Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Heraclea Pòntica

Índex Heraclea Pòntica

Heraclea Pòntica (llatí Heracleia Pontica) fou una ciutat de la costa del Euxí o mar Negra, al Pont, prop de Bitínia (com que el seu territori va incorporar part de Bitínia fou també esmentada com a Heraclea de Bitínia).

182 les relacions: Adiabene, Adrià, Agàtocles de Tràcia, Alexandre el Gran, Amasra, Amastris d'Heracleia, Amàsia, Amfípolis, Ankara, Antígon el Borni, Antígon II Gònates, Antínous, Antíoc I Sòter, Antíoc III, Antípater (regent de Macedònia), Antípater II Etèsies, Apamea, Ariobarzanes III del Pont, Armènia, Arquelau (general), Artaxerxes II de Pèrsia, Artaxerxes III de Pèrsia, Aspendos, Astacos de Bitínia, Atenes, Babilònia, Bastarnes, Bòsfor, Beòcia, Bizanci, Bozcaada, Cabira, Calcedònia, Calcis, Capadòcia, Caucas, Cízic, Còlquida, Cios, Cleòcares, Colonització grega, Commagena, Cràter d'Orèstia, Creta, Dardanels, Dardània (Mísia), Darios III de Pèrsia, Demetri Poliorcetes, Dionís d'Heraclea (filòsof), Dionís el Vell, ..., Dorilau (general), Egipte, Erètria, Estret de Kertx, Eubea, Eufrates, Fòcida, Feodòssia, Foci, Fraates III de Pàrtia, Gai Mari, Galàcia, Getes, Guerra Romano-Síria, Guerres Mitridàtiques, Heraclea Pòntica, Heràclides Pòntic, Hispània, Imperi Part, Imperi Romà, Isòcrates, Júpiter (mitologia), Judea, Juli Cèsar, Kalawdhiya, Karadeniz Ereğli, Laz, Leònides d'Heraclea, Licos de Bitínia, Lisímac de Tràcia, Lisimàquia de Tràcia, Luci Corneli Sul·la, Luci Licini Lucul·le (cònsol 74 aC), Luci Licini Murena (pretor), Macares, Magnòpolis, Mangalia, Mar de Màrmara, Mar Negra, Marc Aureli Cotta (cònsol), Marmara Ereğlisi, Mègara, Meleagre de Macedònia, Memnó d'Heraclea, Mesopotàmia, Mitridates I del Pont, Mitridates II del Pont, Mitridates VI Eupator, Muntanyes del Taure, Nicea de Bitínia, Nicomèdia, Paflagònia, Pausànias (geògraf), Pèrgam, Perdicas d'Orèstia, Plató, Port, Prusa, Ptolemeu Ceraune, Ptolemeu II Filadelf, Ptolemeu III Evèrgetes I, Quersonès Tàuric, Quió, Quios, Regió de Bitínia, Regió de Frígia, Regió de Tràcia, Regió del Pont, Regne de Macedònia, Riu Fasis, Rodes (ciutat), Sakarya, Samsun, Sardes, Sòstenes de Macedònia, Segle II, Seleuc I Nicàtor, Sinop, Tanagra, Tínia, Tectòsages, Teodosi II, Tigranes II d'Armènia, Tigranocerta, Timonitis, Tomis, Xipre, Zeus, Zipetes, 116 aC, 121 aC, 130 aC, 149 aC, 163 aC, 180 aC, 187 aC, 189 aC, 190 aC, 220 aC, 223 aC, 228 aC, 239 aC, 240 aC, 246 aC, 265 aC, 272 aC, 274 aC, 277 aC, 278 aC, 279 aC, 280 aC, 281 aC, 288 aC, 301 aC, 302 aC, 305 aC, 306 aC, 322 aC, 326 aC, 336 aC, 338 aC, 345 aC, 353 aC, 358 aC, 364 aC, 377 aC, 390 aC, 404 aC, 430 aC, 63 aC, 74 aC, 91 aC. Ampliar l'índex (132 més) »

Adiabene

Adiabene fou el nom clàssic de l'antiga regió anomenada també Assíria, entre Armènia (al nord), el Tigris (al sud i sud-oest), Susiana (al sud-est), i Atropatene (a l'est).

Nou!!: Heraclea Pòntica і Adiabene · Veure més »

Adrià

Adrià (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi romà del 117 al 138.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Adrià · Veure més »

Agàtocles de Tràcia

Agàtocles (Agathocles) fou fill de Lisímac de Tràcia, nascut d'una dona del poble traci dels odrisis de nom Maoris.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Agàtocles de Tràcia · Veure més »

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Alexandre el Gran · Veure més »

Amasra

Amasra (del grec Amastris Ἄμαστρις, gen. Ἀμάστριδος) és una petita ciutat portuària de la mar Negra situada a la província de Bartın, Turquia.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Amasra · Veure més »

Amastris d'Heracleia

Amastris o Amastrina fou filla d'Oxatres (germà de Darios III).

Nou!!: Heraclea Pòntica і Amastris d'Heracleia · Veure més »

Amàsia

Amàsia és un possible supercontinent futur que podria ser format per la fusió d'Àsia i Amèrica del Nord.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Amàsia · Veure més »

Amfípolis

Pla esquemàtic d'Amfípolis Amfípolis (Amphipolis) fou una ciutat de Macedònia a la riba oriental del Estrimó a uns 5 km de la costa.Sota els bizantins fou anomenada Popòlia, i actualment encara existeix sota el nom de Neokhorio.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Amfípolis · Veure més »

Ankara

Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Ankara · Veure més »

Antígon el Borni

Antígon el Borni Ἀντίγονος en grec - (vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Antígon el Borni · Veure més »

Antígon II Gònates

Antígon II Gònates (Ἀντίγονος Γονατᾶς) fou rei de Macedònia.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Antígon II Gònates · Veure més »

Antínous

Antínous (del grec Ἀντίνους) (Bitinium-Claudòpolis, Bitínia, 27 de novembre entre el 110 i el 115 - riu Nil, prop de Besa, 30 d'octubre del 130) era un jove d'origen humil, reputat per la seva bellesa extraordinària i conegut per la seva estreta relació amb l'emperador Adrià.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Antínous · Veure més »

Antíoc I Sòter

Antíoc I Sòter (el salvador o el guanyador) fou el segon rei selèucida, fill de Seleuc I Nicàtor, va néixer el 324 aC.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Antíoc I Sòter · Veure més »

Antíoc III

Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC–187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Antíoc III · Veure més »

Antípater (regent de Macedònia)

Antípater(Ἀντίπατρος) fou un general macedoni, regent del Regne de Macedònia i pare de Cassandre. Va servir a Filip II de Macedònia i després de la batalla de Queronea (338 aC) el rei li va encarregar conduir a Atenes els cossos dels atenencs caiguts a la batalla. Juntament amb Parmeni va aconsellar a Alexandre de no fer l'expedició a Àsia fins a haver-se casat i haver assegurat la successió. Quan el rei va marxar a Àsia el va deixar com a regent a Macedònia (334 aC) i va combatre a Memnó de Rodes que atiava la revolta a Tràcia i va acabar la guerra contra Agis III d'Esparta. Sembla que durant l'absència del rei van sorgir algunes diferències entre Antípater i Olímpies, mare d'Alexandre. El 324 aC va ser cridat a Àsia per portar les tropes de refresc que havia demanat Alexandre, i Cràter va ser enviat com a regent a Macedònia amb els soldats veterans que retornaven. A la mort d'Alexandre el 323 aC l'assemblea de generals va designar a Antípater com a regent de Macedònia i les ciutats gregues es van sollevar dirigides per Atenes. Antípater fou derrotat per Leòstenes i assetjat a Làmia, mentre l'ambaixada enviada a Atenes per oferir la pau era rebutjada. L'arribada del general Leònatos amb forces macedònies va obligar els atenencs a aixecar el setge de Làmia. Leònatos era aliat d'Olímpies i enemic d'Antípater, i va morir en combat contra les forces gregues ara dirigides per Antífilos que havia substituït a Leòstenes. Tot seguit a Antípater es va unir Cràter i conjuntament van derrotar els grecs a Crannon; la lliga grega es va dissoldre i Antípater va tractar moderadament als derrotats, però amb fermesa. Atenes va haver d'admetre una guarnició macedònia i posar fi a la democràcia, el que va lliurar a Demòstenes i als líders del partit democràtic de la seva execució. Va tornar a Macedònia i va donar a la seva filla Fila en matrimoni a Cràter. A finals d'any va marxar contra Etòlia. Enemistat amb Perdicas d'Orèstia, proclamat regent suprem, va passar a Àsia i va encarregar a Cràter de lluitar contra Èumenes de Cardia i el mateix va marxar contra Perdicas que en aquell moment havia iniciat una lluita contra Ptolemeu. Mort Perdicas la suprema regència va retornar a Antípater que va convocar una reunió a Triparadisos (Síria) on es va imposar a la reina Eurídice III de Macedònia que reclamava la regència i va repartir les províncies entre els generals aliats (321). A finals del 321 va tornar a Europa deixant la regència d'Àsia al seu aliat Antígon el borni amb l'encàrrec de lluitar contra Èumenes, l'antic lloctinent de Perdicas. El 320 aC es va posar malalt. Mentre era malalt va rebre a Demades d'Atenes que demanava la sortida de la guarnició macedònia d'Atenes; Demades fou detingut i executat en presentar-se proves de què havia mantingut correspondència amb Perdicas. A la seva mort va deixar la regència al general Polipercó, amb exclusió del seu fill Cassandre. Categoria:Diàdocs Categoria:Reis de Macedònia.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Antípater (regent de Macedònia) · Veure més »

Antípater II Etèsies

Antípater II Etèsies (nom que li fou donat per uns vents així anomenats pels grecs que va bufar sovint durant el seu regnat) fou rei de Macedònia el 279 aC.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Antípater II Etèsies · Veure més »

Apamea

Apamea Apamea fou una antiga ciutat de Síria a la vora del riu Orontes.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Apamea · Veure més »

Ariobarzanes III del Pont

Ariobarzanes del Pont o Ariobarzanes III del Pont fou rei del Pont del 265 aC fins vers el 240 aC.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Ariobarzanes III del Pont · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Hayastani Hanrapetut'yun; o Հայաստան, Hayastan) (Armínia en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, des del 1990 una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Armènia · Veure més »

Arquelau (general)

Arquelau (Archelaus, Arkhélaos) fou un general de Mitridates VI Eupator, rei del Pont que el 88 aC va dirigir les campanyes contra els romans a l'Àsia Menor.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Arquelau (general) · Veure més »

Artaxerxes II de Pèrsia

Artaxerxes II Memnon (vers 436 aC – 358 aC) fou rei de reis de l'Imperi Persa del 404 aC fins que va morir 358 aC.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Artaxerxes II de Pèrsia · Veure més »

Artaxerxes III de Pèrsia

L'Imperi Persa al començament del regant d'Artaxerxes III (verd) i les seves conquestes (gris fosc) Tomba d'Artaxerxes III a Persèpolis Artaxerxes III Ocos fou rei de reis de l'Imperi Persa del 358 aC al 338 aC.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Artaxerxes III de Pèrsia · Veure més »

Aspendos

Aspendus o Aspendos fou una ciutat de Pamfília a la riba del riu Eurimedon, suposadament una colònia d'Argos.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Aspendos · Veure més »

Astacos de Bitínia

Astacos de Bitínia fou una ciutat de Bitínia al golf d'Astacos, colònia primer de Mègara i després d'Atenes.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Astacos de Bitínia · Veure més »

Atenes

Atenes (en grec modern Αθήνα, en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Atenes · Veure més »

Babilònia

Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).

Nou!!: Heraclea Pòntica і Babilònia · Veure més »

Bastarnes

Els bastarnes (llatí Bastarnae) foren un poble germànic -amb probable component cèltic- de la Sarmàcia europea, un dels més poderosos de la regió.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Bastarnes · Veure més »

Bòsfor

El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment "l'Estret" o "l'Estret d'Istanbul") és un estret que separa la part europea de Turquia (la Rumèlia) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Bòsfor · Veure més »

Beòcia

Beòcia és el nom històric de la regió a l'oest d'Àtica, a Grècia, amb capital a Orcomen i centre principal a Tebes.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Beòcia · Veure més »

Bizanci

Bizanci (del grec Βυζάντιον, Byzàntion) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Bizanci · Veure més »

Bozcaada

El castell venecià de '''Bozcaada''' Bozcaada (turc), o Ténedos (Τένεδος en grec), és una illa a prop de l'entrada a l'estret dels Dardanels, al nord-est de la mar Egea.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Bozcaada · Veure més »

Cabira

Cabira (Kabeira) fou una ciutat del Pont, al sud de Magnòpolis i a la base de les muntanyes del Pariadres (no massa lluny de Kainon), en la qual Mitridates VI Eupator va tenir un palau on el rei va amagar els seus tresors.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Cabira · Veure més »

Calcedònia

Calcedònia fou una ciutat de Bitínia a l'altre costat de Bizanci, fundada per Mègara com a colònia el 685 aC.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Calcedònia · Veure més »

Calcis

*Vegeu també Calcis (desambiguació) Calcis (grec: Χαλκίδα, grec antic: Χαλκίς, Katharévussa: Χαλκίς) fou una ciutat de l'illa d'Eubea, separada de Beòcia per l'estret d'Eurip.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Calcis · Veure més »

Capadòcia

Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Capadòcia · Veure més »

Caucas

Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre el mar Negre i el mar Caspi.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Caucas · Veure més »

Cízic

Cízic (grec Kyzikos, llatí Cyzicus o Cyzicum) fou una ciutat grega de la Propòntida, a Mísia.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Cízic · Veure més »

Còlquida

Els antics estats georgians entre els anys 600 i 150 aC; Còlquida hi surt de color verd. La Còlquida (grec antic: ἡ Κολχίς, -ίδος; llatí: Colchĭs -ĭdis; a més a més, grec antic: ὁ Κόλχος -ου ‘còlquide’ m; ἡ Κολχίς, -ίδος ‘ còlquida’ f; Κολχικός, -ή, -όν ‘còlquide -a’ adj.) fou el regne sorgit de la confederació dels Kholka cap al segle IX aC.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Còlquida · Veure més »

Cios

Cios (llatí Cius, grec Kios) fou una ciutat de Bitínia, a la Propòntida, al golf de Cios (Cianos Sinus).

Nou!!: Heraclea Pòntica і Cios · Veure més »

Cleòcares

Cleòcares (Cleochares, Κλεοχάρης) fou un orador grec de Mirleia de Bitínia, contemporani de Demòcares i del filòsof Arcesilau, cap al final del segle III aC.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Cleòcares · Veure més »

Colonització grega

La colonització grega en l'antiguitat, fins al segle IV, al voltant de la Mediterrània La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs primer per les conques de la Mediterrània i del mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Colonització grega · Veure més »

Commagena

Antiochos I de Kommagene, en el Museu de Gaziantep La Commagena fou una regió situada al sud-oest d'Armènia i nord de Síria, a la zona al sud de Melitene fins al riu Eufrates.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Commagena · Veure més »

Cràter d'Orèstia

Cràter (Craterus, Kraterós Κρατερός), fou un dels diàdocs d'Alexandre el gran.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Cràter d'Orèstia · Veure més »

Creta

Creta (grec Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Creta · Veure més »

Dardanels

Els Dardanels. Els Dardanels (en turc Çanakkale Boğazı), abans anomenats Hel·lespont, són un estret del nord-oest de Turquia que connecta la mar Egea amb la mar de Màrmara.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Dardanels · Veure més »

Dardània (Mísia)

Dardània fou un districte de Mísia, sense límits definits.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Dardània (Mísia) · Veure més »

Darios III de Pèrsia

batalla d'Issos. Darios III Codomà (vers 380 aC - 330 aC) fou el darrer rei aquemènida de l'Imperi Persa, del 336 aC al 330 aC.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Darios III de Pèrsia · Veure més »

Demetri Poliorcetes

Moneda amb l'efígie de Demetri Poliorcetes. Demetri Poliorcetes (Demetrius Poliorcetes, Δημήτριος Πολιορκητής) o Demetri I de Macedònia (337 aC-283 aC), fou rei de Macedònia.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Demetri Poliorcetes · Veure més »

Dionís d'Heraclea (filòsof)

Dionís o Dionisi d'Heraclea (Dionysius), fill de Teofant, fou un filòsof grec, deixeble d'Heràclides, Alexí i Menedem, i més tard també de Zenó l'estoic.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Dionís d'Heraclea (filòsof) · Veure més »

Dionís el Vell

Dionís el Vell o Dionisi el Vell (Dyonisius, Διονύσιος vers 431 aC-367 aC) fou tirà de Siracusa.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Dionís el Vell · Veure més »

Dorilau (general)

Dorilau o Dorilaos (Dorylaus, Dorýlaos Δορύλαος) fou un general de Mitridates VI Eupator.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Dorilau (general) · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Egipte · Veure més »

Erètria

Antic teatre d'Erètria Erètria (en llatí Eretria) fou una ciutat d'Eubea, la més poderosa de l'illa després de Calcis.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Erètria · Veure més »

Estret de Kertx

L'estret de Kertx (en rus Керченский пролив, Kèrtxenski proliv; en ucraïnès Керченська протока, Kèrtxenska protoka; en tàtar de Crimea Keriç boğazı, en adigué: Хы ТІуалэ, transcrit: Khy tuale; en grec antic: el Bòsfor Cimmeri, Βόσπορος Κιμμέριος, Bósporos Kimmerios) connecta el mar Negre amb el mar d'Azov, separant les penínsules de Crimea (Rússia) a l'oest, i de Taman (Rússia) a l'est.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Estret de Kertx · Veure més »

Eubea

Eubea (grec: ἡ Εὔβοια; llatí: Eubœa) és una illa de Grècia, la més gran després de Creta, al nord de l'Àtica i a l'est de Beòcia, Lòcrida i Tessàlia de les quals està separada en el punt més reduït per l'estret d'Euripos, on un pont l'uneix al continent.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Eubea · Veure més »

Eufrates

LEufrates (en àrab الفرات, al-Furāt; en turc i en kurd Fırat; en persa فرات, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu; en siríac, Frot o, Prât; en grec antic Ευφράτης, Eufrates) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Eufrates · Veure més »

Fòcida

Fòcida (llatí Phocis, grec Phokis) fou una regió de la Grècia Central limitada al nord per Dòrida, al nord-est pels locris epicnèmidis i opuntis, al sud-est per Beòcia, a l'oest pels locris ozolis, i al sud pel golf de Corint.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Fòcida · Veure més »

Feodòssia

Feodòssia (tàtar de Crimea: Kefe; ucraïnès: Феодосія, del grec antic: Θεοδοσία) és una municipalitat i ciutat de Crimea, Rússia, a la costa de la mar Negra.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Feodòssia · Veure més »

Foci

Foci —Photius, Phócios — (Constantinoble, vers 820 - monestir de Bordi, Armènia, 6 de febrer del 893) fou un eclesiàstic, retòric, filòsof, gramàtic i poeta bizantí.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Foci · Veure més »

Fraates III de Pàrtia

Fraates III fou rei de Pàrtia des de vers el 69 aC fins al 57 aC.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Fraates III de Pàrtia · Veure més »

Gai Mari

Gai Mari o simplement Mari, en llatí Caius Marius, (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del segle II aC i començament del segle I aC.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Gai Mari · Veure més »

Galàcia

Galàcia fou el nom donat als territoris d'actuació dels gals (gàlates) a Anatòlia, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, i que fou una tetrarquia i després província romana.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Galàcia · Veure més »

Getes

Els getes (llatí getae) foren un poble traci que habitava a l'actual Bulgària, al nord de Tràcia i en veïnatge amb els roxolans (del grup sàrmata).

Nou!!: Heraclea Pòntica і Getes · Veure més »

Guerra Romano-Síria

La Guerra Romà-Síria (192 aC - 188 aC), també anomenada Guerra d'Antíoc o Guerra Síria, va ser el conflicte militar que va tenir lloc entre les coalicions dirigides per la República Romana i Antíoc III el gran, rei de l'Imperi Selèucida.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Guerra Romano-Síria · Veure més »

Guerres Mitridàtiques

Guerres mitridàtiques foren quatre guerres entre la República Romana i el rei Mitridates VI Eupator del Pont, que es van lliurar entre el 88 aC i el 66 aC.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Guerres Mitridàtiques · Veure més »

Heraclea Pòntica

Heraclea Pòntica (llatí Heracleia Pontica) fou una ciutat de la costa del Euxí o mar Negra, al Pont, prop de Bitínia (com que el seu territori va incorporar part de Bitínia fou també esmentada com a Heraclea de Bitínia).

Nou!!: Heraclea Pòntica і Heraclea Pòntica · Veure més »

Heràclides Pòntic

Heràclides Pòntic (grec), (387 aC - 312 aC), també anomenat Heracleides, Heràclides d'Heraclea o Heràclides de Ponto, fou un filòsof grec, fill d'Eutifró o Eufró, i nascut a Heraclea Pòntica -actualment Karadeniz Ereğli, Turquia-.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Heràclides Pòntic · Veure més »

Hispània

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'imperi romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Hispània · Veure més »

Imperi Part

L'imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Imperi Part · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Imperi Romà · Veure més »

Isòcrates

Isòcrates d'Atenes —Isocrates, — (436 aC-338 aC) fou un famós orador i retòric atenenc, fill de Teodor.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Isòcrates · Veure més »

Júpiter (mitologia)

Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Júpiter (mitologia) · Veure més »

Judea

Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en els actuals Israel (al sud) i Palestina (la franja de Gaza).

Nou!!: Heraclea Pòntica і Judea · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar, (en llatí Gaius Iulius Caesar) més conegut com a Juli Cèsar (juliol de 100 aC - 15 de març de 44 aC, Roma) va ser un líder polític i militar de l'era tardo republicana.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Juli Cèsar · Veure més »

Kalawdhiya

Qalàwdhiya fou una antiga ciutat i fortalesa de Turquia possiblement la Claudiòpolis de Plini, de situació desconeguda però al sud de Melitene i les gorges de l'Eufrates, entre les muntanyes orientals del Taure i el Khanzit (Kharpert).

Nou!!: Heraclea Pòntica і Kalawdhiya · Veure més »

Karadeniz Ereğli

Karadeniz Ereğli (o simplement Ereğli, anteriorment Ereghli, també Erekli) és una ciutat de Turquia a la província de Zonguldak, a la costa de la Mar Negra a la desembocadura del riu Kılıçsu.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Karadeniz Ereğli · Veure més »

Laz

El laz (ლაზური ნენა, lazuri nena; georgià ლაზური ენა, lazuri ena, o ჭანური ენა, č'anuri ena, també chanuri ena) és una llengua caucàsica que es parla al voltant de la mar Negra.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Laz · Veure més »

Leònides d'Heraclea

Leònides d'Heraclea o Lleó d'Heraclea (Leonidas) fou un jove noble de Heraclea del Pont que fou un dels que va donar mort al tirà Clearc el 353 aC, juntament amb altres conspiradors, encapaçalats per Quió fill de Matris (que era parent del tirà).

Nou!!: Heraclea Pòntica і Leònides d'Heraclea · Veure més »

Licos de Bitínia

Licos de Bitínia (Lycus, Lycos) fou un riu de Bitínia que naixia a l'est del país i corria cap a l'oest per desaiguar a la mar Negra al sud d'Heraclea Pòntica, al lloc anomenat Campus Lycaeus.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Licos de Bitínia · Veure més »

Lisímac de Tràcia

Lisímac de Tràcia (Lysimachus) (nascut vers 350 aC, mort 281 aC) fou rei de Tràcia i de Macedònia.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Lisímac de Tràcia · Veure més »

Lisimàquia de Tràcia

Lisimàquia (Lysimachia, Λυσιμαχία o Λυσιμάχεια) fou una important ciutat a l'extrem nord-oest del Quersonès traci prop del golf de Melas (Sinus Melas).

Nou!!: Heraclea Pòntica і Lisimàquia de Tràcia · Veure més »

Luci Corneli Sul·la

Luci Corneli Sul·la Fèlix (138 aC - 78 aC) fou un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Luci Corneli Sul·la · Veure més »

Luci Licini Lucul·le (cònsol 74 aC)

Luci Licini Lucul·le (Lucius Licinius L. F. L. N. Lucullus) fou un magistrat romà, conegut com el general que va derrotar a Mitridates VI Eupator, i fill de ''Lucius Licinius L. F. Lucullus'' i de Cecília (filla de Luci Metel Calb o Calv).

Nou!!: Heraclea Pòntica і Luci Licini Lucul·le (cònsol 74 aC) · Veure més »

Luci Licini Murena (pretor)

Luci Licini Murena (Lucius Licinius Murena) era germà de l'erudit ''Publius Lucius Murena'' i fill de ''Publius Lucius Murena'', el primer Murena.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Luci Licini Murena (pretor) · Veure més »

Macares

Macares (Machares) fou príncep del Pont i rei del Bòsfor Cimmeri, fill de Mitridates VI Eupator.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Macares · Veure més »

Magnòpolis

Magnòpolis (Magnopolis, Μαγνόπολις) fou una ciutat del Pont a la confluència entre els rius Licos i Iris.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Magnòpolis · Veure més »

Mangalia

Mangalia és una vila de la província de Constanţa i un complex balneari de la "riviera romanesa", que té una població de 36.364 habitants en el 2011.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Mangalia · Veure més »

