Accés més ràpid que el navegador!
14 les relacions: Abat, Baviera, Bisbe, Deodat de Nevers, Moyenmoutier, Orde de Sant Benet, Ratisbona, Regla de sant Benet, Senones, Trèveris, 11 de juliol, 612, 670, 707.
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.
Nou!!: Hidulf de Trèveris і Abat · Veure més »
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Nou!!: Hidulf de Trèveris і Baviera · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Hidulf de Trèveris і Bisbe · Veure més »
Deodat de Nevers
Deodat de Nevers (en francès: Déodat, Adéodat, Dieudonné, Didier, Dié) '(Irlanda?, començament del s. VII - Saint-Dié-des-Vosges, 19 de juny de 679) és un personatge llegendari, a qui s'atribueix haver estat bisbe de Nevers en 655.
Nou!!: Hidulf de Trèveris і Deodat de Nevers · Veure més »
Moyenmoutier
Moyenmoutier és una població francesa, a la regió del Gran Est, departament dels Vosges, al districte de Saint-Dié-des-Vosges i Cantó de Senones.
Nou!!: Hidulf de Trèveris і Moyenmoutier · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: Hidulf de Trèveris і Orde de Sant Benet · Veure més »
Ratisbona
Ratisbona (en alemany Regensburg) és una ciutat de l'estat alemany de Baviera, Alemanya, que l'any 2007 tenia 151.000 habitants.
Nou!!: Hidulf de Trèveris і Ratisbona · Veure més »
Regla de sant Benet
Sant Benet escrivint les regles; pintat (1926) per Hermann Nigg 1849-1928) La regla de sant Benet és un codi de vida monàstica, obra de Benet de Núrsia, escrita en llatí els anys 534-550, d'una importància cabdal, que es converteix en la base del monaquisme a Occident.
Nou!!: Hidulf de Trèveris і Regla de sant Benet · Veure més »
Senones
* Senones (municipi), municipi al departament dels Vosges (regió de Gran Est, França).
Nou!!: Hidulf de Trèveris і Senones · Veure més »
Trèveris
Trèveris (en alemany, Trier; en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.
Nou!!: Hidulf de Trèveris і Trèveris · Veure més »
11 de juliol
L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Hidulf de Trèveris і 11 de juliol · Veure més »
612
El 612 fou un any de traspàs iniciat en dissabte segons el còmput del calendari gregorià, instaurat posteriorment.
Nou!!: Hidulf de Trèveris і 612 · Veure més »
670
El 670 (DCLXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Hidulf de Trèveris і 670 · Veure més »
707
El 707 (DCCVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Hidulf de Trèveris і 707 · Veure més »
