Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història contemporània de Catalunya

Índex Història contemporània de Catalunya

La Història Contemporània de Catalunya s'inicia el segle XIX amb la Guerra del Francès (1808-1814).

256 les relacions: Absolutisme, Acadèmia de la Llengua Catalana, Adelaida d'Àustria, Alfons XII d'Espanya, Alta Garona, Amadeu I d'Espanya, Andorra, Antic règim, Antoni Gisbert i Pérez, Aragó, Arsenio Martínez-Campos Antón, Arthur Wellesley, Autogestió, Àngel Guimerà i Jorge, Baiona, Barcelona, Bases de Manresa, Batalla de Bailèn, Batalla de Llinars, Batalla de Valls, Batalla del Bruc, Bloqueig de Barcelona, Cadis, Capital (economia), Carles Albert I de Sardenya, Carles de Borbó i Àustria-Este, Carles IV d'Espanya, Carles Maria Isidre de Borbó, Carlisme, Castell de Montjuïc, Castell de Sant Ferran, Castellà, Catalanisme, Català, Catalunya, Centre Català, Ciutadella (arquitectura), Confederació, Conservadorisme, Constitució, Constitució Espanyola de 1812, Constitució Espanyola de 1869, Constitucions catalanes, Construcció de l'estat liberal a Espanya, Convenció Nacional, Corona d'Aragó, Corts de Cadis, Cuba, Cultura, Decadència, ..., Demanda (economia), Democràcia, Departament de les Boques de l'Ebre, Departament de Montserrat, Departament del Segre, Departament del Ter, Departament francès, Desamortitzacions espanyoles, Desembarcament carlí de Sant Carles de la Ràpita, Diòcesi, Diglòssia, Dinastia borbònica, Dinastia Savoia, Diputació de Barcelona, Diputat, Economia de mercat, Edat mitjana, Empordà, Espanya, Estanislau Figueras i de Moragas, Estatut d'autonomia, Fènix (ocell), Federalisme, Felip V d'Espanya, Ferran VII d'Espanya, Feudalisme, Figueres (Alt Empordà), Fluvià, Fraga, Francesc Pi i Margall, Furs, Generalitat de Catalunya, Girona, Guerra del Francès, Guerra dels Malcontents, Guerra Gran, Guerrilla, Guifré el Pilós, Guillaume Philibert Duhesme, Història d'Espanya, Història de la llengua catalana, Història militar de Catalunya, Honoré-Charles de Reille, Idioma, Independència, Isabel II d'Espanya, Itàlia, Jacint Verdaguer i Santaló, Joan Miquel de Vives i Feliu, Joan Prim i Prats, Joaquim Molas i Batllori, Jocs Florals, Johann Gottfried Herder, Josep Bonaparte, Josep Torras i Bages, Joseph Chabran, Juan Álvarez Mendizábal, La Flaca, La Renaixensa, La Veu del Montserrat, Laïcisme, Laurent Gouvion Saint-Cyr, Llei Sàlica, Lleida, Llibertat de culte, Lliga de Catalunya, Lliga Regionalista, Lluís Domènech i Montaner, Louis Gabriel Suchet, Luis de Lacy y Gautier, Madrid, Manifest dels Perses, Manresa, Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque, Mariscal de França, Memorial de greuges, Menestral, Mequinensa, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Missatge a la Reina Regent, Monarca, Monarquia constitucional, Moviment obrer, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Napoleó Bonaparte, País Basc, País Valencià, Pau de Basilea, Pàtria, Pere de Rosselló, Pierre François Charles Augereau, Política, Pragmàtica sanció, Primer Congrés Catalanista, Primer Imperi Francès, Primera Guerra Carlina, Primera República Espanyola, Pronunciament, Puerto Rico, Puigcerdà, Rabassa morta, Rainier d'Àustria, Rússia, Reaccionari, Regne constitucional d'Espanya, Regne de Sardenya-Piemont, Rei d'Espanya, Renaixença, Renaixença econòmica, República, Republicanisme, Restauració borbònica, Reus, Revolució de 1848, Revolució de 1868, Revolució Francesa, Revolució Industrial, Revolució Industrial a Catalunya, Revolució Liberal, Rexurdimento, Romanticisme, Rosselló, Sagunt, Sàpiens, Segle XIX, Segle XVIII, Segon Congrés Catalanista, Segona guerra carlina, Segona República Espanyola, Senyor, Setge de Girona de 1809, Setge de Tarragona (1811), Setge de Tortosa (1810), Sexenni Democràtic, Socialisme, Tarragona, Teodoro Reding, Terç de Miquelets de Girona, Tercera guerra carlina, Torí, Tractat de Sant Ildefons, Treball (economia), Trienni Liberal, Unió Catalanista, Unió Republicana (1903), València, Valentí Almirall i Llozer, Vall d'Aran, Víctor Manuel II, Vinya, 10 de desembre, 10 de febrer, 11 de febrer, 13 de febrer, 14 d'abril, 14 de juny, 16 de novembre, 17 de desembre, 1789, 1793, 1795, 18 de gener, 1808, 1809, 1810, 1811, 1812, 1813, 1814, 1820, 1827, 1830, 1833, 1836, 1837, 1839, 1840, 1845, 1846, 1849, 1860, 1870, 1871, 1872, 1873, 1874, 1875, 1876, 1880, 1882, 1883, 1887, 1888, 1890, 1891, 19 de març, 1901, 1923, 1931, 25 de febrer, 26 de febrer, 26 de gener, 28 de maig, 29 de febrer, 30 de maig, 6 de juny. Ampliar l'índex (206 més) »

Absolutisme

L'absolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Absolutisme · Veure més »

Acadèmia de la Llengua Catalana

L'any 1863 Francesc Pelagi Briz va proposar de crear l'Acadèmia de la Llengua Catalana, però aquesta no es va crear fins al 1880, per iniciativa del Primer Congrés Catalanista.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Acadèmia de la Llengua Catalana · Veure més »

Adelaida d'Àustria

Adelaida d'Àustria, reina de Sardenya (Milà 1822 - Torí 1855).

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Adelaida d'Àustria · Veure més »

Alfons XII d'Espanya

Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Alfons XII d'Espanya · Veure més »

Alta Garona

L'Alta Garona (31) (en occità Nauta Garona i en francès Haute-Garonne) és un departament francès situat a la regió Occitània.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Alta Garona · Veure més »

Amadeu I d'Espanya

Amadeu I d'Espanya (Torí, Piemont, 30 de maig de 1845 - Torí, Itàlia, 18 de gener de 1890) va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Amadeu I d'Espanya · Veure més »

Andorra

Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un estat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Andorra · Veure més »

Antic règim

Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín L'antic règim va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Antic règim · Veure més »

Antoni Gisbert i Pérez

''Afusellament de Torrijos i els seus companys'', obra d’'''Antonio Pérez''' Antonio Gisbert Pérez (Alcoi, 19 de desembre de 1834 - París, 26 de novembre de 1901) fou un pintor alcoià de temàtica històrica, en l'època de transició entre el romanticisme i el realisme.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Antoni Gisbert i Pérez · Veure més »

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma d'Espanya, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un Estatut d'Autonomia.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Aragó · Veure més »

Arsenio Martínez-Campos Antón

Arsenio Martínez-Campos Antón (Segòvia, 14 de desembre de 1831 - Zarautz, 23 de setembre de 1900) va ser un oficial espanyol que es va pronunciar en contra de la primera República el 1874, donant inici a la restauració borbònica.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Arsenio Martínez-Campos Antón · Veure més »

Arthur Wellesley

El mariscal de camp Arthur Wellesley (Dublín, Irlanda, 1 de maig de 1769 - Walmer, Kent, 14 de setembre de 1852) fou un militar, polític i home d'estat britànic.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Arthur Wellesley · Veure més »

Autogestió

L'autogestió significa autogovern, és a dir, independència i autonomia en la gestió.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Autogestió · Veure més »

Àngel Guimerà i Jorge

Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 – Barcelona, 18 de juliol de 1924) fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Àngel Guimerà i Jorge · Veure més »

Baiona

Baiona (en gascó i en basc Baiona, en francès i oficialment Bayonne) és una ciutat del sud-oest de França, situada en la confluència dels rius Niva i Ador, en el departament dels Pirineus Atlàntics.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Baiona · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Barcelona · Veure més »

Bases de Manresa

Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, també anomenades Bases de Manresa, són el document presentat com a projecte per una ponència de la Unió Catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25, 26 i 27 de març de 1892.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Bases de Manresa · Veure més »

Batalla de Bailèn

La Batalla de Bailèn és una batalla que es va produir en el si de la Guerra del Francès, durant les Guerres Napoleòniques que va suposar la primera derrota del potent exèrcit napoleònic conegut com la Grande Armée.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Batalla de Bailèn · Veure més »

Batalla de Llinars

La batalla de Llinars o batalla de Cardedeu, fou un combat de la Guerra del Francès lluitat el 16 de desembre de 1808 al Vallès Oriental.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Batalla de Llinars · Veure més »

Batalla de Valls

La batalla de Valls, també coneguda com la batalla del pont del Goi es va lluitar el 25 de febrer de 1809, durant la Guerra del Francès entre les forces del mariscal francès Laurent Gouvion Saint-Cyr i les forces espanyoles del general suís Teodoro Reding, la batalla va acabar amb victòria francesa, i el comandant de l'exèrcit espanyol va ser ferit de gravetat durant una càrrega de cavalleria, morint uns dies després.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Batalla de Valls · Veure més »

Batalla del Bruc

La primera batalla del Bruc fou l'enfrontament entre tropes espanyoles i franceses que va tenir lloc al Bruc el 6 de juny de 1808, durant la Guerra del Francès.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Batalla del Bruc · Veure més »

Bloqueig de Barcelona

El Bloqueig de Barcelona va ser l'intent de reconquesta de Barcelona, per part de les tropes espanyoles, durant la Guerra del Francès.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Bloqueig de Barcelona · Veure més »

Cadis

Cadis (ant. Càliç; en castellà i oficialment Cádiz) és la capital de la província de Cadis, a Andalusia.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Cadis · Veure més »

Capital (economia)

Capital té un nombre de significats relacionats amb l'economia, les finances i la comptabilitat.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Capital (economia) · Veure més »

Carles Albert I de Sardenya

Carles Albert I de Sardenya o Carles Albert de Savoia-Carginano (París, França 1798 - Porto, Regne de Portugal 1849) fou un príncep de Savoia-Carignano amb el tractament d'altesa reial que esdevingué l'any 1831 rei de Sardenya.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Carles Albert I de Sardenya · Veure més »

Carles de Borbó i Àustria-Este

Carles Maria dels Dolors de Borbó i d'Àustria-Este (Ljubljana, Imperi Austrohongarés, 1848 - Varese, Llombardia, 1909) fou pretendent carlí a la corona d'Espanya amb el nom de Carles VII (1868-1909) i el títol d'assenyalament de Duc de Madrid.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Carles de Borbó i Àustria-Este · Veure més »

Carles IV d'Espanya

Carles IV d'Espanya (Portici, Regne de Nàpols, 11 de novembre de 1748 - Roma, 19 de gener de 1819), fou príncep d'Astúries (1759 - 1788) i Rei d'Espanya (1788 - 1808) després de la mort del seu pare Carles III d'Espanya.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Carles IV d'Espanya · Veure més »

Carles Maria Isidre de Borbó

Carles Maria Isidre de Borbó, comte de Molina (Aranjuez, 1788 - Trieste, 1855).

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Carles Maria Isidre de Borbó · Veure més »

Carlisme

Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Carlisme · Veure més »

Castell de Montjuïc

El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Castell de Montjuïc · Veure més »

Castell de Sant Ferran

El castell de Sant Ferran és una fortalesa del municipi de Figueres (Alt Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Castell de Sant Ferran · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Castellà · Veure més »

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch convertint-se en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels alcaldes de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal estructurat tant políticament com cultural que propugna el reconeixement de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en alguns casos— també dels Països Catalans.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Catalanisme · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Català · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Catalunya · Veure més »

Centre Català

El Centre Català va ser una entitat catalanista fundada a Barcelona el 1882 per defensar els interessos morals i materials de Catalunya, i per aconseguir la unió de tots els catalans.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Centre Català · Veure més »

Ciutadella (arquitectura)

Una ciutadella és una fortalesa construïda per tal de protegir una ciutat, de vegades amb un castell al mig.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Ciutadella (arquitectura) · Veure més »

Confederació

Una confederació és una associació d'estats sobirans o de comunitats creada per mitjà d'un tractat per l'assoliment d'alguns fins o propòsits comuns predeterminats.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Confederació · Veure més »

Conservadorisme

El conservadorisme és un terme relativista utilitzat per a descriure les ideologies polítiques que afavoreixen els valors tradicionals, és a dir, els costums i creences culturals, com els religiosos o els nacionals.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Conservadorisme · Veure més »

Constitució

Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Constitució · Veure més »

Constitució Espanyola de 1812

Exemplar de la Constitució de Cadis de 1812 1.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Constitució Espanyola de 1812 · Veure més »

Constitució Espanyola de 1869

La Constitució Espanyola de 1869 (oficialment: Constitució de la Nació Espanyola) fou la llei fonamental per la qual es va regir l'Estat Espanyol des de la seva promulgació el 6 de juny de 1869 fins a l'abdicació d'Amadeu I i la proclamació de la Primera República, l'any 1873.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Constitució Espanyola de 1869 · Veure més »

Constitucions catalanes

Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis catalanes proposades pel Comte de Barcelona i aprovades per les Corts Catalanes.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Constitucions catalanes · Veure més »

Construcció de l'estat liberal a Espanya

Junta Suprema de les Corts de Càdis. La construcció de l'estat liberal a Espanya va començar a partir de la mort, el 1833, de Ferran VII, monarca absolutista.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Construcció de l'estat liberal a Espanya · Veure més »

Convenció Nacional

Calendari republicà francès de 1794, dibuixat per ''Louis-Philibert Debucourt'' Durant la Revolució Francesa, la Convenció Nacional o, simplement, la Convenció, fou el govern de França des del 20 de setembre de 1792 fins al 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795).

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Convenció Nacional · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Corona d'Aragó · Veure més »

Corts de Cadis

Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Corts de Cadis · Veure més »

Cuba

Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba—la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Cuba · Veure més »

Cultura

Art de l'antic Egipte La cultura és la creació i realització de valors, normes i béns materials per l'ésser humà.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Cultura · Veure més »

Decadència

La Decadència és el període de la literatura catalana que comença amb l'edat moderna (Segle XVI) fins a la Renaixença catalana del segle XIX.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Decadència · Veure més »

Demanda (economia)

La demanda a economia es defineix com la quantitat i qualitat de béns i serveis que poden ser adquirits als diferents preus del mercat per un consumidor (demanda individual) o pel conjunt de consumidors (demanda total o de mercat), en un moment determinat.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Demanda (economia) · Veure més »

Democràcia

La democràcia és una forma d'organització de grups de persones, la característica predominant és que la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva dels membres del grup.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Democràcia · Veure més »

Departament de les Boques de l'Ebre

Les Boques de l'Ebre foren un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Departament de les Boques de l'Ebre · Veure més »

Departament de Montserrat

El Departament de Montserrat fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Departament de Montserrat · Veure més »

Departament del Segre

El Departament del Segre fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Departament del Segre · Veure més »

Departament del Ter

El Departament del Ter fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Departament del Ter · Veure més »

Departament francès

regions de França (1975-2015) Un departament (département en francès) és una unitat administrativa de la República Francesa, com també de moltes de les seues antigues colònies.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Departament francès · Veure més »

Desamortitzacions espanyoles

vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historieconòmic iniciat a l'estat espanyol a finals del segle XVIII per Manuel Godoy (1798) i tancat ja molt entrat el segle XX (16 de desembre del 1924), i va consistir a posar al mercat, mitjançant subhasta pública, les terres i béns no productius en poder de les anomenades "mans mortes" que no les conreaven, gairebé sempre l'Església catòlica o els ordes religiosos, que els havien acumulats com a habituals beneficiàries de donacions, testaments i abintestats, a fi d'augmentar la riquesa nacional i crear una burgesia i classe mitjana de llauradors propietaris.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Desamortitzacions espanyoles · Veure més »

Desembarcament carlí de Sant Carles de la Ràpita

El desembarcament carlí de Sant Carles de la Ràpita, també conegut per ortegada a causa del nom del comandament militar que el dugué a terme, va ser un intent d'alçament comandat pel general Jaime Ortega y Olleta, Capità General de les Illes Balears, l'1 d'abril del 1860 per a proclamar al pretendent carlí Carles Lluís de Borbó i destronar la reina Isabel II, mitjançant l'enviament d'una expedició militar a la península des de les Balears.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Desembarcament carlí de Sant Carles de la Ràpita · Veure més »

Diòcesi

Una diòcesi és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Diòcesi · Veure més »

Diglòssia

En lingüística, la diglòssia és una situació que es dóna quan hi ha dues llengües relacionades de forma propera, una de prestigi alt, que s'utilitza generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Diglòssia · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Dinastia borbònica · Veure més »

Dinastia Savoia

Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Dinastia Savoia · Veure més »

Diputació de Barcelona

Casa Serra, seu de la Diputació de Barcelona Diputació de Barcelona. Logo entrada de la casa serra La Diputació de Barcelona és una institució de l'estat espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Barcelona.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Diputació de Barcelona · Veure més »

Diputat

Edifici del Congrés de Diputats d'Espanya a Madrid (1843). Un diputat és l'integrant d'un Parlament.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Diputat · Veure més »

Economia de mercat

L'economia de mercat és un sistema econòmic que centra l'organització i assignació de la producció i el consum de béns i serveis en la llei d'oferta i demanda.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Economia de mercat · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Edat mitjana · Veure més »

Empordà

L’Empordà és una comarca catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Empordà · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Espanya · Veure més »

Estanislau Figueras i de Moragas

Estanislau Figueras i Moragas (Barcelona, 13 de novembre de 1819 - Madrid, 11 de novembre de 1882), polític català, fou el primer president de govern de la Primera República Espanyola (1873) durant quatre mesos escassos.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Estanislau Figueras i de Moragas · Veure més »

Estatut d'autonomia

Via Excepcional - Amillorament del Fur, Ceuta i Mellilla (art. 144) L'estatut d'autonomia és la norma bàsica d'una comunitat autònoma espanyola, reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 en el seu article 147.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Estatut d'autonomia · Veure més »

Fènix (ocell)

''Bestiari'' d'Aberdeen En l'antiga mitologia egípcia, en què s'anomena Bennu, i en els mites que en deriven, el fènix és un ocell de foc sagrat.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Fènix (ocell) · Veure més »

Federalisme

Federacions El federalisme és una doctrina política que busca que una entitat política o organització estigui formada per diferents organismes (Estats, entitats, associacions, sindicats) que s'associen delegant algunes llibertats o poders propis a un altre organisme superior, a qui pertany la sobirania (estat federal o federació) i que conserven una certa autonomia, ja que algunes competències els pertanyen exclusivament.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Federalisme · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip V d'Espanya, dit l'Animós (el Animoso en castellà), també conegut com a Felip V de Castella i IV d'Aragó, i com Felip d'Anjou, títol que va ostentar abans de convertir-se en rei, (Versalles, França, 19 de desembre de 1683 - Madrid, Espanya, 9 de juliol de 1746) va ser monarca d'Espanya del 1700 al 1746, amb una breu interrupció el 1724, durant la qual va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Felip V d'Espanya · Veure més »

Ferran VII d'Espanya

Ferran VII d'Espanya el Deseado (el Desitjat) (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 — Madrid, 29 de setembre de 1833), príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808) i (1814-1833).

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Ferran VII d'Espanya · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social creat durant l'Edat mitjana a Europa amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Feudalisme · Veure més »

Figueres (Alt Empordà)

Figueres és la ciutat capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Figueres (Alt Empordà) · Veure més »

Fluvià

El Fluvià és un riu del Pirineu Oriental.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Fluvià · Veure més »

Fraga

Fraga és una localitat aragonesa de parla catalana situada a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la Vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida).

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Fraga · Veure més »

Francesc Pi i Margall

Francesc Pi i Margall (Barcelona, 20 d'abril de 1824 - Madrid, 29 de novembre de 1901) fou un polític català que va ser el segon president del govern de la Primera República Espanyola l'any 1873.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Francesc Pi i Margall · Veure més »

Furs

Mapa del segle XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Nació, Principat o Regne un territori conquerit.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Furs · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès i de la província de Girona.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Girona · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Guerra del Francès · Veure més »

Guerra dels Malcontents

La Guerra dels Malcontents fou una insurrecció armada de caràcter absolutista radical que es va desenvolupar el 1827 a Catalunya, i en menor mesura al País Valencià, Aragó, País Basc i Andalusia contra el que es consideraven mesures desencertades del govern de Ferran VII, com ara la col·laboració amb destacats liberals o el no restabliment de la Inquisició.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Guerra dels Malcontents · Veure més »

Guerra Gran

La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Guerra Gran · Veure més »

Guerrilla

200x200px La guerra de guerrilles o, en català antic, guerra guerrejada és un tipus de confrontació en què uns irregulars dirigeixen petites i ràpides accions de combat contra un exèrcit, policia o, de vegades, altres forces insurgents.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Guerrilla · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat i comte de Girona (878 - 897); comte d'Urgell, de Cerdanya (870 - 897) i també comte de Conflent (896 - 897).

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Guifré el Pilós · Veure més »

Guillaume Philibert Duhesme

Guillaume Philibert Duhesme (Bourgneuf, 7 de juliol de 1766 - Genappe, 20 de juny de 1815) fou un militar francès.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Guillaume Philibert Duhesme · Veure més »

Història d'Espanya

La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'imperi espanyol, fins a la formació del modern Estat-nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Història d'Espanya · Veure més »

Història de la llengua catalana

Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Història de la llengua catalana · Veure més »

Història militar de Catalunya

La història militar de Catalunya comença al segle XIII, amb les primeres gestes dels exèrcits sota ordres de governants catalans i dura fins a l'actualitat, on els soldats catalans s'integren dins forces internacionals.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Història militar de Catalunya · Veure més »

Honoré-Charles de Reille

Honoré-Charles de Reille Honoré-Charles de Reille (Antibes, Provença-Alps-Costa Blava 1775- París 1860) fou un militar francès.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Honoré-Charles de Reille · Veure més »

Idioma

Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Idioma · Veure més »

Independència

Les fronteres polítiques són convencions que es mouen segons els interessos dels seus habitants. Mapa d'Escandinàvia en 1815, de la mobilitat de les seves fronteres i territoris independitzats. La independència és la situació en què algú o quelcom no té cap relació de dependència amb algú o quelcom d'altre, hi estigués sotmès prèviament o no.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Independència · Veure més »

Isabel II d'Espanya

Isabel II d'Espanya o de Borbó, coneguda com La dels tristos destins (Madrid, Espanya, 10 d'octubre de 1830 – París, França, 9 d'abril de 1904), fou princesa d'Astúries (1830-1833) i reina d'Espanya (1833-1868).

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Isabel II d'Espanya · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Itàlia · Veure més »

Jacint Verdaguer i Santaló

Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 17 de maig de 1845 - Vil·la Joana, Vallvidrera, Barcelona, 10 de juny de 1902) fou un poeta i prevere català.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Jacint Verdaguer i Santaló · Veure més »

Joan Miquel de Vives i Feliu

Joan Miquel de Vives i Feliu era un militar català.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Joan Miquel de Vives i Feliu · Veure més »

Joan Prim i Prats

Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 16 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Joan Prim i Prats · Veure més »

Joaquim Molas i Batllori

Joaquim Molas i Batllori (Barcelona, 5 de setembre de 1930 - Barcelona, 16 de març de 2015) va ser un escriptor, historiador i professor universitari català.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Joaquim Molas i Batllori · Veure més »

Jocs Florals

Els Jocs Florals, Jochs Florals, o també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, són certàmens literaris que esdevenen promotors i difusors d'una llengua.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Jocs Florals · Veure més »

Johann Gottfried Herder

Johann Gottfried Herder (1744-1803), a partir de 1802 von Herder, fou un filòsof i crític literari alemany els escrits contribuïren a l'aparició del romanticisme alemany.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Johann Gottfried Herder · Veure més »

Josep Bonaparte

Josep I Bonaparte, Josep I d'Espanya o Pepe Botella (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813) però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Josep Bonaparte · Veure més »

Josep Torras i Bages

Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916) fou un eclesiàstic i bisbe català, màxim representant al seu temps del catalanisme conservador i catòlic.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Josep Torras i Bages · Veure més »

Joseph Chabran

Joseph Chabran (Cavalhon, Valclusa, 21 de juny del 1763 - Avinyó, Valclusa, 5 de febrer del 1843) fou un general francès.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Joseph Chabran · Veure més »

Juan Álvarez Mendizábal

Juan Álvarez Mendizábal (Cadis, 1790 – Madrid, 1853) va ésser un polític, comerciant i financer espanyol.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Juan Álvarez Mendizábal · Veure més »

La Flaca

La Flaca: revista liberal i anticarlina o simplement La Flaca, va ser una revista principalment de caràcter satíric, d'una tendència política republicana i federal.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і La Flaca · Veure més »

La Renaixensa

Capçalera de ''La Renaixensa'' La Renaixensa va ser un diari de tendència catalanista conservadora nascut a Barcelona l'1 de gener de 1881, amb el mateix nom que el setmanari que el va precedir i que sortia des de 1871.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і La Renaixensa · Veure més »

La Veu del Montserrat

dretes i catòlic, convocant a la missa pels màrtirs del 1714: ''«perque tots los catalans aprengan en son exemple, com se deu amar la Patria com devem trevallar per restaurarla y enaltirla, ab amor al passat y fe en l'esdevenidor»''. La Veu del Montserrat fou un periòdic en català fundat per Jaume Collell a Vic el 2 de febrer de 1878, inicialment setmanari però que a finals de 1900 esdevingué mensual.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і La Veu del Montserrat · Veure més »

Laïcisme

El laïcisme és una doctrina que defensa la independència de la persona, de la societat i de l'estat de tota influència de la religió, que considera que s'ha de desenvolupar, en tot cas, en l'àmbit privat i personal.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Laïcisme · Veure més »

Laurent Gouvion Saint-Cyr

Laurent Gouvion Saint-Cyr (Toul, 13 de maig de 1764 - Ieras, 17 de març de 1830) fou un polític i militar francès i marquès de Gouvion-Saint-Cyr.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Laurent Gouvion Saint-Cyr · Veure més »

Llei Sàlica

El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals creades per governar els Francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el segle VI.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Llei Sàlica · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Lleida · Veure més »

Llibertat de culte

Declaració dels Drets de l'Home garanteix la llibertat de culte. La llibertat de culte, llibertat religiosa o llibertat de consciència és un dret fonamental que es refereix a l'opció de cada ser humà d'elegir lliurement la seva religió, de no elegir cap (irreligió), o de no creure o validar l'existència d'un Déu (ateisme i agnosticisme) i poder exercir l'esmentada creença públicament, sense ser víctima d'opressió, discriminació o intent de canviar-la.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Llibertat de culte · Veure més »

Lliga de Catalunya

La Lliga de Catalunya fou una agrupació política catalanista fundada el 5 de novembre de 1887 a Barcelona per un grup de membres d'ideologia conservadora del Centre Català (Joan Josep Permanyer i Ayats, Àngel Guimerà, Eusebi Güell i Bacigalupi i Lluís Domènech i Montaner) descontents per l'elecció de Valentí Almirall com a president, i pels membres del Centre Escolar Catalanista (també conservadors), com Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba, Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Duran i Ventosa i Josep Puig i Cadafalch.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Lliga de Catalunya · Veure més »

Lliga Regionalista

La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Lliga Regionalista · Veure més »

Lluís Domènech i Montaner

Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 30 de desembre de 1849La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada. Múltiples fonts que no concreten dia, situen la seva vida entre (1849-1923) amb alguna excepció com a Exposició Fundació "la Caixa", 1996 que indica el 27 de desembre com a data de naixement. El fet de coincidir amb el dia de la seva mort, pot fer pensar en un error de transcripció. Altres fonts, entre les quals destaca el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, on s'allotja el seu arxiu professional, hi figura el 21 de desembre de 1850 a la. Una altra font que, sense especificar dia, deixa molt clar que va ser el 1850 és la "Història" de Coll i Alentorn, 1992. – 27 de desembre de 1923) fou un arquitecte, historiador, humanista i polític català, dissenyador de tipografies i enquadernacions de llibres i il·lustrador.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Lluís Domènech i Montaner · Veure més »

Louis Gabriel Suchet

Louis Gabriel Suchet (Lió, 2 de març del 1770 - Marsella, 3 de gener del 1826) fou mariscal de l'Imperi Francès i primer Duc d'Albufera.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Louis Gabriel Suchet · Veure més »

Luis de Lacy y Gautier

Luis de Lacy y Gautier (San Roque, Cadis (Espanya), 11 de gener de 1772 - Palma, 5 de juliol de 1817) va ser un militar espanyol.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Luis de Lacy y Gautier · Veure més »

Madrid

Madrid (nom oficial i estàndard en català, l'ús de Madrit es considera vàlid però arcaic) és la capital d'Espanya i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Madrid · Veure més »

Manifest dels Perses

Portada del quadern editat amb l'anomentat Manifest dels Perses. L'anomenat Manifest dels Perses va ser un document subscrit el 12 d'abril de 1814 a Madrid per seixanta-nou diputats al capdavant dels quals es trobava Bernardo Mozo de Rosales i pel qual es demanava a Ferran VII el retorn a l'Antic Règim i l'abolició de la legislació de les Corts de Cadis, just quan el rei acabava de tornar de l'exili i es trobava a València.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Manifest dels Perses · Veure més »

Manresa

Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Manresa · Veure més »

Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque

espanyol l'any 1874. Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque(Cadis, 2 d'agost de 1827-Madrid, 4 de gener de 1895) va ser un general espanyol el cop d'estat del qual va acabar en la pràctica amb la Primera República Espanyola.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque · Veure més »

Mariscal de França

El bastó de mariscal de França. El títol de mariscal de França és la més alta distinció militar francesa.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Mariscal de França · Veure més »

Memorial de greuges

El Memorial de Greuges era el nom amb què es coneixia popularment la Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña, que fou adreçada a Alfons XII l'any 1885 pel Centre Català, a l'estil dels greuges de les antigues Corts catalanes.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Memorial de greuges · Veure més »

Menestral

Menestral és una classe social originada en l'antic règim estamental i considerada després principalment com una part de la petita burgesia.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Menestral · Veure més »

Mequinensa

Mequinensa és una vila i municipi del Baix Cinca, d'aproximadament 2.600 habitants (any 2006).

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Mequinensa · Veure més »

Miguel Primo de Rivera Orbaneja

Alfons XIII i el dictador Primo de Rivera, març 1930. Monument a Miguel Primo de Rivera a la Plaça de l'Arenal de Jerez de la Frontera (1929) Miguel Primo de Rivera, II marquès d'Estella i VII de Sobremonte (Jerez de la Frontera, Andalusia, 8 de gener de 1870 - París, 16 de març de 1930) fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Veure més »

Missatge a la Reina Regent

El Missatge a la Reina Regent (Barcelona, 1888) va ésser un document signat per 2.601 persones d'arreu de Catalunya dirigit a la reina regent Maria Cristina en el qual es demanava autonomia per a Catalunya.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Missatge a la Reina Regent · Veure més »

Monarca

Un Monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Monarca · Veure més »

Monarquia constitucional

Les monarquies constitucionals es mostren en vermellUna monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Monarquia constitucional · Veure més »

Moviment obrer

200x200px El moviment obrer és un conjunt d'agrupacions, moviments i pràctiques de la classe obrera, creat amb l'objectiu d'alliberar-se de l'explotació capitalista, assolir millores laborals i, fins i tot, transformar la societat mitjançant una revolució social.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Moviment obrer · Veure més »

Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, també conegut amb l'acrònim mNACTEC, és un museu que té com a missió promoure el coneixement de la cultura científica, tècnica i industrial i, a la vegada, conservar, estudiar i mostrar l'evolució dels avenços científics i tècnics a Catalunya, fent especial atenció a la seva aplicació industrial i la seva incidència social.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Napoleó Bonaparte · Veure més »

País Basc

El País Basc (en basc: Euskal Herria, 'país de llengua basca') és un país europeu.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і País Basc · Veure més »

País Valencià

Diferents àmbits del País Valencià El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і País Valencià · Veure més »

Pau de Basilea

La Pau de Basilea és un conjunt de tres tractats firmats respectivament entre la França i Prússia, entre França i el Regne d'Espanya i entre els revolucionaris francesos i el 1795, pels quals ambdós països firmaven la pau amb la França revolucionària i el landgraviat de Hessen-Kassel que posaven fi a la Primera Coalició.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Pau de Basilea · Veure més »

Pàtria

La Pàtria ve determinada per la nació o unitat històrico-cultural amb la qual se senten identificats els que han nascut en una col·lectivitat o en formen part.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Pàtria · Veure més »

Pere de Rosselló

Pere de Rosselló fou secretari dels Jocs Florals de 1869.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Pere de Rosselló · Veure més »

Pierre François Charles Augereau

Pierre Françoise Augereau (París, 21 d'octubre del 1757 – La Houssaye, 1816), fou un militar francès que assolí el grau de mariscal així com els títols de par de França i duc de Castiglione.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Pierre François Charles Augereau · Veure més »

Política

La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a realitzar una acció en un grup determinat.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Política · Veure més »

Pragmàtica sanció

Una pragmàtica sanció és aquella norma o disposició legal promulgada per un rei i que afecta aspectes fonamentals de l'estat, regulant qüestions com la successió al tron o d'altres.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Pragmàtica sanció · Veure més »

Primer Congrés Catalanista

El Primer Congrés Catalanista fou una assemblea celebrada a Barcelona entre el 9 d'octubre i el 14 de novembre de 1880 per tal de fixar l'ideari catalanista.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Primer Congrés Catalanista · Veure més »

Primer Imperi Francès

El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Primer Imperi Francès · Veure més »

Primera Guerra Carlina

La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fel conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Primera Guerra Carlina · Veure més »

Primera República Espanyola

La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Primera República Espanyola · Veure més »

Pronunciament

Un pronunciament és una forma de rebel·lió militar o cop d'estat, peculiar d'Espanya i el món hispanoparlant, característic del segle XIX.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Pronunciament · Veure més »

Puerto Rico

Puerto Rico és un estat insular de l'Amèrica Central lliurement associat als Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Puerto Rico · Veure més »

Puigcerdà

Puigcerdà és la vila capital històrica de la Cerdanya i oficialment de la comarca actual de la Baixa Cerdanya, a més de ser cap del partit judicial de Puigcerdà.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Puigcerdà · Veure més »

Rabassa morta

El contracte de rabassa morta era un contracte al qual s'establia un conreu en règim d'arrendament emfitèutic semblant a un arrendament d'un tros de terra per a conrear-hi vinya, amb la condició de restar dissolt en haver mort dos terços dels primers ceps plantats, anomenat també “establiment a primers ceps”.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Rabassa morta · Veure més »

Rainier d'Àustria

Rainier d'Àustria, arxiduc d'Àustria (Pisa, 1783 - Bolzano, 1853).

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Rainier d'Àustria · Veure més »

Rússia

Rússia, Россия, Rossia o la Federació Russa (en rus: Российская Федерация, Rossískaia Federàtsia) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Rússia · Veure més »

Reaccionari

Reaccionari (del francès réactionnaire) és un terme que es va originar com a expressió pejorativa per a referir-se, des de la Revolució Francesa, al que s'oposa a la revolució, com a sinònim de contrarrevolucionari.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Reaccionari · Veure més »

Regne constitucional d'Espanya

El Regne constitucional d'Espanya fou l'estructura política de monarquia constitucional que adoptà la Monarquia Espanyola després de la mort de Ferran VII de Castella el 1833 i la promulgació de la Constitució espanyola de 1837.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Regne constitucional d'Espanya · Veure més »

Regne de Sardenya-Piemont

Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Regne de Sardenya-Piemont · Veure més »

Rei d'Espanya

El rei d'Espanya és el cap d'estat d'Espanya i el titular de la Corona d'Espanya, la forma en què es configura a Espanya la prefectura de l'estat.La Constitució espanyola de 1978 regula la Corona, la persona del rei i les seves funcions en el Títol II, que comprèn els articles 56 a 65.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Rei d'Espanya · Veure més »

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del segle XIX (1833-1892).

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Renaixença · Veure més »

Renaixença econòmica

Basílica de la Mercè. Construïda per Josep Mas i Dordal amb la façana projectada per Carles Grau, entre 1767 i el 1775. La Renaixença econòmica fa referència a la societat i l'economia de la Catalunya il·lustrada del segle XVIII.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Renaixença econòmica · Veure més »

República

Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot la qual cosa dóna al govern el fonament de legitimitat i sobirania.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і República · Veure més »

Republicanisme

''La llibertat guiant al poble'' (Eugène Delacroix), al·legoria republicana de la llibertat i el seu eslògan ''Liberté, égalité, fraternité'' El republicanisme és la ideologia per a governar una nació com a una república, és a dir, com a una "cosa pública" o un afer que competeix a tots els ciutadans i no tan sols a una determinada classe social o a unes elits.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Republicanisme · Veure més »

Restauració borbònica

La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Restauració borbònica · Veure més »

Reus

Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, la capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Reus · Veure més »

Revolució de 1848

La Revolució de 1848, o revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la primavera de les nacions, la primavera dels pobles o l'any de les revolucions, fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Revolució de 1848 · Veure més »

Revolució de 1868

La Revolució de 1868 o La Gloriosa, també coneguda com La septembrina o la Revolució de Setembre, va ser un aixecament revolucionari espanyol que va tenir lloc el setembre de 1868 al Regne constitucional d'Espanya i va suposar el destronament de la reina Isabel II i l'inici del període denominat Sexenni Democràtic.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Revolució de 1868 · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Revolució Francesa · Veure més »

Revolució Industrial

Màquina de vapor de l'antiga fàbrica tèxtil del Vapor Aymerich, Amat i Jover, ara seu del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya a Terrassa. La màquina de vapor aprofitava la força del vapor d'aigua per moure màquines: en multiplicava la força obtinguda i reduïa la despesa d'energia emprada (en aquest cas, el carbó) La Revolució Industrial és un conjunt de canvis econòmics (capitalisme), socials (ordre burgès) i tecnològics que es van produir inicialment a la Gran Bretanya en la segona meitat del segle XVIII.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Revolució Industrial · Veure més »

Revolució Industrial a Catalunya

La Revolució Industrial a Catalunya és la transposició a Catalunya, a partir de l'any 1832 (abans que a cap altra part de l'estat espanyol), de la Revolució Industrial que s'havia iniciat a Anglaterra a la segona meitat del.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Revolució Industrial a Catalunya · Veure més »

Revolució Liberal

Una Revolució Liberal és un tipus de revolució duta a terme, majoritàriament per la classe social de la burgesia i que aspira a esdevenir la classe dirigent enfront d'altres grups socials que s'oposin al seu poder.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Revolució Liberal · Veure més »

Rexurdimento

Na Rosalía de Castro inicia el Rexurdimento pròpiament dit Rexurdimento (resorgiment en català) és el nom amb què es coneix el segle XIX (o la seva segona meitat) a la història de Galícia i expressa una trajectòria de recuperació no només literària, sinó també cultural, política i històrica.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Rexurdimento · Veure més »

Romanticisme

''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Romanticisme · Veure més »

Rosselló

Localització del Rosselló respecte dels Pirineus Orientals Mapa de Catalunya i de les comarques històriques Banyuls de la Marenda El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Rosselló · Veure més »

Sagunt

Sagunt (històricament conegut com a Morvedre, també fou anomenat Arse) és un municipi valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Sagunt · Veure més »

Sàpiens

Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Sàpiens · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Segle XIX · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Segle XVIII · Veure més »

Segon Congrés Catalanista

El Segon Congrés Catalanista fou una assemblea convocada pel Centre Català i celebrada a Barcelona entre el 20 i el 27 de juny del 1883, per tal de discutir i de votar el Programa del Catalanisme, proclamant la necessitat i conveniència que els catalans s'havien d'afiliar només a organitzacions polítiques de disciplina exclusivament catalana.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Segon Congrés Catalanista · Veure més »

Segona guerra carlina

La segona guerra carlina o guerra dels matiners fou una guerra civil espanyola del segle XIX, emmarcada en el context de l'enfrontament originat en el conflicte de successió dinàstica a la corona d'Espanya conegut genèricament com les guerres carlines i que tingué lloc entre el 1846/47 i el 1849.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Segona guerra carlina · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura del general Franco).

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Segona República Espanyola · Veure més »

Senyor

Corona heràldica del títol nobiliari de Senyor. Senyor (en llatí: dominus) és qui té domini sobre quelcom o hom.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Senyor · Veure més »

Setge de Girona de 1809

El setge de Girona de 1809 fou el tercer dels setges napoleònics de Girona, en el qual la ciutat de Girona acabà rendint-se a les tropes franceses que havien començat la invasió d'Espanya el 1808.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Setge de Girona de 1809 · Veure més »

Setge de Tarragona (1811)

El setge de Tarragona va ser un episodi militar de la Guerra del Francès que va enfrontar els francesos, comandats pel mariscal Suchet, amb els espanyols, sota les ordres del general Juan Senen de Contreras, governador militar de la ciutat.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Setge de Tarragona (1811) · Veure més »

Setge de Tortosa (1810)

El Setge de Tortosa de 1810 va ser una acció militar d'encerclament de la Guerra del Francès (1808-1814) que culminaria amb l'ocupació francesa de la ciutat de Tortosa.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Setge de Tortosa (1810) · Veure més »

Sexenni Democràtic

Caricatura respecte a les etapes del Sexenni Democràtic públicat a la revista barcelonina ''La Flaca'' amb la capçalera de ''“La Madeja”'', al 1874 El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric del Regne constitucional d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Sexenni Democràtic · Veure més »

Socialisme

El socialisme és una gamma de sistemes econòmics i socials caracteritzats per la socialització de la propietat i el control democràtic dels mitjans de producció, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Socialisme · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Tarragona · Veure més »

Teodoro Reding

Teodoro Reding de Biberegg y Freüler (Schwitz Suïssa, 3 de juliol de 1755 - Tarragona 10 d'abril de 1809) fou un general espanyol d'origen suís, que lluità pel rei borbó Ferran VII contra les tropes franceses a la Guerra del Francès.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Teodoro Reding · Veure més »

Terç de Miquelets de Girona

El Terç de Miquelets de Girona fou una unitat de miquelets llevada a Girona per combatre a la Guerra del Francès (1808 - 1814).

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Terç de Miquelets de Girona · Veure més »

Tercera guerra carlina

Constitucions de Catalunya de 1585. La tercera guerra carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Tercera guerra carlina · Veure més »

Torí

Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Torí · Veure més »

Tractat de Sant Ildefons

* Tractat de Sant Ildefons de 1725, acord preliminar per ajustar el matrimoni entre Josep I de Portugal i la infanta espanyola Mariana Victòria de Borbó, ratificat a Madrid el 1727 i fet efectiu en 1729.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Tractat de Sant Ildefons · Veure més »

Treball (economia)

Treballador nord-americà de començaments del segle XX. El treball, feina o faena és un esforç manual o intel·lectual que generalment implica, encara que no sempre, una contrapartida econòmica o en espècie.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Treball (economia) · Veure més »

Trienni Liberal

Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de (1820) a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Trienni Liberal · Veure més »

Unió Catalanista

La Unió Catalanista fou un grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra l'article 15 del codi civil espanyol que atemptava contra el dret civil català.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Unió Catalanista · Veure més »

Unió Republicana (1903)

Unió Republicana (UR) fou un partit polític fundat a Madrid el 1903 amb el propòsit d'aplegar els grups republicans espanyols sorgits durant la Restauració, tots ells molt heterogenis ideològicament i sovint enfrontats a nivell personal, gràcies a les bones perspectives electorals aconseguides per les aliances republicanes de 1893 i 1900.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Unió Republicana (1903) · Veure més »

València

València és la capital i la localitat més poblada de la província homònima i del País Valencià.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і València · Veure més »

Valentí Almirall i Llozer

Valentí Almirall i Llozer (Barcelona, 8 de març del 1841 - íd. 20 de juny del 1904) fou un advocat, periodista i polític català, considerat un dels pares del catalanisme modern, i més concretament, d'un catalanisme d'esquerres fèrriament federalista.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Valentí Almirall i Llozer · Veure més »

Vall d'Aran

Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu tòponim oficial en occità Val d'Aran o Vath d'Aran, és una vall pirinenca i un parçan situat al sud-est de Gascunya, a Occitània.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Vall d'Aran · Veure més »

Víctor Manuel II

Víctor Manuel II d'Itàlia i de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont, 14 de març de 1820 - Roma, Itàlia, 9 de gener de 1878) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya entre 1849 i 1860.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Víctor Manuel II · Veure més »

Vinya

La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Vinya · Veure més »

10 de desembre

El 10 de desembre és el tres-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 10 de desembre · Veure més »

10 de febrer

El 10 de febrer és el quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 10 de febrer · Veure més »

11 de febrer

L'11 de febrer és el quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 11 de febrer · Veure més »

13 de febrer

El 13 de febrer és el tretzè dia de l'any en el calendari actual i és el quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 13 de febrer · Veure més »

14 d'abril

El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 14 d'abril · Veure més »

14 de juny

El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 14 de juny · Veure més »

16 de novembre

El 16 de novembre és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 16 de novembre · Veure més »

17 de desembre

El 17 de desembre és el tres-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 17 de desembre · Veure més »

1789

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1789 · Veure més »

1793

;Països Catalans.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1793 · Veure més »

1795

;Països Catalans.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1795 · Veure més »

18 de gener

El 18 de gener és el divuité dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 18 de gener · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1808 · Veure més »

1809

;Països Catalans.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1809 · Veure més »

1810

;Països Catalans.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1810 · Veure més »

1811

El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1811 · Veure més »

1812

;Països Catalans.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1812 · Veure més »

1813

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1813 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1814 · Veure més »

1820

Sense descripció.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1820 · Veure més »

1827

;Països Catalans.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1827 · Veure més »

1830

;Països Catalans.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1830 · Veure més »

1833

;Països catalans.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1833 · Veure més »

1836

Llinda d’una casa del carrer del Pont Vell de BesalúPlaca commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de '''1836'''.;Països Catalans.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1836 · Veure més »

1837

;Països Catalans.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1837 · Veure més »

1839

;Països Catalans.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1839 · Veure més »

1840

;Països Catalans.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1840 · Veure més »

1845

Sense descripció.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1845 · Veure més »

1846

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1846 · Veure més »

1849

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1849 · Veure més »

1860

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1860 · Veure més »

1870

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1870 · Veure més »

1871

;Països Catalans.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1871 · Veure més »

1872

;Països Catalans.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1872 · Veure més »

1873

;Països Catalans.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1873 · Veure més »

1874

;Països Catalans.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1874 · Veure més »

1875

;Països Catalans.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1875 · Veure més »

1876

;Països Catalans.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1876 · Veure més »

1880

;Països Catalans.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1880 · Veure més »

1882

Barcelona, carrer de Pelai.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1882 · Veure més »

1883

;Països Catalans.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1883 · Veure més »

1887

;Països Catalans.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1887 · Veure més »

1888

;Països Catalans.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1888 · Veure més »

1890

Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1890 · Veure més »

1891

;Països Catalans.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1891 · Veure més »

19 de març

El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 19 de març · Veure més »

1901

209x209px;Països Catalans.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1901 · Veure més »

1923

;Països Catalans.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1923 · Veure més »

1931

;Països Catalans.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1931 · Veure més »

25 de febrer

El 25 de febrer és el cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 25 de febrer · Veure més »

26 de febrer

El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 26 de febrer · Veure més »

26 de gener

El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 26 de gener · Veure més »

28 de maig

El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 28 de maig · Veure més »

29 de febrer

El 29 de febrer és el seixantè dia dels anys de traspàs del calendari gregorià.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 29 de febrer · Veure més »

30 de maig

El 30 de maig és el cent cinquentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 30 de maig · Veure més »

6 de juny

El 6 de juny és el cent cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 6 de juny · Veure més »

Redirigeix aquí:

Història Contemporània de Catalunya, Història de la Catalunya contemporània.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »