Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Hebreu

Índex Hebreu

Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.

135 les relacions: Abraham, Acadèmia de la Llengua Hebrea, Acrofonia, Aigua, Alemanya, Alfabet fenici, Alfabet hebreu, Anno Domini, Apocalipsi, Arameu, Arqueologia, Ídix, Òstracon, Éber, Àfrica, Bíblia, Calendari de Gezer, Cambridge University Press, Canaan, Captiveri babiloni, Cartes d'Amarna, Castellà, Complement sintàctic, Consonant africada, Consonant aproximant, Consonant bilabial, Consonant coronal, Consonant dorsal, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant nasal, Consonant oclusiva, David, Dèbora, Déu en les religions abrahàmiques, Deuteronomi, Dialecte, Dual, Eclesiastès, Edat mitjana, Eliezer Ben-Yehuda, Eliseu, Estela de Moab, Estela de Tel Dan, Ethnologue, Etruscs, Eufrates, Europa, Evangeli, Ezequies, ..., Fets dels Apòstols, Fonema, Galilea, Gènesi, Ghil'ad Zuckermann, Grec, Guèzer, Hazael, Hebreus, Homilètica, Institut d'Estudis Catalans, Isaïes (profeta), Israel, Israelians, Jeroglífic egipci, Jerusalem, Jesús de Natzaret, Judaisme, Jude, Judea, Judeocastellà, Llengües afroasiàtiques, Llengües germàniques, Llengües semítiques, Llengua fenícia, Llengua materna, Llengua moabita, Llengua morta, Llengua sacra, Llengua vehicular, Llenguatge, Llibre d'Isaïes, Llibre d'Osees, Llibre de Nehemies, Mar Mediterrània, Masoreta, Mater lectionis, Mixnà, Moab, Nabucodonosor II, Nehemies, Nou Testament, Oli, Orient Mitjà, Ortografia, Palestina, Pentateuc, Plural, Primer llibre de les Cròniques, Primer llibre dels Reis, Profeta, Pronom, Qumran, Rabí, Rami Saari, Rússia, Regne de Judà, Revolta de Bar Kokhebà, Romanització de l'hebreu, Rotlle (manuscrit), Salomó d'Israel, Samaritans, Sefardites, Segle V, Segle VII aC, Segle VIII aC, Segle X, Segle X aC, Segon llibre dels Reis, Signe diacrític, Siloam, Singular, Sionisme, Subjecte (sintaxi), Substrat (lingüística), Sufix, Tanakh, Tel Laquix, Torre de Babel, Ugarític, Verb, Vi, Vocal neutra, Xibòlet, 70. Ampliar l'índex (85 més) »

Abraham

Abraham és el patriarca del judaisme, reconegut pel cristianisme i un profeta molt important de l'islam.

Nou!!: Hebreu і Abraham · Veure més »

Acadèmia de la Llengua Hebrea

LAcadèmia de la Llengua Hebrea (en hebreu, הַאֲקָדֶמְיָה לַלָּשׁוֹן הַעִבְרִית, ha-aqadémya la-laixon ha-ivrit), instituïda per la Kenésset el 1953 com a institució superior per a la llengua hebrea, defineix la normativa per a la gramàtica, l'ortografia, els neologismes, les regles de transliteració oficial i la puntuació diacrítica de l'hebreu, basant-se en el desenvolupament històric de l'idioma.

Nou!!: Hebreu і Acadèmia de la Llengua Hebrea · Veure més »

Acrofonia

L'acrofonia (del grec: ἄκρος — extrem i φωνή — so) és la formació de noves paraules amb les lletres inicials de les paraules en frases, quan aquestes noves paraules no són llegides pels noms en ordre alfabètic de les lletres, sinó pels seus sons.

Nou!!: Hebreu і Acrofonia · Veure més »

Aigua

Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.

Nou!!: Hebreu і Aigua · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: Hebreu і Alemanya · Veure més »

Alfabet fenici

Làpida al Museu de Pèrgam, a Berlín, amb inscripcions en alfabet fenici Lalfabet fenici és un dels primers alfabets dels sistemes d'escriptura fonètica en la història de la humanitat.

Nou!!: Hebreu і Alfabet fenici · Veure més »

Alfabet hebreu

Lalfabet hebreu, també conegut com a àlef-bet en hebreu a partir del nom de les primeres dues lletres, és un conjunt de 22 lletres usades en l'escriptura del llenguatge hebreu.

