Accés més ràpid que el navegador!
37 les relacions: Acfred I de Carcassona, Ademar d'Angulema, Adrià d'Orleans, Aquitània, Auda de França, Berà I, Bernat d'Itàlia, Bernat de Gòtia, Bernat de Septimània, Bernat I de Poitiers, Bernat II el Poiteví, Bernat Plantapilosa, Berta de Laon, Berta de Prüm, Caribert de Laon, Carlemany, Carles Martell, Comtat de Carcassona, Dinastia carolíngia, Emenó de Poitiers, Gaucelm, Gòtia, Guillem de Septimània, Guillem I d'Aquitània, Guillem I de Tolosa, Llenguadoc, Llinatge, Lluís II d'Itàlia, Nibelung II, Pierre Riché, Pipí I el Breu, Teodoric I d'Autun, Teodoric II d'Autun, Teodoric III d'Autun, Turpió d'Angulema, Vala de Corbie, Vulgrí I d'Angulema.
Acfred I de Carcassona
Acfred I de Carcassona (? - 906) fou comte de Carcassona i de Rasès (877 - 906).
Nou!!: Guillèmides і Acfred I de Carcassona · Veure més »
Ademar d'Angulema
Aimar o Ademar († 2 d'abril de 926) fou comte de Poitiers de 890 a 902 i comte d'Angulema de 916 a 926.
Nou!!: Guillèmides і Ademar d'Angulema · Veure més »
Adrià d'Orleans
Adria d'Orleans fou un comte franc, mort abans del novembre del 821.
Nou!!: Guillèmides і Adrià d'Orleans · Veure més »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: Guillèmides і Aquitània · Veure més »
Auda de França
Auda, Aida, Alda, Aldana o Adalna (732 - després de 755 ?) fou una suposada filla de Carles Martell probablement amb la seva esposa Rotruda, que fou la mare de sant Guillem I de Tolosa.
Nou!!: Guillèmides і Auda de França · Veure més »
Berà I
Comtats de Berà i de Gaucelm Berà I, Bernat I o Bernard I (?, 800 - Rouen, 844) fou el primer comte de Barcelona i marquès de Gòtia (801-820), comte de Girona i Besalú (812 o 817-820) i comte de Rasès i Conflent (790-820).
Nou!!: Guillèmides і Berà I · Veure més »
Bernat d'Itàlia
Bernat d'Itàlia (vers 797 – 17 d'abril de 818).
Nou!!: Guillèmides і Bernat d'Itàlia · Veure més »
Bernat de Gòtia
Bernat de Gòtia (? - 880) fou marquès de Gòtia (865-878) i comte de Barcelona i de Girona (870-878).
Nou!!: Guillèmides і Bernat de Gòtia · Veure més »
Bernat de Septimània
Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).
Nou!!: Guillèmides і Bernat de Septimània · Veure més »
Bernat I de Poitiers
Bernat I de Poitiers fou comte de Poitiers vers 815-825/827.
Nou!!: Guillèmides і Bernat I de Poitiers · Veure més »
Bernat II el Poiteví
Bernard II de Poitiers conegut com el Poiteví ('el natural de Poitou') (mort febrer de 844), fou comte de Poitiers de 840 a 844.
Nou!!: Guillèmides і Bernat II el Poiteví · Veure més »
Bernat Plantapilosa
Bernat Plantapilosa (en francès Bernard Plantevelue, de vegades escrit Plantevelne), (Usès, 22 de març de 841 - 6 de gener o 16 d'agost de 886) fou comte d'Autun, comte d'Alvèrnia, comte i marquès de Tolosa i comte de Berry; era fill de Bernat de Septimània i de Duoda de Septimània.
Nou!!: Guillèmides і Bernat Plantapilosa · Veure més »
Berta de Laon
Berta de Laon o Bertrada de Laon, tradicionalment anomenada Berta del Peu Gran, nascuda cap al 720, morta el 12 de juliol del 783 a Choisy prop de Compiègne, fou una aristòcrata franca de l'època carolíngia, esposa de Pipí I el Breu i mare de Carlemany.
Nou!!: Guillèmides і Berta de Laon · Veure més »
Berta de Prüm
Berta de Prüm o Bertrada de Prüm o Bertrade l'Antiga fou una dama franca coneguda per diversos actes.
Nou!!: Guillèmides і Berta de Prüm · Veure més »
Caribert de Laon
Caribert de Laon o Heribert de Laon (nascut abans del 696 - mort l'abril del 747) fou un comte franc del que se saben poques coses tot i el seu parentiu proper amb els carolingis (fou l'avi matern de Carlemany, ja que fou el pare de Bertrada de Laon, esposa de Pipí el Breu i mare de Carlemany.
Nou!!: Guillèmides і Caribert de Laon · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Guillèmides і Carlemany · Veure més »
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Nou!!: Guillèmides і Carles Martell · Veure més »
Comtat de Carcassona
Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.
Nou!!: Guillèmides і Comtat de Carcassona · Veure més »
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Nou!!: Guillèmides і Dinastia carolíngia · Veure més »
Emenó de Poitiers
Emenó (vers 810-866) fou comte de Poitiers vers 828 a 839, comte de Périgueux (845-866) i comte d'Angulema (864-866).
Nou!!: Guillèmides і Emenó de Poitiers · Veure més »
Gaucelm
Gaucelm o Gauzhelm (796 - Chalon-sur-Saône, França, 834) fou comte de Rosselló (812-832), d'Empúries (ca. 817-832), de Conflent i de Rasès (828-832).
Nou!!: Guillèmides і Gaucelm · Veure més »
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Nou!!: Guillèmides і Gòtia · Veure més »
Guillem de Septimània
Guillem de Septimània (826-850) fou comte de Tolosa (844-849), de Barcelona i d'Empúries (848-850).
Nou!!: Guillèmides і Guillem de Septimània · Veure més »
Guillem I d'Aquitània
Guillem I d'Aquitània, anomenat també Guillem el Piadós o Guillem d'Alvèrnia, va néixer vers un 22 de març de l'any 875 i va morir el 6 de juny del 918.
Nou!!: Guillèmides і Guillem I d'Aquitània · Veure més »
Guillem I de Tolosa
Guillem I el Sant (768 - 812) va ser duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).
Nou!!: Guillèmides і Guillem I de Tolosa · Veure més »
Llenguadoc
El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.
Nou!!: Guillèmides і Llenguadoc · Veure més »
Llinatge
Llinatge és el vincle existent entre parents per consanguinitat, afinitat o adopció.
Nou!!: Guillèmides і Llinatge · Veure més »
Lluís II d'Itàlia
Làpida de Lluís II d'Itàlia, a la Basílica de Sant Ambròs de Milà Lluís II el Jove (825 - Brescia, Itàlia 875) va ser rei d'Itàlia (839-875), Emperador d'Occident (855-875) i comte de Provença (863-875).
Nou!!: Guillèmides і Lluís II d'Itàlia · Veure més »
Nibelung II
Nibelung II fou un comte carolingi, probablement de Madrie, de la fi del segle VIII i del començament del, de la família dels Nibelúngides, fill probable de Nibelung I.
Nou!!: Guillèmides і Nibelung II · Veure més »
Pierre Riché
va ser un historiador francès, especialista en el període carolingi i l'any mil.
Nou!!: Guillèmides і Pierre Riché · Veure més »
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Guillèmides і Pipí I el Breu · Veure més »
Teodoric I d'Autun
Thierry I o Teodoric I d'Autun (també connegut com Makhir ben Hababi David) fou un comte d'Autun i de Mâcon del, de la família dels Guillèmides.
Nou!!: Guillèmides і Teodoric I d'Autun · Veure més »
Teodoric II d'Autun
Thierry II o Teodoric II d'Autun fou un comte d'Autun i de Mâcon, de la família dels Guillèmides.
Nou!!: Guillèmides і Teodoric II d'Autun · Veure més »
Teodoric III d'Autun
Thierry III o Teodoric III d'Autun († vers 826) fou un comte d'Autun del segle IX de la família dels Guillèmides, fill de Guillem de Gel·lona i de la seva segona esposa Guitburga.
Nou!!: Guillèmides і Teodoric III d'Autun · Veure més »
Turpió d'Angulema
Turpió (o Turpí) († 863), fou el primer comte d'Angulema conegut, probablement membre de la família dels Guillèmides.
Nou!!: Guillèmides і Turpió d'Angulema · Veure més »
Vala de Corbie
Vala o Wala de vegades Walacho (vers 772 - Abadia de Bobbio, 31 d'agost del 836, fou un comte carolingi i després abat; membre de la família carolíngia, era fill del comte Bernat (fill de Carles Martell) amb la seva segona esposa, una dona saxona el nom de la qual no es coneix. Hauria pres part a la revolta de Pipí el Geperut el 791 i es va haver d'exiliar però va recuperar el favor de Carlemany algun temps després i fou un dels consellers més escoltats després de la coronació imperial de l'any 800. Va participar com a general en diverses campanyes contra els saxons; el 812 va derrotar a una flota pirata musulmana; fou nomenat comte palatí de Saxònia en data desconeguda, i després, el 812 comte palatí a Itàlia, al costat del seu germà Adalard de Corbie, regent del regne d'Itàlia en nom de Bernat d'Italia, fill de Pipí d'Itàlia (el segon fill de Carlemany que havia mort el 810). Les relacions familiars s'observen en detall en el següent quadre: El 814, segurament al morir la seva esposa o forçat a fer-ho per Lluís el Pietós després de la mort de Carlemany, es va fer monjo. Lluís el va enviar desterrat, junt amb el seu germà Adalard de Corbie, a un monestir fundat per sant Filibert a l'illa de Noirmoutier. El 821, a la mort de Benet d'Aniana, va recuperar el favor de l'emperador i va esdevenir el principal conseller de l'hereu Lotari I; es va formar un partit a la cort organitzat entorn de l'emperadriu Judit de Baviera (que a partir del 823 va defensar els drets del seu fill Carles, el futur Carles el Calb), i Vala, defensor dels drets de Lotari, va dirigir el partit oposat. El 822, amb el seu germà Adalard, va fundar l'abadia de Corbie, llatí Corbeia) no lluny de Höxter a la vora del Weser.
Nou!!: Guillèmides і Vala de Corbie · Veure més »
Vulgrí I d'Angulema
Vulgrí I, que va viure al, fou el primer comte hereditari de l'Angoumois o comtat d'Angulema de 866 a la seva mort, el 886.
Nou!!: Guillèmides і Vulgrí I d'Angulema · Veure més »
