Accés més ràpid que el navegador!
71 les relacions: Abu Bakr ibn Mihran Xah, Al-Àndalus, Amardis, Amlaix, Ammarlu, Armenis, Asfar ben Shiroya, Astara (Iran), Bandar-e Anzali, Barda (Azerbaidjan), Buwàyhides, Circassians, Comtat (divisió administrativa), Daylam, Egipte, Encyclopædia Iranica, Firuzkuh (Iran), Geles, Gilaki, Gilakis, Gilan Shah Farrukhan, Gitanos, Ibrahim Sultan, Imperi Rus, Imperi Safàvida, Imperi Seljúcida, Iran, Iskandar-i Shaykhi, Jahan Xah Bahadur, Jueus, Kakúyides, Kíiv, Kemah (Erzincan), Lahidjan, Les nits roges de Harlem, Maqan ibn Kaki, Mar Càspia, Mugan, Oljeitu, Perses, Qazvín, Raixt, Rudbar (ciutat de Gilan), Ruyan, Said Khoja, Sefid Rud, Segona Guerra Mundial, Sirous Ghayeghran, Sultaniyya, Talix, ..., Tamerlà, Tractat de Gulistan, Xah Rukh (timúrida), Xahrestan, Xaikh Ibrahim, Ziyàrides, 10 de maig, 1307, 1404, 1592, 1650, 1724, 1734, 1813, 1917, 1918, 1921, 1938, 800, 913, 914. Ampliar l'índex (21 més) »
Abu Bakr ibn Mihran Xah
Abu Bakr ibn Miran Xah (1382-1408) fou un príncep timúrida de l'Iraq i del Takhi-i-Hulagu (Pèrsia occidental).
Nou!!: Gilan і Abu Bakr ibn Mihran Xah · Veure més »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: Gilan і Al-Àndalus · Veure més »
Amardis
Els amardis o mardis (en llatí amardi o mardi, en grec Ἀμαρδοί, Μαρδοί), van ser una nació o tribu asiàtica, propera als hircanis, segons Estrabó, i als harmatòtrofs, a la vora de la mar Càspia.
Nou!!: Gilan і Amardis · Veure més »
Amlaix
Amlaix és un llogaret del sud-est de Gilan a l'Iran, que dona nom des de 1959 a una sèrie d'elements arqueològics trobats en excavacions clandestines a les valls properes i que van del II mil·lenni en endavant encara que la major part són dels segles VIII i IX i alguns (bastants menys) dels períodes parts i sassànides.
Nou!!: Gilan і Amlaix · Veure més »
Ammarlu
Els Ammarlu són una tribu kurda del Gilan i Khurasan, derivats de 40000 famílies establertes al final del i començament del per Abbas I el Gran a aquestes regions per servir de fre als uzbeks.
Nou!!: Gilan і Ammarlu · Veure més »
Armenis
Els armenis (en armeni Հայեր, Hayer) són un grup humà i nació originari de la zona del Caucas i l'Altiplà d'Armènia. La seva distribució actual es troba al voltant d'Armènia, Geòrgia, Rússia i altres petites comunitats en la diàspora armènia (especialment després del genocidi armeni perpetrat per l'Imperi Otomà a principis del segle XX). La seva població actual es calcula en uns 8-10 milions d'habitants. Fins al setembre del 2023, els armenis també van ser la majoria de la població de la República d'Artsakh. La religió majoritària dels armenis és el cristianisme, i és la primera nació que la va abraçar oficialment (vers l'any 301); practiquen una branca pròpia d'aquesta religió, l'Església Apostòlica Armènia i la religió i les seves institucions tenen un paper rellevant en les seves comunitats. Els armenis s'autodenominen hay, en honor del fundador mític del seu poble, Haik. Descendeixen dels indoeuropeus, alguns historiadors els associen amb la branca original i uns altres amb els hitites. Haurien arribat a Armènia cap al. Els armenis parlen deu dialectes diferents, intercomprensibles: l'armeni oriental és usat a Armènia, al Caucas i a l'Iran, i l'armeni occidental s'usa a la resta del món. Situats entre Europa i l'Àsia, la nació armènia és posseidora d'una cultura única que ha perdurat al llarg dels temps. La dansa i música armènies són de les més antigues del món, i encara són practicades avui en dia. La seva cuina, tan antiga com el seu poble, és una rica combinació de diversos ingredients i aromes provinents de l'Altiplà d'Armènia.
Nou!!: Gilan і Armenis · Veure més »
Asfar ben Shiroya
Asfar ibn Xirawayhí o Asfar ibn Xiruya o Aspar fill de Sheroe fou un general daylamita que va governar Jibal i Tabaristan vers el 929-931.
Nou!!: Gilan і Asfar ben Shiroya · Veure més »
Astara (Iran)
Astara (آستارا) és una ciutat de l'Iran a la província de Gilan, a la frontera de l'Azerbaidjan, separada d'aquest estat pel riu Astara, i on a l'altre costat hi ha una ciutat homònima (límit fixat pel tractat de Gulistan del 1813).
Nou!!: Gilan і Astara (Iran) · Veure més »
Bandar-e Anzali
Llacuna d'Anzali Cases a les illes de la llacuna Cementiri polonès a Anzali Bandar-e Anzali (antigament Anzali, persa بندر انزلی) és una ciutat portuària de l'Iran a la província de Gilan a la boca de la llacuna (mordab) d'Anzali i a la costa de la mar Càspia prop del delta del riu Sefid.
Nou!!: Gilan і Bandar-e Anzali · Veure més »
Barda (Azerbaidjan)
Barda (Partav) és una petita ciutat d'uns 30.000 habitants capital d'un districte homònim de la República de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Gilan і Barda (Azerbaidjan) · Veure més »
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Gilan і Buwàyhides · Veure més »
Circassians
Els circassians són un poble originari de Circàssia, una regió del nord del Caucas.
Nou!!: Gilan і Circassians · Veure més »
Comtat (divisió administrativa)
Un comtat (county en anglès), com a divisió administrativa, especialment en alguns països angloparlants, és un territori (land area) de govern local (local government) dins d'una contrada.
Nou!!: Gilan і Comtat (divisió administrativa) · Veure més »
Daylam
Daylam és una regió de l'Iran formada per la part alta del Gilan, al vessant septentrional de les muntanyes Alburz.
Nou!!: Gilan і Daylam · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Gilan і Egipte · Veure més »
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Nou!!: Gilan і Encyclopædia Iranica · Veure més »
Firuzkuh (Iran)
Firuzkuh, alguna vegada Firouzkouh, mazandari: Pirezcow, persa فیروزکوه és una ciutat de l'Iran, capital del comtat de Firuzkuh, a la província de Teheran.
Nou!!: Gilan і Firuzkuh (Iran) · Veure més »
Geles
Els geles (en llatí gelae, en grec Γῆλαι o Γέλαι) eren un poble que vivia la vora de la mar Càspia, al districte avui anomenat Gilan un territori que segurament va prendre el nom d'aquest poble.
Nou!!: Gilan і Geles · Veure més »
Gilaki
El gilaki és una de les llengües iràniques del grup nord-occidental.
Nou!!: Gilan і Gilaki · Veure més »
Gilakis
Els gilakis (o gilanis) són els habitants de Gilan, actualment una província iraniana.
Nou!!: Gilan і Gilakis · Veure més »
Gilan Shah Farrukhan
Gilan Shah Farrukhan (Farrukhan I ibn Dabuya) conegut com «el gran» i «el virtuós», fou ispahbad (títol dels antics governadors militars sassànides) de Gilan i Tabaristan al començament del.
Nou!!: Gilan і Gilan Shah Farrukhan · Veure més »
Gitanos
Els gitanos (també anomenats zíngars, bohemis, calés o romanís) són un grup ètnic divers que viu principalment a l'Europa del Sud i de l'Est, l'Orient mitjà, Turquia, als EUA i Amèrica Llatina.
Nou!!: Gilan і Gitanos · Veure més »
Ibrahim Sultan
Abu l-Fatah Ibrahim Sultan o Sultan Ibrahim ibn Xah Rukh (26 d'agost de 1394 - Xiraz, 3 de maig de 1435) fou un príncep timúrida, segon fill de Xah Rukh i net de Tamerlà, de nom complet de naixement Abu l-Fath Mirza Ibrahim Sultan Bahadur.
Nou!!: Gilan і Ibrahim Sultan · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: Gilan і Imperi Rus · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: Gilan і Imperi Safàvida · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Gilan і Imperi Seljúcida · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Gilan і Iran · Veure més »
Iskandar-i Shaykhi
Iskandar-i Shaykhi o Eskandar-e Sheykhi (+ inicis del segle XV, probablement el 1404) fou un general que va servir a diversos senyors a Pèrsia al darrer terç i fins als inicis del XV.
Nou!!: Gilan і Iskandar-i Shaykhi · Veure més »
Jahan Xah Bahadur
Jahan Xah, Jahan Shah, Jahan Shah Bahadur, Jahan Shah Jaku o Jahan Xah Barles- (+ 1405) fou un amir mongol de Transoxiana, que va servir primer sota Amir Husayn i després sota Tamerlà.
Nou!!: Gilan і Jahan Xah Bahadur · Veure més »
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Nou!!: Gilan і Jueus · Veure més »
Kakúyides
La dinastia kakúyida, kakwàyhida, dels kakúyides o kakwàyhides fou una nissaga d'origen daylamita que va governar part del Jibal al i després foren senyors locals de Yazd com a vassalls dels seljúcides.
Nou!!: Gilan і Kakúyides · Veure més »
Kíiv
Kíiv (en ucraïnès Київ) o Kíev (per la seva denominació històrica en rus, Ки́ев) és la capital i la ciutat més poblada d'Ucraïna.
Nou!!: Gilan і Kíiv · Veure més »
Kemah (Erzincan)
Kemah és una ciutat de Turquia, i forma un districte amb el mateix nom a la província d'Erzincan, a Anatòlia oriental.
Nou!!: Gilan і Kemah (Erzincan) · Veure més »
Lahidjan
Comtats de Gilan, '''Lh''' correspon al comtat de Lahidjan Lahidjan o Lahijan (en persa: لاهيجان, Lāhijān o Lāhidjān) és una ciutat de l'Iran a la província de Gilan, capital de comtat de Lahidjan.
Nou!!: Gilan і Lahidjan · Veure més »
Les nits roges de Harlem
Les nits roges de Harlem (títol original en anglès: Shaft) és una pel·lícula estatunidenca de 1971 dirigida per Gordon Parks i produïda per Metro-Goldwyn-Mayer.
Nou!!: Gilan і Les nits roges de Harlem · Veure més »
Maqan ibn Kaki
Abu-Mansur Maqan o Màkan ibn Kaki o ibn Kakuy fou un general daylamita que va governar el Tabaristan, Kerman i Gurgan i el principat d'Amol entre 928 i 940.
Nou!!: Gilan і Maqan ibn Kaki · Veure més »
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Nou!!: Gilan і Mar Càspia · Veure més »
Mugan
Mugan, Mughan, Mughan o Mukan o país Talix, Talish o Talyx és una regió de l'Azerbaidjan, que forma la seva part més meridional.
Nou!!: Gilan і Mugan · Veure més »
Oljeitu
Mausoleu Oljeitu, Oldjeytu, Oldjeitu, Oljeytu, Öljaitü, Olcayto o Uljeitu —en mongol Өлзийт Хаан— de nom complet Ghiyath al-Din Muhammad Karbanda, després Khudabanda que vol dir 'home de Déu', Oljeitu Sultan —en persa محمد خدابنده - اولجایتو) — fou el vuitè kan il-kànida de Pèrsia del 1304 al 1316. El seu nom ("Ölziit" o Oljeitu) vol dir "beneït" en mongol (1262 -16 de desembre de 1316) Era fill del kan Arghun, germà i successor de Mahmud Ghazan i besnet d'Hulagu el fundador de la dinastia. Sent infant fou batejat amb el nom Nicolau en honor del papa Nicolau IV amb el qual el seu pare havia tingut tractes, però després es va fer budista; quan el seu germà Ghazan es va fer musulmà sunnita, el va seguir i va oscil·lar entre hanafites i xafiïtes fins que es va passar al xiisme. Va pujar al tron succeint el seu germà i va establir la seva residència principal a Sultaniyya al sud-est de la moderna Zandjan, ciutat fundada per Arghun però que no es va acabar fins al 1313. De fet encara que hi passava temporades tenia costums nòmades i per tant residia a diversos llocs. Va gaudir d'un regnat excepcionalment pacífic, durant el qual només es van produir tres expedicions militars: el 1307 quan va intentar amb grans mitjans conquerir la província de Gilan a la vora de la mar Càspia; el 1312/1313 quan va organitzar la darrera expedició a territori mameluc assetjant sense èxit Rahbat al-Sham (Rahba) a l'Eufrates; i el 1314 quan va haver de marxar cap a l'est per oposar-se a una invasió del Khorasan pel mongols de Txagatai. El gran visir de Ghazan, l'historiador Raixid-ad-Din, va restar en funcions; en canvi el seu col·lega Sal al-Din Sawaji fou destituït i executat el 1312 i substituït per Tadj al-Din Ali Shah que no es va entendre amb Rashid al-Din i finalment es va acordar que cadascun governaria en unes àrees i uns territoris; a Rashid li va pertocar el centre i sud i a Tadj al-Din el nord-est i oest (Mesopotàmia i Anatòlia). Fin després de la mort d'Oljeitu, Tadj al-Din no va aconseguir fer eliminar a Rashid al-Din i va aconseguir morir de mort natural. Oljeitu va fer construir un mausoleu per dur les restes d'Ali i Hussein ibn Ali, però que finalment va servir per a ell mateix. Va morir el 16 de desembre de 1316 i el va succeir el seu fill Abu Said Bahadur Khan.
Nou!!: Gilan і Oljeitu · Veure més »
Perses
miniatura Els perses van ser una branca del poble ari establert a l'Altiplà Iranià, que vivia a la província coneguda per Persis.
Nou!!: Gilan і Perses · Veure més »
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Nou!!: Gilan і Qazvín · Veure més »
Raixt
Indrets de Rasht Raixt (en gilaki: Rèsht), també transliterat com a Resht o Recht, és una ciutat i municipi de l'Iran, capital de la província de Gilan i del comtat de Rasht, i la ciutat més gran de la costa de la mar Càspia situada la vora del Safid Rud.
Nou!!: Gilan і Raixt · Veure més »
Rudbar (ciutat de Gilan)
Rudbar o Rudhbar a Daylam, que encara avui dia forma un comtat de la província de Gilan, regió que agafa el nom de la ciutat de Rudbar a la riba del Safid Rud en la ruta Qazvín-Rasht, al sud de Rasht.
Nou!!: Gilan і Rudbar (ciutat de Gilan) · Veure més »
Ruyan
El Ruyan (en mazandarani رویان) fou un districte del nord de Pèrsia, a la costa de la mar Càspia, format per la part occidental del Mazanderan o Tabaristan.
Nou!!: Gilan і Ruyan · Veure més »
Said Khoja
Said Khoja (+ després del 1406) fou un amir de Tamerlà, fill de l'amir Shaikh Ali Bahadur (fidel de Tamerlà).
Nou!!: Gilan і Said Khoja · Veure més »
Sefid Rud
El Sefid Rud (persa Sefīd-Rūd o o Sepīd-Rūd سفیدرود "Riu Blanc", en àzeri Kizil-Üzen o Qizil Uzun, "Riu Roig"; en àrab Nahr al-Abyad que vol dir "Riu Blanc") també transliterat Sefidrud, Sefidrood, Sepidrood o Sepidrud, és un riu de l'Iran d'uns 670 km que neix al nord-oest del país prop d'Ardilan i corre en direcció generalment nord-est per desguassar a la mar Càspia prop de Rasht.
Nou!!: Gilan і Sefid Rud · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Gilan і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Sirous Ghayeghran
fou un futbolista iranià de la dècada de 1970 i entrenador de futbol.
Nou!!: Gilan і Sirous Ghayeghran · Veure més »
Sultaniyya
Sultaniyya o Soltaniyeh (persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.
Nou!!: Gilan і Sultaniyya · Veure més »
Talix
XX Els talix són un poble indígena iranià a la regió entre Azerbaidjan i l'Iran al sud-oest de la mar Càspia.
Nou!!: Gilan і Talix · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Gilan і Tamerlà · Veure més »
Tractat de Gulistan
El tractat de Gulistan fou un acord de pau signat entre l'Imperi Rus i la dinastia qajar el 12 d'octubre de 1813 al poble de Gulistan, a Nagorno Karabagh, a l'Azerbaidjan, llavors un poble del Caucas.
Nou!!: Gilan і Tractat de Gulistan · Veure més »
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Nou!!: Gilan і Xah Rukh (timúrida) · Veure més »
Xahrestan
Un xahrestan (xaristan) és el nom que reben en persa les subdivisions administratives a l'Iran, traduïdes generalment com a comtats o departaments, i de les capitals o grans ciutats de l'entitat.
Nou!!: Gilan і Xahrestan · Veure més »
Xaikh Ibrahim
Xaikh Ibrahim (persa ابراهیم) fou el 33è xirvanxah de Shirvan (o Shirwan), que va regnar del 1382 al 1418.
Nou!!: Gilan і Xaikh Ibrahim · Veure més »
Ziyàrides
La dinastia ziyàrida o dels ziyàrides fou una nissaga de Tabaristan (i sovint Gurgan) d'origen daylamita que va existir del 928 al 1077.
Nou!!: Gilan і Ziyàrides · Veure més »
10 de maig
El 10 de maig és el cent trentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gilan і 10 de maig · Veure més »
1307
Sense descripció.
Nou!!: Gilan і 1307 · Veure més »
1404
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Gilan і 1404 · Veure més »
1592
Sense descripció.
Nou!!: Gilan і 1592 · Veure més »
1650
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Gilan і 1650 · Veure més »
1724
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Gilan і 1724 · Veure més »
1734
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Gilan і 1734 · Veure més »
1813
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Gilan і 1813 · Veure més »
1917
;Països Catalans.
Nou!!: Gilan і 1917 · Veure més »
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Gilan і 1918 · Veure més »
1921
Països Catalans.
Nou!!: Gilan і 1921 · Veure més »
1938
;Països Catalans.
Nou!!: Gilan і 1938 · Veure més »
800
Sense descripció.
Nou!!: Gilan і 800 · Veure més »
913
Sense descripció.
Nou!!: Gilan і 913 · Veure més »
914
Sense descripció.
Nou!!: Gilan і 914 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Gīlān, Província de Gilan, Província de Gīlān.
