Accés més ràpid que el navegador!
45 les relacions: Alfeu, Anatema, Èlida, Balduí I de Constantinoble, Baró, Bonifaci de Montferrat, Bonifaci I de Montferrat, Comtat de Borgonya, Comtat de Sancerre, Comtat de Xampanya, Constantinoble, Feu, Gant, Godofreu de Villehardouin, Godofreu I de Villehardouin, Grècia, Joan Cantacuzè, Jofré I d'Acaia, Llista de prínceps d'Acaia, Lluís I de Blois, Lluís VI de França, Messènia, Papa Innocenci III, Peloponès, Principat d'Acaia, Pulla, Quarta Croada, Regne de Tessalònica, República de Venècia, Setge de Zara (1202), Vescomtat de Dijon, 1177, 1187, 1196, 1199, 1201, 1203, 1204, 1205, 1207, 1208, 1209, 1228, 1235, 6 d'abril.
Alfeu
* Alfeu, déu de la mitologia grega.
Nou!!: Guillem I d'Acaia і Alfeu · Veure més »
Anatema
Inscripció en llatí d'un anatema atribuït al papa Gregori XI. Anatema (del llatí, i aquest del grec, anathema, originalment “ofrena”) és un terme de significació ambigua que pren al Nou Testament el sentit d'una sentència per la que s'expulsava un heretge del si de la comunitat religiosa.
Nou!!: Guillem I d'Acaia і Anatema · Veure més »
Èlida
L'Èlida. L'Èlida (Ἦλις, Elis; etnònim Ἠλεῖος, català eleu) fou un territori de l'antiga Grècia, la capital del qual fou la ciutat homònima d'Elis i que es correspon, a grans trets, amb l'actual Unitat Perifèrica de l'Èlida.
Nou!!: Guillem I d'Acaia і Èlida · Veure més »
Balduí I de Constantinoble
Balduí I (1171-1206, conegut com a Balduí de Flandes) fou el primer emperador llatí.
Nou!!: Guillem I d'Acaia і Balduí I de Constantinoble · Veure més »
Baró
Corona de '''baró'''. Baró (originalment del germànic barone: home lliure), en femení baronessa, és un títol nobiliari.
Nou!!: Guillem I d'Acaia і Baró · Veure més »
Bonifaci de Montferrat
* Bonifaci I de Montferrat (1150 - 1207), marquès de Montferrat i rei de Tessalònica.
Nou!!: Guillem I d'Acaia і Bonifaci de Montferrat · Veure més »
Bonifaci I de Montferrat
Bonifaci I de Montferrat (en italià: Bonifacio del Monferrato; en grec: Βονιφάτιος Μομφερρατικός, Vonifàtios Momferratikós), també conegut com a Bonifaci I de Tessalònica o Bonifaci I d'Aleramici, 1150 - 4 de setembre, 1207) fou marquès de Montferrat i rei de Tessalònica. Va ser nomenat el cabdill de la Quarta Croada. Era el tercer fill de Guillem V de Montferrat i de Judit de Babenberg i nasqué després que el seu pare retornés de la segona croada. Els seus germans grans foren Guillem I de Montferrat, comte de Jaffa i Ascaló, i Conrad I de Montferrat, qui arribà a ser rei consort de Jerusalem.
Nou!!: Guillem I d'Acaia і Bonifaci I de Montferrat · Veure més »
Comtat de Borgonya
Comtat de Borgonya El comtat de Borgonya (o comtat palatí de Borgonya) fou una important jurisdicció feudal de França, que tenia per capital Dole.
Nou!!: Guillem I d'Acaia і Comtat de Borgonya · Veure més »
Comtat de Sancerre
El comtat de Sancerre fou una jurisdicció feudal de França, centrada a Sancerre, a l'actual regió del Centre, departament del Cher.
Nou!!: Guillem I d'Acaia і Comtat de Sancerre · Veure més »
Comtat de Xampanya
Comtats de França vers 1030 Comtats de França vers 1180 El comtat de Xampanya fou una jurisdicció feudal de França, formada per la unió de diversos comtats de la casa de Blois (Meaux, Provins i Troyes, i diverses senyories; per un cert temps van dominar el comtat de Reims però finalment no el van conservar. El comtat va tenir autoritat feudal sobre diverses senyories i comtats com Rumigny, Châtillon, Epernay, Vitry, Nogent, Château Renard, Mezières, Bray, Grandpré, Braine, Joinville, Rethel, Porcien, Joigny, Bar-sur-Aube i Bar-sur-Seine.
Nou!!: Guillem I d'Acaia і Comtat de Xampanya · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Guillem I d'Acaia і Constantinoble · Veure més »
Feu
Un feu (nom d'origen germànic: fehu, que significa ‘possessió, propietat’) era un conveni pactat entre el senyor feudal i el seu feudatari o vassall que consistia en el fet que el feudatari jurava fidelitat i compliment d'obligacions militars, econòmiques i o judicials, a canvi que se li lliurés una possessió.
Nou!!: Guillem I d'Acaia і Feu · Veure més »
Gant
Gant (oficialment i en Gent; en Gand) és la capital de la província de Flandes Oriental (Bèlgica).
Nou!!: Guillem I d'Acaia і Gant · Veure més »
Godofreu de Villehardouin
* Godofreu I de Villehardouin, senyor de Villehardouin, croat i historiador († vers 1218).
Nou!!: Guillem I d'Acaia і Godofreu de Villehardouin · Veure més »
Godofreu I de Villehardouin
Godofreu o Jofré o Jofré I de Villehardouin (+ entre 1213 i 1218) fou un cavaller croat i historiador, senyor de Villehardouin a França.
Nou!!: Guillem I d'Acaia і Godofreu I de Villehardouin · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Guillem I d'Acaia і Grècia · Veure més »
Joan Cantacuzè
Joan Cantacuzè fou fill o net de l'almirall Cantacuzè.
Nou!!: Guillem I d'Acaia і Joan Cantacuzè · Veure més »
Jofré I d'Acaia
Jofré I d'Acaia, també anomenat Jofré de Villehardouin, (en francès: Geoffroi de Villehardouin) fou el segon príncep d'Acaia del 1209 al 1228.
Nou!!: Guillem I d'Acaia і Jofré I d'Acaia · Veure més »
Llista de prínceps d'Acaia
Aquesta és la llista de prínceps d'Acaia, que foren prínceps feudals llatins que van governar el Principat d'Acaia, un dels estats creats després de la conquesta de Constantinoble pels croats el 1204.
Nou!!: Guillem I d'Acaia і Llista de prínceps d'Acaia · Veure més »
Lluís I de Blois
Lluís I de Blois (1172 - 14 d'abril de 1205) va ser comte de Blois (1191-1205).
Nou!!: Guillem I d'Acaia і Lluís I de Blois · Veure més »
Lluís VI de França
Lluís VI de França, el Gras o el Batallador, (1081 - Bethisy, Picardia, 1137) va ser rei de França entre 1108 i 1137.
Nou!!: Guillem I d'Acaia і Lluís VI de França · Veure més »
Messènia
Messènia (Μεσσηνία) era una antiga regió del sud-oest del Peloponnès.
Nou!!: Guillem I d'Acaia і Messènia · Veure més »
Papa Innocenci III
Innocenci III (llatí: Innocentius III; Gavignano, 22 de febrer de 1160 o 1161 - Perusa, 16 de juliol de 1216), nascut Lotario dei Conti di Segni, va ser el cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 8 de gener de 1198 fins a la seva mort.
Nou!!: Guillem I d'Acaia і Papa Innocenci III · Veure més »
Peloponès
El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.
Nou!!: Guillem I d'Acaia і Peloponès · Veure més »
Principat d'Acaia
El principat d'Acaia va ser un estat establert pels croats francs/llatins després de la destrucció de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1204.
Nou!!: Guillem I d'Acaia і Principat d'Acaia · Veure més »
Pulla
La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.
Nou!!: Guillem I d'Acaia і Pulla · Veure més »
Quarta Croada
La Quarta Croada (1202-1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa mitjançant una invasió des d'Egipte.
Nou!!: Guillem I d'Acaia і Quarta Croada · Veure més »
Regne de Tessalònica
El Regne de Tessàlonica fou un estat croat establert pels croats francs/llatins després de la destrucció de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1204.
Nou!!: Guillem I d'Acaia і Regne de Tessalònica · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Guillem I d'Acaia і República de Venècia · Veure més »
Setge de Zara (1202)
El setge de Zara (o Zadar) (Opsada Zadra; 10-24 de novembre del 1202) fou el primer gran combat entaulat durant la Quarta Croada i el primer atac de croats catòlics contra una ciutat de la seva mateixa religió.
Nou!!: Guillem I d'Acaia і Setge de Zara (1202) · Veure més »
Vescomtat de Dijon
El vescomtat de Dijon fou una jurisdicció feudal de Borgonya.
Nou!!: Guillem I d'Acaia і Vescomtat de Dijon · Veure més »
1177
El 1177 (MCLXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Guillem I d'Acaia і 1177 · Veure més »
1187
Sense descripció.
Nou!!: Guillem I d'Acaia і 1187 · Veure més »
1196
Països Catalans.
Nou!!: Guillem I d'Acaia і 1196 · Veure més »
1199
;Països catalans;Món.
Nou!!: Guillem I d'Acaia і 1199 · Veure més »
1201
Sense descripció.
Nou!!: Guillem I d'Acaia і 1201 · Veure més »
1203
Sense descripció.
Nou!!: Guillem I d'Acaia і 1203 · Veure més »
1204
Sense descripció.
Nou!!: Guillem I d'Acaia і 1204 · Veure més »
1205
Sense descripció.
Nou!!: Guillem I d'Acaia і 1205 · Veure més »
1207
Sense descripció.
Nou!!: Guillem I d'Acaia і 1207 · Veure més »
1208
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Guillem I d'Acaia і 1208 · Veure més »
1209
Sense descripció.
Nou!!: Guillem I d'Acaia і 1209 · Veure més »
1228
Sense descripció.
Nou!!: Guillem I d'Acaia і 1228 · Veure més »
1235
Sense descripció.
Nou!!: Guillem I d'Acaia і 1235 · Veure més »
6 d'abril
El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guillem I d'Acaia і 6 d'abril · Veure més »
