Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Guillem Mesquida i Munar

Índex Guillem Mesquida i Munar

Guillem Mesquida i Munar (Palma, 3 d'abril de 1675 - 27 de novembre de 1747) fou un pintor mallorquí, representant del tenebrisme amb els seus efectes de llum d'estil barroc.

27 les relacions: Augustusburg i Falkenlust, Bolonya, Brühl, Carlo Maratta, Casa d'Olesa, Casa de Berga, Casa de Cotoner, Casa de Dameto, Casa de Sureda, Casal Solleric, Colònia (Alemanya), Consell Insular de Mallorca, Escola bolonyesa, Escola veneciana de pintura, Llista de fills il·lustres de Palma, Maximilià II Manuel de Baviera, Múnic, Palma, Pintor de cambra, Pintura barroca, Roma, Tenebrisme, Venècia, 1675, 1747, 27 de novembre, 3 d'abril.

Augustusburg i Falkenlust

Augustusburg i Falkenlust són palaus a la ciutat de Brühl, a l'estat de Rin del Nord-Westfàlia a Alemanya, molt a prop de la ciutat de Colònia.

Nou!!: Guillem Mesquida i Munar і Augustusburg i Falkenlust · Veure més »

Bolonya

Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.

Nou!!: Guillem Mesquida i Munar і Bolonya · Veure més »

Brühl

Brühl és una ciutat d'Alemanya, localitzada a 20 km al sud de Colònia, en el Rhein-Erft-Kreis, a l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia.

Nou!!: Guillem Mesquida i Munar і Brühl · Veure més »

Carlo Maratta

Carlo Maratta o Maratti (Camerano, Marques, 13 de maig de 1625 - Roma, 15 de desembre de 1713) va ser un pintor pontifici italià de l'alt barroc, que va treballar principalment a Roma.

Nou!!: Guillem Mesquida i Munar і Carlo Maratta · Veure més »

Casa d'Olesa

La Casa d'Olesa és una de les principals famílies aristocràtiques de Mallorca i de l'extint Regne de Mallorca.

Nou!!: Guillem Mesquida i Munar і Casa d'Olesa · Veure més »

Casa de Berga

La casa de Berga fou una casa nobiliària del Regne de Mallorca originària de Berga i que formava part de les Nou Cases.

Nou!!: Guillem Mesquida i Munar і Casa de Berga · Veure més »

Casa de Cotoner

Escut d'armes de Rafael i Nicolau Cotoner, 59è i 60è Gran Mestre de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem: quarterat, en 1r i 4t de la Religió; en 2n i 3r, un cotoner d'or esquinçat, de cinc branques de sinople, cada branca florida de plata al final. XV. Bernat Lluís, Inquisidor del regne d'Aragó (Segle XVII) Fra Rafael (Segle XVII) Fra Nicolau (Segle XVII) I marquès d'Ariany (Segle XVIII) I marquès de La Sénia (Segle XIX) La casa de Cotoner és una casa nobiliària mallorquina els orígens de la qual es remunten a Siena, Itàlia). Quan la família Cotoner va créixer en nombre, alguns dels seus descendents van abandonar la Toscana, establint cases solars en altres punts. Uns van ser a Ascoli on van fundar i van construir el Castell de Monte Pastillo, uns altres a Sicília on van gaudir del principat de Castelnuovo i Santa Catalina, conservant sempre la memòria d'haver estat amos de la Senyoria del Cotoné en l'estat de Siena. Uns altres van passar al Regne de Mallorca la branca del qual ha arribat al servint amb distinció a la Corona d'Espanya. Bressol de molts homes eminents en les armes i en les lletres divines i humanes; d'especial rellevància és el vincle històric amb l'ínclita, sacra i militar Orde de Sant Joan de Jerusalem a conseqüència de l'ascensió en el segle XVII de Rafael Cotoner i d'Olesa i Nicolau Cotoner i d'Olesa respectivament a la dignitat sobirana de Gran Mestre. El els Cotoner foren una de les famílies fundadores de les Nou Cases, que agrupava les famílies més distingides de l'antic regne. La casa pairal de la família, dita Can Cotoner o Can Ariany (pel títol de marquès d'Ariany), estava situada al nombre 6 del carrer de Sant Jaume, entre Can Armengol i Can Rutlan i davant Can San Simon. Més tard, per unió amb els Chacón passà a la família Can Chacón, a la plaça de la Drassana. Per altra banda, les nombroses possessions que la família ha tengut per Mallorca al llarg de la història han deixat la seva empremta en la toponímia; en són exemples les possessions de Son Cotoner a Puigpunyent i la barriada de Son Cotoner, a Palma, sorgida d'una antiga possessió.

Nou!!: Guillem Mesquida i Munar і Casa de Cotoner · Veure més »

Casa de Dameto

La casa de Dameto fou una casa nobiliària del Regne de Mallorca originària de Florença.

Nou!!: Guillem Mesquida i Munar і Casa de Dameto · Veure més »

Casa de Sureda

La casa de Sureda fou una casa nobiliària del Regne de Mallorca originària de Catalunya.

Nou!!: Guillem Mesquida i Munar і Casa de Sureda · Veure més »

Casal Solleric

El Casal Solleric (més genuïnament Can Solleric o Can Morell) és una casa senyorial de Palma situada al passeig del Born que constitueix un centre d'exposicions i és propietat de l'Ajuntament de Palma.

Nou!!: Guillem Mesquida i Munar і Casal Solleric · Veure més »

Colònia (Alemanya)

Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.

Nou!!: Guillem Mesquida i Munar і Colònia (Alemanya) · Veure més »

Consell Insular de Mallorca

El Consell Insular de Mallorca o, abreujadament, Consell de Mallorca és una institució d'autogovern en l'àmbit de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Guillem Mesquida i Munar і Consell Insular de Mallorca · Veure més »

Escola bolonyesa

''La Matança dels Innocents'', de Guido Reni LEscola bolonyesa va ser una escola artística sorgida a Bolonya entre els segles  i, i que aglutina a una sèrie d'artistes actius en aquesta ciutat, així com a Roma, Florència i altres ciutats italianes, rivalitzant amb aquestes com a centre de la pintura.

Nou!!: Guillem Mesquida i Munar і Escola bolonyesa · Veure més »

Escola veneciana de pintura

Giorgione, ''Tempesta'', 1507-08. Venècia, Galeria de l'Acadèmia. La pintura veneciana (o escola veneciana de pintura) és el conjunt dels corrents pictòrics que es van desenvolupar a l'àrea de la República de Venècia i que després es van difondre per tot Europa.

Nou!!: Guillem Mesquida i Munar і Escola veneciana de pintura · Veure més »

Llista de fills il·lustres de Palma

Aquesta és una llista dels fills il·lustres de Palma, Mallorca.

Nou!!: Guillem Mesquida i Munar і Llista de fills il·lustres de Palma · Veure més »

Maximilià II Manuel de Baviera

Maximilià II Manuel de Baviera (Múnic 1662 - 1726).

Nou!!: Guillem Mesquida i Munar і Maximilià II Manuel de Baviera · Veure més »

Múnic

Múnic (en alemany estàndard München; Minga en alemany bavarès) és la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.488.202 habitants (el 2021).

Nou!!: Guillem Mesquida i Munar і Múnic · Veure més »

Palma

Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Guillem Mesquida i Munar і Palma · Veure més »

Pintor de cambra

Un pintor de cambra o pintor de la cort era un artista que pintava per als membres d'una família reial o noble.

Nou!!: Guillem Mesquida i Munar і Pintor de cambra · Veure més »

Pintura barroca

Sopar a Emmaus, pintat el 1601 per Caravaggio La pintura barroca és un període pictòric de la història de l'art desenvolupat a Europa.

Nou!!: Guillem Mesquida i Munar і Pintura barroca · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Guillem Mesquida i Munar і Roma · Veure més »

Tenebrisme

''La vocació de Sant Mateu'', de Caravaggio. El tenebrisme és un estil pictòric que es basa en una aplicació radical del clarobscur, per la qual únicament les figures temàticament centrals destaquen il·luminades d'un fons generalitzadament molt fosc.

Nou!!: Guillem Mesquida i Munar і Tenebrisme · Veure més »

Venècia

Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Guillem Mesquida i Munar і Venècia · Veure més »

1675

Sense descripció.

Nou!!: Guillem Mesquida i Munar і 1675 · Veure més »

1747

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Guillem Mesquida i Munar і 1747 · Veure més »

27 de novembre

El 27 de novembre o 27 de santandria és el tres-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guillem Mesquida i Munar і 27 de novembre · Veure més »

3 d'abril

El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guillem Mesquida i Munar і 3 d'abril · Veure més »

Redirigeix aquí:

Guillem Mesquida, Guillem Mesquida Munar, Guillermo Mesquida.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »