Comunicació

341 les relacions: ABC-Clio, Abd Allah al-Battal, Abd-al-Màlik ibn Marwan, Abd-al-Màlik ibn Sàlih ibn Alí, Abd-Al·lah ibn az-Zubayr, Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman, Abd-Al·lah ibn Rawaha, Abd-Al·lah ibn Sad, Abu-Ayyub al-Ansarí, Abu-Bakr as-Siddiq, Abu-Ishaq Ibrahim ibn Àhmad, Abu-Ubayda ibn al-Jarrah, Adana, Aglàbides, Al-Abbàs ibn al-Mamun, Al-Abbàs ibn al-Walid, Al-Arix, Al-Awàssim, Al-Aziz (fatimita), Al-Àndalus, Al-Baladhurí, Al-Hadath, Al-Hàkim (fatimita), Al-Mamun (abbàssida), Al-Mansur (abbàssida), Al-Mútamid, Al-Mútassim, Al-Thughur, Aladağlar, Alí ibn Abi-Tàlib, Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla, Alí ibn Yahya al-Armaní, Alep, Alexandria, Alta Mesopotàmia, Amr ibn al-As, Anastasi de Constantinoble, Anatòlia, Ar-Raqqà, ARA Balears, Aràbia, Aràbia Saudita, Armènia, Armènia durant l'edat mitjana, Armenis, Úmar ibn al-Khattab, Az-Zubayr ibn al-Awwam, Íkrima ibn Abi-Jahl, Àfrica, Àfrica del Nord, ..., Àsia Occidental, Bagdad, Baranis, Bardas Focas el Vell, Bari (Pulla), Basili I el Macedoni, Basili II Bulgaròctonos, Batalla d'Adrianòpolis (718), Batalla d'Ajnadayn, Batalla d'Apamea, Batalla de Manazkert, Batalla de Muta, Batalla de Sil·leu, Batalla de Sufètula, Batalla del Lalacàon, Batalla dels Pals, Bilbeis, Bizerta, Cal·línic d'Heliòpolis, Califa, Califat Abbàssida, Califat Fatimita, Califat Omeia, Cambridge University Press, Carlemany, Cartago, Castell d'Alaró, Catània, Catepanat d'Itàlia, Càpua, Cízic, Chronicum Salernitanum, Cilícia, Cir d'Alexandria (patriarca), Cirenaica, Cirene, Ciutats estat italianes, Conquesta àrab d'Egipte, Conquesta musulmana de Pèrsia, Conquesta musulmana de Síria, Conquesta musulmana del Magrib, Conquesta normanda del Mezzogiorno, Conquestes mongoles, Constant II, Constantí IV Pogonat, Constantí V Coprònim, Constantinoble, Creta, Cristià, Croades, Damasc, Dècada del 1050, Delta del Nil, Deu manaments, Dinastia Idríssida, Dinastia macedònia, Divriği, Egipte, Emir, Emirat de Bari, Emirat de Creta, Emirat de Dàniyya, Emirat de Qúrtuba, Emirat de Sicília, Enna, Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, Epifani I de Constància, Erzurum, Eslaus, Estats Pontificis, Europa Occidental, Exarcat d'Àfrica, Expansió de l'islam, Feudalisme, Foc grec, Gassànides, Gerba, Germà I de Constantinoble, Gibraltar, Gihad, Gonnari Comit de Salanis, Gran Khorasan, Gregori (patrici), Guerra, Guerra Civil dels abbàssides, Guerra romano-sassànida del 602-628, Guerres de la Ridda, Guerres romano-seljúcides, Habib ibn Abi-Ubayda al-Fihrí, Hajj, Hamdànides, Harun ar-Raixid, Hassan ibn an-Numan, Heliòpolis (antic Egipte), Heracli, Hira, Hixam ibn Abd-al-Màlik, Homs, Iconòdul, Iconoclàstia, Ifríqiya, Il-kanat, Illes Balears, Imperi Búlgar, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Imperi Seljúcida, Irene d'Atenes, Irene de Khazària, Islam, Issam al-Khawlaní, Itàlia, Jàfar ibn Abi-Tàlib, Jerusalem, Joan I Tsimiscés, Joan Zonaràs, Jordània, Jordi Maniaces, Justinià II Rinotmet, Kairuan, Kàhina, Khàlid ibn al-Walid, Kosayla, La Meca, Làkhmides, Lleó de Trípoli, Lleó Focas el Jove, Lleó III l'Isàuric, Lleonci (emperador), Llevant (Orient Pròxim), Lluís II d'Itàlia, Macedònia (regió), Mahoma, Mahoma a Medina, Malatya, Mallorca, Mar de Màrmara, Mar Egea, Mar Mediterrània, Maraix, Mardaïta, Marina romana d'Orient, Mawla, Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan, Mesopotàmia, Mezzogiorno, Miquel Burtzes, Miquel II el Tartamut, Miquel III l'Embriac, Mirdàsides, Mopsuèstia, Mort en combat, Muàwiya ibn Abi-Sufyan, Muàwiya ibn Hixam, Muàwiya ibn Hudayj, Muhàmmad ibn Marwan, Mujàhid, Muntanyes del Taure, Muralles de Constantinoble, Mussa ibn Nussayr, Musulmà, Núbia, Nicèfor Focas el Vell, Nicèfor II Focas, Nicèfor Urà, Omeies, Orient Mitjà, Oxford University Press, Palerm, Palestina, Papa, Patriarca d'Antioquia, Patriarca de Constantinoble, Paulicianisme, Pèrsia, Pelúsion, Petrones (general), Primer califat, Primera Croada, Primera fitna, Pulla, Regió de Síria, Regió del Pont, Regne d'Ibèria, Regne d'Itàlia (edat mitjana), República d'Alexandria, República de Gènova, República de Pisa, República de Venècia, Revolució Abbàssida, Roma, Rometta, Rus (poble), Sabratha, Sahaba, Samarra, Samànides, Samòsata, Sant, Santorí, Sardenya, Sayf-ad-Dawla (hamdànida), Síria, Segona fitna, Setge d'Alaró (902), Setge de Constantinoble (717-718), Sicília, Sipont, Siracusa, Statu quo ante bellum, Sussa, Tabuk, Tahírides del Khorasan, Tamerlà, Taormina, Tars (Turquia), Tatxat Andzevatxí, Tàrent, Tàriq ibn Ziyad, Teòfanes el Confessor, Teòfil (emperador), Tema (circumscripció administrativa), Tervel, Tessalònica, Tomàs l'Eslau, Transoxiana, Tràcia, Trípoli, Trípoli (Líban), Treva, Tripolitana, Tunis, Ubayd-Al·lah ibn al-Habhab, Universitat de València, Uqba ibn Nafi, Uthman ibn Affan, Vahan (comandant romà d'Orient), Valí, Valí d'Ifríqiya, Vítiza, Veracreu, Wilaya, Xahrbaraz, Xipre, Yazid ibn Abi-Sufyan, Yazid II, Zayd ibn Hàritha, Ziyàdat-Al·lah ibn Ibrahim, 1015, 1016, 1071, 629, 647, 652, 665, 681, 683, 686, 692, 694, 695, 698, 727, 730, 740, 762, 763, 788, 796, 800, 806, 819, 821, 822, 831, 858, 860, 861, 867, 871, 872, 873, 876, 878, 880, 900, 902, 903, 904, 912, 993. Ampliar l'índex (291 més) » « Shrink índex

ABC-Clio

ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і ABC-Clio · Veure més »

Abd Allah al-Battal

Abd Allah al-Battal (mort el 740) fou un famós ghazi (‘lluitador ’).

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Abd Allah al-Battal · Veure més »

Abd-al-Màlik ibn Marwan

Abd-al-Màlik ibn Marwan —— (646/647-705) fou el cinquè califa omeia marwànida.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Abd-al-Màlik ibn Marwan · Veure més »

Abd-al-Màlik ibn Sàlih ibn Alí

Abu-Abd-ar-Rahman Abd-al-Màlik ibn Alí ibn Abd-Al·lah ibn Abbàs al-Haiximí (? - ar-Raqqà, 812?) fou un príncep abbàssida, cosí dels califes As-Saffah i Abu-Jàfar al-Mansur.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Abd-al-Màlik ibn Sàlih ibn Alí · Veure més »

Abd-Al·lah ibn az-Zubayr

Abd-Al·lah ibn az-Zubayr (Medina, maig del 624 - la Meca, 3 de novembre del 692) fou califa en oposició al califa omeia.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Abd-Al·lah ibn az-Zubayr · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman

Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman (844-912), també conegut com a Abd-Al·lah I de Còrdova, fou el setè emir omeia de Còrdova.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Rawaha

Abd-Al·lah ibn Rawaha fou el secretari del profeta Mahoma.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Abd-Al·lah ibn Rawaha · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Sad

Abu-Yahya Abd-Al·lah ibn Sad ibn Abi-s-Sarh al-Amirí al-Quraixí ——, més conegut simplement com a Abd-Al·lah ibn Sad o com Ibn Abi-Sarh, fou un home d'estat i general musulmà, del clan dels quraixites.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Abd-Al·lah ibn Sad · Veure més »

Abu-Ayyub al-Ansarí

Khàlid ibn Zayd ibn Kulayb an-Najjarí, més conegut, després de la seva conversió, com Abu-Ayyub al-Ansarí (vers 600-672) fou un dels companys del profeta Mahoma.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Abu-Ayyub al-Ansarí · Veure més »

Abu-Bakr as-Siddiq

Abu-Bakr as-Siddiq (la Meca, vers 573 - Medina, el 23 d'agost de 634) va ser un dels primers conversos a l'islam i un dels principals seguidors del profeta Mahoma.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Abu-Bakr as-Siddiq · Veure més »

Abu-Ishaq Ibrahim ibn Àhmad

Abu-Ishaq Ibrahim (II) ibn Àhmad (al-Abbassiyya, 27 de juny del 850 - Cosenza, 23 d'octubre de 902) fou emir aglàbida d'Ifríqiya (875-902), i durant el govern, l'emirat va conèixer l'apogeu i el declivi.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Abu-Ishaq Ibrahim ibn Àhmad · Veure més »

Abu-Ubayda ibn al-Jarrah

Abu-Ubayda Àmir ibn Abd-Al·lah ibn al-Jarrah (583-639), més conegut com a Abu-Ubayda ibn al-Jarrah, fou un company del profeta Muhàmmad, membre de la família Balhàrith de la tribu de Qurayx, del clan de Fihr.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Abu-Ubayda ibn al-Jarrah · Veure més »

Adana

Adana és una ciutat de Turquia, i la capital de la província d'Adana.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Adana · Veure més »

Aglàbides

Extensió màxima del regne dels aglàbides Els aglàbides o Banu Àghlab (o), originaris dels Khorasan, foren una dinastia àrab que va governar Ifríqiya del 800 al 909.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Aglàbides · Veure més »

Al-Abbàs ibn al-Mamun

Al-Abbàs ibn al-Mamun (? - Manbij, 838) fou un pretendent al Califat Abbàssida del segon quart del.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Al-Abbàs ibn al-Mamun · Veure més »

Al-Abbàs ibn al-Walid

Al-Abbàs ibn al-Walid —— (? - Haran, 750) fou un general omeia, fill del califa al-Walid I. Va lluitar sovint contra els romans d'Orient junt amb son oncle Màslama ibn Abd-al-Màlik i va conquerir la important fortalesa capadòcia de Tíana al començament del regnat del seu pare.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Al-Abbàs ibn al-Walid · Veure més »

Al-Arix

Cavalleria australiana a Al-Arish el 1915-1918 Arix o Al-Arīx o El-Arix (en àrab العريش, al-ʿArīx) és una ciutat d'Egipte, capital de la Governació del Sinaí del Nord.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Al-Arix · Veure més »

Al-Awàssim

Al-Awàssim fou la zona de frontera a Cilícia entre els diferents califats islàmics i l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Al-Awàssim · Veure més »

Al-Aziz (fatimita)

Abu-Mansur Nizar ibn al-Muïzz al-Aziz bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Aziz o pel seu nom Nizar (10 de maig de 955 - Bilbays, 14 d'octubre de 996) fou el cinquè califa fatimita al Caire, el primer que va iniciar el regnat a Egipte (975-996).

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Al-Aziz (fatimita) · Veure més »

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Al-Àndalus · Veure més »

Al-Baladhurí

Àhmad ibn Yahya ibn Jàbir ibn Dàwud al-Baladhurí, més conegut simplement per la seva nisba com a al-Baladhurí, fou un dels més grans historiadors àrabs del.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Al-Baladhurí · Veure més »

Al-Hadath

Al-Hàdath al-Hamrà (literalment ‘al-Hàdath la Roja’) fou una antiga població a la província d'Awàssim, anomenada pels grecs Adata.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Al-Hadath · Veure més »

Al-Hàkim (fatimita)

Abu-Alí Mansur ibn al-Aziz al-Hàkim bi-amr-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Hàkim (el Caire, 13 d'agost de 985 - 13 de febrer de 1021), fou el sisè califa fatimita al Caire (996-1021 ocultat).

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Al-Hàkim (fatimita) · Veure més »

Al-Mamun (abbàssida)

Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »

Al-Mansur (abbàssida)

Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí, més conegut simplement pel seu làqab com a al-Mansur, (al-Humayma, a l'est del Jordà, 709/713 - camí de la Meca, 775) fou califa abbàssida de Bagdad (754-775).

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Al-Mansur (abbàssida) · Veure més »

Al-Mútamid

Abu-l-Abbàs Àhmad al-Mútamid ala-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Mútamid, (844-893) fou califa abbàssida de Bagdad (870-892).

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Al-Mútamid · Veure més »

Al-Mútassim

Abu-Ishaq Abbàs al-Mútassim bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Mútassim (797- 6 de gener del 842) fou califa abbàssida de Bagdad (833-842).

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Al-Mútassim · Veure més »

Al-Thughur

Ath-Thughur, plural dath-Thaghr, literalment ‘bretxa’ o ‘obertura’, són punts de contacte entre l'islam i els territoris cristians o infidels.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Al-Thughur · Veure més »

Aladağlar

Demirkazık Ala Dagh (que en idioma turc significa 'muntanyes acolorides') també dit (provinent del grec) Antitaurus, és una serralada de muntanyes, la més alta entre els monts Taurus de Turquia.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Aladağlar · Veure més »

Alí ibn Abi-Tàlib

Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »

Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla

Alí ibn Mujàhid al-Amirí Iqbal-ad-Dawla (?, c. 1010 - Saragossa, 1081) va ser emir de Dàniya entre els anys 1044 i 1076 de l'era cristiana.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla · Veure més »

Alí ibn Yahya al-Armaní

Alí ibn Yahya al-Armaní fou ostikan d'Armènia del 862 fins vers el 863 o 864.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Alí ibn Yahya al-Armaní · Veure més »

Alep

Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Alep · Veure més »

Alexandria

Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Alexandria · Veure més »

Alta Mesopotàmia

L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Alta Mesopotàmia · Veure més »

Amr ibn al-As

Amr ibn al-As as-Sahmí, més conegut simplement com a Amr ibn al-As (c.672-663), fou un general àrab company del profeta Muhàmmad, de la tribu de Qurayx.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Amr ibn al-As · Veure més »

Anastasi de Constantinoble

Anastasi (en Anastasius, en Ἀναστάσιος) va se patriarca de Constantinoble de l'any 730 al 754.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Anastasi de Constantinoble · Veure més »

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Anatòlia · Veure més »

Ar-Raqqà

Ar-Raqqà o Rakka (també transcrit Al-Rakka, al-Raqqa, ar-Raqqa o ar-Rakka) és una ciutat de Síria a la riba de l'Eufrates, a la part nord, a la confluència amb el Balikh, a uns 160 km a l'est d'Alep.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Ar-Raqqà · Veure més »

ARA Balears

L'ARA Balears és un diari d'informació general en català editat i distribuït a les Illes Balears.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і ARA Balears · Veure més »

Aràbia

Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Aràbia · Veure més »

Aràbia Saudita

LAràbia Saudita o l'Aràbia Saudí és un regne del sud-oest d'Àsia que ocupa la major part de la península d'Aràbia i limita amb Jordània, l'Iraq i Kuwait al nord, amb el golf Pèrsic, Qatar i els Emirats Àrabs Units a l'est, amb Oman al sud-est, amb el Iemen al sud i amb la mar Roja a l'oest.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Aràbia Saudita · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Armènia · Veure més »

Armènia durant l'edat mitjana

La història d'Armènia durant l'edat mitjana és un període de vuit segles en la història del país que comença amb la conquesta musulmana d'Armènia a mitjans del.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Armènia durant l'edat mitjana · Veure més »

Armenis

Els armenis (en armeni Հայեր, Hayer) són un grup humà i nació originari de la zona del Caucas i l'Altiplà d'Armènia. La seva distribució actual es troba al voltant d'Armènia, Geòrgia, Rússia i altres petites comunitats en la diàspora armènia (especialment després del genocidi armeni perpetrat per l'Imperi Otomà a principis del segle XX). La seva població actual es calcula en uns 8-10 milions d'habitants. Fins al setembre del 2023, els armenis també van ser la majoria de la població de la República d'Artsakh. La religió majoritària dels armenis és el cristianisme, i és la primera nació que la va abraçar oficialment (vers l'any 301); practiquen una branca pròpia d'aquesta religió, l'Església Apostòlica Armènia i la religió i les seves institucions tenen un paper rellevant en les seves comunitats. Els armenis s'autodenominen hay, en honor del fundador mític del seu poble, Haik. Descendeixen dels indoeuropeus, alguns historiadors els associen amb la branca original i uns altres amb els hitites. Haurien arribat a Armènia cap al. Els armenis parlen deu dialectes diferents, intercomprensibles: l'armeni oriental és usat a Armènia, al Caucas i a l'Iran, i l'armeni occidental s'usa a la resta del món. Situats entre Europa i l'Àsia, la nació armènia és posseidora d'una cultura única que ha perdurat al llarg dels temps. La dansa i música armènies són de les més antigues del món, i encara són practicades avui en dia. La seva cuina, tan antiga com el seu poble, és una rica combinació de diversos ingredients i aromes provinents de l'Altiplà d'Armènia.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Armenis · Veure més »

Úmar ibn al-Khattab

Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Úmar ibn al-Khattab · Veure més »

Az-Zubayr ibn al-Awwam

Abu-Abd-Al·lah az-Zubayr ibn al-Awwam ibn Khuwàylid al-Quraixí al-Assadí o, més senzillament az-Zubayr ibn al-Awwam, també conegut com a Hawarí Rassul Al·lah (en àrab, ‘Apòstol del Missatger de Déu’), fou un dels més notables companys del profeta Mahoma.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Az-Zubayr ibn al-Awwam · Veure més »

