Accés més ràpid que el navegador!
33 les relacions: Abadia de Weingarten, Albert Azzo II de Milà, Alps, Anatòlia, Balduí IV de Flandes, Comtat d'Andechs, Croada del 1101, Ducat de Baviera, Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric IX de Baviera, Este, Güelf II de Baviera, Guillem IX d'Aquitània, Heraclea Cibistra, Hug de Vermandois, Kilij Arslan I, Lluita de les Investidures, Matilde de Canossa, Northúmbria, Otó de Nordheim, Pafos, Petxenegs, Rodolf de Suàbia, Soldanat de Rum, Welf de Caríntia, Xipre, 1070, 1077, 1096, 1097, 1101, 20 d'agost, 6 de novembre.
Abadia de Weingarten
LAbadia de Weingarten és una antiga abadia benedictina, dedicada a Sant Martí i situada en un turó (Martinsberg) de la ciutat de Weingarten, ciutat que fins a 1865 s'anomenà Altdorf però a partir d'aquesta data prengué el nom de l'abadia.
Nou!!: Güelf I de Baviera і Abadia de Weingarten · Veure més »
Albert Azzo II de Milà
Albert Azzo II (Mòdena, 997 o 10 juliol 1009 - 20 d'agost de 1097), fou marcgravi de Milà i Ligúria, comte de Gavello i Pàdua, Rovigo, Lunigiana, Monselice i Montagnana; el nom deriva d'Albertezzo II, i va ser un poderós noble al Sacre Imperi Romanogermànic a Itàlia.
Nou!!: Güelf I de Baviera і Albert Azzo II de Milà · Veure més »
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Nou!!: Güelf I de Baviera і Alps · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Güelf I de Baviera і Anatòlia · Veure més »
Balduí IV de Flandes
Balduí IV de Flandes, dit Balduí el Barbut o Balduí Bella Barba (980 - † 30 de maig de 1035.) fou comte de Flandes (987 - 1035).
Nou!!: Güelf I de Baviera і Balduí IV de Flandes · Veure més »
Comtat d'Andechs
escut de la casa d'Andechs El comtat d'Andechs fou una jurisdicció feudal d'Alemanya i Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Güelf I de Baviera і Comtat d'Andechs · Veure més »
Croada del 1101
La Croada del 1101 (1100 - 1101) va ser una expedició militar promoguda pel papa Pasqual II enviada com a reforç per la conquesta de Terra Santa, que arribà en dos grups.
Nou!!: Güelf I de Baviera і Croada del 1101 · Veure més »
Ducat de Baviera
El Ducat de Baviera (en alemany: Baierische Stammesherzogtum) era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.
Nou!!: Güelf I de Baviera і Ducat de Baviera · Veure més »
Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric IV (alemany: Heinrich IV; 11 de novembre del 1050 - 7 d'agost del 1106) fou sacre emperador romanogermànic entre el 1084 i el 1105, rei d'Alemanya entre el 1054 i el 1105, rei d'Itàlia i de Borgonya entre el 1056 i el 1105 i duc de Bavària entre el 1052 i el 1054.
Nou!!: Güelf I de Baviera і Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Enric IX de Baviera
Enric IX de Baviera o Enric el Negre (1075 - desembre de 1126) fou un membre de la Casa de Welf que va ser duc de Baviera des 1120 a 1126.
Nou!!: Güelf I de Baviera і Enric IX de Baviera · Veure més »
Este
Escut d'armes de Francesc I d'Este. Part posterior del "Retrat de Francesc I d'Este", obra de Roger van der Weyden (V. 1460), situat al Museu Metropolità d'Art de Nova York. Els Este, també anomenats Dinastia dels Este, Casa d'Este i amb el temps Àustria-Este, fou una família noble italiana que va governar a Ferrara (1240-1597), Mòdena i Reggio (1288-1796), i temporalment de Pàdua, sent uns importants mecenes del Renaixement.
Nou!!: Güelf I de Baviera і Este · Veure més »
Güelf II de Baviera
Welf II o Güelf II (1072 - Kaufering 24 de setembre de 1120, també anomenat Welfhard) dit el Gros, va ser duc de Baviera des 1101 fins a la seva mort.
Nou!!: Güelf I de Baviera і Güelf II de Baviera · Veure més »
Guillem IX d'Aquitània
Guillem el Trobador, Guillem IX d'Aquitània, Guillem VII de Peitieu (22 d'octubre de 1071 - Poitiers, 1126), fou un noble occità, considerat el primer trobador en llengua occitana, comandant de la croada de 1101, Duc d'Aquitània (Guillem IX d'Aquitània) i de Gascunya (Guillem IV el Jove) i comte de Poitiers (Guillem VII de Poitiers), era fill de Guillem VIII d'Aquitània i d'Hildegarda de Borgonya, matrimoni rebutjat per l'església per raons de consanguinitat; aquest fet el va obligar a viatjar a Roma i va aconseguir que el papa Gregori VI reconegués la seva legitimitat perquè fins aleshores fou considerat un bastard.
Nou!!: Güelf I de Baviera і Guillem IX d'Aquitània · Veure més »
Heraclea Cibistra
Heraclea Cibistra, Cibistra o Kibistra prop de la moderna Ereğli (Konya) a Turquia), fou una ciutat de l'antiguitat coneguda simplement com a Cibistra. Cibistra (llatí Cybistra, grec Kybistra) fou una fortalesa a Capadòcia, propera a la de Castabala i a la ciutat de Tiana, a mig camí entre Mazaca i les Portes Cilícies, més propera a aquestes (2/3 des Mazaca a Cibistra i 1/3 des aquesta a les Portes). Alguns la situen a Kara Hissar a uns 50 km al sud-sud-oest de Mazaca però la majoria d'erudits la situen força lluny. Tingué certa importància durant els temps hel·lènics a causa de la seva estratègia posició geogràfica propera on s'inicia la Porta del Ferro. Alhora, aquesta situació provocà que diverses vegades fos saquejada pels exèrcits que transitaven per l'antiga via romana; així succeí quan els àrabs envaïren l'Àsia Menor (805-832). Fou conquerida pels turcs seljúcides el. A prop seu Nure Sufi Bey hi fundà Ereğli, que esdevingué la primera capital del Beylik de Karaman-oğlu. L'estat de Karaman es caracteritzà per la seva resistència a integrar-se a l'Imperi Otomà. El 1101, en el marc de la croada de 1101, un brillant i indisciplinat exèrcit comandat per Guillem IX de Poitiers fou totalment desfet pels turcs a la batalla d'Heraclea. En les seves proximitats va tenir lloc la batalla de Cibistra entre les tropes de la Companyia Catalana d'Orient de Roger de Flor i l'exèrcit otomà.
Nou!!: Güelf I de Baviera і Heraclea Cibistra · Veure més »
Hug de Vermandois
Escut d'armes del Comtat de Vermandois. Hug I de Vermandois (1053 - 18 d'octubre de 1101), anomenat Magnus o el Gran, fou el fill menor d'Enric I de França i la princesa rusa Anna de Kíev, i germà menor de Felip I de França.
Nou!!: Güelf I de Baviera і Hug de Vermandois · Veure més »
Kilij Arslan I
Àsia Menor el 1097 Àsia Menor el 1101 Kilij Arslan I (els croats l'anomenaven Sulayman o Solimà com al seu pare) fou soldà seljúcida de l'Àsia Menor (Anatòlia) o Rum.
Nou!!: Güelf I de Baviera і Kilij Arslan I · Veure més »
Lluita de les Investidures
Miniatura medieval representant un rei investint un bisbe amb els seus atributs La Lluita de les Investidures (episodi conegut també com la Controvèrsia, la Querella, o la disputa de les Investidures) va ser un prolongat conflicte entre l'Església i les monarquies europees que es disputaven l'autoritat de nomenar (investir) els càrrecs eclesiàstics.
Nou!!: Güelf I de Baviera і Lluita de les Investidures · Veure més »
Matilde de Canossa
Matilde de Canossa (Màntua, 1046–Bondeno di Roncore, 24 de juliol de 1115), també anomenada la gran comtessa i també coneguda com a Matilde de Toscana, va ser una noble italiana, que va destacar com la més gran aliada del papa Gregori VII durant la Querella de les Investidures i va participar en la mediació entre l'esmentat papa i Enric IV del Sacre Imperi romanogermànic.
Nou!!: Güelf I de Baviera і Matilde de Canossa · Veure més »
Northúmbria
Northúmbria (en antic anglès Norþanhymbra) va ser un dels regnes menors constituïts pels angles, tal com va mencionar al Henry de Huntingdon.
Nou!!: Güelf I de Baviera і Northúmbria · Veure més »
Otó de Nordheim
Otó de Nordheim (alemany: Otto von Northeim) (vers 1020-11 de gener de 1083) va ser duc de Baviera del 1061 al 1070.
Nou!!: Güelf I de Baviera і Otó de Nordheim · Veure més »
Pafos
Pafos (llatí Paphus, grec Πάφος) és una ciutat del sud-oest de Xipre.
Nou!!: Güelf I de Baviera і Pafos · Veure més »
Petxenegs
Petxenegs o Patzinaks (llatí: Расinасае, Romanès: pecenegi, armeni: badzinag, Búlgar/Rus: petxenegui (Печенеги), grec: Patzinaki/Petsenegi (Πατζινάκοι/Πετσενέγοι) o menys freqüent Πατζινακίται, hongarès: Besenyő, turc antic (suposat): *Beçenek, Turc: Peçenekler) foren una horda túrquica seminòmada de les estepes de l'Àsia Central que parlaven la llengua petxeneg, inclosa al grup de les llengües turqueses.
Nou!!: Güelf I de Baviera і Petxenegs · Veure més »
Rodolf de Suàbia
Catedral de Merseburg on està enterrat Rodolf de Suàbia Rodolf de Suàbia o Rodolf de Rheinfelden (vers 1025 - Merseburg, el 16 d'octubre de 1080) va ser un pretendent al tron alemany, fill del comte Cunó o Kuno de Rheinfelden.
Nou!!: Güelf I de Baviera і Rodolf de Suàbia · Veure més »
Soldanat de Rum
El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: Güelf I de Baviera і Soldanat de Rum · Veure més »
Welf de Caríntia
Welf (mort 13 de novembre de 1055), que segons la genealogia de la línia de Suàbia de la casa vella dels Welfs seria Welf III, fou duc de Caríntia i marcgravi de Verona el 1047.
Nou!!: Güelf I de Baviera і Welf de Caríntia · Veure més »
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Nou!!: Güelf I de Baviera і Xipre · Veure més »
1070
El 1070 (MLXX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Güelf I de Baviera і 1070 · Veure més »
1077
El 1077 (MLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Güelf I de Baviera і 1077 · Veure més »
1096
Sense descripció.
Nou!!: Güelf I de Baviera і 1096 · Veure més »
1097
Sense descripció.
Nou!!: Güelf I de Baviera і 1097 · Veure més »
1101
Sense descripció.
Nou!!: Güelf I de Baviera і 1101 · Veure més »
20 d'agost
El 20 d'agost és el dos-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Güelf I de Baviera і 20 d'agost · Veure més »
6 de novembre
El 6 de novembre o 6 de santandria és el tres-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents onzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Güelf I de Baviera і 6 de novembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Welf I de Baviera, Welf IV d'Altdorf.