Nou!!: Hebreu і Alfabet hebreu · Veure més »

Anno Domini

calcular la data de Pasqua Anno Domini (en llatí, a l'any del Senyor), abreujat AD, és un sufix que s'afegeix a una data i que indica que la xifra antecedent està referenciada a partir de l'any cristià del naixement de Jesucrist (Jesús de Natzaret), considerat l'inici de l'era cristiana.

Nou!!: Hebreu і Anno Domini · Veure més »

Apocalipsi

LApocalipsi de Joan o Llibre de les Revelacions és l'últim llibre del Nou Testament, escrit vers el 95 dC.

Nou!!: Hebreu і Apocalipsi · Veure més »

Arameu

Larameu és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia). Originàriament contenia un alfabet particular, després es va escriure usant el sistema fenici i l'hebreu (tots aquests, fonètics). Un dels documents més importants per a estudiar-lo són els controvertits Manuscrits de la mar Morta o Rotlles de Qumran.

Nou!!: Hebreu і Arameu · Veure més »

Arqueologia

d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').

Nou!!: Hebreu і Arqueologia · Veure més »

Ídix

L'ídix o jiddisch (nativament ייִדיש, יידיש o אידיש, yidish o idish, pronunciat, lit. 'jueu'; ייִדיש-טײַטש, Yidish-Taytsh, lit. 'judeoalemany') és una llengua germànica occidental parlada històricament pels jueus askenazi.

Nou!!: Hebreu і Ídix · Veure més »

Òstracon

Òstracon que conté el nom de Temístocles, cap a 490-480 aC, Museu de l'Àgora antiga d'Atenes. Un òstracon (del grec: ὄστρακον ostrakon, el plural n'és ὄστρακα, ostraka) és una petxina o un fragment de ceràmica sobre el qual s'escrivia.

Nou!!: Hebreu і Òstracon · Veure més »

Éber

En el Gènesi, capítol desè, Éber és el fill de Xèlah que va ser pare de Pèleg als trenta-quatre anys.

Nou!!: Hebreu і Éber · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Hebreu і Àfrica · Veure més »

Bíblia

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.

Nou!!: Hebreu і Bíblia · Veure més »

Calendari de Gezer

El calendari de Gezer és una petita tauleta de pedra calcària amb inscripcions, que es troba al Museu de l'Antic Orient, un museu d'arqueologia de Turquia, amb la inscripció de Siloè i altres objectes arqueològics descoberts abans de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Hebreu і Calendari de Gezer · Veure més »

Cambridge University Press

Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.

Nou!!: Hebreu і Cambridge University Press · Veure més »

Canaan

Canaan (cananeu: כנען, hebreu (dialecte cananeu meridional): כְּנַעַן,, hebreu modern: Knàan; grec: Χαναάν; llatí: Canaan; arameu:; àrab کنعان) era la terra dels cananeus, a on actualment s'ubiquen Israel, Gaza i Cisjordània, juntament amb algunes zones del Líban i Síria.

Nou!!: Hebreu і Canaan · Veure més »

Captiveri babiloni

Es coneix amb el nom de Captiveri de Babilònia o Captivitat de Babilònia al període del abans de Crist, en què bona part del poble jueu va ser forçat a desplaçar-se des Regne de Judà fins a la capital de l'imperi de Nabucodonosor II.

Nou!!: Hebreu і Captiveri babiloni · Veure més »

Cartes d'Amarna

Les cartes d'Amarna són quatre centenars de tauletes d'argila amb inscripcions cuneïformes, conegudes també com les tauletes d'Amarna.

Nou!!: Hebreu і Cartes d'Amarna · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Hebreu і Castellà · Veure més »

Complement sintàctic

Un complement, en la sintaxi tradicional, és aquella paraula o conjunt de paraules que depenen d'una altra, anomenada nucli.

Nou!!: Hebreu і Complement sintàctic · Veure més »

Consonant africada

Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.

Nou!!: Hebreu і Consonant africada · Veure més »

Consonant aproximant

Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).

Nou!!: Hebreu і Consonant aproximant · Veure més »

Consonant bilabial

Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.

Nou!!: Hebreu і Consonant bilabial · Veure més »

Consonant coronal

Una consonant coronal (o simplement coronal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la part davantera flexible de la llengua.

Nou!!: Hebreu і Consonant coronal · Veure més »

Consonant dorsal

Les consonants dorsals són consonants articulades amb la part posterior de la llengua (el dors).

Nou!!: Hebreu і Consonant dorsal · Veure més »

Consonant fricativa

Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).

Nou!!: Hebreu і Consonant fricativa · Veure més »

Consonant glotal

Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.

Nou!!: Hebreu і Consonant glotal · Veure més »

Consonant nasal

Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.

Nou!!: Hebreu і Consonant nasal · Veure més »

Consonant oclusiva

Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).

Nou!!: Hebreu і Consonant oclusiva · Veure més »

David

Segons la Bíblia, David va ser el més gran rei d'Israel.

Nou!!: Hebreu і David · Veure més »

Dèbora

Segons la Bíblia, Dèbora va ser la quarta jutgessa d'Israel i l'única dona que ocupà aquest càrrec.

Nou!!: Hebreu і Dèbora · Veure més »

Déu en les religions abrahàmiques

El concepte de Déu a les religions abrahàmiques se centra en el monoteisme.

Nou!!: Hebreu і Déu en les religions abrahàmiques · Veure més »

Deuteronomi

Deuteronomi (del Δευτερονόμιον, Deuteronómion, "segona llei"; hebreu דְּבָרִים, Devārīm, " paraules") és el cinquè llibre de la Torà i per tant de la Bíblia.

Nou!!: Hebreu і Deuteronomi · Veure més »

Dialecte

Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.

Nou!!: Hebreu і Dialecte · Veure més »

Dual

* Dual (electrònica), elements elèctrics que s'associen en parells anomenats duals.

Nou!!: Hebreu і Dual · Veure més »

Eclesiastès

L'Eclesiastès o Cohèlet (hebreu, קֹהֶלֶת, Kohélet, "congregador"), també conegut com a Llibre del Predicador, és un llibre de l'Antic Testament de la Bíblia i del Tanakh, dintre del grup anomenat sapiencial o didàctic o Ketuvim, ja que el seu contingut és un recull de lleis i proverbis populars que van servir de guia als cristians i jueus.

Nou!!: Hebreu і Eclesiastès · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Hebreu і Edat mitjana · Veure més »

Eliezer Ben-Yehuda

Eliezer Ben Yehuda (en hebreu), nasqué amb el nom d'Eliezer Isaac Perlman Elianov, a Lujki, Gubernia de Vílnius, Imperi Rus (avui a la província de Vítsiebsk a Belarús), el 7 de gener del 1858, i morí a Jerusalem el 21 de desembre del 1922.

Nou!!: Hebreu і Eliezer Ben-Yehuda · Veure més »

Eliseu

Eliseu, segons l'Antic Testament, era un profeta successor d'Elies.

Nou!!: Hebreu і Eliseu · Veure més »

Estela de Moab

Lestela de Moab és una pedra amb inscripcions del segle IX aC, una de les mostres més antigues en hebreu.

Nou!!: Hebreu і Estela de Moab · Veure més »

Estela de Tel Dan

L'estela de Tel Dan, Israel Muzeum L'estela de Tel Dan Lestela de Tel Dan és una estela de basalt negre erigida al nord d'Israel per un rei arameu.

Nou!!: Hebreu і Estela de Tel Dan · Veure més »

Ethnologue

The Ethnologue: Languages of the World (l'etnòleg: llengües del món) és una publicació, inicialment en llibre i actualment en base web que en la seva 18a edició (2015) contenia estadístiques de 7.469 llengües i dialectes.

Nou!!: Hebreu і Ethnologue · Veure més »

Etruscs

Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.

Nou!!: Hebreu і Etruscs · Veure més »

Eufrates

LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.

Nou!!: Hebreu і Eufrates · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Hebreu і Europa · Veure més »

Evangeli

'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.

Nou!!: Hebreu і Evangeli · Veure més »

Ezequies

Segons la Bíblia, Ezequies (en hebreu חזקיה בן-אחז Hizqiyah ben Yehoahash) va ser el tretzè rei de Judà.

Nou!!: Hebreu і Ezequies · Veure més »

Fets dels Apòstols

Els Fets dels Apòstols és el cinquè llibre del Nou Testament de la Bíblia.

Nou!!: Hebreu і Fets dels Apòstols · Veure més »

Fonema

El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.

Nou!!: Hebreu і Fonema · Veure més »

Galilea

Galilea és una ampla regió situada al nord de Palestina ocupada per l'Estat d'Israel, segons la terminologia israeliana té tres parts: l'Alta Galilea, la Baixa Galilea i la Galilea occidental, també anomenen la costa Nord d'Israel.

Nou!!: Hebreu і Galilea · Veure més »

Gènesi

El Gènesi és el primer llibre de la Torà, i per tant el primer llibre del Tanakh, la Bíblia Hebrea, i de l'Antic Testament cristià.

Nou!!: Hebreu і Gènesi · Veure més »

Ghil'ad Zuckermann

és un lingüista i filòleg israelià, especialista en revitalització lingüística, contacte de llengües, lexicologia i neologia.

Nou!!: Hebreu і Ghil'ad Zuckermann · Veure més »

Grec

La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Hebreu і Grec · Veure més »

Guèzer

Guèzer Guèzer o també Gazer va ser una ciutat dels filisteus tributària dels israelites de la tribu d'Efraïm.

Nou!!: Hebreu і Guèzer · Veure més »

Hazael

Hazael (en hebreu significa "Déu ha vist") va ser un oficial de la cort i, posteriorment, rei arameu, que apareix citat a la Bíblia.

Nou!!: Hebreu і Hazael · Veure més »

Hebreus

Els hebreus (del llatí Hebraei, i aquest al seu torn provinent del Ἑϐραῖοι /, el qual prové de l'hebreu עברי Ivri) són un antic poble semita del Pròxim Orient mencionat en la Bíblia hebrea, que conté nombroses referències i constitueix la principal font documental sobre ells.

Nou!!: Hebreu і Hebreus · Veure més »

Homilètica

Un bisbe fent un sermó Homilètica (del grec homiletikos, de homilos, ajuntar), en la teologia és l'aplicació dels principis generals de la retòrica en les homilies.

Nou!!: Hebreu і Homilètica · Veure més »

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Nou!!: Hebreu і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Isaïes (profeta)

Isaïes o Isaïas (en hebreu: ישעיהו; en llatí: Isāĭās; en grec: Ἠσαΐας) (transliterat: Yeshayahu), és un nom que en català es pot traduir com: Jahvè és salvació. Va ser el primer dels grans profetes d'Israel. Nascut al Segle VIII aC, probablement entre el 770 i el 760 aC, a Jerusalem, dins d'una família benestant, estava emparentat amb la família reial (cosí d'Azaries segons la tradició talmúdica). Profetitzà durant la crisi causada per l'expansió de l'imperi assiri. Per les seves pròpies declaracions se sap que va estar casat amb una profetessa i que tingué dos fills. Va ser "profeta de la cort" al Temple de Jerusalem, i va ser sacerdot de diversos reis. Va actuar durant els regnats de Jotam (745-742 aC9, Acaz (741-726 aC) i Ezequies (725-697 aC). Va ser un període molt agitat, i el profeta hi al·ludeix en els seus escrits: la guerra sirio-efraïmita, la mort del rei assiri Teglatfalassar III, la rebel·lió del regne del Nord contra Salmanassar V, els intents independentistes d'Ezequies ajudat per Egipte, i l'amenaça a la ciutat de Jerusalem per Sennàquerib. És considerat un dels profetes majors. S'estima que el ministeri profètic d'Isaïes va arribar a durar a prop de mig segle. Durant la seva primera etapa va predicar molts dels temes dels quals havia fet menció el profeta Amós, censurant el luxe excessiu de les dones de l'alta societat, condemnant la injustícia dels tribunals i atacant la corrupció dels savis i polítics. Isaïes va escriure com a mínim la primera part del llibre de la Bíblia que coneixem com a Llibre d'Isaïes. La seva obra mostra que era un gran poeta, amb estil brillant i de composició harmoniosa. Els crítics coincideixen que és l'autor dels capítols 1 a 12, 15 a 24 i 33 a 35, i es discuteix l'autoria de la resta del llibre. Els capítols 36 a 39 estan escrits en tercera persona i possiblement foren escrits per altres autors. Una de les seves profecies més conegudes va donar-la l'any 735, quan els reis d'Aram i d'Israel van fer una coalició contra Judà, i pretenien substituir el rei Acaz per un sobirà favorable a una coalició antiasiriana. El profeta va dir a Acaz que tingués fe i confiança en Jehovà, l'únic que el podria salvar. Però el rei, sense fer cas dels signes del cel, va immolar el seu fill a les divinitats paganes. Isaïes va donar aleshores l'anomenat "oracle d'Emmanuel", que més endavant va tornar a repetir al llarg del llibre. Deia que la prova de que Déu estava amb el seu poble era el naixement d'un nen a l'harem reial que es diria Emmanuel, al·ludint potser a Ezequies, el fill d'Acaz. Aquesta profecia va influir en el pensament cristià posterior que va considerar que Emmanuel seria el Messies. La incredulitat del rei i del poble van portar un càstig diví, i Samaria va ser capturada i es va arruïnar. Ezequies va voler arribar a un pacte amb Egipte per a sortir dels domini dels assiris, però Isaïes va predir que no seria possible. A la mort del rei assiri Sargon II, que s'havia apoderat de Samaria, va dir que el seu successor seria encara més terrible, però que Jerusalem se'n sortiria. En efecte, Sennàquerib, el successor, va haver de retirar-se del setge de Jerusalem a causa de diverses epidèmies al seu exèrcit i la sublevació d'algunes províncies al seu regne. Com a profeta, Isaïes era un home inspirat per la divinitat. Entrava en èxtasi quan "la mà de Jehovà" el tocava, i unes vegades tenia visions i altres escoltava "la veu de Déu". En els seus oracles anunciava dates concretes sobre quan passarien els fets. Era el profeta de la santedat purificadora de Déu, entesa sempre com a glòria i majestat de Jehovà. El poble sempre és mostrat com a ingrat cap al seu Déu. La part del llibre anomenat Deutero-Isaïes, que comprèn els capítols 40 a 55, està format per una sèrie de profecies destinades a donar forces als jueus desterrats a Babilònia, poc abans de què el rei Cir el Gran els permetés tornar a la seva pàtria. Els capítols 56-66 tracten de la reconstrucció del Temple. Fitxer:Isaiah.jpg|Icona russa del s. XVIII (Monestir de la Transfiguració, Kizhi, Carèlia) Fitxer:Dijon mosesbrunnen2.jpg|Escultura de Claus Sluter (s. XV), al Pou de Moisès de Dijon.

Nou!!: Hebreu і Isaïes (profeta) · Veure més »

Israel

Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.

Nou!!: Hebreu і Israel · Veure més »

Israelians

Els israelians (en hebreu ישראלים, Yisra'elim; en àrab الإسرائيليون, al-isrāʾīliyyūn) són els ciutadans de l'Estat d'Israel, independentment de la seva adscripció religiosa o ètnica.

Nou!!: Hebreu і Israelians · Veure més »

Jeroglífic egipci

Jeroglífics en una estela funerària egípcia Els jeroglífics era un dels tres sistemes d'escriptura emptrats pels antics egipcis.

Nou!!: Hebreu і Jeroglífic egipci · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Hebreu і Jerusalem · Veure més »

Jesús de Natzaret

Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».

Nou!!: Hebreu і Jesús de Natzaret · Veure més »

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Nou!!: Hebreu і Judaisme · Veure més »

Jude

Jud o Jude és un nom o d'origen israelià (en hebreu:יהוד), el significat vol dir «un que és estimat per Déu», «un digne de lloança divina» o «confessor diví».

Nou!!: Hebreu і Jude · Veure més »

Judea

Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en la actual Palestina.

Nou!!: Hebreu і Judea · Veure més »

Judeocastellà

El judeocastellà és una llengua romànica, derivada del castellà antic i amb influència de l'hebreu.

Nou!!: Hebreu і Judeocastellà · Veure més »

Llengües afroasiàtiques

Les llengües afroasiàtiques conformen una família lingüística constituïda per uns 375 idiomes i que, amb més de 400 milions de parlants, s'estén des de les costes atlàntiques de Mauritània a l'oest fins a la província iraniana del Khuzestan a l'est, i des de la frontera siriana amb Turquia al nord fins a Somàlia al sud.

Nou!!: Hebreu і Llengües afroasiàtiques · Veure més »

Llengües germàniques

Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.

Nou!!: Hebreu і Llengües germàniques · Veure més »

Llengües semítiques

miniatura Les llengües semítiques són la subfamília nord-oriental de les llengües afroasiàtiques, de les quals són l'única família que es parla a l'Àsia.

Nou!!: Hebreu і Llengües semítiques · Veure més »

Llengua fenícia

La llengua fenícia, actualment extingida, és un idioma de la branca occidental de les llengües semítiques que es parlava a Fenícia, la zona del llevant mediterrani (Líban, Palestina-Israel, Malta i Síria), entre els segles XI aC i II dC.

Nou!!: Hebreu і Llengua fenícia · Veure més »

Llengua materna

Una mare parlant amb amigues i la seva criatura, en un ambient distès La llengua materna, llengua nadiua o primera llengua és el primer idioma que s'adquireix, en la primera etapa de socialització.

Nou!!: Hebreu і Llengua materna · Veure més »

Llengua moabita

El moabita va ser un antic dialecte canaanita utilitzat pels moabites. Se situaven a l'oest de l'actual Jordània.

Nou!!: Hebreu і Llengua moabita · Veure més »

Llengua morta

elamita, que actualment són llengües mortes Una llengua morta és una llengua extingida que no es parla en cap comunitat en concret i no és la llengua materna de cap individu, sinó que roman només com a testimoni del passat o en documents escrits.

Nou!!: Hebreu і Llengua morta · Veure més »

Llengua sacra

llengua sacra és una llengua que se utilitza en els ritus o litúrgies de moltes comunitats religioses, gairebé sempre per prestigi o per conservació de les tradicions originàries.

Nou!!: Hebreu і Llengua sacra · Veure més »

Llengua vehicular

Llengua vehicular, llengua franca (o lingua franca) és la que utilitzen els parlants de diverses llengües per entendre's entre ells, generalment en una regió determinada.

Nou!!: Hebreu і Llengua vehicular · Veure més »

Llenguatge

Un document exemple de llenguatge enginyeril El llenguatge és la facultat de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per a l'entitat emissora i la receptora.

Nou!!: Hebreu і Llenguatge · Veure més »

Llibre d'Isaïes

El llibre d'Isaïes és un llibre de la Bíblia, concretament de l'Antic Testament, que s'inclou dins els anomenats Llibres profètics.

Nou!!: Hebreu і Llibre d'Isaïes · Veure més »

Llibre d'Osees

El llibre d'Osees és un llibre de l'Antic Testament, anomenat així pel profeta menor Osees.

Nou!!: Hebreu і Llibre d'Osees · Veure més »

Llibre de Nehemies

El llibre de Nehemies és un llibre de l'Antic Testament que segueix al Llibre d'Esdres i en continua la història.

Nou!!: Hebreu і Llibre de Nehemies · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Hebreu і Mar Mediterrània · Veure més »

Masoreta

s amb puntuació ''masorètica'' Els masoretes eren jueus que van succeir els soferim o escribes en la responsabilitat de fer còpies de les Sagrades Escriptures.

Nou!!: Hebreu і Masoreta · Veure més »

Mater lectionis

Una mater lectionis (locució llatina que significa "mare de lectura", en hebreu אם קריאה) és una consonant d'un abjad (alfabet hebreu principalment) que s'empra per a transcriure vocals.

Nou!!: Hebreu і Mater lectionis · Veure més »

Mixnà

La Misnà o Mixnà (en hebreu:, "repetició") és la primera compilació integral de les lleis orals jueves i el document religiós més important després de la Bíblia.

Nou!!: Hebreu і Mixnà · Veure més »

Moab

Al Gènesi, capítol dinou, Moab és el fill de la relació entre Lot i la seva pròpia filla gran, així Lot era el seu pare i el seu avi.

Nou!!: Hebreu і Moab · Veure més »

Nabucodonosor II

Nabucodonosor II, en una moneda Nabucodonosor II el gran (604 - 562 aC), sobirà de Babilònia, successor de Nabopolassar constitueix probablement el membre més conegut de la dinastia caldea de Babilònia.

Nou!!: Hebreu і Nabucodonosor II · Veure més »

Nehemies

Nehemies, fill d'Helcies, oriünd d'una família de Jerusalem, coper d'Artaxerxes I de Pèrsia, i dues vegades athersatha o governador dels jueus tornats del captiveri a Babilònia; és conegut perquè fou el promotor de la restauració dels murs de Jerusalem i de la reforma religiosa.

Nou!!: Hebreu і Nehemies · Veure més »

Nou Testament

El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.

Nou!!: Hebreu і Nou Testament · Veure més »

Oli

Oli d'oliva en un setrill Oli són líquids untuosos a temperatura ambient d'orígens diversos i hidròfobs (no es mesclen amb l'aigua).

Nou!!: Hebreu і Oli · Veure més »

Orient Mitjà

L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).

Nou!!: Hebreu і Orient Mitjà · Veure més »

Ortografia

L'ortografia és un conjunt de convencions per escriure una llengua, que inclou les normes ortogràfiques, l'ús dels accents, signes de puntuació, i les majúscules, l'espai entre mots i les negretes, que configuren la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua.

Nou!!: Hebreu і Ortografia · Veure més »

Palestina

Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.

Nou!!: Hebreu і Palestina · Veure més »

Pentateuc

El Pentateuc, també conegut com la Torà, són els cinc primers llibres de la Bíblia o de la Tanakh תָּנָ"ךְ (la Bíblia Hebrea).

Nou!!: Hebreu і Pentateuc · Veure més »

Plural

El plural és un nombre gramatical que designa diversos individus (de quantitat indeterminada).

Nou!!: Hebreu і Plural · Veure més »

Primer llibre de les Cròniques

El Primer llibre de les Cròniques (en hebreu, דִּבְרֵי הַיָּמִים א, "Divrei Hayamim Álef", «Els annals dels dies») és un llibre de lAntic Testament que narra la vida dels regnes d'Israel.

Nou!!: Hebreu і Primer llibre de les Cròniques · Veure més »

Primer llibre dels Reis

El Primer llibre dels Reis és un dels llibres de l'Antic Testament, que segueix al Segon llibre de Samuel.

Nou!!: Hebreu і Primer llibre dels Reis · Veure més »

Profeta

Un profeta (del grec antic: προφήτης transliterat: profétés) és una persona que ha tingut una trobada amb la divinitat, que li ha ordenat revelar a la humanitat un missatge, usualment sobre allò que passarà en el futur.

Nou!!: Hebreu і Profeta · Veure més »

Pronom

El pronom és una categoria gramatical a la qual pertanyen les paraules el referent dels quals no és fix, sinó que es determina en relació amb altres que normalment ja s'han anomenat.

Nou!!: Hebreu і Pronom · Veure més »

Qumran

Qumran. Coves de Qumran. Qumran és una vall situada al desert de Judea, a les costes occidentals de la mar Morta, a prop de l'assentament jueu del quibuts de Kàlia.

Nou!!: Hebreu і Qumran · Veure més »

Rabí

Un rabí El rabí (en hebreu modern: rav, en hebreu asquenazita: rov o rouv; pronunciat ribbí per alguns sefardites; de l'hebreu, «gran») és un mestre o doctor de la llei jueva.

Nou!!: Hebreu і Rabí · Veure més »

Rami Saari

Rami Saari (Petakh Tikvah, Israel, 1963) és un poeta llicenciat en filologia per la Universitat de Hèlsinki, a Finlàndia, i doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat Hebrea de Jerusalem.

Nou!!: Hebreu і Rami Saari · Veure més »

Rússia

Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Hebreu і Rússia · Veure més »

Regne de Judà

El Regne de Judà (en hebreu מַלְכוּת יְהוּדָה Malekhot Yəhûdāh) va ser un regne assentat a l'antiga Canaan i que es va crear després de la divisió del Regne d'Israel.

Nou!!: Hebreu і Regne de Judà · Veure més »

Revolta de Bar Kokhebà

La Revolta de Bar Kokhebà, també coneguda com a Segona Revolta Jueva va tenir lloc 60 anys després de la Gran Revolta Jueva i va aconseguir restablir un estat jueu independent durant tres anys.

Nou!!: Hebreu і Revolta de Bar Kokhebà · Veure més »

Romanització de l'hebreu

Els sistemes que es descriuen a continuació són sistemes de romanització de l'hebreu al català.

Nou!!: Hebreu і Romanització de l'hebreu · Veure més »

Rotlle (manuscrit)

Rotlles del Mar Mort. Aproximadament 100 aC. - Suport: Pergamí (Pell de vedell) - Format: ''Volum''. Un rotlle és, en termes de manuscrits antics, una llarga làmina, generalment de papir o pergamí enrotllada sobre si mateixa, que s'escrivia abans del desenvolupament dels còdex que, encara que escrits al començament sobre aquests mateixos suports, van tenir el format dels llibres actuals.

Nou!!: Hebreu і Rotlle (manuscrit) · Veure més »

Salomó d'Israel

El rei Salomó va ser una de les principals figures de l'època dels reis a l'Antic Testament.

Nou!!: Hebreu і Salomó d'Israel · Veure més »

Samaritans

Els samaritans (etnònim: Xomronim, que significa "l'observador" o "el que vigila") són els membres d'una comunitat etnico-religiosa originada de la barreja entre la població autòctona israelita de Samaria i els colons introduïts pels assiris després de la destrucció de la ciutat (722 aC) provinents de Babilònia, Cut, Avà, Hemat i Sefarvaim.

Nou!!: Hebreu і Samaritans · Veure més »

Sefardites

Sefarad en hebreu modern es fa servir per a referir-se a Espanya, i sefardites (en hebreu: יהודים ספרדים) (transliterat: Yehudim Sefaradim) és el terme genèric per denominar els descendents dels jueus que van viure en la península Ibèrica fins a 1492, any en què foren expulsats.

Nou!!: Hebreu і Sefardites · Veure més »

Segle V

El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.

Nou!!: Hebreu і Segle V · Veure més »

Segle VII aC

El segle VII aC és un període de l'edat antiga que inclou els anys compresos entre el 700 aC i el 601 aC.

Nou!!: Hebreu і Segle VII aC · Veure més »

Segle VIII aC

El segle VIII aC és un període que dona inici a l'anomenada antiguitat clàssica primerenca, amb l'ascens de grecs i romans i una nova centralitat mediterrània que aniria creixent en segles posteriors.

Nou!!: Hebreu і Segle VIII aC · Veure més »

Segle X

El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.

Nou!!: Hebreu і Segle X · Veure més »

Segle X aC

El segle X aC és un període de la història en què es produeix un desplaçament de poder des de l'Orient Mitjà cap al Mediterrani, on el comerç té un paper fonamental en el desenvolupament tecnològic i cultural dels pobles.

Nou!!: Hebreu і Segle X aC · Veure més »

Segon llibre dels Reis

El Segon llibre dels Reis és un llibre de l'Antic Testament que segueix al Primer llibre dels Reis, amb el qual formava originàriament una unitat.

Nou!!: Hebreu і Segon llibre dels Reis · Veure més »

Signe diacrític

Un signe diacrític, diacrític, o signe d'accentuació, és un signe que s'afegeix a una lletra per a alterar la pronunciació d'una paraula, o per a distingir-la entre paraules similars.

Nou!!: Hebreu і Signe diacrític · Veure més »

Siloam

Siloam és una població a l'estat de Geòrgia (Estats Units).

Nou!!: Hebreu і Siloam · Veure més »

Singular

El singular és un nombre gramatical que denota un sol individu.

Nou!!: Hebreu і Singular · Veure més »

Sionisme

El sionisme (en hebreu: הציונות) (transliterat: HaTzionut) és un moviment nacionalista que va sorgir al segle XIX per permetre l'establiment d'una pàtria per al poble jueu a Palestina, regió que es correspon aproximadament amb la Terra d'Israel en la tradició jueva.

Nou!!: Hebreu і Sionisme · Veure més »

Subjecte (sintaxi)

El subjecte és un dels components fonamentals d'una oració i una funció sintàctica present en la majoria d'escoles de lingüística.

Nou!!: Hebreu і Subjecte (sintaxi) · Veure més »

Substrat (lingüística)

En lingüística, un substrat és la llengua o llengües que en un territori determinat ha estat substituïda per una llengua dominant, per causes d'una colonització o una conquesta, i la seva influència en la nova llengua amb alguns trets lingüístics.

Nou!!: Hebreu і Substrat (lingüística) · Veure més »

Sufix

Un sufix és un tipus de morfema que s'afegeix al final d'una paraula en els fenòmens de derivació i flexió.

Nou!!: Hebreu і Sufix · Veure més »

Tanakh

Tanakh és un acrònim que identifica la Bíblia jueva, i coincideix en gran part amb l'Antic Testament cristià, llevat dels deuterocanònics (els llibres que no foren acceptats dins el cànon cristià sinó fins al, és a dir: els dos llibres del Macabeus, Judit, Tobies, Saviesa, Siràcida i Baruc; tampoc formen part de la Tanakh Bel i el dragó i Susanna, que en els deuterocanònics formen els dos últims capítols de Daniel).

Nou!!: Hebreu і Tanakh · Veure més »

Tel Laquix

Tel Laquix (en hebreu, תל לכיש) és un jaciment arqueològic situat prop del municipi de Laquix, a les terres baixes de les muntanyes de Judea, a uns 40 km al sud-est de Jerusalem.

Nou!!: Hebreu і Tel Laquix · Veure més »

Torre de Babel

Torre de Babel segons Pieter Brueghel el Vell, segle XVI La torre de Babel fou, segons la Bíblia, un gran projecte que emprengueren els humans després del gran diluvi universal per construir una ciutat en vertical a Babel.

Nou!!: Hebreu і Torre de Babel · Veure més »

Ugarític

Lugarític és una llengua semítica de la branca nord-occidental avui dia extinta que es parlava a Ugarit, Síria, des del 2000 aC.

Nou!!: Hebreu і Ugarític · Veure més »

Verb

Un verb és una paraula que expresa una acció.

Nou!!: Hebreu і Verb · Veure més »

Vi

El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.

Nou!!: Hebreu і Vi · Veure més »

Vocal neutra

La vocal neutra o vocal mitjana central és un fonema que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra e capgirada.

Nou!!: Hebreu і Vocal neutra · Veure més »

Xibòlet

«Digueu 'Tchoupitoulas' o foteu el camp»: un habitant de Nova Orleans utilitza el nom del carrer Tchoupitoulas com a xibòlet per titllar els partidaris de l'enderroc d'una estàtua de Robert E. Lee de forasters. Un xibòlet (oriental /ʃiˈβɔ.ɫət/, occidental /t͡ʃiˈβɔ.ɫet/) és un mot usat com a test de pronúncia per a distingir la procedència d’algú, basat en l'acumulació de sons aliens a altres idiomes o dialectes.

Nou!!: Hebreu і Xibòlet · Veure més »

70

Sense descripció.

Nou!!: Hebreu і 70 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Hebraic, Hebraica, Idioma hebreu, Llengua hebrea, Llengües hebrees, עברית.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »