Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Guerres Napoleòniques

Índex Guerres Napoleòniques

Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.

308 les relacions: Abukir, Aleksandr Suvórov, Alemanya, Alexandre I de Rússia, Alps, Amèrica del Sud, André Masséna, Antic règim, Arc de Triomf de l'Étoile, Aristocràcia, Arthur Wellesley, Artilleria, Arxiducat d'Àustria, Àustria, Batalla d'Aspern-Essling, Batalla d'Auerstädt, Batalla d'Austerlitz, Batalla d'Ulm, Batalla de Bailèn, Batalla de Bautzen, Batalla de Borodinó, Batalla de Fleurus, Batalla de Friedland, Batalla de Hohenlinden, Batalla de Jena, Batalla de Lützen (1813), Batalla de Leipzig, Batalla de Ligny, Batalla de Marengo, Batalla de Trafalgar, Batalla de Vitòria, Batalla de Wagram, Batalla de Waterloo, Batalla del Berézina, Batalla del Cap Finisterre (1805), Batalla del Nil, Baviera, Bèlgica, Berlín, Bloqueig Continental, Boulogne-sur-Mer, Cadis, Calibre, Camp de Montreuil-sur-mer, Canal de la Mànega, Canes, Carib, Carles IV d'Espanya, Carles Lluís d'Àustria (duc de Teschen), Carles XIV Joan, ..., Catalunya, Caterina II de Rússia, Cinquena Coalició, Club dels Jacobins, Coet, Concert europeu, Confederació del Rin, Congrés de Viena, Copenhaguen, Cuba, Cultura, Dècada del 1970, Decret, Democràcia, Dinamarca, Dinastia borbònica, Directori francès, Dresden, Duc, Ducat de Nassau, Egipte, Espanya, Estats Pontificis, Estats Units d'Amèrica, Eugeni de Beauharnais, Europa, Exèrcit, Federico Carlo Gravina, Ferran I de les Dues Sicílies, Ferran VII d'Espanya, Florida, Fragata, França, Franc francès, Francesc I d'Àustria, Francisco de Goya y Lucientes, Francisco Javier Castaños, Frederic August I de Saxònia, Frederic el Gran, Frederic Guillem III de Prússia, Frederic I de Württemberg, Friül - Venècia Júlia, Galítsia, Gènova, Gebhard Leberecht von Blücher, Globus aerostàtic, Golf de Bòtnia, Govern dels cent dies, Gran Ducat de Finlàndia, Gran Ducat de Varsòvia, Grande Armée, Guerra comercial, Guerra del Francès, Guerra dels Set Anys, Guerra Gran, Guerres de la Revolució Francesa, Guillem II dels Països Baixos, Gustau IV Adolf de Suècia, Guyana, Haití, Horatio Nelson, Ideologia, Illa d'Elba, Illa de Trinitat, Illes Britàniques, Imperi Austríac, Imperi Espanyol, Imperi Otomà, Imperi Rus, Internacionalisme, Invasió francesa de Rússia, Invasions britàniques del Riu de la Plata, Itàlia, Jacques-Louis David, Jérôme Bonaparte, Józef Antoni Poniatowski, Jean Baptiste Bessières, Jean-Baptiste Kléber, Jena, Joachim Murat, Joan d'Àustria (comte de Meran), Josep Bonaparte, Joseph Sieyès, Kaliningrad, Lazare Nicolas Marguerite Carnot, Lluís XIV de França, Lluís XVIII de França, Louis Bonaparte, Louis-Charles-Antoine Desaix, Louisiana, Madrid, Malaca, Maximilià I Josep de Baviera, Mercenari, Michel Ney, Miguel Ricardo de Álava, Mikhaïl Barclay de Tolly, Mikhaïl Kutúzov, Monarca, Moràvia, Moscou, Mosquet, Nacionalisme, Napoleó Bonaparte, Navarra, Nàpols, Nemunas, Nicolas Jean de Dieu Soult, Noruega, Notre-Dame de París, Oceà Atlàntic, Oceà Índic, País Basc, Països Baixos, Països Baixos austríacs, París, Pau de Basilea, Pau de Schönbrunn, Pèrdues humanes a les Guerres Napoleòniques, Península Ibèrica, Pirineus, Pius VI, Polònia, Portugal, Prússia, Primer Imperi Francès, Primera Coalició, Primera República Francesa, Províncies Unides, Puerto Rico, Quarta Coalició, Raj Britànic, Rússia, Reclutament, Regne d'Etrúria, Regne d'Holanda, Regne de Baviera, Regne de Dinamarca i Noruega, Regne de França, Regne de Hannover, Regne de la Gran Bretanya, Regne de Nàpols, Regne de Portugal, Regne de Sardenya, Regne de Sardenya-Piemont, Regne de Saxònia, Regne de Sicília, Regne de Württemberg, Regne de Westfàlia, Regne napoleònic d'Itàlia, Regne Unit, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, Regne Unit dels Països Baixos, República Batava, República Dominicana, Republicanisme, Revolució Francesa, Revolució Industrial, Rin, Rin del Nord-Westfàlia, Riu de la Plata, Rosselló, Royal Navy, Sacre Imperi Romanogermànic, Santa Helena, Saxònia, Segle XVIII, Segona Coalició, Segona Guerra Mundial, Selim III, Setena Coalició, Sisena Coalició, Sri Lanka, Suècia, Suïssa, Sud-àfrica, Telegrafia òptica, Tercera Coalició, Tirol, Tractat d'Amiens, Tractat de Campo Formio, Tractat de Chaumont, Tractat de Fontainebleau (1807), Tractat de Fontainebleau (1814), Tractat de la Haia (1795), Tractat de Lunéville, Tractat de París (1815), Tractat de Pressburg, Tractat de Tilsit, Tribunal, Tsar, Vaixell, Venècia, Viena, Waterloo, 1 d'agost, 1 d'octubre, 1 de març, 1 de novembre, 13 d'agost, 14 d'octubre, 14 de juny, 14 de setembre, 16 d'octubre, 16 de juny, 1792, 1793, 1794, 1795, 1796, 1797, 1798, 1799, 18 de juny, 18 de maig, 1800, 1801, 1802, 1803, 1804, 1805, 1806, 1807, 1808, 1809, 1810, 1812, 1813, 1814, 1815, 1825, 19 d'abril, 19 d'octubre, 19 de gener, 19 de juny, 2 de desembre, 2 de maig, 2 de setembre, 20 d'octubre, 20 de maig, 20 de novembre, 21 d'octubre, 21 de juny, 21 de maig, 22 de juny, 23 de juny, 25 de setembre, 26 de juny, 28 de maig, 3 de desembre, 30 de març, 4 de juny, 5 de juliol, 6 d'abril, 6 de juliol, 7 de juliol, 7 de setembre, 9 de març. Ampliar l'índex (258 més) »

Abukir

Abukir o Abū Qīr, (en àrab أبو قير), és una ciutat situada en la costa mediterrània d'Egipte, 23 kilòmetres a l'est d'Alexandria i dins la governació d'Alexandria.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Abukir · Veure més »

Aleksandr Suvórov

Aleksandr Vassílievitx Suvórov (Rus: Алекса́ндр Васи́льевич Суво́ров) (de vegades traduït com Aleksandr, Aleksander i Suvarov), Comte Suvórov de Rymnik, Príncep d'Itàlia, Comte del Sant Imperi Romà (граф Рымникский, князь Италийский)(24 de novembre de 1729 - 18 de maig de 1800), va ser el quart i darrer (exceptuant Stalin) Generalíssim Rus.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Aleksandr Suvórov · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Alemanya · Veure més »

Alexandre I de Rússia

Alexandre I de Rússia (en rus: Александр I Павлович) (Sant Petersburg 1777 - Taganrog 1825) fou un tsar de Rússia entre 1801 i 1825, rei de Polònia des de 1815 i primer gran duc de Finlàndia.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Alexandre I de Rússia · Veure més »

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Alps · Veure més »

Amèrica del Sud

L'Amèrica del Sud, segons el model continental ibèric, és un subcontinent d'Amèrica, travessat per l'equador terrestre.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Amèrica del Sud · Veure més »

André Masséna

André Masséna (it. Andrea Massena), Niça, 6 de maig de 1758 - París, 4 d'abril de 1817.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і André Masséna · Veure més »

Antic règim

Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín L'antic règim va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Antic règim · Veure més »

Arc de Triomf de l'Étoile

L'Arc de Triomf de l'Étoile sovint abreujat simplement com a arc de triomf, és a la plaça Charles-de-Gaulle de París abans place de l'Étoile (en català, "plaça de l'Estrella"), a l'extrem oest de l'avinguda dels Champs-Élysées, a 2,2 quilòmetres de la plaça de la Concorde.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Arc de Triomf de l'Étoile · Veure més »

Aristocràcia

El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Aristocràcia · Veure més »

Arthur Wellesley

El mariscal de camp Arthur Wellesley (Dublín, Irlanda, 1 de maig de 1769 - Walmer, Kent, 14 de setembre de 1852) fou un militar, polític i home d'estat britànic.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Arthur Wellesley · Veure més »

Artilleria

Trajectòries balístiques segons Tartaglia il·lustrant una edició de 1606. L'obra original data de 1537L'artilleria és el cos militar que utilitza projectils de gran mida impulsats per una substància explosiva.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Artilleria · Veure més »

Arxiducat d'Àustria

L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Arxiducat d'Àustria · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Àustria · Veure més »

Batalla d'Aspern-Essling

La batalla d'Aspern-Essling fou una batalla entre forces franceses i austríaques el 21 i 22 de maig de 1809, dins la guerra de la Cinquena Coalició, un dels conflictes de les guerres napoleòniques.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Batalla d'Aspern-Essling · Veure més »

Batalla d'Auerstädt

La Batalla d'Auerstädt va oposar a l'exèrcit prussià contra part de l'exèrcit francès conduït per Louis Nicolas Davout el 14 d'octubre de 1806, paral·lelament a la Batalla de Jena, que va tenir lloc en la mateixa data.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Batalla d'Auerstädt · Veure més »

Batalla d'Austerlitz

La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkov u Brna) també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Batalla d'Austerlitz · Veure més »

Batalla d'Ulm

El camp de batalla d'Elchingen, amb el monestir del mateix nom al fons La Batalla d'Ulm fou una batalla que va enfrontar l'exèrcit francès amb l'austríac en el decurs de les Guerres Napoleòniques, durant la Tercera Coalició, que va propiciar la destrucció de l'exèrcit austríac i l'entrada dels francesos a Viena.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Batalla d'Ulm · Veure més »

Batalla de Bailèn

La Batalla de Bailèn és una batalla que es va produir en el si de la Guerra del Francès, durant les Guerres Napoleòniques que va suposar la primera derrota del potent exèrcit napoleònic conegut com la Grande Armée.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Batalla de Bailèn · Veure més »

Batalla de Bautzen

La batalla de Bautzen fou una batalla entre forces franceses i un exèrcit combinat rus i prussià els dies 20 i 21 de maig de 1813, dins la guerra de la Sisena Coalició, un dels conflictes de les guerres napoleòniques.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Batalla de Bautzen · Veure més »

Batalla de Borodinó

La Batalla de Borodinó (en rus: Бородинское сражение, Borodinskoe srazhenie; en francès: Bataille de la Moskova) del 7 de setembre de 1812 va ser el més gran i sagnant combat d'un sol dia durant la invasió francesa de Rússia i de totes les guerres napoleòniques.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Batalla de Borodinó · Veure més »

Batalla de Fleurus

La Batalla de Fleurus va tenir lloc el 26 de juny de 1794 a la localitat de Fleurus als Països Baixos austríacs, en el marc de la Guerra de la Primera Coalició.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Batalla de Fleurus · Veure més »

Batalla de Friedland

La Batalla de Friedland del 14 de juny de 1807 enfrontà la Grande Armée de Napoleó Bonaparte amb l'exèrcit rus dirigit per Levin Bennigsen a 43 quilòmetres al sud-est de Königsberg.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Batalla de Friedland · Veure més »

Batalla de Hohenlinden

La Batalla de Hohenlinden va tenir lloc el 3 de desembre de 1800 durant les guerres revolucionàries franceses.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Batalla de Hohenlinden · Veure més »

Batalla de Jena

La Batalla de Jena va tenir lloc el 14 d'octubre de 1806, i va enfrontar a l'exèrcit francès sota el comandament de Napoleó contra les tropes prussianes comandades per Frederic Guillem III de Prússia.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Batalla de Jena · Veure més »

Batalla de Lützen (1813)

La batalla de Lützen (2 de maig, de 1813), es va lliurar a Großgörschen, un llogarret al sud-oest de Lützen, a Saxònia, que ara forma part d'aquesta vila.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Batalla de Lützen (1813) · Veure més »

Batalla de Leipzig

La batalla de Leipzig (o Batalla de les Nacions. Alemany: Völkerschlacht bei Leipzig) es va lliurar entre el 16 i el 19 d'octubre de 1813 en territori alemany i va suposar una de les derrotes més decisives patides per Napoleó Bonaparte, qui va enfrontar-se amb la coalició de les grans potències europees del moment.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Batalla de Leipzig · Veure més »

Batalla de Ligny

La Batalla de Ligny va ser un combat lliurat el 16 de juny de 1815, entre les tropes franceses i les prussianes abans de la Batalla de Waterloo, que es va saldar amb la victòria de les forces franceses de Napoleó Bonaparte sobre l'exèrcit prussià de Gebhard von Blücher.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Batalla de Ligny · Veure més »

Batalla de Marengo

La batalla de Marengo fou lliurada al Piemont, a la plana entre les viles actuals de Spinetta Marengo (en piamontès La Spinëta) i Castelceriolo (en piamontès Castesirió), properes a la ciutat d'Alessandria, el 14 de juny del 1800, en el marc de la Guerra de la Segona Coalició.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Batalla de Marengo · Veure més »

Batalla de Trafalgar

La Batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron ​​imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Batalla de Trafalgar · Veure més »

Batalla de Vitòria

La Batalla de Vitòria es va lliurar el 21 de juny de 1813 entre les tropes franceses que escortaven a Josep Bonaparte en la seva fugida i un conglomerat de tropes britàniques, espanyoles i portugueses al comandament d'Arthur Wellesley, duc de Wellington.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Batalla de Vitòria · Veure més »

Batalla de Wagram

La batalla de Wagram, fou el combat més important de la Guerra de la Cinquena Coalició.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Batalla de Wagram · Veure més »

Batalla de Waterloo

La Batalla de Waterloo fou una decisiva batalla entre les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes comandades per Wellington que va tenir lloc el 18 de juny de 1815 a una planura propera a Waterloo al ducat de Brabant, actualment Brabant Való a Bèlgica.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Batalla de Waterloo · Veure més »

Batalla del Berézina

La Batalla del Berézina va tenir lloc durant la Invasió francesa de Rússia a les guerres napoleòniques, entre el 26 i el 29 de novembre del 1812, al riu Berézina, actualment a Bielorússia, entre l'exèrcit francès de Napoleó Bonaparte i els exèrcits russos de Mikhaïl Kutúzov, Peter Wittgenstein i Pàvel Txitxàgov.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Batalla del Berézina · Veure més »

Batalla del Cap Finisterre (1805)

La batalla del Cap de Finisterre va tenir lloc el 22-23 de juliol de 1805, en el marc de les guerres de la Tercera Coalició durant les Guerres Napoleòniques.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Batalla del Cap Finisterre (1805) · Veure més »

Batalla del Nil

Mapa de les posicions i moviments durant la Batalla. Les naus britàniques en vermell, les naus franceses, en blau La batalla del Nil, fou una important batalla naval important durant les Guerres Revolucionàries Franceses entre una flota britànica ordenada per Horatio Nelson i una flota francesa comandada per François-Paul Brueys D'Aigalliers.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Batalla del Nil · Veure més »

Baviera

LEstat lliure de Baviera (en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels 16 Länder o estats federats d'Alemanya.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Baviera · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un Estat de l'Europa occidental.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Bèlgica · Veure més »

Berlín

Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Berlín · Veure més »

Bloqueig Continental

Estats satèl·lits de França, - Països on es va aplicar el bloqueig continental El Bloqueig Continental fou la base principal de la política exterior de l'emperador Napoleó I de França en la lluita contra el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Bloqueig Continental · Veure més »

Boulogne-sur-Mer

Boulogne-sur-Mer és un municipi francès al departament del Pas de Calais (regió dels Alts de França).

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Boulogne-sur-Mer · Veure més »

Cadis

Cadis (ant. Càliç; en castellà i oficialment Cádiz) és la capital de la província de Cadis, a Andalusia.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Cadis · Veure més »

Calibre

D'esquerra a dreta els cartutxos 9,3 x 62 mm,.30-06 Springfield, 7,92 x 57 mm IS, 6,5 x 55 i.308 Winchester. Bales de calibre 9mm i 7,62mm. El calibre o tou és el diàmetre intern d'un canó d'una arma de foc, que al seu torn es correspon al diàmetre de la bala o projectil que aquest pot disparar.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Calibre · Veure més »

Camp de Montreuil-sur-mer

Montreuil-sur-mer el 1792 El Camp de Montreuil-sur-Mer fou un campament militar dels exèrcits napoleònics del Primer Imperi Francès establert el 1803 a la població de Montreuil-sur-Mer.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Camp de Montreuil-sur-mer · Veure més »

Canal de la Mànega

Vista de satèl·lit del canal de la Mànega. El canal de la Mànega (en anglès English Channel; en francès La Manche) forma part de l'oceà Atlàntic i el comunica amb el mar del Nord.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Canal de la Mànega · Veure més »

Canes

Canes (en occità Canas i antigament Cànoas; en francès Cannes) és un municipi francès situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Canes · Veure més »

Carib

Localització del Carib Carib S'anomena el Carib a l'àrea d'Amèrica banyada pel mar Carib, especialment les nombroses illes que hi ha.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Carib · Veure més »

Carles IV d'Espanya

Carles IV d'Espanya (Portici, Regne de Nàpols, 11 de novembre de 1748 - Roma, 19 de gener de 1819), fou príncep d'Astúries (1759 - 1788) i Rei d'Espanya (1788 - 1808) després de la mort del seu pare Carles III d'Espanya.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Carles IV d'Espanya · Veure més »

Carles Lluís d'Àustria (duc de Teschen)

L'arxiduc Carles Lluís d'Àustria victoriós durant la batalla d'Aspern-Essling el 1809. Carles Lluís d'Àustria, duc de Teschen (Florència 1771 - Viena 1847).

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Carles Lluís d'Àustria (duc de Teschen) · Veure més »

Carles XIV Joan

Carles XIV Joan de Suècia i III de Noruega, nascut amb el nom de Jean-Baptiste Bernadotte (Pau, França, 26 de gener de 1763 - Estocolm, Suècia, 8 de març de 1844), fou un militar de l'Imperi Francès i des de 1818 fins a la seva mort rei de Suècia i de Noruega.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Carles XIV Joan · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Catalunya · Veure més »

Caterina II de Rússia

Caterina II de Rússia anomenada la Gran -Iekaterina Alekséievna, en rus: Екатерина Великая- (Stettin, 1729 - Sant Petersburg, 1796).

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Caterina II de Rússia · Veure més »

Cinquena Coalició

La Cinquena coalició va ser una aliança entre Àustria i el Regne Unit, creada el 1809 per lluitar contra l'Imperi francès de l'emperador Napoleó I. El Regne Unit es trobava ja lluitant contra França aliat amb els rebels espanyols en la Guerra d'Independència.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Cinquena Coalició · Veure més »

Club dels Jacobins

El Club dels Jacobins fou el més gran i poderós club polític a França durant la Revolució.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Club dels Jacobins · Veure més »

Coet

Enlairament d'un coet Ariane 4 Un coet és un grup autònom propulsat per la força de reacció creada mitjançant l'ejecció de massa en una direcció determinada.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Coet · Veure més »

Concert europeu

Fronteres nacionals traçades al continent europeu al Congrés de Viena, al final de les Guerres Napoleòniques. Metternich, un dels principals líders del període. El Concert Europeu (rus: Система Европейского концерта, Sistema Evropejskogo koncerta) és un terme emprat en història per designar un tipus de relacions interestatals a Europa amb l'objectiu de mantenir un equilibri de poder i garantir la pau entre els Estats, particularment al segle XIX posterior a les Guerres Napoleòniques.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Concert europeu · Veure més »

Confederació del Rin

La Confederació del Rin va durar set anys (des de l'any 1806 fins al 1813).

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Confederació del Rin · Veure més »

Congrés de Viena

Fronteres nacionals d'Europa fixades pel congrés de Viena, 1815 El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Congrés de Viena · Veure més »

Copenhaguen

Copenhaguen (København en danès) és la capital i la ciutat més gran de Dinamarca.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Copenhaguen · Veure més »

Cuba

Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba—la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Cuba · Veure més »

Cultura

Art de l'antic Egipte La cultura és la creació i realització de valors, normes i béns materials per l'ésser humà.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Cultura · Veure més »

Dècada del 1970

La dècada de 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Dècada del 1970 · Veure més »

Decret

Un decret (del llatí decretum, «decisió») és un tipus d'acte administratiu emanat habitualment pel poder executiu i que, generalment, posseïx un contingut reglamentari, per la qual cosa el seu rang és jeràrquicament inferior al de les lleis.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Decret · Veure més »

Democràcia

La democràcia és una forma d'organització de grups de persones, la característica predominant és que la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva dels membres del grup.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Democràcia · Veure més »

Dinamarca

Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark) és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Faroe.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Dinamarca · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Dinastia borbònica · Veure més »

Directori francès

El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799).

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Directori francès · Veure més »

Dresden

Dresden és una ciutat alemanya, capital de l'Estat Lliure de Saxònia.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Dresden · Veure més »

Duc

Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia es denominava duc al príncep.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Duc · Veure més »

Ducat de Nassau

El Ducat de Nassau (en alemany: Herzogtum Nassau) va ser un estat independent des de 1806 fins al 1866.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Ducat de Nassau · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Egipte · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Espanya · Veure més »

Estats Pontificis

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Estats Pontificis · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: The United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Eugeni de Beauharnais

Eugeni de Beauharnais, duc de Leuchtenberg (París, 1781 - Munic, 1824).

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Eugeni de Beauharnais · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Europa · Veure més »

Exèrcit

L'Exèrcit (llat. exercitus, "exercici", i després "exercici militar"), és el component terrestre de les Forces armades d'una nació.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Exèrcit · Veure més »

Federico Carlo Gravina

Federico Carlo Gravina (Palerm, 1756 – Cadis, 1806) fou un marí sicilià al servei dels Borbó d'Espanya.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Federico Carlo Gravina · Veure més »

Ferran I de les Dues Sicílies

El rei Ferran I de les Dues Sicílies. Ferran I de les Dues Sicílies, també anomenat Ferran III de Sicília i Ferran IV de Nàpols (Nàpols, Regne de Nàpols 1751 - Nàpols, Regne de les Dues Sicílies 1825) fou un príncep napolità que va esdevenir Rei de Nàpols i Sicília des de 1759 i fins a l'any 1816.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Ferran I de les Dues Sicílies · Veure més »

Ferran VII d'Espanya

Ferran VII d'Espanya el Deseado (el Desitjat) (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 — Madrid, 29 de setembre de 1833), príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808) i (1814-1833).

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Ferran VII d'Espanya · Veure més »

Florida

Florida, o la Florida, és l'estat més meridional dels Estats Units d'Amèrica. El nom l'hi va donar Juan Ponce de León en arribar-hi el 2 d'abril de 1513, el dia de la Pentecosta, o de la Pasqua Florida. Almenys sis vaixells de la marina dels Estats Units d'Amèrica han estat anomenats Florida en honor d'aquest estat. La capital de l'estat és Tallahassee.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Florida · Veure més »

Fragata

'''Fragata''' francesa ''La Lutine'', botada el 1779. Una fragata és un terme que s'ha referit a diferents tipus d'embarcació al llarg de la història.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Fragata · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і França · Veure més »

Franc francès

El franc francès (en francès franc français o, simplement, franc) és l'antiga moneda de França, que va ser introduïda el 1795, substituïda per l'euro l'1 de gener del 1999 i desapareguda definitivament de la circulació el 28 de febrer del 2002, a una taxa de canvi d'1 euro per 6,5596 francs francesos.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Franc francès · Veure més »

Francesc I d'Àustria

Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Francesc I d'Àustria · Veure més »

Francisco de Goya y Lucientes

Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, Saragossa, 30 de març de 1746 - Bordeus, Gascunya, 16 d'abril de 1828) va ser un pintor i gravador aragonès.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Francisco de Goya y Lucientes · Veure més »

Francisco Javier Castaños

Francisco Javier Castaños Aragorri Urioste y Olavide (Madrid; 22 d'abril de 1758 - ibídem, 24 de setembre de 1852) fou un militar espanyol durant les Guerres Revolucionàries Franceses i la Guerra del Francès.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Francisco Javier Castaños · Veure més »

Frederic August I de Saxònia

Frederic August I de Saxònia (Dresden, 23 de desembre de 1750 - ibídem, 5 d'agost de 1827) fou elector de Saxònia, com Frederic August III, des de 1763 fins al 1806, i primer rei de Saxònia des de 1806 i fins al 1827.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Frederic August I de Saxònia · Veure més »

Frederic el Gran

Frederic II el Gran Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Frederic el Gran · Veure més »

Frederic Guillem III de Prússia

Frederic Guillem III de Prússia (Potsdam 1770 - 1840).

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Frederic Guillem III de Prússia · Veure més »

Frederic I de Württemberg

Frederic I de Württemberg (Treptow, 6 de novembre de 1754 - Stuttgart 1816) fou Duc elector i rei de Württemberg des de l'any 1798 fins a la seva mort, divuit anys després.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Frederic I de Württemberg · Veure més »

Friül - Venècia Júlia

El Friül-Venècia Júlia (en italià Friuli-Venezia Giulia, en furlà Friûl-Vignesie Julie, en eslovè Furlanija-Julijska krajina, en alemany Friaul-Julisch Venetien) és una regió amb Estatut Especial (una regió teòricament autònoma) del nord-est de l'Estat italià, voltada per la regió del Vèneto, les repúbliques d'Àustria i Eslovènia i el mar Adriàtic.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Friül - Venècia Júlia · Veure més »

Galítsia

200x200px 241x241px 200x200px Galítsia o Halitxinà (en ucraïnès: Галичина, Halitxinà; en polonès: Galicja, pronunciat: Galítsia; jiddisch: גאליציע, pronunciat: Galítsie; alemany: Galizien; rus: Галиция, transcrit: Galítsiia, txec: Halič, pronunciat: Hàlits; eslovac: Halič, pronunciat: Hàlits; hongarès: Halics / Gácsország) és una regió històrica de l'Europa Central, avui dividida entre Polònia i Ucraïna.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Galítsia · Veure més »

Gènova

Gènova (en italià Genova, en lígur Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Gènova · Veure més »

Gebhard Leberecht von Blücher

Gebhard Leberecht von Blücher (Rostock, 16 de desembre de 1742 - Krobielowice, 12 de setembre de 1819), Príncep de Wahlstatt, fou un militar prussià.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Gebhard Leberecht von Blücher · Veure més »

Globus aerostàtic

Un globus aerostàtic o baló aerostàtic és una aeronau aerostàtica no propulsada que se serveix del principi dels fluids d'Arquimedes per volar, entenent l'aire com un fluid.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Globus aerostàtic · Veure més »

Golf de Bòtnia

Situació del golf de Bòtnia entre Suècia i Finlàndia El golf de Bòtnia (Bottniska viken en suec i Pohjanlahti en finès) és el braç més septentrional de la mar Bàltica.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Golf de Bòtnia · Veure més »

Govern dels cent dies

Napoleó, per Andrea Appiani (1805) Els Cent Dies de Napoleó va ser un breu episodi del govern de França protagonitzat per l'emperador Napoleó I quan tornà de l'exili que li va ser imposat a l'illa d'Elba pel Tractat de Fontainebleau (1814) tot i mantenir el títol d'Emperador.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Govern dels cent dies · Veure més »

Gran Ducat de Finlàndia

Gran Ducat de Finlàndia, o Magnus Ducatus Finlandiae, és el nom amb què, en sentit ampli, es designa Finlàndia des de l'any 1581, quan el rei Joan III de Suècia va adoptar el títol de Gran Duc de Finlàndia, fins a l'any 1917, en què es proclamà la independència de Finlàndia.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Gran Ducat de Finlàndia · Veure més »

Gran Ducat de Varsòvia

El Ducat de Varsòvia (en polonès: Księstwo Warszawskie, en francès: Duché de Varsovie, en alemany: Herzogtum Warschau) va ser una unitat política creada per Napoleó I el 1807 per restablir l'Estat polonès.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Gran Ducat de Varsòvia · Veure més »

Grande Armée

La Grande Armée fou el conjunt de forces multinacionals reunides sota el comandament de Napoleó al llarg de les Guerres Napoleòniques d'inicis del segle XIX.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Grande Armée · Veure més »

Guerra comercial

La guerra comercial és el conflicte que esclata entre dos territoris per dominar el comerç d'una zona o mercaderia, així com les traves, impostos i barreres que posen al lliure comerç, incloent els subsidis als propis productors.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Guerra comercial · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Guerra del Francès · Veure més »

Guerra dels Set Anys

La Guerra dels Set Anys és un conflicte que va tenir lloc de 1756 a 1763 per determinar el control de Silèsia a Europa així com la supremacia colonial a l'Amèrica del Nord i a l'Índia.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Guerra dels Set Anys · Veure més »

Guerra Gran

La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Guerra Gran · Veure més »

Guerres de la Revolució Francesa

Les Guerres de la Revolució Francesa foren una sèrie de conflictes bèl·lics, esdevinguts entre 1792 i 1802, en què França s'enfrontà a diferents monarquies europees.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Guerres de la Revolució Francesa · Veure més »

Guillem II dels Països Baixos

Guillem II dels Països Baixos (La Haia 1792 - Tilburg 1849).

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Guillem II dels Països Baixos · Veure més »

Gustau IV Adolf de Suècia

Carles IV Adolf (Estocolm, Suècia, 1 de novembre de 1778 – Sankt Gallen, Suïssa, 7 de febrer de 1837) va ser rei de Suècia des de 1792 fins a la seva abdicació l'any 1809.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Gustau IV Adolf de Suècia · Veure més »

Guyana

Guyana (oficialment: Co-operative Republic of Guyana) és una república de la costa septentrional de l'Amèrica del Sud.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Guyana · Veure més »

Haití

Haití, oficialment República d'Haití (République d'Haïti), és una república del Carib situada al terç occidental de l'illa de la Hispaniola.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Haití · Veure més »

Horatio Nelson

Horatio Nelson, 1r Vescomte Nelson, 1r Baró Nelson del Nil, de Burham Thorpe i d'Hilborough (Burnham Thorpe, Norfolk 1758 - Barbate, Andalusia 1805), fou un contraalmirall anglès.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Horatio Nelson · Veure més »

Ideologia

Ideologies enfrontades: Ronald Reagan dóna un discurs flanquejat per banderes davant del mur de Berlín, 1987. La porta de Brandenburg, al seu torn, ens recorda l'ús de l'art per justificar la construcció de l'estat, com en aquest cas Prússia-Alemanya Una ideologia és un conjunt d'idees sobre un sistema (econòmic, social, polític...) que pretén la seva conservació (ideologies conservadores), la seva transformació violenta o pacífica (en qualsevol cas, pot ser radical i ràpida -ideologies revolucionàries-, o incremental i lenta -ideologies reformistes-) o la restauració del sistema prèviament existent (ideologies reaccionàries).

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Ideologia · Veure més »

Illa d'Elba

Cap d'Enfola Vista aèria de l'illa d'Elba. Elba és una illa de la Toscana (Itàlia) sobre la mar Tirrena, a 20 km de la ciutat costanera de Grosseto i pertany a la província de Livorno.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Illa d'Elba · Veure més »

Illa de Trinitat

Trinitat (en anglès Trinidad) és una illa del mar Carib, la més gran de les que formen l'estat de Trinitat i Tobago i de les Petites Antilles.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Illa de Trinitat · Veure més »

Illes Britàniques

Situació de les Illes Britàniques dins d'Europa Occidental Les Illes Britàniques (en anglès The British Isles) són l'arxipèlag d'illes al nord-oest de la costa europea consistents en Gran Bretanya, Irlanda i moltes altres illes menors que hi són properes.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Illes Britàniques · Veure més »

Imperi Austríac

LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Imperi Austríac · Veure més »

Imperi Espanyol

mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà) L'Imperi Espanyol fou al conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Imperi Espanyol · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Rus

Limperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Imperi Rus · Veure més »

Internacionalisme

Estrella internacionalista Linternacionalisme és un moviment polític que advoca per una major cooperació política i econòmica entre les nacions per al benefici mutu.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Internacionalisme · Veure més »

Invasió francesa de Rússia

La invasió francesa de Rússia de 1812 (també coneguda com a Guerra Patriòtica de 1812, (Отечественная война 1812 года transcrit Otétxestvennaia Voinà 1812 Goda) o Campanya de Rússia (Campagne de Russie) fou una campanya militar que va començar el 24 de juny del 1812, quan la Grande Armée de Napoleó Bonaparte travessà el riu Neman en un intent d'atrapar i derrotar l'exèrcit rus.Boudon Jacques-Olivier, Napoléon et la campagne de Russie: 1812, Armand Colin, 2012. Napoleó esperava compel·lir el tsar Alexandre I de Rússia perquè aturés el comerç amb els comerciants britànics a través d'apoderats, en un esforç per pressionar el Regne Unit per tal que demanés la pau. L'objectiu polític oficial de la campanya era alliberar Polònia de l'amenaça de Rússia. Napoleó va batejar la campanya com a Segona Guerra Polonesa per guanyar-se el favor dels polonesos i proporcionar un pretext polític per a les seves accions. Fins a la presa de Moscou, enfront d'un Exèrcit Imperial Rus inferior en nombre al principi de la invasió, l’avantatge era tot per a les forces napoleòniques. Però el príncep rus i general en cap Mikhaïl Kutúzov, elevà la moral del seu exèrcit i l'encoratjà a dur a terme una contraofensiva, tot organitzant l'assetjament de la Grande Armée durant la retirada francesa. Fou així com les malalties, l'hivern, però també els soldats i la població russa, foren responsables de la desfeta de Napoleó a Rússia. Les Guerres Napoleòniques van influir profundament en la cultura russa. La campanya de Rússia fou relatada per Lev Tolstoi en la seva famosa novel·la històrica Guerra i Pau així com evocada breument per Piotr Ilitx Txaikovski en la seva Obertura 1812. Durant la Segona Guerra Mundial, la invasió alemanya de la Unió Soviètica fou posada en paral·lel a la campanya de Rússia. La reputació de Napoleó fou profundament sacsejada i l'hegemonia francesa a Europa fou dramàticament afeblida. La Grande Armée, formada per francesos i forces d'invasió aliades, va ser reduïda a una fracció de la seva força inicial. Aquests fets van provocar un canvi important en la política europea. Prússia, aliada de França, i ben aviat seguida per Àustria, va trencar la seva aliança amb França i llevà els campaments. Això va donar lloc a la Guerra de la Sisena Coalició.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Invasió francesa de Rússia · Veure més »

Invasions britàniques del Riu de la Plata

Les invasions britàniques del Riu de la Plata van ser una sèrie d'intents fallits del Regne Unit per a prendre el control de les colònies espanyoles ubicades sobre el Riu de la Plata (avui part de l'Argentina i l'Uruguai).

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Invasions britàniques del Riu de la Plata · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Itàlia · Veure més »

Jacques-Louis David

Jacques-Louis David (París, 30 d'agost de 1748 – Brussel·les, 29 de desembre de 1825) va ser un pintor francès que va influir decisivament en el desenvolupament de l'estil neoclàssic, sent considerat el més prominent pintor de l'època.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Jacques-Louis David · Veure més »

Jérôme Bonaparte

Jérôme Bonaparte (15 de novembre de 1784 a Ajaccio (Còrsega)- 24 de juny de 1860 al château de Vilgénis (Seine-et-Oise) (actualment Massy), príncep francès i altessa imperial (1806 i 1852), fill de Charles-Marie Bonaparte i de Maria-Létizia Ramolino, era el germà més petit de Napoleó I. Fou le roi Jérôme Napoléon, príncep francès; rei de Westfàlia de 1807 a 1813.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Jérôme Bonaparte · Veure més »

Józef Antoni Poniatowski

Józef Antoni Poniatowski (Viena, 1763 - Leipzig, 1813), va ser un príncep polonès i del Sacre Imperi Romanogermànic per dret de naixement, mariscal de l'Imperi amb Napoleó I (1813) i Grand-Croix de la Legió d'honor francesa.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Józef Antoni Poniatowski · Veure més »

Jean Baptiste Bessières

Jean-Baptiste Bessières (Prayssac, Òlt, 6 d'agost de 1768 - Weißenfels, Saxònia, 1 de maig de 1813) Militar francès, mariscal de l'Imperi i duc d'Ístria.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Jean Baptiste Bessières · Veure més »

Jean-Baptiste Kléber

Jean-Baptiste Kléber (Estrasburg, França, 9 de març del 1753 - El Caire, Egipte, 14 de juny del 1800) fou un general francès que destacà en les Guerres de la Revolució Francesa, sobretot en la de Vendée i a la campanya d'Egipte.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Jean-Baptiste Kléber · Veure més »

Jena

Jena és una ciutat d'Alemanya situada a la riba del riu Saale.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Jena · Veure més »

Joachim Murat

Joachim Murat, (La Bastida de Murat, Òlt, 25 de març de 1767 - Pizzo, Calàbria, Itàlia, 13 d'octubre de 1815) va ser un noble i militar francès al servei del seu cunyat Napoleó, Gran Duc de Berg i Clèveris, mariscal de França i rei de Nàpols entre 1808 i 1815.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Joachim Murat · Veure més »

Joan d'Àustria (comte de Meran)

Joan d'Àustria (Florència, Gran Ducat de Toscana, 1782 - Graz el dia 11 de maig de 1859) fou Arxiduc d'Àustria, príncep d'Hongria, de Bohèmia i de Toscana amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Joan d'Àustria (comte de Meran) · Veure més »

Josep Bonaparte

Josep I Bonaparte, Josep I d'Espanya o Pepe Botella (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813) però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Josep Bonaparte · Veure més »

Joseph Sieyès

Emmanuel-Joseph Sieyès. Comte de Sieyès, (Frejús, 3 de maig del 1748 - París, 20 de juny del 1836) va ser un polític, revolucionari, assagista i acadèmic francès, un dels teòrics de la Revolució Francesa i de l'era napoleònica.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Joseph Sieyès · Veure més »

Kaliningrad

Kaliningrad (en rus: Калининград, en honor de Mikhaïl Kalinin nom original alemany: Königsberg) és la capital de l'óblast o província de Kaliningrad, un enclavament rus situat entre Polònia i Lituània, a la vora de la mar Bàltica.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Kaliningrad · Veure més »

Lazare Nicolas Marguerite Carnot

Lazare Nicolas Marguerite Carnot (Nolay (Costa d'Or), 13 de maig del 1753 - Magdeburg (Prússia), 2 d'agost del 1823) fou un militar, polític físic i matemàtic francès conegut pels malnoms dOrganitzador de la Victòria o Gran Carnot.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Lazare Nicolas Marguerite Carnot · Veure més »

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a Rei de França i Rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la Dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Lluís XIV de França · Veure més »

Lluís XVIII de França

Lluís XVIII de França (Palau de Versalles, 17 de novembre de 1755 - París, 16 de setembre de 1824), fou rei de França i Navarra, titular entre 1795 i 1814, i efectiu des de 1814 fins a 1824, llevat del breu període conegut com el Govern dels cent dies (20 de març- 8 de juliol de 1815) en què, momentàniament, Napoleó recuperà el poder.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Lluís XVIII de França · Veure més »

Louis Bonaparte

'''Lluís Napoleó''' Lluís Napoleó Bonaparte o Lluís I d'Holanda (Lodewijk Napoleon en neerlandès), príncep francès, rei d'Holanda, comte de Saint-Leu (2 de setembre de 1778 - 25 de juliol de 1846) va ser un dels germans de l'emperador Napoleó I de França, fills de Carlo Buonaparte i Maria Letizia Ramolino.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Louis Bonaparte · Veure més »

Louis-Charles-Antoine Desaix

Louis Charles Antoine Desaix (Ayat-sur-Sioule, França, 17 d'agost del 1768 - batalla de Marengo, 14 de juny del 1800) fou un general francès que destacà en les Guerres de la Revolució Francesa i en la campanya d'Egipte.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Louis-Charles-Antoine Desaix · Veure més »

Louisiana

Louisiana (del francès Louisiane) és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat al sud del país.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Louisiana · Veure més »

Madrid

Madrid (nom oficial i estàndard en català, l'ús de Madrit es considera vàlid però arcaic) és la capital d'Espanya i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Madrid · Veure més »

Malaca

Malaca (Jawi: ملاك; malai: Melaka), conegut també com a Negeri Bersejarah (malai: estat històric) o Negeri Hang Tuah (estat Hang Tuah) és el segon estat més petit de Malàisia.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Malaca · Veure més »

Maximilià I Josep de Baviera

Maximilià I de Baviera, altrament dit Maximilià I Josep de Baviera, (Schwetzingen, 1756 - Munic 1825) va ser el primer rei de Baviera, el primer sobirà bavarès que no pertanyia a la branca principal de la família dels Wittelsbach sinó a la secundària, la comtal palatina.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Maximilià I Josep de Baviera · Veure més »

Mercenari

Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Mercenari · Veure més »

Michel Ney

Michel Ney, duc d'Elchingen, príncep de Moscova, Mariscal de França, nascut el 10 de gener del 1769 a Sarrelouis, al Sarre (actualment Alemanya) i mort afusellat el 7 de desembre del 1815 a la Place de l'Observatoire de París.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Michel Ney · Veure més »

Miguel Ricardo de Álava

Miguel Ricardo de Álava i Esquivel, conegut com el General Álava (Vitòria, 7 de febrer de 1772 - Barèges, França, 14 de juliol de 1843).

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Miguel Ricardo de Álava · Veure més »

Mikhaïl Barclay de Tolly

Mikhaïl Barclay de Tolly, conegut a Rússia amb el nom de Mikhaïl Bogdànovitx Barklai de Toli (Михаи́л Богда́нович Баркла́й-де-То́лли),fou un militar rus, que va aconseguir el grau de mariscal de camp.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Mikhaïl Barclay de Tolly · Veure més »

Mikhaïl Kutúzov

Mikhaïl Il·lariónovitx Kutúzov (Sant Petersburg, 1745 - Bunzlau, 1813) fou un mariscal de camp rus, conegut també per Golenísxev-Kutúzov i Príncep Smolenski.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Mikhaïl Kutúzov · Veure més »

Monarca

Un Monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Monarca · Veure més »

Moràvia

Moràvia (txec i eslovac: Morava, alemany: Mähren, hongarès: Morvaország, polonès: Morawy) és una regió històrica a l'est de la República Txeca.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Moràvia · Veure més »

Moscou

Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Moscou · Veure més »

Mosquet

La càrrega del '''mosquet''' segons un manual del segle XVII. El mosquet fou una arma de foc portàtil llarga dels soldats d'infanteria, utilitzada entre el segle XVI i el segle XVII.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Mosquet · Veure més »

Nacionalisme

Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Nacionalisme · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Navarra

Navarra (en basc: Nafarroa, i en castellà: Navarra) és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en èuscar: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Navarra · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en napolità Napule, en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la gran ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Nàpols · Veure més »

Nemunas

El riu Nemunas (en lituà: Nemunas; en rus: Не́ман, Néman; en bielorús: Нёман, Nióman; en alemany: Memel; en polonès: Niemen) és un dels principals rius de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Nemunas · Veure més »

Nicolas Jean de Dieu Soult

Nicolas Jean-de-Dieu Soult, conegut amb el sobrenom de la má de ferro, (29 de març de 1769 - 26 de novembre de 1851) fou un general i home d'estat francès, primer Duc de Dalmàcia, nomenat Mariscal de l'Imperi el 1804.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Nicolas Jean de Dieu Soult · Veure més »

Noruega

Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del nord.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Noruega · Veure més »

Notre-Dame de París

Notre-Dame és la catedral de l'arxidiòcesi de París.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Notre-Dame de París · Veure més »

Oceà Atlàntic

L'oceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Oceà Atlàntic · Veure més »

Oceà Índic

L'oceà Índic (en àrab, Bahr al-Hind) és la tercera massa d'aigua més gran del món, i cobreix aproximadament el 20% de la superfície de la Terra.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Oceà Índic · Veure més »

País Basc

El País Basc (en basc: Euskal Herria, 'país de llengua basca') és un país europeu.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і País Basc · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos (neerlandès: Nederland) són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Països Baixos · Veure més »

Països Baixos austríacs

El Països Baixos austríacs comencen el 1713, amb el Tractat d'Utrecht, quan els Països Baixos espanyols passen sota la dominació dels Habsburgs, tot i haver-hi un control militar a certes ciutats fortificades per la República.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Països Baixos austríacs · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і París · Veure més »

Pau de Basilea

La Pau de Basilea és un conjunt de tres tractats firmats respectivament entre la França i Prússia, entre França i el Regne d'Espanya i entre els revolucionaris francesos i el 1795, pels quals ambdós països firmaven la pau amb la França revolucionària i el landgraviat de Hessen-Kassel que posaven fi a la Primera Coalició.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Pau de Basilea · Veure més »

Pau de Schönbrunn

La Pau de Schönbrunn va ser signada entre França i l'Imperi Austríac el 14 d'octubre de 1809, posant fi a la guerra de la Cinquena Coalició durant el període de les Guerres Napoleòniques.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Pau de Schönbrunn · Veure més »

Pèrdues humanes a les Guerres Napoleòniques

Les Guerres Napoleòniques (1799-1815), provocaren les següents pèrdues humanes de forma directa i indirecta: NOTA: El llistat de morts inclou els morts en combat o per altres motius com malalties, ferides, inanició, fred, ofegament, foc amic, atrocitats, etc.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Pèrdues humanes a les Guerres Napoleòniques · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica, anomenada durant 2.000 anys i fins al segle XIX Hispania (terme provinent del llatí i probablement d'origen fenici), és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Península Ibèrica · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o el Pirineu (endotopònims: Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneu en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són un conjunt de serres (és a dir, una serralada) situades al nord de la península Ibèrica i recorren tot l'istme que l'uneix a Europa.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Pirineus · Veure més »

Pius VI

Pius VI (en llatí: Pius VI, en francès: Pie VI, en italià: Pio VI) és el nom que va adoptar el cardenal Giovanni Angelo Braschi al ser escollit Papa.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Pius VI · Veure més »

Polònia

Polònia (en polonès: Polska), oficialment República de Polònia (en polonès: Rzeczpospolita Polska), és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Polònia · Veure més »

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Portugal · Veure més »

Prússia

Prússia (alemany Preußen, prussià: Prūsa, llatí: Borussia, Prussia o Prutenia; polonès Prusy; rus Prussija; lituà Prūsija) fou el més important dels antics estats alemanys, situat al nord de l'antiga Alemanya unificada.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Prússia · Veure més »

Primer Imperi Francès

El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Primer Imperi Francès · Veure més »

Primera Coalició

La Primera Coalició (1793–1797) fou el primer gran intent d'aliança entre les potències europees per contenir la França revolucionària, quan de fet ja s'havien iniciat les Guerres de la Revolució Francesa.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Primera Coalició · Veure més »

Primera República Francesa

La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Primera República Francesa · Veure més »

Províncies Unides

Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al segle XVIII, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Províncies Unides · Veure més »

Puerto Rico

Puerto Rico és un estat insular de l'Amèrica Central lliurement associat als Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Puerto Rico · Veure més »

Quarta Coalició

La Quarta Coalició va ser una aliança organitzada contra l'Imperi Francès de Napoleó entre els anys 1806 i 1807.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Quarta Coalició · Veure més »

Raj Britànic

El Raj Britànic (anglès: British Raj; "rāj" significa literalment regne en Indostànic) es refereix principalment al domini britànic del Subcontinent indi entre 1858 i 1947; també pot referir-se al període de domini, i fins i tot a la regió sota el mandat.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Raj Britànic · Veure més »

Rússia

Rússia, Россия, Rossia o la Federació Russa (en rus: Российская Федерация, Rossískaia Federàtsia) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Rússia · Veure més »

Reclutament

El reclutament o allistament és la contractació per a llocs militars, és a dir, l'acte de les persones que sol·liciten, en general els adults de sexe masculí, per unir-se a un exèrcit voluntàriament.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Reclutament · Veure més »

Regne d'Etrúria

El Regne d'Etrúria (en italià: Regno di Etruria) fou un estat satèl·lit que va existir del 1801 al 1807 sota la imposició de Napoleó Bonaparte.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Regne d'Etrúria · Veure més »

Regne d'Holanda

El Regne d'Holanda va ser instituït per Napoleó el 5 de juny del 1806, abolint la República Batava i fent de manera que la província més influent donés nom a tot el país.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Regne d'Holanda · Veure més »

Regne de Baviera

El Regne de Baviera, en alemany, Königreich Bayern, va ser un estat que va existir des de 1806 fins a 1918.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Regne de Baviera · Veure més »

Regne de Dinamarca i Noruega

El Regne de Noruega i Dinamarca o Dinamarca-Noruega (danès i noruec: Danmark-Norge, Dänemark–Norwegen) és el nom historiogràfic per la desapareguda entitat política formada pels regnes de Dinamarca i Noruega, incloent-hi les dependències originalment noruegues d'Islàndia, Groenlàndia i les illes Fèroe.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Regne de Dinamarca i Noruega · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana (s. IX) i l'edat moderna (final del s. XVIII) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Regne de França · Veure més »

Regne de Hannover

El Regne de Hannover fou una entitat sobirana de l'Alemanya septentrional al llarg dels segles XVIII i XIX.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Regne de Hannover · Veure més »

Regne de la Gran Bretanya

El Regne de Gran Bretanya, fou un estat que existí a l'Illa de Gran Bretanya al 1707.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Regne de la Gran Bretanya · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el segle XIII i el segle XIX.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Regne de Nàpols · Veure més »

Regne de Portugal

El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i XX, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Regne de Portugal · Veure més »

Regne de Sardenya

Mapa dels 4 jutjats de Sardenya. El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Regne de Sardenya · Veure més »

Regne de Sardenya-Piemont

Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Regne de Sardenya-Piemont · Veure més »

Regne de Saxònia

El Regne de Saxònia en 1895. Posició de Saxònia al Segon Reich. El Regne de Saxònia (en alemany: Königreich Sachsen), que va existir entre 1806 i 1918, va ser un membre independent de la Confederació del Rin, la Confederació Alemanya del Nord i finalment un dels 25 estats de l'Imperi Alemany.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Regne de Saxònia · Veure més »

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (en sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i que existí entre els segles XII i XIX, moment en el qual passà a integrar-se definitivament en el Regne de les Dues Sicílies.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Regne de Sicília · Veure més »

Regne de Württemberg

El Regne de Wurtemberg (Königreich Württemberg) fou un estat del sud-oest de l'actual Alemanya vigent entre 1806 i 1918.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Regne de Württemberg · Veure més »

Regne de Westfàlia

El Regne de Westfàlia va ser un Estat monàrquic de 1807 el 1813, amb capital a Kassel, en l'actual territori d'Alemanya.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Regne de Westfàlia · Veure més »

Regne napoleònic d'Itàlia

El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Regne napoleònic d'Itàlia · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Regne Unit · Veure més »

Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda

Jordi III, el primer rei del nou país. El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda fou un estat que existí entre l'1 de gener de 1801 i el 12 d'abril de 1927 a les Illes Britàniques format per la fusió del Regne de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda en la signatura de l'Acta d'Unió de 1800.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda · Veure més »

Regne Unit dels Països Baixos

Regne Unit dels Països Baixos és el nom d'un regne compost pels Països Baixos septentrionals, els Països Baixos austríacs i el Principat de Lieja després del Congrés de Viena l'any 1815, després de la desfeta de Napoleó a Waterloo.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Regne Unit dels Països Baixos · Veure més »

República Batava

Rutger Jan Schimmelpennick, cap de la RepúblicaLa República Batava (neerlandès: Bataafse Republiek) fou una república amb aproximadament el mateix territori que els actuals Països Baixos, que va existir entre 1795 i 1806.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і República Batava · Veure més »

República Dominicana

La República Dominicana és un estat de la Regió del Carib que ocupa les dues terceres parts de l'illa de la Hispaniola, la segona illa més gran de l'arxipèlag de les Antilles.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і República Dominicana · Veure més »

Republicanisme

''La llibertat guiant al poble'' (Eugène Delacroix), al·legoria republicana de la llibertat i el seu eslògan ''Liberté, égalité, fraternité'' El republicanisme és la ideologia per a governar una nació com a una república, és a dir, com a una "cosa pública" o un afer que competeix a tots els ciutadans i no tan sols a una determinada classe social o a unes elits.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Republicanisme · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Revolució Francesa · Veure més »

Revolució Industrial

Màquina de vapor de l'antiga fàbrica tèxtil del Vapor Aymerich, Amat i Jover, ara seu del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya a Terrassa. La màquina de vapor aprofitava la força del vapor d'aigua per moure màquines: en multiplicava la força obtinguda i reduïa la despesa d'energia emprada (en aquest cas, el carbó) La Revolució Industrial és un conjunt de canvis econòmics (capitalisme), socials (ordre burgès) i tecnològics que es van produir inicialment a la Gran Bretanya en la segona meitat del segle XVIII.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Revolució Industrial · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Rin · Veure més »

Rin del Nord-Westfàlia

El Rin del Nord-Westfàlia (en alemany: Nordrhein-Westfalen; pronunciat) és un dels 16 estats federats d'Alemanya.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Rin del Nord-Westfàlia · Veure més »

Riu de la Plata

El Riu de la Plata és l'estuari creat pel riu Paranà i el riu Uruguai, formant sobre la costa atlàntica de l'Amèrica del Sud una osca triangular de 290 km de llarg.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Riu de la Plata · Veure més »

Rosselló

Localització del Rosselló respecte dels Pirineus Orientals Mapa de Catalunya i de les comarques històriques Banyuls de la Marenda El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Rosselló · Veure més »

Royal Navy

La Royal Navy (Marina Reial) del Regne Unit és el servei militar britànic més antic (i conegut antigament com a Servei Superior).

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Royal Navy · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Santa Helena

Santa Helena (en anglès Saint Helena) és una illa de l'Atlàntic Sud, a uns 2.800 km de la costa oest de l'Àfrica.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Santa Helena · Veure més »

Saxònia

L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Saxònia · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Segle XVIII · Veure més »

Segona Coalició

Es coneix com Segona Coalició (1798 - 1800) al segon esforç combinat de múltiples països europeus per contenir a la Revolució francesa.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Segona Coalició · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Selim III

Selim III (Istanbul 24 de desembre de 1761 – Istanbul 28 de juliol de 1808) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1789 fins al 1807.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Selim III · Veure més »

Setena Coalició

La Setena Coalició va ser una aliança militar de les potències europees contra l'Emperador Napoleó I el 1815.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Setena Coalició · Veure més »

Sisena Coalició

La Sisena Coalició (1812 - 1814) va ser una coalició formada pel Regne Unit, Rússia, Prússia, Suècia, Àustria, i cert nombre d'estats germànics per combatre el Primer Imperi Francès de Napoleó i els seus aliats.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Sisena Coalició · Veure més »

Sri Lanka

Sri Lanka és un estat asiàtic de tradició mil·lenària famós per ser un puntal de saviesa a l'antiguitat i per ser avui un dels països més densament poblats.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Sri Lanka · Veure més »

Suècia

Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Suècia · Veure més »

Suïssa

Suïssa (en alemany: die Schweiz; en francès: la Suisse; en italià: Svizzera; en romanx: Svizra; en llatí: Helvetia), oficialment la Confederació Suïssa (en alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; en francès: Confédération Suisse; en italià: Confederazione Svizzera; en romanx: Confederaziun svizra) en llatí Confœderatio Helvetica, és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Suïssa · Veure més »

Sud-àfrica

La República de Sud-àfrica és un Estat localitzat a l'extrem meridional de l'Àfrica.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Sud-àfrica · Veure més »

Telegrafia òptica

Telègraf òptic de Claude Chappe a Litermont prop de Nalbach, Alemanya. La telegrafia òptica va ser el primer sistema telegràfic de la història i usava senyals a distància.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Telegrafia òptica · Veure més »

Tercera Coalició

La Tercera Coalició fou un tractat signat l'abril de 1805 pel Regne Unit i Rússia per expulsar dels Països Baixos i de Suïssa els francesos de la Primera República.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Tercera Coalició · Veure més »

Tirol

Antic escut d'armes del Tirol El Tirol és una regió d'Europa, havia estat un comtat (comtat del Tirol), actualment dividida entre Àustria (estat del Tirol) i Itàlia (Trentino-Tirol del Sud).

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Tirol · Veure més »

Tractat d'Amiens

Pàgina del tractat amb els vuit segells i corresponents rúbriques dels signants El Tractat d'Amiens o Pau d'Amiens fou un tractat que va posar fi a les Guerres Napoleòniques de la Segona Coalició entre la Gran Bretanya i França que es va firmar a la ciutat d'Amiens el 27 de març de 1802.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Tractat d'Amiens · Veure més »

Tractat de Campo Formio

El resultat del mapa europeu després del Tractat de Campo Formio. El Tractat de Campo Formio fou signat a Campoformido (Cjampfuarmit) el dia 17 d'octubre de 1797 pel general Napoleó Bonaparte i pel comte Ludwig von Cobenzl, en nom de l'emperador Francesc II, emperador romanogermànic, en representació de França i d'Àustria respectivament.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Tractat de Campo Formio · Veure més »

Tractat de Chaumont

Els Acords de Chaumont (o Tractat de Chaumont), van ser una sèrie d'acords signats per separat entre l'Imperi austríac, el Regne de Prussia, l'Imperi rus i el Regne Unit, signats l'1 Març de 1814, tot i que que la signatura real va tenir lloc entre el 9 i el 19 de Març.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Tractat de Chaumont · Veure més »

Tractat de Fontainebleau (1807)

El Tractat de Fontainebleau fou un acord secret signat el 27 d'octubre de 1807 entre el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès per a repartir-se Portugal.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Tractat de Fontainebleau (1807) · Veure més »

Tractat de Fontainebleau (1814)

El Tractat de Fontainebleau es va signar l'11 d'abril 1814 entre Napoleó Bonaparte i els aliats Àustria, Hongria, Imperi Rus i Prússia al Palau de Fontainebleau, en un dels punts finals de la sisena Coalició.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Tractat de Fontainebleau (1814) · Veure més »

Tractat de la Haia (1795)

El Tractat de la Haia de 1795 és un tractat de pau signat el 16 de maig d'aquell any a la ciutat neerlandesa de la Haia entre representants de la República Batava i la República Francesa.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Tractat de la Haia (1795) · Veure més »

Tractat de Lunéville

El Tractat de Lunéville es va signar el 9 de febrer de 1801 a Lunéville entre França i el Sacre Imperi Romanogermànic per José Bonaparte i Luis, Comte de Cobentzel, respectivament.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Tractat de Lunéville · Veure més »

Tractat de París (1815)

Territori francès on va entrar en vigor l'ocupació dels aliats. El Tractat de París es va signar el 20 de novembre 1815 després de la desfeta de Napoleó a Waterloo.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Tractat de París (1815) · Veure més »

Tractat de Pressburg

El tractat de Pressburg fou un tractat de pau entre França i l'Arxiducat d'Àustria signat el 26 de desembre de 1805 a Pressburg, actualment anomenada Bratislava, com a final de la guerra de la Tercera Coalició.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Tractat de Pressburg · Veure més »

Tractat de Tilsit

Encontre de Napoleó I i Alexandre I de Rússia a Tilsit. Els Tractats de Tilsit foren dos acords signats per l'Emperador Napoleó I de França a la localitat de Tilsit el juliol de 1807.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Tractat de Tilsit · Veure més »

Tribunal

Edifici del Tribunal Judicial de la comarca portuguesa de Sátão Un tribunal (paraula derivada del llatí tribunalis: "dels tribuns") és un organisme, sovint una institució governamental, amb autoritat per a dirimir en disputes legals i dispensar justícia ja sigui civil, criminal o administrativa d'acord amb les lleis i amb l'eficàcia de la cosa jutjada.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Tribunal · Veure més »

Tsar

Per la regió armènia i melikat del Karabagh (Artsakh) vegeu Tsar (Vaikunik) La paraula tsar prové de l'Antic eslau "ц︢рь" (normalment escrita així, amb circumflex, o "цар", "царь"), i que també es translitera com a Czar o Tzar en altres llengües d’alfabet llatí, és un mot rus que deriva de la paraula llatina Caesar (com kaiser, el cap d'estat d'Alemanya després de la unificació).

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Tsar · Veure més »

Vaixell

Transbordador Martin i Soler, utilitzat en la ruta entre Barcelona i les Illes Balears. Metaner, vaixell especialitzat en el transport de gas natural. Un vaixell, una nau o un navili, un bastiment (ant. fusta, lleny i altres) és una embarcació que per dimensions, construcció i equipament és capaç de navegacions llargues per mars, llacs o rius o de realitzar-hi activitats útils: transport de mercaderies o passatgers, pesca, rescat, etc.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Vaixell · Veure més »

Venècia

Venècia (en vènet: Venessia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Venècia · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien, en francès Vienne, en romanès Viena, en txec Vídeň, en eslovac Viedeň, en romaní Vidnya, en hongarès Bécs, en serbocroat: Beč, en llatí Vindobona) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Viena · Veure més »

Waterloo

Waterloo (en való Waterlô) és un municipi de Bèlgica, a la província de Brabant Való, que forma part de la regió valona.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і Waterloo · Veure més »

1 d'agost

L1 d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 1 d'agost · Veure més »

1 d'octubre

L'1 d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 1 d'octubre · Veure més »

1 de març

L'1 de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 1 de març · Veure més »

1 de novembre

L'1 de novembre és el tres-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 1 de novembre · Veure més »

13 d'agost

El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 13 d'agost · Veure més »

14 d'octubre

El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 14 d'octubre · Veure més »

14 de juny

El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 14 de juny · Veure més »

14 de setembre

El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 14 de setembre · Veure més »

16 d'octubre

El 16 d'octubre és el dos-cents vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents norantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 16 d'octubre · Veure més »

16 de juny

El 16 de juny és el cent seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 16 de juny · Veure més »

1792

;Països catalans.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 1792 · Veure més »

1793

;Països Catalans.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 1793 · Veure més »

1794

;Països Catalans.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 1794 · Veure més »

1795

;Països Catalans.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 1795 · Veure més »

1796

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 1796 · Veure més »

1797

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 1797 · Veure més »

1798

;Països Catalans.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 1798 · Veure més »

1799

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 1799 · Veure més »

18 de juny

El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 18 de juny · Veure més »

18 de maig

El 18 de maig és el cent trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 18 de maig · Veure més »

1800

;Països Catalans.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 1800 · Veure més »

1801

;Països Catalans.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 1801 · Veure més »

1802

;Països Catalans.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 1802 · Veure més »

1803

Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 1803 · Veure més »

1804

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 1804 · Veure més »

1805

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 1805 · Veure més »

1806

Plànol de Barcelona, l'any 1806.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 1806 · Veure més »

1807

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 1807 · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 1808 · Veure més »

1809

;Països Catalans.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 1809 · Veure més »

1810

;Països Catalans.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 1810 · Veure més »

1812

;Països Catalans.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 1812 · Veure més »

1813

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 1813 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 1814 · Veure més »

1815

;Països Catalans:; Resta del món.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 1815 · Veure més »

1825

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 1825 · Veure més »

19 d'abril

El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 19 d'abril · Veure més »

19 d'octubre

El 19 d'octubre és el dos-cents noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 19 d'octubre · Veure més »

19 de gener

El 19 de gener és el dinovè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 19 de gener · Veure més »

19 de juny

El 19 de juny és el cent setanté dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 19 de juny · Veure més »

2 de desembre

El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 2 de desembre · Veure més »

2 de maig

El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 2 de maig · Veure més »

2 de setembre

El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 2 de setembre · Veure més »

20 d'octubre

El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 20 d'octubre · Veure més »

20 de maig

El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 20 de maig · Veure més »

20 de novembre

El 20 de novembre és el tres-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 20 de novembre · Veure més »

21 d'octubre

El 21 d'octubre és el dos-cents noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 21 d'octubre · Veure més »

21 de juny

El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 21 de juny · Veure més »

21 de maig

El 21 de maig és el cent quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 21 de maig · Veure més »

22 de juny

El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 22 de juny · Veure més »

23 de juny

El 23 de juny és el cent setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 23 de juny · Veure més »

25 de setembre

El 25 de setembre és el dos-cents seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 25 de setembre · Veure més »

26 de juny

El 26 de juny és el cent setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 26 de juny · Veure més »

28 de maig

El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 28 de maig · Veure més »

3 de desembre

El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 3 de desembre · Veure més »

30 de març

El 30 de març és el vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el norantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 30 de març · Veure més »

4 de juny

El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 4 de juny · Veure més »

5 de juliol

El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 5 de juliol · Veure més »

6 d'abril

El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 6 d'abril · Veure més »

6 de juliol

El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 6 de juliol · Veure més »

7 de juliol

El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 7 de juliol · Veure més »

7 de setembre

El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 7 de setembre · Veure més »

9 de març

El 9 de març és el seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres Napoleòniques і 9 de març · Veure més »

Redirigeix aquí:

Campanyes Napoleòniques, Dominació napoleònica, Guerres napoleòniques.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »