Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Hircània

Índex Hircània

Mapa d'Iran i països del costat (incloent-hi el Turkmenistan), que mostra la ubicació d'Hircània, on avui es troba la província iraniana de Golestan Mapa de l'Imperi aquemènida amb Hircània Hircània o Verkâna (en llatí: Hyrcania, en grec: Hyrkania) fou una satrapia i regió de Pèrsia al sud de la mar Càspia (anomenada en l'antiguitat mar Hircània. Limitava al nord-est amb l'Oxus (Amudarià), que el separava de la Margiana; al sud-est, limitava amb la Margiana; al sud, amb les muntanyes Sariphi (avui Hazari), que la separaven d'Ariana i la satrapia de Pàrtia (al sud-oest); i a l'oest, amb les muntanyes Coronus i el riu Charindas, que la separaven de Mèdia Menor. Tot i això, els límits no en foren permanents al llarg de la seva història. El seu nom va originar el modern Gurgan o Djorkan, nom que porta una ciutat a l'est d'Astarabad. Al nord-est, hi vivien tribus escites com els danes (danae) i, a l'oest, els mardis o amardis i els tapuris.

24 les relacions: Alexandre el Gran, Amardis, Amudarià, Ariana, Astabene, Behistun, Cir II el Gran, Darios III de Pèrsia, Escites, Fraates I de Pàrtia, Gorgan (ciutat), Grec, Gulistan, Gurgan, Imperi Mede, Llatí, Mar Càspia, Margiana, Mèdia Menor, Pàrtia (satrapia), Pèrsia, Sàtrapa, Siraquens, Tigre.

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: Hircània і Alexandre el Gran · Veure més »

Amardis

Els amardis o mardis (llatí amardi o mardi, grec Ἀμαρδοί, Μαρδοί), foren una nació o tribu asiàtica, propera als Hircanis i als Harmato Trophi, a la vora de la mar Càspia.

Nou!!: Hircània і Amardis · Veure més »

Amudarià

L'Amudarià (del rus Амударья, Amudarià; en tadjik: Омударё o дарёи Ому, Omudarió o darioi Omu; en persa: آمودریا, Amudarià; en uzbek: Amudaryo; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia central, conegut antigament com a Oxus.

Nou!!: Hircània і Amudarià · Veure més »

Ariana

Mapa de l'Imperi d'Alexandre. Ariana (grec i llatí Ariane) fou una regió de l'imperi Persa i més tard selèucida, que abraçava el conjunt de Pèrsia pròpia, limitant al nord amb Bactriana, Margiana i Hircània; a l'est amb el riu Indus; al sud, amb l'oceà i el golf pèrsic; i a l'oest amb la Mèdia, la mar Càspia i les muntanyes al sud d'aquesta mar (Eratòstenes precisa més i diu que una part de la Paratacene, la part de la moderna Yedz i el Kerman, formava part de l'Ariana, però no pas la resta, el Fars).

Nou!!: Hircània і Ariana · Veure més »

Astabene

Astabene és el nom que portava als Imperis selèucida i Part un districte entre Hircània i Pàrtia amb 12 ciutats de les quals la principal era Asaac, probablement Arsàcia, capital dels parts no localitzada.

Nou!!: Hircània і Astabene · Veure més »

Behistun

Inscripció de Dàrius I a BehistunEl Behistun o Bisutun, modernament Bistun (en persa: بیستون), és una muntanya a uns 30 km a l'est de Kermanxah, a la carretera entre Bagdad i Hamadan, en l'actual Iran.

Nou!!: Hircània і Behistun · Veure més »

Cir II el Gran

Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei de reis de l'imperi Persa.

Nou!!: Hircània і Cir II el Gran · Veure més »

Darios III de Pèrsia

batalla d'Issos. Darios III Codomà (vers 380 aC - 330 aC) fou el darrer rei aquemènida de l'Imperi Persa, del 336 aC al 330 aC.

Nou!!: Hircània і Darios III de Pèrsia · Veure més »

Escites

Extensió aproximada d'Escítia i Sarmàtia al segle I aC Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.

Nou!!: Hircània і Escites · Veure més »

Fraates I de Pàrtia

Fraates I fou rei de Pàrtia del 181 aC al 173 aC.

Nou!!: Hircània і Fraates I de Pàrtia · Veure més »

Gorgan (ciutat)

Gorgan (persa: گرگان, caspià: Vergen) és una ciutat d'Iran, capital de la Província de Golestan i del comtat de Gorgan.

Nou!!: Hircània і Gorgan (ciutat) · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Hircània і Grec · Veure més »

Gulistan

* Toponímia.

Nou!!: Hircània і Gulistan · Veure més »

Gurgan

Gurgan o Gorgan, antic persa Vrkana, àrab Djurdjan, és una regió històrica de l'Iran, modernament província de Golestan amb capital a Gorgan (ciutat) al nord-est de l'Iran.

Nou!!: Hircània і Gurgan · Veure més »

Imperi Mede

L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en assiri Mataa) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.

Nou!!: Hircània і Imperi Mede · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Hircània і Llatí · Veure més »

Mar Càspia

La mar Càspia o mar Caspiana (i mar Caspi) és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que forma part de la gran depressió aralocaspiana.

Nou!!: Hircània і Mar Càspia · Veure més »

Margiana

Extensió de la Margiana cap al 300 aC superposada a les fronteres actuals Margiana (en grec Margiana, Μαργιανή, i en persa antic Margu o Marguš) fou una satrapia sassànida i després selèucida.

Nou!!: Hircània і Margiana · Veure més »

Mèdia Menor

La Mèdia Menor fou una satrapia menor de l'Imperi persa aquemènida, integrada dins la satrapia de Mèdia.

Nou!!: Hircània і Mèdia Menor · Veure més »

Pàrtia (satrapia)

Pàrtia (Parθava) fou una satrapia nord-oriental de l'Iran en temps dels aquemènides i dels selèucides.

Nou!!: Hircània і Pàrtia (satrapia) · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Hircània і Pèrsia · Veure més »

Sàtrapa

Satrapia o Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les divisions administratives, entre 20 i 25, en què Darios I va dividir l'imperi Persa.

Nou!!: Hircània і Sàtrapa · Veure més »

Siraquens

Siraquens (siraceni, Σιρακηνοί) foren un poble de la Sarmàtia asiàtica a la vora del Palus Maeotis, darrere el riu Rha i a la riba del Achardeos, en el districte que Estrabó anomena Siracene.

Nou!!: Hircània і Siraquens · Veure més »

Tigre

El tigre (Panthera tigris) és un mamífer de la família dels felins, dels quatre «grans felins» del gènere Panthera.

Nou!!: Hircània і Tigre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Caspiana.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »