Taula de continguts
47 les relacions: Acromegàlia, Adenohipòfisi, Adenoma d'hipòfisi, Anatomia, Aplàsia, Aracnoide (anatomia), Capil·lar sanguini, Caròtide, Corticotropina, Diabetis insípida, Diencèfal, Ectoderma, Endoteli, Epitàlem, Esfenoide, Esperma, Faringe, Fol·licle ovàric, Glàndula, Hiperprolactinèmia, Hipopituïtarisme, Hipotàlem, Histiòcit, Hormona, Hormona antidiürètica, Hormona fol·liculoestimulant, Hormona luteïnitzant, Malformació congènita, Melanina, Membrana basal, Mielina, Nervi òptic, Neurohipòfisi, Neurona, Ovoide, Oxitocina, Parell cranial, Pèptid opioide, Polipèptid, Ressonància magnètica nuclear, Síndrome de Cushing, Secreció, Sistema nerviós simpàtic, Somatotropina, Testosterona, Tirotropina, Vena jugular interna.
- Sistema endocrí
Acromegàlia
L'acromegàlia (del grec Akros "extrema" o "extrems" i Megalos "gran" - les extremitats grans) és una síndrome que resulta quan la hipòfisi produeix l'hormona del creixement (HC) en excés després del tancament del cartílag de creixement en la pubertat.
Veure Hipòfisi і Acromegàlia
Adenohipòfisi
Un òrgan important del sistema endocrí, la hipòfisi anterior, també anomenat adenohipòfisi, és una glàndula exocrina, format pel lòbul anterior de la hipòfisi.
Veure Hipòfisi і Adenohipòfisi
Adenoma d'hipòfisi
L'adenoma d'hipòfisi o adenoma hipofític o adenoma pituïtari o adenoma hipofisiari és un adenoma (tumor no cancerós) que es produeix en la hipòfisi.
Veure Hipòfisi і Adenoma d'hipòfisi
Anatomia
''Anatomia del cos humà'' per Juan Valverde de Amusco L'anatomia (del grec ανατομη, ana i tome, "tall i dissecció") és la branca de la biologia que estudia l'estructura i organització interna dels éssers vius, sovint basant-se en la dissecció.
Veure Hipòfisi і Anatomia
Aplàsia
L'aplàsia (del grec a—no; plasis—emmotllar) és, per regla general, un defecte de naixement que es defineix com "un desenvolupament incomplet o absència congènita d'un òrgan o teixit".
Veure Hipòfisi і Aplàsia
Aracnoide (anatomia)
L'aracnoide és una de les 3 meninges, les membranes protectores que cobreixen l'encèfal i la medul·la espinal.
Veure Hipòfisi і Aracnoide (anatomia)
Capil·lar sanguini
Estructures de la microcirculació Els capil·lars són els vasos sanguinis de menor diàmetre, la seva paret està formada només per l'endoteli amb el seu suport, cosa que permet l'intercanvi de substàncies entre la sang i les substàncies que es troben al voltant d'aquesta.
Veure Hipòfisi і Capil·lar sanguini
Caròtide
Il·lustració de l'Anatomia de Gray L'artèria caròtide o, senzillament, caròtide es pot referir a.
Veure Hipòfisi і Caròtide
Corticotropina
La corticotropina (ACTH de l'anglès Adenocorticotropic Hormone, també coneguda com a hormona adrenocorticòtropa o hormona adrenòtropa o adrenocorticotropina) és una hormona polipeptídica produïda i secretada per l'adenohipòfisi.
Veure Hipòfisi і Corticotropina
Diabetis insípida
La diabetis insípida (DI) és una malaltia caracteritzada per una alteració en la regulació hidrosalina de l'organisme.
Veure Hipòfisi і Diabetis insípida
Diencèfal
El diencèfal és la part central del cervell, voltada pel telencèfal, que conté nombrosos centres de la vida vegetativa i del psiquisme, regula la secreció hormonal de la hipòfisi mitjançant l'hipotàlem i a través del qual passen les fibres que uneixen el telencèfal amb el tronc de l'encèfal.
Veure Hipòfisi і Diencèfal
Ectoderma
Esquema on s'hi veu l'ectoderma L'ectoderma (del grec έξω, «fora», i -δέρμα, «pell») (molt sovint mal anomenada ectoderm) és la capa germinativa que s'hi troba a l'exterior dels embrions dels metazous.
Veure Hipòfisi і Ectoderma
Endoteli
L'endoteli és un tipus d'epiteli escatós simple (d'una sola capa de cèl·lules), que recobreix l'interior de tots els vasos sanguinis, inclòs el cor, on s'anomena endocardi.
Veure Hipòfisi і Endoteli
Epitàlem
L'epitàlem és el segment posterodorsal del diencèfal, que inclou el triangle de l'habènula, el gangli de l'habènula (nucli intern i nucli extern), el fascicle retroflecte de Meynert, el nucli interpeduncular, la comissura interhabenular, les estries talàmiques i la glàndula pineal.
Veure Hipòfisi і Epitàlem
Esfenoide
Fractura multifragmentaria de l'ala menor de l'esfenoide L'os esfenoide és un os que forma part de l'estructura interna profunda de la cara (fosses nasals i regió lateroposterior de l'òrbita ocular) i de la base del crani.
Veure Hipòfisi і Esfenoide
Esperma
humans, són un component primari de l'esperma i els agents fertilitzadors dels òvuls. Lesperma o semen és un fluid orgànic masculí que habitualment conté espermatozoides i que és expulsat del cos durant l'ejaculació, té lloc en els testicles.
Veure Hipòfisi і Esperma
Faringe
La faringe és la part del coll situada posteriorment a la boca i la cavitat nasal; i cranealment a l'esòfag, la laringe i la tràquea.
Veure Hipòfisi і Faringe
Fol·licle ovàric
Un fol·licle ovàric és una agregació cel·lular aproximadament esferoidal que es troba als ovaris.
Veure Hipòfisi і Fol·licle ovàric
Glàndula
Una glàndula és un conjunt de cèl·lules de l'organisme que sintetitzen substàncies que es poden alliberar al torrent sanguini, a una cavitat corporal o bé, a la superfície corporal.
Veure Hipòfisi і Glàndula
Hiperprolactinèmia
La hiperprolactinèmia és la presència de nivells anormalment alts de prolactina en la sang.
Veure Hipòfisi і Hiperprolactinèmia
Hipopituïtarisme
L'hipopituïtarisme és la disminució (hipo) secreció d'una o més de les vuit hormones produïdes normalment per la hipòfisi, situada a la base del cervell.
Veure Hipòfisi і Hipopituïtarisme
Hipotàlem
L'hipotàlem (del grec ὑπό, sota, i θάλαμος, tàlem) és una porció del cervell que conté una petita quantitat de nuclis amb funcions ben diverses.
Veure Hipòfisi і Hipotàlem
Histiòcit
Un histiòcit (de histio, diminutiu dhistò, que significa teixit, i cyte, que significa cèl·lula)) és una cèl·lula que forma part del sistema fagocític mononuclear (també conegut com a sistema reticuloendotelial o sistema limforeticular). El sistema fagocític mononuclear forma part del sistema immunitari de l'organisme.
Veure Hipòfisi і Histiòcit
Hormona
L'oxitocina és una hormona Una hormona és principalment una substància que en els éssers vius pluricel·lulars regula i coordina l'activitat conjunta de les cèl·lules.
Veure Hipòfisi і Hormona
Hormona antidiürètica
L'hormona antidiürètica (ADH) o arginina vasopressina (AVP), és una hormona alliberada principalment en resposta a canvis en l'osmolaritat sèrica o en el volum sanguini.
Veure Hipòfisi і Hormona antidiürètica
Hormona fol·liculoestimulant
FSH L'hormona fol·liculoestimulant (FSH, hormona estimulant del fol·licle o folitropina) és una hormona gonadotropina que tenen els éssers humans i altres animals.
Veure Hipòfisi і Hormona fol·liculoestimulant
Hormona luteïnitzant
Quantitat d'LH en una dona al llarg del cicle ovàric. S'hi observa perfectament el pic d'LH, desencadenat pel pic preovulatori d'estradiol (un estrogen) i que provoca l'inici de l'ovulació. L'hormona luteïnitzant (LH, també coneguda com a hormona luteoestimulant, lutropina, luteïna, luteoestimulina, luteotropina i luteotrofina) és una hormona missatgera (gonadotropina, GnRH) produïda per l'adenohipòfisi (el lòbul anterior de la hipòfisi) del cervell.
Veure Hipòfisi і Hormona luteïnitzant
Malformació congènita
Una malformació congènita (o anomalia congènita o, popularment, defecte de naixement) és una condició desenvolupada durant la vida intrauterina, que està present en el moment del naixement i que varia de la presentació estàndard.
Veure Hipòfisi і Malformació congènita
Melanina
Estructura química de la melanina La melanina és un component present en plantes, animals i protists, on actua principalment com un pigment.
Veure Hipòfisi і Melanina
Membrana basal
Diagrama representant la membrana basal en relació a l'epiteli i endoteli La membrana basal és una fina capa de fibres que envolta els epitelis per sota i que pot ser de gruix variable.
Veure Hipòfisi і Membrana basal
Mielina
La mielina és la substància lipídica que recobreix algunes neurones amb la finalitat de fer més ràpides les connexions entre unes neurones i d'altres (sinapsi).
Veure Hipòfisi і Mielina
Nervi òptic
El nervi òptic, o nervi cranial II, el formen les fibres nervioses que des de la part posterior de la retina de cada ull porten els senyals nerviosos cap a la part posterior del cervell, on hi ha la zona que processa les imatges captades.
Veure Hipòfisi і Nervi òptic
Neurohipòfisi
La hipòfisi posterior o neurohipòfisi és el lòbul posterior de la hipòfisi que forma part del sistema endocrí.
Veure Hipòfisi і Neurohipòfisi
Neurona
Representació esquemàtica de l'estructura d'una neurona Una neurona és una cèl·lula del teixit nerviós.
Veure Hipòfisi і Neurona
Ovoide
Ovoide. Lovoide és un traçat geomètric, concretament una corba tancada i plana que està formada per un semicercle, dos arcs de circumferència iguals i un altre desigual.
Veure Hipòfisi і Ovoide
Oxitocina
L'oxitocina és una hormona present en els mamífers que actua com a neurotransmissor en el cervell.
Veure Hipòfisi і Oxitocina
Parell cranial
XII. – Nervi hipoglòs Els nervis cranials o parells cranials són els dotze parells de nervis que parteixen de la base del cervell a nivell del tronc de l'encèfal i emergeixen pels forats de la base del crani, distribuint per la cap, el coll, el tòrax i l'abdomen.
Veure Hipòfisi і Parell cranial
Pèptid opioide
Els pèptids opioides són polipèptids pertanyents al grup dels compostos neuropèptids.
Veure Hipòfisi і Pèptid opioide
Polipèptid
Un polipèptid és una cadena d'aminoàcids connectats per enllaços peptídics.
Veure Hipòfisi і Polipèptid
Ressonància magnètica nuclear
Un espectròmetre de ressonància magnètica nuclear La ressonància magnètica nuclear (RMN, o en anglès NMR, de nuclear magnetic resonance) és un fenomen físic descrit originalment el 1946 per Felix Bloch i Edward Mills Purcell, que van guanyar el Premi Nobel de Física per aquest descobriment el 1952.
Veure Hipòfisi і Ressonància magnètica nuclear
Síndrome de Cushing
La síndrome de Cushing (també anomenada hiperadrenocorticisme o hipercorticisme) és un trastorn hormonal (endocrí) causat pels alts nivells de cortisol (hipercortisolisme) a la sang.
Veure Hipòfisi і Síndrome de Cushing
Secreció
La secreció és el procés d'elaboració i alliberament d'un compost o substància química d'una cèl·lula o glàndula.
Veure Hipòfisi і Secreció
Sistema nerviós simpàtic
El sistema nerviós simpàtic (SNS) és una branca del sistema nerviós autònom, juntament amb el sistema nerviós entèric i el sistema nerviós parasimpàtic.
Veure Hipòfisi і Sistema nerviós simpàtic
Somatotropina
Lhormona del creixement o somatotropina (GH, de l'anglès: growth hormone; HC o STH) és una hormona protèica que presenta un conjunt d'isoformes secretades gairebé exclusivament per l'adenohipòfisi.
Veure Hipòfisi і Somatotropina
Testosterona
La testosterona és una hormona esteroide sexual del grup androgen i es troba en mamífers, rèptils, aus i altres vertebrats.
Veure Hipòfisi і Testosterona
Tirotropina
La tirotropina (abreviada com a TSH per la denominació anglesa: Thyroid Stimulating Hormone), també denominada hormona estimulant de la tiroide o hormona tirotròpica (entre altres) és una hormona glicoproteica sintetitzada per les cèl·lules basòfiles tiròtropes de l'adenohipòfisi.
Veure Hipòfisi і Tirotropina
Vena jugular interna
La vena jugular interna (o, senzillament, jugular interna) és una vena jugular aparellada que recull la sang de l'encèfal (des del si sigmoide) i de les parts superficials de la cara i el coll.
Veure Hipòfisi і Vena jugular interna
Vegeu també
Sistema endocrí
- Adenohipòfisi
- Adrenarquia
- Amilina
- Cèl·lula enterendocrina
- Endocrinologia
- Esquelet humà
- Esteroide anabòlic
- Estrès
- Gònada
- Glàndula endocrina
- Glàndula pineal
- Greix humà
- Hipòfisi
- Hipotàlem
- Medul·la òssia
- Metabolisme del calci
- Neurohipòfisi
- Ovari
- Pinealòcit
- Ronyó
- Sistema endocrí
- Sistema reproductor
- Somatostatina
- Suc pancreàtic
- Teixit adipós
- Testicle
- Tiroide
- Tub digestiu
- Ull parietal
També conegut com Cos pituïtari, Glàndula pituïtària, Hipofisial, Hipòfisis, Pituïtària.