Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Heràldica

Índex Heràldica

Pàgina de l'armorial alemany d'Hyghalmen, datat de finals del segle XIV. L'heràldica, o ciència del blasó, és la ciència i art auxiliar de la història que estudia específicament l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes,Riquer 1983, Vol.

158 les relacions: Alemany, Alemanya, Alfons IX de Lleó, Alfons VII de Lleó, Anglaterra, Antic règim, Argent (heràldica), Armes parlants, Atzur, Banda (heràldica), Baró, Barra (heràldica), Batalla de Crécy, Batalla de Hastings, Besants i rodelles, Blasó, Blasonament, Bordura, Brisura, Camper, Capel, Casc (heràldica), Castella, Català, Catalunya, Cavaller, Càrrega (heràldica), Cera, Chronica Adefonsi Imperatoris, Cimera (heràldica), Cinta (heràldica), Ciutat, Comarca, Comtat de Tolosa, Comte, Croada d'al-Mariyya, Croada pisano-catalana, Croades, Dècada del 1100, De captione Almerie et Tortuose, Duc, Ducat de Normandia, Edat mitjana, Enric el Lleó, Escussó, Escut d'armes, Esgrima, Esmalt (heràldica), Europa, Eustaqui II de Boulogne, ..., Faixa, Faixa (heràldica), Família, Faustino Menéndez Pidal de Navascués, Ferran II de Lleó, Figura (heràldica), França, Giró, Guillem I d'Anglaterra, Guillem VI de Montpeller, Gules, Herald, Història, Itàlia, Jofré V d'Anjou, Justa, Lambel, Liber Maiolichinus, Llista de monarques britànics, Lluís XVIII de França, Marquès, Martí de Riquer i Morera, Mitra, Moble (heràldica), Monarca, Napoleó Bonaparte, Noblesa, Occitània, Or (heràldica), Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, Orde del Temple, Orde del Toisó d'Or, Pal (heràldica), Panòplia, Papir, Partició (heràldica), Peça (heràldica), Península Ibèrica, Pergamí, Perla (heràldica), Poble (localitat), Política, Porpra (heràldica), Príncep, Principat d'Orange, Província, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Regne d'Anglaterra, Regne de Lleó, Regne Unit, Ricard Cor de Lleó, Rin, Riu Loira, Roc (heràldica), Rodella, Sable, Sautor, Símbol, Segell (autenticació), Segle VII, Segle XII, Segle XIV, Segle XX, Senyor, Senyoria de Montpeller, Senyoria dels Baus, Sigil·lografia, Sinople, Tabard, Tapís de Bayeux, Tiara (barret), Timbre, Torneig, Vegueria, Vescomte, Vexil·lologia, Vila, Xebró, 1 de març, 1027, 1066, 1080, 1087, 1100, 1105, 1113, 1114, 1123, 1125, 1141, 1147, 1150, 1151, 1154, 1157, 1159, 1189, 1198, 1230, 1288, 1790, 1808, 19 de juny, 1983, 1988, 2004. Ampliar l'índex (108 més) »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Heràldica і Alemany · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Heràldica і Alemanya · Veure més »

Alfons IX de Lleó

Alfons IX de Lleó (Zamora 1171 - Vilanova de Sarria, Galícia 1230) fou rei de Lleó (1188-1230).

Nou!!: Heràldica і Alfons IX de Lleó · Veure més »

Alfons VII de Lleó

Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157) i emperador d'Espanya (1135-1157).

Nou!!: Heràldica і Alfons VII de Lleó · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Heràldica і Anglaterra · Veure més »

Antic règim

Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín L'antic règim va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

Nou!!: Heràldica і Antic règim · Veure més »

Argent (heràldica)

Representacions de l'argent L'argent és un esmalt argentat usat en heràldica.

Nou!!: Heràldica і Argent (heràldica) · Veure més »

Armes parlants

En heràldica, les armes parlants (també anomenades armes cantants) són els escuts d'armes representats per una càrrega que, d'alguna manera, interpreta gràficament el nom de la família o del municipi als quals correspon.

Nou!!: Heràldica і Armes parlants · Veure més »

Atzur

Representacions de l'atzur L'atzur és el color blau en heràldica.

Nou!!: Heràldica і Atzur · Veure més »

Banda (heràldica)

La banda, en heràldica, és una peça honorable que travessa el camper de l'escut de dalt a baix diagonalment, des del cantó superior destre (és a dir, esquerre per al qui el mira) fins al cantó inferior sinistre (és a dir, dret), i delimitada per dues línies paral·leles.

Nou!!: Heràldica і Banda (heràldica) · Veure més »

Baró

Corona de '''baró'''. Baró (en femení baronessa) és un títol nobiliari de rang inferior al de vescomte (o, on no n'hi ha, al de comte).

Nou!!: Heràldica і Baró · Veure més »

Barra (heràldica)

La barra, en heràldica, és una peça honorable que travessa el camper de l'escut de dalt a baix diagonalment, des del cantó superior sinistre (és a dir, dret per al qui el mira) fins al cantó inferior destre (és a dir, esquerre), i delimitada per dues línies paral·leles.

Nou!!: Heràldica і Barra (heràldica) · Veure més »

Batalla de Crécy

La batalla de Crécy, que es va lliurar el 26 d'agost del 1346 fou la segona gran batalla de la Guerra dels Cent Anys després del combat naval de Sluys, sent primera batalla terrestre important de la guerra.

Nou!!: Heràldica і Batalla de Crécy · Veure més »

Batalla de Hastings

Detall del tapís de Bayeux (1073-1083), en què es representa la invasió normanda. La Batalla de Hastings fou un enfrontament decisiu entre les tropes de Harold II d'Anglaterra, últim rei saxó del Regne d'Anglaterra, i els invasors normands del futur Guillem I d'Anglaterra.

Nou!!: Heràldica і Batalla de Hastings · Veure més »

Besants i rodelles

En heràldica, els besants i les rodelles són uns mobles rodons i plans en forma de petit disc.

Nou!!: Heràldica і Besants i rodelles · Veure més »

Blasó

El blasó (mot derivat del verb alemany blasen, «tocar el corn») era un instrument medieval que feien servir els heralds per anunciar l'arribada del cavaller als torneigs, i tot seguit passaven a fer el blasonament (o descripció) del seu escut d'armes i la relació dels seus títols nobiliaris segons les regles de l'heràldica.

Nou!!: Heràldica і Blasó · Veure més »

Blasonament

El blasonament és el fet de blasonar –és a dir, disposar, descriure i interpretar– els escuts d'una família, una ciutat, etc., segons les regles i la terminologia pròpies de la ciència heràldica o del blasó.

Nou!!: Heràldica і Blasonament · Veure més »

Bordura

En detall) La bordura, en heràldica, és una peça honorable en forma de cinta que voreja el camper.

Nou!!: Heràldica і Bordura · Veure més »

Brisura

Escut '''brisat''' al cap amb un lambel En heràldica, la brisura (del francès brisure, de briser, 'trencar') és qualsevol modificació que s'introdueix a les armories d'una família per tal de distingir-ne les diferents branques o bé els bastards.

Nou!!: Heràldica і Brisura · Veure més »

Camper

El camper o camp és, en heràldica, la superfície interior i total d'un escut, on es posen les particions i les càrregues.

Nou!!: Heràldica і Camper · Veure més »

Capel

L'arquebisbe Giovanni Colombo portant un capel amb deu borles verdes a cada costat. El capel també anomenat galero (plural galeri; del llatí: galerum), és un barret d'ala ampla amb uns cordons acabats en borles que queien sobre el pit que els clergues de l'Església Catòlica feien servir.

Nou!!: Heràldica і Capel · Veure més »

Casc (heràldica)

El casc o elm és un element heràldic basat en la peça del mateix nom que protegia el cap en les antigues armadures medievals.

Nou!!: Heràldica і Casc (heràldica) · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Heràldica і Castella · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Heràldica і Català · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Heràldica і Catalunya · Veure més »

Cavaller

Un cavaller amb el seu cavall. Quadre de Viktor Mikhailovich Vasnetsov, ''El cavaller a la cruïlla de camins'' (1878) L'accepció més pura pel mot cavaller és "persona que munta a cavall", que és de gran riquesa en semàntica.

Nou!!: Heràldica і Cavaller · Veure més »

Càrrega (heràldica)

En heràldica, la càrrega es refereix a tots aquells elements que es posen dins del camper d'un escut: les peces, els mobles i les figures.

Nou!!: Heràldica і Càrrega (heràldica) · Veure més »

Cera

espelma de ceraCera originàriament és la substància secretada per l'abella usada per la construcció dels seus ruscs.

Nou!!: Heràldica і Cera · Veure més »

Chronica Adefonsi Imperatoris

La Chronica Adefonsi Imperatoris és un panegíric en prosa i vers dedicat al regnat d'Alfons VII de Castella.

Nou!!: Heràldica і Chronica Adefonsi Imperatoris · Veure més »

Cimera (heràldica)

Cimera del rei d'Aragó La cimera era un ornament que se situava al cim de l'elm dels cavallers.

Nou!!: Heràldica і Cimera (heràldica) · Veure més »

Cinta (heràldica)

En heràldica, una cinta o faixa en divisa és una peça disminuïda de primer grau que equival a una faixa reduïda a la meitat de la seva amplària.

Nou!!: Heràldica і Cinta (heràldica) · Veure més »

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població treballant a l'agricultura.

Nou!!: Heràldica і Ciutat · Veure més »

Comarca

En general, una comarca és una extensió de territori reduïda, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.

Nou!!: Heràldica і Comarca · Veure més »

Comtat de Tolosa

Tolosa fou un comtat que va existir des de finals del segle VIII fins a la meitat del segle XIII a Occitània, que pren el nom de la ciutat de Tolosa.

Nou!!: Heràldica і Comtat de Tolosa · Veure més »

Comte

Corona comtalComte és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.

Nou!!: Heràldica і Comte · Veure més »

Croada d'al-Mariyya

La croada contra al-Mariyya va ser una important acció militar que va tenir lloc al sud-est de la península Ibèrica el 1147 i que va enfrontar l'exèrcit croat format pel Regne de Castella, la Corona d'Aragó, la República de Gènova i la República de Pisa contra l'Imperi almohade.

Nou!!: Heràldica і Croada d'al-Mariyya · Veure més »

Croada pisano-catalana

La Conquesta de Mallorca, croada pisano-catalana o croada pisano-occitano-catalana (hi havia també ciutats d'Occitània) contra la Taifa de Mallorca es va llençar l'any 1114 per tal d'acabar amb la pirateria mallorquina.

Nou!!: Heràldica і Croada pisano-catalana · Veure més »

Croades

Les croades foren una sèrie de campanyes militars de caràcter religiós, organitzades per coalicions d'estats europeus a fi d'alliberar Terra Santa (Jerusalem) dels musulmans, i sostingudes pels denominats 'estats cristians' de la regió.

Nou!!: Heràldica і Croades · Veure més »

Dècada del 1100

Sense descripció.

Nou!!: Heràldica і Dècada del 1100 · Veure més »

De captione Almerie et Tortuose

De captione Almerie et Tortuose és una crònica en prosa que descriu la Croada contra al-Mariyya.

Nou!!: Heràldica і De captione Almerie et Tortuose · Veure més »

Duc

Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia es denominava duc al príncep.

Nou!!: Heràldica і Duc · Veure més »

Ducat de Normandia

Escut del Ducat de Normandia, format per dos lleopards grocs sobre fons vermell Mapa del Ducat de Normandia L'origen del Ducat de Normandia l'hem de buscar al tractat de Saint-Clair-sur-Epte, acordat al 911 entre el rei Carles III de França i el cap víking Rol·ló.

Nou!!: Heràldica і Ducat de Normandia · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Heràldica і Edat mitjana · Veure més »

Enric el Lleó

Enric el Lleó - Heinrich der Löwe - (Ravensburg, 1129 - 2 d'agost de 1195) va ser un membre de la casa de Welf que fou duc de Saxònia, com a Enric III, des de 1142, i duc de Baviera, com a Enric XII, des de 1156, ducats que va governar fins al 1180.

Nou!!: Heràldica і Enric el Lleó · Veure més »

Escussó

L'escussó és la peça heràldica consistent en un escudet posat al centre o abisme d'un escut, de mides iguals a un terç de les d'aquest.

Nou!!: Heràldica і Escussó · Veure més »

Escut d'armes

Escut d'armes de Portugal. Un escut d'armes escut heràldic (també dit armories o, simplement, escut) és una representació simbòlica de persones o entitats que es deriva de la pràctica medieval de pintar dissenys sobre l'escut i sobre les robes dels cavallers per permetre la identificació en la batalla i més tard en les justes i els tornejos.

Nou!!: Heràldica і Escut d'armes · Veure més »

Esgrima

''El rus Ivan iTourchine i el nord-americà Weston Kelsey en un assalt a espasa en els Jocs Olímpics d'Atenes.'' L'esgrima és un esport de combat en el qual s'enfronten dos contrincants que han d'intentar tocar-se amb una arma blanca, en funció de la qual es diferencien tres modalitats: sabre, espasa i floret.

Nou!!: Heràldica і Esgrima · Veure més »

Esmalt (heràldica)

En heràldica, l'esmalt és la coloració del camper de l'escut o d'una partició determinada, o el fons d'una peça, un moble o una figura.

Nou!!: Heràldica і Esmalt (heràldica) · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Heràldica і Europa · Veure més »

Eustaqui II de Boulogne

Eustaqui II de Boulogne (v. 1018- v. 1087) va ser comte de Boulogne des de 1049 fins a la seva mort.

Nou!!: Heràldica і Eustaqui II de Boulogne · Veure més »

Faixa

Casteller col·locant-se la faixa Cabrera, amb faixa militar La faixa és una peça d'indumentària que es caracteritza per ser molt més llarga que ampla i per la seva resistència.

Nou!!: Heràldica і Faixa · Veure més »

Faixa (heràldica)

La faixa, en heràldica, és una peça honorable col·locada horitzontalment al centre de l'escut, tot travessant el camper d'esquerra a dreta, i delimitada per dues línies horitzontals paral·leles.

Nou!!: Heràldica і Faixa (heràldica) · Veure més »

Família

Goya. Una família és un conjunt de persones unides per llaços de parentiu.

Nou!!: Heràldica і Família · Veure més »

Faustino Menéndez Pidal de Navascués

Faustino Menéndez Pidal de Navascués (Saragossa, 15 de novembre de 1924) és un heraldista aragonès, doctor enginyer de Camins per la universitat Politècnica de Madrid, membre numerari de la Real Academia de la Historia (1993), director de l′Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, Vicepresident 1r de l′Académie Internationale d'Heráldique, Acadèmic de Mèrit de l’Acadèmia Portuguesa de la Historia, membre d'honor de la Société Française d'Héraldique et de Sigillographie, i de lInstituto Portuguès de Heràldica.

Nou!!: Heràldica і Faustino Menéndez Pidal de Navascués · Veure més »

Ferran II de Lleó

Tomba de Ferran II de Lleó y Galícia a la catedral de Santiago de Compostel·la Ferran II de Lleó i Galícia (1137 - Benavent 1188) fou rei de Lleó (1157-1188).

Nou!!: Heràldica і Ferran II de Lleó · Veure més »

Figura (heràldica)

Una figura, en la ciència heràldica, és qualsevol de les càrregues o objectes que apareixen dins l'escut d'armes.

Nou!!: Heràldica і Figura (heràldica) · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Heràldica і França · Veure més »

Giró

* Toponímia.

Nou!!: Heràldica і Giró · Veure més »

Guillem I d'Anglaterra

Guillem I d'Anglaterra i II de Normandia (1027/1028 - 9 de setembre, 1087), més conegut amb el nom de Guillem el Conqueridor, va ser duc de Normandia des de 1035 i esdevingué rei d'Anglaterra després de liderar-ne la conquesta l'any 1066, expulsant la dinastia saxona de Wessex i implantant la dinastia Normanda.

Nou!!: Heràldica і Guillem I d'Anglaterra · Veure més »

Guillem VI de Montpeller

Guillem VI de Montpeller (?, 1102/1105 - la Grand Selva, ~1162) fou un noble occità, Senyor de Montpeller.

Nou!!: Heràldica і Guillem VI de Montpeller · Veure més »

Gules

Representacions del gules El gules és el color vermell en heràldica.

Nou!!: Heràldica і Gules · Veure més »

Herald

Heralds porten el triomf de l'Emperador Maximilià a la batalla, per Albrecht Altdorfer Un herald o un herald d'armes, a l'edat mitjana és un oficial d'armes de categoria intermèdia entre el rei d'armes i porsavant que tenia la funció d'examinar els escuts dels qui participaven en els tornejos i d'identificar, a través dels escuts, els morts o ferits d'una batalla.

Nou!!: Heràldica і Herald · Veure més »

Història

''Historia'', al·legoria de la història, pintura de Nikolaos Gysis (1892) La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.

Nou!!: Heràldica і Història · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Heràldica і Itàlia · Veure més »

Jofré V d'Anjou

Jofré V d'Anjou (24 d'agost de 1113 -7 de setembre de 1151) era fill de Folc V el Jove, comte d'Anjou (i rei de Jerusalem), i d'Eremburga del Maine.

Nou!!: Heràldica і Jofré V d'Anjou · Veure més »

Justa

Representació d'una '''justa''' de finals del segle XIII al Còdex Manesse Una justa o born era un combat entre dos cavallers, muntats a cavall i armats amb sengles llances.

Nou!!: Heràldica і Justa · Veure més »

Lambel

or; ressaltant al cap un '''lambel''' de gules» Un lambel és un moble heràldic generalment posat al cap de l'escut i sovint emprat com a brisura.

Nou!!: Heràldica і Lambel · Veure més »

Liber Maiolichinus

Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus o Liber Maiorichinus «llibre mallorquí de les gestes il·lustres dels pisans» és una epopeia llatina que narra la Croada pisano-catalana de l'any 1113-1114 contra Madina Mayūrqa acabdillada per l'arquebisbe de Niça Pere II i el comte Ramon Berenguer III de Barcelona.

Nou!!: Heràldica і Liber Maiolichinus · Veure més »

Llista de monarques britànics

Escut d'armes dels Plantagenet Els monarques britànics són aquells que han governat en algun dels dos regnes més importants de la Gran Bretanya, Escòcia i Anglaterra, o a la unió d'aquestes dues corones amb Irlanda primer i Irlanda del Nord després, formant el Regne Unit (de Gran Bretanya i Irlanda del Nord).

Nou!!: Heràldica і Llista de monarques britànics · Veure més »

Lluís XVIII de França

Lluís XVIII de França (Palau de Versalles, 17 de novembre de 1755 - París, 16 de setembre de 1824), fou rei de França i Navarra, titular entre 1795 i 1814, i efectiu des de 1814 fins a 1824, llevat del breu període conegut com el Govern dels cent dies (20 de març- 8 de juliol de 1815) en què, momentàniament, Napoleó recuperà el poder.

Nou!!: Heràldica і Lluís XVIII de França · Veure més »

Marquès

Corona de '''marquès'''. Marquès és un títol nobiliari superior al de comte i inferior al de duc.

Nou!!: Heràldica і Marquès · Veure més »

Martí de Riquer i Morera

Martí de Riquer i Morera (Barcelona, 3 de maig de 1914 - 17 de setembre de 2013), comte de Casa Dávalos, Gran d'Espanya, va ser un escriptor i filòleg català.

Nou!!: Heràldica і Martí de Riquer i Morera · Veure més »

Mitra

Una '''mitra''' com a timbre heràldic La '''mitra''' com a figura heràldica La mitra és una peça amb què els cardenals, arquebisbes, bisbes i abats es cobreixen el cap en les funcions del seu ministeri.

Nou!!: Heràldica і Mitra · Veure més »

Moble (heràldica)

Un moble, en la ciència heràldica, és cadascun dels petits objectes accessoris, normalment geomètrics, que apareixen dins l'escut d'armes.

Nou!!: Heràldica і Moble (heràldica) · Veure més »

Monarca

Un Monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Nou!!: Heràldica і Monarca · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Heràldica і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Noblesa

La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en molts països (principalment actuals o anteriors monarquies).

Nou!!: Heràldica і Noblesa · Veure més »

Occitània

Occitània és un país de l'Europa Occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Nou!!: Heràldica і Occitània · Veure més »

Or (heràldica)

Representacions de l'or L'or és un esmalt daurat usat en heràldica.

Nou!!: Heràldica і Or (heràldica) · Veure més »

Orde de Sant Joan de Jerusalem

LOrde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lOrde dels Germans Hospitalers, Orde dels Cavallers Hospitalers, Orde Hospitaler o Orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santal segle XI.

Nou!!: Heràldica і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »

Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem

LOrde del Sant Sepulcre de Jerusalem és un orde militar que té els seus orígens en Godofreu de Bouillon, principal líder de la Primera Croada.

Nou!!: Heràldica і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem · Veure més »

Orde del Temple

LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó (en llatí, Pauperes Commilitones Christi Templique Salomonici), també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.

Nou!!: Heràldica і Orde del Temple · Veure més »

Orde del Toisó d'Or

'''Felip III de Borgonya''' fundador de l'orde, pintat per Rogier van der Weyden L'Orde del Toisó d'Or és un orde civil i de cavalleria fundat l'any 1429 pel duc de Borgonya i comte de Flandes, Felip III de Borgonya.

Nou!!: Heràldica і Orde del Toisó d'Or · Veure més »

Pal (heràldica)

El pal, en heràldica, és una peça honorable col·locada verticalment al centre de l'escut, tot travessant el camper de dalt a baix, i delimitada per dues línies verticals paral·leles.

Nou!!: Heràldica і Pal (heràldica) · Veure més »

Panòplia

portal de sant Antoni de Tarragona La paraula panòplia significa 'col·lecció d'armes'.

Nou!!: Heràldica і Panòplia · Veure més »

Papir

Planta de papir El papir (Cyperus papyrus) és una planta aquàtica comuna a alguns indrets de la conca Mediterrània, particularment a Egipte.

Nou!!: Heràldica і Papir · Veure més »

Partició (heràldica)

En heràldica, s'anomena partició la divisió regular en diverses zones geomètriques d'un camper, d'una càrrega o d'un element d'una partició precedent.

Nou!!: Heràldica і Partició (heràldica) · Veure més »

Peça (heràldica)

En heràldica, una peça és una càrrega que, col·locada damunt el camper de l'escut, el limita mitjançant línies geomètriques de partició.

Nou!!: Heràldica і Peça (heràldica) · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica, anomenada durant 2.000 anys i fins al segle XIX Hispania (terme provinent del llatí i probablement d'origen fenici), és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Heràldica і Península Ibèrica · Veure més »

Pergamí

Pergaminer alemany en un gravat del segle XVI. El pergamí és un material fet a partir de la pell de vaca, ovella, cabra polida especialment per a poder escriure-hi a sobre.

Nou!!: Heràldica і Pergamí · Veure més »

Perla (heràldica)

En heràldica, una perla és una peça ordinària en forma de Y que resulta de la unió d'un xebró revessat i la meitat inferior del pal.

Nou!!: Heràldica і Perla (heràldica) · Veure més »

Poble (localitat)

Un poble és una entitat de població petita, contraposada a la ciutat i a la vila.

Nou!!: Heràldica і Poble (localitat) · Veure més »

Política

La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a realitzar una acció en un grup determinat.

Nou!!: Heràldica і Política · Veure més »

Porpra (heràldica)

Representacions del porpra El porpra és un dels colors tradicionals menys utilitzats per l'heràldica.

Nou!!: Heràldica і Porpra (heràldica) · Veure més »

Príncep

Un príncep és un membre de la família regnant, normalment el fill del rei.

Nou!!: Heràldica і Príncep · Veure més »

Principat d'Orange

El principat d'Orange o d'Aurenja fou un comtat i després principat sobirà, gairebé completament enclavat en el Comtat Venaissí i amb capital a la ciutat d'Aurenja (francès Orange), a l'actual departament de Vauclusa (França).

Nou!!: Heràldica і Principat d'Orange · Veure més »

Província

romanes d'Hispània La província és una unitat administrativa, de nivell inferior a l'Estat.

Nou!!: Heràldica і Província · Veure més »

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Nou!!: Heràldica і Ramon Berenguer III · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1113/1114 - lou Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137 - 1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Nou!!: Heràldica і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Regne d'Anglaterra

El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el segle X i el segle XVIII, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.

Nou!!: Heràldica і Regne d'Anglaterra · Veure més »

Regne de Lleó

El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.

Nou!!: Heràldica і Regne de Lleó · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Heràldica і Regne Unit · Veure més »

Ricard Cor de Lleó

Ricard I d'Anglaterra va ser rei d'Anglaterra des del 6 de juliol de 1189 fins a la seva mort.

Nou!!: Heràldica і Ricard Cor de Lleó · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Heràldica і Rin · Veure més »

Riu Loira

El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.

Nou!!: Heràldica і Riu Loira · Veure més »

Roc (heràldica)

El roc, en heràldica, és una representació estilitzada de la torre dels escacs, anomenada antigament roc.

Nou!!: Heràldica і Roc (heràldica) · Veure més »

Rodella

La rodella és un escut lenticular d'uns 50-60 cm de diàmetre, que va fixat al braç mitjançant corretges i una nansa.

Nou!!: Heràldica і Rodella · Veure més »

Sable

Representacions del sable El sable és el color negre en heràldica.

Nou!!: Heràldica і Sable · Veure més »

Sautor

El sautor, en heràldica, és la peça honorable resultant de la unió d'una banda i una barra; és a dir, té forma d'aspa i s'anomena també creu de Santa Eulàlia, creu de Sant Vicenç o creu de Sant Andreu, ja que és el símbol del martiri d'aquests sants.

Nou!!: Heràldica і Sautor · Veure més »

Símbol

Un símbol és una representació d'una idea, de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits; és una realitat que n'evoca d'altres en la nostra ment mitjançant algun procediment d'analogia.

Nou!!: Heràldica і Símbol · Veure més »

Segell (autenticació)

Recreació del segellat d'un document amb cera vermella o lacre i cintes Un segell és una marca sobre un document o objecte que permet verificar qui n'és l'autor.

Nou!!: Heràldica і Segell (autenticació) · Veure més »

Segle VII

El segle VII és el període que va des de l'any 601 fins al 700 i està marcat per l'expansió de l'islam, que va provocar la redefinició política i territorial del món medieval.

Nou!!: Heràldica і Segle VII · Veure més »

Segle XII

El segle XII correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.

Nou!!: Heràldica і Segle XII · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Heràldica і Segle XIV · Veure més »

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Heràldica і Segle XX · Veure més »

Senyor

Corona heràldica del títol nobiliari de Senyor. Senyor (en llatí: dominus) és qui té domini sobre quelcom o hom.

Nou!!: Heràldica і Senyor · Veure més »

Senyoria de Montpeller

Escut dels Senyors de Montpeller La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.

Nou!!: Heràldica і Senyoria de Montpeller · Veure més »

Senyoria dels Baus

Escut dels Senyors dels Baus Llista dels senyors dels Baus, de gran importància a l'edat mitjana a la zona de la Provença i que tenien com a seu el castell situat a l'actual poble de Baus.

Nou!!: Heràldica і Senyoria dels Baus · Veure més »

Sigil·lografia

La sigil·lografia com a ciència històrica amb caràcter autònom, auxiliar o dependent, i íntimament relacionada amb la diplomàtica, el dret, la història de l'art, l'heràldica o la genealogia, és l'estudi científic (crític) dels segells utilitzats per l'home al que llarg dels segles com a instrument o mitjà adequat per a autoritzar i validar la documentació pública (oficial) o la privada, estudiant-los i classificant-los en qualsevol de les dues presentacions: matriu (instrument que serveix per segellar) i empremta (resultat del segellat en diverses matèries).

Nou!!: Heràldica і Sigil·lografia · Veure més »

Sinople

Representacions del sinople El sinople és el color verd en heràldica.

Nou!!: Heràldica і Sinople · Veure més »

Tabard

Típic '''tabard''' militar; ací, de l'Armada estatunidenca El tabard és un abric curt, creuat, de caient recte i amb grans solapes; sovint duu botons grossos i butxaques hortizontals.

Nou!!: Heràldica і Tabard · Veure més »

Tapís de Bayeux

cometa Halley a l'escena XXXII del tapís de Bayeux. La inscripció en llatí diu:'' Isti mirant stella '' El tapís de Bayeux, també conegut a França com el tapís de la reina Matilde (en francès: Tapisserie de Bayeux, en anglès: Bayeux Tapestry), és un gran llenç brodat, peça única de l'art del segle XI, que relata mitjançant una successió d'imatges amb inscripcions en llatí, els fets que van precedir la conquesta d'Anglaterra pels normands en commemoració de la Batalla de Hastings.

Nou!!: Heràldica і Tapís de Bayeux · Veure més »

Tiara (barret)

Tiara és el nom donat comú d'una família de lligadures altes originades a l'Àsia occidental i després adoptades per l'Església Catòlica.

Nou!!: Heràldica і Tiara (barret) · Veure més »

Timbre

En heràldica, un timbre és un símbol que es posa sobre els escuts d'armes per indicar quin és el grau de noblesa de la família o de la població.

Nou!!: Heràldica і Timbre · Veure més »

Torneig

German Tournament ca. 1480 Un torneig és una competició cavalleresca basada en baralles “simulades” de l'Edat Mitjana i el Renaixement (segles XII al XVI).

Nou!!: Heràldica і Torneig · Veure més »

Vegueria

Una vegueria (antigament vegueriu) és el territori sobre el qual tenia potestat un veguer, autoritat delegada del comte o vescomte, i posteriorment del rei, amb jurisdicció subsidiària en territoris de l'Església o baronies.

Nou!!: Heràldica і Vegueria · Veure més »

Vescomte

Corona de vescomte Vescomte és un títol nobiliari de rang superior al de baró i inferior al de comte.

Nou!!: Heràldica і Vescomte · Veure més »

Vexil·lologia

Bandera de la Federació Internacional d'Associacions Vexil·lològigues. La vexil·lologia (del llatí vexillum, 'bandera', i el grec logos, 'coneixement') és la ciència que es dedica a l'estudi de les banderes.

Nou!!: Heràldica і Vexil·lologia · Veure més »

Vila

Una vila és un nucli de població d'una certa entitat, per causes econòmiques (mercat, per exemple, o abundor de comerços), sociopolítiques (cap d'una comarca o sotscomarca o, antigament, d'un senyoriu), religioses (cap d'un bisbat o d'un centre religiós important), culturals, històriques...

Nou!!: Heràldica і Vila · Veure més »

Xebró

El xebró, en heràldica, és una peça honorable formada per la unió de les meitats inferiors de la banda i la barra; el punt on s'uneixen s'anomena cim, mentre que els dos extrems són les cames del xebró.

Nou!!: Heràldica і Xebró · Veure més »

1 de març

L'1 de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Heràldica і 1 de març · Veure més »

1027

Sense descripció.

Nou!!: Heràldica і 1027 · Veure més »

1066

Sense descripció.

Nou!!: Heràldica і 1066 · Veure més »

1080

Sense descripció.

Nou!!: Heràldica і 1080 · Veure més »

1087

Sense descripció.

Nou!!: Heràldica і 1087 · Veure més »

1100

Sense descripció.

Nou!!: Heràldica і 1100 · Veure més »

1105

Sense descripció.

Nou!!: Heràldica і 1105 · Veure més »

1113

Sense descripció.

Nou!!: Heràldica і 1113 · Veure més »

1114

Sense descripció.

Nou!!: Heràldica і 1114 · Veure més »

1123

Sense descripció.

Nou!!: Heràldica і 1123 · Veure més »

1125

Sense descripció.

Nou!!: Heràldica і 1125 · Veure més »

1141

Sense descripció.

Nou!!: Heràldica і 1141 · Veure més »

1147

Sense descripció.

Nou!!: Heràldica і 1147 · Veure més »

1150

Sense descripció.

Nou!!: Heràldica і 1150 · Veure més »

1151

Sense descripció.

Nou!!: Heràldica і 1151 · Veure més »

1154

Sense descripció.

Nou!!: Heràldica і 1154 · Veure més »

1157

Sense descripció.

Nou!!: Heràldica і 1157 · Veure més »

1159

Sense descripció.

Nou!!: Heràldica і 1159 · Veure més »

1189

Sense descripció.

Nou!!: Heràldica і 1189 · Veure més »

1198

Sense descripció.

Nou!!: Heràldica і 1198 · Veure més »

1230

Sense descripció.

Nou!!: Heràldica і 1230 · Veure més »

1288

Sense descripció.

Nou!!: Heràldica і 1288 · Veure més »

1790

Sense descripció.

Nou!!: Heràldica і 1790 · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Heràldica і 1808 · Veure més »

19 de juny

El 19 de juny és el cent setanté dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Heràldica і 19 de juny · Veure més »

1983

;Països Catalans.

Nou!!: Heràldica і 1983 · Veure més »

1988

;Països Catalans.

Nou!!: Heràldica і 1988 · Veure més »

2004

Sense descripció.

Nou!!: Heràldica і 2004 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Animal heràldic, Ciència Heràldica, Heraldista, Heràldic.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »