Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Khadim Sinan Paixà

Índex Khadim Sinan Paixà

Hadım Sinan Paixà, en turc Hadım Sinan Paşa (?-1517) fou un gran visir otomà.

23 les relacions: Ala al-Dawla Bozkurt, Ali Beg Dhul-Kadr, Anatòlia, Çaldiran, Bòsnia, Beglerbegi, Bosnià, Dhu l-Kadr, Egipte, Enciclopèdia de l'Islam, Hersekli Ahmed Paixà, Ismaïl I, Khan Yunis, Maraix, Mardj Dabik, Qànsawh al-Ghawrí, Rumèlia, Sanjaq, Síria, Turc, Xah Suvar, 1516, 26 d'abril.

Ala al-Dawla Bozkurt

Ala al-Dawla Bozkurt fou emir d'Elbistan (i Maraix) de la dinastia Dhul-Kadr, germà i successor de Shah Suvar al que va enderrocar el 1479 amb l'ajut del soldà otomà Mehmet II.

Nou!!: Khadim Sinan Paixà і Ala al-Dawla Bozkurt · Veure més »

Ali Beg Dhul-Kadr

Ala al-Dawla Bozkurt fou emir d'Elbistan de la dinastia Dhul-Kadr, fill de Shah Suvar i successor del seu oncle Ala al-Dawla Bozkurt, al qual va derrotar i matar el 1515 amb l'ajut del soldà otomà Selim I. Ja abans era governador d'un sandjak otomà i estava totalment supeditat a la política otomana.

Nou!!: Khadim Sinan Paixà і Ali Beg Dhul-Kadr · Veure més »

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Khadim Sinan Paixà і Anatòlia · Veure més »

Çaldiran

Çaldiran (antigament Čaldiran) és una plana al nord-oest de l'Azerbaidjan iranià a la frontera amb Turquia, famosa per la batalla decisiva lliurada el 23 d'agost de 1514 en què els otomans van obtenir una gran victòria sobre els safàvides perses.

Nou!!: Khadim Sinan Paixà і Çaldiran · Veure més »

Bòsnia

Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar).'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Bòsnia (en bosnià i croat, Bosna; en serbi, Босна) és la regió del nord de l'actual estat de Bòsnia i Hercegovina, si bé no té fronteres oficials que la separin de la regió d'Hercegovina, al sud del país.

Nou!!: Khadim Sinan Paixà і Bòsnia · Veure més »

Beglerbegi

Beglerbegi o beylerbeyi fou un títol turc equivalent a bei de beis, i assimilat a comandant de comandants.

Nou!!: Khadim Sinan Paixà і Beglerbegi · Veure més »

Bosnià

El bosnià (bosanski jezik / босански језик) és una llengua eslava meridional, nadiua en els naturals de Bòsnia i Hercegovina.

Nou!!: Khadim Sinan Paixà і Bosnià · Veure més »

Dhu l-Kadr

Dhu l-Kadr o Dhu-l-Qadr fou una dinastia turcmana que va governar entre el 1337 i el 1522 a Elbistan, a la regió entre Maraix i Malatya, primer com a vassalla dels mamelucs i després dels otomans.

Nou!!: Khadim Sinan Paixà і Dhu l-Kadr · Veure més »

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Khadim Sinan Paixà і Egipte · Veure més »

Enciclopèdia de l'Islam

LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.

Nou!!: Khadim Sinan Paixà і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »

Hersekli Ahmed Paixà

Hersekli Ahmed Paixà o Herzekzade Ahmed Paixà, de nom Stjepan Hercegović (Castel Nuovo o Herceg-Novi, maig de 1456 o juliol de 1459 - El Caire, 21 de juliol de 1517), fou un gran visir otomà croata, fill petit del duc Esteve Vukčik Kosača (1405-1466), herceg (duc) de Sant Sava, voivoda de Bòsnia i senyor del sud-est de Bòsnia (del seu títol el país fou anomenat Hercegovina i els seus descendents Hercegovic).

Nou!!: Khadim Sinan Paixà і Hersekli Ahmed Paixà · Veure més »

Ismaïl I

Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.

Nou!!: Khadim Sinan Paixà і Ismaïl I · Veure més »

Khan Yunis

Khan Yunis és una ciutat situada en la part sud-oest de la Franja de Gaza.

Nou!!: Khadim Sinan Paixà і Khan Yunis · Veure més »

Maraix

Maraix o Kahramanmaraş (turc) és una ciutat de Turquia, i capital de la província de Kahramanmaraş.

Nou!!: Khadim Sinan Paixà і Maraix · Veure més »

Mardj Dabik

Marj Dabiq —— és una plana de Síria, prop de Dabiq, a la vall del riu Nahr al-Kuwayk.

Nou!!: Khadim Sinan Paixà і Mardj Dabik · Veure més »

Qànsawh al-Ghawrí

Al-Màlik al-Àixraf Qànsawh al-Ghawrí, més conegut simplement com al-Àixraf Qànsawh al-Ghawrí o com Qànsawh al-Ghawrí, (1439-1516) fou soldà mameluc de la dinastia burjita (1501-1516).

Nou!!: Khadim Sinan Paixà і Qànsawh al-Ghawrí · Veure més »

Rumèlia

Rumèlia, mapa de 1801 Rumèlia (del turc: Rumeli, 'terra dels rūm'; grec: Ρούμελη, Rúmeli; búlgar: Румелия, Rumèlia), variació turca (derivat de Rüm-ili), fou una província otomana de la península Balcànica, que comprenia territoris dels actuals estats d'Albània, Bulgària, Grècia, Macedònia del Nord, Moldàvia, Romania (especialment la Valàquia, el Banat i la Dobrudja), Sèrbia, i el que avui resta de Turquia a Europa.

Nou!!: Khadim Sinan Paixà і Rumèlia · Veure més »

Sanjaq

El sanjaq o sancak (en plural) va ser una circumscripció territorial de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Khadim Sinan Paixà і Sanjaq · Veure més »

Síria

La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.

Nou!!: Khadim Sinan Paixà і Síria · Veure més »

Turc

El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.

Nou!!: Khadim Sinan Paixà і Turc · Veure més »

Xah Suvar

Xah Suvar fou emir d'Elbistan de la dinastia Dhul-Kadr, germà i successor de Xah Budak.

Nou!!: Khadim Sinan Paixà і Xah Suvar · Veure més »

1516

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Khadim Sinan Paixà і 1516 · Veure més »

26 d'abril

El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: Khadim Sinan Paixà і 26 d'abril · Veure més »

Redirigeix aquí:

Hadim Sinan Pasha, Hadım Sinan Paixà, Hadım Sinan Paşa, Khadim Sinan Pasha.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »