Accés més ràpid que el navegador!
90 les relacions: Agàtocles (ministre), Alexandre el Gran, Alexandre I Balas, Alexandria, Alt Egipte, Ambaixador, Anatòlia, Ankara, Ankhmakis, Antígon II Gònatas, Antígon Monoftalm, Antíoc Híerax, Antíoc I Soter, Antíoc II Teos, Antíoc III, Antíoc IV, Antioquia de l'Orontes, Ariobarzanes III del Pont, Arsínoe II, Arsínoe III, Babilònia, Bactriana, Batalla d'Ipsos, Batalla de Cos, Batalla de Ràfia, Berenice de Síria, Berenice II, Calcis, Cària, Cíclades, Celesíria, Cereal, Cilícia, Cirenaica, Cirene, Cleòpatra I, Cleòpatra II, Comà, Corint, Dardanels, Diàdocs, Dinastia antigònida, Dinastia ptolemaica, Efes, Esteve de Bizanci, Euleu, Falange (militar), Filip V de Macedònia, Gai Popil·li Lenat (cònsol), Gaza, ..., Gàlates, Guerra, Imperi Selèucida, Jònia, Jordà (riu), Judea, Laodice (filla d'Aqueu), Magas de Cirene, Mar Egea, Memfis, Milet, Palestina, Pamfília, Pàrtia, Pelúsion, Península Itàlica, Període hel·lenístic, Període hel·lenístic d'Egipte, Ptolemeu I Soter, Ptolemeu II Filadelf, Ptolemeu III Evèrgetes I, Ptolemeu IV Filopàtor, Ptolemeu V Epífanes, Ptolemeu VI Filomètor, Ptolemeu VIII Evèrgetes II, Rafah, Regió de Síria, Regne de Macedònia, Regne del Pont, República Romana, Segle II aC, Segle III aC, Selèucia de Piera, Seleuc I Nicàtor, Seleuc II Cal·linic, Senat Romà, Sidó, Sosibi (ministre), Tir, Xipre. Ampliar l'índex (40 més) »
Agàtocles (ministre)
Agàtocles (en Agathocles) fou ministre del rei egipci Ptolemeu IV Filopàtor (221 aC-204 aC) i germà de l'amistançada del rei Agatoclea.
Nou!!: Guerres síries і Agàtocles (ministre) · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Guerres síries і Alexandre el Gran · Veure més »
Alexandre I Balas
Alexandre Balas, traduït com "el tro", "el llamp" o "el senyor", (en llatí Alexander Balas, en grec antic Αλέξανδρος Βάλας) fou rei selèucida de l'any 150 aC al 146 aC.
Nou!!: Guerres síries і Alexandre I Balas · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Guerres síries і Alexandria · Veure més »
Alt Egipte
Mapa del Baix i l'Alt Egipte L'Alt Egipte (o, senzillament,, pronunciat localment) és la part de l'antic Egipte formada per les terres a banda i banda del Nil que s'estenen riu amunt des Delta del Nil al nord fins a Núbia al sud.
Nou!!: Guerres síries і Alt Egipte · Veure més »
Ambaixador
ambaixador otomà a Atenes donant una recepció a la seva residencià imperial (c. 1840) Un ambaixador és el representant d'un determinat país davant un altre, o davant d'una organització internacional.
Nou!!: Guerres síries і Ambaixador · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Guerres síries і Anatòlia · Veure més »
Ankara
Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.
Nou!!: Guerres síries і Ankara · Veure més »
Ankhmakis
Ankhmakis (en antic egipci ꜥnḫ-wn-nfr, "Que Osiris visqui per sempre"), anomenat també Ankhwennefer i Kaonnofris, va ser el faraó que va succeir a Hugronafor al govern de l'Alt Egipte, en rebel·lió contra els Ptolemeus, abans del 197 aC, durant el regnat de Ptolemeu V Epífanes.
Nou!!: Guerres síries і Ankhmakis · Veure més »
Antígon II Gònatas
Antígon II Gònatas (en grec Ἀντίγονος Γονατᾶς) fou rei de Macedònia.
Nou!!: Guerres síries і Antígon II Gònatas · Veure més »
Antígon Monoftalm
Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.
Nou!!: Guerres síries і Antígon Monoftalm · Veure més »
Antíoc Híerax
Antíoc Híerax (Grec Aντιoχoς Ἰέραξ) (el mot grec Ἰέραξ designa l'astor, el malnom li'n venia de la seva rapacitat i cobdícia), fou rei d'una part dels dominis selèucides (243 aC-227 aC).
Nou!!: Guerres síries і Antíoc Híerax · Veure més »
Antíoc I Soter
Antíoc I Soter (Antiochus Soter, 'Antíoc el Salvador') fou el segon rei selèucida, fill de Seleuc I Nicàtor i d'Apama, princesa de Sogdiana.
Nou!!: Guerres síries і Antíoc I Soter · Veure més »
Antíoc II Teos
Antíoc II Teos (Ἀντίοχος Θεός; 286 aC-246 aC) fou rei selèucida de Síria del 261 aC al 246 aC.
Nou!!: Guerres síries і Antíoc II Teos · Veure més »
Antíoc III
Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.
Nou!!: Guerres síries і Antíoc III · Veure més »
Antíoc IV
Moneda d'Antíoc IV. Al revers es mostra Apol·lo assegut. La inscripció grega diu ΑΝΤΙΟΧΟΥ ΘΕΟΥ ΕΠΙΦΑΝΟΥ ΝΙΚΗΦΟΡΟΥ ("Antíoc, imatge de déu, portador de la victòria"). Antíoc IV Epifanes, en llatí Antiochus Epiphanes, en grec Αντίοχος Επιφανής, és a dir, l'Il·lustre (circa 215 aC-163 aC) fou emperador de l'Imperi Selèucida del 174 aC al 163 aC). El seu nom original era Mitridates, però va agafar el nom d'Antíoc en pujar al tron. Era fill d'Antíoc III el gran i germà de Seleuc IV Filopàtor. Des del 188 aC va ser ostatge a Roma segons els acords del Tractat d'Apamea, i justament el 175 aC va ser bescanviat pel fill de Seleuc IV, Demetri que va ocupar el seu lloc. Seleuc IV va ser assassinat aquell any pel seu ministre Heliodor, que es va proclamar rei. Quan Antíoc va arribar li va ser fàcil amb ajut d'Àtal I de Pèrgam es va imposar al ministre Heliodor i es va proclamar rei en lloc de l'absent Demetri. Cleòpatra, la germana d'Antíoc, s'havia casat amb Ptolemeu V Epífanes i havia mort, i Antíoc va reclamar les províncies de Celesíria i Palestina que li havia donat com a dot. Els romans, en aquella època feien la guerra a Perseu de Macedònia, i Antíoc va veure una bona oportunitat per atacar Egipte. En quatre campanyes, (171 aC-168 aC), va recuperar les províncies que reclamava i va ocupar totalment Egipte, amb excepció d'Alexandria. Va empresonar al rei, Ptolemeu VI Filomètor però per no alarmar els romans el va alliberar deixant-lo com a rei vassall. Mentrestant, a Alexandria havien proclamat rei un germà del rei egipci, de nom Ptolemeu VIII Evergetes II i quan Antíoc es va retirar els dos germans van acordar regnar junts. A la seva tornada a Síria va passar per Jerusalem el 169 aC, on havia crescut el descontentament perquè el rei havia imposat la religió grega i l'uniformisme après dels seus anys d'ostatge a Roma, religió que havia estat assumida pels dos darrers grans pontífexs jueus, Menelau i el seu germà petit Jàson (el germà gran Onies IV havia estat exiliat a Egipte el 177 aC). Antíoc va saquejar el temple de Jerusalem, i va assassinar molts jueus i d'altres van ser venuts com esclaus; llavors va crear una ciutadella a Jerusalem on va establir una guarnició encarregada de vigilar el país. El 168 aC Antíoc va tornar a envair Egipte ocupant el país menys Alexandria, mentre la seva flota ocupava Xipre. Prop d'Alexandria Antíoc es va trobar amb el cònsol Gai Popil·li Laenes, que en nom de Roma el va convidar a sortir del país i de Xipre i el va amenaçar amb la guerra. Antíoc, doncs, va haver de retirar-se. No va passar massa temps del saqueig del temple de Jerusalem quan un fanàtic religiós de nom Mataties Asmoneu de Modin (descendent de Jashmonai) va organitzar una partida d'homes (potser un miler, entre ells cinc fills de Mataties: Joan o Gadis, Simó o Tasi, Judes o Macabeu, Eleazar o Anaran i Jonatan o Afo) per fer la guerra de guerrilla contra els selèucides a la regió al nord-est de Jerusalem. Mataties va morir el 167 aC i el va succeir el seu fill Judes Macabeu, quan ja s'havien aplegat uns sis mil homes, que van derrotar repetidament els selèucides. El 166 aC Antíoc IV va atacar el rei Artaxes I d'Armènia i el va derrotar, però només li va poder imposar una contribució de guerra. També es va reunir un exèrcit de quaranta mil homes i set mil genets per dominar la rebel·lió dels jueus, sota la direcció de tres generals: Ptolemeu, Nicànor i Gòrgies, però aquest exèrcit va ser derrotat en un atac sorpresa quan estava acampat prop d'Emaús a l'oest de Jerusalem. Es va enviar un nou exèrcit encara més gran (seixanta mil homes i cinc mil genets) l'any següent (165 aC) i també en va sortir derrotat quan acampaven prop de Bet Zur, la capital dels asmoneus, però després els macabeus van patir una derrota considerable a Jamnia. Antíoc IV va morir el 163 aC i el va succeir el seu fill infant Antíoc V Eupator (el Ben Nascut) sota regència del general Lísies. Bagasis i Ptolemeu de Commagena es van fer independents.
Nou!!: Guerres síries і Antíoc IV · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Guerres síries і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Ariobarzanes III del Pont
Ariobarzanes del Pont o Ariobarzanes III del Pont (en grec antic Ἀριoβαρζάνης) era rei del Pont.
Nou!!: Guerres síries і Ariobarzanes III del Pont · Veure més »
Arsínoe II
Arsínoe (vers 316 aC-vers 250 aC) fou filla de Ptolemeu I i Berenice I, i reina de Tràcia, Macedònia i Egipte (Arsínoe II).
Nou!!: Guerres síries і Arsínoe II · Veure més »
Arsínoe III
Arsínoe III (246 aC-204 aC), anomenada Eurídice per Justí, i Cleòpatra per Titus Livi i Arsínoe per Polibi, fou reina d'Egipte.
Nou!!: Guerres síries і Arsínoe III · Veure més »
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Nou!!: Guerres síries і Babilònia · Veure més »
Bactriana
La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.
Nou!!: Guerres síries і Bactriana · Veure més »
Batalla d'Ipsos
La batalla d'Ipsos va tenir lloc a la regió de Frígia (actual Turquia) l'any 301 aC i s'inscriu en el marc de les Guerres dels Diàdocs La van guanyar les forces col·ligades de Seleuc I Nicàtor (rei de Síria, de Babilònia i de les satrapies orientals) i de Lisímac de Tràcia (rei de Tràcia) enfront d'Antígon el borni i el seu fill Demetri Poliorcetes que aplegaven Anatòlia, Síria, el Xam i Grècia (la Lliga de Corint es va reconstituir l'any 302 aC).
Nou!!: Guerres síries і Batalla d'Ipsos · Veure més »
Batalla de Cos
La Batalla de Cos succeí el 259 aC entre la flota antigònida i la ptolemaica.
Nou!!: Guerres síries і Batalla de Cos · Veure més »
Batalla de Ràfia
La batalla de Raphia, també coneguda com la Batalla de Gaza, El 22 de juny de 217 aC es va lliurar una batalla entre les forces de Ptolemeu IV Filòpator, rei i faraó de l'Egipte i Antíoc III el Gran de l'Imperi selèucida durant les guerres síries.
Nou!!: Guerres síries і Batalla de Ràfia · Veure més »
Berenice de Síria
Berenice (en Βερενίκη) fou una reina de Síria.
Nou!!: Guerres síries і Berenice de Síria · Veure més »
Berenice II
Berenice II Berenice II (llatí: Bĕrĕnīcē i Bĕrŏnīcē; grec antic: Βερενίκη), la Gran (vers 270 aC-221 aC), fou reina d'Egipte.
Nou!!: Guerres síries і Berenice II · Veure més »
Calcis
Calcis (Χαλκίδα; a l'edat mitjana coneguda com a Negrepont, en italià Negroponte; Χαλκίς) és la ciutat més important de l'illa d'Eubea i la capital de la perifèria d'Eubea, a la regió de la Grècia Central.
Nou!!: Guerres síries і Calcis · Veure més »
Cària
Cària (en Καρία) era una regió de l'antiguitat situada al sud-oest de l'Àsia Menor.
Nou!!: Guerres síries і Cària · Veure més »
Cíclades
Les Cíclades (en grec Κυκλάδες, Kiklades, que significa 'circulars') són un arxipèlag de la mar Egea situat al sud-est de la Grècia continental, estat al qual pertanyen.
Nou!!: Guerres síries і Cíclades · Veure més »
Celesíria
Vista aèria de la regió Celesíria (Coele-Syria, que vol dir Síria Buida), fou una regió al sud de Síria, generalment considerada com el territori al sud del riu Eleutheros incloent tot el territori jueu fins al Sinaí, però estrictament només la vall de la Bekaa al Líban.
Nou!!: Guerres síries і Celesíria · Veure més »
Cereal
Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.
Nou!!: Guerres síries і Cereal · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Guerres síries і Cilícia · Veure més »
Cirenaica
Províncies otomanes de la Líbia actual La Cirenaica (Kyrēnaïké, àrab: برقة, romanitzat Barqah) és una regió oriental de Líbia entre les longituds E16 i E25 dins districte d'Al Kufrah, que comprèn les províncies de Bengasi, Darna i Al-Bayda.
Nou!!: Guerres síries і Cirenaica · Veure més »
Cirene
Cirene (o) fou una ciutat grega de Líbia, a la regió que va prendre el nom de Cirenaica.
Nou!!: Guerres síries і Cirene · Veure més »
Cleòpatra I
Cleòpatra I o Cleòpatra Sira (en llatí Cleopatra, en grec antic Κλεοπάτρα Σύρα), que va néixer circa el 215 aC i va morir circa el 176 aC, fou reina d'Egipte.
Nou!!: Guerres síries і Cleòpatra I · Veure més »
Cleòpatra II
Cleòpatra II (en llatí Cleopatra, en grec antic Κλεοπάτρα, circa 185 aC - 116 aC) fou reina d'Egipte de la Dinastia Ptolemaica.
Nou!!: Guerres síries і Cleòpatra II · Veure més »
Comà
Comà (Comanus, Κομανός) fou ministre de Ptolemeu VIII Evergetes II.
Nou!!: Guerres síries і Comà · Veure més »
Corint
Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.
Nou!!: Guerres síries і Corint · Veure més »
Dardanels
Els Dardanels (en Çanakkale Boğazı), a l'antiguitat anomenat Hel·lespont (Hel·lèspontos), és un estret del nord-oest de Turquia que connecta la mar Egea amb la mar de Màrmara.
Nou!!: Guerres síries і Dardanels · Veure més »
Diàdocs
Efígie d'Alexandre el Gran Diàdocs, del grec antic: διάδοχοι, 'successors', foren aquells generals d'Alexandre el Gran que, després de la seva inesperada mort el 323 aC, es van repartir l'imperi.
Nou!!: Guerres síries і Diàdocs · Veure més »
Dinastia antigònida
La dinastia antigònida va ser una nissaga de reis macedonis descendents d'Antígon I el borni (Monophtalmus), general d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Guerres síries і Dinastia antigònida · Veure més »
Dinastia ptolemaica
Els ptolemeus, ptolomeus, dinastia làgida o dels làgides (/ˌtɒlɪˈmeɪ.ɪk/; grec antic: Πτολεμαῖοι, Ptolemaioi),governà Egipte entre el 323 aC i el 30 aC.
Nou!!: Guerres síries і Dinastia ptolemaica · Veure més »
Efes
Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.
Nou!!: Guerres síries і Efes · Veure més »
Esteve de Bizanci
Esteve de Bizanci o Estèfan de Bizanci (Stephanus Byzantinus) va ser un geògraf i lexicògraf romà d'Orient del.
Nou!!: Guerres síries і Esteve de Bizanci · Veure més »
Euleu
Euleu fou un eunuc que va arribar a regent d'Egipte en nom del jove de 13 anys Ptolemeu VI Filomètor (180 aC-164 aC) a la mort de Cleòpatra I, que havia estat regent del seu fill Ptolemeu del 180 aC al 176 aC). Es diu que el jove rei va ser criat per Euleu entre un gran luxe, i van viure en relació homosexual i amb gran luxúria. Euleu esperava poder tenir dominat al jove faraó a través de la corrupció i la debilitat de Ptolemeu. Euleu va refusar les peticions d'Antíoc IV Epífanes (174 aC-164 aC) sobre Celesíria i Palestina i va portar a Egipte a una desastrosa guerra amb els selèucides l'any 171 aC. En parlen Polibi i Titus Livi.
Nou!!: Guerres síries і Euleu · Veure més »
Falange (militar)
s La falange (en grec antic φάλαγξ) és una formació rectangular de soldats d'infanteria pesant, fortament armats amb llances, piques i espases i protegits per un escut i altres elements de protecció, que avança amb una estructura compacta i que té la missió d'aniquilar la infanteria enemiga en produir-se el xoc.
Nou!!: Guerres síries і Falange (militar) · Veure més »
Filip V de Macedònia
Filip V de Macedònia (Φίλιππος, Philippus — 237 aC-179 aC) fou rei de Macedònia, fill de Demetri II de Macedònia, que va morir el 229 aC.
Nou!!: Guerres síries і Filip V de Macedònia · Veure més »
Gai Popil·li Lenat (cònsol)
Gai Popil·li Lenat (Gaius Popillius P. f. P. n. Laenas) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Guerres síries і Gai Popil·li Lenat (cònsol) · Veure més »
Gaza
Gaza és una ciutat de Palestina que dona nom a una de les dues parts en què estan dividits els territoris palestins (Franja de Gaza i Cisjordània) i capital d'aquesta zona.
Nou!!: Guerres síries і Gaza · Veure més »
Gàlates
Els gàlates (llatí: Galatae, també dits Gallograeci, en grec antic Γαλάται o Γαλάτες) van ser un poble d'origen gal que, provinents de la Gàl·lia, es van assentar a la Galàcia, una regió d'Àsia Menor.
Nou!!: Guerres síries і Gàlates · Veure més »
Guerra
''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.
Nou!!: Guerres síries і Guerra · Veure més »
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Guerres síries і Imperi Selèucida · Veure més »
Jònia
267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.
Nou!!: Guerres síries і Jònia · Veure més »
Jordà (riu)
El Jordà és un riu de 320 km de longitud total, que ocupa la part més baixa d'una fossa tectònica.
Nou!!: Guerres síries і Jordà (riu) · Veure més »
Judea
Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en la actual Palestina.
Nou!!: Guerres síries і Judea · Veure més »
Laodice (filla d'Aqueu)
Laodice (Λαοδίκη, Laodike) fou la dona d'Antíoc II Theós rei de Síria, i mare de Seleuc II Cal·línic.
Nou!!: Guerres síries і Laodice (filla d'Aqueu) · Veure més »
Magas de Cirene
Magas fou rei de Cirene.
Nou!!: Guerres síries і Magas de Cirene · Veure més »
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Nou!!: Guerres síries і Mar Egea · Veure més »
Memfis
Memfis (مَنْف; ⲙⲉⲙϥⲓ; Μέμφις) és una ciutat d'Egipte, situada a uns 20 km al sud del Caire.
Nou!!: Guerres síries і Memfis · Veure més »
Milet
Mapa de Milet i les ciutats colindants Milet (Μίλητος) fou una ciutat de Jònia, la principal de la regió, a la costa occidental d'Anatòlia, a prop de la desembocadura del riu Meandre a l'antiga Caria.
Nou!!: Guerres síries і Milet · Veure més »
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Nou!!: Guerres síries і Palestina · Veure més »
Pamfília
Pamfília dins de l'Imperi Romà Pamfília (en grec antic Παμφυλία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor, a l'est de Lícia.
Nou!!: Guerres síries і Pamfília · Veure més »
Pàrtia
La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.
Nou!!: Guerres síries і Pàrtia · Veure més »
Pelúsion
-. Pelúsion o Pelusi fou una ciutat d'Egipte, al Delta del Nil, uns 30 km al sud-est de la moderna Port Saïd.
Nou!!: Guerres síries і Pelúsion · Veure més »
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Nou!!: Guerres síries і Península Itàlica · Veure més »
Període hel·lenístic
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.
Nou!!: Guerres síries і Període hel·lenístic · Veure més »
Període hel·lenístic d'Egipte
El període hel·lenístic d'Egipte o Egipte Ptolemaic correspon al període de l'antiguitat en la regió de l'actual Egipte entre la conquesta macedònica per Alexandre el Gran i la caiguda en mans de l'Imperi Romà, és a dir, al període de domini per part de la dinastia ptolemaica o dels ptolomeus.
Nou!!: Guerres síries і Període hel·lenístic d'Egipte · Veure més »
Ptolemeu I Soter
Ptolemeu I Soter ('Ptolemeu el Salvador') (367-282 aC) fou governador i després rei d'Egipte.
Nou!!: Guerres síries і Ptolemeu I Soter · Veure més »
Ptolemeu II Filadelf
Ptolemeu II i Arsinoe II. Ptolemeu II Filadelf (Πτολεμαῖος) (illa de Cos, 309 aC - 29 de gener del 246 aC) fou rei d'Egipte de la dinastia Ptolemaica.
Nou!!: Guerres síries і Ptolemeu II Filadelf · Veure més »
Ptolemeu III Evèrgetes I
Moneda de Ptolemeu III Ptolemeu III Evèrgetes o Ptolemeu III Evèrgetes I (Ptolemeu el Benefactor) fou rei d'Egipte (246 aC-222 aC).
Nou!!: Guerres síries і Ptolemeu III Evèrgetes I · Veure més »
Ptolemeu IV Filopàtor
Ptolemeu IV Filopàtor (Πτολεμαῖος) fou rei d'Egipte del 222 aC al 205 aC.
Nou!!: Guerres síries і Ptolemeu IV Filopàtor · Veure més »
Ptolemeu V Epífanes
Ptolemeu V Epífanes Eucarist (Πτολεμαῖος Ἐπιφανής Εὐχάριστος - -) fou rei d'Egipte (204 aC-180 aC).
Nou!!: Guerres síries і Ptolemeu V Epífanes · Veure més »
Ptolemeu VI Filomètor
Moneda de Ptolemeu VI Ptolemeu VI Filomètor（Πτολεμαῖος) (vers 185 aC-145 aC) fou rei d'Egipte del 180 aC al 145 aC.
Nou!!: Guerres síries і Ptolemeu VI Filomètor · Veure més »
Ptolemeu VIII Evèrgetes II
Ptolemeu VIII Evèrgetes II (en grec antic Πτολεμαῖος Εὐεργέτης) conegut també com a Ptolemeu Fiscó (Πτολεμαῖος Φύσκων), circa 182 aC-116 aC, fou rei de la Dinastia ptolemaica d'Egipte proclamat a Alexandria el 170 aC i formalment corregent el 169 aC, rei únic del 164 aC al 163 aC, rei de Cirene del 163 aC al 144 aC i rei d'Egipte del 144 aC al 116 aC.
Nou!!: Guerres síries і Ptolemeu VIII Evèrgetes II · Veure més »
Rafah
Rafah, també coneguda com a Rafiah, és una ciutat Palestina al sud de la Franja de Gaza.
Nou!!: Guerres síries і Rafah · Veure més »
Regió de Síria
La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.
Nou!!: Guerres síries і Regió de Síria · Veure més »
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Nou!!: Guerres síries і Regne de Macedònia · Veure més »
Regne del Pont
El Regne del Pont (en llatí Regnum Pontii) va ser un regne situat a la part nord de l'Àsia Menor.
Nou!!: Guerres síries і Regne del Pont · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Guerres síries і República Romana · Veure més »
Segle II aC
El segle II aC està dins del període hel·lenístic i comprèn els anys inclosos entre el 200 aC i el 101 aC.
Nou!!: Guerres síries і Segle II aC · Veure més »
Segle III aC
El segle III aC és un període de l'edat antiga caracteritzat per l'auge de Roma, que s'acaba imposant a l'etern rival, Cartago, en una sèrie de guerres que afecten a tota la Mediterrània.
Nou!!: Guerres síries і Segle III aC · Veure més »
Selèucia de Piera
Selèucia de Piera o de Pièria (en llatí Seleuceia Pieria, en grec antic Σελεύκεια Πιερία) era una ciutat situada a la regió de Síria a la costa, entre Rhossus i la desembocadura de l'Orontes.
Nou!!: Guerres síries і Selèucia de Piera · Veure més »
Seleuc I Nicàtor
va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.
Nou!!: Guerres síries і Seleuc I Nicàtor · Veure més »
Seleuc II Cal·linic
Moneda encunyada per Seleuc II, amb l'efígie del rei per una cara i d'Apol·lo per l'altra. Seleuc II Cal·linic Pogó (Σέλευκος ὁ Καλλίνικος ὁ Πώγων, 'Seleuc de Bella Victòria, el Barbut'), fou rei selèucida del 246 aC al 225 aC.
Nou!!: Guerres síries і Seleuc II Cal·linic · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Guerres síries і Senat Romà · Veure més »
Sidó
Vista de la ciutat de Sidó Sidó, la moderna Saïda (en fenici צדן, Ṣydwn; en;; en;; en), és la tercera ciutat del Líban, a la costa de la mar Mediterrània, a uns 40 km al nord de Tir i altres 40 km al sud de Beirut.
Nou!!: Guerres síries і Sidó · Veure més »
Sosibi (ministre)
Sosibi (en llatí Sosibius, en grec antic) fou un ministre egipci, el ministre principal de Ptolemeu IV Filopàtor.
Nou!!: Guerres síries і Sosibi (ministre) · Veure més »
Tir
Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.
Nou!!: Guerres síries і Tir · Veure més »
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Nou!!: Guerres síries і Xipre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Primera guerra síria (274-271 aC).
