Accés més ràpid que el navegador!
66 les relacions: Administració provincial romana, Alier, Aquitans, Arverns, August, Ausques, Batalla de Vouillé, Bigerrions, Bitúrigs, Bordeus, Bourges, Cadurcs, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Carcassona, Cònvenes, Celtes, Cocosates, Datis (poble), Devotio, Dinastia merovíngia, Dioclecià, Elusates, Flavi Honori, Francs, Garona, Garumnis, Gates, Gàbals, Gàl·lia Narbonesa, Guerra de les Gàl·lies (llibre), Ibers, Lemovices, Loira, Marc Valeri Messal·la Corví, Mèduls, Narbo Martius, Niciòbroges, Novempopulània, Oceà Atlàntic, Osquidats, Píctons, Petrocoris, Pirineus, Procònsol, Ptianis, Publi Licini Cras Dives (llegat), Regne de Toledo, Rutens, Sàntons, Sibuzates, ..., Sotiates, Tarbel·les, Tarusates, Tolosa de Llenguadoc, Triomf, Vasates, Vascons, Vàlia, Vel·lavis, Visigots, 297, 412, 415, 418, 460, 507. Ampliar l'índex (16 més) »
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Administració provincial romana · Veure més »
Alier
Alier (en Allier, en Alèir, en arpità: Aliér) és un departament francès adscrit a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Alier · Veure més »
Aquitans
Els antics aquitans (llatí: Aquitani) eren un poble preindoeuropeu que habitava la zona que actualment és el sud de la regió administrativa de la Nova Aquitània i el sud-oest del Migdia-Pirineus, anomenada Gallia Aquitania pels romans, a la regió compresa entre els Pirineus, l'oceà Atlàntic i la Garona (actualment, sud-oest d'Occitània).
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Aquitans · Veure més »
Arverns
Els arverns (llati Arverni) foren una de les principals tribus de la Gàl·lia que van rivalitzar amb els hedus per la supremacia.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Arverns · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і August · Veure més »
Ausques
Els ausques (en llatí Ausci, en grec antic Αὔσκιοι) van ser una de les principals tribus aquitanes.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Ausques · Veure més »
Batalla de Vouillé
La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Batalla de Vouillé · Veure més »
Bigerrions
Els bigerrions (en llatí Bigerriones) eren un poble aquità que, entre altres, es va rendir a Publi Licini Cras, legat de Juli Cèsar, l'any 56 aC.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Bigerrions · Veure més »
Bitúrigs
Els bitúrigs (en llatí Bituriges o Bituriges Cubi) van ser el poble més destacat de la Gàl·lia Cèltica en temps de Tarquini Prisc, diu Titus Livi.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Bitúrigs · Veure més »
Bordeus
Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Bordeus · Veure més »
Bourges
Bourges, antigament coneguda com a Borges o Borges de Berric, és un municipi francès, situat al departament de Cher i a la regió de Centre - Vall del Loira.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Bourges · Veure més »
Cadurcs
Els cadurcs (en llatí: Cadurci) van ser un poble gal que va viure a la regió de l'Òlt, entre els niciòbroges, els rutens i els arverns.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Cadurcs · Veure més »
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Carcassona · Veure més »
Cònvenes
Els cònvenes (en Convĕnae; en Κονουέναι) van ser un poble aquità que habitava a la part nord dels Pirineus occidentals.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Cònvenes · Veure més »
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Celtes · Veure més »
Cocosates
Els cocosates (en llatí cocosates) eren una de les tribus aquitanes sotmeses per Crassus legat de Juli Cèsar, l'any 56 aC.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Cocosates · Veure més »
Datis (poble)
Els datis (llatí Datii, grec Δάτιοι) foren un poble aquità esmentat per Claudi Ptolemeu, que els situa al nord dels ausques.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Datis (poble) · Veure més »
Devotio
La devotio era a la religió romana, una forma extrema del votum, (un jurament i l'ofrena que es fa en compliment d'aquest jurament).
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Devotio · Veure més »
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Dinastia merovíngia · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Dioclecià · Veure més »
Elusates
Els elusates (en llatí: elusates) eren un poble aquità sotmès per Crassus, legat de Juli Cèsar, l'any 56 aC.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Elusates · Veure més »
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Flavi Honori · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Francs · Veure més »
Garona
La Garona (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Gascunya.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Garona · Veure més »
Garumnis
Els garumnis o garumnes (llatí Garumni) van ser un poble aquità esmentat per Juli Cèsar.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Garumnis · Veure més »
Gates
Els gates o garites (en llatí Garites, Gabites o Gates) eren un poble aquità que es va sotmetre a Publius Crassus, legat de Juli Cèsar, l'any 56 aC.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Gates · Veure més »
Gàbals
Els gàbals (en llatí Gabali o Gabales, en grec antic Γαβάλεις, segons Estrabó) van ser un poble gal, veí dels rutens a la frontera de la Narbonesa entre els arverns i els helvis, al país muntanyós que en català s'anomena Gavaldà i en francès Gévaudan, derivat de Gabaldanum (Pagus Gabalicus), i que és l'actual departament de Lozère.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Gàbals · Veure més »
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »
Guerra de les Gàl·lies (llibre)
La Guerra de les Gàl·lies (en llatí, abreujat: De Bello Gallico) és un dels llibres més coneguts de Juli Cèsar, on narra en tercera persona la conquesta de la Gàl·lia dels anys 58 aC al 51 aC i les expedicions a Britània.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Guerra de les Gàl·lies (llibre) · Veure més »
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Ibers · Veure més »
Lemovices
Els lemovices (en llatí Lemovici o Lemovices, en grec antic Λεμόβικες o Λεμουίκοι) van ser un poble gal veí dels arverns, que vivien a l'est, dels bitúrigs cubs i dels pictons que vivien al nord, i dels santons que vivien a l'oest.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Lemovices · Veure més »
Loira
El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Loira · Veure més »
Marc Valeri Messal·la Corví
Marc Valeri Messal·la Corví (en Marcus Valerius M. f. M. n. Messalla Corvinus) va ser un magistrat, escriptor i orador romà que a l'època de la transició de la República i a l'imperi d'August.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Marc Valeri Messal·la Corví · Veure més »
Mèduls
Els mèduls (en llatí: Meduli) van ser un poble aquità situat a la costa atlàntica, a la part sud de la Garona.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Mèduls · Veure més »
Narbo Martius
Narbo Martius era el nom en llatí d'una ciutat de la Gàl·lia, capital de la Província, que d'aquesta ciutat va agafar el nom de Gàl·lia Narbonense.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Narbo Martius · Veure més »
Niciòbroges
Els niciòbroges (en llatí Nitiobroges) van ser un poble gal que vivia al modern Agenès (francès Agenais).
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Niciòbroges · Veure més »
Novempopulània
La Novempopulània (en llatí Novempopulania) fou una província romana que va tenir com a capital Elusa o Eause.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Novempopulània · Veure més »
Oceà Atlàntic
Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Oceà Atlàntic · Veure més »
Osquidats
Els osquidats (en llatí: Osquidates) van ser un poble aquità esmentat per Plini el Vell, que els divideix en osquidats montans (osquidates montani) i osquidats campestres (osquidates campestres).
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Osquidats · Veure més »
Píctons
Els píctons (en llatí Pictones, en grec antic Πίκτονες) i més tard anomenats pictaus (Pictavi) van ser un poble gal que vivia al sud del Loire a la costa de l'Atlàntic.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Píctons · Veure més »
Petrocoris
Els petrocoris (llatí Petrocorii) foren un poble gal que Claudi Ptolemeu situa a Aquitània.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Petrocoris · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Pirineus · Veure més »
Procònsol
Procònsol (en llatí proconsul) era un magistrat romà que actuava al lloc del cònsol, sense exercir l'ofici mateix de cònsol.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Procònsol · Veure més »
Ptianis
Els ptianis o precianis (en llatí preciani o ptianii) eren un poble aquità que es va rendir a Publi Licini Cras, legat de Juli Cèsar, l'any 56 aC.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Ptianis · Veure més »
Publi Licini Cras Dives (llegat)
Publi Licini Cras Dives (en llatí Publius Licinius Crassus Dives) va ser el fill petit del triumvir Dives I i de Tertúl·lia.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Publi Licini Cras Dives (llegat) · Veure més »
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Regne de Toledo · Veure més »
Rutens
Els rutens (en llatí: Ruteni, en grec Ῥουτῆνοι o Ῥουτανοί, 'Rhouténoi' o 'Rhoutànoi') van ser un poble gal situat entre la Gàl·lia Cèltica, segons diu Claudi Ptolemeu, i la província Narbonense, segons Estrabó.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Rutens · Veure més »
Sàntons
Els sàntons (llatí Santones o Santoni, grec Σάντονες, Σάντονοι o Σάντωνες)) foren un poble gal de la Gàl·lia del sud-oest, o segons Claudi Ptolemeu d'Aquitània Ptolemeu diu que la capital dels sàntons era Mediolanum Santonum. Segons Cèsar eren a la Gàl·lia Celta al nord del Garumna (Garona). Claudi Ptolemeu els situa entre els pictons i el bitúrigs vivisques. Estrabó diu que el Garona desguassava a la mar entre els bitúrigs vivisques i el sàntons i els situa a la vora de l'Atlàntic, amb els pictons al nord. Cèsar va aconseguir dels pictons i sàntons alguns vaixells per la seva lluita contra els vènets. A la revolta de Vercingetòrix els pictons i altres pobles no hi van participar, però els sàntons van enviar dotze mil homes al setge d'Alèsia. Dels sàntons la regió va prendre el nom de Saintonge.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Sàntons · Veure més »
Sibuzates
Els sibuzates (en llatí Subuzates o Sibuzates) eren un poble aquità que es va sotmetre a Crassus legat de Juli Cèsar, l'any 56 aC.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Sibuzates · Veure més »
Sotiates
Els sotiates (en llatí Sotiates o Sontiates) eren un poble aquità amb influència celta.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Sotiates · Veure més »
Tarbel·les
Els tarbel·les (en llatí Tarbelli, en grec antic Τάρβελλοι) van ser un poble aquità que menciona Juli Cèsar Vivien a tocar de l'Atlàntic, segons diu Estrabó, en una badia que dominaven completament.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Tarbel·les · Veure més »
Tarusates
Els tarusates (en llatí Tarusates) van ser un poble aquità esmentat per Juli Cèsar.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Tarusates · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Triomf
Alma Tadema, 1885). Moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Triomf · Veure més »
Vasates
Els vasates (en llatí: Vasates, Vasarii o Vasatii) van ser un poble aquità esmentat per Claudi Ptolemeu, que els situa al nord de Bordeus.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Vasates · Veure més »
Vascons
Els vascons —vascones en llatí— foren un poble autòcton d'Hispània, que vivia a la província Tarraconense.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Vascons · Veure més »
Vàlia
Vàlia, també conegut com a Wàlia, nom variant de Wald, paraula polisèmica usada especialment com a «governant»; (?,? - Tolosa, darreria del 418) va ser rei dels visigots des de l'estiu del 415 fins al 418.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Vàlia · Veure més »
Vel·lavis
Els vel·lavis o velauns (en llatí vellavi o vellavii o velauni) eren un poble gal.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Vel·lavis · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і Visigots · Veure més »
297
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і 297 · Veure més »
412
El 412 (CDXII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і 412 · Veure més »
415
El 415 (CDXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і 415 · Veure més »
418
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і 418 · Veure més »
460
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і 460 · Veure més »
507
L'any 507 fou un any comú començat en dilluns.
Nou!!: Gàl·lia Aquitània і 507 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Aquitania Prima, Aquitania Secunda, Aquitània (província romana), Aquitània Prima, Aquitània Primera, Aquitània Secunda, Aquitània Segona, Gallia Aquitania, Gàl·lia Aquitània (província romana).
