Accés més ràpid que el navegador!
93 les relacions: Afrodita, Alexandria, Alfabet grec, Amfidamant, Antiga Grècia, Antiguitat clàssica, Apol·loni de Rodes, Aristarc de Samotràcia, Aristòfanes de Bizanci, Arquíloc, Ascra, Atena, Èreb, Èsquil, Èter, Babilònia, Beòcia, Bucòliques, Caos, Caos (mitologia), Catàleg de les dones, Cèrber, Ciclop, Crates de Mal·los, Cronos, Eòlida, Egipte, Els treballs i els dies, Eris (filla de Nix), Eros (fill d'Ares), Escut d'Hèracles, Estesícor, Eubea, Eumènides, Família a l'Antiga Grècia, Forcis, Gai Vel·lei Patèrcul, Gènesi, Gòrgones (mitologia), Gea, Geòrgiques, Gegant (mitologia), Geríon (mitologia), Grècia, Harpia, Hecatonquir, Helicó, Heròdot, Hespèrides (nimfes), Hexàmetre, ..., Himne homèric, Hitites, Homer, Iris (mitologia), Jàpet (mitologia), Lírica, Les noces de Ceïx, Leto, Literatura grega, Melampodia, Mite, Mnemòsine, Moires, Muses, Nèmesis, Nereides, Nereu, Nimfa, Nix, Pandora, Pèrgam, Pièria de Tràcia, Plató, Presocràtics, Prometeu (mitologia), Rea (mitologia), Roma, Semònides d'Amorgos, Sext Aureli Properci, Soló, Suïdas, Sumer, Taumant, Tànatos, Tàrtar (mitologia), Tèspies, Teogonia, Tibul, Tità, Urà (mitologia), Virgili, Zenòdot d'Efes, Zeus. Ampliar l'índex (43 més) »
Afrodita
En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.
Nou!!: Hesíode і Afrodita · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Hesíode і Alexandria · Veure més »
Alfabet grec
Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.
Nou!!: Hesíode і Alfabet grec · Veure més »
Amfidamant
Amfidamant (Ἀμφιδάμας) és el nom de diversos personatges menors de la mitologia grega.
Nou!!: Hesíode і Amfidamant · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Hesíode і Antiga Grècia · Veure més »
Antiguitat clàssica
L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.
Nou!!: Hesíode і Antiguitat clàssica · Veure més »
Apol·loni de Rodes
Apol·loni de Rodes (Ἀπολλώνιος ὁ Ῥόδιος; Apollonius Rhodius) (Alexandria d'Egipte 295 aC-215 aC) va ser un escriptor, filòleg i bibliotecari grec.
Nou!!: Hesíode і Apol·loni de Rodes · Veure més »
Aristarc de Samotràcia
Aristarc de Samotràcia (Aristarchus; Samotràcia, vers 217 aC - Xipre, vers 145 aC) fou un gramàtic i crític alexandrí.
Nou!!: Hesíode і Aristarc de Samotràcia · Veure més »
Aristòfanes de Bizanci
Aristòfanes de Bizanci (en llatí Aristophanes, en grec antic Άριστοφάνης) fou un escriptor grec, fill d'Apel·les.
Nou!!: Hesíode і Aristòfanes de Bizanci · Veure més »
Arquíloc
Arquíloc (en grec antic Ἀρχίλοχος Arkhilokhos; en llatí Archilocus, c. 680 – c. 645 aC) va ser un poeta grec natural de l'illa de Paros.
Nou!!: Hesíode і Arquíloc · Veure més »
Ascra
Ascra (en grec antic Ἄσκρη) era una ciutat de Beòcia situada a la muntanya d'Helicó vora la ciutat de Tèspies, de la que la separaven 40 estadis de distància, segons diu Estrabó.
Nou!!: Hesíode і Ascra · Veure més »
Atena
Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.
Nou!!: Hesíode і Atena · Veure més »
Èreb
Segons la mitologia grega, Èreb (en grec antic Ἔρεβος 'foscor', 'ombra') va ser una divinitat primordial, sorgida directament del Caos.
Nou!!: Hesíode і Èreb · Veure més »
Èsquil
Èsquil Èsquil (en grec antic:, Aiskhúlos o Aiskhýlos, Eleusis, c. 525/524, Gela 456/455 aC) fou un dramaturg grec.
Nou!!: Hesíode і Èsquil · Veure més »
Èter
Un èter és un compost orgànic on un àtom d'oxigen uneix dos grups alquil o aril, o que forma part d'una cadena alifàtica tancada.
Nou!!: Hesíode і Èter · Veure més »
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Nou!!: Hesíode і Babilònia · Veure més »
Beòcia
Beòcia és una regió de l'antiga Grècia, situada a l'oest de l'Àtica, amb capital a Orcomen i centre principal a Tebes.
Nou!!: Hesíode і Beòcia · Veure més »
Bucòliques
Les Bucòliques (en llatí: Bucolica) és un poema de Virgili, inspirat en l'obra homònima del grec Teòcrit de Siracusa.
Nou!!: Hesíode і Bucòliques · Veure més »
Caos
Atractor de Lorenz, un sistema caòtic. Originàriament, el terme caos es refereix a la substància primordial a partir de la qual, segons la mitologia grega, va nàixer l'univers i prové del mot grec Χαος.
Nou!!: Hesíode і Caos · Veure més »
Caos (mitologia)
Segons la mitologia grega, el caos (en grec antic Χάος) era el principi informe existent des de sempre del qual s'originaren totes les coses del món.
Nou!!: Hesíode і Caos (mitologia) · Veure més »
Catàleg de les dones
Fragment d'un papir que conté el principi de la descripció de la família de l'heroïna Electra del llibre 3 o 4 El Catàleg de les dones (en grec: κατάλογος γυναικῶν, gynaikon katálogos), també conegut com a Ehoiai: en grec: Ἠοῖαι, en llatí: Eoeae o Ehoeae, derivat de la fórmula ἠ οἵη / Høie, 'o que...', que introdueix cada estrofa del poema, és un dels tres poemes d'Hesíode, dividit en cinc llibres.
Nou!!: Hesíode і Catàleg de les dones · Veure més »
Cèrber
En la mitologia grega, el ca Cèrber (en Κέρβερος; en Cerberus) era el guardià de les portes de l'Hades (l'infern).
Nou!!: Hesíode і Cèrber · Veure més »
Ciclop
Ciclop, d’Erasmus Francisci zu Nürnberg, 1627-1680) En la mitologia grega, els ciclopsTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català (en Κύκλωπες) eren uns gegants amb un sol ull enmig del front, fills d'Urà i de Gea.
Nou!!: Hesíode і Ciclop · Veure més »
Crates de Mal·los
Crates de Mal·los (Crates, Κράτης Μαλλώτης, va ser, segons la Suïda, un filòsof estoic grec fill de Timòcrates, natural de Mal·los, a Cilícia, però és més conegut per ser un dels més destacats gramàtics del seu temps. Va viure en temps de Ptolemeu VI Filomètor (180 aC - 164 aC) i era contemporani també d'Aristarc de Samotràcia. Rebia el renom de Κοιτικός ('Coiticós'). Va donar suport a l'escola de Pèrgam i al sistema d'anomalia (ἀνωμαλία) contra l'escola d'Alexandria que defensava el sistema d'analogia (ἀναλογία). Segons Varró el seu sistema gramatical va derivar de Crisip de Soli, que va deixar sis llibres (περὶ τῆς ἀνωμαλίας) amb les seves bases. De Mal·los va anar a Tars i finalment va viure a Pèrgam sota el patronatge d'Èumenes II de Pèrgam (197 aC-159 aC), on va fundar l'escola de gramàtica de Pèrgam i segurament va ser director de la seva biblioteca. Cap a l'any 157 aC el rei Àtal II de Pèrgam el va enviar a Roma com a ambaixador i allà va introduir per primera vegada l'estudi de la gramàtica. Varró diu que aquest fet va ser important i va durar molt de temps. Es va trencar una cama en un accident, cosa que li va donar la possibilitat de fer amb freqüència classes sobre gramàtica, que els seus deures oficials no li haurien permès de fer. Es va dedicar a les conferències gramaticals (ἀκροάσεις). No se'n coneix res més de la seva vida. Crates feia, en el seu sistema gramatical, una important distinció entre la crítica i la gramàtica. La gramàtica era una ciència subordinada a la crítica, i l'ofici del crític, segons Crates, era investigar tot allò que pogués il·luminar la literatura, des de dins o des de fora. El gramàtic només aplicava les regles de la llengua per aclarir el significat de passatges particulars i fixar el text, la prosòdia, l'accentuació, etc., dels escriptors antics. La seva obra principal és sobre els llibres d'Homer, poeta al qual va dedicar molta atenció i per això va rebre també el renom Ὁμηρικός ('Homèric'). Es titulava Διόρθωσις Ἰλιάδος καὶ Ὀδυσσείας ('Diorzosis Iliados kai Odisseias' correcció o millorament de la Ilíada i de la Odissea), en nou llibres. Va escriure altres obres i comentaris sobre la Teogonia d'Hesíode, Eurípides i Aristòfanes, i probablement sobre altres autors antics. També va publicar una obra sobre el dialecte àtic (περὶ Ἀττικῆς διαλέκτου) i d'altres sobre geografia, història natural i agricultura, dels que només n'existeixen alguns fragments. Alguns autors pensen que Plini el Vell i Claudi Elià van utilitzar les seves obres per parlar de les meravelles que hi havia en diferents països. Hi ha un epigrama probablement seu a lAntologia grega. Segons Estrabó, Crates va confeccionar un globus que representava la terra, i diu que va ser el primer que ho va fer. Indicava les parts del món habitades i les deshabitades, els continents coneguts i els possibles continents a les antípodes, les zones tòrrides, i els llocs on va deduir que probablement hi vivien persones.
Nou!!: Hesíode і Crates de Mal·los · Veure més »
Cronos
En la mitologia grega, Cronos (en grec antic, Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (o Gaia, la Terra), i era un dels membres de la primera generació divina.
Nou!!: Hesíode і Cronos · Veure més »
Eòlida
LEòlida o Eòlia (Αἰολίς, Aiolís; etnònim Αἰολικός i Αἰόλιος, en català eòlic i eoli) és una regió situada a la costa oest de l'anomenada Grècia asiàtica, que també comprenia diverses illes i els seus estrets, i limitava al nord amb el litoral del mar Negre, constituït per enllaços muntanyencs continus, i al sud amb l'estuari del riu Hermos.
Nou!!: Hesíode і Eòlida · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Hesíode і Egipte · Veure més »
Els treballs i els dies
Els treballs i els dies (en grec antic: Ἔργα καὶ Ἡμέραι, referit de vegades pel nom llatí Opera et Dies) és un poema d'uns 800 versos compost per Hesíode al voltant del 700 aC.
Nou!!: Hesíode і Els treballs i els dies · Veure més »
Eris (filla de Nix)
Eris (en grec antic Ἔρις) és el nom de la deessa grega de la discòrdia i la baralla segons la mitologia grega.
Nou!!: Hesíode і Eris (filla de Nix) · Veure més »
Eros (fill d'Ares)
Eros (en grec Ἔρως, ‘amor') és el déu de l'amor en la mitologia grega.
Nou!!: Hesíode і Eros (fill d'Ares) · Veure més »
Escut d'Hèracles
Lescut d'Hèracles (Ἀσπὶς Ἡρακλέους, Aspis Hêrakleous) és un poema èpic grec atribuït a Hesíode.
Nou!!: Hesíode і Escut d'Hèracles · Veure més »
Estesícor
Estesícor (en Stesichorus, que vol dir 'mestre del cor', per la seva habilitat en dirigir els cants corals) fou un cèlebre poeta de l'antiga Grècia nadiu de Metaure, a la Magna Grècia, que va viure entre el i el; fou, per tant, contemporani de Safo, Alceu, Pítac i del tirà Fàlaris d'Acragant, i va florir cap al 603 aC i fins a la seva mort, potser el 560 aC (o entre el 556 i el 552 aC) als 80 o 85 anys.
Nou!!: Hesíode і Estesícor · Veure més »
Eubea
Eubea (Εύβοια, pronunciat; Εὔβοια, pronunciat; Euboea), a l'edat mitjana coneguda com Negrepont (Negroponte), és una illa de Grècia, la més gran després de Creta, situada al nord de l'Àtica i a l'est de Beòcia, de la qual és per l'estret d'Eurip, que és superat per un pont que l'uneix al continent.
Nou!!: Hesíode і Eubea · Veure més »
Eumènides
Orestes'', per William-Adolphe Bouguereau Les eumènides (en grec antic Εὐμενίδες), o les erínies (grec Έρινύες) són, en la mitologia grega i romana unes divinitats violentes.
Nou!!: Hesíode і Eumènides · Veure més »
Família a l'Antiga Grècia
La família a l'Antiga Grècia era la base natural de la societat i considerada com el mitjà ideal per al naixement dels fills i per a la seva educació cívica.
Nou!!: Hesíode і Família a l'Antiga Grècia · Veure més »
Forcis
Forcis (en grec antic Φόρκυς), és una divinitat marina que pertany a la primera generació de déus.
Nou!!: Hesíode і Forcis · Veure més »
Gai Vel·lei Patèrcul
Gai Vel·lei Patèrcul (Gaius Velleius Paterculus; Campània, 19 aC-30) va ser un historiador romà contemporani d'August i Tiberi.
Nou!!: Hesíode і Gai Vel·lei Patèrcul · Veure més »
Gènesi
El Gènesi és el primer llibre de la Torà, i per tant el primer llibre del Tanakh, la Bíblia Hebrea, i de l'Antic Testament cristià.
Nou!!: Hesíode і Gènesi · Veure més »
Gòrgones (mitologia)
s Estàtua d'una gòrgona (Museu Arqueològic de Parikia, Paros) Les gòrgones o gorgones (en grec antic, Γοργόνες), segons la mitologia grega, eren tres monstres marins: Esteno (o Èsteno), Euríale i Medusa.
Nou!!: Hesíode і Gòrgones (mitologia) · Veure més »
Gea
Gea i/o Gaia, (en grec antic Γαῖα) en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra.
Nou!!: Hesíode і Gea · Veure més »
Geòrgiques
Portada de les '''''Geòrgiques''''', en traducció al català de '''Mn. Llorenç Riber''' (1918) Les Geòrgiques (Georgicae) és una òbra poètica escrita per l'autor romà Virgili el.
Nou!!: Hesíode і Geòrgiques · Veure més »
Gegant (mitologia)
Representació moderna d'un gegant mitológic El gegant és un monstre mitològic que apareix a gairebé totes les cultures.
Nou!!: Hesíode і Gegant (mitologia) · Veure més »
Geríon (mitologia)
Geríon o Gerió (Geryon) és un gegant alat de la mitologia grega format per tres cossos humans sencers units per la cintura, fill de Crisàor i Cal·lírroe.
Nou!!: Hesíode і Geríon (mitologia) · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Hesíode і Grècia · Veure més »
Harpia
Representació medieval d'una harpia En la mitologia grega, les harpies (en Ἁρπυῖα, Harpyia) eren una mena de monstres o de genis alats.
Nou!!: Hesíode і Harpia · Veure més »
Hecatonquir
"''La caiguda dels gegants''" (hecatonquirs llançant roques contra els titans), pintura de Peter Paul Rubens, 1637-1638, Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica, Brussel·les) En la mitologia grega, els hecatonquirs (en grec, Eκατόνχειρες Hekatonkheires o Έκατόνταχειρας Hekatontakheiras, «els de cent mans»), coneguts també com a centímans (del llatí Centimani), eren gegants amb cent braços i cinquanta caps, fills de Gea i d'Urà.
Nou!!: Hesíode і Hecatonquir · Veure més »
Helicó
L'Helicó (Ελικώνας; Helicon) és una serralada muntanyosa de Grècia situada a la unitat perifèrica de Beòcia; és una prolongació de la serralada del Parnàs.
Nou!!: Hesíode і Helicó · Veure més »
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Nou!!: Hesíode і Heròdot · Veure més »
Hespèrides (nimfes)
''El jardí de les hespèrides'' de Frederic Leighton (1892) Les Hespèrides (Hesperides), en la mitologia grega, eren les "nimfes del crepuscle" i eren filles d'Atles i d'Hèsperis (però també han estat considerades filles de Nix, o de Forcis i de Ceto, o de Zeus i de Temis).
Nou!!: Hesíode і Hespèrides (nimfes) · Veure més »
Hexàmetre
Un hexàmetre (del llatí hexamětrus, que ve del grec έξάμετρος) és un vers format per sis peus dàctils, cada peu dàctil està format per una síl·laba llarga i dues de breus.
Nou!!: Hesíode і Hexàmetre · Veure més »
Himne homèric
Els himnes homèrics són una col·lecció de trenta-dos (o trenta-quatre, segons altres opinions) poemes èpics curts grecs, que en l'antiguitat solien atribuir-se a Homer a causa de les coincidències mètriques amb altres obres homèriques.
Nou!!: Hesíode і Himne homèric · Veure més »
Hitites
Els hitites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.
Nou!!: Hesíode і Hitites · Veure més »
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Nou!!: Hesíode і Homer · Veure més »
Iris (mitologia)
Imatge d'Iris Iris p. 20 (del grec Ἶρις) era una deessa en la mitologia grega considerada missatgera dels déus de l'Olimp, com Hermes (segons apareix a la Ilíada).
Nou!!: Hesíode і Iris (mitologia) · Veure més »
Jàpet (mitologia)
En la mitologia grega, Jàpet (en grec antic Ίαπετός Iapetós), era un Tità fill d'Urà i Gea.
Nou!!: Hesíode і Jàpet (mitologia) · Veure més »
Lírica
La lírica és un gènere musical i literari en el qual l'autor vol expressar els seus sentiments i emocions respecte a un ens o objecte d'inspiració amb un poema musical, originalment amb una lira.
Nou!!: Hesíode і Lírica · Veure més »
Les noces de Ceïx
Les noces de Ceix (en grec antic: Κήυκος γάμος, Kḗykos gámos) és un poema perdut en la seva major part realitzat en hexàmetre de grec antic que va ser atribuït a Hesíode des de l'antiguitat.
Nou!!: Hesíode і Les noces de Ceïx · Veure més »
Leto
Johann Georg Platzer (1704 – 1761): Leto converteix en granotes els pagesos licis, 1730. Leto (Λητώ; en dialecte dòric Λατώ) és un personatge de la mitologia grega, filla dels titans Ceos i la seva germana Febe, i germana d'Astèria.
Nou!!: Hesíode і Leto · Veure més »
Literatura grega
La literatura grega engloba tant els escrits de l'antiga Grècia, corresponents a la literatura clàssica, com les obres produïdes a Grècia o en altres països emprant el grec.
Nou!!: Hesíode і Literatura grega · Veure més »
Melampodia
Melampodia (en grec antic: Μελαμποδία) és un poema èpic i màntic grec perdut en la seva major part, que va ser atribuït a Hesíode des de l'antiguitat.
Nou!!: Hesíode і Melampodia · Veure més »
Mite
gegants. Pintura de Mårten Eskil Winge (1872). Un mite (del grec μῦθος, mythos, «relat», «conte») és un relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos, com per exemple el mite del minotaure.
Nou!!: Hesíode і Mite · Veure més »
Mnemòsine
Mnemòsine (grec antic Μνημοσύνη), en la mitologia grega, era la deessa de la memòria.
Nou!!: Hesíode і Mnemòsine · Veure més »
Moires
Representació d'una '''Moira''' al Palau de la Moncloa. Les moires (en grec antic Μοῖραι), van ser, en mitologia grega, divinitats, filles de Nix, la Nit, segons Hesíode, i per tant pertanyien a la primera generació divina.
Nou!!: Hesíode і Moires · Veure més »
Muses
Muses, una sosté un pergamí i una altra un instrument musical Les muses o heliconíades són a la mitologia grega les divinitats que inspiren les arts de l'oratòria, el teatre, la dansa i la música.
Nou!!: Hesíode і Muses · Veure més »
Nèmesis
''Nèmesis.'' Nèmesis (Nemesis) fou, segons la mitologia grega, una divinitat, filla de Nix (o de Zeus i de Temis, o d'Èreb i Ocèan, segons altres genealogies), i generalment descrita com la filla de la nit.
Nou!!: Hesíode і Nèmesis · Veure més »
Nereides
Andròmeda a la roca, segons una pintura de Théodore Chassériau En la mitologia grega, les nereides p. 13 (del grec antic νεράϊδα, neraida) eren les filles de Nereu i de Doris.
Nou!!: Hesíode і Nereides · Veure més »
Nereu
grec, circa 590 aC, Museu del Louvre, París). Nereu p. 13 (en grec antic Νηρεύς) va ser un déu marí, fill de Pontos, l'ona marina, i de Gea, la Terra, i per tant germà de Taumant, de Forcis, de Ceto i d'Euríbia.
Nou!!: Hesíode і Nereu · Veure més »
Nimfa
Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).
Nou!!: Hesíode і Nimfa · Veure més »
Nix
Nix (en grec Νύξ, ‘nit’) era, en la mitologia grega, la dea primordial de la nit.
Nou!!: Hesíode і Nix · Veure més »
Pandora
''Pandora'', pintura de Jules Joseph Lefebvre, 1882 Pandora (en grec antic Πανδώρα, etimològicament "la que tot ho dona") és un personatge de la mitologia grega, conegut per haver portat tots els mals a la humanitat.
Nou!!: Hesíode і Pandora · Veure més »
Pèrgam
Trajà a Pèrgam Pèrgam (Pergamum o Pergamus; en Πέργαμον) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caic (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selí (Selinus, que passava per la ciutat) i Celti (Celtius).
Nou!!: Hesíode і Pèrgam · Veure més »
Pièria de Tràcia
La Pièria (Homer.||Pieria o Pieris) era un districte de Tràcia habitat pels pieris.
Nou!!: Hesíode і Pièria de Tràcia · Veure més »
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Nou!!: Hesíode і Plató · Veure més »
Presocràtics
La filosofia presocràtica, també coneguda com a filosofia grega primitiva, és la filosofia grega antiga anterior a Sòcrates.
Nou!!: Hesíode і Presocràtics · Veure més »
Prometeu (mitologia)
''Prometeu'', de Gustave Moreau. Imatge de Prometeu encadenat i amb l'àguila menjant-li el fetge. Prometeu (en grec Προμηθεύς, 'previsió', 'prospecció') és una divinitat de la mitologia grega.
Nou!!: Hesíode і Prometeu (mitologia) · Veure més »
Rea (mitologia)
En la mitologia grega, Rea (en grec antic Ῥέα), és una de les titànides, filla d'Urà i Gea.
Nou!!: Hesíode і Rea (mitologia) · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Hesíode і Roma · Veure més »
Semònides d'Amorgos
Semònides d'Amorgos (Σημωνίδης, «Sēmōnídēs») fou un poeta iàmbic grec de mitjan natural de l'illa de Samos, motiu pel qual també és conegut com a Semònides de Samos.
Nou!!: Hesíode і Semònides d'Amorgos · Veure més »
Sext Aureli Properci
Sext Aureli Properci, en llatí: Sextus Aurelius Propertius, (Úmbria, vers 57/46 aC- Roma, vers 15 aC) fou un destacat poeta elegíac romà.
Nou!!: Hesíode і Sext Aureli Properci · Veure més »
Soló
Soló (Sólōn; aproximadament entre 630 aC i 550 aC) va ser un famós estadista, legislador i poeta grec.
Nou!!: Hesíode і Soló · Veure més »
Suïdas
Suïdas (Suidas) o La Suda (Souda) és una gran enciclopèdia romana d'Orient sobre el món antic, escrita en grec vers el.
Nou!!: Hesíode і Suïdas · Veure més »
Sumer
Bau, deessa sumèria. Sumer (ki-en-gi en sumeri, šumer en accadi) va ser la regió del sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris.
Nou!!: Hesíode і Sumer · Veure més »
Taumant
Segons la mitologia grega, Taumant (en grec antic Θαύμας, "meravella", "miracle"), va ser un déu marí, fill de Pontos, (el Mar) i de Gea (la Terra).
Nou!!: Hesíode і Taumant · Veure més »
Tànatos
''Tànatos.'' Tànatos (en grec: Θάνατος), en la mitologia grega, era el geni masculí alat que personificava la mort (equivalent a la Mors romana).
Nou!!: Hesíode і Tànatos · Veure més »
Tàrtar (mitologia)
Sísif al Tàrtar observat per Persèfone En la mitologia grega, el Tàrtar p. 22 (en grec antic Τάρταρος, Tàrtaros) apareix als poemes homèrics i a la Teogonia d'Hesíode com la regió més profunda del món situada per sota dels mateixos Inferns.
Nou!!: Hesíode і Tàrtar (mitologia) · Veure més »
Tèspies
Tèspies o Tèspia (llatí: Thespiae) fou una ciutat de Beòcia al peu de la muntanya Helicó, mirant al sud i al golf de Crissa, on tenia el seu port, anomenat Creusis.
Nou!!: Hesíode і Tèspies · Veure més »
Teogonia
La Teogonia o Teogònia (del grec Θεογονία: Theogonía, literalment «origen dels déus»; en llatí Thĕŏgŏnĭa, ae) és una obra poètica escrita per Hesíode, que és com un Gènesi de la mitologia grega.
Nou!!: Hesíode і Teogonia · Veure més »
Tibul
Albi Tibul (c. 54-19 aC) Albi Tibul (Albius Tibullus; Gabis, 55 aC - Roma, 19 aC) fou un poeta líric llatí.
Nou!!: Hesíode і Tibul · Veure més »
Tità
Febe En la mitologia grega, un tità (en Τιτάν) o una titànide és una divinitat primordial gegantina que va precedir els déus de l'Olimp.
Nou!!: Hesíode і Tità · Veure més »
Urà (mitologia)
Urà, Úranos o Úran (en Ūrănós; en Caelus) era un déu primordial de la mitologia grega, la deïficació del cel, que els poetes i artistes van personificar.
Nou!!: Hesíode і Urà (mitologia) · Veure més »
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Nou!!: Hesíode і Virgili · Veure més »
Zenòdot d'Efes
Zenòdot d'Efes (Zenodotus) fou un gramàtic grec.
Nou!!: Hesíode і Zenòdot d'Efes · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Hesíode і Zeus · Veure més »
