Accés més ràpid que el navegador!
152 les relacions: ABC-Clio, Almogàver, Amasya, Anadolu Hisari, Anatòlia, Andrònic III Paleòleg, Argensola (revista), Aydın, İsa Çelebi, Baiazet I, Batalla d'Adrianòpolis, Batalla d'Ankara, Batalla d'Àulax, Batalla de Bafeus, Batalla de Kosovo Polje, Batalla de Marj as-Suffar, Batalla de Nicòpolis (1396), Batalla de Pelecà, Batalla de Varna, Batalla de Wadi al-Khazandar, Batalla del riu Maritsa, Beilicat dels germiyànides, Beilicats d'Anatòlia, Bitínia, Bulgària, Bursa, Caiguda de Filadelfia, Caiguda de Gal·lípoli, Campanya de la Gran Companyia Catalana a Anatòlia, Catalans, Constantí XI Paleòleg, Constantinoble, Crònica de Ramon Muntaner, Croada de Varna, Damad II İbrahim Bey, Demòtica, Despotat de l'Epir, Ducat d'Atenes, Emirat de Granada, Esteve Uroš IV de Sèrbia, Filadelfia (Lídia), Gal·lípoli, Ghazi (guerrer), Gran Companyia Catalana, Grècia, Guerra civil romana d'Orient del 1321-1328, Guerra dels Cent Anys, Il-kanat, Imperi de Nicea, Imperi de Trebisonda, ..., Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Interregne otomà, Invasió mongola de la Rus de Kíev, Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà, Istanbul, Jerusalem, Joan Hunyadi, Joan V Paleòleg, Joan VII Paleòleg, Joan VIII Paleòleg, Joan XIV de Constantinoble, Joana de Savoia, Kanat de Txagatai, Küçük Mustafà, Ladislau el Pòstum, Lesbos, Mahmud Ghazan, Manuel II Paleòleg, Mar Negra, Martí Zacaries, Mehmet I, Mehmet II, Miquel Ducas, Mongols, Morea, Murat II, Mustafà Çelebi, Musulmà, Nicea, Orhan, Osman I, Peloponès, Plòvdiv, Quarta Croada, Quios, Reconquesta de Constantinoble, Regne d'Hongria, Regne de Sèrbia, Reis Catòlics, República de Venècia, Roger de Flor, Rumèlia, Rumelihisarı, Sèrbia, Söğüt, Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, Segon Imperi Búlgar, Setge de Constantinoble (1204), Setge de Constantinoble (1422), Setge de Nicea (1331), Setge de Nicomèdia, Setge de Tessalònica (1422-1430), Setge de Trebisonda (1461), Skanderbeg, Sofia, Soldanat de Rum, Soldanat Mameluc, Suleyman I, Sultà, Tamerlà, Tessalònica, Tràcia, Trebisonda, Valàquia, Vidin, 1204, 1243, 1261, 1265, 1281, 1286, 1290, 1299, 1301, 1302, 1329, 1332, 1333, 1337, 1338, 1342, 1343, 1346, 1347, 1354, 1361, 1378, 1390, 1396, 1404, 1405, 1406, 1410, 1444, 1446, 1448, 1452, 1453, 21 de març, 27 de juliol, 4 d'abril. Ampliar l'índex (102 més) »
ABC-Clio
ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і ABC-Clio · Veure més »
Almogàver
Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Almogàver · Veure més »
Amasya
Amasya i el riu Yeşilırmak. Amasya és una ciutat de Turquia capital de l'il o província d'Amasya.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Amasya · Veure més »
Anadolu Hisari
Anadolu Hisarı Anadolu Hisarı (també Anadoluhisari; altres noms: Güzeldje Hisar, Yenidje, Yeni Hisar i Akča Hisar) és una fortalesa de Turquia, a Istanbul, a la riba asiàtica del Bòsfor.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Anadolu Hisari · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Anatòlia · Veure més »
Andrònic III Paleòleg
Andrònic III Paleòleg (en grec:, en llatí) (1296-1341) fou emperador romà d'Orient del 1328 al 1341.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Andrònic III Paleòleg · Veure més »
Argensola (revista)
Argensola és una revista acadèmica publicada cada trimestre o cada semestre des del 1950 per l'Instituto de Estudios Altoaragoneses (anteriorment conegut com a Instituto de Estudios Oscenses), amb una pausa entre el 1968 i el 1974.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Argensola (revista) · Veure més »
Aydın
Mapa Aydın (en turc, també Aidin) és una ciutat de Turquia, capital de la província d'Aydın a la costa de la mar Egea a la vall del riu Büyük Menderes (Meandre) i a la riba del seu afluent, el rierol Tabak Çay (clàssic Eudon), al peu de la muntanya Gevizli Dagh (clàssic Messogis).
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Aydın · Veure més »
İsa Çelebi
İsa Çelebi (? - 1406) fou un príncep (şehzade) de l'anomenat interregne otomà.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і İsa Çelebi · Veure més »
Baiazet I
Baiazet I (1354 – 1403) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre 1389 i 1402.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Baiazet I · Veure més »
Batalla d'Adrianòpolis
* Batalla d'Adrianòpolis (313) Licini I derrota Maximí.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Batalla d'Adrianòpolis · Veure més »
Batalla d'Ankara
La batalla d'Ankara, d'Angora o Cubukovasi, va tenir lloc el 20 de juliol de 1402 entre Baiazet I, soldà de l'Imperi Otomà, i Tamerlà (Temür), a la plana de Çubuk, al nord/nord-est de la ciutat d'Ankara, a Anatòlia, Turquia.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Batalla d'Ankara · Veure més »
Batalla d'Àulax
La Batalla d'Àulax (també anomenada Batalla de Filadelfia) fou una batalla decisivaSáez Abad, cap.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Batalla d'Àulax · Veure més »
Batalla de Bafeus
La Batalla de Bafeus es lliurà el 27 de juliol del 1302 a la plana de Bafeus (situada entre Nicea i Nicomèdia), i va enfrontar les tropes de l'Imperi Romà d'Orient contra les tropes de l'emir turc Osman I, fundador de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Batalla de Bafeus · Veure més »
Batalla de Kosovo Polje
La batalla de Kosovo es va lliurar el 15 de juny (segons el calendari julià, 28 de juny pel calendari gregorià) de 1389, entre els exèrcits serbis i els seus aliats, i l'Imperi Otomà, en un camp situat a uns cinc quilòmetres al nord-oest de Pristina.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Batalla de Kosovo Polje · Veure més »
Batalla de Marj as-Suffar
La batalla de Marj as-SuffarMarj as-Suffar en àrab: marj al-suffar مرج الصُفر, el pregroc dita també batalla de XaqhabShaqhab o Shakhab, en àrab: šaqḥab شقحب. fou el darrer enfrontament dels mongols il-khànides amb els mamelucs a Síria (20 al 22 d'abril de 1303). En endavant els mongols ja no van tornar a creuar l'Eufrates.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Batalla de Marj as-Suffar · Veure més »
Batalla de Nicòpolis (1396)
La Batalla de Nicòpolis fou un combat lliurat entre turcs i croats europeus prop de la ciutat de Nicòpolis el 25 de setembre de 1396.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Batalla de Nicòpolis (1396) · Veure més »
Batalla de Pelecà
La batalla de Pelecà va tenir lloc els dies 10-11 de juny de 1329 entre una força expedicionària romana d'Orient liderada per Andrònic III i un exèrcit otomà dirigit per Orhan.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Batalla de Pelecà · Veure més »
Batalla de Varna
La batalla de Varna, el principal enfrontament de la Croada de Varna, es lliurà el 10 de novembre del 1444 prop de Varna, a l'est de l'actual Bulgària, no gaire lluny de la costa del mar Negre.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Batalla de Varna · Veure més »
Batalla de Wadi al-Khazandar
La batalla de Wadi al-Khazandar també anomenada tercera batalla d'Homs fou una victòria dels mongols del kan Mahmud Ghazan contra els mamelucs manats per An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun que va tenir lloc els dies 22 i 23 de desembre de 1299.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Batalla de Wadi al-Khazandar · Veure més »
Batalla del riu Maritsa
La Batalla de Maritsa o Batalla de Čirmen va ser un enfrontament armat que va tenir lloc al riu Maritsa prop de la fortalesa de Čirmen el 26 de setembre de 1371 entre les forces de Lala Xahin, lloctinent del soldà de l'Imperi Otomà Murad I i els serbis (i els quals es trobaven els seus aliats búlgars) arribant al nombre de 70.000 homes sota el comandament de Vukašin Mrnjavčević i el seu germà Jovan Uglješa, successors de l'Imperi Serbi d'Esteve Dušan, que tenien un regne a l'est de Macedònia.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Batalla del riu Maritsa · Veure més »
Beilicat dels germiyànides
El beilicat dels germiyànides (també anomenat Kermiyān, Germiyan, Germiyanoğulları o beilicat de Cesa) va ser un dels beilicats d'Anatòlia i tenia per capital la ciutat de Kütahya, a l'actual Turquia.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Beilicat dels germiyànides · Veure més »
Beilicats d'Anatòlia
XV Els beilicats d'Anatòlia foren els petits emirats turcs governats per beis tot al llarg d'Anatòlia.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Beilicats d'Anatòlia · Veure més »
Bitínia
Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Bitínia · Veure més »
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Bulgària · Veure més »
Bursa
Bursa (també coneguda històricament com a Brusa, en grec: Προύσσα, Prussa) és una ciutat del nord-oest de Turquia i la capital de la província de Bursa.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Bursa · Veure més »
Caiguda de Filadelfia
La caiguda de Filadelfia va ser un episodi de les guerres romano-otomanes el 1390.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Caiguda de Filadelfia · Veure més »
Caiguda de Gal·lípoli
La caiguda de Gal·lípoli en mans dels otomans va ocórrer el març de 1354.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Caiguda de Gal·lípoli · Veure més »
Campanya de la Gran Companyia Catalana a Anatòlia
La campanya de la Gran Companyia Catalana a Anatòlia fou una sèrie d'enfrontaments militars que oposaren la Gran Companyia Catalana, combatent a sou de l'emperador romà d'Orient Andrònic II Paleòleg i l'Imperi Otomà a principis del a Anatòlia.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Campanya de la Gran Companyia Catalana a Anatòlia · Veure més »
Catalans
Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Catalans · Veure més »
Constantí XI Paleòleg
Constantí XI Paleòleg - Constantinus Paleologus - de sobrenom Dragases - Παλαιόλογος o δραγάσης - (1394 - 29 de maig de 1453) fou el darrer emperador romà d'Orient del 1448 al 1453.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Constantí XI Paleòleg · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Constantinoble · Veure més »
Crònica de Ramon Muntaner
CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Crònica de Ramon Muntaner · Veure més »
Croada de Varna
La croada de Varna fou una fracassada campanya militar organitzada els anys 1443 i 1444 per diversos monarques europeus amb intenció de contrarestar l'expansió de l'Imperi Otomà per l'Europa central, en especial per la zona de penetració dels Balcans.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Croada de Varna · Veure més »
Damad II İbrahim Bey
Damad II İbrahim Bey també Tadj al-Din Ibrahim Bey fou emir o bei de la dinastia dels karamànides.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Damad II İbrahim Bey · Veure més »
Demòtica
Demòtica (en grec Didimótikho: Διδυμότειχο, antiga Katharevousa: Διδυμότειχον, en turc Dimetoka, en búlgar Димотика Dimotika) és una ciutat de la part oriental de la prefectura d'Evros a Grècia, capital de la província de Didimótikho i de la municipalitat de Didimótikho.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Demòtica · Veure més »
Despotat de l'Epir
El Despotat de l'Epir, conegut igualment com a Despotat d'Arta, va ser un dels estats successors sorgits després de l'ensulsiada de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Despotat de l'Epir · Veure més »
Ducat d'Atenes
El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Ducat d'Atenes · Veure més »
Emirat de Granada
LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Emirat de Granada · Veure més »
Esteve Uroš IV de Sèrbia
Esteve Uroš IV Dušan, en llengua sèrbia: Стефан Урош IV Душан, en grec: Στέφανος Ντουσάν (26 de juliol de 1308 – 20 de desembre de 1355) va ser el rei de Sèrbia de 1331 a 1345 i emperador dels serbis i dels romans de 1346 a 1355, pertanyia a la dinastia dels Nemanjić i era fill del rei Stefan Uroš III Dečanski.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Esteve Uroš IV de Sèrbia · Veure més »
Filadelfia (Lídia)
Filadelfia (en llatí Philadelpheia, en grec antic Φιλαδέλφεια), actualment: Alaşehir, era una ciutat de l'antiguitat clàssica que formava part de Lídia, al nord-oest de les muntanyes Tmolos, al sud del riu Cogamos, a uns 40 km de Sardes, segons diu Plini el Vell.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Filadelfia (Lídia) · Veure més »
Gal·lípoli
El port de Gal·lípoli Gal·lípoli o Gal·lípol (en Gelibolu; en Καλλίπολις, Kal·lípolis, literalment 'ciutat bella') és una ciutat de Turquia localitzada a la península de Gal·lípoli, i forma un districte de la província de Çanakkale.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Gal·lípoli · Veure més »
Ghazi (guerrer)
Ghazi eren aquells guerrers musulmans que participaven en una incursió contra els infidels.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Ghazi (guerrer) · Veure més »
Gran Companyia Catalana
La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Gran Companyia Catalana · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Grècia · Veure més »
Guerra civil romana d'Orient del 1321-1328
La guerra civil romana d'Orient del 1321-1328, o primera guerra civil de l'era dels Paleòlegs.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Guerra civil romana d'Orient del 1321-1328 · Veure més »
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Guerra dels Cent Anys · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Il-kanat · Veure més »
Imperi de Nicea
LImperi de Nicea (en grec: Αυτοκρατορία της Νίκαιας, en turc: İznik İmparatorluğu) va ser el major dels estats fundats pels refugiats de l'Imperi Romà d'Orient després de la conquesta de Constantinoble pels occidentals durant la Quarta Croada.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Imperi de Nicea · Veure més »
Imperi de Trebisonda
LImperi de Trebisonda (1204 al 1461) fou un estat creat al mateix temps que la conquesta dels croats de Constantinoble, però que no en va ser una conseqüència.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Imperi de Trebisonda · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Interregne otomà
Linterregne otomà també conegut com a triumvirat otomà, en turc Fetret Devri, va ser un període caòtic a l'Imperi Otomà al començament del, posterior a la derrota del sultà Baiazet I en la Batalla d'Ankara a mans de Tamerlà el 1402 durant la invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà, en la que Bayezid, que fou capturat.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Interregne otomà · Veure més »
Invasió mongola de la Rus de Kíev
La invasió mongola de la Rus de Kíev va començar a l'estat medieval de la Rus de Kíev per un exèrcit de 20.000 mongols nòmades sota el comandament de Subotai i Djebé, que a la Batalla del riu Kalka a 1223 va derrotar les forces de diversos prínceps de Kíev.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Invasió mongola de la Rus de Kíev · Veure més »
Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà
La guerra contra el mamelucs per part de Tamerlà fou un conflicte bèl·lic que es va desenvolupar el 1402 i 1403 i va suposar un triomf complet sobre Baiazet (que va morir) i la destrucció temporal de l'incipient Imperi Otomà.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà · Veure més »
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Istanbul · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Jerusalem · Veure més »
Joan Hunyadi
Joan Hunyadi, gravat de Johannes de Thurocz a la ''Chronica Hungarorum'', Brno, 1488 Joan Hunyadi (en romanès Ioan Corvin de Hunedoara o Iancu de Hunedoara, en hongarès Hunyadi János, en croat: Janko Hunjadi, en serbi: Сибињанин Јанко / Sibinjanin Janko) (nascut vers 1387 – mort l'11 d'agots de 1456) fou un militar i polític del Principat de Transsilvània al, voivoda de Transsilvània i vassall del rei d'Hongria Vladislavus de Varna, i del seu successor, el jove Vladislavus el Pòstum.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Joan Hunyadi · Veure més »
Joan V Paleòleg
Joan V Paleòleg (grec: Ιωάννης Παλαιολόγος, en llatí: Ioannēs V Palaiologos), (1332 – 16 de febrer del 1391) fou fill de l'emperador Andrònic III Paleòleg i de Joana de Savoia (filla del comte Amadeu V de Savoia i de Maria de Brabant).
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Joan V Paleòleg · Veure més »
Joan VII Paleòleg
Joan VII Paleòleg fou emperador romà d'Orient durant cinc mesos de l'any 1390.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Joan VII Paleòleg · Veure més »
Joan VIII Paleòleg
Joan VIII Paleòleg (nascut el 1390 i mort el 1448) fou emperador romà d'Orient, a Constantinoble, entre el 1425 i el 1448.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Joan VIII Paleòleg · Veure més »
Joan XIV de Constantinoble
Joan Calecas（en grec medieval Ἰωάννης ΙΔʹ Καλέκας) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1333 al 1347. Encara que les seves idees eren semblants a les de Barlaam de Seminara, es va oposar a l'Hesicasme que defensava Gregori Palamàs. Va tenir també un paper important a la Guerra civil que hi va haver entre els anys 1341 i 1347 com a membre del consell de regència de Joan V Paleòleg contra Joan VI Cantacuzè. Era nascut a la ciutat d'Apri o Aprus a Tràcia, es va casar i va tenir un fill i una filla. Ordenat sacerdot, Joan Cantacuzè, el primer ministre de l'emperador Andrònic III Paleòleg i més tard megas domestikos, el va protegir i el va nomenar metropolità de Tessalònica, i després patriarca de Constantinoble, on va succeir a Isaïes. Algunes de les seves homilies s'han conservat.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Joan XIV de Constantinoble · Veure més »
Joana de Savoia
Joana de Savoia, rebatejada Anna després del seu matrimoni, nascuda el 1306, morta cap a 1360, filla d'Amadeu V de Savoia, comte de Savoia, i de Maria de Brabant (filla de Joan I, duc de Brabant i duc de Limburg, i de Margarida de França, filla de Lluís IX de França el Sant i de Margarida de Provença.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Joana de Savoia · Veure més »
Kanat de Txagatai
El Kanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Kanat de Txagatai · Veure més »
Küçük Mustafà
Küçük Mustafà o Mustafà Çelebi (1409?-1423) fou un príncep (şehzade) otomà pretendent al tron.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Küçük Mustafà · Veure més »
Ladislau el Pòstum
Ladislau el Pòstum (22 de febrer de 1440 - 23 de novembre de 1457) va ser Duc d'Àustria (1440-1457), rei d'Hongria (1444-1457) i rei de Bohèmia (1453-1457).
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Ladislau el Pòstum · Veure més »
Lesbos
L'illa de Lesbos Lesbos (Λέσβος, AFI, sovint transliterat Lesvos; Midilli Adası; en català, antigament Metolí o Metel·lí) és una illa grega de la mar Egea.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Lesbos · Veure més »
Mahmud Ghazan
Ghazan als braços del seu pare Arghun i el seu avi Abaqa Ghazan i esposa la cort date.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Mahmud Ghazan · Veure més »
Manuel II Paleòleg
Manuel II Paleòleg (en llatí:, en grec) (1348-1425) fou emperador romà d'Orient del 1391 al 1425, recordat també pels seus escrits teològics.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Manuel II Paleòleg · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Mar Negra · Veure més »
Martí Zacaries
Martí Zacaries (en italià Martino Zaccaria) va ser senyor de Focea, Quios i altres illes.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Martí Zacaries · Veure més »
Mehmet I
Mehmet I Çelebi (1387 – 26 de maig de 1421 o 25 de juny de 1421) va ser soldà de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Mehmet I · Veure més »
Mehmet II
Mehmet II (Edirne, 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Mehmet II · Veure més »
Miquel Ducas
Miquel Ducas（en llatí Michael Ducas, en grec Μιχαὴλ ό Δοῦκας), fou un historiador romà d'Orient, net d'un altre Miquel Ducas i descendent de la família imperial dels Ducas. Va viure al i probablement va exercir algun càrrec a la cort sota Constantí XI Paleòleg el darrer emperador. El 1453, després de la conquesta de Constantinoble pels otomans sota el comandament de Mehmet II, va fugir a Lesbos on governava Dorino I Gattiluso, que el va enviar a diverses missions diplomàtiques, feina que va mantenir sota Domenico I Gattiluso, successor de Dorino el 1455. El 1455 i 1456 va portar el tribut de Lesbos a Adrianòpolis i també va acompanyar a Domenico a Constantinoble per retre homenatge al soldà Mehmet II. Gràcies a la prudència de Dorino i Domenico i a l'habilitat de Miquel Ducas, Lesbos va viure un temps en una pau tranquil·la. Enderrocat Domenico en un cop d'estat pel seu germà Nicolo II Gattiluso el 1458, el soldà otomà va decidir posar fi al principat i Lesbos fou ocupada el 1462 i incorporada a l'Imperi Otomà. Després d'això el rastre de Miguel Ducas, que se sap que va sobreviure, es perd. El poc que se sap de Miquel Ducas es dedueix del llibre que va deixar. Va escriure una Història que comença amb la mort de Joan V Paleòleg (1391) i arriba fins a la conquesta de Lesbos, en 45 capítols molt extensos. El primer capítol, molt curt, comença amb la creació d'Adam i arriba fins a Joan Paleòleg, i sembla escrit per una altra mà, potser d'un monjo. L'obra finalitza amb uns fets molt detallats de la conquesta de Lesbos i s'interromp bruscament. L'estil d'escriptura és molt dolent amb un grec bàrbar i amb moltes paraules emprades del turc i d'altres llengües. És el de més difícil lectura entre els historiadors grecs i sembla que els antics no el consideraven gaire, però els fets que relata són fidels i imparcials, i els defectes són només de llenguatge i estil. Miquel Ducas, Calcòcondiles, i Franza són les principals fonts per aquest període final de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Miquel Ducas · Veure més »
Mongols
Distribució actual de les ètnies mongols i màxima expansió del seu Imperi Els mongols (en mongol: Mongol en mongol Mongγol; mongol cirílic: Монгол Mongol) són un grup ètnic originari de la Mongòlia actual, Rússia i la República Popular de la Xina, principalment en el que avui dia és la regió autònoma de Mongòlia interior i les repúbliques Buriàtia, Kalmukia, Tuvà i Yakutia de la Federació Russa.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Mongols · Veure més »
Morea
Mapa del Peloponès medieval amb les seves principals localitats La Morea (en grec) va ser el nom de la península del Peloponès al sud de Grècia durant l'edat mitjana i el període modern primerenc.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Morea · Veure més »
Murat II
Murat II (juny de 1404, Amàsia – 3 de febrer de 1451, Edirne) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de la mort del seu pare Mehmet I el 1421 fins a la seva mort, excepte per dues breus interrupcions el 1444 i entre 1444 i 1445.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Murat II · Veure més »
Mustafà Çelebi
Mustafà Çelebi (Mustafà el cavaller) o també Düzme Mustafà (Pretendent Mustafà) fou un príncep otomà fill gran de Baiazet I, pretendent al sultanat des del 1402.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Mustafà Çelebi · Veure més »
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Musulmà · Veure més »
Nicea
Nicea (en llatí Nicaea, en grec antic Νίκαια) va ser una important ciutat de Bitínia.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Nicea · Veure més »
Orhan
Orhan (o) (1281-1359), va ser el segon bei (cap) de la tribu osmanli, en el període en què s'estava convertint en el naixent Imperi Otomà.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Orhan · Veure més »
Osman I
Osman I (o) (1258-1326) va ser cabdill de la tribu turca dels Kayı i el fundador de la dinastia que va establir i governar l'Imperi Otomà.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Osman I · Veure més »
Peloponès
El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Peloponès · Veure més »
Plòvdiv
Plòvdiv és una ciutat de Bulgària, capital de la província de Plòvdiv.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Plòvdiv · Veure més »
Quarta Croada
La Quarta Croada (1202-1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa mitjançant una invasió des d'Egipte.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Quarta Croada · Veure més »
Quios
Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Quios · Veure més »
Reconquesta de Constantinoble
La reconquesta de Constantinoble de 1261 significà la conquesta de la ciutat, dominada fins llavors per l'Imperi Llatí, per l'Imperi de Nicea, i la restauració de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Reconquesta de Constantinoble · Veure més »
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Regne d'Hongria · Veure més »
Regne de Sèrbia
El Regne de Sèrbia va ser un estat balcànic que es va crear a partir del Principat de Sèrbia quan, el 23 de març de 1882, el seu governant Milà I va ser proclamat rei.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Regne de Sèrbia · Veure més »
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Reis Catòlics · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і República de Venècia · Veure més »
Roger de Flor
Roger de Flor, de nom de naixement Rutger von Blum (conegut pels romans d'Orient com a Rontzerius; Bríndisi, Regne de Sicília, 1267 – Adrianòpolis, Imperi Romà d'Orient, 30 d'abril de 1305), fou un monjo templer d'origen italogermànic, capità de la nau templera El Falcó, vicealmirall de la flota de Sicília, almirall de la marina romana d'Orient (megaduc) i comandant en cap de la Companyia Catalana d'Orient.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Roger de Flor · Veure més »
Rumèlia
Rumèlia, mapa de 1801 Rumèlia (del turc: Rumeli, 'terra dels rūm'; grec: Ρούμελη, Rúmeli; búlgar: Румелия, Rumèlia), variació turca (derivat de Rüm-ili), fou una província otomana de la península Balcànica, que comprenia territoris dels actuals estats d'Albània, Bulgària, Grècia, Macedònia del Nord, Moldàvia, Romania (especialment la Valàquia, el Banat i la Dobrudja), Sèrbia, i el que avui resta de Turquia a Europa.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Rumèlia · Veure més »
Rumelihisarı
Rumelihisarı o Rumeli Hisarı (turc), Rumelihisari, Rumeli Hisari o fortalesa de Rumèlia és una fortalesa situada a Istanbul, Turquia, en un turó al costat europeu del Bòsfor, al nord del barri Bebek, en el districte de Sarıyer i que dona nom al barri del seu voltant.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Rumelihisarı · Veure més »
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Sèrbia · Veure més »
Söğüt
Museu d'Ertuğrul Gazi a Söğüt. Söğüt (grec: Θηβάσιο, Thivàssio) és un poble i un districte de la Província de Bilecik a la Regió de la Màrmara (Turquia).
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Söğüt · Veure més »
Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) va ser un monarca que va regnar a Hongria i Croàcia des del 1387, va ser rei d'Alemanya des del 1410, rei de Bohèmia des del 1419 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des del 1433 fins a la seva mort el 1437.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Segon Imperi Búlgar
El Segon Imperi Búlgar (en búlgar: Второ българско царство, Vtorо Balgarskо Tsartsvo; en català medieval: Imperi de Latzaura) fou un estat medieval que existí entre els anys 1185 i 1396 (o 1422).
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Segon Imperi Búlgar · Veure més »
Setge de Constantinoble (1204)
El segon setge croat sobre Constantinoble va tenir lloc entre gener i abril de 1204 i va ser provocat pel no pagament de la quantitat convinguda entre l'emperador Aleix IV Àngel i els croats perquè aquests el posessin en el tron.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Setge de Constantinoble (1204) · Veure més »
Setge de Constantinoble (1422)
El Setge de Constantinoble del 1422 com a resultat dels intents de l'emperador romà d'Orient Manuel II Paleòleg d'interferir en la successió dels sultans otomans, després de la mort de Mehmet I el 1421.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Setge de Constantinoble (1422) · Veure més »
Setge de Nicea (1331)
El Setge de Nicea per les forces d'Osman I entre el 1328 i el 1331 sobre Nicea va ser el resultat de la conquesta d'una ciutat romana d'Orient clau per als turcs otomans.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Setge de Nicea (1331) · Veure més »
Setge de Nicomèdia
Des de 1299, la creació del nou estat turc dels otomans havia estat lenta però segura, amb la captura dels territoris dels romans d'Orient.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Setge de Nicomèdia · Veure més »
Setge de Tessalònica (1422-1430)
El setge de Tessalònica per les forces de l'Imperi Otomà, governat pel soldà Murat II, es produí entre el 1422 i el 1430 i acabà amb la caiguda de Tessalònica en mans dels turcs.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Setge de Tessalònica (1422-1430) · Veure més »
Setge de Trebisonda (1461)
El setge de Trebisonda fou el setge reeixit de la ciutat de Trebisonda, capital de l'Imperi de Trebisonda, pels otomans sota el comandament del soldà Mehmet II.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Setge de Trebisonda (1461) · Veure més »
Skanderbeg
Skanderbeg Tomba de Skanderbeg a Lezhë. Gjergj Kastrioti catalanitzat Jordi Castriota (1405 - 17 de gener de 1468, Lezhë), més conegut com a Skanderbeg o Scanderbeg (en albanès Skënderbeu) fou un príncep albanès.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Skanderbeg · Veure més »
Sofia
La ciutat de Sofia, София AFI és la capital i la ciutat més gran de la República de Bulgària.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Sofia · Veure més »
Soldanat de Rum
El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Soldanat de Rum · Veure més »
Soldanat Mameluc
El Soldanat Mameluc fou un estat monàrquic islàmic de cultura àrab establert al territori que actualment és Egipte, Líbia, la regió del Llevant i les regions costaneres de la meitat nord de la Mar Roja.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Soldanat Mameluc · Veure més »
Suleyman I
Süleyman Çelebi o Suleyman I (Bursa 1375-17 de febrer de 1411), fou un príncep otomà, fill de Baiazet I.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Suleyman I · Veure més »
Sultà
Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Sultà · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Tamerlà · Veure més »
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Tessalònica · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Tràcia · Veure més »
Trebisonda
Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trebisonda.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Trebisonda · Veure més »
Valàquia
Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Valàquia · Veure més »
Vidin
Vidin és una ciutat al nord-oest de Bulgària.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і Vidin · Veure més »
1204
Sense descripció.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і 1204 · Veure més »
1243
Sense descripció.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і 1243 · Veure més »
1261
Sense descripció.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і 1261 · Veure més »
1265
;Països Catalans: Barcelona - Després de diverses modificacions, l'organització municipal va quedar definitivament estructurada: l'autoritat municipal va recaure sobre 3 consellers elegits per un Consell de Cent personalitats.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і 1265 · Veure més »
1281
Sense descripció.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і 1281 · Veure més »
1286
Sense descripció.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і 1286 · Veure més »
1290
Sense descripció.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і 1290 · Veure més »
1299
; Països Catalans.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і 1299 · Veure més »
1301
Sense descripció.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і 1301 · Veure més »
1302
El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і 1302 · Veure més »
1329
Sense descripció.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і 1329 · Veure més »
1332
El 1332 (MCCCXXXII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і 1332 · Veure més »
1333
Sense descripció.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і 1333 · Veure més »
1337
Sense descripció.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і 1337 · Veure més »
1338
Sense descripció.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і 1338 · Veure més »
1342
Sense descripció.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і 1342 · Veure més »
1343
El 1343 (MCCCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і 1343 · Veure més »
1346
Països Catalans.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і 1346 · Veure més »
1347
Sense descripció.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і 1347 · Veure més »
1354
Porta dels Apòstols de la catedral de València.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і 1354 · Veure més »
1361
El 1361 (MCCCLXI) fou un any comú començat en divendres.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і 1361 · Veure més »
1378
Sense descripció.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і 1378 · Veure més »
1390
Sense descripció.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і 1390 · Veure més »
1396
Sense descripció.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і 1396 · Veure més »
1404
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і 1404 · Veure més »
1405
El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і 1405 · Veure més »
1406
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і 1406 · Veure més »
1410
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і 1410 · Veure més »
1444
Sense descripció.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і 1444 · Veure més »
1446
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і 1446 · Veure més »
1448
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і 1448 · Veure més »
1452
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і 1452 · Veure més »
1453
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і 1453 · Veure més »
21 de març
El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і 21 de març · Veure més »
27 de juliol
El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і 27 de juliol · Veure més »
4 d'abril
El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerres romano-otomanes і 4 d'abril · Veure més »
Redirigeix aquí:
Guerres Otomano-Bizantines, Guerres otomano-bizantines, Guerres otomano-romanes, Guerres otomanobizantines.
