Accés més ràpid que el navegador!
24 les relacions: Apiàcies, Asteràcies, Briònia, Carex humilis, Christen Christiansen Raunkiaer, Cinc-en-rama, Ciperàcies, Festuca, Fonoll, Forma vital de Raunkjaer, Gatmaimó, Maduixera, Margaridoia perenne, Meristema, Oriol de Bolòs i Capdevila, Parraca, Plantatge de fulla estreta, Plantes, Poa, Poàcies, Roseta (botànica), Serrana rodona, Vivaç, 1934.
Apiàcies
Les apiàcies o umbel·líferes (Apiaceae o Umbelliferae) són una família de plantes de l'ordre de les apials.
Nou!!: Hemicriptòfit і Apiàcies · Veure més »
Asteràcies
Les asteràcies, o compostes, pertanyen a la segona família botànica amb més espècies conegudes (21.000), Asteraceae, superada només per les orquídies (Orchidaceae).
Nou!!: Hemicriptòfit і Asteràcies · Veure més »
Briònia
La briònia (Bryonia cretica subsp. dioica) també denominada nap coent, carabassina, colobrina, columbrina, truca, tuca, carabassa morisca, carabasser bord, carabassera borda, carabasseta, carabassí, carabauna, cep blanc, nap del diable, nap salvatge és una planta enfiladissa de la família de les cucurbitàcies.
Nou!!: Hemicriptòfit і Briònia · Veure més »
Carex humilis
Carex humilis és una espècie de jonc que es distribueix a les zones temperades d'Euràsia.
Nou!!: Hemicriptòfit і Carex humilis · Veure més »
Christen Christiansen Raunkiaer
Christen Christensen Raunkiær (Lyhne, municipi de Ringkøbing-Skjern 29 de març de 1860 – Copenhaguen, 11 de març de 1938) va ser un botànic danès, que va ser un pioner en l'ecologia vegetal.
Nou!!: Hemicriptòfit і Christen Christiansen Raunkiaer · Veure més »
Cinc-en-rama
El cinc-en-rama, gram negre, gram porquí o peu de Crist (Potentilla reptans, del llatí potentia, de força + illa, que és un diminutiu referint-se a molt poder astringent en una petita flor i reptans, derivat del comportament de la planta que creix arran de terra) és una planta herbàcia de la família de les rosàcies (Rosaceae) present a bona part d'Europa, Àfrica, Àsia i Amèrica del Nord sobretot en zones humides.
Nou!!: Hemicriptòfit і Cinc-en-rama · Veure més »
Ciperàcies
Les ciperàcies (Cyperaceae) formen una família de plantes amb flor, monocotiledònies, pròxima a les gramínies.
Nou!!: Hemicriptòfit і Ciperàcies · Veure més »
Festuca
''Festuca eskia'' Festuca és un gènere de plantes de la família de les poàcies, ordre de les poals, subclasse de les commelínides, classe de les liliòpsides, divisió dels magnoliofitins.
Nou!!: Hemicriptòfit і Festuca · Veure més »
Fonoll
Llavors de fonoll Bulbs de fonoll El fenoll o fonoll (Foeniculum vulgare) és una espècie silvestre i conreada dins de la família Apiaceae, originària del sud d'Europa i el Pròxim Orient.
Nou!!: Hemicriptòfit і Fonoll · Veure més »
Forma vital de Raunkjaer
Les formes vitals de Raunkjaer són una classificació ecològica de les espècies vegetals terrestres, d'acord amb el lloc on se situen els meristemes caulinars (gemmes) durant l'estació desfavorable (per freda o per seca).
Nou!!: Hemicriptòfit і Forma vital de Raunkjaer · Veure més »
Gatmaimó
El gatmaimó (Dioscorea communis o Tamus communis) és una espècie de planta dins la família Dioscoreaceae que és l'espècie d'aquesta família àmpliament estesa a Europa.
Nou!!: Hemicriptòfit і Gatmaimó · Veure més »
Maduixera
La maduixera, fraulera o fraguera (Fragaria vesca) és una planta herbàcia perenne, vivaç, estolonífera, de fulles trifoliades, de flors blanques i de fruits en núcula, disposats sobre receptacles carnosos i vermells, anomenats en conjunt maduixes.
Nou!!: Hemicriptòfit і Maduixera · Veure més »
Margaridoia perenne
La margaridoia o margarideta perenne és una planta herbàcia molt comú als Països Catalans que creix de forma silvestre als prats o a les vores dels camins.
Nou!!: Hemicriptòfit і Margaridoia perenne · Veure més »
Meristema
El meristema, en els embriòfits, és el teixit vegetal simple responsable del creixement permanent de la planta.
Nou!!: Hemicriptòfit і Meristema · Veure més »
Oriol de Bolòs i Capdevila
Oriol de Bolòs i Capdevila (Olot, 1924 - Barcelona, 22 de març de 2007) fou un botànic català, especialista en florística i geobotànica dels Països Catalans i també de la regions mediterrània i macaronèsica.
Nou!!: Hemicriptòfit і Oriol de Bolòs i Capdevila · Veure més »
Parraca
La parraca (Picris hieracioides) és una espècie de planta amb flor dins la família asteràcia.
Nou!!: Hemicriptòfit і Parraca · Veure més »
Plantatge de fulla estreta
El plantatge de fulla estreta o plantatge lanceolat (Plantago lanceolata), popularment (herba de) cinc-costures, cinc-nervis, cinc-venes, cinc-costelles, herba de cinc ratlles, herba de cinc nervis a Menorca, i orella de llebre a Eivissa, és una planta herbàcia perenne de la família de les plantaginàcies present a gairebé tot Europa, i és molt comuna a l'estat espanyol.
Nou!!: Hemicriptòfit і Plantatge de fulla estreta · Veure més »
Plantes
Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).
Nou!!: Hemicriptòfit і Plantes · Veure més »
Poa
''Poa trivialis'' Poa és un gènere de plantes de la família de les poàcies, ordre de les poals, subclasse de les commelínides, classe de les liliòpsides, divisió dels magnoliofitins.
Nou!!: Hemicriptòfit і Poa · Veure més »
Poàcies
Les poàcies o gramínies (Poaceae o Gramineae) són una família de plantes herbàcies o llenyoses de l'ordre de les Poales; constitueixen la branca arcaica de les angiospermes.
Nou!!: Hemicriptòfit і Poàcies · Veure més »
Roseta (botànica)
Una crasulàcea, ''Aeonium palmense'', amb les fulles en forma de roseta. En botànica, una roseta és una disposició circular de fulles en les quals totes es troben a la mateixa altura.
Nou!!: Hemicriptòfit і Roseta (botànica) · Veure més »
Serrana rodona
La castanyola, jonça o serrana rodona (Cyperus rotundus) és una espècie de planta dins la família ciperàcia.
Nou!!: Hemicriptòfit і Serrana rodona · Veure més »
Vivaç
Carxoferes durant el període climàticament favorable Vivaç és un terme de la botànica que defineix aquella planta perenne en què els òrgans aeris són anuals.
Nou!!: Hemicriptòfit і Vivaç · Veure més »
1934
;Països Catalans.
Nou!!: Hemicriptòfit і 1934 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Hemicriptòfita, Hemicriptòfites, Hemicriptòfits.
