · Veure més »

Airenosis

Els airenosis o arenosins (llatí Arenosii, Aerenosii o Airenosini, grec Αἰρηνοσίους) eren un poble que les fonts antigues identifiquen a la península Ibèrica entre l'Ebre i els Pirineus.

Nou!!: Història d'Aran і Airenosis · Veure més »

Ajuntament

Ajuntament d'Elda Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) és la institució local que té per funció el govern i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.

Nou!!: Història d'Aran і Ajuntament · Veure més »

Alfons el Bataller

Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.

Nou!!: Història d'Aran і Alfons el Bataller · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el TrobadorVegeu: Numeració del Casal d'Aragó (anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó;Vegeu: Ordinals dels reis d'Aragó en aragonès Alifonso, en occità: Anfós i en llatí: Ildefonsus;La data de naixement es discuteix entre el 1152, el 1154 o el 1157 (entre l'1 i el 25 de març en el cas de 1157), i el lloc entre Vilamajor del Vallès i Osca.Diccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998; Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya.

Nou!!: Història d'Aran і Alfons el Cast · Veure més »

Andosins

Els andosins (potser del basc handia, 'gran'; en grec Λνδοσίνους) eren un poble preromà que les fonts antigues identifiquen a la península Ibèrica entre l'Ebre i els Pirineus sense més concreció, però que la historiografia ha localitzat tradicionalment a Andorra.

Nou!!: Història d'Aran і Andosins · Veure més »

Anníbal Barca

Anníbal, o Hanníbal, (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi cartaginès.

Nou!!: Història d'Aran і Anníbal Barca · Veure més »

Aquitans

Els antics aquitans (llatí: Aquitani) eren un poble preindoeuropeu que habitava la zona que actualment és el sud de la regió administrativa de la Nova Aquitània i el sud-oest del Migdia-Pirineus, anomenada Gallia Aquitania pels romans, a la regió compresa entre els Pirineus, l'oceà Atlàntic i la Garona (atualment, sud-oest d'Occitània).

Nou!!: Història d'Aran і Aquitans · Veure més »

Aquità

L’aquità és una llengua paleohispànica que és coneguda només per testimonis indirectes, no se'n coneixen textos escrits.

Nou!!: Història d'Aran і Aquità · Veure més »

Aranès

Escultura en homenatge a la llengua i cultura aranesa, inaugurada el 2008 a Viella L'aranès (en aranès: aranés) és la varietat de la llengua occitana parlada a la comarca de la Vall d'Aran, al nord-oest de Catalunya.

Nou!!: Història d'Aran і Aranès · Veure més »

Arnau Mir de Pallars Jussà

''Els territoris d'Arnau Mir a la mort de de Ramon Berenguer III (1131). Arnau Mir de Pallars Jussà (1113 aprox. - 1174), comte de Pallars JussàDiccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Història d'Aran і Arnau Mir de Pallars Jussà · Veure més »

Ató de Bigorra

Ató de Bigorra, (?-955) bisbe de Roda d'Isàvena (923-955).

Nou!!: Història d'Aran і Ató de Bigorra · Veure més »

Augèr de Berbedà

Augèr de Berbedà (s. XIII – s. XIV), senyor de Lés, fou un noble aranès.

Nou!!: Història d'Aran і Augèr de Berbedà · Veure més »

Bargusis

Els bargusis (llatí bargusii), o bergistans, foren un poble iber, emparentat amb els ilergets, que vivia a la vall del riu Saiarra.

Nou!!: Història d'Aran і Bargusis · Veure més »

Basc

Distribució dels parlants de basc al País Basc Zuberotarra El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons els dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).

Nou!!: Història d'Aran і Basc · Veure més »

Batalla de Muret

La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort que participaven en la Croada albigesa.

Nou!!: Història d'Aran і Batalla de Muret · Veure més »

Beatriu III de Bigorra

Estefania de Marsan o de Bigorra fou vescomtessa de Marçan i comtessa de Bigorra de 1178 a 1194 sota el nom (segons el lloc) de Beautriu I de Marçan o de Beatriu III de Bigorra.

Nou!!: Història d'Aran і Beatriu III de Bigorra · Veure més »

Bernat I de Ribagorça

Bernat I de Ribagorça (? - v 955), comte de Ribagorça (920-955), dit també Unifred I i Bernat Unifred.

Nou!!: Història d'Aran і Bernat I de Ribagorça · Veure més »

Bernat IV de Comenge

Bernat IV de Comenge († 22 de febrer de 1225) fou comte de Comenge de 1176 a 1225, fill de Bernat III, comte de Comenge, i d'una filla il·legítima d'Alfons Jordà, comte de Tolosa.

Nou!!: Història d'Aran і Bernat IV de Comenge · Veure més »

Bernat Plantapilosa

Bernat Plantapilosa (en francès Bernard Plantevelue, de vegades escrit Plantevelne), (Usès, 22 de març de 841 - 6 de gener o 16 d'agost de 886) fou comte d'Autun, comte d'Alvèrnia, comte i marquès de Tolosa i comte de Berry; era fill de Bernat de Septimània i de Doda de Septimània.

Nou!!: Història d'Aran і Bernat Plantapilosa · Veure més »

Bisbat de Roda de Ribagorça

L'efímer Bisbat de Roda, Roda d'Isàvena, o Roda de Ribagorça, va ésser creat l'any 956 o 957 pel comte de Ribagorça Ramon III de Ribagorça, que manifestà la voluntat comtal de tenir jerarquia eclesiàstica pròpia, independitzant-se del bisbat d'Urgell que era qui tenia autoritat sobre aquestes terres per precepte reial de Lluís el Pietós des de 814.

Nou!!: Història d'Aran і Bisbat de Roda de Ribagorça · Veure més »

Bossòst

Bossòst (nom català tradicional: Bossost) és una vila i municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs, al costat del riu Garona.

Nou!!: Història d'Aran і Bossòst · Veure més »

Cançó de Santa Fe

Martiri de santa Fe en una il·lustració medieval La Cançó o Cançon de santa Fe és un poema hagiogràfic medieval relatiu a santa Fe d'Agen, elaborat per un autor anònim entre 1054 i 1076 i, per tant, alguns anys anterior a la lírica trobadoresca, cosa que el converteix en una de les més antigues manifestacions literàries en una llengua romanç, tot i que es discuteix si s'ha d'assignar a la llengua occitana o a la catalana.

Nou!!: Història d'Aran і Cançó de Santa Fe · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Història d'Aran і Catalunya · Veure més »

Catarisme

Creu de Tolosa. El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del segle X fins al XIV, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental bizantina ortodoxa.

Nou!!: Història d'Aran і Catarisme · Veure més »

Cèntul III de Bigorra

Cèntul III (mort en 1178) fou comte de Bigorra de 1163 fins a la seva mort.

Nou!!: Història d'Aran і Cèntul III de Bigorra · Veure més »

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Història d'Aran і Celtes · Veure més »

Comtat de Bigorra

Escut d'armes del Comtat de Bigorra El comtat de Bigorra fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a la regió de Tarba (Tarbes) que va prendre el seu nom d'un castell.

Nou!!: Història d'Aran і Comtat de Bigorra · Veure més »

Comtat de Comenge

Escut d'armes dels comtes de Comenge El comtat de Comenge (en francès Comminges) fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània) situat entre el Tolosà i la Vall d'Aran.

Nou!!: Història d'Aran і Comtat de Comenge · Veure més »

Comtat de Foix

El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.

Nou!!: Història d'Aran і Comtat de Foix · Veure més »

Comtat de Pallars

El comtat de Pallars fou un dels existents al territori que, durant la primera meitat del segle IX, alguns cronistes de la cort carolíngia denominaren Marca Hispànica.

Nou!!: Història d'Aran і Comtat de Pallars · Veure més »

Comtat de Pallars Jussà

El comtat de Pallars Jussà sorgí de la divisió del comtat de Pallars entre els fills del comte Sunyer I de Pallars, mort el 1011: Ramon IV de Pallars Jussà (1011-1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011-1035).

Nou!!: Història d'Aran і Comtat de Pallars Jussà · Veure més »

Comtat de Ribagorça

El comtat de Ribagorça, un dels existents al territori que, durant la primera meitat del segle IX, alguns cronistes de la cort carolíngia denominaren Marca Hispànica, comprenia les conques de l'Éssera i l'Isàvena i una bona part de la conca de la Noguera Ribagorçana.

Nou!!: Història d'Aran і Comtat de Ribagorça · Veure més »

Comtat de Tolosa

Tolosa fou un comtat que va existir des de finals del segle VIII fins a la meitat del segle XIII a Occitània, que pren el nom de la ciutat de Tolosa.

Nou!!: Història d'Aran і Comtat de Tolosa · Veure més »

Concili de Viena

El concili de Viena es va celebrar a la catedral de Viena del Delfinat (França) entre el 16 d'octubre del 1311 i el 6 de maig del 1312.

Nou!!: Història d'Aran і Concili de Viena · Veure més »

Consell General d'Aran

El Consell General d'Aran (en aranès i oficialment Conselh Generau d'Aran) és l'òrgan de govern autònom de la Vall d'Aran.

Nou!!: Història d'Aran і Consell General d'Aran · Veure més »

Constitucions catalanes

Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis catalanes proposades pel Comte de Barcelona i aprovades per les Corts Catalanes.

Nou!!: Història d'Aran і Constitucions catalanes · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Història d'Aran і Corona d'Aragó · Veure més »

Corts Catalanes

'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del segle XIII fins al segle XVIII.

Nou!!: Història d'Aran і Corts Catalanes · Veure més »

Croada contra la Corona d'Aragó

La croada contra la corona d'Aragó va ser un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.

Nou!!: Història d'Aran і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Història d'Aran і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Dinastia Merovíngia

L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.

Nou!!: Història d'Aran і Dinastia Merovíngia · Veure més »

Dot

Un antic ''Aussteuerschrank'' alemany amb l'aixovar de la núvia El dot és el patrimoni que la futura casada o la seva família lliuren al promès, estant en molts casos proporcional a l'estatus social del futur marit.

Nou!!: Història d'Aran і Dot · Veure més »

Dret

301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.

Nou!!: Història d'Aran і Dret · Veure més »

Dret consuetudinari

El dret consuetudinari, també anomenat usatges, usos o costums, és una font del dret que emana dels usos i costums.

Nou!!: Història d'Aran і Dret consuetudinari · Veure més »

Ebre

Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (en castellà, basc i aragonès Ebro, en llatí Hiberus Flumen, en àrab أبرة Ibruh) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que aboca a la Mediterrània.

Nou!!: Història d'Aran і Ebre · Veure més »

Edat del bronze

L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.

Nou!!: Història d'Aran і Edat del bronze · Veure més »

Edat del ferro

L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.

Nou!!: Història d'Aran і Edat del ferro · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la tercera de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Història d'Aran і Edat moderna · Veure més »

Es Bòrdes

Es Bòrdes (nom aranès) és un municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó d'Irissa.

Nou!!: Història d'Aran і Es Bòrdes · Veure més »

Es Tersús

Es Tersús o Es Terçons fou una associació veïnal fundada en una assemblea a Vielha (Vall d'Aran) el 27 de setembre de 1978, amb el propòsit de recuperar la memòria històrica i reclamar als ponents de l'Estatut de Sau el reconeixement de la singularitat política de la Vall d'Aran.

Nou!!: Història d'Aran і Es Tersús · Veure més »

Escunhau

Portalada de Sant Pere d'Escunhau Escunhau és un poble del municipi de Vielha e Mijaran, a la Vall d'Aran.

Nou!!: Història d'Aran і Escunhau · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Història d'Aran і Espanya · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932

Portada d'una publicació oficial de l'estatut L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.

Nou!!: Història d'Aran і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979

Escut de la Generalitat de Catalunya L'Estatut d'Autonomia de Catalunya fou una llei orgànica promulgada el 18 de desembre de 1979 que atorgava a Catalunya un règim d'autonomia.

Nou!!: Història d'Aran і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya. L’Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya desenvolupada d'acord amb el que s'estableix al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978.

Nou!!: Història d'Aran і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 · Veure més »

Eustaqui de Beaumarchais

Segell Eustaqui de Beaumarchais. Eustaqui de Beaumarchais (1240 - 1295) fou senescal del Regne de França.

Nou!!: Història d'Aran і Eustaqui de Beaumarchais · Veure més »

Felip III de Castella

Felip III de Castella, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.

Nou!!: Història d'Aran і Felip III de Castella · Veure més »

Felip IV de França

Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.

Nou!!: Història d'Aran і Felip IV de França · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Història d'Aran і Francs · Veure més »

Fredegari

Fredegari va ser un important cronista franc mort el 660, autor de la Crònica de Fredegari, composta de cinc llibres i redactada probablement entre 658 i el 660 a Austràsia, que són fonamentals per al coneixement dels regnes francs per la seva relació d'esdeveniments entre els anys 561 i 641.

Nou!!: Història d'Aran і Fredegari · Veure més »

Gals

L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera Edat del Bronze (segon mil·lenni aC).

Nou!!: Història d'Aran і Gals · Veure més »

Garòs

Garòs és una entitat de població del municipi de Naut Aran, al terçó d'Arties e Garòs de la Vall d'Aran.

Nou!!: Història d'Aran і Garòs · Veure més »

Garona

La Garona (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Vall d'Aran i França.

Nou!!: Història d'Aran і Garona · Veure més »

Gascunya

Domini lingüístic del gascó, amb els noms de les poblacions amb la seva forma oficial en lletra recta (totes en francès excepte Viella) i en gascó en cursiva. Cal notar que la ciutat de Tolosa de Llenguadoc pertany al domini del llenguadocià llevats dos barris més occidentals, el de Sant Simó (Sent Simon en gascó, Saint Simon en francès) i el de Sant Marti del Toix (Sent Martin de Toish en gascó, Sant Martin du Touch en francès) que són poblets gascons que van ser incorporats a la ciutat de Tolosa). Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.

Nou!!: Història d'Aran і Gascunya · Veure més »

Gastó VI de Bearn

Gastó VI de Bearn, anomenat el bo (1172-1215), fou un noble català, vescomte de Bearn, d'Oloron i de Gabardà, baró de Montcada i comte de Bigorra.

Nou!!: Història d'Aran і Gastó VI de Bearn · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Història d'Aran і Gàl·lia · Veure més »

Guillem de Ribagorça

Guillem de Ribagorça (? - v 1017), comte de Ribagorça (1011-1017).

Nou!!: Història d'Aran і Guillem de Ribagorça · Veure més »

Guillem I de Tolosa

Guillem I el Sant (768 - 812) fou duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).

Nou!!: Història d'Aran і Guillem I de Tolosa · Veure més »

Hispània

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'imperi romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Història d'Aran і Hispània · Veure més »

Ilergets

estàtua idealitzada del 1946. Els ilergets eren un dels pobles ibers que ocupaven part de la península Ibèrica abans de l'arribada dels romans.

Nou!!: Història d'Aran і Ilergets · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Història d'Aran і Imperi Carolingi · Veure més »

Invasió de la Vall d'Aran (1283)

La invasió de la Vall d'Aran per part de tropes franceses comandades per Eustaqui de Beaumarchais, el senescal de Tolosa va tenir lloc l'1 de novembre de 1283, en reclamació dels drets del regne de França, arran d'un nomenament fet pel papa Climent IV a favor de Carles I d'Anjou.

Nou!!: Història d'Aran і Invasió de la Vall d'Aran (1283) · Veure més »

Isarn I de Pallars

Isarn I de Pallars (? - 948?), infant de Ribagorça i comte de Pallars (920-948).

Nou!!: Història d'Aran і Isarn I de Pallars · Veure més »

Isern de Ribagorça

Isarn de Ribagorça (? - v 1003), comte de Ribagorça (990-1003).

Nou!!: Història d'Aran і Isern de Ribagorça · Veure més »

Isona

La vila d'Isona és la capital del municipi d'Isona i Conca Dellà creat el 1970 amb la unió dels antics municipis d'Isona, Benavent de Tremp, Conques, Figuerola d'Orcau, Orcau i Sant Romà d'Abella.

Nou!!: Història d'Aran і Isona · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó) (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276), en occità i català antic: Jacme, en aragonès modern: Chaime, en llatí, Jacobus, a 30 de març de 1251, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani, fou sobirà de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Història d'Aran і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just (dit també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus; València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), rei de Mallorca (1291-1295) i rei de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Història d'Aran і Jaume el Just · Veure més »

La Pobla de Castre

La Pobla de Castre (en aragonès i en castellà La Puebla de Castro) és una vila i un municipi de l'Aragó, a la comarca de la Ribagorça, situat a l'interfluvi dels rius Cinca i Éssera, a 649 metres d'altitud, amunt del congost d'Olvena.

Nou!!: Història d'Aran і La Pobla de Castre · Veure més »

Les

Les és una vila i municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs, al marge del riu Garona.

Nou!!: Història d'Aran і Les · Veure més »

Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran

La Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran, és una llei del Parlament de Catalunya que protegeix el caràcter singular d’Aran, els seus drets històrics, la seva identitat nacional occitana i l'oficialitat de l'aranès, com variant de l'occità.

Nou!!: Història d'Aran і Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran · Veure més »

Llei de Normalització Lingüística a Catalunya

La Llei de Normalització Lingüística a Catalunya fou una llei aprovada per Parlament de Catalunya el 6 d'abril de 1983 per 105 vots a favor i 1 abstenció (el centrista Joan Besa).

Nou!!: Història d'Aran і Llei de Normalització Lingüística a Catalunya · Veure més »

Llengua oficial

La llengua oficial o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a propi i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres.

Nou!!: Història d'Aran і Llengua oficial · Veure més »

Llenguadoc

Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica d'Occitània, i que actualment es troba a la Regió d'Occitània.

Nou!!: Història d'Aran і Llenguadoc · Veure més »

Llop I de Pallars

Llop I de Pallars (? - 948) fou comte de Pallars (920-948).

Nou!!: Història d'Aran і Llop I de Pallars · Veure més »

Lugdunum

Lugdunum (grec Λούγδουνον) és el nom llatí de la ciutat de Lió a França, a la unió entre lArar (Saona) i el Rhodanus (Roine).

Nou!!: Història d'Aran і Lugdunum · Veure més »

Maria de Montpeller

Escut dels Senyors de Montpeller Maria de Montpeller, (~1182 - Roma, 21 de gener del 1213).

Nou!!: Història d'Aran і Maria de Montpeller · Veure més »

Nacionalisme aranès

Municipis de la Vall d'Aran. El nacionalisme aranès o aranesisme és un corrent polític que reivindica la creació d'un pacte de lliure unió de la Vall d'Aran respecte a Catalunya.

Nou!!: Història d'Aran і Nacionalisme aranès · Veure més »

Nunó Sanç I de Rosselló-Cerdanya

Representació de Nunó Sanç a les pintures murals del Saló del Tinell del Palau Reial Major de Barcelona Nunó Sanç I de Rosselló-Cerdanya (ca. 1185 - 1241) fou comte de Cerdanya i Rosselló (1212-1241; en llatí, el 8 de març de 1239: Nunus Sancii, Dei gratia dominus de Rossillionis, Vallis de Asperii, Conflent et Cerritane).

Nou!!: Història d'Aran і Nunó Sanç I de Rosselló-Cerdanya · Veure més »

Pallars

Localització del Pallars Els Pallars és un territori històric de Catalunya, que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Pallars Sobirà, amb capital a Sort, i el Pallars Jussà, amb capital a Tremp.

Nou!!: Història d'Aran і Pallars · Veure més »

Pau d'Anagni

La Pau d'Anagni del 1295 va finalitzar la Guerra de Sicília (1282-1294) entre el rei de la Corona d'Aragó Jaume el Just i el rei de Nàpols Carles II d'Anjou (protegit pel rei Felip IV de França i de l'anterior Papa Nicolau IV).

Nou!!: Història d'Aran і Pau d'Anagni · Veure més »

Pere el Catòlic

Pere el Catòlic (dit també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó) (Montblanc, Principat de Catalunya, 1177 o Osca, Regne d'Aragó, 1178 - Muret, Comtat de Tolosa, 1213).

Nou!!: Història d'Aran і Pere el Catòlic · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, (dit també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó) signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer, Principat de Catalunya - 5 de gener de 1387, Barcelona, Principat de Catalunya) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387).

Nou!!: Història d'Aran і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el Gran

Pere el Gran (dit també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó; en aragonès Pero, en llatí Petrus;Arxiu Jaume I: València, Regne de València, 1240 - Vilafranca del Penedès, Principat de Catalunya, 11 de novembre de 1285) fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1276-1285) i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).

Nou!!: Història d'Aran і Pere el Gran · Veure més »

Pere I d'Aragó i Pamplona

Pere Sanxes (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).

Nou!!: Història d'Aran і Pere I d'Aragó i Pamplona · Veure més »

Peronella I de Bigorra

Peronella I de Bigorra (1175? – Escala Dieu, 1251).

Nou!!: Història d'Aran і Peronella I de Bigorra · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o el Pirineu (endotopònims: Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneu en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són un conjunt de serres (és a dir, una serralada) situades al nord de la península Ibèrica i recorren tot l'istme que l'uneix a Europa.

Nou!!: Història d'Aran і Pirineus · Veure més »

Polibi

Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Històries, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.

Nou!!: Història d'Aran і Polibi · Veure més »

Port de la Bonaigua

La Bonaigua, dita també port de la Bonaigua (en aranès era Bonaigua i pòrt dera Bonaigua), és una zona de pas entre muntanyes, a 2.076 metres d'altitud, limítrof entre el Pallars Sobirà i la Vall d'Aran, que uneix els pobles de Salardú amb València d'Àneu.

Nou!!: Història d'Aran і Port de la Bonaigua · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estatSesma 2000, pàg.

Nou!!: Història d'Aran і Principat de Catalunya · Veure més »

Província de Lleida

La província de Lleida (en Occità Aranés, província de Lhèida; en castellà, provincia de Lérida) és una demarcació administrativa amb capital a Lleida que aglutina 229 municipis del nord-oest de Catalunya, amb una població total de 439.253 habitants, la menys poblada.

Nou!!: Història d'Aran і Província de Lleida · Veure més »

Provença

Escut de Provença Bandera tradicional de Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: Història d'Aran і Provença · Veure més »

Querimònia

Era Querimònia (en català, la Querimònia) és un privilegi concedit pel rei Jaume II d'Aragó el Just a la Vall d'Aran el 1313 i que constitueix el dret històric de l'Aran.

Nou!!: Història d'Aran і Querimònia · Veure més »

Ramir II d'Aragó

Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i comte de Sobrarb (1134-1137).

Nou!!: Història d'Aran і Ramir II d'Aragó · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1113/1114 - lou Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137 - 1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Nou!!: Història d'Aran і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Ramon II de Pallars-Ribagorça

Ramon II de Pallars i Ribagorça (ca. 860 - ca. 920), probablement nét de Ramon I de Tolosa, s'apoderà dels comtats de Pallars i de Ribagorça aproximadament entre el 872 i el 920,Mestre, 1998: p. 885, entrada: "Ramon II de Pallars-Ribagorça"L'Enciclopèdia.cat en temps aproximat de la promulgació de la Capitular de Quierzy.

Nou!!: Història d'Aran і Ramon II de Pallars-Ribagorça · Veure més »

Ramon III de Ribagorça

Ramon III de Ribagorça (? - 970), comte de Ribagorça (955-970).

Nou!!: Història d'Aran і Ramon III de Ribagorça · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Història d'Aran і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana (s. IX) i l'edat moderna (final del s. XVIII) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Història d'Aran і Regne de França · Veure més »

Ribagorça

Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord. La Ribagorça (en castellà i aragonès, Ribagorza) és una de les comarques de l'Aragó.

Nou!!: Història d'Aran і Ribagorça · Veure més »

Romanització

La romanització és un procés de transcripció o transliteració en el qual es representa una paraula o un text amb lletres de l'alfabet llatí on el text original té una escriptura diferent.

Nou!!: Història d'Aran і Romanització · Veure més »

Sanç de Barcelona i d'Aragó

vinheta Sanç de Barcelona i d'Aragó o Sanç I de Cerdanya, Provença i Rosselló-Cerdanya (1161 - 1223) fou príncep d'Aragó i comte de Cerdanya (1168-1223); comte de Provença (1181-1185); i comte de Rosselló (1185-1223).

Nou!!: Història d'Aran і Sanç de Barcelona i d'Aragó · Veure més »

Sanç I de Mallorca

Sanç I de Mallorca i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).

Nou!!: Història d'Aran і Sanç I de Mallorca · Veure més »

Sant Felitz de Lauragués

Sant Felitz de Lauragués (francès Saint-Félix-Lauragais) és un municipi francès situat al departament de l'Alta Garona, a la regió Occitània.

Nou!!: Història d'Aran і Sant Felitz de Lauragués · Veure més »

Santa Maria de Mijaran

L església de Santa Maria de Mijaran és un edifici religiós, restes d'un monestir d'origen romànic de començaments del i enderrocat l'any 1835, situat al nord de la vila de Viella, del municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran).

Nou!!: Història d'Aran і Santa Maria de Mijaran · Veure més »

Simó IV de Montfort

barons de Montfort Simó IV de Montfort (1150– Tolosa, 25 de juny de 1218), fou un noble francès baró de Montfort i comte de Leicester.

Nou!!: Història d'Aran і Simó IV de Montfort · Veure més »

Statu quo

Statu quo és un terme llatí que podem traduir com a «estat actual de les coses, situació en què es troben».

Nou!!: Història d'Aran і Statu quo · Veure més »

Terçó

Els sis terçons de la Vall d'Aran amb els límits municipals Un terçó (en aranès terçon) és una divisió geogràfica pròpia de la Vall d'Aran.

Nou!!: Història d'Aran і Terçó · Veure més »

Terminus ante quem

En arqueologia, filologia i altres disciplines, quan es requereix estimar la data o datació relativa d'un objecte, els experts es valen de diversos mètodes que tenen per finalitat establir un lapse delimitat per dates.

Nou!!: Història d'Aran і Terminus ante quem · Veure més »

Tractat d'Argelers

El Tractat d'Argelers fou un tractat signat a la població nord-catalana d'Argelers de la Marenda, de la comarca del Rosselló, l'any 1298 entre Felip IV de França i el comte-rei Jaume el Just.

Nou!!: Història d'Aran і Tractat d'Argelers · Veure més »

Tractat d'Emparança

El Tractat d'Emparança fou un conveni de protecció o ampara atorgat als aranesos pel rei Alfons el Bataller el mes de març de 1130 al desaparegut monestir de Sant Andreu de Barravés (Alta Ribagorça).

Nou!!: Història d'Aran і Tractat d'Emparança · Veure més »

Tractat de Corbeil

Dominis del comte de Tolosa El Tractat de Corbeil és l'acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil entre els procuradors del rei de França Lluís IX i els procuradors del rei d'Aragó Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que donaren lloc al Tractat de París firmat deu dies després, el 28 de maig del 1258, entre els representants d'Enric III d'Anglaterra i els representants del rei de França Lluís IX, que posaren fi al conflicte que durant més de cent anys havia enfrontat la dinastia dels Plantagenet anglesos amb la dinastia dels Capets francesos.

Nou!!: Història d'Aran і Tractat de Corbeil · Veure més »

Vall d'Aran

Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu tòponim oficial en occità Val d'Aran o Vath d'Aran, és una vall pirinenca i un parçan situat al sud-est de Gascunya, a Occitània.

Nou!!: Història d'Aran і Vall d'Aran · Veure més »

Vespres Sicilianes

Les Vespres Sicilianes fou un aixecament popular de l'illa de Sicília contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.

Nou!!: Història d'Aran і Vespres Sicilianes · Veure més »

Via romana

Un tram de la via Àpia, la principal '''via romana''', a l'àrea de Quarto Miglio (Roma) Mapa de les vies romanes a la península Ibèrica (Hispània) durant l'Imperi Romà Brancal de la via Augusta al terme municipal d'Àger (la Noguera) Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l'Imperi Romà.

Nou!!: Història d'Aran і Via romana · Veure més »

Viella

Viella (en occità i oficialment Vielha) és la capital de la Vall d'Aran i cap del municipi de Vielha e Mijaran i del terçó de Castièro.

Nou!!: Història d'Aran і Viella · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria "gots de l'oest".

Nou!!: Història d'Aran і Visigots · Veure més »

Redirigeix aquí:

Història de la Vall d'Aran.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »