Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Hispània

Índex Hispània

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'imperi romà a la península Ibèrica.

214 les relacions: Agripa, Algarve, Algesires, Almeria, Amílcar Barca, Andalusia, Andújar, Anníbal Barca, Antiga Grècia, Antiga Roma, Aragó, Argantoni, Argent (element), Astúries, Asturlleonès, Atanagild, August, Èfor, Èudox de Cnidos, Àsdrubal (gendre d'Amílcar), Àvila, Badajoz, Badia de Roses, Balears (província romana), Bàrcino, Bètica, Beja (municipi de Portugal), Berja, Braga, Cadis, Calagurris, Cantàbria, Cap de Creus, Cap de Gata, Cap de São Vicente, Cap Fisterra, Cap Ortegal, Caracal·la, Cartagena, Cartago, Castella - la Manxa, Catalunya, Càntabres, Cèltica, Còrdova, Còrsega, Celtibers, Cesaraugusta, Ceuta, Cimbris, ..., Comerç a la Hispània Romana, Conill, Conquesta cartaginesa d'Hispània, Conquesta romana d'Hispània, Cristianisme, Dertosa, Dioclecià, Duero, Ebre, Economia, Economia a la Hispània Romana, Edat mitjana, Empúries, Emporion, Eratòstenes, Escílax de Carianda, Estrabó, Estret de Gibraltar, Extremadura, Fenícia, Fenicis, Galaic, Galícia, Gal·lècia, Gerunda, Gibraltar, Gneu Pompeu Magne, Golf d'Alacant, Golf d'Almeria, Golf de València, Granada, Grec, Guadalquivir, Guadiana, Guadix, Guerra de Numància, Guerra dels mercenaris, Guerres càntabres, Guerres Púniques, Haspengouw, Hecateu, Heròdor, Heròdot, Hesíode, Hespèria, Hispània Citerior, Hispània Ulterior, Ibèria, Ibers, Idubeda, Illes Balears, Imperi Bizantí, Imperi Romà, Jaén, Juli Cèsar, Legió VII Gèmina, Llatí, Lleó (Castella i Lleó), Luci Juni Moderat Columel·la, Lunarium Promontorium, Lusitans, Lusitània, Magnum Promontorium, Mar Mediterrània, Marc Anneu Lucà, Marc Porci Cató Censorí, Marc Valeri Marcial, Mauritània, Mauritània Tingitana, Mèrida, Melesses, Miño, Numància (Hispània), Oli, Oròspeda, País Valencià, Península Ibèrica, Península Itàlica, Pirineus, Polibi, Pomponi Mela, Portugal, Pretor, Primera Guerra Púnica, Procés de romanització, Província de Badajoz, Província de Granada, Província de Lleó, Província de Salamanca, Quint Cecili Metel Macedònic, Quint Sertori, Quintilià, Regió de Múrcia, Regne de Toledo, República Romana, Ruf de Tortosa, Saguntum, Sant Pau apòstol, Sardenya, Sèneca, Segle I aC, Segle II aC, Segle V, Segona Guerra Civil romana, Segona Guerra Púnica, Setge de Sagunt, Sevilla, Sicília, Sierra Morena, Sierra Nevada (Espanya), Tajo, Tarraconense, Tarragona, Tartessos, Tàrraco, Tercera Guerra Macedònica, Tercera Guerra Púnica, Tiberi Semproni Grac, Timòstenes, Tir, Titus Livi, Toledo, Tortosa, Tractat de l'Ebre, Tribut, Troge Pompeu, Turdetans, Vacceus, Valeri Màxim, Vi, Viriat, Visigots, Zamora, 103 aC, 104 aC, 105 aC, 117, 124 aC, 133 aC, 137 aC, 138 aC, 14, 143 aC, 149 aC, 153 aC, 171 aC, 19 aC, 200 aC, 205 aC, 206 aC, 221 aC, 228 aC, 229 aC, 236 aC, 237 aC, 241 aC, 301, 311, 313, 395, 415, 476, 507, 65. Ampliar l'índex (164 més) »

Agripa

Agripa (llatí Agrippa) fou un nom romà inicialment nom i després cognom, cosa que fou bastant freqüent a l'inici de l'imperi, però que no havia passat abans amb la república.

Nou!!: Hispània і Agripa · Veure més »

Algarve

L'Algarve és una regió i antiga província més meridional de Portugal continental, amb capital a Faro.

Nou!!: Hispània і Algarve · Veure més »

Algesires

Algesires (en castellà i oficialment Algeciras, de l'àrab الجزيرة الخضراء, al-Jazīra al-Ḫadrāʾ, literalment "l'Illa Verda") és una ciutat de la província de Cadis, a Andalusia.

Nou!!: Hispània і Algesires · Veure més »

Almeria

Almeria (en castellà i oficialment Almería, de l'àrab andalusí المرية al-Mariyya) és una ciutat capital d'una província homònima d'Andalusia.

Nou!!: Hispània і Almeria · Veure més »

Amílcar Barca

Ruïnes de Cartago Amílcar Barca (270 aC - Ilici, 228 aC), va ser un general i un home d'estat cartaginès, líder de la família Barca, pare d'Aníbal i Àsdrubal Barca i sogre d'Asdrúbal.

Nou!!: Hispània і Amílcar Barca · Veure més »

Andalusia

Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.

Nou!!: Hispània і Andalusia · Veure més »

Andújar

Andújar és un municipi de la província de Jaén a Andalusia (Espanya).

Nou!!: Hispània і Andújar · Veure més »

Anníbal Barca

Anníbal, o Hanníbal, (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi cartaginès.

Nou!!: Hispània і Anníbal Barca · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia, o Grècia clàssica, és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre el Gran, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Hispània і Antiga Grècia · Veure més »

Antiga Roma

L'antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX aC.

Nou!!: Hispània і Antiga Roma · Veure més »

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma d'Espanya, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un Estatut d'Autonomia.

Nou!!: Hispània і Aragó · Veure més »

Argantoni

Argantoni (Arganthonius) fou rei de Tartessos al segle VI aC.

Nou!!: Hispània і Argantoni · Veure més »

Argent (element)

Largent (del llatí argentum) o plata és un element químic de nombre atòmic 47 situat en el grup 11 de la taula periòdica dels elements i de símbol és Ag.

Nou!!: Hispània і Argent (element) · Veure més »

Astúries

El Principat d'Astúries (en asturià: Principáu d'Asturies, en eonavienc: Principao d'Asturias i en castellà: Principado de Asturias) és una comunitat autònoma d'Espanya, situada al nord de la península Ibèrica.

Nou!!: Hispània і Astúries · Veure més »

Asturlleonès

Lasturlleonès o asturlleonés és una llengua romànica occidental, anomenada també per diversos glotònims com asturià (asturianu) o lleonès (llionés).

Nou!!: Hispània і Asturlleonès · Veure més »

Atanagild

Atanagild fou rei dels gots del 551 al 567, els quatre primers anys en rebel·lió (vegeu Àquila I).

Nou!!: Hispània і Atanagild · Veure més »

August

Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus), Cèsar August, August o Octavi August (Roma o Velitrae, 23 de setembre de 63 aC - Nola, Campània, 19 d'agost del 14 dC) va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.

Nou!!: Hispània і August · Veure més »

Èfor

* Èfor (govern), càrrec de govern que va existir a Esparta i en alguns altres estats de l'Antiga Grècia.

Nou!!: Hispània і Èfor · Veure més »

Èudox de Cnidos

Èudox de Cnidos (Eudoxus, Εὔδοξος) fill d'Esclines, fou un geòmetra, astrònom i metge grec, que va viure vers el 366 aC.

Nou!!: Hispània і Èudox de Cnidos · Veure més »

Àsdrubal (gendre d'Amílcar)

Àsdrubal, conegut també com a Àsdrubal el Bell i Àsdrubal el Vell (circa 270 aC - 221 aC) fou un líder cartaginès, gendre i successor d'Amílcar Barca i cunyat d'Anníbal Barca.

Nou!!: Hispània і Àsdrubal (gendre d'Amílcar) · Veure més »

Àvila

Àvila (oficialment i en castellà, Ávila) és capital de la seva província homònima, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Hispània і Àvila · Veure més »

Badajoz

Badajoz és una ciutat d'Extremadura a Espanya, capital de la província homònima.

Nou!!: Hispània і Badajoz · Veure més »

Badia de Roses

La badia de Roses és una badia de la mar Mediterrània situada a la costa de l'Alt Empordà, a l'extrem N del golf de Roses i de la Costa Brava, entre la punta de la Poncella (sota el castell de la Trinitat) i la desembocadura de la Mugueta, límit S de la urbanització de Santa Margarida i del municipi de Roses, al qual tota l'àrea pertany.

Nou!!: Hispània і Badia de Roses · Veure més »

Balears (província romana)

Divisió provincial de Dioclecià del 298, amb sis províncies a les quals s'afegeix la ''Tingitana'' per constituir la ''Diòcesis Hispaniarum''. Balears fou un província romana que comprenia les Illes Balears i les Pitiüses.

Nou!!: Hispània і Balears (província romana) · Veure més »

Bàrcino

Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Hispània і Bàrcino · Veure més »

Bètica

Províncies romanes, amb la Bètica ressaltada La Bètica (en llatí Baetica) era una provincia de l'imperi romà i visigoda d'Hispània.

Nou!!: Hispània і Bètica · Veure més »

Beja (municipi de Portugal)

Beja és un municipi portuguès, capital del districte homònim, situat a la regió de l'Alentejo i a la subregió del Baixo Alentejo.

Nou!!: Hispània і Beja (municipi de Portugal) · Veure més »

Berja

Berja és un municipi de la província d'Almeria, Andalusia.

Nou!!: Hispània і Berja · Veure més »

Braga

Braga (del llatí Bracara Augusta) és una ciutat i un municipi portuguès, capital del districte de Braga, situat a la regió del Nord i a la subregió del Cávado.

Nou!!: Hispània і Braga · Veure més »

Cadis

Cadis (ant. Càliç; en castellà i oficialment Cádiz) és la capital de la província de Cadis, a Andalusia.

Nou!!: Hispània і Cadis · Veure més »

Calagurris

Calagurris fou una ciutat dels vascons a la Hispània Tarraconense.

Nou!!: Hispània і Calagurris · Veure més »

Cantàbria

Cantàbria (Cantabria en càntabre i castellà) és una comunitat autònoma situada al nord d'Espanya, és reconeguda com a comunitat històrica en el seu Estatut d'Autonomia.

Nou!!: Hispània і Cantàbria · Veure més »

Cap de Creus

Far del cap de Creus El cap de Creus és un cap del litoral de l'Alt Empordà (Catalunya), situat a l'extrem nord de la Costa Brava, al final d'una petita península que s'endinsa a la mar Mediterrània i que separa el golf de Roses, al sud, del golf del Lleó, al nord.

Nou!!: Hispània і Cap de Creus · Veure més »

Cap de Gata

El cap de Gata, Parc Natural del Cabo de Gata o cabo de Ágata es troba a la comarca de Cabo de Gata situada en la província d'Almeria (Espanya).

Nou!!: Hispània і Cap de Gata · Veure més »

Cap de São Vicente

Vista oest del cap de São Vicente. Vista sud del cap de São Vicente. El far del cap de São Vicente. El cap de São Vicente (cap de Sant Vicenç o Vicent) és un accident geogràfic situat a l'extrem sud-oest de la península Ibèrica.

Nou!!: Hispània і Cap de São Vicente · Veure més »

Cap Fisterra

Cap Fisterra. Cap Fisterra des del mont Pindo. Vista lateral del Cap Fisterra. El Cap Fisterra (en gallec: Cabo Fisterra, en castellà: Cabo Finisterre) és un promontori de granit d'una alçada de 600 m situat al municipi (concello) de Fisterra, a la província de la Corunya, constituït per una península que penetra uns 3 km cap al mar.

Nou!!: Hispània і Cap Fisterra · Veure més »

Cap Ortegal

El cap Ortegal és un cap situat a la costa nord de Galícia, al municipi de Cariño, a la província de la Corunya.

Nou!!: Hispània і Cap Ortegal · Veure més »

Caracal·la

Caracal·la (Lugdunum (actual Lió), Gàl·lia, 4 d'abril del 186 - Harran, Pàrtia, 8 d'abril del 217) va regnar com a emperador romà del 211 fins al 217.

Nou!!: Hispània і Caracal·la · Veure més »

Cartagena

Cartagena és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.

Nou!!: Hispània і Cartagena · Veure més »

Cartago

Els ports púnics de Cartago Cartago —en àrab قرطاج, Qartāj; en francès Carthage— és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, a uns 10 km al nord-est de Tunis.

Nou!!: Hispània і Cartago · Veure més »

Castella - la Manxa

Castella - la Manxa (oficialment en castellà, Castilla-La Mancha) és una Comunitat Autònoma d'Espanya amb capital a la ciutat de Toledo.

Nou!!: Hispània і Castella - la Manxa · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Hispània і Catalunya · Veure més »

Càntabres

Els càntabres (llatí Cantabri) foren pobles preromans establerts a la costa nord de la península Ibèrica, a les regions muntanyenques de l'actual Cantàbria, la part oriental d'Astúries i part de la comarca lleonesa de La Montaña de Riaño.

Nou!!: Hispània і Càntabres · Veure més »

Cèltica

Cèltica és el nom que denomina segons Plini (3,14) a una zona del conventus hispalensis a la qual s'hi adscriurien les ciutats d'Acinippo (Ronda la Vieja, Ronda, Màlaga), Arunda (Ronda, Màlaga), Arucci (Aroche, Huelva), Turobriga (Llanos de San Mamés, Aroche, Huelva?), Lastigi, Salpènsa (Casa Coria, Utrera, Sevilla), Saepone (Vistalegre, Olvera, Càceres) i Serippo.

Nou!!: Hispània і Cèltica · Veure més »

Còrdova

Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.

Nou!!: Hispània і Còrdova · Veure més »

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds (entre 41º i 43º de latitud nord) sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Nou!!: Hispània і Còrsega · Veure més »

Celtibers

Els celtibers eren un dels grups de pobles celtes que habitaven la península Ibèrica.

Nou!!: Hispània і Celtibers · Veure més »

Cesaraugusta

NOTA Caesaraugusta o Caesar Augusta va ser el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma en l'any 14 aC,Guillermo Fatás (dir.), Guía Histórico-Artística de Zaragoza, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico»-Ayto.

Nou!!: Hispània і Cesaraugusta · Veure més »

Ceuta

Vista de Ceuta des del mirador d'Isabel II Ceuta (o Cepta) (en àrab سبتة, Sabta) és una ciutat autònoma d'Espanya, reconeguda per la constitució espanyola de 1978.

Nou!!: Hispània і Ceuta · Veure més »

Cimbris

Situació dels cimbris Els cimbris (alemany Zimbern) són una minoria lingüística d'Itàlia que parlen el cimbri, una varietat del bavarès.

Nou!!: Hispània і Cimbris · Veure més »

Comerç a la Hispània Romana

El comerç romà fou l'activitat d'intercanvi de productes per diners o altres productes que es produïa a Roma, i que es va desenvolupar durant la República per arribar al màxim els segles I i II afavorit per la seguretat i les bones comunicacions, i en general per la pax romana.

Nou!!: Hispània і Comerç a la Hispània Romana · Veure més »

Conill

Els conills són un grup de mamífers de la família dels lepòrids que no es correspon amb cap tàxon en particular.

Nou!!: Hispània і Conill · Veure més »

Conquesta cartaginesa d'Hispània

El Mediterrani occidental el 218 aC, mostrant l'àmbit territorial controlat per Cartago. Les línies mostren les fronteres actuals. Amb el nom de conquesta cartaginesa d'Hispània es coneix un període de la història, entre el 237 aC i el 206 aC, en el qual la península Ibèrica va anar quedant de mica en mica sota el domini de Cartago.

Nou!!: Hispània і Conquesta cartaginesa d'Hispània · Veure més »

Conquesta romana d'Hispània

La conquesta romana d'Hispània es va iniciar el 218 aC.

Nou!!: Hispània і Conquesta romana d'Hispània · Veure més »

Cristianisme

El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristos, Crist, literalment, 'l'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article ""); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Hispània і Cristianisme · Veure més »

Dertosa

Dertosa és el nom d'una ciutat de la Hispània romana que correspon a l'actual ciutat de Tortosa.

Nou!!: Hispània і Dertosa · Veure més »

Dioclecià

Dioclecià, (c. 245–c. 312), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Nou!!: Hispània і Dioclecià · Veure més »

Duero

El Duero o Douro és un dels majors rius de la península Ibèrica.

Nou!!: Hispània і Duero · Veure més »

Ebre

Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (en castellà, basc i aragonès Ebro, en llatí Hiberus Flumen, en àrab أبرة Ibruh) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que aboca a la Mediterrània.

Nou!!: Hispània і Ebre · Veure més »

Economia

L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis.

Nou!!: Hispània і Economia · Veure més »

Economia a la Hispània Romana

L'economia d'Hispània va experimentar una forta evolució durant i després de la conquesta del territori peninsular per part de la República Romana, de tal forma que, d'un terreny prometedor encara que ignot, va passar a convertir-se en una de les més valuoses adquisicions de la República i l'Imperi Romà i en un puntal bàsic de l'economia que sustentava l'auge de Roma.

Nou!!: Hispània і Economia a la Hispània Romana · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Hispània і Edat mitjana · Veure més »

Empúries

Empúries (en grec antic: /Emporion/ 'comerç'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.

Nou!!: Hispània і Empúries · Veure més »

Emporion

* Emporion o Empúries, població grecoromana, al nord-est de la vila de l'Escala (Alt Empordà).

Nou!!: Hispània і Emporion · Veure més »

Eratòstenes

Eratòstenes (Eratosthenes, Ἐρατοσθένης) va néixer a Cirene (Líbia) l'any 276 aC.

Nou!!: Hispània і Eratòstenes · Veure més »

Escílax de Carianda

Escílax de Carianda (Scylax) fou un viatger de Carianda a Cària, a qui Darios I el Gran va enviar en viatge de descobriment a l'Indus.

Nou!!: Hispània і Escílax de Carianda · Veure més »

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec (nascut a Amàsia a mitjans del segle I a.C. vers 62 a.C., mort cap a l'any 20 d.C.). Molt viatger, va recórrer totes les terres de l'ecumene.

Nou!!: Hispània і Estrabó · Veure més »

Estret de Gibraltar

L'estret de Gibraltar (en àrab مضيق جبل طارق, Madiq Jabal Tàriq; en espanyol Estrecho de Gibraltar) és un estret que comunica l'oceà Atlàntic amb la mar Mediterrània i que separa Europa d'Àfrica.

Nou!!: Hispània і Estret de Gibraltar · Veure més »

Extremadura

Extremadura (Estremaúra en extremenc, Estremadura en fala i portuguès) és una comunitat autònoma espanyola situada a l'oest de l'estat espanyol, entre els 37° 57′ N i els 40° 29′ N de latitud i entre els 4° 39′ O i els 7° 33′ O de longitud.

Nou!!: Hispània і Extremadura · Veure més »

Fenícia

'''Fenícia''' Fenícia (en llatí, Phoenice o Phoenicia; en grec, Phoinike) fou una regió de la costa mediterrània de llevant, limitada a l'est pel mont Líban i sense límits gaire precisos al nord i al sud.

Nou!!: Hispània і Fenícia · Veure més »

Fenicis

Fenícia. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.

Nou!!: Hispània і Fenicis · Veure més »

Galaic

Mapa d'Hispània (vers 300 a.C.)http://arkeotavira.com/Mapas/Iberia/Populi.htm Nicer Clutosi. El galaic és una llengua cèltica extinta que es va parlar a Hispània abans i durant el procés de romanització de la península.

Nou!!: Hispània і Galaic · Veure més »

Galícia

Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és una regió del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Hispània і Galícia · Veure més »

Gal·lècia

La Gal·lècia (en llatí Gallaecia) fou una regió, i més tard província romana, situada al nord-oest de la península Ibèrica, abraçava bàsicament l'actual Galícia i el nord de Portugal.

Nou!!: Hispània і Gal·lècia · Veure més »

Gerunda

Gerunda és la ciutat romana del nord-est de Catalunya anomenada actualment Girona.

Nou!!: Hispània і Gerunda · Veure més »

Gibraltar

Gibraltar o Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Nou!!: Hispània і Gibraltar · Veure més »

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Cnaeus Pompeius Magnus — sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC) fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Nou!!: Hispània і Gneu Pompeu Magne · Veure més »

Golf d'Alacant

Plànol del Golf d'Alacant de 1782. El Golf o Badia d'Alacant és un entrant a la línia de la Costa Blanca de la mar Mediterrània entre els caps de l'Horta (al nord) i el de Santa Pola al sud, al País Valencià.

Nou!!: Hispània і Golf d'Alacant · Veure més »

Golf d'Almeria

El golf d'Almeria és un golf situat en la costa d'Almeria que s'obre al mar de Alborán. Està delimitat d'oest a est per la punta del Moro i el cap de Gata.

Nou!!: Hispània і Golf d'Almeria · Veure més »

Golf de València

Mapa del Golf de València El Golf de València és un entrant del mar Mediterrani en les costes de l'est de la península Ibèrica, des del cap de la Nau (Marina Alta) fins al d'Orpesa (Plana Alta).

Nou!!: Hispània і Golf de València · Veure més »

Granada

Granada és un municipi i una ciutat espanyola, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d'Andalusia.

Nou!!: Hispània і Granada · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Hispània і Grec · Veure més »

Guadalquivir

El Guadalquivir és un riu de la península Ibèrica que neix a la Cañada de Aguafría, a 1.400 metres d'altura, a la Serra de Cazorla (Jaén).

Nou!!: Hispània і Guadalquivir · Veure més »

Guadiana

Puente Romano sobre el Río Guadiana, Mérida El Guadiana és un dels rius més importants de la península Ibèrica.

Nou!!: Hispània і Guadiana · Veure més »

Guadix

Guadix és un municipi andalús de la província de Granada, situat al vessant nord de Sierra Nevada.

Nou!!: Hispània і Guadix · Veure més »

Guerra de Numància

La Guerra de Numància es va iniciar el 143 aC com una revolta dels celtibers de Numantia i fou la tercera i darrera de les campanyes que va enfrontar la República de Roma i les forces celtiberes de la Hispània Citerior.

Nou!!: Hispània і Guerra de Numància · Veure més »

Guerra dels mercenaris

La Guerra dels mercenaris o Guerra líbia va ser una revolta dels exèrcits de mercenaris al servei de l'Imperi cartaginès durant i al final la Primera Guerra Púnica, i que va comptar amb el suport d'assentaments a Líbia descontents amb el control cartaginès.

Nou!!: Hispània і Guerra dels mercenaris · Veure més »

Guerres càntabres

Les guerres càntabres van tenir lloc en temps d'Octavi August a Cantàbria, a la província Tarraconense, entre el 29 aC i el 19 aC.

Nou!!: Hispània і Guerres càntabres · Veure més »

Guerres Púniques

cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als cartaginesos (púnics), poble d'origen fenici.

Nou!!: Hispània і Guerres Púniques · Veure més »

Haspengouw

Momalle, Haspengouw seca, camps de remolatxesKerniel, Haspengouw humida, pomers florits Haspengouw (llatinitzat Hesbania a l'edat mitjana; Hesbaye en francés; Hespengau en alemany) és un antic comtat que cobreix parts del territori de les actuals províncies Brabant flamenc, Brabant való, Namur, Lieja i Limburg de Bèlgica.

Nou!!: Hispània і Haspengouw · Veure més »

Hecateu

Hecateu de Milet (550 aC-476 aC) fou un historiador grec.

Nou!!: Hispània і Hecateu · Veure més »

Heròdor

* Heròdor d'Heraclea, escriptor grec del segle IV aC.

Nou!!: Hispània і Heròdor · Veure més »

Heròdot

Bust d'Heròdot al Museu de l'Àgora d'Atenes. Heròdot d'Halicarnàs (en grec), (Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.

Nou!!: Hispània і Heròdot · Veure més »

Hesíode

Hesíode (Hesiodus) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més rellevants de la primera literatura grega, famós per transcriure alguns dels mites més coneguts de la seva època.

Nou!!: Hispània і Hesíode · Veure més »

Hespèria

Hespèria és un poema líric en un acte, amb música de Joan Lamote de Grignon i text de Joan Oliva, estrenada en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 25 de gener de 1907.

Nou!!: Hispània і Hespèria · Veure més »

Hispània Citerior

La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.

Nou!!: Hispània і Hispània Citerior · Veure més »

Hispània Ulterior

Hispània Ulterior fou una província romana creada a partir de l'establiment de la província d'Hispània el 205 aC que fou dividida efectivament des del 197 aC.

Nou!!: Hispània і Hispània Ulterior · Veure més »

Ibèria

Moneda ibèrica de Bora (Jaén). Ibèria és el nom amb què els grecs coneixien des de temps remots el que avui anomenem península Ibèrica.

Nou!!: Hispània і Ibèria · Veure més »

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Ruf Fest Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys des del: elisyces, sordons, cerretans, airenosis, andosins, bergistans, ausetans, indigets, castel·lans, lacetans, laietans, cossetans, ilergets, iacetans, suessetans, sedetans, ilercavons, edetans, contestans, oretans, bastetans i turdetans.

Nou!!: Hispània і Ibers · Veure més »

Idubeda

Idubeda fou una cadena muntanyosa d'Hispània que des de les muntanyes càntabres corria al sud-est paral·lela al riu Ebre.

Nou!!: Hispània і Idubeda · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: Hispània і Illes Balears · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Hispània і Imperi Bizantí · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Hispània і Imperi Romà · Veure més »

Jaén

Jaén és la capital de la província de Jaén, o com també se la coneix, capital del Sant Regne.

Nou!!: Hispània і Jaén · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar, (en llatí Gaius Iulius Caesar) més conegut com a Juli Cèsar (juliol de 100 aC - 15 de març de 44 aC, Roma) va ser un líder polític i militar de l'era tardo republicana.

Nou!!: Hispània і Juli Cèsar · Veure més »

Legió VII Gèmina

Legio VII Gemina (Λεγίων ζ Γερμανική) fou una legió romana reclutada per Galba a Hispània, i per això alguna vegada es va dir VII Galbiana.

Nou!!: Hispània і Legió VII Gèmina · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Hispània і Llatí · Veure més »

Lleó (Castella i Lleó)

Catedral de Lleó Lleó (en castellà i oficialment León, en lleonès Llión) és la capital de la província de Lleó i capital històrica de l'antic Regne de Lleó.

Nou!!: Hispània і Lleó (Castella i Lleó) · Veure més »

Luci Juni Moderat Columel·la

Estàtua de Luci Juni Moderat Columel·la a Cadis Luci Juni Moderat Columel·la (Lucius Iunius Moderatus Columella) fou un escriptor romà sobre temes agrícoles i rurals.

Nou!!: Hispània і Luci Juni Moderat Columel·la · Veure més »

Lunarium Promontorium

Lunarium Promontorium (Λουνάριον ἄκρον) fou el nom llatí d'un cap de la costa del país el betuls, a la Tarraconense, que probablement correspon al cap de Tordera al nord-est de Barcelona.

Nou!!: Hispània і Lunarium Promontorium · Veure més »

Lusitans

Els lusitans (llatí Lusitani, grec Λυσιτανοί o Λουσιτανοί) foren un poble de l'oest de la península Ibèrica i després el gentilici per extensió dels habitants de la província romana de Lusitània.

Nou!!: Hispània і Lusitans · Veure més »

Lusitània

Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.

Nou!!: Hispània і Lusitània · Veure més »

Magnum Promontorium

Magnum Promontorium fou l'antic nom d'un cap a l'extrem oest de Lusitània prop de la desembocadura del riu Tajo.

Nou!!: Hispània і Magnum Promontorium · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Hispània і Mar Mediterrània · Veure més »

Marc Anneu Lucà

Marc Anneu Lucà (Còrdova, 3 de novembre del 39 - Roma, 30 d'abril del 65) fou un poeta hispanoromà.

Nou!!: Hispània і Marc Anneu Lucà · Veure més »

Marc Porci Cató Censorí

Marc Porci Cató Censorí (Tusculum, 234 aC - 149 aC), fou un cònsol, militar i escriptor romà de família plebea.

Nou!!: Hispània і Marc Porci Cató Censorí · Veure més »

Marc Valeri Marcial

Marc Valeri Marcial, en llatí Marcus Valerius Martialis, sovint anomenat simplement Marcial (Bílbilis, Tarraconense, 43 dC - Roma, 104 dC), fou un poeta llatí, d'origen hispà, cèlebre pels seus llibres d'epigrames.

Nou!!: Hispània і Marc Valeri Marcial · Veure més »

Mauritània

250px Mauritània, oficialment la República Islàmica de Mauritània, és un estat situat al nord-oest de l'Àfrica.

Nou!!: Hispània і Mauritània · Veure més »

Mauritània Tingitana

Mauritània Tingitana fou una província romana equivalent a l'actual Marroc.

Nou!!: Hispània і Mauritània Tingitana · Veure més »

Mèrida

Mèrida (topònim oficial: Mérida, en castellà) és una ciutat espanyola, capital de la comunitat autònoma d'Extremadura i seu de les seves institucions de govern.

Nou!!: Hispània і Mèrida · Veure més »

Melesses

Els melesses foren un petit poble d'Hispània esmentats per Tit Livi, en territori dels quals hi havia la ciutat dOringis o Aurinx.

Nou!!: Hispània і Melesses · Veure més »

Miño

El Miño (en portuguès Minho) és un riu del nord-oest de la península Ibèrica que circula per l'interior de Galícia i en els seus darrers quilòmetres fa de frontera entre Espanya i Portugal per acabar desembocant a l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Hispània і Miño · Veure més »

Numància (Hispània)

Numància (en llatí Numantia) fou una ciutat d'Hispània capital dels arevacs (Plini la situa al país dels pelèndons, però tots els altres autors la situen al dels arevacs, un poble de la Tarraconense).

Nou!!: Hispània і Numància (Hispània) · Veure més »

Oli

Oli d'oliva en un setrill Oli són líquids untuosos a temperatura ambient d'orígens diversos i hidròfobs (no es mesclen amb l'aigua).

Nou!!: Hispània і Oli · Veure més »

Oròspeda

Oròspeda (llatí Orospeda) fou una serralada muntanyosa d'Hispània que correspon a la moderna Serra del Mundo fins a la Serra de Ronda.

Nou!!: Hispània і Oròspeda · Veure més »

País Valencià

Diferents àmbits del País Valencià El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica.

Nou!!: Hispània і País Valencià · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica, anomenada durant 2.000 anys i fins al segle XIX Hispania (terme provinent del llatí i probablement d'origen fenici), és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Hispània і Península Ibèrica · Veure més »

Península Itàlica

La península Itàlica, península italiana o península apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.

Nou!!: Hispània і Península Itàlica · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o el Pirineu (endotopònims: Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneu en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són un conjunt de serres (és a dir, una serralada) situades al nord de la península Ibèrica i recorren tot l'istme que l'uneix a Europa.

Nou!!: Hispània і Pirineus · Veure més »

Polibi

Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Històries, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.

Nou!!: Hispània і Polibi · Veure més »

Pomponi Mela

Pomponi Mela Descripció d'Europa per Pomponi Mela Representació del món, segons Petrus Bertius, basat en Pomponi Mela Pomponi Mela o Mel·la (mort el 45 dC), que va escriure al voltant del 43 dC, fou el primer geògraf romà.

Nou!!: Hispània і Pomponi Mela · Veure més »

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Nou!!: Hispània і Portugal · Veure més »

Pretor

El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.

Nou!!: Hispània і Pretor · Veure més »

Primera Guerra Púnica

La Primera Guerra Púnica (262 aC-241 aC) fou la primera de les tres guerres púniques entre la República Romana i Cartago pel domini del Mediterrani.

Nou!!: Hispània і Primera Guerra Púnica · Veure més »

Procés de romanització

La romanització és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits.

Nou!!: Hispània і Procés de romanització · Veure més »

Província de Badajoz

Badajoz és una de les dues províncies que conformen la comunitat autònoma d'Extremadura, sent la més meridional.

Nou!!: Hispània і Província de Badajoz · Veure més »

Província de Granada

Granada és una província d'Espanya.

Nou!!: Hispània і Província de Granada · Veure més »

Província de Lleó

Lleó (León en castellà, gallec i oficialment; Llión en lleonès) és una província que es troba a Castella i Lleó, situada al nord-oest de la península Ibèrica amb capital homònima.

Nou!!: Hispània і Província de Lleó · Veure més »

Província de Salamanca

La província de Salamanca és una província d'Espanya al sud-oest de Castella i Lleó.

Nou!!: Hispània і Província de Salamanca · Veure més »

Quint Cecili Metel Macedònic

Quint Cecili Metel Macedoni (Quintus Caecilius Q. F. L. N. Metellus) fou un magistrat romà, fill de ''Quintus Caecilius L. F. L. N. Metellus Macedonicus''.

Nou!!: Hispània і Quint Cecili Metel Macedònic · Veure més »

Quint Sertori

Hispània Citerior Quint Sertori fou el lloctinent de Gai Mari i un dels caps del partit popular a Roma i governador d'Hispània fins a la seva mort.

Nou!!: Hispània і Quint Sertori · Veure més »

Quintilià

Marc Fabi Quintilià (Marcus Fabius Quintilianus) (Calahorra, ~30 — Calahorra, ~95) fou un retòric romà nascut a Calagurris (es discuteix que fóra romà d'origen).

Nou!!: Hispània і Quintilià · Veure més »

Regió de Múrcia

La Regió de Múrcia (oficialment i en castellà Región de Murcia), és una comunitat autònoma de l'Estat espanyol que es correspon amb la major part del territori històric del Regne de Múrcia (amb les divisions provincials del segle XIX se'n van traure territoris), format arran de la conquesta cristiana i colonització del regne a càrrec de catalans, castellans, i aragonesos fonamentalment i part històrica de les corones d'Aragó (segle XIII), i de la de Castella (des del segle XIII fins a l'aparició de l'estat espanyol).

Nou!!: Hispània і Regió de Múrcia · Veure més »

Regne de Toledo

El Regne de Toledo és el nom donat al regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.

Nou!!: Hispània і Regne de Toledo · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Hispània і República Romana · Veure més »

Ruf de Tortosa

Sant Ruf de Tortosa és un sant llegendari, deixeble de Sant Pau de Tars i primer bisbe de Tortosa al segle I. En realitat, no va existir: es tracta d'una duplicació de personalitat originada a partir de Sant Ruf d'Avinyó i amb elements de la història de Ruf de Roma, personatge esmentat per sant Pau apòstol.

Nou!!: Hispània і Ruf de Tortosa · Veure més »

Saguntum

Saguntum o Saguntus (Σάγουντον) fou una ciutat dels edetans a la Tarraconense, a la vora del riu Pallantias, entre el Sucro i Tarraco, i molt propera a la mar.

Nou!!: Hispània і Saguntum · Veure més »

Sant Pau apòstol

Sant Pau apòstol conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau de Tars (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre el 7 i 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura clau en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'imperi romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Hispània і Sant Pau apòstol · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Hispània і Sardenya · Veure més »

Sèneca

Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca, usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) fou un filòsof romà, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.

Nou!!: Hispània і Sèneca · Veure més »

Segle I aC

Vil·la romana de can Llauder, relacionada amb Gai Mari a Mataró, '''segle I aC''', segle III dC El segle I aC és un període de l'edat antiga marcat per la forta crisi a Roma, que acaba suposant un canvi de règim amb l'esfondrament de la república i l'inici de l'imperi.

Nou!!: Hispània і Segle I aC · Veure més »

Segle II aC

El segle II aC està dins del període hel·lenístic i comprèn els anys inclosos entre el 200 aC i el 101 aC.

Nou!!: Hispània і Segle II aC · Veure més »

Segle V

El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.

Nou!!: Hispània і Segle V · Veure més »

Segona Guerra Civil romana

La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament personal de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.

Nou!!: Hispània і Segona Guerra Civil romana · Veure més »

Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.

Nou!!: Hispània і Segona Guerra Púnica · Veure més »

Setge de Sagunt

El Setge de Sagunt, conegut també com a presa de Sagunt, foren un conjunt d'operacions militars dutes a terme entre el 219 aC i el 218 aC entre els cartaginesos, dirigits per Hanníbal Barca, i els edetans o saguntins.

Nou!!: Hispània і Setge de Sagunt · Veure més »

Sevilla

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.

Nou!!: Hispània і Sevilla · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat Italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Hispània і Sicília · Veure més »

Sierra Morena

La Sierra Morena és una serralada que constitueix el contrafort meridional de la Meseta Central.

Nou!!: Hispània і Sierra Morena · Veure més »

Sierra Nevada (Espanya)

Sierra Nevada (literalment en català: Serra Nevada) és un massís muntanyós pertanyent al conjunt de les Bètiques, concretament als sistemes Penibètics.

Nou!!: Hispània і Sierra Nevada (Espanya) · Veure més »

Tajo

El Tajo (en castellà; Tejo en portuguès) és el riu més llarg de la península Ibèrica.

Nou!!: Hispània і Tajo · Veure més »

Tarraconense

La Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).

Nou!!: Hispània і Tarraconense · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Hispània і Tarragona · Veure més »

Tartessos

Maqueta d'unes ruïnes tartesses. Tartessos va ser el nom pel qual els grecs coneixien la primera civilització d'Occident.

Nou!!: Hispània і Tartessos · Veure més »

Tàrraco

Tàrraco (del llatí Tarraco) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.

Nou!!: Hispània і Tàrraco · Veure més »

Tercera Guerra Macedònica

La Tercera Guerra Macedònica (171 aC - 168 aC) va ser una contesa entre la República Romana i el Regne de Macedònia.

Nou!!: Hispània і Tercera Guerra Macedònica · Veure més »

Tercera Guerra Púnica

La Tercera Guerra Púnica (en llatí: Tertium Bellum punicum) va ser l'última de les guerres entre Cartago i la República romana.

Nou!!: Hispània і Tercera Guerra Púnica · Veure més »

Tiberi Semproni Grac

Hispània Citerior Tiberi Semproni Grac (en llatí Tiberius Sempronius Gracchus) (169 aC o 163 aC - 133 aC) fou un polític romà, cap del partit popular a Roma durant els anys centrals del segle II aC i especialment famós per les grans reformes agràries que va emprendre i que foren continuades pel seu germà Gai Semproni Grac.

Nou!!: Hispània і Tiberi Semproni Grac · Veure més »

Timòstenes

Timòstenes (Timosthenes) fou un almirall rodi.

Nou!!: Hispània і Timòstenes · Veure més »

Tir

Tir és una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.

Nou!!: Hispània і Tir · Veure més »

Titus Livi

Titus Livi o Tit Livi (Titus Livius) (Pàdua, 59 aC-17 dC) va ser un historiador romà nascut a Patavium (Pàdua) vers el 59 aC.

Nou!!: Hispània і Titus Livi · Veure més »

Toledo

Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Hispània і Toledo · Veure més »

Tortosa

Tortosa és una ciutat, municipi i capital de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Hispània і Tortosa · Veure més »

Tractat de l'Ebre

El Tractat de l'Ebre va ser un tractat signat el 226 aC per Àsdrubal, en representació de Cartago, i la República romana, que va fixar el riu Ebre (a la península Ibèrica) com a frontera entre les dues potències.

Nou!!: Hispània і Tractat de l'Ebre · Veure més »

Tribut

Els tributs són ingressos de dret públic que consisteixen en prestacions pecuniàries obligatòries, imposades unilateralment per l'estat, exigides per una administració pública com a conseqüència de la realització del fet imposable a què la llei vinculi al ciutadà en el deure de contribuir.

Nou!!: Hispània і Tribut · Veure més »

Troge Pompeu

Gneu Trogus Pompeius o, per bé que no tan recomanable, Gneu Trogue Pompeu (llatí: Gnaeus Trogus Pompēius o Gnaeus Pompēius Trogus), fou un historiador romà, d'origen gal, autor d'unes ''Historĭae Philippĭcae'' en quaranta-quatre llibres.

Nou!!: Hispània і Troge Pompeu · Veure més »

Turdetans

Àrea dels turdetans Relleu d'un guerrer d'Osuna. Els turdetans (llatí turdetani) foren el poble principal de la Hispània Bètica que van donar nom a la regió de Turdetània utilitzat per Estrabó i Esteve Bizantí per anomenar a la Bètica.

Nou!!: Hispània і Turdetans · Veure més »

Vacceus

Excavació d'un lloc arqueològic dels vacceus prop de Pintia Els vacceus (en llatí Vaccaei) foren un poble de la província Tarraconense a la regió del riu Duero, a la vora del riu Esla.

Nou!!: Hispània і Vacceus · Veure més »

Valeri Màxim

Valeri Màxim (esmentat com Marc Valeri Màxim i com a Publi Valeri Màxim) en llatí Valerius Maximus fou un compilador romà d'anècdotes històriques titulat De Factis Dietisque Memorabilibus Libri IX, que va viure al segle I, en temps de Juli Cèsar i Octavi August.

Nou!!: Hispània і Valeri Màxim · Veure més »

Vi

El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.

Nou!!: Hispània і Vi · Veure més »

Viriat

Viriat, en llatí Viriathus o Viriatus, (180 aC -139 aC) va ser el principal cabdill de la tribu lusitana que va fer front a l'expansió de Roma en bona part dels territoris dels actuals d'Extremadura (Espanya) i Portugal, entre les conques del Tejo i el Guadiana.

Nou!!: Hispània і Viriat · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria "gots de l'oest".

Nou!!: Hispània і Visigots · Veure més »

Zamora

Zamora és una ciutat espanyola, capital de la província del mateix nom.

Nou!!: Hispània і Zamora · Veure més »

103 aC

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 103 aC · Veure més »

104 aC

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 104 aC · Veure més »

105 aC

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 105 aC · Veure més »

117

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i '''117''' D (verd).

Nou!!: Hispània і 117 · Veure més »

124 aC

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 124 aC · Veure més »

133 aC

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 133 aC · Veure més »

137 aC

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 137 aC · Veure més »

138 aC

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 138 aC · Veure més »

14

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), '''14''' DC (groc), and 117 D (verd).

Nou!!: Hispània і 14 · Veure més »

143 aC

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 143 aC · Veure més »

149 aC

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 149 aC · Veure més »

153 aC

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 153 aC · Veure més »

171 aC

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 171 aC · Veure més »

19 aC

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 19 aC · Veure més »

200 aC

L'any 200 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Hispània і 200 aC · Veure més »

205 aC

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 205 aC · Veure més »

206 aC

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 206 aC · Veure més »

221 aC

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 221 aC · Veure més »

228 aC

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 228 aC · Veure més »

229 aC

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 229 aC · Veure més »

236 aC

L'any 236 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Hispània і 236 aC · Veure més »

237 aC

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 237 aC · Veure més »

241 aC

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 241 aC · Veure més »

301

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 301 · Veure més »

311

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 311 · Veure més »

313

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 313 · Veure més »

395

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 395 · Veure més »

415

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 415 · Veure més »

476

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 476 · Veure més »

507

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 507 · Veure més »

65

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 65 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Hispania, Hispania Romana, La religió i la cultura hispanoromana.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »