Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Hel·lenització

Índex Hel·lenització

Imperi d'Alexandre el Gran cap a 323 aC Lhel·lenització és l'extensió de la civilització grega, especialment durant el període hel·lenístic, a partir de l'imperi d'Alexandre el Gran.

78 les relacions: Aculturació, Afganistan, Alexandre el Gran, Anatòlia, Antic Egipte, Antic Orient Pròxim, Antiga Grècia, Antiga Roma, Armenis, Art de l'antiga Grècia, Assíria, Assentament, Bactriana, Balcans, Brutis, Civilització, Civilització minoica, Clàssic, Colonització grega, Constantinoble, Creta, Cultura de Grècia, Dàrdans (Il·líria), Eclecticisme, Elimis, Enotris, Església de Grècia, Eteocretenc, Filip II de Macedònia, Getes, Grècia, Grècia romana, Grec, Grec antic, Grec koiné, Guerra d'independència de Grècia, Heracli, Il·liris, Imperi, Imperi Aquemènida, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Imperi Selèucida, Indus, Iran, Jueus, Justinià I, Lèleges, ..., Línia Jireček, Lemnos, Literatura grega, Llatí, Lucans, Macedònia (regió), Magna Grècia, Mar Mediterrània, Mitologia grecoromana, Oxford University Press, Parts, Pelasgs, Peonis, Període hel·lenístic, Polis, Procés de romanització, Regne grec de Bactriana, Regne Indogrec, Renovatio imperii, Sículs, Síria, Sicans, Sicília, Siríac, Subcontinent indi, Toponímia, Tracis, Xipre. Ampliar l'índex (28 més) »

Aculturació

Les quatre formes essencials d'aculturació: 1. Segregació 2. Integració 3. Assimilació 4. Marginalització En antropologia i sociologia s'anomena amb el terme aculturació al procés de canvi cultural per contacte o imposició d'una altra cultura.

Nou!!: Hel·lenització і Aculturació · Veure més »

Afganistan

L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.

Nou!!: Hel·lenització і Afganistan · Veure més »

Alexandre el Gran

Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.

Nou!!: Hel·lenització і Alexandre el Gran · Veure més »

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Hel·lenització і Anatòlia · Veure més »

Antic Egipte

Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.

Nou!!: Hel·lenització і Antic Egipte · Veure més »

Antic Orient Pròxim

Mapa de l'Antic Orient Pròxim amb les principals civilitzacions que hi van aparèixer LAntic Orient Pròxim o Antic Orient és el terme utilitzat per denominar les zones de l'Àsia occidental i del nord-est d'Àfrica on van sorgir les civilitzacions anteriors a la civilització clàssica grecoromana, i que actualment es denomina Orient Pròxim o Orient Mitjà.

Nou!!: Hel·lenització і Antic Orient Pròxim · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Hel·lenització і Antiga Grècia · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Hel·lenització і Antiga Roma · Veure més »

Armenis

Els armenis (en armeni Հայեր, Hayer) són un grup humà i nació originari de la zona del Caucas i l'Altiplà d'Armènia. La seva distribució actual es troba al voltant d'Armènia, Geòrgia, Rússia i altres petites comunitats en la diàspora armènia (especialment després del genocidi armeni perpetrat per l'Imperi Otomà a principis del segle XX). La seva població actual es calcula en uns 8-10 milions d'habitants. Fins al setembre del 2023, els armenis també van ser la majoria de la població de la República d'Artsakh. La religió majoritària dels armenis és el cristianisme, i és la primera nació que la va abraçar oficialment (vers l'any 301); practiquen una branca pròpia d'aquesta religió, l'Església Apostòlica Armènia i la religió i les seves institucions tenen un paper rellevant en les seves comunitats. Els armenis s'autodenominen hay, en honor del fundador mític del seu poble, Haik. Descendeixen dels indoeuropeus, alguns historiadors els associen amb la branca original i uns altres amb els hitites. Haurien arribat a Armènia cap al. Els armenis parlen deu dialectes diferents, intercomprensibles: l'armeni oriental és usat a Armènia, al Caucas i a l'Iran, i l'armeni occidental s'usa a la resta del món. Situats entre Europa i l'Àsia, la nació armènia és posseidora d'una cultura única que ha perdurat al llarg dels temps. La dansa i música armènies són de les més antigues del món, i encara són practicades avui en dia. La seva cuina, tan antiga com el seu poble, és una rica combinació de diversos ingredients i aromes provinents de l'Altiplà d'Armènia.

Nou!!: Hel·lenització і Armenis · Veure més »

Art de l'antiga Grècia

Detall de l'''Auriga de Delfos'', escultura de bronze c. 474 aC. Imatge de l'Acròpoli d'Atenes, coronada pel Partenó. L'art de l'antiga Grècia és l'estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la «bellesa ideal», recreant el «món ideal» del model platònic, o mitjançant la «imitació de la natura» en el sentit de la mimesi aristotèlica.

Nou!!: Hel·lenització і Art de l'antiga Grècia · Veure més »

Assíria

Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.

Nou!!: Hel·lenització і Assíria · Veure més »

Assentament

Assentament prop de Spiti, Himachal Pradesh, Índia Un assentament és el lloc on s'estableix una persona o una comunitat.

Nou!!: Hel·lenització і Assentament · Veure més »

Bactriana

La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.

Nou!!: Hel·lenització і Bactriana · Veure més »

Balcans

Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).

Nou!!: Hel·lenització і Balcans · Veure més »

Brutis

Els brutis (en Bruttii) foren un antic poble itàlic que habitava entre el país dels lucans i els estrets de Sicília, és a dir, l'actual Calàbria.

Nou!!: Hel·lenització і Brutis · Veure més »

Civilització

Les ruïnes de Machu Picchu, de la civilització inca El terme civilització té una gran varietat de significats relacionats amb la societat humana.

Nou!!: Hel·lenització і Civilització · Veure més »

Civilització minoica

La civilització minoica fou una cultura prehel·lenística de l'edat del bronze, desenvolupada a l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1200 aC.

Nou!!: Hel·lenització і Civilització minoica · Veure més »

Clàssic

s. El terme clàssic fa referència a un conjunt difús i alhora ampli de conceptes estètics que abracen la majoria de disciplines artístiques considerades canòniques.

Nou!!: Hel·lenització і Clàssic · Veure més »

Colonització grega

Mapa de les principals colònies gregues i fenícies La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs a l'edat antiga, primer per les conques de la Mediterrània i del mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia.

Nou!!: Hel·lenització і Colonització grega · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Hel·lenització і Constantinoble · Veure més »

Creta

Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.

Nou!!: Hel·lenització і Creta · Veure més »

Cultura de Grècia

p.

Nou!!: Hel·lenització і Cultura de Grècia · Veure més »

Dàrdans (Il·líria)

Els dàrdans (Δάρδανοι, Δαρδάνιοι o Δαρδανεῖς) eren un poble del sud-oest de Mèsia i part de la Il·líria que donaren nom a la regió de la Dardània, corresponent si fa no fa amb l'actual Kosovo.

Nou!!: Hel·lenització і Dàrdans (Il·líria) · Veure més »

Eclecticisme

Eclecticisme en arquitectura Eclecticisme (del grec eklegein, 'escollir') és, en filosofia, l'escola de pensament que es caracteritza per escollir (sense principis determinats) concepcions filosòfiques, punts de vista, idees i valoracions entre altres escoles, combinant-les i barrejant-les de forma sovint contraposada, encara que no arribi a formar-se un tot orgànic.

Nou!!: Hel·lenització і Eclecticisme · Veure més »

Elimis

Els elimis (Elymi) eren un poble de l'extrem occidental de Sicília, natius de l'illa però diferents dels sículs i sicans, segons diuen el Periple de Pseudo-Escílax i Tucídides.

Nou!!: Hel·lenització і Elimis · Veure més »

Enotris

Els enotris (en grec antic Οἰνωτροί o Οἰνώτριοι) van ser els primers habitants d'Enòtria, una zona de límits indefinits que ocupava la part sud d'Itàlia en èpoques antigues.

Nou!!: Hel·lenització і Enotris · Veure més »

Església de Grècia

LEsglésia de Grècia (en grec: Εκκλησία της Ελλάδος), és una de les més importants esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.

Nou!!: Hel·lenització і Església de Grècia · Veure més »

Eteocretenc

Leteocretenc és una llengua extingida, no grega, de la qual s'han trobat unes poques inscripcions alfabètiques a l'antiga Creta.

Nou!!: Hel·lenització і Eteocretenc · Veure més »

Filip II de Macedònia

Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.

Nou!!: Hel·lenització і Filip II de Macedònia · Veure més »

Getes

Els getes (en llatí getae, en grec antic Γέται) eren un poble que els autors antics situaven entre els grups de nacions tràcies, que habitava a l'actual Bulgària, al nord de Tràcia i en veïnatge amb els roxolans (del grup sàrmata).

Nou!!: Hel·lenització і Getes · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Hel·lenització і Grècia · Veure més »

Grècia romana

La Grècia romana és el període de la història de Grècia que va seguir a la victòria romana sobre els corintis en la batalla de Corint, l'any 146 aC, fins i tot el restabliment de la ciutat de Bizanci i el seu nomenament, per l'emperador Constantí I, com a capital de l'Imperi Romà, (la Nova Roma), rebatejada Constantinoble l'any 330.

Nou!!: Hel·lenització і Grècia romana · Veure més »

Grec

La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Hel·lenització і Grec · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Hel·lenització і Grec antic · Veure més »

Grec koiné

El grec koiné (o bé) és la forma popular de grec antic que va emergir en l'antiguitat postclàssica (aproximadament del 300 aC al 300 dC), i marca el tercer període de la història de la llengua grega.

Nou!!: Hel·lenització і Grec koiné · Veure més »

Guerra d'independència de Grècia

La Guerra d'independència de Grècia, també coneguda com a Revolució Grega (grec: Ελληνική Επανάσταση, Elliniki Epanastasi; otomà:يونان عصياني; turc: Yunan İsyanı), va ocórrer entre el 1821 i el 1832.

Nou!!: Hel·lenització і Guerra d'independència de Grècia · Veure més »

Heracli

Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.

Nou!!: Hel·lenització і Heracli · Veure més »

Il·liris

Els il·liris són un poble protohistòric dels Balcans, d'origen indoeuropeu, familiars dels tracis i dels dacis.

Nou!!: Hel·lenització і Il·liris · Veure més »

Imperi

Un imperi és un gran estat multiètnic, on el poder polític està dominat per una part o una persona, habitualment l'emperador, que té poder absolut.

Nou!!: Hel·lenització і Imperi · Veure més »

Imperi Aquemènida

LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.

Nou!!: Hel·lenització і Imperi Aquemènida · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Hel·lenització і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Hel·lenització і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Nou!!: Hel·lenització і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Hel·lenització і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Imperi Selèucida

LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Hel·lenització і Imperi Selèucida · Veure més »

Indus

El riu Indus i els seus afluents L'Indus (en hindi सिन्‍धु नदी, Sindhu nadi, conegut com a Sindhu en sànscrit; grec, Sinthos, llatí Sintus) és el principal riu del Pakistan, encara que neix a la Xina i travessa una part de territori de l'Índia.

Nou!!: Hel·lenització і Indus · Veure més »

Iran

La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Hel·lenització і Iran · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Hel·lenització і Jueus · Veure més »

Justinià I

Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.

Nou!!: Hel·lenització і Justinià I · Veure més »

Lèleges

Els lèleges (en Λέλεγες) era un poble de l'antiguitat estès, segons les fonts clàssiques, per tota Grècia i per les illes adjacents, i fins a la costa asiàtica.

Nou!!: Hel·lenització і Lèleges · Veure més »

Línia Jireček

La Línia de Jireček és una línia imaginària sobre la Península dels Balcans que serviria per dividir les dues àrees d'influència més importants de la regió a l'època clàssica, d'una banda l'àrea del llatí (al nord) i la del grec (al sud) fins al.

Nou!!: Hel·lenització і Línia Jireček · Veure més »

Lemnos

Mapa de l'illa Lemnos (Limnos) és una illa grega situada al nord de la mar Egea, al sud-oest d'Imbros i nord-oest de Lesbos.

Nou!!: Hel·lenització і Lemnos · Veure més »

Literatura grega

La literatura grega engloba tant els escrits de l'antiga Grècia, corresponents a la literatura clàssica, com les obres produïdes a Grècia o en altres països emprant el grec.

Nou!!: Hel·lenització і Literatura grega · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Hel·lenització і Llatí · Veure més »

Lucans

Els lucans van ser un poble d'ètnia sabèl·lica, que va viure al sud d'Itàlia al segle V aC i després es van expandir cap a la Pulla i Bruttium.

Nou!!: Hel·lenització і Lucans · Veure més »

Macedònia (regió)

Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.

Nou!!: Hel·lenització і Macedònia (regió) · Veure més »

Magna Grècia

Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.

Nou!!: Hel·lenització і Magna Grècia · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Hel·lenització і Mar Mediterrània · Veure més »

Mitologia grecoromana

Jònics 117 dC La mitologia grega i la romana són esmentades sovint com una única cosa, fet que es va iniciar a partir de la convivència amb els veïns grecs, la conquesta romana del territori grec i es va anar consolidant amb el pas dels segles.

Nou!!: Hel·lenització і Mitologia grecoromana · Veure més »

Oxford University Press

Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.

Nou!!: Hel·lenització і Oxford University Press · Veure més »

Parts

Els parts (en llatí: parthi o parthyaei, en grec antic Πάρθοι), originàriament anomenats parnis o aparnis (Πάρνοι, 'Parnoi', Ἄπαρνοι, 'Aparnoi') van ser un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran.

Nou!!: Hel·lenització і Parts · Veure més »

Pelasgs

Els pelasgs (en Pelasgi) foren el més important dels pobles que poblaren Grècia abans de l'arribada dels hel·lens.

Nou!!: Hel·lenització і Pelasgs · Veure més »

Peonis

Els peonis (en Παίονες, Pàiones) van ser un poble del nord de Grècia que va ocupar el país que després es va dir Macedònia, amb centre al riu Àxios.

Nou!!: Hel·lenització і Peonis · Veure més »

Període hel·lenístic

El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.

Nou!!: Hel·lenització і Període hel·lenístic · Veure més »

Polis

A la Grècia clàssica, la polis (πόλις) era la ciutat estat, el marc essencial on es desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època arcaica.

Nou!!: Hel·lenització і Polis · Veure més »

Procés de romanització

La romanització és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits.

Nou!!: Hel·lenització і Procés de romanització · Veure més »

Regne grec de Bactriana

El regne grec de Bactriana fou un estat instal·lat a Bactriana i Sogdiana al nord de l'actual Afganistan i part de l'Àsia Central vers el 250 aC fins al 125 aC.

Nou!!: Hel·lenització і Regne grec de Bactriana · Veure més »

Regne Indogrec

Territoris del Regne indogrec, conformats pels territoris de Sirkao, Sialkot, Alexandria del Caucas, Saketa, Pataliputra i Matura El Regne indogrec va sorgir després de les conquestes d'Alexandre el Gran com un despreniment del Regne grec de Bactriana; l'estat va cobrir, com el seu nom indica, diverses parts nord-occidentals i septentrionals del subcontinent indi -per a més referències, vegeu l'article Regne grec de Bactriana.

Nou!!: Hel·lenització і Regne Indogrec · Veure més »

Renovatio imperii

occidentals reconquerits durant la ''renovatio imperii'' (taronja clar) La renovatio imperii, restauratio imperii o restitutio imperii (en llatí, 'renovació de l'Imperi', 'restauració de l'Imperi' o 'restitució de l'Imperi') era una fórmula que expressava la intenció de renovar o restaurar l'Imperi Romà.

Nou!!: Hel·lenització і Renovatio imperii · Veure més »

Sículs

Els sículs o síquels o sicels (en llatí siculi, siceli, en grec antic Σικελοί) eren els primers habitants de Sicília.

Nou!!: Hel·lenització і Sículs · Veure més »

Síria

La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.

Nou!!: Hel·lenització і Síria · Veure més »

Sicans

Els sicans (en grec antic Σικανοί "Sikanoi", en llatí sicani) eren un poble de Sicília que vivia a l'oest i nord-oest de l'illa on havien estat expulsats pels sículs procedents d'Itàlia segons la seva pròpia tradició.

Nou!!: Hel·lenització і Sicans · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Hel·lenització і Sicília · Veure més »

Siríac

El siríac (en siríac) és un conjunt de dialectes de l'arameu, una llengua semítica parlada a l'Orient Mitjà; durant el seu apogeu es va parlar a la major part del Creixent Fèrtil.

Nou!!: Hel·lenització і Siríac · Veure més »

Subcontinent indi

Imatge per satèl'lit del subcontinent indi El subcontinent indi, conegut al Pakistan, Indo-Pak subcontinent, o sigui, el subcontinent indo-pakistanès, és una porció de l'Àsia, al sud de l'Himàlaia.

Nou!!: Hel·lenització і Subcontinent indi · Veure més »

Toponímia

La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.

Nou!!: Hel·lenització і Toponímia · Veure més »

Tracis

Els tracis fou el nom general dels diferents pobles de Tràcia estesos també a l'Àsia Menor (Bitínia), a Dàcia i fins a Il·líria.

Nou!!: Hel·lenització і Tracis · Veure més »

Xipre

Xipre és una illa de la Mediterrània.

Nou!!: Hel·lenització і Xipre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Hel·lenitzades.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »