Accés més ràpid que el navegador!
290 les relacions: Aigües Sèxties, Ais de Provença, Alèsia, Al·lòbroges, Alba Longa, Alderney, Alemanya, Alexandria, Alfabet, Alps, Alps Cottis, Alps Marítims, Alps Penins, Alvèrnia, Ambians, Ambrons, Andecaus, Angers, Antíbol, Antígon II Gònatas, Antiga Grècia, Antiga Roma, Aquitans, Aquitània, Arle, Armòrica, Arràs, Arverns, Atuàtucs, Aude, August, Aulercs, Autàrit, Avinyó, Basc, Basilea, Batalla del Sabis (57 aC), Bataus, Bèlgica, Bel·lòvacs, Berric, Besançon, Besiers, Bitúrigs, Boulogne-sur-Mer, Bourges, Brúcters, Bretanya, Britànnia, Cadurcs, ..., Canes, Cap de Creus, Carnuts, Cassel, Cassi Dió, Castra Vetera, Catalunya del Nord, Celtes, Celtibers, Ceracates, Cervera de la Marenda, Cevenes, Ciceró, Cimbres, Claudi, Claudi Ptolemeu, Colònia (Alemanya), Colònia romana, Condruses, Coriosolites, Dècada del 600 aC, Deciats, Deute, Dil·li Vòcula, Divicó, Diviciac, Druida, Eburons, Esclavitud, Escordiscs, Estrabó, Europa, Ferro, Focea, França, Frejús, Gai Flamini (cònsol 187 aC), Gai Mari, Gai Porci Cató, Galàcia, Gal·les, Galba, Gals, Gàbals, Gàl·lia Belga, Gàl·lia Cèltica, Gàl·lia Celta, Gàl·lia Cisalpina, Gàl·lia Cispadana, Gàl·lia Narbonesa, Gàl·lia Transpadana, Gergòvia, Germània (regió), Germània Inferior, Germània Superior, Germànics, Ginebra, Gironda, Gneu Calpurni Pisó (llegat), Gran Bretanya, Grecs, Guernsey, Guerra de les Gàl·lies, Hedus, Helvecis, Helvis, Hispània, Hispània Citerior, Hispània Tarraconense, Ibers, Il·líria, Illes Britàniques, Impost, Induciòmar (trèver), Invasió celta dels Balcans, Itàlia, Itinerari d'Antoní, Jersey, Juli Cèsar, Juli Civilis, Juli Flor, Juli Sabí, Juli Sacrovir, Juli Tutor, Juli Víndex, Lígurs, Língons, Leucs, Lexovis, Lió, Lieja, Ligúria, Llac Léman, Llengües cèltiques, Llengües germàniques, Llengües indoeuropees, Loira, Luci Corneli Sul·la, Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC), Luci Sergi Catilina, Lutècia, Magúncia, Mandubis, Marc Antoni, Marc Emili Lèpid, Marc Fulvi Flac (cònsol 125 aC), Marc Salvi Otó, Marc Vipsani Agripa, Martigny (Suïssa), Massàlia, Mòrins, Menapis, Nantuates, Narbona, Nòrica, Neró, Nervis, Nevers, Niça, Novempopulània, Orleans, Osismes, Oxibis, Països Baixos, París, Pas de Calais, Píctons, Península Ibèrica, Península Itàlica, Pirineus, Pirros, Plini el Vell, Plutocràcia, Poitiers, Pomponi Mela, Portvendres, Posidoni, Primera Guerra Púnica, Provença, Quint Fabi Màxim Al·lobrògic (cònsol 121 aC), Quint Opimi (cònsol), Quint Sertori, Rèdons, Regió de les Ardenes, Regió històrica, Regne de Macedònia, Rems, Rin, Riu Isèra, Roine, Rutens, Sal·luvis, Sambre, Saona, Sava, Sènons, Sèquans, Seduns, Sens, Septimània, Sequània, Sicambres, Sotiates, Suïssa, Suessions, Sueus, Tarusates, Tèncters, Túrons, Tectòsages, Teutons, Tigurins, Titus Livi, Tolosa de Llenguadoc, Trèveris, Trèvers, Triomf, Tungres, Ubis, Unel·les, Usípetes, Valònia, Vasates, Vènets (gals), Veragres, Vercingetòrix, Vergobret, Vespasià, Viena del Delfinat, Vitel·li, Voconcis, Volques arecomicis, Vosges, Xavier Delamarre, 1 de juliol, 101 aC, 102 aC, 103 aC, 105 aC, 106 aC, 107 aC, 109 aC, 113 aC, 114 aC, 118 aC, 121 aC, 122 aC, 123 aC, 124 aC, 125 aC, 154 aC, 16 aC, 21, 27 aC, 28 aC, 37 aC, 43 aC, 44 aC, 48, 50 aC, 51 aC, 52 aC, 53 aC, 54 aC, 55 aC, 56 aC, 57 aC, 58 aC, 59 aC, 60 aC, 63, 63 aC, 65 aC, 66 aC, 67 aC, 68, 69, 69 aC, 76 aC, 78 aC. Ampliar l'índex (240 més) »
Aigües Sèxties
Aigües Sèxties (en Aquae Sextiae; en Ὕδατα Σέξτια) va ser una ciutat de la Gàl·lia que es correspon amb l'actual ciutat d'Ais de Provença (departament de les Boques del Roine, al nord de Marsella).
Nou!!: Gàl·lia і Aigües Sèxties · Veure més »
Ais de Provença
Ais de Provença (en occità; Aix-en-Provence, oficialment i en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: Gàl·lia і Ais de Provença · Veure més »
Alèsia
Alèsia fou una ciutat de la Gàl·lia, fundada pels mandubis.
Nou!!: Gàl·lia і Alèsia · Veure més »
Al·lòbroges
Els al·lòbroges (en llatí: Allobroges, Allobriges, Allobruges, en grec antic Άλλόβριγες o Ἀλλόβρογες) eren un poble gal que habitaven un territori a l'est del Roine, principalment entre el Roine i l'Isèra.
Nou!!: Gàl·lia і Al·lòbroges · Veure més »
Alba Longa
Alba Longa fou una ciutat del Latium a la riba est del llac Albanus i al peu de la muntanya Albanus.
Nou!!: Gàl·lia і Alba Longa · Veure més »
Alderney
Alderney (francès Aurigny, normand Aoeur'gny) és la més septentrional de les Illes Anglonormandes i Dependència de la Corona Britànica.
Nou!!: Gàl·lia і Alderney · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Gàl·lia і Alemanya · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Gàl·lia і Alexandria · Veure més »
Alfabet
àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.
Nou!!: Gàl·lia і Alfabet · Veure més »
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Nou!!: Gàl·lia і Alps · Veure més »
Alps Cottis
Els Alps Cottis (en llatí Alpes Cottiae o Alpes Cottianae) eren un territori que primer va dependre de Roma i després es va convertir en província romana.
Nou!!: Gàl·lia і Alps Cottis · Veure més »
Alps Marítims
Els Alps Marítims (06) (en francès Alpes-Maritimes i en occità Aups Maritims) és un departament francès situat a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: Gàl·lia і Alps Marítims · Veure més »
Alps Penins
Els Alps Penins o Alps del Valais són una regió dels Alps, situada als Alps Occidentals, al sud del cantó del Valais (en alemany "Wallis") entre la vall d'Aosta i la vall del Roine.
Nou!!: Gàl·lia і Alps Penins · Veure més »
Alvèrnia
Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occità alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.
Nou!!: Gàl·lia і Alvèrnia · Veure més »
Ambians
Els ambians (llatí: Ambiani) foren un poble gal de la Bèlgica esmentat per Cèsar el 57 aC, any en què es van sotmetre.
Nou!!: Gàl·lia і Ambians · Veure més »
Ambrons
Els ambrons van ser una tribu procedent de la península de Jutlàndia, que són esmentats per primera vegada en els textos en relació a la història de Roma del.
Nou!!: Gàl·lia і Ambrons · Veure més »
Andecaus
Els andecaus o andes (llatí: Andecavi o Andes) foren una tribu de gals que vivia a Armòrica i es va unir a la revolta de Vercingetorix el 52 aC, i anys més tard, a la rebel·lió de Julius Sacrovir el 21 aC.
Nou!!: Gàl·lia і Andecaus · Veure més »
Angers
Angers és un municipi francès, situat al departament de Maine i Loira i a la regió del País del Loira.
Nou!!: Gàl·lia і Angers · Veure més »
Antíbol
Antíbol (nom català i occità; en francès Antibes) és un municipi sota l'estat francès, situat al departament dels Alps Marítims, a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Nou!!: Gàl·lia і Antíbol · Veure més »
Antígon II Gònatas
Antígon II Gònatas (en grec Ἀντίγονος Γονατᾶς) fou rei de Macedònia.
Nou!!: Gàl·lia і Antígon II Gònatas · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Gàl·lia і Antiga Grècia · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Gàl·lia і Antiga Roma · Veure més »
Aquitans
Els antics aquitans (llatí: Aquitani) eren un poble preindoeuropeu que habitava la zona que actualment és el sud de la regió administrativa de la Nova Aquitània i el sud-oest del Migdia-Pirineus, anomenada Gallia Aquitania pels romans, a la regió compresa entre els Pirineus, l'oceà Atlàntic i la Garona (actualment, sud-oest d'Occitània).
Nou!!: Gàl·lia і Aquitans · Veure més »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: Gàl·lia і Aquitània · Veure més »
Arle
Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.
Nou!!: Gàl·lia і Arle · Veure més »
Armòrica
Armòrica és la regió de la Gàl·lia que correspon, aproximadament, la zona entre Pornic (prop de Nantes) a Dieppe aplegant l'actual Bretanya, el nord-oest del país del Loira i la totalitat del litoral de Normandia.
Nou!!: Gàl·lia і Armòrica · Veure més »
Arràs
Arràs (Arras en francès i Aro en picard, Atrecht en neerlandès) és una ciutat del nord de França, capital del departament del Pas de Calais, a la regió dels Alts de França.
Nou!!: Gàl·lia і Arràs · Veure més »
Arverns
Els arverns (llati Arverni) foren una de les principals tribus de la Gàl·lia que van rivalitzar amb els hedus per la supremacia.
Nou!!: Gàl·lia і Arverns · Veure més »
Atuàtucs
Els atuàtucs o aduàtucs (llati Atuatuci o Aduatuci) foren un poble germànic de la Gàl·lia Belga, veïns del eburons i dels nervis, originats en els sis mil cimbres i teutons que van deixar la resta del grup durant la marxa a Itàlia.
Nou!!: Gàl·lia і Atuàtucs · Veure més »
Aude
L'Aude (11) és un departament francès de la nova regió d'Occitània, que pren el nom del riu Aude, que neix al massís pirinenc del Carlit i desemboca a la Mediterrània després de recórrer 220 km.
Nou!!: Gàl·lia і Aude · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Gàl·lia і August · Veure més »
Aulercs
Els aulercs (en llatí: Aulerci) van ser, sembla, un nom genèric que incloïa un conjunt de tribus de gals.
Nou!!: Gàl·lia і Aulercs · Veure més »
Autàrit
Autàrit (Autaritus) era el cap dels mercenaris gals dels cartaginesos que va combatre contra els romans a Sicília.
Nou!!: Gàl·lia і Autàrit · Veure més »
Avinyó
Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.
Nou!!: Gàl·lia і Avinyó · Veure més »
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Nou!!: Gàl·lia і Basc · Veure més »
Basilea
Basilea és la tercera ciutat més gran de Suïssa en població amb 188.000 habitants en el cantó de Basel-Stadt el 2004 i 690.000 habitants a la conurbació, que arriba als cantons veïns.
Nou!!: Gàl·lia і Basilea · Veure més »
Batalla del Sabis (57 aC)
La Batalla del Sabis, també coneguda erròniament com a la batalla del Sambre o la batalla contra el Nervians (o Nervis), es va lliurar en el 57 aC a la zona coneguda actualment com a Valònia, entre les legions de la República Romana i una agrupació de les tribus belgues, principalment Nervis.
Nou!!: Gàl·lia і Batalla del Sabis (57 aC) · Veure més »
Bataus
Els bataus, bataves o batavis (en Batāvi) eren un poble germànic que vivia al que ara són els Països Baixos.
Nou!!: Gàl·lia і Bataus · Veure més »
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Nou!!: Gàl·lia і Bèlgica · Veure més »
Bel·lòvacs
Els bel·lòvacs (llatí Bellovaci) foren un poble celta, el més important de Bèlgica, del que Cèsar diu que podia mobilitzar cent mil homes.
Nou!!: Gàl·lia і Bel·lòvacs · Veure més »
Berric
El Berric (Berrí, Berry) és una antiga província del regne de França, que actualment està compresa pels departaments del Cher i de l'Indra.
Nou!!: Gàl·lia і Berric · Veure més »
Besançon
Besançon és una ciutat de França, capital del departament de Dubs, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, a la vora dreta del riu Doubs.
Nou!!: Gàl·lia і Besançon · Veure més »
Besiers
Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Nou!!: Gàl·lia і Besiers · Veure més »
Bitúrigs
Els bitúrigs (en llatí Bituriges o Bituriges Cubi) van ser el poble més destacat de la Gàl·lia Cèltica en temps de Tarquini Prisc, diu Titus Livi.
Nou!!: Gàl·lia і Bitúrigs · Veure més »
Boulogne-sur-Mer
Boulogne-sur-Mer és un municipi francès al departament del Pas de Calais (regió dels Alts de França).
Nou!!: Gàl·lia і Boulogne-sur-Mer · Veure més »
Bourges
Bourges, antigament coneguda com a Borges o Borges de Berric, és un municipi francès, situat al departament de Cher i a la regió de Centre - Vall del Loira.
Nou!!: Gàl·lia і Bourges · Veure més »
Brúcters
Els brúcters (en llatí Bructeri, en grec antic Βρούκτεροι; Brúkteroi) eren una tribu germànica de la regió del riu Amasia (Ems), esmentada per Estrabó entre les que Drus el Vell va sotmetre.
Nou!!: Gàl·lia і Brúcters · Veure més »
Bretanya
La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.
Nou!!: Gàl·lia і Bretanya · Veure més »
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Nou!!: Gàl·lia і Britànnia · Veure més »
Cadurcs
Els cadurcs (en llatí: Cadurci) van ser un poble gal que va viure a la regió de l'Òlt, entre els niciòbroges, els rutens i els arverns.
Nou!!: Gàl·lia і Cadurcs · Veure més »
Canes
Canes (en occità Canas i antigament Cànoas; en francès Cannes) és un municipi francès situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Nou!!: Gàl·lia і Canes · Veure més »
Cap de Creus
Far del cap de Creus El cap de Creus és un cap del litoral de l'Alt Empordà (Catalunya), situat a l'extrem nord de la Costa Brava, al final d'una petita península que s'endinsa a la mar Mediterrània i que separa el golf de Roses, al sud, del golf del Lleó, al nord.
Nou!!: Gàl·lia і Cap de Creus · Veure més »
Carnuts
Els carnuts (llatí Carnutes) foren un poble de la Gàl·lia.
Nou!!: Gàl·lia і Carnuts · Veure més »
Cassel
Localització de Cassel Cassel (en neerlandès: Kassel, en llatí: Castellum Menapiorum) és un municipi de França del departament del Nord a la regió dels Alts de França, situada al Westhoek del Flandes francès amb 2.322 habitants el 2006.
Nou!!: Gàl·lia і Cassel · Veure més »
Cassi Dió
Luci Cassi Dió (Lucius Cassius Dīo Coccēiānus; Nicea, vers 155 – després del 230), conegut també com a Dió Cassi, va ser un historiador i escriptor romà en llengua grega.
Nou!!: Gàl·lia і Cassi Dió · Veure més »
Castra Vetera
Castra Vetera o també Vetera Castra, o només Vetera era un campament romà al Rin, a la província de Germània Inferior, fundat en temps d'August per Germànic (any 14).
Nou!!: Gàl·lia і Castra Vetera · Veure més »
Catalunya del Nord
Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).
Nou!!: Gàl·lia і Catalunya del Nord · Veure més »
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Gàl·lia і Celtes · Veure més »
Celtibers
Els celtibers eren un dels grups de pobles celtes que habitaven la península Ibèrica.
Nou!!: Gàl·lia і Celtibers · Veure més »
Ceracates
Els ceracates (en llatí Caeracates) eren un poble germànic esmentat per Tàcit junt amb els tribocs i els vangíons quan parla de la Revolta dels bataus dirigida per Juli Civilis.
Nou!!: Gàl·lia і Ceracates · Veure més »
Cervera de la Marenda
Cervera de la Marenda (o simplement Cervera) (oficialment en francès Cerbère) és un poble del Rosselló, cap de la comuna del mateix nom, de 1.378 habitants, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Gàl·lia і Cervera de la Marenda · Veure més »
Cevenes
Les Cevenes (Cevenas en occità; Cévennes en francès) és una serralada de muntanyes que són part del Massís Central, a cavall entre els departaments francesos de la Losera i de Gard.
Nou!!: Gàl·lia і Cevenes · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Gàl·lia і Ciceró · Veure més »
Cimbres
Cimbres (en llatí cimbri, en grec antic Κίμβροι) eren un poble germànic o celta del nord d'Europa central.
Nou!!: Gàl·lia і Cimbres · Veure més »
Claudi
nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.
Nou!!: Gàl·lia і Claudi · Veure més »
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Nou!!: Gàl·lia і Claudi Ptolemeu · Veure més »
Colònia (Alemanya)
Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.
Nou!!: Gàl·lia і Colònia (Alemanya) · Veure més »
Colònia romana
Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.
Nou!!: Gàl·lia і Colònia romana · Veure més »
Condruses
Els condruses (Condrussi) van ser un poble dels belgae d'origen germànic (el seu nom, però, s'ha dit que és d'origen celta i que està emparentat amb Condate, "confluència").
Nou!!: Gàl·lia і Condruses · Veure més »
Coriosolites
Els coriosolites (llatí Coriosolitae o Curiosolitae) foren un poble celta esmentat per Juli Cèsar junt amb els vènets, unel·les, osismes i altres.
Nou!!: Gàl·lia і Coriosolites · Veure més »
Dècada del 600 aC
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia і Dècada del 600 aC · Veure més »
Deciats
Els deciats (en llatí deciates o deceates, en grec antic Δεκιῆται, però Δεκεάτιοι per Claudi Ptolemeu) eren un dels pobles lígurs de la Gàl·lia Narbonesa, a l'oest del riu Var.
Nou!!: Gàl·lia і Deciats · Veure més »
Deute
Deute Públic de la Mancomunitat de Catalunya, 1920 Representació de la presó dels deutors al castell de Sant Briavels, Gloucestershire. Un deute és la quantitat de diners o béns que una persona, empresa o país deu a una altra i que constitueixen obligacions que s'han de saldar en un termini determinat.
Nou!!: Gàl·lia і Deute · Veure més »
Dil·li Vòcula
Dil·li Vòcula (en llatí Dillius Vocula) va ser un militar romà del.
Nou!!: Gàl·lia і Dil·li Vòcula · Veure més »
Divicó
Divicó (en llatí Divico) va ser un cap dels helvecis.
Nou!!: Gàl·lia і Divicó · Veure més »
Diviciac
Diviciac (llatí Diviciacus o Divitiacus) va ser un noble gal que va viure al segle I aC.
Nou!!: Gàl·lia і Diviciac · Veure més »
Druida
Estatuïa d'un druida al Croome Park, Worcestershire El druida era, en les societats dels antics celtes, un sacerdot amb la missió de conservar i transmetre les tradicions religioses i administrar la justícia.
Nou!!: Gàl·lia і Druida · Veure més »
Eburons
Els eburons (llatí: Eburones) foren un poble dels belgae establert entre el Mosa i el Rin.
Nou!!: Gàl·lia і Eburons · Veure més »
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Nou!!: Gàl·lia і Esclavitud · Veure més »
Escordiscs
Els escordiscs (en llatí Scordisci, en grec antic Σκορδίσκοι) van ser una poderosa tribu celta (o segons altres il·líria o molt barrejats amb els il·liris) que vivien a la part sud de la Baixa Pannònia entre els rius Savus, Dravus i Danubi.
Nou!!: Gàl·lia і Escordiscs · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Gàl·lia і Estrabó · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Gàl·lia і Europa · Veure més »
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Nou!!: Gàl·lia і Ferro · Veure més »
Focea
Focea (en Phocaea) va ser la més septentrional de les ciutats de la Jònia a l'Àsia Menor.
Nou!!: Gàl·lia і Focea · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Gàl·lia і França · Veure més »
Frejús
Frejús (nom occità, en francès Fréjus) és una ciutat del sud-est de Provença.
Nou!!: Gàl·lia і Frejús · Veure més »
Gai Flamini (cònsol 187 aC)
Gai Flamini (Caius Flaminius) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Gàl·lia і Gai Flamini (cònsol 187 aC) · Veure més »
Gai Mari
Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.
Nou!!: Gàl·lia і Gai Mari · Veure més »
Gai Porci Cató
Gai Porci Cató (en llatí Caius Porcius Cato) va ser un membre de la gens Pòrcia i de la família Cató d'origen incert.
Nou!!: Gàl·lia і Gai Porci Cató · Veure més »
Galàcia
Galàcia (Galatia) era el territori on habitaven els gals d'Anatòlia, anomenats gàlates, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, que primer va ser una tetrarquia i després província romana.
Nou!!: Gàl·lia і Galàcia · Veure més »
Gal·les
El País de Gal·les o simplement Gal·les és una de les nacions que conformen el Regne Unit.
Nou!!: Gàl·lia і Gal·les · Veure més »
Galba
Servi Sulpici Galba (en llatí Lucius Livius Ocella Servius Sulpicius Galba i després de ser coronat, Servius Galba Imperator Caesar Augustus) (Terracina, 24 de desembre de l'any 3 aC - Roma, 15 de gener del 69) va ser emperador de Roma del 68 al 69.
Nou!!: Gàl·lia і Galba · Veure més »
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Nou!!: Gàl·lia і Gals · Veure més »
Gàbals
Els gàbals (en llatí Gabali o Gabales, en grec antic Γαβάλεις, segons Estrabó) van ser un poble gal, veí dels rutens a la frontera de la Narbonesa entre els arverns i els helvis, al país muntanyós que en català s'anomena Gavaldà i en francès Gévaudan, derivat de Gabaldanum (Pagus Gabalicus), i que és l'actual departament de Lozère.
Nou!!: Gàl·lia і Gàbals · Veure més »
Gàl·lia Belga
La Gàl·lia Belga (en llatí Gallia Belgica) va ser una província romana que ocupava el nord-est de les Gàl·lies.
Nou!!: Gàl·lia і Gàl·lia Belga · Veure més »
Gàl·lia Cèltica
a.n.e. La Gàl·lia Cèltica (en llatí: Gallia Celtica) era una de les tres principals regions de la Gàl·lia, d'acord amb la història de Juli Cèsar en el seu llibre ''De Bello Gallico'' (58-51 / 50 a.n.e.). La Gàl·lia Cèltica estava habitada pels celtes, anomenats gals pels romans.
Nou!!: Gàl·lia і Gàl·lia Cèltica · Veure més »
Gàl·lia Celta
La Gàl·lia Celta o Gàl·lia Lugdunense fou una província romana que ocupava la part central de les Gal·lies.
Nou!!: Gàl·lia і Gàl·lia Celta · Veure més »
Gàl·lia Cisalpina
Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.
Nou!!: Gàl·lia і Gàl·lia Cisalpina · Veure més »
Gàl·lia Cispadana
La Gàl·lia Cispadana va ser una antiga regió d'Itàlia compresa dins de la divisió més general de la Gàl·lia Cisalpina, on habitaven els bois i sènons, situada al sud del riu Padus (Po), al sud de la Gàl·lia Transpadana.
Nou!!: Gàl·lia і Gàl·lia Cispadana · Veure més »
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Gàl·lia і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »
Gàl·lia Transpadana
La Gàl·lia Transpadana era una antiga regió d'Itàlia compresa dins de la divisió més general de Gàl·lia Cisalpina, on habitaven els ínsubres i els cenomans, situada al nord del riu Padus (Po).
Nou!!: Gàl·lia і Gàl·lia Transpadana · Veure més »
Gergòvia
Gergòvia (en llatí Gergovia) era una ciutat dels arverns, esmentada principalment per Juli Cèsar que la va ocupar i la va incorporar als dominis dels seus aliats hedus després de la guerra helvètica.
Nou!!: Gàl·lia і Gergòvia · Veure més »
Germània (regió)
II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.
Nou!!: Gàl·lia і Germània (regió) · Veure més »
Germània Inferior
La Germània Inferior és una província romana que inclou aproximadament els territoris actuals dels Països Baixos, part de Bèlgica i la zona d'Alemanya tocant al Rin.
Nou!!: Gàl·lia і Germània Inferior · Veure més »
Germània Superior
La província romana de la Germània superior el 120 La Germània Superior fou una província romana creada per Cèsar August en un territori conquistat anys enrere per Juli Cèsar.
Nou!!: Gàl·lia і Germània Superior · Veure més »
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Nou!!: Gàl·lia і Germànics · Veure més »
Ginebra
Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.
Nou!!: Gàl·lia і Ginebra · Veure més »
Gironda
La Gironda (33) (Gironda en occità, Gironde en francès) és un departament situat al sud-oest de França, a la regió de Nova Aquitània.
Nou!!: Gàl·lia і Gironda · Veure més »
Gneu Calpurni Pisó (llegat)
Gneu Calpurni Pisó (en llatí Cnaeus Calpurnius Piso) era un magistrat romà.
Nou!!: Gàl·lia і Gneu Calpurni Pisó (llegat) · Veure més »
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Nou!!: Gàl·lia і Gran Bretanya · Veure més »
Grecs
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia і Grecs · Veure més »
Guernsey
La Batllia de Guernsey és una dependència de la Corona Britànica, que amb Jersey forma part de les illes Anglonormandes.
Nou!!: Gàl·lia і Guernsey · Veure més »
Guerra de les Gàl·lies
La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.
Nou!!: Gàl·lia і Guerra de les Gàl·lies · Veure més »
Hedus
Els hedus (llatí Aedui, Haedui o Hedui) foren un poble gal originat en una branca dels sèquans dels que estaven separats a l'est pel riu Arar (Saona).
Nou!!: Gàl·lia і Hedus · Veure més »
Helvecis
Els helvecis (llatí: Helvetii) foren un poble celta que en temps de Juli Cèsar ocupava la regió entre el Jura, a l'oest, el Roine i el llac Leman al sud, i el Rin a l'est i nord.
Nou!!: Gàl·lia і Helvecis · Veure més »
Helvis
Els helvis (en llatí: Helvii, en grec antic Ἐλουοί segons Estrabó) van ser un poble gal de la Gàl·lia Narbonense, veïns dels arverns.
Nou!!: Gàl·lia і Helvis · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Gàl·lia і Hispània · Veure més »
Hispània Citerior
La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.
Nou!!: Gàl·lia і Hispània Citerior · Veure més »
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Nou!!: Gàl·lia і Hispània Tarraconense · Veure més »
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Nou!!: Gàl·lia і Ibers · Veure més »
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Nou!!: Gàl·lia і Il·líria · Veure més »
Illes Britàniques
Situació de les Illes Britàniques dins d'Europa Occidental Les Illes Britàniques (en anglès The British Isles) són l'arxipèlag d'illes al nord-oest de la costa europea, entre la Mar del Nord i l'oceà Atlàntic, format especialment per Gran Bretanya, Irlanda, Man, Wight, les Shetland, les Hèbrides i les Òrcades i moltes altres illes menors que hi són properes.
Nou!!: Gàl·lia і Illes Britàniques · Veure més »
Impost
''Pagament d'impostos'', pedra calcària de Jaumont, II - III segle, conservada al ''Musée de la Cour d'Or'' a Metz. Un impost és una quantitat de diners exigida per les administracions públiques als ciutadans i a les empreses d'una regió, territori o país, com a contribució a la despesa pública.
Nou!!: Gàl·lia і Impost · Veure més »
Induciòmar (trèver)
Induciòmar (en llatí Induciomarus o Indutiomarus) va ser un cap dels trèvers i dirigent del sector resistent a la invasió romana.
Nou!!: Gàl·lia і Induciòmar (trèver) · Veure més »
Invasió celta dels Balcans
La invasió celta dels Balcans es va produir a la península dels Balcans al quan diverses tribus de celtes de la cultura de La Tène hi van arribar en massa.
Nou!!: Gàl·lia і Invasió celta dels Balcans · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Gàl·lia і Itàlia · Veure més »
Itinerari d'Antoní
vies romanes d'Hispània que recull l''''Itinerari d'Antoní''' LItinerari d'Antoní o Itinerari d'Antoní August Caracal·la, (en llatí Itinerarium Antonini) és un dels més famosos «itineraris» romans i, malgrat el seu nom, no sembla que tingui relació amb l'emperador Antoní Pius, sinó més aviat amb Marc Aureli Antoní, conegut com a Caracal·la, que va governar del 211 al 217, i en temps del qual es va començar a crear l'itinerari en qüestió, que patí nombroses modificacions al llarg dels segles i (per la qual cosa també és conegut com els Itineraris d'Antoní).
Nou!!: Gàl·lia і Itinerari d'Antoní · Veure més »
Jersey
La Batllia de Jersey (en jèrriais: Jèrri) és una dependència de la Corona Britànica a la costa de Normandia.
Nou!!: Gàl·lia і Jersey · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Gàl·lia і Juli Cèsar · Veure més »
Juli Civilis
Claudi Civilis o més correctament Gai Juli Civilis (en llatí Claudius Civilis o Caius Julius Civilis) va ser el líder dels bataus, poble germànic que es revoltà contra Roma l'any 69.
Nou!!: Gàl·lia і Juli Civilis · Veure més »
Juli Flor
Juli Flor (en llatí Julius Florus) va ser un poeta i orador romà nascut a la Gàl·lia, famós per la seva eloqüència, que va formar part de la delegació de Tiberi Claudi Neró enviada per August a posar a Tigranes al tron d'Armènia.
Nou!!: Gàl·lia і Juli Flor · Veure més »
Juli Sabí
Juli Sabí (en llatí Julius Sabinus) era un cap dels lingons, que es va unir a la revolta dels bataus l'any 70.
Nou!!: Gàl·lia і Juli Sabí · Veure més »
Juli Sacrovir
Juli Sacrovir (llatí Julius Sacrovir o Sacroviros) fou un cap hedu de família noble que va rebre la ciutadania romana pels seus servis a l'Imperi.
Nou!!: Gàl·lia і Juli Sacrovir · Veure més »
Juli Tutor
Juli Tutor, en llatí Julius Tutor, fou un militar romà, d'origen trèver que va viure al.
Nou!!: Gàl·lia і Juli Tutor · Veure més »
Juli Víndex
Gai Juli Víndex (en llatí Caius Julius Vindex) va ser un revolucionari gal, fill d'un senador romà però descendent d'una família reial de la Gàl·lia Aquitània.
Nou!!: Gàl·lia і Juli Víndex · Veure més »
Lígurs
Els lígurs (en Ligŭres; en Λίγυες) eren un conjunt de pobles que van viure a la regió que va rebre el nom de Ligúria sota els romans.
Nou!!: Gàl·lia і Lígurs · Veure més »
Língons
Els língons (en llatí Lingones, en grec antic Λίγγονες) van ser un poble gal de la Gàl·lia Transalpina que es va establir també a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Gàl·lia і Língons · Veure més »
Leucs
Els leucs (llatí Leuci) foren un poble gal entre els mediomàtrics al nord i els lingons al sud.
Nou!!: Gàl·lia і Leucs · Veure més »
Lexovis
Els lexovis (en llatí: Lexovii, en grec antic Ληξόβιοι) eren un poble celta de la Gàl·lia que vivien a l'oest de la desembocadura del Sena (territori de Lisieux i potser a Bayeux on vivien els baiocasses).
Nou!!: Gàl·lia і Lexovis · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Gàl·lia і Lió · Veure més »
Lieja
Lieja (en francès i oficialment, Liège; en való, Lîdje; en neerlandès, Luik; en alemany, Lüttich) és la capital de la província belga del mateix nom, la més oriental de les valones.
Nou!!: Gàl·lia і Lieja · Veure més »
Ligúria
Mapa administratiu de la regió de la Ligúria amb les seves províncies La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.
Nou!!: Gàl·lia і Ligúria · Veure més »
Llac Léman
Foto del llac El llac de Ginebra, raramament conegut en català com a Llac Léman pel Francès Le Léman (pronunciat le'mɑ̃/), és un llac de l'Europa Occidental.
Nou!!: Gàl·lia і Llac Léman · Veure més »
Llengües cèltiques
Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.
Nou!!: Gàl·lia і Llengües cèltiques · Veure més »
Llengües germàniques
Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.
Nou!!: Gàl·lia і Llengües germàniques · Veure més »
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Nou!!: Gàl·lia і Llengües indoeuropees · Veure més »
Loira
El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.
Nou!!: Gàl·lia і Loira · Veure més »
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Nou!!: Gàl·lia і Luci Corneli Sul·la · Veure més »
Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC)
Luci Munaci Planc a l'ajuntament de Basilea Luci Munaci Planc (en Lucius Munatius L. F.) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Gàl·lia і Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC) · Veure més »
Luci Sergi Catilina
Luci Sergi Catilina (en llatí: Lucius Sergius Catilina) (?, 109 o 108 aC — ?, 62 aC) va ser un noble romà de finals del període republicà que va liderar una conjura que perseguia derrocar el govern republicà senatorial.
Nou!!: Gàl·lia і Luci Sergi Catilina · Veure més »
Lutècia
Lutècia (llatí Lutetia o Lutetia Parisiorum, grec Λουκοτεκία) era una ciutat de la Gàl·lia al límit entre la Cèltica i la Bèlgica, al territori dels gals parisis (parisii) a la regió del Sena.
Nou!!: Gàl·lia і Lutècia · Veure més »
Magúncia
Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.
Nou!!: Gàl·lia і Magúncia · Veure més »
Mandubis
Els mandubis (llatí: Mandubii, grec Μανδούβιοι) van ser un poble gal.
Nou!!: Gàl·lia і Mandubis · Veure més »
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Nou!!: Gàl·lia і Marc Antoni · Veure més »
Marc Emili Lèpid
* Marc Emili Lèpid, cònsol el 285 aC.
Nou!!: Gàl·lia і Marc Emili Lèpid · Veure més »
Marc Fulvi Flac (cònsol 125 aC)
Marc Fulvi Flac (Marcus Fulvius M. F. Q. N. Flaccus) fou fill del llegat Marc Fulvi Flac (Marcus Fulvius Q. F. M. N. Flaccus).
Nou!!: Gàl·lia і Marc Fulvi Flac (cònsol 125 aC) · Veure més »
Marc Salvi Otó
Marc Salvi Otó (Marcus Salvius Otho) també anomenat a vegades Marc Otó Cèsar August i més comunament conegut com a Otó (Ferentinum, 25 d'abril del 32 - Bedriacum, 16 d'abril del 69) fou emperador romà l'any 69, fill de Luci Salvi Otó (Lucius Salvius Otho).
Nou!!: Gàl·lia і Marc Salvi Otó · Veure més »
Marc Vipsani Agripa
Marc Vipsani Agripa (en Marcus Vipsanius Agrippa; Dalmàcia, 63 aC - Campània, 12 aC) va ser un militar i polític romà del.
Nou!!: Gàl·lia і Marc Vipsani Agripa · Veure més »
Martigny (Suïssa)
Martigny és un municipi i ciutat de Suïssa, al cantó del Valais, situat al districte de Martigny.
Nou!!: Gàl·lia і Martigny (Suïssa) · Veure més »
Massàlia
Massàlia (en llatí Massalia o Massilia, en grec antic Μασσαλία, gentilici Μασσαλιώτης 'massaliotes') va ser una ciutat grega de la Gàl·lia Narbonense a la banda est del Roine.
Nou!!: Gàl·lia і Massàlia · Veure més »
Mòrins
Els mòrins (llatí Morini, del gal Morinos, "mariners") foren un poble celta de la Gàl·lia Belga.
Nou!!: Gàl·lia і Mòrins · Veure més »
Menapis
Els menapis (llatí: Menapii) foren un poble celta de la Gàl·lia Belga.
Nou!!: Gàl·lia і Menapis · Veure més »
Nantuates
Els nantuates (llatí Nantuates) van ser un poble gal, veí dels al·lòbroges dins els límits de la Provincia (Provença) o Gàl·lia Narbonesa.
Nou!!: Gàl·lia і Nantuates · Veure més »
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Nou!!: Gàl·lia і Narbona · Veure més »
Nòrica
La província Nòrica o del Nòric (Noricum) va ser una província romana creada l'any 16 aC, i el regne conquerit totalment el 15 aC.
Nou!!: Gàl·lia і Nòrica · Veure més »
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Nou!!: Gàl·lia і Neró · Veure més »
Nervis
Els nervis (en llatí Nervii, en grec antic Νερούιοι o Νερβιοι) eren un poble celta de la Gàl·lia Belga que segons Ptolemeu tenien la capital a Bagacum (Bavay) i Cambrai era dins el seu territori.
Nou!!: Gàl·lia і Nervis · Veure més »
Nevers
Nevers és un municipi francès, capital del departament del Nièvre, a la regió de Borgonya-Franc Comtat.
Nou!!: Gàl·lia і Nevers · Veure més »
Niça
Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco.
Nou!!: Gàl·lia і Niça · Veure més »
Novempopulània
La Novempopulània (en llatí Novempopulania) fou una província romana que va tenir com a capital Elusa o Eause.
Nou!!: Gàl·lia і Novempopulània · Veure més »
Orleans
Orleans (en francès Orléans) és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.
Nou!!: Gàl·lia і Orleans · Veure més »
Osismes
Els osismes (en llatí Osismii o Osismi, en grec antic Ὀσίσμιοι) van ser un poble gal que es va aliar als vènets en la guerra contra Juli Cèsar l'any 56 aC.
Nou!!: Gàl·lia і Osismes · Veure més »
Oxibis
Els oxibis (en llatí Oxybii, en grec antic Ὀξύβιοι) eren un poble lígur, que vivia a la costa de la Gàl·lia Narbonense, sense que es pugui precisar exactament.
Nou!!: Gàl·lia і Oxibis · Veure més »
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Gàl·lia і Països Baixos · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Gàl·lia і París · Veure més »
Pas de Calais
El Pas de Calais (Pas-de-Calais en llengua francesa) és un departament francès que deu el seu nom a l'estret de Calais, el qual separa França d'Anglaterra.
Nou!!: Gàl·lia і Pas de Calais · Veure més »
Píctons
Els píctons (en llatí Pictones, en grec antic Πίκτονες) i més tard anomenats pictaus (Pictavi) van ser un poble gal que vivia al sud del Loire a la costa de l'Atlàntic.
Nou!!: Gàl·lia і Píctons · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Gàl·lia і Península Ibèrica · Veure més »
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Nou!!: Gàl·lia і Península Itàlica · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Gàl·lia і Pirineus · Veure més »
Pirros
Bust de Pirros Pirros (Pyrrhus,, ΠΥΡΡΟΣ) (318 aC-272 aC) fou rei de l'Epir.
Nou!!: Gàl·lia і Pirros · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Gàl·lia і Plini el Vell · Veure més »
Plutocràcia
XIX i els primers del XX La plutocràcia (del gec antic πλοῦτος) és el sistema de govern en què el poder l'exerceixen els que acumulen més riquesa.
Nou!!: Gàl·lia і Plutocràcia · Veure més »
Poitiers
Poitiers (en francès; en català, tradicionalment Peiteu o Piteu; en poiteví Potchiers; en occità Peitieus) és un municipi francès, capital històrica de la regió del Peitau.
Nou!!: Gàl·lia і Poitiers · Veure més »
Pomponi Mela
Pomponi Mela o Mel·la - Pomponius Mela - (mort el 45 dC), que va escriure al voltant del 43 dC, va ser el primer geògraf romà.
Nou!!: Gàl·lia і Pomponi Mela · Veure més »
Portvendres
Portvendres (estàndard, oficialment en francès Port-Vendres) és una vila, cap de la comuna del mateix nom, de 4.214 habitants, de la comarca del Rosselló a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Gàl·lia і Portvendres · Veure més »
Posidoni
Posidoni d'Apamea, en llatí Poseidonius, en grec antic Ποσειδώνιος ὁ Ἀπαμεύς, també conegut com a Posidoni de Rodes, ὁ Ῥόδιος, (Apamea, Síria, 135 aC — Rodes, 51 aC) fou un polític, geògraf, astrònom, historiador i filòsof estoic grec.
Nou!!: Gàl·lia і Posidoni · Veure més »
Primera Guerra Púnica
La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.
Nou!!: Gàl·lia і Primera Guerra Púnica · Veure més »
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Nou!!: Gàl·lia і Provença · Veure més »
Quint Fabi Màxim Al·lobrògic (cònsol 121 aC)
Quint Fabi Màxim Al·lobrògic (en Quintus Fabius Q. Aemiliani F. Q. N. Maximus Allobrogicus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Gàl·lia і Quint Fabi Màxim Al·lobrògic (cònsol 121 aC) · Veure més »
Quint Opimi (cònsol)
Quint Opimi (en llatí Quintus Opimius Q. F. Q. N.) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Gàl·lia і Quint Opimi (cònsol) · Veure més »
Quint Sertori
Hispània Citerior Quint Sertori (en llatí Quintus Sertorius) va ser el lloctinent de Gai Mari i un dels caps del partit popular a Roma i governador d'Hispània fins a la seva mort.
Nou!!: Gàl·lia і Quint Sertori · Veure més »
Rèdons
Els rèdons (en llatí Riedones o Redones, Rhedones, en grec antic Ῥήδονες o Ῥηΐδονες) eren un poble gal de la Lugdunense esmentat per Claudi Ptolemeu, qui diu que vivien a l'oest dels sènons a la vora del riu Liger i la seva capital era Condate (Rennes).
Nou!!: Gàl·lia і Rèdons · Veure més »
Regió de les Ardenes
La regió de les Ardenes (en els seus idiomes originals Ardennes) és una regió de boscos extensos i pujols, als països de Bèlgica, Luxemburg i una part de França, corresponent al departament de les Ardenes, a la regió de Xampanya-Ardenes El nom procedeix probablement del vocable cèltic «Ar Duen», que significa «La Negra», relacionat amb diferents selves negres o muntanyes negres de la toponímia.
Nou!!: Gàl·lia і Regió de les Ardenes · Veure més »
Regió històrica
Macedònia Frísia Regió històrica és un concepte de la geografia històrica que es va començar a utilitzar i aplicar als estudis d'etnografia, història, arqueologia i antropologia cultural a principis del.
Nou!!: Gàl·lia і Regió històrica · Veure més »
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Nou!!: Gàl·lia і Regne de Macedònia · Veure més »
Rems
Els rems (llatí: Remi) foren un poble gal de la Gàl·lia Belga que vivia a la vora del Sequana (riu Sena) i tenia per capital a Durocortorum (Reims).
Nou!!: Gàl·lia і Rems · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Gàl·lia і Rin · Veure més »
Riu Isèra
L'Isèra (Isèra en occità, Isera en arpità, Isère en francès) és un riu de 286 km de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps a l'est de França.
Nou!!: Gàl·lia і Riu Isèra · Veure més »
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Nou!!: Gàl·lia і Roine · Veure més »
Rutens
Els rutens (en llatí: Ruteni, en grec Ῥουτῆνοι o Ῥουτανοί, 'Rhouténoi' o 'Rhoutànoi') van ser un poble gal situat entre la Gàl·lia Cèltica, segons diu Claudi Ptolemeu, i la província Narbonense, segons Estrabó.
Nou!!: Gàl·lia і Rutens · Veure més »
Sal·luvis
Els sal·luvis, sàlies, salis o sàl·lies (Salluvii, Salyes, Salyi, Sallyes o Sallies; Σάλυες segons Esteve de Bizanci) eren un poble gal.
Nou!!: Gàl·lia і Sal·luvis · Veure més »
Sambre
El Sambre (en neerlandès Samber) és un riu de 193 km que neix a Le Nouvion-en-Thiérache, al departament de l'Aisne (França), i que desguassa al Mosa a Namur (Bèlgica). El canal Sambre-Oise connecta'l al riu Oise. Una gran part del riu es va canalitzar, per a facilitar la navegació amb embarcacions comercials de 250t. de Landelies cap a Monceau i de 1.350 tones fins a Namur. El tram amont de Monceau, de Categoria I només serveix per a embarcacions esportives i turístiques. A la seva riba, Juli Cèsar va derrotar una coalició de nervis, atrebats i viromandus el 57 aC. Fitxer:SamberMerbesleChâteau.jpg| Fitxer:Meuse_confluent_Sambre.jpg| Fitxer:Landelies_050525.jpg| Fitxer:Lobbes JPG002.jpg| Fitxer:Pont i resclosa Labuissiere.jpg|.
Nou!!: Gàl·lia і Sambre · Veure més »
Saona
El Saona (la Saône, pronunciat, en francès) és un riu de l'est de França, afluent del Roine, amb el qual s'uneix a la ciutat de Lió.
Nou!!: Gàl·lia і Saona · Veure més »
Sava
El Sava és un gran riu navegable afluent del Danubi que flueix per les actuals Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina i Sèrbia.
Nou!!: Gàl·lia і Sava · Veure més »
Sènons
Els sènons (llatí Senones, grec Σένονες, Σέννονες o Σήνωνες) eren un poble gal de la Gàl·lia Transalpina que es va establir també a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Gàl·lia і Sènons · Veure més »
Sèquans
Els sèquans (en llatí sequani, en grec antic σηκουανοί) van ser un poble celta de la Gàl·lia de l'alta vall de lArar o Saona.
Nou!!: Gàl·lia і Sèquans · Veure més »
Seduns
Els seduns (llatí: Seduni) foren un poble gal alpí de la vall alta del Roine, veïns dels nantuates.
Nou!!: Gàl·lia і Seduns · Veure més »
Sens
Sens és un municipi francès, situat al departament del Yonne i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Gàl·lia і Sens · Veure més »
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Nou!!: Gàl·lia і Septimània · Veure més »
Sequània
Sequània (en Sequania) va ser una província romana formada cap a l'any 297 aC amb la reforma de l'Imperi duta a terme per Dioclecià, quan va dividir la Germània Superior.
Nou!!: Gàl·lia і Sequània · Veure més »
Sicambres
Els sicambres o sigambres (Sicambri o sigambri, Σύγαμβροι, Σούγαμβροι, o Σούκαμβροι) foren un poderós poble germànic que en temps de Cèsar vivia a l'est del Rin entre el Sieg i el Lippe.
Nou!!: Gàl·lia і Sicambres · Veure més »
Sotiates
Els sotiates (en llatí Sotiates o Sontiates) eren un poble aquità amb influència celta.
Nou!!: Gàl·lia і Sotiates · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: Gàl·lia і Suïssa · Veure més »
Suessions
Els suessions o suessons (llatí: Suessiones o Suessones, grec Οὐέσσονες) foren un poble celta de la Gàl·lia Belga, entre l'Oise i el Marne, aliats als rems amb els quals formaven un únic cos polític amb les mateixes constitucions i lleis, i un cap únic.
Nou!!: Gàl·lia і Suessions · Veure més »
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Nou!!: Gàl·lia і Sueus · Veure més »
Tarusates
Els tarusates (en llatí Tarusates) van ser un poble aquità esmentat per Juli Cèsar.
Nou!!: Gàl·lia і Tarusates · Veure més »
Tèncters
Els tèncters o tèuters (Tencteri o Teuteri, Τέγκτεροι) eren un poble germànic esmentat per primer cop per Juli Cèsar.
Nou!!: Gàl·lia і Tèncters · Veure més »
Túrons
Els túrons (en llatí Turones) van ser un poble celta de la Gàl·lia.
Nou!!: Gàl·lia і Túrons · Veure més »
Tectòsages
Els tectòsages o volques tectòsages (en llatí: Volcae Tectosages, en grec antic Οὐόλκαι Τεκτοσάγες) van ser una de les tribus de gals volques que es van establir a l'Àsia Menor.
Nou!!: Gàl·lia і Tectòsages · Veure més »
Teutons
Els teutons (en llatí Teutones, en grec antic Τεύτονες) van ser un dels pobles germànics que habitaven a les vores del Danubi.
Nou!!: Gàl·lia і Teutons · Veure més »
Tigurins
Els tigurins (en llatí: Tigurini) eren una de les diverses tribus dels helvecis que vivien al sud de la tribu dels verbigens a la zona del llac anomenat Morat.
Nou!!: Gàl·lia і Tigurins · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: Gàl·lia і Titus Livi · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Gàl·lia і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Trèveris
Trèveris (en alemany, Trier; en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.
Nou!!: Gàl·lia і Trèveris · Veure més »
Trèvers
Els trèvers (llatí Treveri o Treviri) foren un poble gal esmentat per Juli Cèsar.
Nou!!: Gàl·lia і Trèvers · Veure més »
Triomf
Alma Tadema, 1885). Moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.
Nou!!: Gàl·lia і Triomf · Veure més »
Tungres
Els tungres (en llatí Tungri o Tongri, en grec antic Τοῦγγροι) eren un poble germànic que Claudi Ptolemeu situa a l'est d'un riu anomenat Tabullas, que tenia per capital Atuatuca, Atuatuca Tungrorum en llatí, l'actual ciutat flamenca de Tongeren.
Nou!!: Gàl·lia і Tungres · Veure més »
Ubis
Els ubis (en llatí Ubii, en grec antic Οὔβιοι) eren un poble germànic que en temps de Juli Cèsar vivien a la riba oriental del Rin, a l'altre costat dels trèvers.
Nou!!: Gàl·lia і Ubis · Veure més »
Unel·les
Els unel·les (llatí Unelli, Unellii, Veneli o Venellii, en grec antic Οὐένελοι) van ser un poble celta marítim d'Armòrica, a la Gàl·lia, esmentat per Juli Cèsar juntament amb els vènets, osismes, curiosolites i altres.
Nou!!: Gàl·lia і Unel·les · Veure més »
Usípetes
Els usípetes ((Ūsīpĕtes), usipes o usips (en Ūsīpi), eren una tribu germànica emparentada amb els tèncters, amb els quals van viure un temps, fins que van travessar junts el Rin, on Juli Cèsar els va atacar a traïció i els va derrotar. Després del desastre, els usípetes supervivents es van retirar a l'altre costat del riu, i els sigambris els van acollir i els van cedir un districte al nord del riu Lúpia, on abans havien viscut els camavis i tubants, i on vivien encara en temps de Tàcit a la segona meitat del. Abans s'havien enfrontat a Germànic Cèsar quan tornava del país dels marsignes. Estrabó els anomena usips, i Claudi Ptolemeu uisps o visps, que alguns creuen que era el mateix poble que els vispi, i si els relats de Ptolemeu fossin certs, semblaria que els usípetes van emigrar cap al sud, a la zona de l'alt Rin. L'any 70 van participar al setge de Magúncia, diu Tàcit, i l'any 83 un contingent d'aquest poble prestava servei en l'exèrcit romà a Britània. A partir del ja no tornen a ser esmentats.
Nou!!: Gàl·lia і Usípetes · Veure més »
Valònia
Valònia (en való Walonreye o Waloneye, francès Wallonie, alemany Wallonien, neerlandès Wallonië), també anomenada Regió valona (en való Redjon walone, francès: Région wallonne; alemany: Wallonische Region; neerlandès Waals Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Hainaut, de Lieja, de Luxemburg, de Namur i de Brabant Való.
Nou!!: Gàl·lia і Valònia · Veure més »
Vasates
Els vasates (en llatí: Vasates, Vasarii o Vasatii) van ser un poble aquità esmentat per Claudi Ptolemeu, que els situa al nord de Bordeus.
Nou!!: Gàl·lia і Vasates · Veure més »
Vènets (gals)
Els vènets (llatí Veneti) foren un poble celta esmentat per Cèsar, qui anomena al seu territori com Venetia.
Nou!!: Gàl·lia і Vènets (gals) · Veure més »
Veragres
Els veragres (llatí Veragri) foren un poble gal esmentat per Cèsar, que els situa al Valais (Suïssa) entre els nantuates i els seduns.
Nou!!: Gàl·lia і Veragres · Veure més »
Vercingetòrix
Vercingetòrix, Vercingètorix o Vergèntorix (llatí Vercingetorix -pronunciat Verkingétorix-, transliteració de la paraula composta cèltica "Ver-Cingeto-Rix" el significat de la qual més probable és "Cap dels grans guerrers") (?, cap al 80 aC - Roma, 46 aC) era el cap de la tribu gal·la dels arverns (situats a l'actual Alvèrnia) quan es va produir la invasió de les Gàl·lies pels romans.
Nou!!: Gàl·lia і Vercingetòrix · Veure més »
Vergobret
Vergobret era el nom d'un magistrat que ocupava el lloc més alt entre els celtes a la Gàl·lia, principalment entre els hedus.
Nou!!: Gàl·lia і Vergobret · Veure més »
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Nou!!: Gàl·lia і Vespasià · Veure més »
Viena del Delfinat
Viena del Delfinat (en francès Vienne, en francoprovençal Vièna) és un municipi francès, situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Gàl·lia і Viena del Delfinat · Veure més »
Vitel·li
Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.
Nou!!: Gàl·lia і Vitel·li · Veure més »
Voconcis
Els voconcis (llatí Vocontii) van ser un poble gal de la Gàl·lia Narbonesa, entre el Roine i els Alps.
Nou!!: Gàl·lia і Voconcis · Veure més »
Volques arecomicis
Els volques arecomicis (llatí Volcae Arecomici) foren una de les dues tribus de gals volques en què es va dividir aquest poble, procedent de la Vall del Danubi i establerta el a la regió entre el Rosselló i el Roine.
Nou!!: Gàl·lia і Volques arecomicis · Veure més »
Vosges
Vosges (88) és un departament francès situat a la regió del Gran Est.
Nou!!: Gàl·lia і Vosges · Veure més »
Xavier Delamarre
Xavier Delamarre (França, 1954) és un lingüista, lexicògraf i diplomàtic francès.
Nou!!: Gàl·lia і Xavier Delamarre · Veure més »
1 de juliol
El primer de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gàl·lia і 1 de juliol · Veure més »
101 aC
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia і 101 aC · Veure més »
102 aC
El 102 aC, denominat així des de l'adopció del calendari gregorià i no al seu temps, és un any comú, és a dir, de 365 dies.
Nou!!: Gàl·lia і 102 aC · Veure més »
103 aC
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia і 103 aC · Veure més »
105 aC
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia і 105 aC · Veure més »
106 aC
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia і 106 aC · Veure més »
107 aC
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia і 107 aC · Veure més »
109 aC
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia і 109 aC · Veure més »
113 aC
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia і 113 aC · Veure més »
114 aC
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia і 114 aC · Veure més »
118 aC
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia і 118 aC · Veure més »
121 aC
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia і 121 aC · Veure més »
122 aC
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia і 122 aC · Veure més »
123 aC
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia і 123 aC · Veure més »
124 aC
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia і 124 aC · Veure més »
125 aC
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia і 125 aC · Veure més »
154 aC
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia і 154 aC · Veure més »
16 aC
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia і 16 aC · Veure més »
21
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia і 21 · Veure més »
27 aC
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i 117 D (verd).
Nou!!: Gàl·lia і 27 aC · Veure més »
28 aC
; Imperi romà.
Nou!!: Gàl·lia і 28 aC · Veure més »
37 aC
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia і 37 aC · Veure més »
43 aC
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia і 43 aC · Veure més »
44 aC
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia і 44 aC · Veure més »
48
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia і 48 · Veure més »
50 aC
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia і 50 aC · Veure més »
51 aC
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia і 51 aC · Veure més »
52 aC
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia і 52 aC · Veure més »
53 aC
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia і 53 aC · Veure més »
54 aC
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia і 54 aC · Veure més »
55 aC
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia і 55 aC · Veure més »
56 aC
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia і 56 aC · Veure més »
57 aC
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia і 57 aC · Veure més »
58 aC
El 58 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Gàl·lia і 58 aC · Veure més »
59 aC
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia і 59 aC · Veure més »
60 aC
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia і 60 aC · Veure més »
63
El 63 (LXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Gàl·lia і 63 · Veure més »
63 aC
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia і 63 aC · Veure més »
65 aC
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia і 65 aC · Veure més »
66 aC
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia і 66 aC · Veure més »
67 aC
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia і 67 aC · Veure més »
68
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Gàl·lia і 68 · Veure més »
69
; Països Catalans.
Nou!!: Gàl·lia і 69 · Veure més »
69 aC
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia і 69 aC · Veure més »
76 aC
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia і 76 aC · Veure més »
78 aC
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia і 78 aC · Veure més »
Redirigeix aquí:
Gal·lia, Gal·lies, Gàl.lia, Gàl.lia Transalpina, Gàlia, Gàl·lia Comata, Gàl·lia Ulterior, Gàl·lia romana, Gàl·lies, Gàl•lia, Gàl•lia Transalpina, Gàŀlia, Gàŀlia Transalpina, Gàŀlies, Transalpina.
