Accés més ràpid que el navegador!
38 les relacions: Barió, Bellesa (física), Càrrega de color, Càrrega elèctrica, Cromodinàmica quàntica, Diagrama de Feynman, Encant (física), Espectroscòpia, Estat doblet, Estat quàntic, Estat singlet, Estranyesa (física), Física de partícules, Fórmula de Gell-Mann-Nishijima, Força nuclear forta, Grup de simetria, Grup unitari especial, Hiperó, Hipercàrrega feble, Interacció electrofeble, Isoespín, Llei de conservació, Mesó, Model de quarks, Model estàndard de física de partícules, Moment angular, Multiplet, Neutró, Nombre bariònic, Nombre quàntic, Nonet, Nucleó, Pió, Protó, Quark, Quark u, Sabor (física), Veritat (física).
Barió
Els barions són partícules subatòmiques compostes per tres quarks, sensibles a la interacció forta i d'espín semienter.
Nou!!: Hipercàrrega і Barió · Veure més »
Bellesa (física)
En física de partícules, la bellesa (símbol B′), és un nombre quàntic de sabor que reflecteix la diferència entre el nombre d'antiquarks fons (nb) i el nombre de quarks fons (n_) presents en una partícula: Per convenció els quarks fons tenen bellesa −1 mentre que els antiquarks fons tenen bellesa +1, de forma que el signe del nombre quàntic de sabor sigui el mateix que el signe de la càrrega elèctrica (Q) del quark (Q.
Nou!!: Hipercàrrega і Bellesa (física) · Veure més »
Càrrega de color
nucleid estan units per la força nuclear forta, que és un intercanvi continu de gluons entre els quarks. Cada intercanvi produeix un canvi de color (de càrrega, d'estat) als quarks que hi participen. El color o càrrega de color és, amb el sabor, un dels dos graus de llibertat que defineixen l'estat d'un quark.
Nou!!: Hipercàrrega і Càrrega de color · Veure més »
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Nou!!: Hipercàrrega і Càrrega elèctrica · Veure més »
Cromodinàmica quàntica
La cromodinàmica quàntica (CDQ o QCD, de l'anglès quantum chromodynamics) és una teoria quàntica de camps basada en el grup de gauge SU(3) que descriu la força nuclear forta o interacció forta entre quarks i gluons (conjuntament anomenats partons) que formen els protons, neutrons i altres partícules similars (els hadrons).
Nou!!: Hipercàrrega і Cromodinàmica quàntica · Veure més »
Diagrama de Feynman
electrons produïda mitjançant l'intercanvi d'un fotó. En teoria quàntica de camps, un diagrama de Feynman representa gràficament un procés de col·lisió o de desintegració de partícules, i fou inventat pel físic estatunidenc Richard Feynman per a facilitar els càlculs teòrics en física de partícules.
Nou!!: Hipercàrrega і Diagrama de Feynman · Veure més »
Encant (física)
En física de partícules, l'encant (símbol C) és un nombre quàntic de sabor que representa la diferència entre el nombre de quarks d'encant (c) i antiquarks encants (n_) presents en una partícula: Per convenció, el signe dels nombres quàntics de sabor segueixen el signe de la càrrega elèctrica del quark corresponent.
Nou!!: Hipercàrrega і Encant (física) · Veure més »
Espectroscòpia
prisma. L'espectroscòpia és una tècnica analítica experimental, molt usada en química i en física.
Nou!!: Hipercàrrega і Espectroscòpia · Veure més »
Estat doblet
En mecànica quàntica, un doblet és un estat quàntic d'un sistema d'espín 1/2, de manera que té dos valors permesos del component d'espín, −1/2 i +1/2.
Nou!!: Hipercàrrega і Estat doblet · Veure més »
Estat quàntic
Lestat quàntic és la descripció de l'estat físic d'un sistema quàntic.
Nou!!: Hipercàrrega і Estat quàntic · Veure més »
Estat singlet
En mecànica quàntica, un singlet és l'estat quàntic d'un sistema amb espín 0, de manera que només hi ha un valor permès del component d'espín, 0.
Nou!!: Hipercàrrega і Estat singlet · Veure més »
Estranyesa (física)
En física de partícules, l'estranyesa ("S") és una propietat (nombre quàntic) que indica el nombre net d'antiquarks estranys que conté la partícula.
Nou!!: Hipercàrrega і Estranyesa (física) · Veure més »
Física de partícules
La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.
Nou!!: Hipercàrrega і Física de partícules · Veure més »
Fórmula de Gell-Mann-Nishijima
La fórmula de Gell-Mann–Nishijima (també coneguda com a fórmula GMN) relaciona el nombre bariònic B, l'estranyesa S, i l'isoespín I₃ amb la càrrega elèctrica Q dels hadrons.
Nou!!: Hipercàrrega і Fórmula de Gell-Mann-Nishijima · Veure més »
Força nuclear forta
En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.
Nou!!: Hipercàrrega і Força nuclear forta · Veure més »
Grup de simetria
permuten el tetraèdre a través de les diverses posicions. Les 12 rotacions formen el '''grup (de simetria) de rotació''' de la figura. El grup de simetria d'un objecte (imatge, senyal, etcètera) és el grup de totes les isometries sota les quals és invariant amb l'operació de composició de funcions.
Nou!!: Hipercàrrega і Grup de simetria · Veure més »
Grup unitari especial
En matemàtiques, el grup unitari especial (o grup especial unitari) de grau n, denominat SU(n), és el grup de matrius unitàries n x n i amb determinant igual a 1, amb nombres complexos als elements del cos C i amb l'operació de grup donada per la multiplicació de matrius.
Nou!!: Hipercàrrega і Grup unitari especial · Veure més »
Hiperó
En física de partícules, els hiperons són barions, com els protons i neutrons, però molt més pesants.
Nou!!: Hipercàrrega і Hiperó · Veure més »
Hipercàrrega feble
En física de partícules, la hipercàrrega feble és un nombre quàntic que relaciona la càrrega elèctrica i la tercera component de l'isoespín feble, seguint la idea original de la hipercàrrega de la interacció forta (que, en canvi, no és conservada per les interaccions febles).
Nou!!: Hipercàrrega і Hipercàrrega feble · Veure més »
Interacció electrofeble
La interacció electrofeble és la descripció unificada de dues de les quatre forces fonamentals de la natura: la interacció feble, i l'electromagnètica.
Nou!!: Hipercàrrega і Interacció electrofeble · Veure més »
Isoespín
En física, i específicament, en la física de partícules, l'isoespín (espín isotòpic o espín isobàric) és un nombre quàntic relacionat amb la interacció forta i aplicat a les interaccions del neutró i el protó.
Nou!!: Hipercàrrega і Isoespín · Veure més »
Llei de conservació
En física, una llei de conservació o principi de conservació afirma que una propietat mesurable determinada d'un sistema físic aïllat no canvia a mesura que el sistema evoluciona en el temps.
Nou!!: Hipercàrrega і Llei de conservació · Veure més »
Mesó
Els mesons són partícules compostes d'un nombre parell de quarks i, per tant, poden interaccionar mitjançant la força nuclear forta.
Nou!!: Hipercàrrega і Mesó · Veure més »
Model de quarks
En física, el model de quarks és un sistema de classificació dels hadrons en termes del seu quark de valència -els quarks i els antiquarks que donen lloc als nombres quàntics dels hadrons-.
Nou!!: Hipercàrrega і Model de quarks · Veure més »
Model estàndard de física de partícules
alt.
Nou!!: Hipercàrrega і Model estàndard de física de partícules · Veure més »
Moment angular
Aquest giròscop queda en posició vertical mentre gira a causa del seu moment angular Relació entre els vectors força (F, en blau), parell (τ, en color lila), moment lineal (p, en color verd fort), i el ''moment angular'' (L, color verd clar) en un sistema de rotació El moment angular o moment cinètic és una magnitud física important en totes les teories físiques de la mecànica, des de la mecànica clàssica a la mecànica quàntica, passant per la mecànica relativista.
Nou!!: Hipercàrrega і Moment angular · Veure més »
Multiplet
En física, un multiplet pot significar.
Nou!!: Hipercàrrega і Multiplet · Veure més »
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Nou!!: Hipercàrrega і Neutró · Veure més »
Nombre bariònic
En física de partícules, el nombre bariònic és un nombre quàntic.
Nou!!: Hipercàrrega і Nombre bariònic · Veure més »
Nombre quàntic
Els nombres quàntics s'utilitzen per a definir l'estat quàntic de les partícules subatòmiques i sistemes quàntics.
Nou!!: Hipercàrrega і Nombre quàntic · Veure més »
Nonet
* Nonet (música), és una composició que requereix nou instruments o veus alhora o un grup musical format per nou persones.
Nou!!: Hipercàrrega і Nonet · Veure més »
Nucleó
Un nucleó és qualsevol de les partícules hadròniques (neutrons o protons) que componen el nucli d'un àtom.
Nou!!: Hipercàrrega і Nucleó · Veure més »
Pió
En física de partícules, pió, abreviació de mesó pi, (del grec pi meson, 'P mitjà') és el nom col·lectiu donat a tres partícules subatòmiques descobertes el 1947: π0, π+ i π−.
Nou!!: Hipercàrrega і Pió · Veure més »
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Nou!!: Hipercàrrega і Protó · Veure més »
Quark
En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.
Nou!!: Hipercàrrega і Quark · Veure més »
Quark u
El quark u (amunt o dalt), en anglès quark up, representat internacionalment pel símbol u, és un dels sis aromes o classes de quarks.
Nou!!: Hipercàrrega і Quark u · Veure més »
Sabor (física)
Segons el Model estàndard de física de partícules el saborFísica nuclear I, de Jaume Jorba i Bisbal, ETSEIB, Edicions UPC, 2000, o aroma és l'atribut que distingeix a cada un dels sis quarks: u (up, a dalt), d (down, a sota), s (strange, estrany), c (charm, encantat), b (bottom, fons) i t (top, cim).
Nou!!: Hipercàrrega і Sabor (física) · Veure més »
Veritat (física)
En física de partícules, la veritat és un nombre quàntic de sabor que representa la diferència entre el nombre de quarks cima (o quarks veritat) (t) i antiquarks cima (\bar) presents en una partículaː Per convenció, els (anti)quarks cima tenen veritat +1 (−1).
Nou!!: Hipercàrrega і Veritat (física) · Veure més »