Íkrima ibn Abi-Jahl

Íkrima ibn Abi-Jahl —en àrab عكرمة بن أبي جهل, ʿIkrima b. Abī Jahl— fou cap del clan quraixita dels Banu Makhzum, que va assolir la direcció del grup el gener del 630.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Íkrima ibn Abi-Jahl · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Àfrica · Veure més »

Àfrica del Nord

miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Àfrica del Nord · Veure més »

Àsia Occidental

Àsia Occidental. Àsia Occidental és una regió d'Àsia que agrupa els països més propers al Mediterrani i és un terme adoptat per l'ONU per eliminar l'etnocentrisme de denominacions com Orient Mitjà, que agrupa la majoria d'Estats considerats com a integrants d'Àsia Occidental.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Àsia Occidental · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Bagdad · Veure més »

Baranis

Baranis (o al-Baranis) fou un dels dos grans grups amazics que pren el nom de l'ancestre Burnus.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Baranis · Veure més »

Bardas Focas el Vell

Bardas Focas, en grec medieval Βάρδας Φωκᾶς, nascut cap a l'any 878 i mort cap el 968, va ser un noble i general de l'Imperi Romà d'Orient, pare de l'emperador Nicèfor II i del curopalata Lleó Focas el Jove.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Bardas Focas el Vell · Veure més »

Bari (Pulla)

Bari (Bàre en napolità) creada amb el nom grec de Βάριον, després anomenada en llatí: Barium) és una ciutat d'Itàlia, capital de la regió de la Pulla i de la Ciutat metropolitana de Bari.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Bari (Pulla) · Veure més »

Basili I el Macedoni

Basili I el Macedoni (grec: Βασίλειος ὁ Μακεδών, Vassílios o Makedon; nascut el 811, el 830, el 835 o el 836 i mort el 29 d'agost del 886) fou emperador romà d'Orient entre el 867 i el 886 com a primer emperador de la dinastia macedònia.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Basili I el Macedoni · Veure més »

Basili II Bulgaròctonos

Basili IIEls romans d'Orient no distingien els emperadors que es deien igual amb ordinals, sinó mitjançant sobrenoms o patronímics.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Basili II Bulgaròctonos · Veure més »

Batalla d'Adrianòpolis (718)

La batalla d'Adrianòpolis del 718 va ser un enfrontament del setge de Constantinoble durant l'expansió de l'islam.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Batalla d'Adrianòpolis (718) · Veure més »

Batalla d'Ajnadayn

La batalla d'Ajnadayn fou una batalla lliurada entre juliol i agost del 634 entre el Primer Califat, que havia envaït Palestina, i l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Batalla d'Ajnadayn · Veure més »

Batalla d'Apamea

La batalla d'Apamea va tenir lloc al al sud d'Apamea, localitat al nord-oest d'Alep, o a Halab.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Batalla d'Apamea · Veure més »

Batalla de Manazkert

La batalla de Manazkert fou un enfrontament entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Seljúcida.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Batalla de Manazkert · Veure més »

Batalla de Muta

La batalla de Muta —, o — va ser lliurada en el 629 (5 de jumada al-àwwal de 8 dH en el calendari islàmicSaif-ur-Rahman Mubarakpuri, ar-Raheeq al-Makhtoom, "The Sealed Nectar", Universitat Islàmica de Medina, Dar-us-Salam publishers), a prop del llogaret de Muta, a l'est del riu Jordà, i Karak, a la Governació de Karak, entre un exèrcit enviat pel profeta de l'islam, Mahoma, i un exèrcit de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Batalla de Muta · Veure més »

Batalla de Sil·leu

La batalla naval de Sil·leu va tenir lloc a 678 i es va lliurar entre els àrabs omeies i l'Imperi Romà d'Orient, en coordinació amb una sèrie de batalles per terra en Anatòlia i Síria.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Batalla de Sil·leu · Veure més »

Batalla de Sufètula

La batalla de Sufètula va enfrontar l'any 647 les forces musulmanes àrabs del califat Rashidun i l'exarcat d'Àfrica romà.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Batalla de Sufètula · Veure més »

Batalla del Lalacàon

La batalla del Lalacàon, coneguda igualment com a batalla de Posó, fou un enfrontament que es produí a Paflagònia (al nord de l'actual Turquia) el 3 de setembre del 863 entre les tropes de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Batalla del Lalacàon · Veure més »

Batalla dels Pals

La batalla dels Pals o batalla de dhat as-sawari o batalla de Fènix va ser una crucial batalla naval que va tenir lloc el 654 entre els àrabs musulmans dirigits per Abu-l-Àwar i la flota romana d'Orient comandada personalment per l'emperador Constant II.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Batalla dels Pals · Veure més »

Bilbeis

Bilbeis (o Bilbays) és una antiga ciutat al sud-est del delta del Nil a Egipte.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Bilbeis · Veure més »

Bizerta

Bizerta és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima, amb uns 115.000 habitants.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Bizerta · Veure més »

Cal·línic d'Heliòpolis

Cal·línic d'Heliòpolis (Callinīcus) fou un arquitecte i alquimista romà d'Orient conegut per ser presumiblement l'inventor del foc grec, un artifici incendiari utilitzat en les batalles navals de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Cal·línic d'Heliòpolis · Veure més »

Califa

Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Califa · Veure més »

Califat Abbàssida

Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Califat Abbàssida · Veure més »

Califat Fatimita

El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Califat Fatimita · Veure més »

Califat Omeia

El Califat Omeia (o) (661-750) va ser el segon dels quatre principals califats establerts després de la mort de Mahoma.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Califat Omeia · Veure més »

Cambridge University Press

Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Cambridge University Press · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Carlemany · Veure més »

Cartago

Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Cartago · Veure més »

Castell d'Alaró

Gravat antic del Castell d'Alaró (segle XIX) El Castell d'Alaró és un castell al cim del mateix nom, al terme municipal d'Alaró, a Mallorca.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Castell d'Alaró · Veure més »

Catània

Localització de Catània Catània (en sicilià Catania) és una ciutat de l'est de Sicília, capital de la ciutat metropolitana de Catània, als contraforts de l'Etna i a la vora del golf de Catània.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Catània · Veure més »

Catepanat d'Itàlia

Mapa d'Itàlia meridional mostrant el ''' Catepanat d'Itàlia ''' (en verd) tal com apareixia cap a l'any 1000 de la nostra era. El Catepanat d'Itàlia va ser una província de l'Imperi Romà d'Orient que comprenia la part sud de la península d'Itàlia amb una línia traçada des de Muntanya Gargano (a la Pulla, al nord de Bari) fins al Golf de Salern.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Catepanat d'Itàlia · Veure més »

Càpua

Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Càpua · Veure més »

Cízic

Cízic (en grec antic Κύζικος "Kyzikos", en llatí Cyzicus o Cyzicum) era una ciutat grega de la Propòntida, a Mísia, una península o una illa unida al continent per uns sorrals.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Cízic · Veure més »

Chronicum Salernitanum

Chronicon Salernitanum o les Cròniques de Salern, és una crònica medieval del sobre la història del Principat de Salern.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Chronicum Salernitanum · Veure més »

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Cilícia · Veure més »

Cir d'Alexandria (patriarca)

Cir va ser un egipci que va viure al.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Cir d'Alexandria (patriarca) · Veure més »

Cirenaica

Províncies otomanes de la Líbia actual La Cirenaica (Kyrēnaïké, àrab: برقة, romanitzat Barqah) és una regió oriental de Líbia entre les longituds E16 i E25 dins districte d'Al Kufrah, que comprèn les províncies de Bengasi, Darna i Al-Bayda.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Cirenaica · Veure més »

Cirene

Cirene (o) fou una ciutat grega de Líbia, a la regió que va prendre el nom de Cirenaica.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Cirene · Veure més »

Ciutats estat italianes

Ciutats estat italianes el 1494 Les ciutats estat italianes són les ciutats estat que existiren a la península Itàlica entre el principi de l'edat mitjana i la unificació d'Itàlia el 1861.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Ciutats estat italianes · Veure més »

Conquesta àrab d'Egipte

Al principi de la conquesta àrab d'Egipte, Egipte formava part de l'Imperi Romà d'Orient, amb capital a Constantinoble, tot i que havia estat conquerit una dècada abans per l'Imperi Sassànida dirigit per Cosroes II (606-629).

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Conquesta àrab d'Egipte · Veure més »

Conquesta musulmana de Pèrsia

La conquesta àrab de Pèrsia (en تجاوز اعراب., Tajāvoz arab, ‘l'atac dels àrabs', o ظهور اسلام. zohur-i eslam, ‘les albors de l'islam’) va conduir a la fi de l'Imperi Sassànida el 644, a la caiguda de la dinastia sassànida i a l'eventual declivi del zoroastrisme, la religió de l'Iran.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Conquesta musulmana de Pèrsia · Veure més »

Conquesta musulmana de Síria

La conquesta musulmana de Síria va tenir lloc durant la primera meitat del i fa referència a la regió coneguda com a Xam, Llevant mediterrani o Gran Síria.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Conquesta musulmana de Síria · Veure més »

Conquesta musulmana del Magrib

La conquesta islàmica del Magrib és un procés que s'emmarca dins de l'expansió islàmica dels segles  i. Aquest procés, malgrat la seva relativa rapidesa, va tenir alts i baixos; després d'un inicial desinterès per part d'Úmar ibn al-Khattab, a la seva mort es va iniciar la conquesta, que va portar com a conseqüència la unió i derrota de les tribus amazigues, la pèrdua del ric exarcat de Cartago per a l'Imperi Romà d'Orient, i l'oportunitat per als musulmans de continuar la seva expansió fins a Europa.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Conquesta musulmana del Magrib · Veure més »

Conquesta normanda del Mezzogiorno

La conquesta normanda del Mezzogiorno va ser un procés desenvolupat durant diverses dècades del.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Conquesta normanda del Mezzogiorno · Veure més »

Conquestes mongoles

Les conquestes mongoles van tenir lloc al llarg del segle XIII i van donar com a resultat un vast imperi que, vers l'any 1300 abastava gran part d'Àsia i Europa de l'est.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Conquestes mongoles · Veure més »

Constant II

Constant II (?, 630 - Siracusa, 668) fou emperador romà d'Orient entre el 641 i el 668.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Constant II · Veure més »

Constantí IV Pogonat

Constantí IV Pogonat (en llatí Flavius Constantinus) de sobrenom Pogonatos (Pogonatus) o Barbatos (Barbatus) fou emperador romà d'Orient del 668 al 685.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Constantí IV Pogonat · Veure més »

Constantí V Coprònim

Constantí V, dit Coprònim (grec:, Konstandinos; juliol del 718 – 14 de setembre del 775), fou emperador romà d'Orient entre el 741 i el 755.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Constantí V Coprònim · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Constantinoble · Veure més »

Creta

Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Creta · Veure més »

Cristià

Percentatge de cristians per estat Un cristià és una persona que forma part del cristianisme, una religió abrahàmica monoteista que es basa en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Cristià · Veure més »

Croades

Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Croades · Veure més »

Damasc

Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Damasc · Veure més »

Dècada del 1050

Sense descripció.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Dècada del 1050 · Veure més »

Delta del Nil

El delta del Nil és el territori conformat pels fèrtils dipòsits al·luvials del riu Nil en desembocar al mar Mediterrani al nord d'Egipte.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Delta del Nil · Veure més »

Deu manaments

editorial.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Deu manaments · Veure més »

Dinastia Idríssida

Extensió dels dominis idríssides La dinastia idríssida fou una nissaga alida, de la branca hassanita, que regnà al Marroc i Tlemcen del 789 al 974.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Dinastia Idríssida · Veure més »

Dinastia macedònia

Lleó VI, els dos primers emperadors de la dinastia macedònia. La dinastia macedònia governà l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Dinastia macedònia · Veure més »

Divriği

Gran Mesquita i Hospital de Divriği Divriği és una ciutat de Turquia, capital d'un districte del mateix nom al sud-est de la província de Sivas, a la vora del riu Çaltı Çayı (afluent del Kara Su (afluent de l'Eufrates). No hi ha dades sobre la seva població actual (2009), però era de només 4.500 habitants el 1930, de 10.389 el 1970, de 15.974 el 1985 i 17.664 el 1990.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Divriği · Veure més »

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Egipte · Veure més »

Emir

Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Emir · Veure més »

Emirat de Bari

Conquesta de Bari per Lluís II el 871. Lemirat de Bari fou un petit estat musulmà establert a la zona de Bari i la Pulla que va durar un quart del.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Emirat de Bari · Veure més »

Emirat de Creta

L'emirat de Creta fou un estat musulmà establert a l'illa de Creta del 828 al 961.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Emirat de Creta · Veure més »

Emirat de Dàniyya

Lemirat o taifa de Dàniya (o) fou un estat andalusí, construït per un mawla dels amírides al voltant de la ciutat de Dàniya i que va incloure també les illes Balears.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Emirat de Dàniyya · Veure més »

Emirat de Qúrtuba

L'Emirat de Qúrtuba o de Còrdova fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba existent entre els anys 711 i 929.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Emirat de Qúrtuba · Veure més »

Emirat de Sicília

LEmirat de Sicília fou un estat musulmà a la Mediterrània, format per l'illa de Sicília dominada pels musulmans des de principis del fins a finals del.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Emirat de Sicília · Veure més »

Enna

Ubicació de Enna dins la província ''Castello di Lombardia'' a Enna, Sicília Enna (sicilià Castrugiuvanni, en català medieval Castrejoan) és una ciutat de Sicília, vers el centre de l'illa a la cimera d'un gran turó rodejat de precipicis el que la feia gairebé impossible de conquerir doncs els pocs accessos eren fàcils de defendre i tenia subministrament propi d'aigua de fonts.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Enna · Veure més »

Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric II (6 de maig de 973-13 de juliol de 1024), anomenat el Sant i també conegut com a Sant Enric (per tal com va ser canonitzat per l'Església Catòlica), va ser el cinquè i darrer emperador del Sacre Imperi Romà de la dinastia saxona (o otoniana) des de la seva coronació a Roma el 1014 fins a la seva mort una dècada més tard.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Epifani I de Constància

Epifani I de Constància o Epifani de Salamina (Eleuteròpolis, actual Bayt Djibrin, Palestina, ca. 315 - al mar, camí de Xipre, 403) fou un bisbe de Constància, antiga Salamina de Xipre (Xipre), considerat Pare de l'Església.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Epifani I de Constància · Veure més »

Erzurum

Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Erzurum · Veure més »

Eslaus

Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Eslaus · Veure més »

Estats Pontificis

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Estats Pontificis · Veure més »

Europa Occidental

Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Europa Occidental · Veure més »

Exarcat d'Àfrica

Augment del territori de l'Imperi Romà d'Orient entre l'ascens al poder de Justinià I (en vermell, any 527) i la seva mort (en taronja, any 565). Belisari contribuí enormement a l'expansió de l'imperi L'Exarcat d'Àfrica o de Cartago va ser una divisió administrativa de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Exarcat d'Àfrica · Veure més »

Expansió de l'islam

Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Expansió de l'islam · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Feudalisme · Veure més »

Foc grec

El foc grec era una arma naval usada per l'Imperi Romà d'Orient, una mescla inflamable inventada per Cal·línic d'Heliòpolis, un refugiat sirià originari d'Heliòpolis de Síria vers el 673.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Foc grec · Veure més »

Gassànides

Els gassànides foren un grup àrab cristià monofisita qui va fundar i dirigir un regne preislàmic àrab al territori que avui és Jordània.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Gassànides · Veure més »

Gerba

L'illa de Gerba o Djerba és una illa de la costa sud-est de Tunísia, al golf de Gabes, a prop del litoral.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Gerba · Veure més »

Germà I de Constantinoble

Germà I de Constantinoble (Constantinoble, c. 634 - 11 de maig de 740) va ser patriarca de Constantinoble.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Germà I de Constantinoble · Veure més »

Gibraltar

Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Gibraltar · Veure més »

Gihad

Bandera de la Gihad amb la xahada o professió de fe islàmica, declaració de fe en un únic Déu i en el caràcter profètic de Mahoma''.'' El gihad o jihad (de l'àrab, ‘esforç’, ‘lluita’, derivat del verb, ‘esforçar-se’) és un terme islàmic que fa referència a un deure religiós de tots els musulmans.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Gihad · Veure més »

Gonnari Comit de Salanis

Gonnari-Comit de Salanis (Gonnari-Comita de Salanis) fou jutge d'Arborea i Torres al.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Gonnari Comit de Salanis · Veure més »

Gran Khorasan

El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Gran Khorasan · Veure més »

Gregori (patrici)

Gregori (mort a Sufètula el 647) va ser un patrici de la província romana d'Orient d'Àfrica, esmentat per Teòfanes Isàuric.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Gregori (patrici) · Veure més »

Guerra

''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Guerra · Veure més »

Guerra Civil dels abbàssides

La Guerra Civil dels abbàssides, també coneguda com a Quarta Fitna (809-827) va ser un conflicte entre els germans al-Amín i al-Mamun per la successió al Califat Abbàssida.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Guerra Civil dels abbàssides · Veure més »

Guerra romano-sassànida del 602-628

La guerra romano-sassànida del 602-628 fou l'última, la més llarga i la més devastadora de la successió de guerres entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Sassànida.Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí». L'anterior conflicte entre les dues potències havia arribat a la seva fi el 591 després que l'emperador Maurici ajudés el rei sassànida Cosroes II a recuperar el tron. El 602, Cosroes feu servir l'assassinat de Maurici per un rival polític, Focas, com a casus belli per envair l'Imperi Romà d'Orient. Els combats es prolongaren durant més de dues dècades i es disputaren a gran part de l'Orient Pròxim, des de Mesopotàmia fins a les portes de Constantinoble, passant pel Caucas, Armènia, el Llevant, Egipte, Anatòlia i el mar Egeu. Els perses es mostraren superiors durant gairebé tot el conflicte, des del 602 fins al 622, quan arrabassaren als romans la major part del Llevant, Egipte, algunes illes de l'Egeu i parts d'Anatòlia. Tanmateix, en la recta final de la guerra, Heracli, proclamat emperador el 610, es refeu dels seus fracassos inicials i fou capaç de restaurar lstatu quo ante bellum. Els romans posaren els perses contra les cordes i recuperaren la iniciativa atacant les terres iranianes entre el 622 i el 626, mentre que els perses feren causa comuna amb els àvars i els eslaus en un intent fallit de prendre Constantinoble. El 627, Heracli envaí el cor de l'Imperi Sassànida alhora que els seus aliats turcs saquejaven els dominis perses a Transcaucàsia. Això fou el detonant d'una guerra civil a Pèrsia, en el transcurs de la qual Cosroes fou derrocat i executat i els perses es rendiren. El 628 se signà una pau que posava fi a les hostilitats amb condicions força indulgents per als perses derrotats. Tanmateix, tants anys de guerra havien esgotat el capital econòmic i militar dels dos imperis i els deixaren afeblits davant de les invasions musulmanes, que acabarien duent a la caiguda de l'Imperi Sassànida i el fort declivi territorial de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Guerra romano-sassànida del 602-628 · Veure més »

Guerres de la Ridda

Les guerres de la Ridda (‘guerres d'apostasia’) van ser una sèrie de campanyes militars musulmanes per sufocar la rebel·lió d'algunes tribus àrabs contra el califa Abu-Bakr as-Siddiq, que van tenir lloc en els anys 632 i 633, immediatament després de la mort de Mahoma.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Guerres de la Ridda · Veure més »

Guerres romano-seljúcides

Les guerres romano-seljúcides foren una sèrie de conflictes bèl·lics entre l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Guerres romano-seljúcides · Veure més »

Habib ibn Abi-Ubayda al-Fihrí

Habib ibn Abi-Ubayda ibn Uqba ibn Nafi al-Fihrí o, més senzillament, Habib ibn Abi-Ubayda al-Fihrí (? - Bagdoura, octubre de 741) fou un comandant de l'exèrcit àrab, membre de la família dels fíhrides o úqbides, que tingué un paper important en la història primerenca d'Ifríqiya i l'Àndalus.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Habib ibn Abi-Ubayda al-Fihrí · Veure més »

Hajj

El hajj (àrab:, ‘pelegrinatge’) és el pelegrinatge que realitzen els musulmans als llocs sants de la Meca i al seu terme sagrat (al-balad al-haram) durant el mes de dhu-l-hijja.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Hajj · Veure més »

Hamdànides

Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Hamdànides · Veure més »

Harun ar-Raixid

Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Harun ar-Raixid · Veure més »

Hassan ibn an-Numan

Hassan ibn an-Numan al-Ghassaní (?-705) fou un general omeia conqueridor d'Ifríqiya.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Hassan ibn an-Numan · Veure més »

Heliòpolis (antic Egipte)

Heliòpolis fou una ciutat important de l'antic Egipte, capital del nomós 13 del Baix Egipte.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Heliòpolis (antic Egipte) · Veure més »

Heracli

Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Heracli · Veure més »

Hira

Al-Hira o, a vegades, Hira fou una antiga ciutat al sud de Kufa a la part central del sud de l'Iraq al límit entre les terres agrícoles mesopotàmiques i el desert d'Aràbia.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Hira · Veure més »

Hixam ibn Abd-al-Màlik

Hixam ibn Abd-al-Màlik o, tot simplement, Hixam (691-6 de febrer del 743) fou califa omeia marwànida de Damasc (724-743).

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Hixam ibn Abd-al-Màlik · Veure més »

Homs

El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Homs · Veure més »

Iconòdul

'''Triomf de l'Ortodòxia''' sota l'emperadriu romana d'Orient Teodora al 843. Thedoroda va ser considerada com una iconodula Un iconòdul (grec: eikono-doulos, «hom qui serveix imatges»; també «iconodulista» o «iconòfil») és aquell qui exposa iconodulisme, per exemple, qui dona suport o favor a les imatges religioses o icones i les venera, en oposició a un iconoclasta, que és qui es mostra en contra de l'ús d'imatges religioses.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Iconòdul · Veure més »

Iconoclàstia

Iconoclàstia és aquella doctrina que s'oposa a la veneració d'imatges o ídols.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Iconoclàstia · Veure més »

Ifríqiya

Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Ifríqiya · Veure més »

Il-kanat

Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Il-kanat · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Illes Balears · Veure més »

Imperi Búlgar

El kan Omurtag (814-831) Ivan Alexandre (1331-1371) L'Imperi Búlgar (búlgar: Българско царство,Balgarsko Tsarstvo), és un terme utilitzat per descriure dos períodes en la història medieval de Bulgària, en ell els búlgars van actuar com un factor clau en el poder regional a Europa en general i al sud-est, en particular, sovint rivals de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Imperi Búlgar · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Imperi Sassànida

LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Imperi Sassànida · Veure més »

Imperi Seljúcida

LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles  i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Imperi Seljúcida · Veure més »

Irene d'Atenes

Irene fou una emperadriu romana d'Orient (797-802) nascuda a Atenes vers 752 i morta a Constantinoble el 9 d'agost de 803.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Irene d'Atenes · Veure més »

Irene de Khazària

Irene de Khazària, nascuda amb el nom de Tzitzak (en turc Çiçek), que va morir cap al 750, va ser una princesa khàzar, filla del kagan Bihar.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Irene de Khazària · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Islam · Veure més »

Issam al-Khawlaní

Issam al-Khawlaní (la Meca, ? ~ ?, 962), d'origen iemenita, fou el conqueridor àrab de les Illes Orientals de l'Àndalus.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Issam al-Khawlaní · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Itàlia · Veure més »

Jàfar ibn Abi-Tàlib

Jàfar ibn Abi-Tàlib, també conegut com a Jàfar at-Tayyar (mort en 629), fou fill d'Abu-Tàlib ibn Abd-al-Múttalib ——oncle del profeta Muhàmmad— i germà del primer imam xiïta i quart califa sunnita, Alí ibn Abi-Tàlib.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Jàfar ibn Abi-Tàlib · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Jerusalem · Veure més »

Joan I Tsimiscés

Joan I Tsimiscés (Ioannis Tzimiskís) fou un destacat general i emperador romà d'Orient del 969 al 976.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Joan I Tsimiscés · Veure més »

Joan Zonaràs

Joan Zonaràs o Zonares (c. 1074 - d. de 1159) fou un teòleg i historiador romà d'Orient del, sota els emperadors Aleix I Comnè i Calojoannes (Joan II Comnè).

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Joan Zonaràs · Veure més »

Jordània

Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Jordània · Veure més »

Jordi Maniaces

Jordi Maniaces (en llatí Georgius Maniaces, en grec medieval Γεώργιος Μανιάκης) va ser un patrici romà d'Orient, fill de Gudeli Maniaces, que havia estat governador del tema i ciutat de Teluc (Τελούχ) a la zona de les muntanyes del Taure, durant el regnat de l'emperador Romà III Argir, cap a l'any el 1030.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Jordi Maniaces · Veure més »

Justinià II Rinotmet

Justinià II de sobrenom Rinotmet (Rhinotmetus, 'El del nas tallat') fou emperador romà d'Orient del 685 al 695 i del 704 al 711.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Justinià II Rinotmet · Veure més »

Kairuan

Kairuan és una ciutat de Tunísia situada a l'interior del país, a 156 km de Tunis i a 57 de Sussa.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Kairuan · Veure més »

Kàhina

La Kàhina (literalment ‘la Sacerdotessa’ o ‘l'Endevinadora’), malnom de Dihya, va ser una reina amaziga dels zanates de l'Aurès, que va dirigir la resistència a la conquesta àrab al final del.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Kàhina · Veure més »

Khàlid ibn al-Walid

Khàlid ibn al-Walid ibn al-Mughira al-Makhzumí al-Quraixí, també conegut senzillament com a Khàlid ibn al-Walid (mort el 642) fou un general àrab del primer període de les conquestes islàmiques.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Khàlid ibn al-Walid · Veure més »

Kosayla

Kosayla ibn Lamzam (Kusayla ibn Lamzam o Kasila ibn Lamzam) fou un heroi nacional amazic, cap de la lluita per la seva independència.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Kosayla · Veure més »

La Meca

La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і La Meca · Veure més »

Làkhmides

s. XV que descriu la construcció d'un dels castells d'Al-Hira, la capital dels làkhmides. Els làkhmides van ser un grup d'àrabs cristians que van viure al sud d'Iraq, i el 266 dC construïren la ciutat d'al-Hira.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Làkhmides · Veure més »

Lleó de Trípoli

Lleó de Trípoli (grec: Λέων ὸ Τριπολίτης, Léon ho Tripolitis), conegut com a Raixiq al-Wardamí (الوردامي رشيق.) i Ghulam Zurafa (زرافة غلام.) en àrab, fou un renegat grec que serví el Califat Abbàssida com a comandant d'una flota a principis del.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Lleó de Trípoli · Veure més »

Lleó Focas el Jove

Lleó Focas, en grec medieval Λέων Φωκᾶς, nascut entre el 915 i el 920 i mort després del 971 va ser un destacat general de l'Imperi Romà d'Orient que va obtenir algunes victòries a la frontera oriental de l'imperi a mitjà al costat del seu germà gran l'emperador Nicèfor II.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Lleó Focas el Jove · Veure més »

Lleó III l'Isàuric

L'Imperi Romà d'Orient, en lila, quan Lleó III va accedir al tron el 717. En verd l'imperi dels omeies. Lleó III l'Isàuric (en grec:, Leon) anomenat anteriorment Conó (Konon), fou emperador romà d'Orient del 718 al 741, fundador de la dinastia isàurica.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Lleó III l'Isàuric · Veure més »

Lleonci (emperador)

Lleonci (nom original:, Leontios), o simplement Lleó fou emperador romà d'Orient del 695 al 698.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Lleonci (emperador) · Veure més »

Llevant (Orient Pròxim)

El Llevant, conegut també com el Xam —, o —, és el nom d'una regió històrica de l'Orient Pròxim.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Llevant (Orient Pròxim) · Veure més »

Lluís II d'Itàlia

Làpida de Lluís II d'Itàlia, a la Basílica de Sant Ambròs de Milà Lluís II el Jove (825 - Brescia, Itàlia 875) va ser rei d'Itàlia (839-875), Emperador d'Occident (855-875) i comte de Provença (863-875).

