Accés més ràpid que el navegador!
128 les relacions: Abdul Ahad Mohmand, Ahmed Ben Bella, Aleksandr Nóvikov, Aleksandr Pokrixkin, Aleksandr Vassilevski, Aleksei Fiódorov (partisà), Alemanya, Anna Iegórova, Batalla de Berlín, Brest (Belarús), Brigades Internacionals, Ciutat heroica, Coronel General, Creu de Cavaller de la Creu de Ferro, Creu Victòria, Dniéper, Erich Honecker, Estats Units d'Amèrica, Estrela d'Or, Fidel Castro Ruz, Força Aèria Soviètica, Front Oriental de la Segona Guerra Mundial, Gamal Abdel Nasser, Gueorgui Ivanov, Gueorgui Júkov, Guerra Civil espanyola, Guerra d'Hivern, Guerra de Corea, Guerres frontereres sovièticojaponeses, Gustav Husák, Heroi d'Ucraïna, Hovhannès Bagramian, Ióssif Stalin, Iekaterina Riabova, Invasió soviètica de Manxúria, Iuri Gagarin, Ivan Nikítovitx Kojedub, Jaume Ramon Mercader del Río, János Kádár, Jean-Loup Chrétien, Kíiv, Kertx, Kliment Voroixílov, Konstantín Rokossovski, Leonid Bréjnev, Lev Trotski, Ludvík Svoboda, Mariscal de la Unió Soviètica, Mariscal en cap, Múrmansk, ..., Medalla d'Honor, Minsk, Mirosław Hermaszewski, Moscou, Nikolai Kuznetsov, Novorossisk, Odessa, Orde de l'Amistat dels Pobles, Orde de Lenin, Otto Schmidt, Palau dels Soviets, Partit Comunista de la Unió Soviètica, Phạm Tuân, Presídium del Soviet Suprem de l'URSS, Rússia, Regne Unit, Richard Sorge, Rubén Ruiz Ibárruri, Sant Petersburg, Sebastòpol, Segona Guerra Mundial, Segona República Espanyola, Semion Budionni, Semion Timoixenko, Sigmund Jähn, Smolensk, Tòdor Jívkov, Tula (Rússia), Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Valentina Tereixkova, Vassili Glazunov, Vassili Zàitsev, Vladimír Remek, Vladivostok, Volgograd, Walter Ulbricht, Zoia Kosmodemiànskaia, 1 d'agost, 1 de desembre, 1 de febrer, 1 de juny, 13 de febrer, 14 de maig, 16 d'abril, 18 d'agost, 18 de desembre, 19 d'agost, 19 de desembre, 1934, 1936, 1938, 1939, 1943, 1944, 1945, 1956, 1958, 1961, 1962, 1963, 1966, 1968, 1973, 1976, 1978, 1981, 2 d'abril, 2 de novembre, 22 de febrer, 23 de febrer, 24 d'abril, 24 d'agost, 24 de maig, 25 d'octubre, 29 d'agost, 29 de juliol, 31 de desembre, 4 de febrer. Ampliar l'índex (78 més) »
Abdul Ahad Mohmand
Abdul Ahad Mohmand (Sardah, Afganistan, 1 de gener de 1959) és un antic aviador i astronauta afganès d'ètnia paixtú.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Abdul Ahad Mohmand · Veure més »
Ahmed Ben Bella
Ahmed Ben Bella (Maghniyah, Província d'Orà, Algèria, 1916 - Alger, 11 d'abril del 2012) va ser un polític algerià.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Ahmed Ben Bella · Veure més »
Aleksandr Nóvikov
Alexander Alexandrovitx Nóvikov —Александр Александрович Но́виков — (Nerekhta, 19 de novembre de 1900 - Moscou, 1976) fou un militar rus, sent el primer Cap Mariscal de l'Aire soviètic.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Aleksandr Nóvikov · Veure més »
Aleksandr Pokrixkin
Aleksandr Ivànovitx Pokrixkin (rus: Алекса́ндр Ива́нович Покры́шкин; 6 de març de 1913-13 de novembre de 1985) va ser un mariscal de la Força Aèria Soviètica.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Aleksandr Pokrixkin · Veure més »
Aleksandr Vassilevski
Aleksandr Mikhàilovitx Vassilevski (rus:Алекса́ндр Миха́йлович Василе́вский) (Novaia Goltxikha, 30 de setembre de 1895 – Moscou, 5 de desembre de 1977) va ser un comandant militar soviètic, promogut al rang de Mariscal de la Unió Soviètica el 1943.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Aleksandr Vassilevski · Veure més »
Aleksei Fiódorov (partisà)
Aleksei Fiódorovitx Fiódorov (ucraïnès: Олексій Федоров; rus: Алексей Фёдоров; 30 de marc de 1901 – 9 de setembre de 1989) va ser un líder partisà soviètic durant la Gran Guerra Patriòtica.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Aleksei Fiódorov (partisà) · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Alemanya · Veure més »
Anna Iegórova
Anna Aleksàndrovna Timoféieva-Iegórova (Анна Александровна Тимофеева-Егорова (Kuvxínovo, gubèrnia de Tver, Imperi Rus, 23 de setembre de 1916 - Moscou, 29 d'octubre de 2009) fou una militar soviètica, aviadora de combat de la Força Aèria Soviètica durant la Segona Guerra Mundial amb el grau de tinent.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Anna Iegórova · Veure més »
Batalla de Berlín
La batalla de Berlín va ser una de les batalles finals de la Segona Guerra Mundial a Europa.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Batalla de Berlín · Veure més »
Brest (Belarús)
Brest, també Biérastse, Biarestse (belarús: Брэст, també Бе́расце, Бярэ́сце; rus: Берестье, Бересть, Брест, transcrit: Bieriestie, Bieriest, Briest; polonès: Brześć; ucraïnès: Берестя, Бересть, transcrit: Berèstia, Berest; jiddisch: בּריסק; hebreu: ברסט ליטובסק), històricament Brest-Litousk o Brest-Litovsk, també Brest sobre el Buh (belarús: Брэст-Літоўск, Брэст-над-Бугам, transcrit: Brest-Litousk, Brest-nad-Búham; polonès: Brześć Litewski, Brześć nad Bugiem; ucraïnès: Брест-Литовськ, transcrit: Brest-Lytovsk; rus: Брест-Литовск, transcrit: Brest-Litovsk), és una ciutat de Belarús a la frontera amb Polònia, famosa per haver-se signat allí, durant la Primera guerra mundial, el Tractat de Brest-Litovsk entre les Potències Centrals i Rússia.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Brest (Belarús) · Veure més »
Brigades Internacionals
Les Brigades Internacionals foren unitats militars formades per voluntaris d'esquerra vinguts d'arreu del món per lluitar contra el feixisme en la Guerra Civil espanyola, a favor de la República i en contra dels militars del general Franco reforçats pels règims totalitaris d'Alemanya i Itàlia.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Brigades Internacionals · Veure més »
Ciutat heroica
Ciutat Heroica és un títol honorífic soviètic que premia l'heroisme excepcional durant la Gran Guerra Patriòtica (Segona Guerra Mundial) de 1941 a 1945.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Ciutat heroica · Veure més »
Coronel General
Coronel General és un rang militar emprat per diversos exèrcits del món per designar oficials de la més alta graduació.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Coronel General · Veure més »
Creu de Cavaller de la Creu de Ferro
La màxima expressió de la condecoració: la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure d'Or, Espases i Diamants, només atorgada un cop La Creu de Cavaller de la Creu de Ferro (Alemany: Ritterkreuz des Eisernen Kreuzes, o sovint simplement Ritterkreuz era una condecoració de l'Alemanya Nazi i reconeixia l'extrema valentia al camp de batalla o el lideratge militar extraordinari durant el període del Tercer Reich.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Creu de Cavaller de la Creu de Ferro · Veure més »
Creu Victòria
La Creu Victòria (Victoria Cross o VC en anglès) és la condecoració més alta i prestigiosa de les Forces Armades britàniques, i té preeminència per davant de totes les altres distincions al Sistema d'Honors Britànic.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Creu Victòria · Veure més »
Dniéper
El Dniéper, Dnepr, Dniapró, Dniprò o bé Özü és el quart riu més llarg d'Europa i el riu més important d'Ucraïna.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Dniéper · Veure més »
Erich Honecker
Erich Honecker (Neunkirchen, 25 d'agost de 1912 - Santiago de Xile, 29 de maig de 1994) fou un polític alemany, màxim dirigent de la República Democràtica d'Alemanya (RDA) entre 1971 i 1989.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Erich Honecker · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Estrela d'Or
L'Estrela d'Or (o Estrella d'Or) és la Condecoració de l'Estat més alta en la Unió Soviètica i els variats estats post-soviètics.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Estrela d'Or · Veure més »
Fidel Castro Ruz
Fidel Alejandro Castro Ruz (Birán, Mayarí, actual Província d'Holguín, Cuba; 13 d'agost de 1926 - l'Havana, 25 de novembre de 2016) fou un advocat, polític i guerriller marxista cubà.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Fidel Castro Ruz · Veure més »
Força Aèria Soviètica
La Força Aèria Soviètica (24 de maig de 1918 - 8 de desembre de 1991) era una de les forces aèries de la Unió Soviètica.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Força Aèria Soviètica · Veure més »
Front Oriental de la Segona Guerra Mundial
El Front Oriental de la Segona Guerra Mundial són una sèrie d'enfrontaments militars entre el Tercer Reich i els seus veïns orientals, particularment la Unió Soviètica, en el marc de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Front Oriental de la Segona Guerra Mundial · Veure més »
Gamal Abdel Nasser
Nasser amb Nikita Khrusxov. Jamal Abd-an-Nàssir, també transliterat Jamal Abd al-Naser o sovint, segons la pronunciació egípcia, Gamal Abdel Nasser, i més conegut simplement com a Nasser (Alexandria, 15 de gener de 1918 – el Caire, 28 de setembre de 1970) fou cap d'estat d'Egipte entre 1954 i l'any de la seva mort.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Gamal Abdel Nasser · Veure més »
Gueorgui Ivanov
El general major Gueorgi Ivànov Kakalov, Георги Иванов Какалов (2 de juliol de 1940) és un antic agent militar búlgar que va ser el primer astronauta de Bulgària i també va ser membre de l'Assemblea Nacional de Bulgària (el parlament búlgar) el 1990.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Gueorgui Ivanov · Veure més »
Gueorgui Júkov
, nom complet amb patronímic Gueorgui Konstantínovitx Júkov, Гео́ргий Константи́нович Жу́ков, fou un polític i militar soviètic, considerat per molts com un dels comandants de major èxit de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Gueorgui Júkov · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Guerra d'Hivern
La Guerra d'Hivern (en finès talvisota, en rus Зимняя война, en suec vinterkriget) va esclatar quan la Unió Soviètica va atacar Finlàndia el 30 de novembre de 1939, dos mesos després de l'inici de la Segona Guerra Mundial i la Invasió Soviètica de Polònia.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Guerra d'Hivern · Veure més »
Guerra de Corea
La Guerra de Corea es refereix al conflicte bèl·lic que va enfrontar els règims del nord (la República Popular Democràtica de Corea) i el sud (la República de Corea) de Corea entre 1950 i 1953.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Guerra de Corea · Veure més »
Guerres frontereres sovièticojaponeses
Les Guerres frontereres sovièticojaponeses foren un seguit de conflictes fronterers entre la Unió Soviètica i l'Imperi Japonès entre 1932 i 1939.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Guerres frontereres sovièticojaponeses · Veure més »
Gustav Husák
Gustav Husák (Dúbravka, Imperi Austrohongarès, 10 de gener de 1913 - Bratislava, Txecoslovàquia, 18 de novembre de 1991) va ser un polític eslovac, President de Txecoslovàquia i secretari general del Partit Comunista de Txecoslovàquia.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Gustav Husák · Veure més »
Heroi d'Ucraïna
Ordre de l'Estel d'Or El títol d'Heroi d'Ucraïna (Герой України Heroi Ukraïni) és la condecoració d'estat més elevada que pot atorgar el govern ucraïnès a un individu.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Heroi d'Ucraïna · Veure més »
Hovhannès Bagramian
Hovhannès Khatxaturí Bagramian (en armeni: Հովհաննես Բաղրամյան, en rus: Ованес Хачатурович Баграмян), (2 de desembre de 1897 - 21 de setembre de 1982), va ser un comandant soviètic armeni Mariscal de la Unió Soviètica.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Hovhannès Bagramian · Veure més »
Ióssif Stalin
(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Iòsseb Bessarionis Dze Djugaixvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1878-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Ióssif Stalin · Veure més »
Iekaterina Riabova
Iekaterina Vassilievna Riabova, Екатерина Васильевна Рябова (prop de Gus-Jelezni, província de Riazan, 14 de juliol de 1921 - Moscou, 12 de setembre de 1974) fou una aviadora militar russa, tinent del 46è Regiment «Taman» de Guàrdies de Bombarders Nocturns de la Força Aèria Soviètica.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Iekaterina Riabova · Veure més »
Invasió soviètica de Manxúria
La Invasió Soviètica de Manxúria o Operació Estratègica Ofensiva Manxú s'inicià el 9 d'agost de 1945, amb la invasió soviètica de l'estat titella japonès de Manxukuo.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Invasió soviètica de Manxúria · Veure més »
Iuri Gagarin
Iuri Alekséievitx Gagarin (en rus: Ю́рий Алексе́евич Гага́рин) (Klúixino, Unió Soviètica, 9 de març de 1934 - Novossiólovo, Unió Soviètica, 27 de març de 1968), fou un cosmonauta i pilot soviètic.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Iuri Gagarin · Veure més »
Ivan Nikítovitx Kojedub
El Cap Mariscal d'Aviació Ivan Nikítovitx Kojedub (ucraïnès: Іван Микитович Кожедуб; rus: Иван Никитович Кожедуб, 8 de juny de 1920 – 12 d'agost de 1991) va ser un aviador militar soviètic d'ascendència ucraïnesa.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Ivan Nikítovitx Kojedub · Veure més »
Jaume Ramon Mercader del Río
Jaume Ramon Mercader del Río, més conegut com a Ramon Mercader (Barcelona, 7 de febrer del 1913 - l'Havana, 19 d'octubre del 1978) fou un militar i polític marxista-leninista català, conegut per ser l'assassí de Lev Trotski.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Jaume Ramon Mercader del Río · Veure més »
János Kádár
János Kádár (Fiume, actualment Rijeka, Croàcia, 26 de maig de 1912 – Budapest, Hongria, 6 de juliol de 1989) és el pseudònim de Giovanni Giuseppe Czermanic (més tard Csermanek), polític hongarès, màxim dirigent del seu país durant trenta-dos anys.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і János Kádár · Veure més »
Jean-Loup Chrétien
Jean-Loup Chrétien (La Rochelle, França, 20 d'agost de 1938) és un astronauta i pilot de proves francès del CNES.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Jean-Loup Chrétien · Veure més »
Kíiv
Kíiv (en ucraïnès Київ) o Kíev (per la seva denominació històrica en rus, Ки́ев) és la capital i la ciutat més poblada d'Ucraïna.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Kíiv · Veure més »
Kertx
Kertx (en i en Керч) - és una ciutat de la República Autònoma de Crimea a Ucraïna.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Kertx · Veure més »
Kliment Voroixílov
, nom complet amb patronímic Kliment Iefrémovitx Voroixílov, popularment conegut com a Klim Voroixílov, va ser un comandant militar soviètic i polític.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Kliment Voroixílov · Veure més »
Konstantín Rokossovski
Rokossovsky (1976), nom complet amb patronímic Konstantín Konstantinovitx Rokosovski, Константин Константинович Рокоссовский, fou un comandant militar soviètic durant la Segona Guerra Mundial i Ministre de Defensa polonès, guanyador de l'Orde de la Victòria i Heroi de la Unió Soviètica.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Konstantín Rokossovski · Veure més »
Leonid Bréjnev
Leonid Ilitx Bréjnev (rus: Леонид Ильич Брежнев; nascut el 19 de desembre del 1906 i mort el 10 de novembre del 1982), fou un polític soviètic que dirigí la Unió Soviètica (URSS) com a secretari general del Partit Comunista, que governava el país (1964-1982), i com a president del Presídium del Soviet Suprem (1960-1964 i 1977-1982).
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Leonid Bréjnev · Veure més »
Lev Trotski
Lev Davídovitx Bronstein (Iànovka, Ucraïna, Imperi Rus, 26 d'octubre de 1879jul. - Coyoacán, Mèxic, 21 d'agost de 1940), més conegut com a Lev Trotski (transliterat també com a Lev Trockij, Trotskii, Trotsky, Trotskij o Trotzky) fou un revolucionari marxista soviètic.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Lev Trotski · Veure més »
Ludvík Svoboda
Ludvík Svoboda (25 de novembre de 1895 - 20 de setembre de 1979) va ser un militar i polític txecoslovac que va lluitar en les dues guerres mundials.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Ludvík Svoboda · Veure més »
Mariscal de la Unió Soviètica
Galó de Mariscal de la Unió Soviètica entre 1943-1955 El rang de Mariscal de la Unió Soviètica (en rus: ма́ршал Со́ветского Сою́за, transliterat: màrxal Sovétskogo Soiuza) era a la pràctica la màxima graduació de la Unió Soviètica (en teoria, el màxim grau era Generalíssim de la Unió Soviètica, creat per Stalin i lluït només per ell).
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Mariscal de la Unió Soviètica · Veure més »
Mariscal en cap
Els graus de Mariscal en cap d'Arma (Rus:Главный Маршал рода войск; transliterat: Glavni Marshal roda voisk) i Mariscal d'Arma (Rus:Маршал рода войск; transliterat Marshal roda voisk) eren els graus superiors de l'Exèrcit Roig.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Mariscal en cap · Veure més »
Múrmansk
Múrmansk (Мурманск) és la capital de la província de Múrmansk, a l'extrem nord-oest de Rússia.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Múrmansk · Veure més »
Medalla d'Honor
La Medalla d'Honor (anglès: Medal of Honor) és la màxima condecoració militar dels Estats Units (similar a la Creu Victòria britànica, a la Legió d'Honor francesa, a la Medalla al Valor israelita o a l'Estrella d'Heroi de la Unió Soviètica).
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Medalla d'Honor · Veure més »
Minsk
La Plaça de la Victòria, al centre de Minsk Minsk o Miensk (en belarús: Менск, Мінск; en rus, Минск, Minsk) és la capital i ciutat més gran de Belarús.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Minsk · Veure més »
Mirosław Hermaszewski
va ser un oficial retirat de la Força Aèria Polonesa.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Mirosław Hermaszewski · Veure més »
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Moscou · Veure més »
Nikolai Kuznetsov
L'Almirall de la Flota Nikolai Gerasimovitx Kuznetsov (rus: Николай Герасимович Кузнецов) (24 de juliol de 1904 – 6 de desembre de 1974) va ser un destacat oficial naval i Comissari del Poble per la Marina durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Nikolai Kuznetsov · Veure més »
Novorossisk
Novorossisk (en rus: Новороссийск; en adigué: Цӏэмэз') és una ciutat del sud de Rússia al territori de Krasnodar.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Novorossisk · Veure més »
Odessa
Odessa és una ciutat d'Ucraïna, la capital de l'óblast d'Odessa i port del Mar Negre.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Odessa · Veure més »
Orde de l'Amistat dels Pobles
L'Orde de l'Amistat entre els Pobles (rus:Орден Дружбы народов) és un orde de la Unió Soviètica instituït l'17 de desembre de 1972 per la Presidència del Consell Superior de l'URSS.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Orde de l'Amistat dels Pobles · Veure més »
Orde de Lenin
L'Orde de Lenin (en rus Орден Ленина, transliteració: Orden Lènina), anomenada així pel líder de la Revolució Russa, fou la segona condecoració nacional en ordre d'importància de la Unió Soviètica (la primera era l'Orde de la Victòria).
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Orde de Lenin · Veure més »
Otto Schmidt
va ser un matemàtic, geofísic i explorador soviètic.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Otto Schmidt · Veure més »
Palau dels Soviets
Segells soviètics del 1937 amb el projectat palau dels Soviets El Palau dels Soviets va ser un projecte per construir un centre de convencions polítiques a Moscou al lloc de la demolida catedral de Crist Salvador.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Palau dels Soviets · Veure més »
Partit Comunista de la Unió Soviètica
El Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS; en rus Коммунистическая партия Советского Союза, КПСС) va ser el nom utilitzat pels successors de la facció bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus des de 1952 fins a 1991, encara que les paraules Partit Comunista estaven presents en el nom des de 1918, data en la qual va passar a anomenar-se Partit Comunista Rus (bolxevic).
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Partit Comunista de la Unió Soviètica · Veure més »
Phạm Tuân
Phạm Tuân (Quốc Tuấn, 14 de febrer de 1947) és un aviador de combat i astronauta vietnamita.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Phạm Tuân · Veure més »
Presídium del Soviet Suprem de l'URSS
El Presídium del Soviet Suprem de l'URSS (rus: Президиум Верховного Совета CCCP; transliterat Prezídium Verkhóvnogo Soveta SSSR) era una institució governamental soviètica, i un dels òrgans de govern més importants de la Unió Soviètica.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Presídium del Soviet Suprem de l'URSS · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Rússia · Veure més »
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Regne Unit · Veure més »
Richard Sorge
Segell commemoratiu Richard Sorge, també conegut pel seu nom de guerra «Ramsay», (Bakú, 4 d'octubre de 1895 - Tòquio, 7 de novembre de 1944) fou un periodista i espia soviètic de nacionalitat alemanya.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Richard Sorge · Veure més »
Rubén Ruiz Ibárruri
Rubén Ruiz Ibárruri (Muskiz, 9 de gener de 1920 - Stalingrad, 25 d'agost de 1942) fou un militar espanyol, tinent de l'Exèrcit Roig i Heroi de la Unió Soviètica.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Rubén Ruiz Ibárruri · Veure més »
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Sant Petersburg · Veure més »
Sebastòpol
Imatge satèl·lit de la regió de Sebastòpol. Sebastòpol (ucraïnès i rus: Севастополь, Sevastòpol; tàtar de Crimea: Aqyar) és una ciutat de la península de Crimea.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Sebastòpol · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Segona República Espanyola · Veure més »
Semion Budionni
Budionnı (1943), nom complet amb patronímic Semion Mikhàílovitx Budionni, fou un comandant militar soviètic, amic i aliat del líder soviètic Ióssif Stalin.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Semion Budionni · Veure més »
Semion Timoixenko
El Mariscal de la Unió Soviètica Semion Timoshenko, (en rus: Семён Константинович Тимошенко), (18 de febrer de 1895 - 31 de març de 1970) va ser un comandant destacat i l'oficial de major graduació de l'Exèrcit Roig al moment de l'Operació Barbarroja, la invasió alemanya a la Unió Soviètica el 1941.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Semion Timoixenko · Veure més »
Sigmund Jähn
va ser un pilot i cosmonauta alemany, que es convertí l'any 1978 en la primera persona de nacionalitat alemanya en viatjar a l'espai, proesa que va realitzar en el marc del programa soviètic Interkosmos.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Sigmund Jähn · Veure més »
Smolensk
Smolensk (en rus Смоле́нск, Pronúncia smɐˈlʲensk) és una ciutat de l'oest de Rússia, capital de la província de Smolensk, situada al costat del riu Dnièper.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Smolensk · Veure més »
Tòdor Jívkov
Tòdor Hrístov Jívkov, Toдор Xpиcтoв Живков, pronunciació AFI ˈtɔdɔr ˈxristɔf ˈʒifkɔf, habitualment transcrit Todor Zhivkov - 7 de setembre de 1911 - 5 d'agost de 1998) fou un polític búlgar. Neix en una família camperola pobra de Pravetz. En la seva joventut, "Tato" (com també se'l coneixia), es trasllada a Sofia buscant feina i aquí s'afilia al Komsomol, dins l'ala juvenil del Partit Comunista Búlgar el 1932. Va anar escalant llocs dins del partit, des d'on va tenir una activa participació en el moviment de resistència antinazi (Exèrcit Insurgent d'Alliberament Popular). Va ingressar al Politburó el 1951 i va ser elegit secretari general del PCB el 4 març de 1954, i fou el líder més jove dels països de l'Europa oriental. El 1962, va ser nomenat president del govern de Bulgària i el 1971 va passar a ocupar la Prefectura de l'estat. El 1965 va resistir un intent colpista perpetrat per oficials de l'exèrcit i opositors del seu govern, del qual en va sortir victoriós; això el va convertir en el dirigent dels països de l'Europa oriental que més anys va durar en el seu càrrec, però el 10 de novembre del 1989, en temps d'agitació política a tota l'Europa socialista,després d'un cop d'estat definitiu, és destituït i expulsat del PCB. A l'any següent, seria detingut i processat per abús de poder i malversació de fons públics; se li va imposar una pena de 7 anys. El gener del 1994, Jívkov rebutja un indult ofert i a causa de la falta de contundència de les proves en contra, el Tribunal Suprem el va absoldre dels càrrecs el febrer de 1996. El 5 d'agost del 1998 Jívkov moria a causa d'una pneumònia. Des de principi de la dècada dels 50, el sector industrial búlgar va créixer ràpidament; la majoria dels actuals complexos industrials d'aquesta nació balcànica, com el de Kremikovtsi o Txervena Mogila van ser construïts en el seu temps. La primera i única planta nuclear, a Kozloduy, va ser construïda el 1970, els 6 reactors que la componen van ser acabats en menys de 5 anys. Des de 1975, el país va tenir grans avenços en alta tecnologia com l'exploració espacial i els ordinadors. El 10 abril de 1979, Bulgària va llançar Gueorgui Ivanov, el seu primer cosmonauta a l'espai exterior (afavorit pel programa soviètic Intercosmo). En la dècada dels 80, comença la construcció massiva d'ordinadors marca "Pravets" d'ús domèstic, i Bulgària fou el primer país del món a fabricar-los. Des de 1989, l'eficiència industrial i productiva búlgara va caure dràsticament. Sota el seu règim, Bulgària es va identificar sempre per ser el país ideològicament més afí i lleial a la Unió Soviètica; el 31 maig de 1977, rep el nomenament d'heroi de la Unió Soviètica, màxima condecoració que l'URSS atorgava. El seu llibre més important és El triomf del socialisme a Bulgària. Al llarg del seu període de poder, Tòdor Jívkov i els seus mals modals el va convertir en el blanc de moltes burles acerbes i acudits en els mitjans urbans de Bulgària. El DS temia que la policia secreta perseguís els qui li havien fet acudits polítics. El seu sobrenom era "bai Toix" (aproximadament, "el vell oncle Toix"), o de tant en tant (i posterior) "Tato" (una paraula dialectal per a "pare" o "Pop"). Markov explica una història de com un dibuixant retrata Jívkov en un diari popular i modifica la seva signatura perquè s'assembli a un porc, però no van perseguir-lo. Encara que un grapat de dissidents satírics com Radoi Ralin gaudien d'una certa rellevància popular, molts d'altres van ser declarats culpables de "calúmnies" o de "vandalisme" per atrevir-se a ridiculitzar l'autoritat. Jívkov sobreviu a la ruptura sinosoviètica, a la caiguda de Khrusxov a la darreria de 1964, i a un intent de cop d'estat estalinista-maoista el 1965; la mort de la seva filla Liudmila Jívkova es produí el 1981 i també la mort de Bréjnev el 1982. Si bé la política econòmica de Jívkov va ser un gran èxit, el seu col·lapse després de la seva caiguda fa que sigui qüestionable que l'economia estigués realment desenvolupada. El veredicte més eloqüent sobre la regla Jívkov i les seves conseqüències és el "problema demogràfic". La seva política musulmana va produir un efecte diametralment oposat al que ell pretenia. Categoria:Primers ministres de Bulgària Categoria:Comunistes búlgars Categoria:Guerra Freda Categoria:Herois de la Unió Soviètica Categoria:Dobles Orde de Lenin Categoria:Dictadors comunistes Categoria:Receptors de l'Orde Olímpic d'or Categoria:Gran Creu de la Legió d'Honor Categoria:Orde de José Martí Categoria:Morts a Sofia Categoria:Gran Creu de l'orde Polònia Restituta.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Tòdor Jívkov · Veure més »
Tula (Rússia)
esquerra Tula (en rus: Тула) és una ciutat de Rússia, capital de la província homònima.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Tula (Rússia) · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Valentina Tereixkova
, nom complet amb patronímic Valentina Vladímirovna Tereixkova, és una excosmonauta, enginyera, militar i política russa.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Valentina Tereixkova · Veure més »
Vassili Glazunov
Vassili Afanàssievitx Glazunov (Varvarivka, 20 de desembre de 1895 – 26 de juny de 1967) va ser un cap militar soviètic, sent el primer comandant de les Tropes Paracaigudistes Soviètiques.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Vassili Glazunov · Veure més »
Vassili Zàitsev
Vassili Grigórievitx Zàitsev (en rus: Василий Григорьевич Зайцев) va néixer a Yelino, Imperi Rus, el 23 de març de 1915, i va morir a Kíev, Ucraïna, el 15 de desembre de 1991.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Vassili Zàitsev · Veure més »
Vladimír Remek
Vladimír Remek (České Budějovice, 26 de setembre de 1948) és un astronauta, militar i polític txec, el primer astronauta d'un país diferent a la Unió Soviètica o els Estats Units que va entrar en òrbita.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Vladimír Remek · Veure més »
Vladivostok
Vladivostok (en rus: Владивосток) és una ciutat russa de l'extrem orient, capital del territori de Primórie (o el Litoral), prop de les fronteres de la Xina i Corea del Nord, situada en un port natural vora el golf de Pere el Gran.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Vladivostok · Veure més »
Volgograd
Volgograd és una ciutat russa, situada a la província de Volgograd a la confluència dels rius Volga i Tsaritsa.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Volgograd · Veure més »
Walter Ulbricht
Walter Ulbricht (Leipzig, Imperi Alemany, 30 de juny de 1893 - Groß Dölln, República Democràtica Alemanya, 1 d'agost de 1973) fou un polític alemany, principal dirigent de la RDA entre 1950 i 1971.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Walter Ulbricht · Veure més »
Zoia Kosmodemiànskaia
Zoia Anatólievna Kosmodemiànskaia (rus: Зо́я Анато́льевна Космодемья́нская) (13 de setembre de 1923 – 29 de novembre de 1941) va ser una partisana soviètica, que rebé el títol d'Heroïna de la Unió Soviètica a títol pòstum.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і Zoia Kosmodemiànskaia · Veure més »
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і 1 d'agost · Veure més »
1 de desembre
El primer de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і 1 de desembre · Veure més »
1 de febrer
El primer de febrer és el trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і 1 de febrer · Veure més »
1 de juny
El primer de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і 1 de juny · Veure més »
13 de febrer
El 13 de febrer és el quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і 13 de febrer · Veure més »
14 de maig
El 14 de maig és el cent trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і 14 de maig · Veure més »
16 d'abril
El 16 d'abril és el cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і 16 d'abril · Veure més »
18 d'agost
El 18 d'agost és el dos-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і 18 d'agost · Veure més »
18 de desembre
El 18 de desembre és el tres-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і 18 de desembre · Veure més »
19 d'agost
El 19 d'agost és el dos-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і 19 d'agost · Veure més »
19 de desembre
El 19 de desembre és el tres-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і 19 de desembre · Veure més »
1934
;Països Catalans.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і 1934 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і 1936 · Veure més »
1938
;Països Catalans.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і 1938 · Veure més »
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і 1939 · Veure més »
1943
;Països Catalans.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і 1943 · Veure més »
1944
Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і 1944 · Veure més »
1945
;Països Catalans.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і 1945 · Veure més »
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і 1956 · Veure més »
1958
1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і 1958 · Veure més »
1961
;Països Catalans.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і 1961 · Veure més »
1962
;Països Catalans.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і 1962 · Veure més »
1963
Sense descripció.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і 1963 · Veure més »
1966
Catalunya.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і 1966 · Veure més »
1968
1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і 1968 · Veure més »
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і 1973 · Veure més »
1976
1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і 1976 · Veure més »
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і 1978 · Veure més »
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і 1981 · Veure més »
2 d'abril
El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і 2 d'abril · Veure més »
2 de novembre
El 2 de novembre o 2 de santandria és el tres-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і 2 de novembre · Veure més »
22 de febrer
El 22 de febrer és el cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і 22 de febrer · Veure més »
23 de febrer
El 23 de febrer és el cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і 23 de febrer · Veure més »
24 d'abril
El 24 d'abril és el cent catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quinzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і 24 d'abril · Veure més »
24 d'agost
El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і 24 d'agost · Veure més »
24 de maig
El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і 24 de maig · Veure més »
25 d'octubre
El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і 25 d'octubre · Veure més »
29 d'agost
El 29 d'agost és el dos-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і 29 d'agost · Veure més »
29 de juliol
El 29 de juliol és el dos-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents onzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і 29 de juliol · Veure més »
31 de desembre
El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і 31 de desembre · Veure més »
4 de febrer
El 4 de febrer és el trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Heroi de la Unió Soviètica і 4 de febrer · Veure més »
Redirigeix aquí:
Estrella d'Or d'Heroi de la Unió Soviètica, Heroi de la unió soviètica, Herois de la Unió Soviètica, Heroïna de la Unió Soviètica, Heroïnes de la Unió Soviètica.
