93 les relacions: Alamans, Alemanys, Arc de Trajà (Ancona), Arc de Trajà de Benevent, August, Banat, Bastarnes, Batalla de Tapae, Burebista, Circ Màxim, Cohort (unitat militar), Columna de Trajà, Corneli Fusc, Crişana, Danubi, Dàcia, Decèbal, Domicià, Duràs, Estrabó, Eutropi (historiador), Exèrcit romà, Fòrum de Trajà, Gladiador, Governador, Guerres Marcomanes, Hadrià, Història Augusta, Iazigs, Imperi Romà, Juli Cèsar, Legió I Adiutrix, Legió I Italica, Legió I Minervia, Legió II Adiutrix Pia Fidelis, Legió II Augusta, Legió II Traiana Fortis, Legió III Augusta, Legió III Gallica, Legió IV Flavia Felix, Legió IV Scythica, Legió IX Hispana, Legió romana, Legió V Alaudae, Legió V Macedònica, Legió VI Ferrata, Legió VII Claudia Pia Fidelis, Legió VII Gèmina, Legió X Gemina, Legió XI Claudia, ..., Legió XII Fulminata, Legió XIII Gèmina, Legió XIV Gemina, Legió XV Apollinaris, Legió XX Valèria Victrix, Legió XXII Primigènia, Legió XXX Ulpia Victrix, Legionari, Marc Aureli, Marcomans, Mèsia, Moldàvia, Muntènia, Oltènia, Pannònia, Parts, Porolissum, Primera batalla de Tapae, Quades, República de Moldàvia, Roma, Romanès, Romania, Romanització, Roxolans, Sarmizegethusa, Sàrmates, Segona batalla de Tapae, Senat Romà, Siret, Sueus, Teti Julià, Tisza, Trajà, Triomf, Tropes auxiliars romanes, Valàquia, Vexillatio, 101, 102, 105, 106, 107. Ampliar l'índex (43 més) »
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Nou!!: Guerres dàcies і Alamans · Veure més »
Alemanys
Els alemanys són un grup germànic nadiu de l'Europa Central.
Nou!!: Guerres dàcies і Alemanys · Veure més »
Arc de Trajà (Ancona)
L'arc de Trajà a Ancona L'arc de Trajà d'Ancona és un arc de triomf constitueix en l'actualitat un dels monuments més rellevants de la zona de les Marques romanes.
Nou!!: Guerres dàcies і Arc de Trajà (Ancona) · Veure més »
Arc de Trajà de Benevent
Larc de Trajà Benevent és un arc triomfal dedicat a l'emperador romà Trajà en ocasió de l'obertura de la via Trajana, una variant de la via Apia que escurçava el camí entre Benevent i Bríndisi.
Nou!!: Guerres dàcies і Arc de Trajà de Benevent · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Guerres dàcies і August · Veure més »
Banat
Localització del Banat a Europa Mapa del Banat amb les principals ciutats El Banat (romanès: Banat, serbi: Банат, Banat, hongarès: Bánát o Bánság, alemany: Banat, eslovac: Banát, búlgar: Банат, Banat) és una regió geogràfica i històrica de l'Europa Central actualment repartida entre tres països: la part oriental a Romania (comtats de Timiş, Caraş-Severin, Arad, i Mehedinţi), la part occidental a Sèrbia (el Banat Serbi, majoritàriament inclos a la regió de Vojvodina, llevat una petita part inclosa a Sèrbia Central), i una petita part septentrional a Hongria (comtat de Csongrád).
Nou!!: Guerres dàcies і Banat · Veure més »
Bastarnes
Els bastarnes (en llatí Bastarnae o Basternae, en grec antic Βαστάρναι o Βαστέρναι) eren un poble germànic -amb probable component cèltic- de la Sarmàcia europea, un dels més poderosos de la regió.
Nou!!: Guerres dàcies і Bastarnes · Veure més »
Batalla de Tapae
* La primera batalla de Tapae en els anys 87 i 88 dC.
Nou!!: Guerres dàcies і Batalla de Tapae · Veure més »
Burebista
Burebista fou rei de la Dàcia (70 aC – 44 aC), actual Romania.
Nou!!: Guerres dàcies і Burebista · Veure més »
Circ Màxim
Localització del Circ Màxim en l'antiga Roma- El Circ Màxim de Roma és una construcció monumental on s'hi durien a terme les curses de bigues i quadrigues.
Nou!!: Guerres dàcies і Circ Màxim · Veure més »
Cohort (unitat militar)
Una cohort (del llatí cohors, en plural cohortis) era la unitat tàctica d'una legió romana després de les reformes de Gai Mari el 107 aC.
Nou!!: Guerres dàcies і Cohort (unitat militar) · Veure més »
Columna de Trajà
La Columna Trajana o Columna de Trajà és un monument commemoratiu erigit a Roma per ordre de l'emperador Trajà.
Nou!!: Guerres dàcies і Columna de Trajà · Veure més »
Corneli Fusc
Corneli Fusc (en llatí Cornelius Fuscus) va ser un militar roma, mort l'any 86.
Nou!!: Guerres dàcies і Corneli Fusc · Veure més »
Crişana
Crișana (hongarès: Körösvidék, alemany: Kreischgebiet) és una regió històrica del nord-oest de Romania, que rep el nom del riu Criş (Körös) i els seus tres afluents: elCrişul Alb (hon: Fehér-Körös), Crişul Negru (hon: Fekete-Körös) i Crişul Repede (hon: Sebes-Körös).
Nou!!: Guerres dàcies і Crişana · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Guerres dàcies і Danubi · Veure més »
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Nou!!: Guerres dàcies і Dàcia · Veure més »
Decèbal
fou rei del Dacis entre els anys 87-106.
Nou!!: Guerres dàcies і Decèbal · Veure més »
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Nou!!: Guerres dàcies і Domicià · Veure més »
Duràs
Duràs (en francès Duras) és un municipi francès, situat al departament d'Òlt i Garona i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Guerres dàcies і Duràs · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Guerres dàcies і Estrabó · Veure més »
Eutropi (historiador)
Eutropi (en llatí Eutropius) va ser un historiador romà conegut també de vegades com a Flavi Eutropi.
Nou!!: Guerres dàcies і Eutropi (historiador) · Veure més »
Exèrcit romà
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.
Nou!!: Guerres dàcies і Exèrcit romà · Veure més »
Fòrum de Trajà
El Fòrum de Trajà (en llatí Forum Traiani, en italià Foro di Traiano) és cronològicament el darrer dels Fòrums Imperials que foren aixecats a l'antiga Roma.
Nou!!: Guerres dàcies і Fòrum de Trajà · Veure més »
Gladiador
''Pollice Verso'' de Jean-Léon Gérôme (1872). L'escena que descriu el quadre ha donat peu, erròniament, a creure que quan el públic girava el dit polze cap a baix indicava que el vençut havia d'anar a l'inframón o regne dels morts. En realitat, el gest que condemnava a la mort el vençut, es feia amb el polze cap amunt apuntant a la gola. Un gladiador (en llatí: gladiator) era el terme emprat per referir-se als lluitadors dels jocs públics de l'antiga Roma.
Nou!!: Guerres dàcies і Gladiador · Veure més »
Governador
Governador és el títol d'un funcionari polític o administratiu, responsable de la direcció dels estats, províncies o dependències.
Nou!!: Guerres dàcies і Governador · Veure més »
Guerres Marcomanes
Les Guerres Marcomanes (anomenades pels Romans bellum Germanicum o expeditio Germanica) foren una sèrie de guerres que duraren més de dotze anys, des del 166 al 180, entre l'Imperi Romà i diversos pobles germànics de l'alt i mitjà Danubi, principalment els Marcomans i els Quades.
Nou!!: Guerres dàcies і Guerres Marcomanes · Veure més »
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Nou!!: Guerres dàcies і Hadrià · Veure més »
Història Augusta
Història Augusta és el nom modern d'una col·lecció de pseudobiografies dels emperadors romans dels segles segon i tercer.
Nou!!: Guerres dàcies і Història Augusta · Veure més »
Iazigs
miniatura Els iazigs (Iazyges) van ser un poble sàrmata que, originàriament vivia al Palus Maeotis (mar d'Azov), segons Estrabó i Claudi Ptolemeu.
Nou!!: Guerres dàcies і Iazigs · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Guerres dàcies і Imperi Romà · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Guerres dàcies і Juli Cèsar · Veure més »
Legió I Adiutrix
Denari de Septimi Sever amb un homenatge a la I ''Adiutrix'': al revers es llegeix '''LEG I AD-IVT'''. La Legió I Adiutrix («ajudant») va ser una legió romana formada l'any 68, possiblement per Galba sota les ordres de Neró.
Nou!!: Guerres dàcies і Legió I Adiutrix · Veure més »
Legió I Italica
Denari de Septimi Sever del 193 que commemora la I ''Italica''. Al revers es pot llegir LEG I ITAL. La Legió I Italica va ser una legió romana reclutada el 22 de setembre de l'any 66 per part de l'emperador Neró.
Nou!!: Guerres dàcies і Legió I Italica · Veure més »
Legió I Minervia
Denari de Septimi Sever de 193, que homenatja la I ''Minervia''. Al revers es pot llegir LEG I MIN i hi ha l'àguila de la legió entre dos estendards. La Legió I Minervia va ser una legió romana reclutada per l'emperador Domicià l'any 82, per a les campanyes contra els chatti segons l'historiador Cassi Dió.
Nou!!: Guerres dàcies і Legió I Minervia · Veure més »
Legió II Adiutrix Pia Fidelis
La legió II Adiutrix Pia Fidelis va ser una legió romana reclutada per Vespasià l'any 70, a partir de la infanteria de marina estacionada a Ravenna.
Nou!!: Guerres dàcies і Legió II Adiutrix Pia Fidelis · Veure més »
Legió II Augusta
La Legió II Augusta va ser una legió romana reclutada per Gaius Vibius Pansa Caetronianus l'any 43 aC, i encara es tenen registres de la seva operació a Britània durant el.
Nou!!: Guerres dàcies і Legió II Augusta · Veure més »
Legió II Traiana Fortis
La Legió II Traiana Fortis va ser una legió romana creada per l'emperador Trajà l'any 105, juntament amb la legió XXX ''Ulpia Victrix'', per a les campanyes de Dàcia.
Nou!!: Guerres dàcies і Legió II Traiana Fortis · Veure més »
Legió III Augusta
La legió III Augusta va ser una legió romana creada per August l'any 43 aC.
Nou!!: Guerres dàcies і Legió III Augusta · Veure més »
Legió III Gallica
1.
Nou!!: Guerres dàcies і Legió III Gallica · Veure més »
Legió IV Flavia Felix
La Legió IV Flavia Felix (quarta legió «Flavia afortunada») va ser una legió romana que va reclutar l'emperador Vespasià per substituir la Legió IV Macedonica que havia dissolt l'any 70 per la seva conducta poc honorable a la revolta dels bataus.
Nou!!: Guerres dàcies і Legió IV Flavia Felix · Veure més »
Legió IV Scythica
La legió IV Scythica va ser una legió romana creada per Marc Antoni cap a l'any 42 aC, segurament quan va emprendre la campanya contra l'Imperi Part, i d'aquí el seu altre cognomen, Parthica.
Nou!!: Guerres dàcies і Legió IV Scythica · Veure més »
Legió IX Hispana
La Legió IX Hispana (Novena legió «hispana»), també Legió VIIII Hispana Macedonia Victrix, fou una legió romana creada a mitjans del, juntament amb la Legió VI Ferrata, la Legió VII Claudia i la Legió VIII Augusta per Gneu Pompeu Magne l'any 65 aC.
Nou!!: Guerres dàcies і Legió IX Hispana · Veure més »
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Nou!!: Guerres dàcies і Legió romana · Veure més »
Legió V Alaudae
La Legió V Alaudae va ser una legió romana creada per Juli Cèsar l'any 52 aC a la Gàl·lia Transalpina.
Nou!!: Guerres dàcies і Legió V Alaudae · Veure més »
Legió V Macedònica
La Legió V Macedonica fou una legió romana formada per August i el cònsol Gai Vibi Pansa Cetronià l'any 43 aC i restà estacionada a Mèsia fins al.
Nou!!: Guerres dàcies і Legió V Macedònica · Veure més »
Legió VI Ferrata
La Legió VI Ferrata o Ferrata Fidelis va ser una legió romana formada per Gneu Pompeu Magne amb reclutes d'Hispània cap al 52 aC.
Nou!!: Guerres dàcies і Legió VI Ferrata · Veure més »
Legió VII Claudia Pia Fidelis
La Legió VII Claudia Pia Fidelis va ser una legió romana de les més primerenques de l'exèrcit romà imperial, formada per Gneu Pompeu Magne juntament amb la Legió VIII Augusta, la IX Hispana i la X Gemina.
Nou!!: Guerres dàcies і Legió VII Claudia Pia Fidelis · Veure més »
Legió VII Gèmina
Legio VII Gemina (Λεγίων ζ Γερμανική) va ser una legió romana reclutada per Galba a Hispània, i per això alguna vegada es va dir VII Galbiana.
Nou!!: Guerres dàcies і Legió VII Gèmina · Veure més »
Legió X Gemina
La Legió X Gemina va ser una legió romana que es va reclutar a la Gàl·lia Cisalpina i a la Gàl·lia Narbonesa cap a l'any 70 aC per combatre la tribu gala dels al·lòbroges.
Nou!!: Guerres dàcies і Legió X Gemina · Veure més »
Legió XI Claudia
La Legió XI Claudia juntament amb la Legió XII van ser dues legions romanes formades per Juli Cèsar l'any 58 aC per lluitar a la Guerra de les Gàl·lies.
Nou!!: Guerres dàcies і Legió XI Claudia · Veure més »
Legió XII Fulminata
La Legio XII Fulminata (dotzena legió «llamp»), també coneguda com a Paterna, Victrix, Antiqua, Certamen Constans i Galliena, va ser una legió romana, formada per Juli Cèsar l'any 58 aC, que el va acompanyar durant la Guerra de les Gàl·lies fins al 49 aC La unitat estava encara guardant la cruïlla del riu Eufrates prop de Melitene al començament del.
Nou!!: Guerres dàcies і Legió XII Fulminata · Veure més »
Legió XIII Gèmina
La Legió tertia decima Gemina (legió tretzena bessona) va ser una de les legions romanes històricament més notables.
Nou!!: Guerres dàcies і Legió XIII Gèmina · Veure més »
Legió XIV Gemina
La Legió XIV Gemina (catorzena legió 'bessona') va ser una legió romana creada possiblement per Juli Cèsar l'any 57 aC quan anava a atacar la Gàl·lia Belga.
Nou!!: Guerres dàcies і Legió XIV Gemina · Veure més »
Legió XV Apollinaris
Legió XV Apollinaris La Legió XV Apollinaris (quinzena legió «dedicada a Apol·lo») va ser una legió romana que podria haver estat fundada per Juli Cèsar l'any 53 aC, i la va posar a les ordres de Tit Labiè.
Nou!!: Guerres dàcies і Legió XV Apollinaris · Veure més »
Legió XX Valèria Victrix
La Legió XX va construir ''Deva Victrix'' (avui Chester) La Legió vigèsima Valèria Victrix fou una legió romana, probablement reclutada per August després del 31 aC.
Nou!!: Guerres dàcies і Legió XX Valèria Victrix · Veure més »
Legió XXII Primigènia
La Legió XXII Primigenia va ser una legió romana dedicada a la deessa Fortuna Primigenia.
Nou!!: Guerres dàcies і Legió XXII Primigènia · Veure més »
Legió XXX Ulpia Victrix
Mapa de l'Imperi Romà sota l'emperador Adrià, mostrant la '''Legió XXX Ulpia Victrix''' estacionada al riu Rin, a Castra Vetera (Xanten, Alemanya), a la província de Germània Inferior. XXX ''Ulpia Victrix'' va donar suport al comandant de Pannònia, Septimi Sever, en la seva lluita pel tron imperial. Aquest denari va ser encunyat el 193 en honor de la legió. La Legió trigèsima Ulpia Victrix va ser una legió romana creada per l'emperador Trajà l'any 100 per combatre en les Guerres dàcies.
Nou!!: Guerres dàcies і Legió XXX Ulpia Victrix · Veure més »
Legionari
III. El legionari (en llatí legionarius) era un integrant de la legió, la principal unitat militar de l'exèrcit de l'antiga Roma.
Nou!!: Guerres dàcies і Legionari · Veure més »
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Nou!!: Guerres dàcies і Marc Aureli · Veure més »
Marcomans
Els marcomans o marcòmans (Marcomanni, Μαρκομάννοι, Μαρκομμάνοι, o Μαρκομανοί) foren un poble germànic emparentat amb els sueus, que habitaven la regió del Main, traslladant-se després a Bohèmia al, després de la derrota del rei sueu Ariovist a mans de Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies, mentre en els seus antics territoris s'instal·laven els hermundurs expulsats pels sueus de la regió de l'Elba.
Nou!!: Guerres dàcies і Marcomans · Veure més »
Mèsia
Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.
Nou!!: Guerres dàcies і Mèsia · Veure més »
Moldàvia
Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.
Nou!!: Guerres dàcies і Moldàvia · Veure més »
Muntènia
Mapa de Romania amb Muntènia assenyalada Muntènia o Gran Valàquia és una regió històrica de Romania, considerada com a Valàquia pròpiament dita (Muntenia, Ţara Românească, o bé Valahia són sinònims en romanès).
Nou!!: Guerres dàcies і Muntènia · Veure més »
Oltènia
Mapa de Romania amb Oltènia assenyalada Oltènia (Petita Valàquia en antigues versions, amb els noms en llatí Wallachia Minor, Wallachia Alutana, Wallachia Caesarea usats entre 1718 i 1739) és una regió històrica i geogràfica de Romania.
Nou!!: Guerres dàcies і Oltènia · Veure més »
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Nou!!: Guerres dàcies і Pannònia · Veure més »
Parts
Els parts (en llatí: parthi o parthyaei, en grec antic Πάρθοι), originàriament anomenats parnis o aparnis (Πάρνοι, 'Parnoi', Ἄπαρνοι, 'Aparnoi') van ser un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran.
Nou!!: Guerres dàcies і Parts · Veure més »
Porolissum
Porolissum era una antiga ciutat romana de Dàcia.
Nou!!: Guerres dàcies і Porolissum · Veure més »
Primera batalla de Tapae
Les dues primeres batalles de Tapae es van lliurar el 87 i 88 dC, entre l'exèrcit romà i els dacis.
Nou!!: Guerres dàcies і Primera batalla de Tapae · Veure més »
Quades
Els quades (en llatí Cuadi, en grec antic Κουάδιο) eren un poble germànic que probablement constituïen una de les tribus dels sueus, establerta a Bohèmia-Moràvia, nord d'Àustria i oest d'Hongria, segons diu Tàcit.
Nou!!: Guerres dàcies і Quades · Veure més »
República de Moldàvia
La República de Moldàvia (Republica Moldova en romanès) és un estat sense sortida al mar de l'Europa de l'Est, que limita amb Romania per l'oest i amb Ucraïna pel nord, l'est i el sud.
Nou!!: Guerres dàcies і República de Moldàvia · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Guerres dàcies і Roma · Veure més »
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
Nou!!: Guerres dàcies і Romanès · Veure més »
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Nou!!: Guerres dàcies і Romania · Veure més »
Romanització
La romanització és un procés de transcripció o transliteració en el qual es representa una paraula o un text amb lletres de l'alfabet llatí on el text original té una escriptura diferent.
Nou!!: Guerres dàcies і Romanització · Veure més »
Roxolans
Roxolans (Roxolani) eren un poble sàrmata que mencionen Estrabó, Claudi Ptolemeu i Plini el Vell quan ocupava les estepes del Borístenes i del Tànais al.
Nou!!: Guerres dàcies і Roxolans · Veure més »
Sarmizegethusa
Sarmizegethusa (Ulpia Traiana Sarmizegetusa, Ζαρμιζεγέθουσα) fou una ciutat romana de Dàcia a la vora del riu, que va ser capital de la província que no s'ha de confondre amb Sarmizegetusa Regia, capital dels dacis i situada uns 40 quilòmetres a l'est.
Nou!!: Guerres dàcies і Sarmizegethusa · Veure més »
Sàrmates
Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.
Nou!!: Guerres dàcies і Sàrmates · Veure més »
Segona batalla de Tapae
La Segona Batalla de Tapae (any 101) va ser un enfrontament decisiu de la primera guerra dàcia, en la qual l'emperador romà Trajà va derrotar l'exèrcit del rei daci Decèbal envaint el regne enemic.
Nou!!: Guerres dàcies і Segona batalla de Tapae · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Guerres dàcies і Senat Romà · Veure més »
Siret
Riu Siret prop de la ciutat de Roman El Siret (romanès: Siret; ucraïnès: Сірет, transcrit: Siret; rus: Серет, transcrit: Seret; hongarès: Szeret; noms en l'antiguitat: Hierasus) és un afluent esquerre del Danubi amb una llargada de 706 km.
Nou!!: Guerres dàcies і Siret · Veure més »
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Nou!!: Guerres dàcies і Sueus · Veure més »
Teti Julià
Teti Julià (també Titi Julià o Terci Julià, llatí Tetius, Titius o Tertius Julianus) va ser un militar romà, germà de C. Teti Africà, va ser un dels generals més competents de Domicià, cònsol sufecte l'any 83.
Nou!!: Guerres dàcies і Teti Julià · Veure més »
Tisza
On el Bódroh entra al Tyssa, ja a Hongria, a la ciutat de Tokaj (Tokai). aiguabarreig del Tyssa Negre i el Tyssa Blanc, prop de Ràkhiv, Transcarpàcia, Ucraïna El Tisza al sud de Tokai (Tokaj), Hongria El riu Tisza a Szeged, Hongria Plànol del riu Tisza i del Danubi (en alemany) El riu Tisza (en hongarès: Tisza; en romanès, serbi i eslovac: Tisa, en ucraïnès: Тиса, que es transcriu del ciríl·lic com a Tyssa; en alemany: Theiß o Theiss) és el principal afluent esquerre del Danubi a més a més d'un dels principals d'Europa.
Nou!!: Guerres dàcies і Tisza · Veure més »
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Nou!!: Guerres dàcies і Trajà · Veure més »
Triomf
Alma Tadema, 1885). Moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.
Nou!!: Guerres dàcies і Triomf · Veure més »
Tropes auxiliars romanes
Les tropes auxiliars (del llatí auxilia) eren unitats de l'exèrcit romà compostes per soldats sense la ciutadania romana.
Nou!!: Guerres dàcies і Tropes auxiliars romanes · Veure més »
Valàquia
Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.
Nou!!: Guerres dàcies і Valàquia · Veure més »
Vexillatio
Un vexillatio era un destacament format ad hoc en l'exèrcit de l'Imperi Romà.
Nou!!: Guerres dàcies і Vexillatio · Veure més »
101
Sense descripció.
Nou!!: Guerres dàcies і 101 · Veure més »
102
El 102, anomenat així des de la implantació del calendari gregorià, fou un any comú començat en dissabte.
Nou!!: Guerres dàcies і 102 · Veure més »
105
Sense descripció.
Nou!!: Guerres dàcies і 105 · Veure més »
106
Sense descripció.
Nou!!: Guerres dàcies і 106 · Veure més »
107
Sense descripció.
Nou!!: Guerres dàcies і 107 · Veure més »