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Lluís II d'Itàlia · Veure més »

Macedònia (regió)

Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Macedònia (regió) · Veure més »

Mahoma

Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Mahoma · Veure més »

Mahoma a Medina

El 622, Mahoma, profeta de l'islam, anà a viure a Medina amb els seus deixebles en l'emigració coneguda com a «hègira».

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Mahoma a Medina · Veure més »

Malatya

Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Malatya · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Mallorca · Veure més »

Mar de Màrmara

La mar de Màrmara (en Marmara Denizi; en Θάλασσα τουΜαρμαρά, Thàlassa tu Marmarà), a l'antiguitat anomenada Propòntida (Propontis) és una mar continental molt tancada que connecta la mar Negra amb la mar Egea i que alhora separa la part asiàtica de Turquia de la part europea.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Mar de Màrmara · Veure més »

Mar Egea

La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Mar Egea · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Mar Mediterrània · Veure més »

Maraix

Maraix o Kahramanmaraş (turc) és una ciutat de Turquia, i capital de la província de Kahramanmaraş.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Maraix · Veure més »

Mardaïta

Els mardaïtes o els jaràjima) foren un poble format per la barreja de grups tribals arameus (siríacs) amb altres elements (zutt, armenis i perses). El seu nom àrab derivada de la regió de Júrjuma, situada a les muntanyes Amanos (àrab Lukkam) i a les maresmes al nord d'Antioquia, entre Bayas i Buqa. Els mardaïtes eren nominalment cristians però poc interessats de fet en la religió i gaudien d'una semiindependència religiosa tot i que nominalment depenien del patriarca d'Antioquia, i política, ja que es limitaven a aportar lleves als romans d'Orient i algunes bandes d'irregulars. Els àrabs després de conquerir Antioquia de l'Orontes els van atacar sota la direcció d'Habib ibn Maslama al-Fihri i van acceptar servir als àrabs com espies i guàrdies de les Portes Cilícies, cooperant amb les guarnicions àrabs. Van quedar exempts de la jizya i podien tenir part al botí en les expedicions en les que participaven. Tot i així la seva lleialtat va oscil·lar entre musulmans i romans d'Orient. Segons l'historiador grec Teòfanes el Confessor, a la meitat del (vers 666) l'emperador Constantí II va organitzar una expedició dels mardaïtes contra Síria amb suport de tropes romanes d'Orient i els atacs van arribar fins a Jerusalem ocupant totes les muntanyes del Líban. Els esclaus fugitius d'origen grec se'ls van unir així com altres habitants cristians dels territoris de muntanya i van arribar a formar un exèrcit de milers d'homes. Muawiya I va haver de negociar amb l'Imperi Romà d'Orient i va signar un tractat de pau pel qual el califat pagaria un tribut anual a l'emperador i alliberaria 8000 captius, i a canvi l'emperador deixaria de donar suport als mardaïtes. Després van patir diverses derrotats davant els àrabs al Líban; vers el 669 o 670 es testimonia l'establiment de zutts al nord d'Antioquia i al país del mardaïtes i això podria haver estat una de les causes (o conseqüència) de la sortida i l'expedició mardaïta. El tractat entre el califat i Bizanci (probablement del 678 o 679) no està confirmat per les fonts àrabs i els historiadors han emès dubtes sobre l'afer. Sota Abd-al-Màlik ibn Marwan vers el 688, Justinià II aprofitant la guerra civil al califat, va llançar altre cop als mardaïtes contra Síria dirigits per oficials grecs. Aquesta vegada el califa va pactar amb els rebels i després va pactar amb l'Imperi; els historiadors pensen que Teòfanes va poder confondre aquest pacte amb el tractat del 678; altres pensen que els historiadors àrabs no esmenten el tractat del 978 perquè el van confondre amb el del 688 o 689. Teòfanes esmenta aquest segon tractat (el situa en dues dates diferents: el 684 o el 686, mentre al-Baladhuri el situa el 689). En aquest tractat, a canvi de la pau, el califat pagava diàriament a l'imperi mil peces d'or, un esclau un cavall de pura sang, i l'Imperi cedia la meitat de les taxes d'Armènia, Ibèria (Geòrgia) i Xipre (que quedava sota ocupació conjunta); a més a més els mardaïtes del Líban s'abstindrien d'atacar els àrabs i si ho feien serien atacats per les forces imperials. Per fer obeir l'ordre fou enviat al Líban el general Lleonci (després emperador) que va fer matar el cap mardaïta Joan i va obligar els mardaïtes a obeir, i a deu mil (o dotze mil) els va fer sortir de les muntanyes per establir-los a Tràcia i Armènia; fins llavors els mardaïtes havien estat una barrera a l'expansió àrab a la zona i la seva eliminació va permetre als àrabs disposar de bases sòlides al Taure i Antitaure i per envair l'Àsia Menor; els mardaïtes no van perdre la independència completament però d'altres tribus hostils àrabs es van establir als seus dominis i foren dispersats per les viles de les regions d'Homs i Damasc; els pagesos de la zona que se'ls havien unit van retornar als seus pobles i els esclaus fugitius van retornar amb els seus amos. Alguns guerrers mardaïtes van destacar al servei dels musulmans especialment Maymun al-Jurjumaní (Maïouma a les cròniques romanes d'Orient) que va tenir el favor del califa Abd-al-Màlik ibn Marwan (685–705) i va participar (sota el califa al-Walid I ibn Abd-al-Màlik, 705–715) a l'expedició de Màslama ibn Abd-al-Màlik contra Tíana en què va morir (vers 706 o 707.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Mardaïta · Veure més »

Marina romana d'Orient

XIV La marina romana d'Orient va ser la força naval de l'exèrcit romà d'Orient.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Marina romana d'Orient · Veure més »

Mawla

Mawla (en plural mawali) és una paraula àrab polisèmica, el significat de la qual ha variat segons diferents períodes i contextos.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Mawla · Veure més »

Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan

Abu-Saïd Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan ibn al-Hàkam ibn Abi-l-As ibn Umayya al-Umawí al-Quraixí, més conegut simplement com Màslama ibn Abd-al-Màlik (? - 24 de desembre de 738) fou un príncep i general omeia que fou emir (ostikan) d'Armènia, Al-Jazira i l'Azerbaidjan del 709 al 721, del 725 al 729 i del 730 al 732.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan · Veure més »

Mesopotàmia

Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Mesopotàmia · Veure més »

Mezzogiorno

El Mezzogiorno (a italià normatiu, literalment Migdia, amb el significat de-zona-sud o meridional) és la macroregió meridional de l'estat italià.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Mezzogiorno · Veure més »

Miquel Burtzes

Miquel Burtzes (grec: Μιχαήλ Βούρτζης, Mikhaïl Vurtzis), nascut cap al 930/935 i mort a la tardor del 995 o més tard, fou un important general romà d'Orient de finals del.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Miquel Burtzes · Veure més »

Miquel II el Tartamut

Miquel el Tartamut o Miquel II fou un general que va arribar a ser emperador romà d'Orient del 820 al 829.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Miquel II el Tartamut · Veure més »

Miquel III l'Embriac

Miquel III l'Embriac (Mikhaïl III o Méthussos) (Constantinoble, 19 de gener de 840 - 23/24 de setembre de 867) fou emperador romà d'Orient del 842 al 867.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Miquel III l'Embriac · Veure més »

Mirdàsides

La dinastia mirdàsida, dels Banu Mirdàs o dels mirdàsides fou una nissaga àrab kilabita que va governar Alep.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Mirdàsides · Veure més »

Mopsuèstia

Mopsuèstia (grec medieval: Mamista, Manistra;;;;; francès antic: Mamistra) fou una gran ciutat de l'Imperi Romà a la part oriental de Cilícia a la riba del riu Piramos (Pyramus), prop de la costa a una plana anomenada Ἀλήιον πεδίον, al camí de Tars a Issos.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Mopsuèstia · Veure més »

Mort en combat

capítol.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Mort en combat · Veure més »

Muàwiya ibn Abi-Sufyan

Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Muàwiya ibn Abi-Sufyan · Veure més »

Muàwiya ibn Hixam

Muàwiya ibn Hixam ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan fou un príncep omeia, fill més gran del califa Hixam (724-743) que el va designar com a hereu al pujar al tron.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Muàwiya ibn Hixam · Veure més »

Muàwiya ibn Hudayj

Abu-Nuaym (o Abu-Abd-ar-Rahman) Muàwiya ibn Hudayj ibn Jafna as-Sakuní at-Tujibí fou un dels companys del Profeta.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Muàwiya ibn Hudayj · Veure més »

Muhàmmad ibn Marwan

Abu-Abd-ar-Rahman Muhàmmad ibn Marwan ibn al-Hàkam fou un príncep omeia fill del primer califa de la branca marwànida, Marwan ibn al-Hàkam (684–685) i germanastre d'Abd-al-Màlik ibn Marwan (685–705).

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Muhàmmad ibn Marwan · Veure més »

Mujàhid

Taifa de Dénia cap al 1037. Abu-l-Jayx al-Muwàffaq bi-L·lah ibn Abd-Al·lah al-Amirí, més conegut com a Mujàhid (? - 1044, Dénia) va ser emir de Dàniya (1010-1044).

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Mujàhid · Veure més »

Muntanyes del Taure

El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altitud amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Muntanyes del Taure · Veure més »

Muralles de Constantinoble

Mapa de les muralles La porta de Belgrad Les muralles de Constantinoble són les muralles que defensaren Constantinoble durant més de mil anys.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Muralles de Constantinoble · Veure més »

Mussa ibn Nussayr

Mussa ibn Nussayr (la Meca, ca. 640 - ?, ca. 717) va ser un general àrab, conqueridor del Magrib i de l'Àndalus i valí d'Ifríqiya.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Mussa ibn Nussayr · Veure més »

Musulmà

260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Musulmà · Veure més »

Núbia

Mapa general de l'antiga Núbia Núbia fou la regió del sud de l'antic Egipte, més enllà de la primera cascada del Nil.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Núbia · Veure més »

Nicèfor Focas el Vell

Nicèfor Focas, anomenat el Vell per distingir-lo del seu net Nicèfor II Focas, en grec medieval Νικηφόρος Φωκάς, nascut cap al 830 i mort cap al 896, va ser un dels grans generals al servei de l'emperador romà d'Orient Basili I el Macedoni i el primer membre important de la família Focas.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Nicèfor Focas el Vell · Veure més »

Nicèfor II Focas

Nicèfor II (Nicephorus, Nikephóros) (912-969) fou emperador romà d'Orient del 963 al 969.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Nicèfor II Focas · Veure més »

Nicèfor Urà

Nicèfor Urà (en llatí Nicephorus Uranus o Oranus, en grec) fou un escriptor romà d'Orient.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Nicèfor Urà · Veure més »

Omeies

Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Omeies · Veure més »

Orient Mitjà

L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Orient Mitjà · Veure més »

Oxford University Press

Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Oxford University Press · Veure més »

Palerm

Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Palerm · Veure més »

Palestina

Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Palestina · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Papa · Veure més »

Patriarca d'Antioquia

El patriarca d'Antioquia és el nom tradicional donat al bisbe d'Antioquia.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Patriarca d'Antioquia · Veure més »

Patriarca de Constantinoble

El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Patriarca de Constantinoble · Veure més »

Paulicianisme

església valdesa. El paulicianisme fou una secta o heretgia cristiana desenvolupada a l'Àsia Menor al quan Pau de Samòsata el miseriós, va predicar la doctrina adopcionista.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Paulicianisme · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Pèrsia · Veure més »

Pelúsion

-. Pelúsion o Pelusi fou una ciutat d'Egipte, al Delta del Nil, uns 30 km al sud-est de la moderna Port Saïd.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Pelúsion · Veure més »

Petrones (general)

Petrones (grec: Πετρωνᾶς, Petronas; mort l'11 de novembre del 865) fou un destacat general i aristòcrata romà d'Orient de mitjans del.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Petrones (general) · Veure més »

Primer califat

El primer califat, altrament anomenat califat dels califes ben guiats o califat dels raixidun, també conegut com a califat perfecte o califat ortodox, va ser el primer califat islàmic regit pels quatre primers successors (califes) del profeta Mahoma, coneguts tradicionalment com els «califes ben guiats», al-khulafà ar-raixidun, en àrab.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Primer califat · Veure més »

Primera Croada

La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Primera Croada · Veure més »

Primera fitna

La primera fitna (‘fitna de l'assassinat d'Uthman') o primera guerra civil islàmica (656-661), va ser una guerra amb repercussions essencials pel jove califat islàmic.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Primera fitna · Veure més »

Pulla

La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Pulla · Veure més »

Regió de Síria

La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Regió de Síria · Veure més »

Regió del Pont

La regió del Pont. Pont (en llatí Pontus, en grec antic Πόντος) era una regió de l'Àsia Menor que rebia aquest nom perquè era a la costa del Pont Euxí, la mar Negra.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Regió del Pont · Veure més »

Regne d'Ibèria

El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Regne d'Ibèria · Veure més »

Regne d'Itàlia (edat mitjana)

El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Regne d'Itàlia (edat mitjana) · Veure més »

República d'Alexandria

La República d'Alexandria fou un estat musulmà que va existir a la ciutat d'Alexandria (Egipte) del 816 al 827.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і República d'Alexandria · Veure més »

República de Gènova

La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і República de Gènova · Veure més »

República de Pisa

La República de Pisa va ser un estat independent de facto centrat en la ciutat toscana de Pisa des del.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і República de Pisa · Veure més »

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і República de Venècia · Veure més »

Revolució Abbàssida

La Revolució Abbàssida es refereix a la caiguda del califat omeia (661-750), el segon dels quatre grans califats en la història de l'islam, pel tercer, el Califat Abbàssida (750-1258).

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Revolució Abbàssida · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Roma · Veure més »

Rometta

Ubicació de Rometta dins de la província Rometta (sicilià Ramietta) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Messina.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Rometta · Veure més »

Rus (poble)

Guerrer eslau del llibre Solntsev Els rus (en rus i ucraïnès: русь,; també ros, rhos, del suec: ros, en grec: ρωσ) foren la població històrica del Kaganat Rus i de la Rus de Kíev.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Rus (poble) · Veure més »

Sabratha

Sabratha és una antiga ciutat a la vora de la mar Mediterrània; se situa a 60 km de la capital de Líbia, Trípoli.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Sabratha · Veure més »

Sahaba

En l'islam, els sahaba, literalment ‘els companys’, és com es coneixen els primers musulmans i musulmanes que van conèixer personalment el profeta Muhàmmad.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Sahaba · Veure més »

Samarra

Samarra és una ciutat de l'Iraq de la governació de Salah ad-Din.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Samarra · Veure més »

Samànides

X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Samànides · Veure més »

Samòsata

Samòsata (Samosata; tr; tr) va ser una ciutat situada a la riba de l'Eufrates.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Samòsata · Veure més »

Sant

corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Sant · Veure més »

Santorí

Santorí (de l'italià Santorini, en grec Σαντορίνη), antigament coneguda com a Tera (en grec, i oficialment, Θήρα, pronúncia moderna: Thira; pronúncia antiga: Thēra), és una illa grega de l'arxipèlag de les Cíclades.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Santorí · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Sardenya · Veure més »

Sayf-ad-Dawla (hamdànida)

Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-l-Hayjà ibn Hamdan ibn al-Hàrith Sayf-ad-Dawla at-Taghlibí, més conegut simplement pel seu làqab com Sayf-ad-Dawla (22 de juny de 916 - 9 de febrer de 967) fou el primer emir hamdànida d'Alep (945-967).

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Sayf-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »

Síria

La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Síria · Veure més »

Segona fitna

La segona fitna o segona guerra civil islàmica fou un període de desordre polític i militar amb una sèrie de conflictes que aparentment no estaven connectats directament entre si que van envoltar al món islàmic durant el govern dels omeies arran de la mort del califa Muàwiya I.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Segona fitna · Veure més »

Setge d'Alaró (902)

El Setge d'Alaró fou la principal batalla de la conquesta islàmica de Mallorca, que va enfrontar les tropes d'Issam al-Khawlaní amb la resistència dels rum de les Illes Balears que durant vuit anys i cinc mesos foren assetjats pels musulmans al Castell d'Alaró, fins que amb la seva derrota finalment Mallorca fou incorporada a l'Emirat de Qúrtuba.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Setge d'Alaró (902) · Veure més »

Setge de Constantinoble (717-718)

El segón setge de Constantinoble va enfrontar el Califat Omeia i l'Imperi Romà d'Orient durant dotze mesos, des del 15 d'agost de 717 fins al 15 d'agost de 718.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Setge de Constantinoble (717-718) · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Sicília · Veure més »

Sipont

Sipont (Sipontum) o Sipunt (en Σιποῦς) va ser una ciutat de la Pulla situada a la costa de la mar Adriàtica, al sud del cap Gargano, al golf de Manfredonia, entre els rius Cèrbal i Candelaro, que desaigüen al sud, i formen la llacuna del Pantano Saldo.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Sipont · Veure més »

Siracusa

Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Siracusa · Veure més »

Statu quo ante bellum

Statu quo ante bellum és un terme llatí que vol dir 'l'estat de les coses abans de la guerra'.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Statu quo ante bellum · Veure més »

Sussa

''Ribat'' de Sussa Sussa, coneguda també per la forma francesa del seu nom, Sousse, és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima i tercera ciutat del país.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Sussa · Veure més »

Tabuk

Tabuk és una ciutat de l'Aràbia Saudita, capital de la província homònima, al nord-oest del país.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Tabuk · Veure més »

Tahírides del Khorasan

Els tahírides foren una nissaga de governadors del Khorasan per compte dels califes abbàssides encara que gaudint d'àmplia independència.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Tahírides del Khorasan · Veure més »

Tamerlà

Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Tamerlà · Veure més »

Taormina

Ubicació de Taormina dins la província Taormina (sicilià: Taurmina) és una ciutat de la costa oriental de Sicília, a la ciutat metropolitana de Messina, entre Messina i Catània.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Taormina · Veure més »

Tars (Turquia)

''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Tars (Turquia) · Veure més »

Tatxat Andzevatxí

Tatxat Andzevatxí fou un generalíssim armeni del de la família dels Andzevatxí.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Tatxat Andzevatxí · Veure més »

Tàrent

Tàrent (en català antic Taràntol, en italià Taranto, en tarentí, Tarde) és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie) i a la província de Tàrent.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Tàrent · Veure més »

Tàriq ibn Ziyad

Tàriq ibn Ziyad (m. ca. 720) fou un general amazic musulmà, governador de Tànger, mawla de Mussa ibn Nussayr, valí d'Ifríqiya i cap de les primeres tropes omeies que van conquerir el regne visigot de Toledo.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Tàriq ibn Ziyad · Veure més »

Teòfanes el Confessor

Teòfanes el Confessor o Teòfanes Homologetes o Teòfanes Isàuric (Constantinoble, cap a 760 –Samotràcia, 12 de març, 817 o 818) va ser un aristòcrata, cronista i monjo asceta de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Teòfanes el Confessor · Veure més »

Teòfil (emperador)

Teòfil (en grec, Theophilos, «Amic de Déu», 813 -20 de gener del 842) fou emperador romà d'Orient del 829 al 842, el segon de la dinastia frígia o amoriana.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Teòfil (emperador) · Veure més »

Tema (circumscripció administrativa)

Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles  i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Tema (circumscripció administrativa) · Veure més »

Tervel

Tervel fou rei de Bulgària entre els anys 700 i 721.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Tervel · Veure més »

Tessalònica

Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Tessalònica · Veure més »

Tomàs l'Eslau

Tomàs l'Eslau fou un militar romà d'Orient al qual l'emperador Lleó V l'Armeni va confiar el comandament militar i naval a l'Àsia.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Tomàs l'Eslau · Veure més »

Transoxiana

La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Transoxiana · Veure més »

Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Tràcia · Veure més »

Trípoli

Trípoli és la capital del país, de la ''xabiyya'' de Trípoli i la ciutat més gran de Líbia.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Trípoli · Veure més »

Trípoli (Líban)

Trípoli (pronunciat Ṭrāblus localment; també anomenada, literalment ‘Trípoli de Síria’, per tal de distingir-la de Trípoli de Líbia) és la segona ciutat del Líban, amb uns 500.000 habitants.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Trípoli (Líban) · Veure més »

Treva

La treva és l'acord entre bàndols en guerra per posar fi temporal a l'enfrontament directe, usualment per negociar una possible pau o per dates assenyalades (com la interrupció dels combats a Nadal durant la Primera Guerra Mundial).

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Treva · Veure més »

Tripolitana

Tripolitana Tripolitana Segell de 1931 La Tripolitana o Tripolitània és una regió històrica de Líbia, formant la part nord-occidental del país.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Tripolitana · Veure més »

Tunis

Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Tunis · Veure més »

Ubayd-Al·lah ibn al-Habhab

Ubayd-Al·lah ibn al-Habhab as-Salulí fou un militar omeia, governador o valí d'Egipte, d'Ifríqiya i de l'Àndalus.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Ubayd-Al·lah ibn al-Habhab · Veure més »

Universitat de València

La Universitat de València va ser fundada l'any 1499 sota el nom dEstudi General i és, a més de la universitat més antiga del País Valencià, una de les més importants i amb més llarga tradició a l'Estat espanyol.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Universitat de València · Veure més »

Uqba ibn Nafi

Uqba ibn Nafi ibn Abd-al-Qays al-Fihrí al-Quraixí o, simplement, Uqba ibn Nafi (vers 632 - 683) fou un general àrab, conqueridor de l'Àfrica del nord.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Uqba ibn Nafi · Veure més »

Uthman ibn Affan

Uthman ibn Affan (c. 579 - 17 de juliol de 656) va ser un dels sahaba («companys») del profeta Muhàmmad.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Uthman ibn Affan · Veure més »

Vahan (comandant romà d'Orient)

Vahan fou un comandant militar de l'Imperi Romà d'Orient que probablement morí poc després de la Batalla del Yarmuk el 636.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Vahan (comandant romà d'Orient) · Veure més »

Valí

El valí (de l'àrab, pl.) és un càrrec administratiu islàmic.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Valí · Veure més »

Valí d'Ifríqiya

Valí d'Ifríqiya fou el càrrec de governador de la província d'Ifríqiya, que cobria gran part del Magrib, durant el califat de Damasc.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Valí d'Ifríqiya · Veure més »

Vítiza

Vítiza (?, 687 - Toledo, 710) (visigòtic: *Wiþigja) fou rei visigot d'Hispània del 695 al 710.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Vítiza · Veure més »

Veracreu

"Elena i Constantíi" amb la Veracreu La Veracreu o Santa Creu és la creu en la qual va ser executat Jesús de Natzaret; dintre del cristianisme es considera una relíquia de primer ordre.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Veracreu · Veure més »

Wilaya

Una wilaya és una subdivisió administrativa d'alguns països musulmans, que s'acostuma a traduir com ‘província’, ‘governació’ i, en períodes històrics, ‘valiat’.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Wilaya · Veure més »

Xahrbaraz

Xarvaraz, el nom real del qual era Farrokhan, († 9 de juny del 630) va ser general i 25è monarca sassànida.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Xahrbaraz · Veure més »

Xipre

Xipre és una illa de la Mediterrània.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Xipre · Veure més »

Yazid ibn Abi-Sufyan

Yazid ibn Abi-Sufyan ibn Harb ibn Umayya (la Meca, ? - Emmaús, novembre de 639) fou un general àrab, fill del cap de la Meca Abu-Sufyan ibn Harb.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Yazid ibn Abi-Sufyan · Veure més »

Yazid II

Yazid ibn Abd-al-Màlik o Yazid II (Damasc 687-724) va ser un califa omeia marwànida que va governar entre 720 i la seva mort, de tuberculosi, el 724.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Yazid II · Veure més »

Zayd ibn Hàritha

Zayd ibn Hàritha al-Kalbí o, més senzillament, Zayd ibn Hàritha fou un esclau i després un mawla i fill adoptiu del profeta Mahoma.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Zayd ibn Hàritha · Veure més »

Ziyàdat-Al·lah ibn Ibrahim

Abu-Muhàmmad Ziyàdat-Al·lah (I) ibn Ibrahim o, simplement, Ziyàdat-Al·lah I (788-838) fou el tercer emir aglàbida d'Ifríqiya (817-838).

Nou!!: Guerres arabo-romanes і Ziyàdat-Al·lah ibn Ibrahim · Veure més »

1015

Sense descripció.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 1015 · Veure més »

1016

Sense descripció.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 1016 · Veure més »

1071

Sense descripció.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 1071 · Veure més »

629

El 629 (DCXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 629 · Veure més »

647

Sense descripció.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 647 · Veure més »

652

Sense descripció.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 652 · Veure més »

665

El 665 (DCLXV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 665 · Veure més »

681

Sense descripció.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 681 · Veure més »

683

El 683 (DCLXXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 683 · Veure més »

686

El 686 (DCLXXXVI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 686 · Veure més »

692

Sense descripció.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 692 · Veure més »

694

El 694 (DCXCIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 694 · Veure més »

695

El 695 (DCXCV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 695 · Veure més »

698

Sense descripció.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 698 · Veure més »

727

Sense descripció.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 727 · Veure més »

730

El 730 (DCCXXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 730 · Veure més »

740

El 740 (DCCXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 740 · Veure més »

762

Sense descripció.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 762 · Veure més »

763

Sense descripció.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 763 · Veure més »

788

Sense descripció.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 788 · Veure més »

796

Sense descripció.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 796 · Veure més »

800

Sense descripció.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 800 · Veure més »

806

Sense descripció.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 806 · Veure més »

819

El 819 (DCCCXIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 819 · Veure més »

821

El 821 (DCCCXXI en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 821 · Veure més »

822

El 822 (DCCCXXII en numeració romana) fou un any comú iniciat en dimecres pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 822 · Veure més »

831

El 831 (DCCCXXXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 831 · Veure més »

858

El 858 (DCCCLVIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 858 · Veure més »

860

Sense descripció.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 860 · Veure més »

861

El 861 (DCCCLXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 861 · Veure més »

867

Sense descripció.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 867 · Veure més »

871

Sense descripció.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 871 · Veure més »

872

Sense descripció.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 872 · Veure més »

873

El 873 (DCCCLXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 873 · Veure més »

876

El 876 (DCCCLXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 876 · Veure més »

878

El 878 (DCCCLXXVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 878 · Veure més »

880

Sense descripció.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 880 · Veure més »

900

Sense descripció.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 900 · Veure més »

902

El 902 (CMII) és un any comú iniciat en divendres segons el calendari gregorià, el qual pren el naixement de Jesús com a referència per a les dates.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 902 · Veure més »

903

Sense descripció.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 903 · Veure més »

904

Sense descripció.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 904 · Veure més »

912

Sense descripció.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 912 · Veure més »

993

Sense descripció.

Nou!!: Guerres arabo-romanes і 993 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Guerres arabo-bizantines, Guerres arabobizantines, Guerres àrabo-romanes.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant