Accés més ràpid que el navegador!
134 les relacions: ABC-Clio, Alexandre IV, Arezzo, Basilicata, Batalla de Benevent, Batalla de Bouvines, Batalla de Legnano, Batalla de Montaperti, Batalla de Tagliacozzo, Baviera, Bèrgam, Benet XII, Bolonya, Bonifaci VIII, Brescia, Calixt III, Carles I d'Anjou, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VIII de França, Casa de Welf, Concili de Lió I, Conrad III d'Alemanya, Conrad IV d'Alemanya, Conradí de Sicília, Constança d'Aragó i de Castella, Crema (Llombardia), Cremona, Dante Alighieri, Desio, Edmund Spenser, Elf, Enric VII d'Alemanya, Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic, Enzo rei de Sardenya, Ezzelino da Romano, Faenza, Felip de Suàbia, Ferrara, Filippo Argenti, Florència, Forlì, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Goblin, Gran Mestre de l'Orde Teutònic, Guillem II d'Holanda, Hohenstaufen, Innocenci III, Innocenci IV, Italià, La Divina Comèdia, ..., Lió, Lliga Llombarda, Lluita de les Investidures, Lodi, Lucca, Manfred I de Sicília, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Màntua, Mòdena, Milà, Orvieto, Osimo, Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Oxford University Press, Papa, Papa Climent V, Parma, Pasqual III, Pàdua, Península Itàlica, Perusa, Piacenza, Pisa, Pistoia, Regne d'Anglaterra, Regne de França, Regne de Portugal, Regne de Sicília, República de Florència, República de Gènova, Rocavion, Roma, Romanya, Romeu i Julieta, Sacre Imperi Romanogermànic, Sens, Siena, Simonia, Sisena Croada, Spoleto, Suàbia, Terni, Todi, Toscana, Treviso, Turíngia, Víctor IV, Verona, Vicenza, Vincenzo Bellini, Viterbo, Waiblingen, William Shakespeare, 1140, 1160, 1164, 1165, 1166, 1168, 1178, 1186, 1235, 1237, 1238, 1239, 1243, 1248, 1249, 1250, 1252, 1260, 1266, 1268, 1269, 1275, 1277, 1289, 1325, 1345, 1579, 23 d'agost, 23 de novembre, 26 de febrer, 29 d'octubre. Ampliar l'índex (84 més) »
ABC-Clio
ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і ABC-Clio · Veure més »
Alexandre IV
Alexandre IV (Anagni, 1199 - † Viterbo, 25 de maig de 1261) va ser papa de l'Església Catòlica del 1254 al 1261.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Alexandre IV · Veure més »
Arezzo
Arezzo és una ciutat de Toscana, capital de la província d'Arezzo, que antigament es deia Arretium, i era a Etrúria.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Arezzo · Veure més »
Basilicata
La Basilicata és una regió d'Itàlia meridional.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Basilicata · Veure més »
Batalla de Benevent
La batalla de Benevent es va lliurar prop de Benevent, al sud d'Itàlia el 26 de febrer de 1266, entre les tropes de Carles d'Anjou i Manfred de Sicília.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Batalla de Benevent · Veure més »
Batalla de Bouvines
Cavallers lluitant Victòria del Rei Felip II de França a Bouvines, per Vincent de Beauvais Ferran de Flandes i Renald de Boulogne conduïts com presoners a Paris La Batalla de Bouvines, va tenir lloc el 27 de juliol de 1214, i va representar el final de la Guerra Anglonormanda (1202–14).
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Batalla de Bouvines · Veure més »
Batalla de Legnano
La batalla de Legnano va tenir lloc el 29 de maig de 1176 i va enfrontar les tropes del Sacre Imperi Romanogermànic, dirigides per l'emperador Frederic I i la Lliga Llombarda, que va obtenir una victòria decisiva que va aconseguir forçar la Treva de Venècia i la posterior Pau de Constança.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Batalla de Legnano · Veure més »
Batalla de Montaperti
La Batalla de Montaperti es va lliurar el 4 de setembre de 1260 entre les repúbliques de Florència i Siena en la Toscana com a part del conflicte entre els güelfs i gibel·lins.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Batalla de Montaperti · Veure més »
Batalla de Tagliacozzo
La Batalla de Tagliacozzo va tenir lloc el 23 d'agost de 1268 amb la victòria de Carles d'Anjou, rei de Sicília, sobre Conradí, duc de Suàbia.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Batalla de Tagliacozzo · Veure més »
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Baviera · Veure més »
Bèrgam
Bèrgam (en llombard Bèrghem, occ. ˈbɛɾɡum, or. ˈbɛɾɡɛm; en italià Bergamo, ˈbɛrɡamo) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia, a uns 40 km al nord-est de Milà.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Bèrgam · Veure més »
Benet XII
Benet XII (Saverdun, 1280 - Avinyó, 25 d'abril de 1342) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1334 al 1342.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Benet XII · Veure més »
Bolonya
Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Bolonya · Veure més »
Bonifaci VIII
Bonifaci VIII (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica de 1294 a 1303.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Bonifaci VIII · Veure més »
Brescia
Brescia (en llombard Bressa, pronunciat o; en italià Brescia, pronunciat) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Brescia · Veure més »
Calixt III
Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Calixt III · Veure més »
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Carles I d'Anjou · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Carles VIII de França
Carles VIII de França dit «l'Afable» (Amboise, 30 de juny de 1470 - íd. 7 d'abril de 1498) fou rei de França (1483-1498).
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Carles VIII de França · Veure més »
Casa de Welf
premonstratenc fundat per duc Enric IX de Baviera Blasó dels ducs de Braunschweig-Lüneburg emprat pels Welf El Casal de Welf o de Güelf és una dinastia europea, els orígens de la qual remunten al i perdura en l'actualitat.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Casa de Welf · Veure més »
Concili de Lió I
El Concili de Lió I es va celebrar a Lió, desenvolupant-se en tres sessions els dies 28 de juny, 5 de juliol i 17 de juliol de 1245.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Concili de Lió I · Veure més »
Conrad III d'Alemanya
Conrad III (1093 – 15 de febrer de 1152) va ser el primer rei d'Alemanya de la casa Hohenstaufen.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Conrad III d'Alemanya · Veure més »
Conrad IV d'Alemanya
Conrad IV de Hohenstaufen (25 d'abril de 1228 - 21 de maig de 1254) va ser Rei de Jerusalem (com a Conrad II) (1228-1254), d'Alemanya (1237-1254), i de Sícilia (com a Conrad I) (1250-1254).
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Conrad IV d'Alemanya · Veure més »
Conradí de Sicília
Conradí de Sicília, Conradí el Jove o Conrad V (castell de Wolfstein, Baviera 1252 - Nàpols 1268), duc de Suàbia, rei titular de Jerusalem i rei de Sicília (1254-1258).
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Conradí de Sicília · Veure més »
Constança d'Aragó i de Castella
Sepulcre romà de Constança d'Aragó a la catedral de Palerm Corona de Constança d'Aragó, Palerm, tresor de la catedral Constança d'Aragó i de Castella (vers 1179 - Catània, Sicília, 23 de juny de 1222) fou una princesa de la Corona d'Aragó, reina consort d'Hongria (1198-1204) i emperadriu consort del Sacre Imperi romanogermànic (1210-1222).
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Constança d'Aragó i de Castella · Veure més »
Crema (Llombardia)
Crema és un municipi italià a la regió de la Llombardia i a la província de Cremona.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Crema (Llombardia) · Veure més »
Cremona
Cremona (en llombard local, en italià) és una ciutat de Llombardia a Itàlia, capital de la província de Cremona, que té uns cent mil habitants.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Cremona · Veure més »
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Dante Alighieri · Veure més »
Desio
Desio és un municipi italià, situat a la regió de la Llombardia i a la província de Monza i Brianza.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Desio · Veure més »
Edmund Spenser
Edmund Spenser (1552-1599) és un dels poetes del cànon anglès, conegut sobretot per la seva obra The Fairy Queen en honor d'Elisabet I d'Anglaterra.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Edmund Spenser · Veure més »
Elf
Elf Els elfs són, originàriament, petites criatures antropomorfes i màgiques de la mitologia germànica i nòrdica, relacionades amb la natura.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Elf · Veure més »
Enric VII d'Alemanya
Enric VII d'Alemanya (Sicília, 1211-Martirano, Calàbria), 10 de febrer de 1242) va ser el primer fill de l'emperador Frederic II del Sacre Imperi i la seva primera esposa, Constança d'Aragó. Va ostentar els títols de Rei d'Alemanya, Rei dels Romans, rei de Sicília, duc de Suàbia i rector de Borgonya, a part de postular-se com a candidat a emperador contra el seu pare.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Enric VII d'Alemanya · Veure més »
Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric VII (en alemany: Heinrich; en italià: Arrigo), (1275-1313) va ser Rei dels Romans de 1308 a 1312, i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic a partir de 1312.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Enzo rei de Sardenya
Enzo rei de Sardenya (Palerm, 1224 - Bolonya, 14 de març de 1272).
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Enzo rei de Sardenya · Veure més »
Ezzelino da Romano
Ezzelino III da Romano (també Ezelin, Ecelino, Eçelino 25 d'abril de 1194 – 7 d'octubre de 1259) va ser un conqueridor, dictador, polític i soldat italià.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Ezzelino da Romano · Veure més »
Faenza
Faenza (en emilià-romanyol Fënza) és una ciutat de la regió d'Emília-Romanya a Itàlia, a la província de Ravenna, en una plana prop de l'aiguabarreig dels rius Lamone i Marzeno.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Faenza · Veure més »
Felip de Suàbia
Felip de Suàbia (1177 – 21 de juny de 1208) va ser rei d'Alemanya i duc de Suàbia, rival de l'emperador Otó IV.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Felip de Suàbia · Veure més »
Ferrara
Ferrara (Fràra en el dialecte de Ferrara) és un municipi italià capital de la província homònima, dins la regió d'Emília-Romanya.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Ferrara · Veure més »
Filippo Argenti
Filippo Argenti, també conegut com a Filippo Argente, era un ciutadà noble i reconegut polític güelf florentí del que pertanyia a la branca Cavicciuoli de la família aristocràtica d'Adimari.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Filippo Argenti · Veure més »
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Florència · Veure més »
Forlì
Forlì és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, província de Forlì-Cesena.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Forlì · Veure més »
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Goblin
El goblin és un monstre del folklore amb múltiples representacions segons cada conte.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Goblin · Veure més »
Gran Mestre de l'Orde Teutònic
Armes del gran mestre de l'Orde Teutònic. El Gran Mestre (Alemany: Hochmeister; llatí: Magister generalis) és la màxima autoritat de l'Orde Teutònic, orde militar de l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Gran Mestre de l'Orde Teutònic · Veure més »
Guillem II d'Holanda
Guillem II d'Holanda (1227 - Hoogwoud, 28 de gener de 1256) fou un aristòcrata neerlandès, que fou comte d'Holanda des 1234 a 1256 i Rei dels Romans, rival de Conrad IV durant el Gran Interregne.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Guillem II d'Holanda · Veure més »
Hohenstaufen
Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Hohenstaufen · Veure més »
Innocenci III
Innocenci III, de nom seglar Lando di Sezze, (n. Sezze, Estats Papals - m. Cava de' Tirreni, Pulla), fou un antipapa del 29 de setembre de 1179 al gener del 1180.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Innocenci III · Veure més »
Innocenci IV
Innocenci IV (Gènova, 1195 - Nàpols, 7 de desembre de 1254) fou papa de Roma del 1243 al 1254.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Innocenci IV · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Italià · Veure més »
La Divina Comèdia
''Comencia la Comedia'', 1472 La Divina Comèdia (en italià originalment Commedia i rebatejada després com a Divina Commedia per Boccaccio) és l'obra més important de Dante Alighieri i una de les més rellevants de la literatura italiana i universal.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і La Divina Comèdia · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Lió · Veure més »
Lliga Llombarda
miniatura La Lliga Llombarda va ser una aliança establerta l'1 de desembre de 1167 entre ciutats del nord d'Itàlia per tal de combatre la política de l'emperador Frederic I, que pretenia augmentar el poder del Sacre Imperi Romà al Regne d'Itàlia.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Lliga Llombarda · Veure més »
Lluita de les Investidures
Miniatura medieval representant un rei investint un bisbe amb els seus atributs La Lluita de les Investidures (episodi conegut també com la Controvèrsia, la Querella, o la disputa de les Investidures) va ser un prolongat conflicte entre l'Església i les monarquies europees que es disputaven l'autoritat de nomenar (investir) els càrrecs eclesiàstics.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Lluita de les Investidures · Veure més »
Lodi
Lodi (pronunciat) (en llombard Lòd, pronunciat lɔt o lot) és un municipi italià, capital de la província de Lodi, a la regió de la Llombardia.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Lodi · Veure més »
Lucca
Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Lucca · Veure més »
Manfred I de Sicília
Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia, 1232 - Benevento, Itàlia, 1266) fou regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Manfred I de Sicília · Veure més »
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Màntua
Màntua (en italià Mantova; en llombard Màntoa ˈmantua o ˈmantoa) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Màntua a la regió de Llombardia.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Màntua · Veure més »
Mòdena
Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Mòdena · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Milà · Veure més »
Orvieto
Orvieto és una ciutat d'Itàlia amb uns 21.000 habitants situada a la regió d'Úmbria, província de Terni, formada pels següents nuclis (fraccions): Bagni di Orvieto, Bardano, Baschi Scalo, Benano, Biagio, Botto di Orvieto, Canale di Orvieto, Canonica, Capretta, Ciconia, Colonnetta di Prodo, Corbara, Fossatello, Morrano, Orvieto Scalo, Osteria Nuova, Padella, Prodo, Rocca Ripesena, San Faustino, Sferracavallo, Stazione di Castiglione, Sugano, Titignano, Tordimonte, i Torre San Severo.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Orvieto · Veure més »
Osimo
Osimo és un municipi italià, situat a la regió de les Marques i a la província d'Ancona.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Osimo · Veure més »
Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó IV de Brunswick (1175 o 1176 - 19 de maig, 1218) va ser un dels dos reis rivals que van lluitar pel Sacre Imperi Romà des del 1198, rei únic a partir del 1208 i coronat emperador el 1209.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Oxford University Press · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Papa · Veure més »
Papa Climent V
Climent V (Vilandraut, 1264 - Avinyó, 20 d'abril de 1314) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1305 al 1314.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Papa Climent V · Veure més »
Parma
Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Parma · Veure més »
Pasqual III
Pasqual III, nascut com Guido da Crema, a Crema a Llombardia vers el 1100, i mort a Roma el 20 de setembre del 1168 va ser un antipapa dins l'Església catòlica del 1164 al 1168.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Pasqual III · Veure més »
Pàdua
La ciutat de Pàdua (en llatí Patavium, en vènet Pàdoa, en italià Padova) és el centre econòmic i de comunicacions de la regió del Vèneto, al nord d'Itàlia.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Pàdua · Veure més »
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Península Itàlica · Veure més »
Perusa
Perusa (en Perugia) és una ciutat d'Itàlia situada a la regió de l'Úmbria, província de Perusa, amb 165.683 habitants l'1 de gener de 2018.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Perusa · Veure més »
Piacenza
Piacenza, o bé Plasència (d'Itàlia) (en Placentia; en emilià: Piasëinsa), és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Piacenza, amb una mica més de 102.404 habitants en el 2013.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Piacenza · Veure més »
Pisa
Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Pisa · Veure més »
Pistoia
Pistoia és una ciutat d'Itàlia a la regió de Toscana, província de Pistoia, amb prop de cent mil habitants.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Pistoia · Veure més »
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Regne d'Anglaterra · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Regne de França · Veure més »
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Regne de Portugal · Veure més »
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Regne de Sicília · Veure més »
República de Florència
La República de Florència (en italià: Repubblica fiorentina) fou un estat que va existir a la península Itàlica als territoris centrats a la ciutat de Florència entre 1197 i 1532 (baixa edat mitjana i principis de l'edat moderna).
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і República de Florència · Veure més »
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і República de Gènova · Veure més »
Rocavion
Rocavion (en italià Roccavione, en piemontès Rocavion) és un municipi italià, a la Val Ges, dins de les Valls Occitanes, a la regió del Piemont.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Rocavion · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Roma · Veure més »
Romanya
Mapa de la Romanya amb els municipis que la componen La Romanya (Romagna en italià, Rumâgna en idioma romanyol) és una regió històrica de la Itàlia central que actualment forma part de la regió d'Emília-Romanya.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Romanya · Veure més »
Romeu i Julieta
Romeu i Julieta és una tragèdia escrita per William Shakespeare l'any 1597.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Romeu i Julieta · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Sens
Sens és un municipi francès, situat al departament del Yonne i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Sens · Veure més »
Siena
Siena (en català també Sena) és una ciutat d'Itàlia, regió de Toscana, província de Siena, amb prop de 60.000 habitants.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Siena · Veure més »
Simonia
Tercera Bòlgia del Vuité Cercle de l'Infern) Simonia és la compra o venda del que és espiritual per béns materials.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Simonia · Veure més »
Sisena Croada
La Sisena Croada començà el 1228 i va aconseguir la recuperació pacífica de Jerusalem el 1244.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Sisena Croada · Veure més »
Spoleto
Spoleto és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Úmbria, província de Perusa, amb una població de 39.339 habitants l'any 2010.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Spoleto · Veure més »
Suàbia
L'extensió del dialecte alamànic ve a ser l'extensió de la Suàbia medieval, si bé la variant anomenada suàbia és només la del nord-est d'aquesta àrea, que correspon aproximadament al que ara es coneix per Suàbia. Suàbia (en alemany: Schwaben o, col·loquialment, Schwabenland) és una regió històrica i lingüística d'Alemanya que era formada per la major part de l'actual estat de Baden-Württemberg (en concret, el Württemberg històric i la província de Hohenzollern o Hohenzollerische Lande) a més de l'actual regió administrativa de Suàbia.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Suàbia · Veure més »
Terni
Terni és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Úmbria, província de Terni, de la qual és la capital.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Terni · Veure més »
Todi
Todi és una ciutat i comune (municipi) de la província de Perusa, a la regió d'Úmbria, al centre d'Itàlia.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Todi · Veure més »
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Toscana · Veure més »
Treviso
Treviso és una ciutat capital de la província de Treviso a la regió del Vèneto.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Treviso · Veure més »
Turíngia
L'Estat Lliure de Turíngia (en alemany: Freistaat Thüringen, pronunciat) és un estat federat (Bundesland) d'Alemanya, que conforma el territori de la regió històrica del mateix nom.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Turíngia · Veure més »
Víctor IV
Víctor IV, nascut Ottaviano di Monticelli, va ser antipapa de l'Església Catòlica de Roma entre 1159 i 1164.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Víctor IV · Veure més »
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Verona · Veure més »
Vicenza
Vicenza és una ciutat del Vèneto, a Itàlia, capital de la província de Vicenza.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Vicenza · Veure més »
Vincenzo Bellini
Vincenzo Salvatore Carmelo Francesco Bellini (Catània 3 de novembre 1801 - Puteaux 23 de setembre 1835) és un dels més celebres compositors d'òpera italià.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Vincenzo Bellini · Veure més »
Viterbo
Viterbo és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la província de Viterbo.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Viterbo · Veure més »
Waiblingen
Waiblingen és una ciutat alemanya, pertanyent a l'estat federal de Baden-Württemberg, a uns 10 km de la capital administrativa Stuttgart.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і Waiblingen · Veure més »
William Shakespeare
William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, batejat el 26 d'abril de 1564 del calendari juliàLa data de naixement és desconeguda. Els registres de la parròquia d'Stratford certifiquen que fou batejat el dia 26 d'abril de 1564, segons el calendari julià.(Lee 1901, pàg.8). Sidney Lee assenyala la data del seu naixement el dia 22 o 23 d'abril, basant-se en el fet que el bateig solia dur-se a terme en el termini de tres dies des del naixement. A partir d'aquesta elucubració i del factor estètic de la coincidència entre el dia i mes de naixement i els de defunció, es va estendre l'hàbit de considerar el 23 d'abril de 1564 com a data de naixement de Shakespeare. (Schoenbaum 1987, pàg. 25). - 23 d'abril de 1616 del calendari julià; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià)Les dates segueixen el calendari julià, usat a Anglaterra al naixement de Shakespeare.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і William Shakespeare · Veure més »
1140
El 1140 (MCXL) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і 1140 · Veure més »
1160
Sense descripció.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і 1160 · Veure més »
1164
Sense descripció.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і 1164 · Veure més »
1165
Sense descripció.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і 1165 · Veure més »
1166
El 1166 (MCLXVI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і 1166 · Veure més »
1168
El 1168 (MCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і 1168 · Veure més »
1178
Sense descripció.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і 1178 · Veure més »
1186
El 1186 (MCLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і 1186 · Veure més »
1235
Sense descripció.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і 1235 · Veure més »
1237
El 1237 (MCCXXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і 1237 · Veure més »
1238
1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і 1238 · Veure més »
1239
Sense descripció.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і 1239 · Veure més »
1243
Sense descripció.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і 1243 · Veure més »
1248
El 1248 (MCCXLVIII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і 1248 · Veure més »
1249
;Països Catalans.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і 1249 · Veure més »
1250
Sense descripció.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і 1250 · Veure més »
1252
L'any 1252 (MCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і 1252 · Veure més »
1260
Sense descripció.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і 1260 · Veure més »
1266
Sense descripció.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і 1266 · Veure més »
1268
;Països catalans.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і 1268 · Veure més »
1269
Sense descripció.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і 1269 · Veure més »
1275
Sense descripció.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і 1275 · Veure més »
1277
Sense descripció.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і 1277 · Veure més »
1289
Sense descripció.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і 1289 · Veure més »
1325
Països Catalans.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і 1325 · Veure més »
1345
Sense descripció.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і 1345 · Veure més »
1579
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і 1579 · Veure més »
23 d'agost
El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і 23 d'agost · Veure més »
23 de novembre
El 23 de novembre o 23 de santandria és el tres-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і 23 de novembre · Veure més »
26 de febrer
El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і 26 de febrer · Veure més »
29 d'octubre
El 29 d'octubre és el tres-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Güelfs i gibel·lins і 29 d'octubre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ghibellini, Gibelins, Gibel·lina, Gibel·lines, Gibel·lins, Gibel·lí, Gibelí, Güelfs i Gibel·lins, Güelfs i gibel.lins, Güelfs i gibel•lins, Güelfs i gibeŀlins, Partit Gibelí.