Mar de Màrmara

Bakirkoy, petit port a la mar de Màrmara, prop d'Istanbul La mar de Màrmara (en turc Marmara Denizi, en grec: Μαρμαρα̃ Θάλασσα, transcrit Marmarà Thàlassa, o Προποντίδα, Propontida) és una mar continental molt tancada que connecta la mar Negra amb la mar Egea i que alhora separa la part asiàtica de Turquia de la part europea.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Mar de Màrmara · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o el mar Negre) (búlgar: Черно море (Txerno more); romanès: Marea Neagră; ucraïnès: Чорне море (Txorne more); tàtar de Crimea: Qara deñiz; rus: Чёрное море (Txiòrnoie mòrie); abkhaz: Амшын Еиқәа (Amxin Eyk'wa); laz: Uça zoğa; georgià: შავი ზღვა (Xavi Zğva), turc Karadeniz), és una mar continental que trobem entre Europa i Àsia, coneguda en l'antiguitat clàssica com a Pontus Euxinus o el Pont. Comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx. El principal accident geogràfic de les seves costes és la península de Crimea. A través del Bòsfor hi ha una afluència d'aigua marina de 200 km³ nets anuals; l'afluència d'aigua dolça (provinent de les regions del voltant, especialment de l'Europa central i oriental) és d'uns 320 km³ nets anuals. Els principals rius que hi desemboquen són el Danubi, el Dnipró (o Dnièper) i el Dnister (o Nistru o Dnièster). La mar Negra té més de 436.400 km² de superfície, una profunditat màxima de 2.212 m i un volum de 547.000 km³. El clima és variable entre el de la part nord, més fred i propi de l'estepa ucraïnesa, i el del sud, que és clima mediterrani. Les costes de l'oest (Rússia, Geòrgia) i sud (Turquia) tenen punts extremadament plujosos, amb un clima gairebé subtròpic, ajudats no sols per la circulació global oest-est sinó per la presència de muntanyes prop de la costa, com ara el Caucas a Rússia i Geòrgia, amb què es creen precipitacions orogràfiques. Els països banyats per la mar Negra, amb les principals ciutats costaneres respectives, són.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Mar Negra · Veure més »

Marc Aureli Cotta (cònsol)

Marc Aureli Cotta (Marcus Aurelius Cotta) fou un magistrat romà, germà de Gai Aureli Cotta i de Luci Aureli Cotta.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Marc Aureli Cotta (cònsol) · Veure més »

Marmara Ereğlisi

Marmara Ereğlisi (literlament "Ereğli de la Màrmara") és una ciutat de Turquia a la província de Tekirdağ cap del districte homònim, a la regió de la Màrmara.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Marmara Ereğlisi · Veure més »

Mègara

Situació geogràfica de Mègara Mègara (Μέγαρα) fou una ciutat de Grècia al golf Sarònic, en una plana entre les muntanes Geraneies i les Kerata, al peu d'un doble turó anomenat Cària (Καρία) i Alcathoe (Ἀλκαθόη).

Nou!!: Heraclea Pòntica і Mègara · Veure més »

Meleagre de Macedònia

Meleagre (Meleager) fou rei de Macedònia, fill de Ptolemeu I Sòter i Eurídice (filla d'Antípater).

Nou!!: Heraclea Pòntica і Meleagre de Macedònia · Veure més »

Memnó d'Heraclea

Memnó (en grec), possiblement va viure al segle I aC.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Memnó d'Heraclea · Veure més »

Mesopotàmia

Mesopotàmia (del grec, Me.so.po.taˈmi.a, «entre dos rius») és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Mesopotàmia · Veure més »

Mitridates I del Pont

Mitridates I del Pont (Mitridates III) (Mitridates el Fundador) fou rei del Pont, el primer que no fou sàtrapa sinó rei.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Mitridates I del Pont · Veure més »

Mitridates II del Pont

Mitridates II del Pont (Mitridates IV) fou rei del Pont vers 250 o 240 aC al 220 o 210 aC.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Mitridates II del Pont · Veure més »

Mitridates VI Eupator

Mitridates VI Eupator (Mitridates VIII) també esmentat com Mitridates VI Dionís i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evergetes.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Mitridates VI Eupator · Veure més »

Muntanyes del Taure

El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure (en turc, Toros Dağları) és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altura amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Muntanyes del Taure · Veure més »

Nicea de Bitínia

Nicea (llatí Nicaea, grec Nikaia) fou una important ciutat de Bitínia (Estrabó l'esmenta com a capital) a la costa oriental del llac Ascania o Ascanius, en una plana fèrtil però insalubre a l'estiu.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Nicea de Bitínia · Veure més »

Nicomèdia

Nicomèdia (llatí Nicomedeia, grec Nikomêdeia) fou la capital de Bitínia, situada a la costa nord-est del Sinus Astacenus, a la Propòntida.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Nicomèdia · Veure més »

Paflagònia

'''Paflagònia''', situada en un mapa del segle XV. Paflagònia (Paphlagonia) fou una regió de l'Àsia Menor limitada a l'oest per Bitínia, a l'est pel Pont, al sud per Galàcia i al nord per la mar Negra o Euxí.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Paflagònia · Veure més »

Pausànias (geògraf)

Pausànias (en grec: Παυσανίας; segle II)En català es translitera del grec "Pausànias", seguint els criteris fixats per: fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Pausànias (geògraf) · Veure més »

Pèrgam

Trajà a Pèrgam Pèrgam (en llatí, Pergamum o Pergamus; en grec, Pergamon) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caicos (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selinos (Selinus, que passava per la ciutat) i Celtios (Celtius).

