Accés més ràpid que el navegador!
23 les relacions: Amficcíon, Ancestre, Antiga Tessàlia, Aqueus, Asop de Mèlida, Èol (fill d'Hel·lè), Clímene, Deucalió (fill de Prometeu), Diluvi universal, Doris (grup humà), Doros, Eolis, Grec antic, Grecs, Heroi grec, Jònia, Nimfa, Peneu (Tessàlia), Pirra, Prometeu (mitologia), Protogenia (filla de Deucalió), Xutos, Zeus.
Amficcíon
Amficcíon (en grec antic Ἀμφικτύων), va ser un rei de l'Àtica, el fill segon de Deucalió de Phtia i de Pirra.
Nou!!: Hel·len і Amficcíon · Veure més »
Ancestre
Un ancestre és un progenitor, és a dir un avantpassat directe (pare o mare); o recursivament, un progenitor d'un ancestre (p.e., un avi, besavi, i així successivament).
Nou!!: Hel·len і Ancestre · Veure més »
Antiga Tessàlia
Lantiga Tessàlia (en grec àtic: Θεσσαλία, Thessalia o Θετταλία, Thettalia) va ser una de les regions tradicionals de l'antiga Grècia.
Nou!!: Hel·len і Antiga Tessàlia · Veure més »
Aqueus
Combat dels aqueus, Museu Pio-Clementino Els aqueus (Achaei) eren una de les quatre tribus gregues en què els grecs es dividien.
Nou!!: Hel·len і Aqueus · Veure més »
Asop de Mèlida
El riu Asop (Aσωπός Asopós) és un riu de Grècia, a la regió de la Grècia Central, que discorre íntegrament pel municipi de Làmia: neix a les fonts del Mont Eta i desemboca al riu Esperqueu, poc abans que desemboqui al golf Malíac.
Nou!!: Hel·len і Asop de Mèlida · Veure més »
Èol (fill d'Hel·lè)
Segons la mitologia grega, Èol (en grec antic Αἴολος; en llatí Aeolus) va ser un rei de Magnèsia del Meandre, fill d'Hel·len i Orseis i per tant, net de Deucalió i de Pirra.
Nou!!: Hel·len і Èol (fill d'Hel·lè) · Veure més »
Clímene
Clímene (en grec antic Κλυμένη i en llatí Clymene), va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Hel·len і Clímene · Veure més »
Deucalió (fill de Prometeu)
Segons la mitologia grega, Deucalió fou fill de Prometeu i de Celeno (o de Clímene).
Nou!!: Hel·len і Deucalió (fill de Prometeu) · Veure més »
Diluvi universal
''El Diluvi'' de Gustave Doré. El diluvi universal és un mite recurrent a diverses cultures, que indica que una gran inundació va destruir tota la vida (o gairebé) en temps remots.
Nou!!: Hel·len і Diluvi universal · Veure més »
Doris (grup humà)
Soldat «molt armat». Els doris (Δωριεῖς) eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i s'imposà als aqueus.
Nou!!: Hel·len і Doris (grup humà) · Veure més »
Doros
Doros（Dorus, Δῶπος en grec antic) és l'heroi que donà nom als doris, un dels pobles de l'estirp hel·lènica. Dues llegendes diferents es relacionen amb aquest nom: la primera fa de Doros fill d'Hel·len amb la nimfa Orseis, per tant, net de Deucalió. És germà de Xutos i Èol, l'heroi epònim dels eolis, una altra gran branca dels hel·lens. En aquesta versió, Doros i els seus descendents, després d'haver viscut a la Ftiòtida, a Tessàlia, van emigrar a la regió de l'Olimp i l'Ossa, i després cap a la regió de Pindos, cap a l'interior, abans de tornar a marxar cap a l'Eta i finalment establir-se al Peloponès. Una altra versió fa de Doros fill d'Apol·lo i de Ftia i germà de Laòdoc i Polipetes. Els tres germans van ser assassinats per Etol, que els va prendre el seu reialme d'Etòlia, a la que donà nom, al nord del golf de Corint. Servi (Servius) diu que fou fill de Posidó i que va reunir el poble que va agafar el seu nom a la vora del mont Parnassos. Egimi va ser fill seu.
Nou!!: Hel·len і Doros · Veure més »
Eolis
Els eolis (en Aeolii o Aeoles, Αἰολεῖς) eren una de les quatre tribus en què s'acostumava a dividir els hel·lens.
Nou!!: Hel·len і Eolis · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Hel·len і Grec antic · Veure més »
Grecs
Sense descripció.
Nou!!: Hel·len і Grecs · Veure més »
Heroi grec
L'abundant presència d'herois grecs suposa un dels trets que individualitza la mitologia grega i li dona un toc de singularitat respecte de la romana.
Nou!!: Hel·len і Heroi grec · Veure més »
Jònia
267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.
Nou!!: Hel·len і Jònia · Veure més »
Nimfa
Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).
Nou!!: Hel·len і Nimfa · Veure més »
Peneu (Tessàlia)
El Peneu (en Πηνειός, pronunciat Piniós en grec modern i Pēneiós en grec clàssic) és un riu de la regió grega de Tessàlia.
Nou!!: Hel·len і Peneu (Tessàlia) · Veure més »
Pirra
Pirra (en grec antic Πύρρα "La pel-roja") va ser, segons la mitologia grega, una heroïna, filla d'Epimeteu i de Pandora.
Nou!!: Hel·len і Pirra · Veure més »
Prometeu (mitologia)
''Prometeu'', de Gustave Moreau. Imatge de Prometeu encadenat i amb l'àguila menjant-li el fetge. Prometeu (en grec Προμηθεύς, 'previsió', 'prospecció') és una divinitat de la mitologia grega.
Nou!!: Hel·len і Prometeu (mitologia) · Veure més »
Protogenia (filla de Deucalió)
Segons la mitologia grega, Protogenia (Πρωτογένεια) fou una filla de Deucalió i de Pirra.
Nou!!: Hel·len і Protogenia (filla de Deucalió) · Veure més »
Xutos
Segons la mitologia grega, Xutos fou un heroi, fill d'Hel·lè i d'Orseis.
Nou!!: Hel·len і Xutos · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Hel·len і Zeus · Veure més »
Redirigeix aquí:
Hel.len, Hel·lè, Hel•len, Heŀlen, Hèl·lè.
