Taula de continguts
62 les relacions: Abella de la mel, Aculeats, Ala (anatomia), Antòfils, Antena (biologia), Aparell bucal, Apòcrits, Apis (gènere), Apoïdeus, Òvul, Àpids, Àrgids, Calcidoïdeus, Cèfids, Cinipoïdeus, Crabrònids, Crisídids, Crisidoïdeus, Cromosoma, Depressió endogàmica, Determinació del sexe, Diploïdia, Embrió, Encreuament, Estefànids, Eulòfids, Eusocialitat, Fecundació, Formica sanguinea, Formigues, Gàmeta, Germà, Grec, Halíctids, Holometabolia, Icneumonoïdeus, Insectes, Lepidòpters, Llavi (artròpodes), Maxil·la, Megaquílids, Meiosi, Metamorfosi, Ocel (anatomia), Ordre, Oviscapte, Papilio homerus, Parafiletisme, Parasítics, Parasitoide, ... Ampliar l'índex (12 més) »
Abella de la mel
Labella de la mel o abella europea comuna (Apis mellifera) és una espècie d'himenòpter apòcrit de la família dels àpids (Apidae).
Veure Himenòpters і Abella de la mel
Aculeats
Els aculeats (Aculeata) són un llinatge monofilètic d'himenòpters apòcrits.
Veure Himenòpters і Aculeats
Ala (anatomia)
Dibuix de les ales d'un ocell Les ales són extremitats del cos que tenen tres grups d'animals: els ocells, els insectes i els ratpenats tot i que també en tingueren els ja extints pterosaures.
Veure Himenòpters і Ala (anatomia)
Antòfils
Els antòfils (Anthophila, gr. "amant de les flors") són un clade d'himenòpters dins la superfamília dels apoïdeus.
Veure Himenòpters і Antòfils
Antena (biologia)
panerola és un insecte amb unes llargues antenes. Les antenes són apèndixs presents en els segments frontals de molts artròpodes.
Veure Himenòpters і Antena (biologia)
Aparell bucal
En els artròpodes, es denomina aparell bucal o peces bucals al conjunt d'esclerites i apèndixs que envolten la boca i contribueixen a la captura i ingestió de l'aliment.
Veure Himenòpters і Aparell bucal
Apòcrits
Els apòcrits (Apocrita) són un subordre d'insectes himenòpters, que inclou nombroses famílies, comprenent vespes, abelles i formigues.
Veure Himenòpters і Apòcrits
Apis (gènere)
Apis és un gènere d'himenòpters apòcrits de la família dels àpids que inclou les abelles amb agulló productores de mel o abelles mel·líferes.
Veure Himenòpters і Apis (gènere)
Apoïdeus
Els apoïdeus (Apoidea) són una gran superfamília d'himenòpters apòcrits, que inclou dos llinatges reconeguts tradicionalment, les vespes esfecoides i les abelles que semblen els seus descendents.
Veure Himenòpters і Apoïdeus
Òvul
Lòvul o ovocèl·lula, és la cèl·lula reproductora femenina, o gàmeta, en la majoria d'organismes anisògams (organismes que es reprodueixen sexualment amb un gàmet femení més gran i un altre més petit, masculí).
Veure Himenòpters і Òvul
Àpids
Els àpids (Apidae) són una família d'insectes himenòpters del subordre dels apòcrits.
Veure Himenòpters і Àpids
Àrgids
Els àrgids (Argidae) són una gran família d'himenòpters del subordre Symphyta, que conté més de 800 espècies.
Veure Himenòpters і Àrgids
Calcidoïdeus
Els calcidoïdeus (Chalcidoidea) són una gran superfamília d'himenòpters apòcrits que té quasi 23.000 espècies conegudes i s'estima que en total n'hi ha de 60.000 a 500.000, cosa que significa que la majoria encara s'han de descobrir i de descriure.
Veure Himenòpters і Calcidoïdeus
Cèfids
Els cèfids (Cephidae) són una petita família d'himenòpters del subordre dels símfits, que conté unes 100 espècies en 10 gèneres.
Veure Himenòpters і Cèfids
Cinipoïdeus
Els cinipoïdeus (Cynipoidea) són una superfamília d'himenòpters apòcrits de moderada grandària que, en 2007, presenten cinc famílies, encara que unes altres havien estat reconegudes en el passat.
Veure Himenòpters і Cinipoïdeus
Crabrònids
''Crabro cribrarius'' (Itàlia) Els crabrònids (Crabronidae) són una família d'himenòpters apoïdeus, que inclou gairebé totes les espècies que abans componien la desapareguda superfamília Sphecoidea.
Veure Himenòpters і Crabrònids
Crisídids
Els crísidids (Chrysididae) són una família d'himenòpters parasitoides o cleptoparàsits.
Veure Himenòpters і Crisídids
Crisidoïdeus
Els crisidoïdeus (Chrysidoidea) són una superfamília d'himenòpters apòcrits, la més primitiva.
Veure Himenòpters і Crisidoïdeus
Cromosoma
En biologia, un cromosoma (del grec χρώμα khroma, 'color', i σώμα soma, 'cos') és cadascun dels petits cossos amb forma de bastonets que s'organitzen a la cromatina del nucli cel·lular durant les divisions cel·lulars (mitosi i meiosi) dels organismes eucariotes.
Veure Himenòpters і Cromosoma
Depressió endogàmica
La depressió endogàmica o depressió de consanguinitat és una reducció de l'aptitud dins una població com a resultat d'encreuaments entre individus relacionats.
Veure Himenòpters і Depressió endogàmica
Determinació del sexe
La determinació del sexe és el resultat d'una sèrie de mecanismes que afavoreixen que un determinat individu sigui i es comporti com a mascle o femella.
Veure Himenòpters і Determinació del sexe
Diploïdia
Les cèl·lules diploides són aquelles que contenen dues còpies semblants de cada cromosoma, a diferència de les haploides, que en contenen un sol joc.
Veure Himenòpters і Diploïdia
Embrió
Embrions (i un capgròs) de la granota arrugada japonesa (''Rana rugosa'') Un embrió (del grec: έμβρυον) és una etapa inicial del desenvolupament d'un organisme pluricel·lular.
Veure Himenòpters і Embrió
Encreuament
Dibuix de Thomas Hunt Morgan sobre l'entrecreuament cel·lular (1916). Lentrecreuament és el procés pel qual les cromàtides de cromosomes homòlegs s'aparellen i intercanvien seccions del seu ADN.
Veure Himenòpters і Encreuament
Estefànids
Els estefànids (Stephanidae) són una família d'himenòpters apòcrits, l'única de la superfamília Stephanoidea.
Veure Himenòpters і Estefànids
Eulòfids
Els eulòfids (Eulophidae) són una gran família d'himenòpters apòcrits de la superfamília dels calcidoïdeus, amb més de 6038 espècies agrupats en cinc subfamílies.
Veure Himenòpters і Eulòfids
Eusocialitat
alades són o bé reines o bé mascles. L'eusocialitat és una forma de vida col·lectiva, un grau de socialitat que es caracteritza per generacions que s'encavalquen, una cura de les cries cooperativa i castes especialitzades reproductives i no reproductives.
Veure Himenòpters і Eusocialitat
Fecundació
Micrografia d'escaneig d'una cèl·lula espermàtica fertilitzant un oòcit. La fecundació és el procés mitjançant el qual dos gàmetes, un òvul i un espermatozoide (o una cèl·lula espermàtica que arriba dins un gra de pol·len en el cas de les plantes), s'uneixen per formar un zigot.
Veure Himenòpters і Fecundació
Formica sanguinea
Formica sanguinea és una espècie de formiga de la subfamília dels formicins (Formicinae) distribuida per Europa Central, Europa del Nord i Rússia fins al Japó, la Xina i Corea, Àfrica i els Estats Units.
Veure Himenòpters і Formica sanguinea
Formigues
Les formigues, conegudes també pel seu nom científic de formícids (Formicidae), són una família d'himenòpters apòcrits de la superfamília dels vespoïdeus (Vespoidea).
Veure Himenòpters і Formigues
Gàmeta
Els gàmetes humans són els espermatozous, aquí observats mitjançant un microscopi òptic. Un gàmeta (del grec γαμετή, 'casar') és una cèl·lula haploide produïda pels òrgans germinals dels mascles o les femelles que es fusiona amb una altra durant la fecundació en organismes que es reprodueixen sexualment.
Veure Himenòpters і Gàmeta
Germà
''Dues germanes'' de William-Adolphe Bouguereau Un germà o germana és una persona que respecte a una altra té els mateixos pares o solament el pare o la mare.
Veure Himenòpters і Germà
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Himenòpters і Grec
Halíctids
Els halíctids (Halictidae) són una família d'himenòpters apòcrits de la superfamília Apoidea que inclou 4.327 espècies.
Veure Himenòpters і Halíctids
Holometabolia
Diferents estadis del desenvolupament post-embrionari d'un himenòpter L'holometabolia, també coneguda com a metamorfosi completa o complicada, és un tipus de desenvolupament postembrionari propi dels insectes endopterigots.
Veure Himenòpters і Holometabolia
Icneumonoïdeus
Els icneumonoïdeus (Ichneumonoidea) són una superfamília d'himenòpters del subordre dels apòcrits.
Veure Himenòpters і Icneumonoïdeus
Insectes
Els insectes (Insecta) són la classe predominant dels artròpodes.
Veure Himenòpters і Insectes
Lepidòpters
Els lepidòpters (Lepidoptera) són un ordre d'insectes endopterigots.
Veure Himenòpters і Lepidòpters
Llavi (artròpodes)
Llavi en color blau. El llavi, llavi inferior o labium és la més posterior de les peces bucals dels insectes i d'alguns miriàpodes (símfils).
Veure Himenòpters і Llavi (artròpodes)
Maxil·la
La maxil·la designa .
Veure Himenòpters і Maxil·la
Megaquílids
Els megaquílids (Megachilidae) són una família d'himenòpters apoïdeus de distribució cosmopolita.
Veure Himenòpters і Megaquílids
Meiosi
Visió general de la meiosi. En la '''interfase''' es duplica el material genètic, i hi ha la recombinació (representat per cromosomes rojos i blaus). En '''meiosi I''' els cromosomes homòlegs es reparteixen en dues cèl·lules filles.
Veure Himenòpters і Meiosi
Metamorfosi
Metamorfosi d'un capgròs a una granota. Desclosa d'una papallona. La metamorfosi és el procés mitjançant el qual un insecte o un amfibi passa per diferents estadis del seu desenvolupament.
Veure Himenòpters і Metamorfosi
Ocel (anatomia)
Aspecte del cap d'una vespa del gènere ''Polistes'' amb tres ocels ben visibles Un ocel és una petita estructura fotoreceptora present en alguns invertebrats, com anèl·lids i artròpodes, i que funcionen com a òrgans de la visió.
Veure Himenòpters і Ocel (anatomia)
Ordre
En biologia, l'ordre o orde és la unitat sistemàtica entre la classe i la família.
Veure Himenòpters і Ordre
Oviscapte
Dibuix representant la posta d'un ortòpter Lovipositor o oviscapte, és un òrgan típic de les femelles d'alguns grups d'insectes, com ara els odonats, els ortòpters, els dípters i els himenòpters.
Veure Himenòpters і Oviscapte
Papilio homerus
Papilio homerus és l'espècie de papallona més grossa de tot Amèrica.
Veure Himenòpters і Papilio homerus
Parafiletisme
Els rèptils són un grup parafilètic. Si s'hi incloguessin les aus esdevindria monofilètic. En filogènia, el terme parafiletisme s'aplica a un grup tots els integrants del qual tenen un ancestre comú, però no tots els descendents d'aquest ancestre són presents al grup.
Veure Himenòpters і Parafiletisme
Parasítics
La vespa parasitoide ''Neoneurus vesculus'' ovipositant en la formiga ''Formica cunicularia''. Els parasítics (Parasitica) són un antic infraordre d'himenòpters apòcrits, avui en desús.
Veure Himenòpters і Parasítics
Parasitoide
Endoparasitoide intern ''Cotesia congregata'' sortint del capoll després d'haver parasitat internament l'eruga de ''Manduca sexta'' Vespa Braconidae, endoparasitoide d'àfids El parasitoidisme és una relació interespecífica intermèdia entre la depredació i el parasitisme.
Veure Himenòpters і Parasitoide
Partenogènesi
La partenogènesi (del grec παρθένος parthénos.
Veure Himenòpters і Partenogènesi
Pecíol (insectes)
La vespa de la sorra ''Ammophila sabulosa'' té un llarg pecól. Pecíol de formga amb dos segments En entomologia, pecíol és un terme tècnic per la cintura estreta d'alguns insectes himenòpters, especialment formigues, abelles i vespes.
Veure Himenòpters і Pecíol (insectes)
Pol·len
miniatura Grans de pol·len en el cos d'un pol·linitzador El pol·len, gra de pol·len o àmec és l'element fecundador mascle en els vegetals superiors i correspon a una micròspora.
Veure Himenòpters і Pol·len
Símfits
Els símfits (Symphyta) formen un dels dos subordres d'insectes himenòpters existents, al costat dels apòcrits (Apocrita).
Veure Himenòpters і Símfits
Sirícids
Els sirícids (Siricidae) són una família d'himenòpters del subordre Symphyta coneguts com a vespes de la fusta.
Veure Himenòpters і Sirícids
Tòrax (artròpodes)
Dípter amb el tòrax taronja El tòrax dels artròpodes és el tagma o regió del cos situada entre el cap i l'abdomen.
Veure Himenòpters і Tòrax (artròpodes)
Tentredínids
Els tentredínids (Tenthredinidae) són una família d'himenòpters del subordre Symphyta, una de les més gran de la superfamilia Tenthredinoidea amb més de 6.000 espècies.
Veure Himenòpters і Tentredínids
Vèspids
Els vèspids (Vespidae) són una família d'insectes himenòpters de la superfamília dels vespoïdeus.
Veure Himenòpters і Vèspids
Vespes
Vespa és el nom comú de diverses espècies d'insectes himenòpters del subordre dels apòcrits.
Veure Himenòpters і Vespes
Vespoïdeus
Els vespoïdeus (Vespoidea) són una superfamília d'himenòpters apòcrits (Apocrita).
Veure Himenòpters і Vespoïdeus
Wasmannia auropunctata
Wasmannia auropunctata és una petita formiga social (d'uns 1,5 mm de llargada), d'un color marró daurat (gingebre) nativa d'Amèrica del Sud i Central, que s'ha estès a parts d'Àfrica (incloent Gabon i Camerun), Amèrica del Nord, Puerto Rico, Israel, Cuba, i sis grups d'illes del Pacífic (incloent-hi les illes Galápagos, Hawaii, Nova Caledònia i les illes Salomó) més el nord-est d'Austràlia (Cairns).
Veure Himenòpters і Wasmannia auropunctata
Zigositat
La zigositat (del grec zygotos i Zygon: 'jou') és el grau de similitud dels al·lels per un tret genètic en un organisme.
Veure Himenòpters і Zigositat
També conegut com Himenòpter, Hymenoptera.