43 les relacions: Agàtocles de Siracusa, Agrigent, Èrix, Ciceró, Claudi Ptolemeu, Cleòmenes I, Creta, Dèdal, Dió de Siracusa, Diodor de Sicília, Dionisi el Vell, Dorieu d'Esparta, Esparta, Estrabó, Eurileó d'Esparta, Guerra de Sicília (600 aC-265 aC), Hamílcar (480 aC), Hannó el Vell, Hèracles, Heraclides Pòntic, Heròdot, Himera, Imperi Cartaginès, Itinerarium, Lilibèon, Luci Manli Vulsó Llong, Marc Atili Règul (cònsol 267 i 256 aC), Marc Claudi Marcel (cònsol 222 aC), Minos, Pirros, Platani, Plini el Vell, Pomponi Mela, Primera Guerra Púnica, Primera Guerra Servil, Publi Rupili, Regne de l'Epir, Sículs, Segesta (Sicília), Segona Guerra Púnica, Selinunt, Sicília, Siracusa.
Agàtocles de Siracusa
Agàtocles (Agathŏcles, Ἀγαθοκλῆς) (segles IV i III aC) fou tirà de Siracusa i rei de Sicília.
Nou!!: Heraclea Minoa і Agàtocles de Siracusa · Veure més »
Agrigent
Chiesa San Lorenzo Agrigent (en italià Agrigento, en sicilià Girgenti) és una ciutat de Sicília situada a la costa sud-oest entre Selinunt i Gela, a la vora del riu San Biagio.
Nou!!: Heraclea Minoa і Agrigent · Veure més »
Èrix
Èrix (en grec antic Έρυξ) és un heroi grec que va donar nom a la muntanya siciliana d'Erix, famosa pel santuari d'Afrodita que hi havia al seu cim.
Nou!!: Heraclea Minoa і Èrix · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Heraclea Minoa і Ciceró · Veure més »
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Nou!!: Heraclea Minoa і Claudi Ptolemeu · Veure més »
Cleòmenes I
Cleòmenes I (Cleomenes) fou el setzè rei de la línia àgida d'Esparta.
Nou!!: Heraclea Minoa і Cleòmenes I · Veure més »
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Nou!!: Heraclea Minoa і Creta · Veure més »
Dèdal
Dèdal i Pasífae. Fresc romà a la casa dels Vettii, Pompeia, segle I dC En la mitologia grega, Dèdal (en grec Δαίδαλος, Daidalos) era un arquitecte i artesà molt hàbil, famós per haver construït el laberint de Creta.
Nou!!: Heraclea Minoa і Dèdal · Veure més »
Dió de Siracusa
Dió de Siracusa (Dion, en Δίων; circa 408 aC-353 aC), fill d'Hipparí de Siracusa (un constant partidari de Dionisi el Vell el qual estava casat amb Aristòmaca de Siracusa, filla d'Hipparí), va ser un polític siracusà, cunyat de Dionisi el Vell.
Nou!!: Heraclea Minoa і Dió de Siracusa · Veure més »
Diodor de Sicília
Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.
Nou!!: Heraclea Minoa і Diodor de Sicília · Veure més »
Dionisi el Vell
Dionisi el Vell (Dyonisius; vers 431 aC-367 aC) fou tirà de Siracusa (405-367 aC).
Nou!!: Heraclea Minoa і Dionisi el Vell · Veure més »
Dorieu d'Esparta
Doreu (en llatí Dorieus, en grec antic Δωριεύς) fou un príncep espartà, fill gran d'Anaxàndrides II i pare de Eurianax.
Nou!!: Heraclea Minoa і Dorieu d'Esparta · Veure més »
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Nou!!: Heraclea Minoa і Esparta · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Heraclea Minoa і Estrabó · Veure més »
Eurileó d'Esparta
Eurileó (en llatí Euryleon, en grec antic Εὐρυλέων) fou un colonitzador grec espartà, un dels companys de Doreu d'Esparta amb el que va anar a Sicília per establir una colònia, cap a la meitat del segle VI aC.
Nou!!: Heraclea Minoa і Eurileó d'Esparta · Veure més »
Guerra de Sicília (600 aC-265 aC)
Les Guerres Grecopúniques o Guerres Sicilianes foren una sèrie de conflictes armats entre cartaginesos i diverses ciutat estat gregues, liderades per Siracusa, pel control de Sicília i el Mar Mediterrani occidental entre el 600 aC i el 265 aC.
Nou!!: Heraclea Minoa і Guerra de Sicília (600 aC-265 aC) · Veure més »
Hamílcar (480 aC)
Hamílcar (en llatí Hamilcar, en grec antic Ἀμίλχαρ) va ser un general cartaginès, mort durant la batalla d'Himera l'any 480 aC, un dels episodis de la gran expedició grega a Sicília.
Nou!!: Heraclea Minoa і Hamílcar (480 aC) · Veure més »
Hannó el Vell
Hannó probablement fill d'Anníbal, fou un general cartaginès enviat a Sicília amb una força important en iniciar-se la Primera Guerra Púnica.
Nou!!: Heraclea Minoa і Hannó el Vell · Veure més »
Hèracles
En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.
Nou!!: Heraclea Minoa і Hèracles · Veure més »
Heraclides Pòntic
Heraclides (Heracleides Ponticus; -), fill d'Eutífron, fou un filòsof de l'antiga Grècia nascut a Heraclea del Pont (actualment Karadeniz Ereğli, Turquia).
Nou!!: Heraclea Minoa і Heraclides Pòntic · Veure més »
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Nou!!: Heraclea Minoa і Heròdot · Veure més »
Himera
Hímera (Ἱμέρα) era una important ciutat grega de Sicília a la costa nord de l'illa a la desembocadura del riu Himera, entre Panormos i Cafalòdion (Cefalù).
Nou!!: Heraclea Minoa і Himera · Veure més »
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
Nou!!: Heraclea Minoa і Imperi Cartaginès · Veure més »
Itinerarium
''Tabula Peutingeriana''.Itinerarium (plural: itineraria, que en llatí vol dir Itinerari) és una descripció dels camins de l'Antiga Roma que de vegades tenia forma de gràfic, com era el cas de tot el món conegut plasmat en el Mapa d'Agripa avui desaparegut però del que en queden àmples referències.
Nou!!: Heraclea Minoa і Itinerarium · Veure més »
Lilibèon
Lilibèon (grec antic: Λιλύβαιον, Lilíbaion), de vegades Lilibeu (llatí: Lilybaeum), la moderna Marsala, va ser una ciutat de Sicília situada al cap del mateix nom, a l'extrem oest de Sicília (avui Cap Boèo), un dels tres cap que van donar a Sicília el nom de Trinàcria.
Nou!!: Heraclea Minoa і Lilibèon · Veure més »
Luci Manli Vulsó Llong
Luci Manli Vulsó Llong (en llatí Lucius Manlius A. F. P. N. Vulso Longus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Heraclea Minoa і Luci Manli Vulsó Llong · Veure més »
Marc Atili Règul (cònsol 267 i 256 aC)
Marc Atili Règul (en Marcus Atilius M. f. L. n. Regulus) va ser un magistrat romà i cònsol de la república dues vegades.
Nou!!: Heraclea Minoa і Marc Atili Règul (cònsol 267 i 256 aC) · Veure més »
Marc Claudi Marcel (cònsol 222 aC)
Marc Claudi Marcel (en llatí Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus) va ser un magistrat romà, el més important de la família dels Claudi Marcel, cinc vegades cònsol i conqueridor de Siracusa.
Nou!!: Heraclea Minoa і Marc Claudi Marcel (cònsol 222 aC) · Veure més »
Minos
Il·lustració de Gustave Doré En la mitologia grega, Minos (en grec Μίνως, en llatí Mīnōs) era un rei llegendari de Creta, fill de Zeus i Europa.
Nou!!: Heraclea Minoa і Minos · Veure més »
Pirros
Bust de Pirros Pirros (Pyrrhus,, ΠΥΡΡΟΣ) (318 aC-272 aC) fou rei de l'Epir.
Nou!!: Heraclea Minoa і Pirros · Veure més »
Platani
Desembocadura del Platani Platani (Hàlic o Halicos (grec Halykos, llatí Halycus)) fou un riu de Sicília que naixia al centre de l'illa i corria al sud-oest desaiguant prop d'Heraclea Minoa.
Nou!!: Heraclea Minoa і Platani · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Heraclea Minoa і Plini el Vell · Veure més »
Pomponi Mela
Pomponi Mela o Mel·la - Pomponius Mela - (mort el 45 dC), que va escriure al voltant del 43 dC, va ser el primer geògraf romà.
Nou!!: Heraclea Minoa і Pomponi Mela · Veure més »
Primera Guerra Púnica
La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.
Nou!!: Heraclea Minoa і Primera Guerra Púnica · Veure més »
Primera Guerra Servil
La Primera Guerra Servil (135 aC - 132 aC) va ser un aixecament dels esclaus de l'illa de Sicília contra els romans, que va acabar en fracàs.
Nou!!: Heraclea Minoa і Primera Guerra Servil · Veure més »
Publi Rupili
Publi Rupili (en llatí Publius Rupilius P. F. P. N.) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Heraclea Minoa і Publi Rupili · Veure més »
Regne de l'Epir
Regnes de l'Epir Epir (en Ἤπειρος) era un regne hel·lènic que va existir al nord-oest de Grècia des del temps de la Guerra de Troia fins a la conquesta romana del 159 aC.
Nou!!: Heraclea Minoa і Regne de l'Epir · Veure més »
Sículs
Els sículs o síquels o sicels (en llatí siculi, siceli, en grec antic Σικελοί) eren els primers habitants de Sicília.
Nou!!: Heraclea Minoa і Sículs · Veure més »
Segesta (Sicília)
El temple Segesta (Segesta) fou una ciutat de Sicília a uns 10 km de la costa i uns 50 km a l'oest de Panormos.
Nou!!: Heraclea Minoa і Segesta (Sicília) · Veure més »
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Nou!!: Heraclea Minoa і Segona Guerra Púnica · Veure més »
Selinunt
Mapa de la Sicília arcaica amb la localització de Selinunt, a l'oest de l'illa Selinunt (Σελινοῦς, Selinus, italià Selinunte, també Torre dei Pulci) fou una de les principals ciutats gregues de Sicília a la costa sud-oest, a la desembocadura del riu Selinunt, a uns 6 km a l'oest d'Hipses (Belici).
Nou!!: Heraclea Minoa і Selinunt · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Heraclea Minoa і Sicília · Veure més »
Siracusa
Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.
Nou!!: Heraclea Minoa і Siracusa · Veure més »