Nou!!: Heraclea Pòntica і Pèrgam · Veure més »

Perdicas d'Orèstia

Perdicas (Perdiccas) fill d'Orontes, fou un macedoni nadiu d'Orèstia o Orestis, que fou un dels més destacats generals d'Alexandre el Gran, i descendent de la casa reial d'Orèstia.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Perdicas d'Orèstia · Veure més »

Plató

Plató —Πλάτων Plátōn en grec, Aflatun en àrab— (ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un filòsof d'immensa influència en l'Antiga Grècia.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Plató · Veure més »

Port

El port marítim de Mataró. Un port és una estructura natural o artificial on a més d'estar arrecerats els vaixells, s'hi poden fer les operacions d'embarcament i desembarcament.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Port · Veure més »

Prusa

Prusa fou una ciutat de Mísia a la part nord de les muntanyes Olimp (Olympus).

Nou!!: Heraclea Pòntica і Prusa · Veure més »

Ptolemeu Ceraune

Ptolemeu Ceraune (Πτολεμαῖος, vers 320-278 aC) fou rei de Macedònia vers 280-278 aC Era fill de Ptolemeu I d'Egipte i de la seva dona Eurídice i fou desheretat pel pare en favor dels fills de l'altra dona Berenice I vers el 285 aC, tant per la influència de Berenice I com pel mal caràcter de Ceraune.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Ptolemeu Ceraune · Veure més »

Ptolemeu II Filadelf

Ptolemeu II i Arsinoe II. Ptolemeu II Filadelf — Πτολεμαῖος — (illa de Cos, 309 aC - 29 de gener del 246 aC) fou rei d'Egipte de la Dinastia Ptolemaica.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Ptolemeu II Filadelf · Veure més »

Ptolemeu III Evèrgetes I

Moneda de Ptolemeu III Ptolemeu III Evèrgetes o Ptolemeu III Evèrgetes I (Πτολεμαῖος III εὐεργέτης ‘el benefactor&#8217) fou rei d'Egipte (246 aC-222 aC).

Nou!!: Heraclea Pòntica і Ptolemeu III Evèrgetes I · Veure més »

Quersonès Tàuric

Antiguitat en un mapa imprès a Londres vers el 1770. El Quersonès Tàuric (en grec: Ταυρίς; en llatí: Taurica o Chersonesus Taurica), conegut també amb els noms de Tàurica i Tàurida fou una regió equivalent a l'actual Crimea i territoris de la rodalia.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Quersonès Tàuric · Veure més »

Quió

Quió (Chion, Χίων), fou fill de Matris, d'una noble família d'Heraclea Pòntica, que fou deixeble de Plató.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Quió · Veure més »

Quios

Quios (Chios) (en grec: Χίος; en català medieval: illa del Xiu, turc Sakız) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Quios · Veure més »

Regió de Bitínia

La regió de Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Regió de Bitínia · Veure més »

Regió de Frígia

El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (Phrygia) fou una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges).

Nou!!: Heraclea Pòntica і Regió de Frígia · Veure més »

Regió de Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Regió de Tràcia · Veure més »

Regió del Pont

La regió del Pont. Pont (llatí Pontus) fou una regió de l'Àsia Menor que rebia aquest nom perquè era a la costa del Pont Euxí (mar Negra).

Nou!!: Heraclea Pòntica і Regió del Pont · Veure més »

Regne de Macedònia

El regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Regne de Macedònia · Veure més »

Riu Fasis

Fasis (Phasis) fou un riu navegable de la Còlquida.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Riu Fasis · Veure més »

Rodes (ciutat)

Rodes és una ciutat de Grècia, a l'illa de Rodes, capital de la prefectura del Dodecanès.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Rodes (ciutat) · Veure més »

Sakarya

Mapa del Sakarya Sakarya (antigament, en llatí, Sangarius; en grec, Σαγγάριος, Sangários) és un riu de Turquia, el tercer més llarg del país, al centre d'Anatòlia.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Sakarya · Veure més »

Samsun

Samsun és una ciutat de Turquia i el centre-vila de la província del mateix nom Samsun és la major ciutat i la capital econòmica de la Regió de la Mar Negra i està situada a Anatòlia a la vora d'aquest mar.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Samsun · Veure més »

Sardes

Sardes (Σάρδεις o Σάρδις) fou una ciutat de l'Àsia Menor, capital del regne de Lídia, dels sàtrapes perses, d'Antígon, dels sàtrapes selèucides i capital regional amb els romans.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Sardes · Veure més »

Sòstenes de Macedònia

Sòstenes (Sosthenes) fou un general macedoni de naixement noble però sense relació amb la família reial.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Sòstenes de Macedònia · Veure més »

Segle II

El segle II, que comprèn els anys 101 - 199, pertany a l'era de l'Antiguitat clàssica i està marcat per la consolidació de les tendències i pobles del segle precedent.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Segle II · Veure més »

Seleuc I Nicàtor

Seleuc I Nicàtor fou sàtrapa de Babilònia, rei de Síria, i fundador de l'Imperi Selèucida.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Seleuc I Nicàtor · Veure més »

Sinop

Vista general Sinop (en turc otomà Sinub, àrab Sanub o Sinub o Sinab, en grec Σινώπη, Sinope) és un port de la costa de la Mar Negra, capital de la província turca homònima.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Sinop · Veure més »

Tanagra

Tanagra (o Tanagraois) fou una ciutat de Beòcia a l'esquerra del riu Asopus a uns 40 km de Platea.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Tanagra · Veure més »

Tínia

Tínia és el déu del cel de la mitologia etrusca i, com a tal, actua com a líder del panteó.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Tínia · Veure més »

Tectòsages

Els tectòsages o volques tectòsages (llatí Volcae Tectosages) foren una de les tribus de gals volques que es van establir a l'Àsia Menor.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Tectòsages · Veure més »

Teodosi II

Teodosi II (en llatí Flavius Theodosius; abril del 401 – 28 de juliol del 450) fou emperador de l'Imperi Romà d'Orient del 408 al 450.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Teodosi II · Veure més »

Tigranes II d'Armènia

Tigranes II el Gran Ordre de Tigranes el Gran Tigranes II, conegut com a Tigranes el gran, (vers el 140 aC - 55 aC) fou rei d'Armènia del 95 aC fins al 55 aC.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Tigranes II d'Armènia · Veure més »

Tigranocerta

Tigranocerta (Տիգրանակերտ) fou una ciutat d'Armènia, capital del regne, que fou construïda per Tigranes II d'Armènia el gran vers el 78 aC, al centre dels seus dominis, i a la que va donar el seu nom.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Tigranocerta · Veure més »

Timonitis

Timonitis o Timonitide fou un districte de l'interior de Paflagònia, proper de Bitínia.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Timonitis · Veure més »

Tomis

Tomis fou una ciutat de la Baixa Mèsia (Mèsia Inferior) a la riba de l'Euxí, capital del districte anomenat Escítia Menor (Scythia Minor).

Nou!!: Heraclea Pòntica і Tomis · Veure més »

Xipre

Xipre és un estat insular de la Mediterrània.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Xipre · Veure més »

Zeus

En la mitologia grega, Zeus (en grec antic Θεύς) és el déu suprem de l'Olimp.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Zeus · Veure més »

Zipetes

Zipetes, Zibetes, Ziboetes o Zipoetes) fou rei de Bitínia, fill i successor de Bas de Bitínia. Va regnar uns 45 anys (326 aC a 281 aC) durant els quals va fer la guerra amb èxit contra Lisímac de Tràcia, i Antíoc I Sòter. El 315 aC va fer la guerra contra les ciutats d'Astacos de Bitínia i de Calcedònia. Va fundar una ciutat a la que va donar el nom de Zipètion (Zipoetium) al peu de la muntanya Lyperus. Va morir amb 76 anys i va deixar quatre fills, dels quals el més gran Nicomedes I, el va succeir.

Nou!!: Heraclea Pòntica і Zipetes · Veure més »

116 aC

Sense descripció.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 116 aC · Veure més »

121 aC

Sense descripció.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 121 aC · Veure més »

130 aC

L'any 130 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 130 aC · Veure més »

149 aC

Sense descripció.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 149 aC · Veure més »

163 aC

L'any 163 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 163 aC · Veure més »

180 aC

Sense descripció.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 180 aC · Veure més »

187 aC

Sense descripció.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 187 aC · Veure més »

189 aC

Sense descripció.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 189 aC · Veure més »

190 aC

Sense descripció.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 190 aC · Veure més »

220 aC

Sense descripció.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 220 aC · Veure més »

223 aC

Sense descripció.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 223 aC · Veure més »

228 aC

Sense descripció.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 228 aC · Veure més »

239 aC

Sense descripció.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 239 aC · Veure més »

240 aC

Sense descripció.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 240 aC · Veure més »

246 aC

Sense descripció.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 246 aC · Veure més »

265 aC

Sense descripció.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 265 aC · Veure més »

272 aC

L'any 272 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 272 aC · Veure més »

274 aC

Sense descripció.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 274 aC · Veure més »

277 aC

L'any 277 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 277 aC · Veure més »

278 aC

Sense descripció.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 278 aC · Veure més »

279 aC

Sense descripció.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 279 aC · Veure més »

280 aC

Sense descripció.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 280 aC · Veure més »

281 aC

L'any 281 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 281 aC · Veure més »

288 aC

L'any 288 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 288 aC · Veure més »

301 aC

L'any 301 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 301 aC · Veure més »

302 aC

L'any 302 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 302 aC · Veure més »

305 aC

Sense descripció.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 305 aC · Veure més »

306 aC

L'any 306 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 306 aC · Veure més »

322 aC

Sense descripció.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 322 aC · Veure més »

326 aC

; Roma: Foren elegits consols Gai Peteli Libo Visol o Caius Poetelius Libo Visolus i Lluci Papiri Cursor Mugil·là o Lucius Papirius Cursor Mugillanus.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 326 aC · Veure més »

336 aC

L'any 336 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 336 aC · Veure més »

338 aC

Sense descripció.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 338 aC · Veure més »

345 aC

L'any 345 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 345 aC · Veure més »

353 aC

Sense descripció.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 353 aC · Veure més »

358 aC

Sense descripció.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 358 aC · Veure més »

364 aC

Sense descripció.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 364 aC · Veure més »

377 aC

Sense descripció.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 377 aC · Veure més »

390 aC

Sense descripció.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 390 aC · Veure més »

404 aC

Sense descripció.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 404 aC · Veure més »

430 aC

L'any 430 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 430 aC · Veure més »

63 aC

Sense descripció.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 63 aC · Veure més »

74 aC

Sense descripció.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 74 aC · Veure més »

91 aC

Sense descripció.

Nou!!: Heraclea Pòntica і 91 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Bitinium, Claudiòpolis, Heraclea Pontica, Heraclea de Bitínia, Heraclea del Pont, Heracleia Pontica, Heracleia Pòntica, Heracleia del Pont, Honorias.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »