Accés més ràpid que el navegador!
16 les relacions: Acibel·la de Gascunya, Ava de Ribagorça, Bernat I de Ribagorça, Comtat de Ribagorça, Comte, Galí II Asnar, Isern de Ribagorça, Múnia de Castella, Ramon II de Pallars-Ribagorça, Ramon III de Ribagorça, Sanç III de Pamplona, Toda d'Aragó, Toda de Ribagorça, Vall d'Aran, 1011, 1017.
Acibel·la de Gascunya
Acibel·la (Gascunya) va ser una noble gascona.
Nou!!: Guillem de Ribagorça і Acibel·la de Gascunya · Veure més »
Ava de Ribagorça
Ava de Ribagorça (abans de 945 - després de 995), infanta de Ribagorça i comtessa consort de Castella (970-995).
Nou!!: Guillem de Ribagorça і Ava de Ribagorça · Veure més »
Bernat I de Ribagorça
Bernat I de Ribagorça (? - ca. 955) fou comte de Ribagorça (920-955), dit també Unifred I i Bernat Unifred.
Nou!!: Guillem de Ribagorça і Bernat I de Ribagorça · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Guillem de Ribagorça і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Nou!!: Guillem de Ribagorça і Comte · Veure més »
Galí II Asnar
Galí II Asnar (? - 922) fou comte d'Aragó (ca. 893-922).
Nou!!: Guillem de Ribagorça і Galí II Asnar · Veure més »
Isern de Ribagorça
Isarn de Ribagorça (? - ca. 1003) fou comte de Ribagorça (990-1003).
Nou!!: Guillem de Ribagorça і Isern de Ribagorça · Veure més »
Múnia de Castella
Múnia de Castella, Muniadona o Mumadonna (995-1066) fou reina consort del regne de Pamplona pel seu matrimoni amb el rei Sanç III de Pamplona (1011-1035), al qual s'afegiren els territoris del comtat de Ribagorça (1017-1035) i de Castella (1028-1035) pels seus drets dinàstics.
Nou!!: Guillem de Ribagorça і Múnia de Castella · Veure més »
Ramon II de Pallars-Ribagorça
Ramon II de Pallars i Ribagorça (ca. 860 - ca. 920), probablement net de Ramon I de Tolosa, s'apoderà dels comtats de Pallars i de Ribagorça aproximadament entre el 872 i el 920,Mestre, 1998: p. 885, entrada: "Ramon II de Pallars-Ribagorça"L'Enciclopèdia.cat en temps aproximat de la promulgació de la Capitular de Quierzy.
Nou!!: Guillem de Ribagorça і Ramon II de Pallars-Ribagorça · Veure més »
Ramon III de Ribagorça
Ramon III de Ribagorça (? - 970) fou comte de Ribagorça (955-970).
Nou!!: Guillem de Ribagorça і Ramon III de Ribagorça · Veure més »
Sanç III de Pamplona
Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).
Nou!!: Guillem de Ribagorça і Sanç III de Pamplona · Veure més »
Toda d'Aragó
Toda d'Aragó, filla de Galí III, Comte d'Aragó i de Acibel·la de Gascunya (filla de Garcia I de Gascunya i Aimena de Perigord).
Nou!!: Guillem de Ribagorça і Toda d'Aragó · Veure més »
Toda de Ribagorça
Toda de Ribagorça (? - ca. 1019) fou comtessa de Ribagorça (1003-1011) i comtessa consort de Pallars (?-1010).
Nou!!: Guillem de Ribagorça і Toda de Ribagorça · Veure més »
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Nou!!: Guillem de Ribagorça і Vall d'Aran · Veure més »
1011
El 1011 (o MXI) va ser un any comú del calendari julià.
Nou!!: Guillem de Ribagorça і 1011 · Veure més »
1017
Sense descripció.
Nou!!: Guillem de Ribagorça і 1017 · Veure més »
